la Revista de Vic 5 gener 2015

Del 15 de gener al 15 de febrer de l’any 2015 Núm. 5

Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat

Revista de Vic Salut Pàgina 13

La recepta

Editorial

Pàgina 15

Xavi Ruiz Pàgina 3

Els llibres més venuts Pàgina 12

Passatemps Pàgina 28

L’ entrevista Pàgines 10-11

“Les muralles de Pere III”

Les muralles de la ciutat

www.revistadevic.cat1

www.revistadevic.cat

Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

EDITORIAL

Any nou, projectes nous XAVI RUIZ

ui no ha començat l’any fent-se algun propòsit? Primer de tot, bon any a tots, i que sigueu ben feliços, si si, feliços.

Sembla que ha vegades ens costi ser feliços o demostrar felicitat, i es perquè tenim por a que ens marxi del nostre costat la papallona que ens remou la panxa quan algú o alguna cosa ens fa sentir be.

QUI SOM? DIRECTOR: Xavi Ruiz DISSENY I MAQUETACIÓ: lasensacio.cat REDACTORS: Xavi Ruiz Oriol Casellas Sandra Verdaguer Danius Consol Cris Elisabet Jorquera Anna Brugulat Andreu Gomez IL.LUSTRADOR: Danius

Haig de reconèixer que aquest any m’he fet aquest propòsit, ser encara mes feliç, perquè el deixar de fumar ja el vaig assolir, el d’apuntar-me al gimnàs també (encara que no hi vagi), i el de fer les coses que m’agraden també. Queden coses per fer, però crec que amb aquest pensament positiu pots aconseguir el que vulguis, i també poder ajudar a la gent que ho necessita mes.

També us fem un petit regal amb el calendari de Vic que trobareu a les pagines centrals, i el passatemps d’en Danius. XAVI RUIZ Director

Després d’explicar-vos un dels propòsits d’aquest any, us deixem amb el numero 5 de la Revista de Vic, un numero en el que trobareu articles molt interessants.

facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat

El nostre amic Oriol ens endinsa en l’historia de la muralla de Vic, una historia que segur que molts de vosaltres

EN AQUEST NÚMERO

Salut

10 Consells per cuidar la teva pell a l’hivern

8. 10 Consells per cuidar la teva pell a

l’hivern

Pàgina 8

El Racó Legal 4-5. Els testament notarial i el testament

hològraf

L’Entrevista

COL·LABORA EN AQUEST NÚMERO :

Ajuntament de Vic Amic CORRECCIÓ: lasensacio.cat FOTOGRAFIA DE LA PORTADA: Arxiu WEB: larevistadevic.cat PUBLICITAT: info@larevistadevic.cat - 655 45 42 33 LECTORS: 50.000 (27.000 visualitzacións web) FACEBOOK: larevistadevic TWITTER: @larevistadevic DIPOSIT LEGAL: B 18552-2014

segur que coneixíeu i molts l’acabareu de conèixer, i també el racó legal de l’Elisabet que segurament us traurà de molts dubtes entre d’altres articles molt interessants.

10-11 Roger Farrarons,cap de colla dels

Sagals d’ Osona Passatemps

Pàgina 28

Passatemps 28. Danius

ENTRA I DESCOBREIX LA NOSTRA REVISTA ONLINE

WWW.REVISTADEVIC.CAT www.revistadevic.cat3

La Revista de Vic

EL RACÓ LEGAL

Els testament notarial i el testament hològraf ELISABET JORQUERA

En aquest capítol de la Revista de Vic, tal com vàrem anunciar en l’anterior edició, parlarem dels diferents tipus de testament i especialment del testament hològraf. La regulació legal a Catalunya dels testaments, es troba al Codi Civil de Catalunya concretament en el llibre quart de Successions, en el títol segon, relatiu a la successió testada. Hi ha dos tipus de testaments. Els testaments notarials, que com el seu nom indica són aquells atorgats davant de notari, i els testaments hològrafs, aquells redactats amb el puny i lletra del causant (persona que atorga el testament) sense necessitat de testimonis. Cal destacar que si el causant atorga un testament notarial, i posteriorment decideix canviar les seves últimes voluntats i ho escriu amb la seva pròpia lletra en un paper, l’últim testament és el que tindrà validesa, sempre hi quan compleixi amb els requisits del testament hològraf que més avall indicaré. Els testaments notarials El notari ha d’identificar el testador i n’ha d’apreciar la capacitat legal en la forma i pels mitjans que estableix la legislació notarial. És a dir, ha de poder comprovar que la persona que està atorgant les seves últimes voluntats i decidint quina persona herederà els seus béns, és una persona que mentalment està capacitada per ferho i que actúa sense cap coacció, o cap malaltia que li impedeixi dir la seva veritable voluntat. Si el testador és cec, sord, mut o sordmut o per qualsevol altra raó és sensorialment discapacitat, el notari ha de seguir el que la legislació notarial estableix per 4

www.revistadevic.cat

a aquests casos, per estar segur que la voluntat que la persona en concret li està dient, concorda amb la veritat, i no s’està equivocant alhora de redactar el testament. Si el notari no està segur que el testador estigui dient la seva voluntat i que aquesta sigui veritat i ho considera pertinent, pot demanar la intervenció de dos facultatius (persones especialistes), els quals, si escau, han de certificar que el testador té en el moment de testar prou capacitat i lucidesa per a fer-ho. Els facultatius han de fer constar llur dictamen en el mateix testament i l’han de signar amb el notari i, si escau, amb els testimonis. En l’atorgament del testament notarial, no cal la intervenció de testimonis, llevat que concorrin circumstàncies especials en el testador o que aquest o el notari ho demanin. Concorren circumstàncies especials en el testador si és cec o sord i si per qualsevol causa no sap o no pot signar o declara que no sap o no pot llegir per si mateix el testament. es necessiten dos testadors, que no siguin: a) Els menors d’edat i els incapaços per a testar. b) Els sords, els cecs, i els muts que no puguin escriure. c) Els condemnats per delictes de falsificació de documents, per calúmnies o per fals testimoni. d) Els afavorits pel

testament. e) El cònjuge, el convivent en parella estable i els parents dins del quart grau de consanguinitat i el segon d’afinitat dels hereus instituïts o els legataris designats i del notari autoritzant. El testament s’ha de redactar en la llengua oficial a Catalunya que esculli l’atorgant però es pot testar en una llengua no oficial a Catalunya si el notari autoritzant la coneix o, si no la coneix, en presència i amb la intervenció d’un intèrpret, no necessàriament oficial, designat de comú acord pel testador i el notari. Hi ha dos tipus de testaments notarials. El testament obert i el testament tancat. En el testament obert, el testador expressa la seva voluntat al notari de paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el testament d’acord amb la voluntat del testador expressant-hi el lloc, la data i l’hora de l’atorgament. Un cop redactat, el testament és llegit al testador o pel testador i, tot seguit, és signat per ell, o per dos testimonis si declara que no sap o no pot signar, i autoritzat d’acord amb la legislació notarial. El testament tancat és escrit pel tes-

tador, en forma autògrafa o per altres mitjans tècnics, o per una altra persona per encàrrec seu, amb l’expressió del lloc i la data. Si l’escriu una altra persona a prec del testador, s’ha de fer constar aquesta circumstància i s’ha d’identificar la dita persona, que ha de signar amb el testador al final del testament. El testador ha de signar en tots els fulls i al final del testament, després d’haver salvat les paraules esmenades, ratllades, afegides o entre línies.. El document que conté el testament s’ha d’introduir en una coberta tancada de manera que no en pugui ésser extret sense esquinçarla. No poden atorgar testament tancat ni les persones cegues ni els qui no saben o no podenllegir. Un cop acreditada la mort del testador, el notari que té el testament tancat, a instància de part interessada, ha d’obrir el sobre que el conté davant de dos testimonis idonis, l’ha de protocol·litzar i ha d’autoritzar amb aquesta finalitat una nova acta. El testament hològraf en canvi, no està atorgat davant de notari, és redactat a puny i lletra del causant i pot fer-se a casa. És un mitjà segur d’atorgar-se un testament, sempre hi quan es compleixin estrictament els requisits de validesa. Només poden atorgar testament hològraf les persones majors d’edat i els menors emancipats. Els requisits per tal que un testament hològraf sigui

vàlid són els següents: a) Que estigui escrit i signat de manera autògrafa (de puny i lletra, no amb ordinador) pel testador amb la indicació del lloc i la data de l’atorgament. Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, l’atorgant les ha de salvar amb la seva signatura, és a dir, tornar a firma-hi a sobre. b) Que es presenti davant el jutge o el funcionari competent a fi que sigui adverat (comprovar l’autenticitat) i se n’ordeni la protocol·lització, una vegada el causant ha mort. Els testaments hològrafs caduquen si no es presenten perquè siguin adverats en el termini de quatre anys comptats des de la mort del testador i no es protocol·litzen en el termini de sis mesos comptats des de la resolució de l’expedient. Els testaments hològrafs són desconeguts per la societat en general, ja que generen més confiança aquells testaments que s’atorguen davant del senyor notari el qual dona fe que la persona que l’està atorgant té capacitat per fer-ho i no està sent coaccionat. El cert però, és que encara que hi hagi un testament notarial atorgat, si el causant posteriorment escriu un testament a casa seva amb els requisits anteriors, tindrà la mateixa validesa i per tant, si es posterior al testament notarial, serà l’últim el que valdrà.

l’herència, ja que creuen ser els hereus d’uns béns atès un testament notarial preexistent, i resulta que posteriorment sorgeixien uns nous hereus que presenten un simple testament redactat a mà però que es posterior al notarial i que per tant els legitima com a hereus dels béns. Són casos pocs comuns però n’existeixen. No deixa de ser curiós. I aleshores és el jutge qui dictamina quin dels dos testaments es vàlid, mitjançant proves, ja que cal demostrar que l’ultim testament ha estat atorgat amb la lucidesa del causant, sense malaltia que pugui influir en dir la seva veritable voluntat i que no hagi estat sotmès a coacció. Si teniu algun tema legal el quan us interessa que se’n parli al proper capítol de la revista de Vic, envieu un email a info@larevistadevic.com i en les properes edició se’n parlarà. Continuació del Racó legal de l’edició de la Revista de Vic número 3.

ELISABET JORQUERA MESTRES Procuradora dels Tribunals de Vic i Manresa

Tel: 93.883.24.19 / 665.55.30.22 www.jorquera-procuradora.com

Hi ha actualment expedients judicials els quals els hereus discuteixen

www.revistadevic.cat5

MODA

Anem de rebaixes? CRIS

n dia d’estiu de l’any passat, en una botiga de roba de Vic, vaig veure un bolso que m’agradava molt. Acte seguit, com fem totes, vaig mirar el preu. - Ui, massa car! - vaig pensar - El primer dia de rebaixes ja el vindré a buscar! - i me’n vaig anar per allà on havia entrat. Quan ara per fi, sis mesos més tard, han arribat les rebaixes, em planto a la botiga disposada a comprar el meu desitjat bolso. No hi és. Ja no els hi queda cap exemplar. Em malaeïxo a mi mateixa. Una altra vegada, em torno a dir “el pròxim cop que vegi alguna cosa que m’agrada, m’ho compro!!”. I com a mi, estic segura que a tu t’ha passat quelcom semblant. És per aquest, i d’altres motius, que les rebaixes són un període on no tot s’hi val. Anem a analitzar-ho. Si has clissat alguna peça, no esperis que estigui a metitat de preu (bàsica-ment perquè quan la vagis a buscar és molt probable que ja no hi sigui). A vegades ens enamorem d’alguna peça de roba o complement que, quan mirem l’etiqueta, se’ns obren els ulls com dues taronges i de seguida, amb el cor encongit, tornem a deixar-la on estava. En alguna ocasió ens hem dit - Vinga va, un capritx de tant en tant no fa mal a ningú! - (obviant l’opinió de la butxaca, evidentment). I, tota cofoia, ens dirigim cap a la caixa.

www.revistadevic.cat

Però altres vegades, també has pogut dir - Ja vin-dré per rebaixes que serà més barat -. Però atenció! Abans de desfer-te’n definitiva-ment, és important autopreguntar-se: I si ja no hi és? La resposta pot ser: a) Siguis presa del pànic i et provoqui escalfreds pensar que quan tornis, ja no hi serà o,

bonito y barato, senyores, és com els Reis de l’Orient. Per tant, abans de treure la targeta de crèdit, estigues segura que és una inversió a llarg termini: és del teu estil, t’hi sents còmoda i és fàcilment combinable. Si ho compleix, no tinguis cap dubte que hauràs fet una molt bona compra!

b) Doncs si ja no hi és, no passa res. Compra’t una peça de moda (i de low cost) La decisió que has de prendre, peça en mà, és clara: en l’opció b, deixa-la immedia-tament al seu lloc. En l’opció a, considera molt seriosament la possibilitat d’adqui-rir-la. Sobretot, valora bé si la relació preu - il·lusió et compensa. Inverteix en bàsics (i de bona qualitat) Sens dubte, les rebaixes són la millor època per invertir en peces bàsiques i de qua-litat: texans (que s’ajustin bé a la teva figura), jerseis de llana (que no facin boles a la primera rentada), samarretes bàsiques (que et posaràs el 80% dels dies labora-bles),etc. Adquiriràs una peça que portaràs i portaràs fins a la sacietat, i que hauràs comprat per menys diners del que costa habitualment. És probable que, tot i així, la rebaixa no sigui una ganga. Allò de bueno,

Aquesta temporada es porten, per exemple, els mocasins, aquelles sabates mascu-lines que, si no estiguessin de moda, poc cas els hi haguéssim fet. Anar ben calçat és molt important, sobretot per evitar lesions i dolors insofribles (segur que recordes algun casament en que hagis maleït aquelles sabates molt maques, sí, però també torturadores de peus). Els mocasins són unes sabates polivalents, et quedaran bé tan si portes vestit com pantalons. Les rebaixes és el moment perfecte per comprar-te allò que està de moda, et fa il·lusió tenir-ho, però no saps si l’any vinent t’ho po-saràs.. Doncs bé, la clau està en no gastar-t’hi una morterada de calers, així estarà amortitzat més ràpidament. A més, ja ho diuen que a la moda, tot torna… qui sap si al cap d’uns anys ho tornaràs a portar!

12 de Febrer de 9 a 12

Amb ticket de compra del dia Sense ticket de compra 2,5 â&#x201A;Ź

www.revistadevic.cat7

SALUT

10 Consells per cuidar la teva pell a l’hivern

BELLESA ACTIVA

s el moment de pensar en cuidar la nostra pell d’acord amb l’estació. L’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) ens ofereix un decàleg per aconseguir-ho. 1. Prevenir i combatre la deshidración accentuada pel fred: cal triar una bona crema hidratant i per a això han de portar components “humectants” que atreguin l’aigua dins de la pell, com la glicerina, propilén-glicol, urea, lactat sòdic, etc. i components amb efecte oclusiu, que serveixen de barrera, per impedir la pèrdua d’aigua epidèrmica, com són la lanolina, silicona i els seus derivats, etc. 2. Disminuir les arrugues superficials: emprar cosmètics que continguin hidroxiàcids, retinol i / o vitamina C 3. Si estan una mica més marcades, afegir cosmètics amb pèptids que disminueixin el to muscular 4. Protecció solar: no oblidem que gran quantitat de sol el rebem mentre realitzem les nostres activitats diàries, també a l’hivern, de manera que hem d’emprar el fotoprotector diàriament, l’índex de protecció serà més elevat si es realitzen esports d’hivern, sobretot esquí 5. Afegir complements orals amb vitamines antioxidants del grup A, B, C i E, que, encara que no reverteixin l’envelliment, si milloren la seva aparença 6. Si han aparegut taques, utilitzar alguna

www.revistadevic.cat

substància despigmentant, bé afegida a un cosmètic si aquestes són suaus o indicada pel dermatòleg 7. No oblidar una neteja acurada, matí i nit, triant una netejadora suau, que no augmenti l’agressió diària que el fred ocasiona 8. Evitar en el possible els canvis bruscos de temperatura al passar d’un ambient caldejat per la calefacció a l’aire lliure, amb temperatures molt baixes, ja que això

augmenta la possibilitat d’aparició de vasos dilatats amb vermellors inestètiques 9. Disminuir la ingestió d’alcohol i el consum de tabac doncs, juntament amb el fred, disminueixen la vascularització cutània amb el que augmenten les vermellors i la deshidratació 10. Recordeu que és la millor època per sotmetre a tractaments de rejoveniment, tipus peeling o làser

Star Days www.revistadevic.cat9

L’ENTREVISTA:

Roger Farrarons,cap de colla dels Saga REDACCIÓ

a temporada castellera 2014 va finalitzar el passat novembre i, com ja va sent habitual els últims anys, s’han marcat grans registres i noves fites. Moltes de les colles castelleres han millorat o consolidat el seu respectiu nivell tal i com ve succeint des ja fa algunes temporades. Els Sagals d’Osona també han assolit alguns èxits destacats enguany com descarregar deu 3de8 consecutius en un any i, sobretot, descarregar el 2de8 amb folre deu anys després. Han signat el millor any del seu historial amb disset castells de 8 pisos realitzats (16 descarregats i 1 carregat). Per fer un resum de la temporada castellera parlem amb el Cap de Colla dels Sagals d’Osona, Roger Farrarons: Oriol Casellas (OC): Un altre any casteller finalitzat i un nou any històric per totes les colles. Roger Farrarons (RF): Sí, any rere any es va creixent. De totes maneres, enguany crec que no tant com en les temporades anteriors. Sí que hi ha hagut algunes colles que han despuntat molt, com Gràcia, Sants o Sabadell, però moltes altres s’han quedat estancades a un nivell molt igual al que ja tenien. Per les colles més grans tampoc es veuen reptes superiors. El 4 de 10 amb folre i manilles s’ha vist que és un castell fallit. (Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa). Tot i així no es pot negar que els registres globals d’aquest any són espectaculars. OC: També pels Sagals ha sigut un any bo. Quina valoració en fas? RF: Com a Cap de Colla la valoració és positiva. Hi ha hagut molt dinamisme 10

www.revistadevic.cat

dins la colla i s’ha respirat bon rotllo. Es notava que la colla tenia ganes de fer grans castells, i això s’ha vist en els resultats finals, sobretot pel que fa al 3de8. A més, també destacable ha sigut el fet de plantejar-se el 2 de 8 amb folre a quatre actuacions diferents, tot i només poder-ne descarregar una (Roda de Ter) i carregar-ne una altra (Concurs de Castells). OC: Ha estat molt important per la colla tornar a assolir el 2de8 amb folre? Creus que la gent s’adona de la magnitud del castell assolit? RF: És important pel fet que és el nivell on ha de ser una colla com els Sagals d’Osona, és on li pertoca estar. A la colla hi ha prou veterania i experiència per poder ser colla de 8 plenament consolidada. Fer aquest castell doncs ens posa al nivell que hem estat perseguint durant molts anys, és on hem de ser. Poder-la portar quatre vegades a plaça significa que a darrere hi ha un assaig intens. A més, destacaria el fet d’haver-la assolit deu anys després en una actuació com la de la festa major de Roda de Ter, per què tan sols fa tres o quatre anys fèiem castells de 7 en aquesta diada, i aquest any també hi vam descarregar també el 3de8. OC: Fer deu 3de8 en un any no s’havia produït mai. Signe de la plena consolidació d’aquesta estructura. S’ha de començar a plantejar pujar-lo sobre un folre o abans s’han d’assolir altres reptes castellers? RF: El 3 de 8 podem considerar-lo un castell consolidat per la colla, tot i així no crec que s’hagi de plantejar el 3 de 9 amb folre sense abans fer uns altres passos previs. Per mi no és bo fer un salt tant gran si no es fa de manera progressiva. Per exemple és clau fer abans el 5 de 8, és el pas previ bàsic. Això, però, no significa que no s’hagi d’assajar i fer proves de soca i folre del 3 de 9 i així anar-ne aprenent. El 3 de 8 és el pare dels castells i consolidar-lo ens ha d’obrir les portes a castells superiors com el 5 de 8 i el 7 de 8.

OC: Aquest any, per contra, no s’han fet tants 4de8 com en les últimes temporades. RF: El fet d’afrontar castells superiors ha afectat el 4 de 8 doncs potser no el van encarar com ho hauríem d’haver fet. S’hi van produir diversos canvis significatius respecte el tronc de l’anterior temporada i sobretot al pom de dalt, estrenant-se quasi tota la canalla aquest any en castells de 8. Això va ser un handicap, també per què l’últim intent de 4 de 8 de l’any passat ens havia caigut. Així que a l’inici de temporada ens vam centrar molt en el 3 de 8 per poder-lo fer ben aviat i en el 2 de 8 amb folre. De 4 de 8 al final n’hem descarregat cinc, els últims amb molta solvència. Esperem poder-ne fer més l’any que ve. OC: Enguany a més, va ser any de Concurs de Castells de Tarragona. És una actuació completament diferent de les de la resta del calendari. Com es planteja des de la Junta Tècnica una diada castellera així? RF: El Concurs no és una actuació normal. Crec que als Sagals el Concurs no se’ns acaba de donar del tot bé. Ens ve un pèl grossa en el sentit de que és un format pensat per a les colles grans. És complicat per colles com els Sagals fer castells grans com el 2 de 8 amb folre després d’una hora i mitja des de que has fet el primer castell. Aquest format fa que et plantegis l’actuació molt diferent i et fa estar en molta més tensió. De totes maneres, com a colla crec que Sagals hi ha d’anar sempre ja que ens dóna a conèixer, tan a la colla com a la comarca, i alhora motiva a moure molta gent que després es queden ja a la colla. A més, el Concurs et repta a fer-hi sempre els millors castells. Crec que Vic i Osona han quedat sempre ben representats pels Sagals en el món casteller. Enguany si haguéssim descarregat la torre (2 de 8 amb folre) hauríem anat a pel 4 de 8 en tercera ronda i possiblement guanyàvem la jornada del dissabte. El fet de que la torre quedés en carregada ens va trastocar

als d’ Osona

els plans. L’objectiu era fer-hi la millor actuació de la història de la colla, però en els castells ja se sap que no sempre surt com vols. Des de la Junta Tècnica, el Concurs l’afrontes amb il·lusió i ganes de fer els millors castells, però també amb molt respecte. OC: El teu equip ha complert un any al capdavant de la colla i n’hi queda un altre per davant. Quins han de ser els objectius principals per a la temporada 2015? RF: L’objectiu principal és créixer, tan socialment com castellerament. Créixer socialment és clau doncs com més gent tens a la colla més i millors castells pots plantejar-te. Són camins paral·lels, si tens gent i fas bons assajos per força faràs bons castells. Quan hi ha una bona massa social tot va més bé.

Concretament en castells, per mi l’objectiu passa per fer la tripleta de 8 (2de8f, 3de8, 4de8) amb regularitat i seguir treballant els castells superiors com el 5 de 8 i el 7 de 8. OC: Formar part dels Sagals no és només anar a fer castells els dies que hi ha actuació. RF: Ser Sagal significa formar part del dia a dia de la colla. Hi ha moltes activitats durant l’any, no només actuacions castelleres. Hi ha xerrades, trobades, caminades, dinars, sopars, etc... és un espai de socialització de gent molt diversa. Un lloc on conèixer gent, participar i passar-ho bé. A més, dins els Sagals també hi ha altres representacions de la cultura popular catalana com les Fúries d’Ausa, la Mulassa o els Grallers.

marca per tal que vinguin a fer castells amb els Sagals i així poder fer créixer més la colla? RF: A Vic caldria més col·laboració recíproca entre les entitats de cultura popular catalana i també altres entitats. Jo el que diria a la gent de la comarca és que tot aquell que hagi vist alguna vegada castells i s’hagi sentit atret, que vingui a provar-ho algun assaig. Seran benvinguts i si els agrada i es volen quedar doncs fantàstic. A més, fer castells és una activitat familiar i amb amics, molt econòmica i que transmet uns valors profunds que no trobes en altres llocs. OC: Un desig per la pròxima temporada? RF: Ser 30 camises més a totes les places i el 5 de 8.

OC: Què podem dir a la gent de Vic i co-

www.revistadevic.cat11

LLIBRERIA LA TRALLA

Els 10 llibres més venuts de La Tralla EL DIA QUE VAIG FER 8 ANYS de Antoni Pladevall 9788466419055

El dia que va fer vuit anys, l’avi del protagonista, un home de pagès de la plana de Vic, va pesar el nét a la bàscula que servia per mesurar els sacs de patates i de gra. Aquell és el primer record nítid de la vida del vailet.

LES DONES DE LA PRINCIPAL de Lluís Llach 9788497879613 Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa són les tres dones que, al llarg de quasi un segle, han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l’Abadia.

EL GRAN LLIBRE DEL REGNE DE LA FANTASIA de Geronimo Stilton 9788490573730 Geronimo torna al Regne de la Fantasia, aquesta vegada en les ales del Fènix, però ara Flordiada no és lla seva aliada, sinó una rei-

èxit de vendes premiadíssim i aclamat per la crítica: Wonder.Més d?un milió de persones han llegit Wonder i s?han enamorat de l?Auggie Pullman, un nen normal i corrent amb una cara que no ho és tant.

LA VIDA LENTA de Josep Pla 9788497102520 L’obra de Josep Pla s’acosta molt sovint al diari. No cal recordar els casos del Quadern gris, les Notes per a Sílvia o les Notes del capvesprol, tots ells volums celebradíssims de l?Obra completa. Aquests llibres són, en molt bona part, reelaboracions literàries, fetes de vegades a molts anys vista, dels diaris «autèntics» que el gran escriptor empordanès portava, en la

Elles tres, àvia, mare i filla, han fet prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·loxera, a través d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi. Però en la història de la Principal hi ha un punt fosc...

na esquerpa i hostil, que li ordena que vagi a buscar els seus set objectes màgics. Es trobarà amb molts perills, vells i nous amics amb els quals descobrirà el veritable secret de la imaginació!

seva escriptura menuda i compacta, en petites llibretes d?ús personal.

VIC DESAPAREGUT de Cristina Masramon 9788415232667

LES PUTES RECEPTES DE LA IAIA de Jofre Martell 9788494261701

És un llibre que mostra Vic amb una selecció de fotografies de qualitat, en blanc i negre, i textos de Cristina Masramon que les ubiquen en l’espai i el temps. Imatges d’un passat que transmeten el batec de la ciutat fins a la primera meitat del segle xx, amb l’activitat que l’absorbia cada dia en els espais oberts que captiven les mirades i que mostren alhora les relacions vives del veïnat. Per als buscadors de sensacions d’un Vic desaparegut que pretén consolidar les arrels d’identitat a la terra d’origen o d’acollida.

Un dels blogs de més èxit de la blogosfera catalana ara fa el salt a les llibreries. Les putes receptes de la iaia és un recull de receptes senzilles explicades d’una manera clara i directa i, sobretot, molt divertida. Els títols de les receptes ho diuen tot: “Putos peus de porc a la catalana”, “El rom cremat és la polla”, “Stop gordos: bròquil al forn”... El llibre està adreçat sobretot a joves que s’acaben d’independitzar i no saben ni on para la cuina de casa seva.

Ha passat un mes des que l’Amaia Salazar va recuperar el seu fill i va detenir en Berasategui.Però malgrat que la Guàrdia Civil i el jutge Markina donen per morta la Rosario, la inspectorade la Policia Foral sent que no està lliure de perill. La mort d?una nena a Elizondo, que la besàvia de la criatura atribueix a l’Inguma, el dimoni que immobilitza els dorments, es beu el seu alè i els treu la vida mentre dormen, aixeca les sospites de l’Amaia.

EL LLINDAR DE L’ETERNITAT de Ken Follet

9788415961079 Després de La caiguda dels gegants i L’hivern del món arriba el final de la gran història de les cinc famílies que s’han entrellaçat al llarg del segle xx. L’any 1961, Rebecca Hoffmann, professora a l’Alemanya de l’Est i néta de lady Maud, descobrirà que la policía secreta la vigila. Mentre, Walli, el seu germà petit, somia fugir a Occident per convertir-se en músic de rock.

www.revistadevic.cat

EL CAPÍTOL DEL JULIAN de R.J Palacio 9788494192838 Un nou capítol, acabat de sortir del forn, d?un

OFRENA A LA TEMPESTA de Dolores Redondo 9788466419048

EL MONSTRE DE COLORS de Anna Llenas 9788494157813 El Monstre de Colors no sap què li passa. S’ha fet un embolic amb les emocions i ara li toca desfer l’embolic. Una història senzilla i divertida, que introduirà a petits i a grans en el fascinant llenguatge de les emocions.

EL CONSELL

Com aconseguir que el perfum duri més temps

BELLESA ACTIVA

n dels obsequis més repetits durant les festes nadalenques és el perfum. Per això avui dediquem la nostra atenció a com aconseguir que el teu perfum duri més temps sobre la teva pell i t’expliquem quines són les zones més adequades per a ser polvoritzat el perfum i per què no has de fregar les teves nines a l’utilitzar-lo, un costum molt habitual... Pell seca i perfum Sabem que un mateix perfum no fa olor igual en totes les persones. Però també pot succeir que el mateix perfum a la mateixa dona (o el mateix home) unes vegades faci olor més que altres. El motiu és el grau d’hidratació de la pell.

fragància pot esdevenir ofensiva per als que t’envolten per massa intensa.

poden tacar és la roba, sobretot si el perfum té un color intens, per això és millor no aplicar-lo sobre teixits blancs o clars.

Zones calentes per al perfum Una pell ben hidratada està perfectament preparada perquè el perfum deixi anar el seu halo de fragància molt millor que en una pell seca, per això el perfum durarà més si ho utilitzes després de dutxar-te i hidratar la teva pell.

No freguis les nines després de perfumar-les

Si no disposes de la crema hidratant de la mateixa línia, t’oferim un truc, per al qual necessitaràs una hidratant corporal sense perfum. El truc és molt senzill: posa a la teva mà la quantitat de crema hidratant neutra que vagis a utilitzar per al teu cos. A continuació pulverízala amb el teu fragància i barreja-la. Ara només has de tasajear el teu cos amb la crema hidratant. Si cal repeteix l’operació.

La pell és el millor suport del perfum, encara que hi ha certes parts del cos que són més adequades que altres pel fet que aquest necessita calor per desprendre tots els seus aromes. Aquestes zones calentes, són aquelles on batega la sang: en els plecs del coll, darrere de les orelles i als canells. L’aplicació serà encara més eficaç si vaporizas les zones una mica humides i càlides, com temples, coll i clatell, entre els pits, engonals, turmells, buits dels ronyons, sobre el melic, plec intern dels colzes i genolls, etc. D’aquesta manera, les molècules oloroses es desenvoluparan harmoniosament i, sobretot, duraran més.

Una altra manera de fer que el perfum duri més és aplicant diferents capes de perfum. Si disposes de tota la línia associada a la fragància (gel de bany, hidratant, desodorant i fragància) i vols arreglar-te “per sortir a triomfar” endavant “, però si no, compte! pots passar-te i la teva

Una de les grans preocupacions pel que fa al perfum i la pell és la possibilitat que aquest la taqui, però ja no passa. Un dels elements que la tacava era l’oli essencial de bergamota natural, però avui dia es tracta prèviament per evitar problemes de fotosensibilitat. El que sí que

Es tracta d’una costum molt arrelada entre homes i dones. Quan et regalen una fragància o la vols provar tendeixes a polvoritzar-la sobre el teu canell i fregar-la amb l’altra. Això és un error! No només provocarem que les notes olfactives del perfum s’evaporin abans sinó que a més reaccionaran de manera diferent a la nostra pell. Si percebem l’olor d’una fragància és perquè s’evapora en contacte amb la teva pell. Si en lloc de deixar que cursi el seu procés natural i que les molècules del perfum s’alliberin de forma gradual, freguem les nostres nines, elevant la seva temperatura, aconseguirem que la fragància s’evapori més ràpidament i et perdis, per exemple les notes de sortida, que desapareixeran gairebé instantàniament. Després de polvoritzar la teva fragància, deixa que aquesta s’assequi per si sola. L’experiència serà més agradable...

www.revistadevic.cat13

NEUROPSICOLOGIA:

On he deixat les claus? ANNA BRUGULAT

’envelliment cerebral comença, com la resta de l’organisme, a partir dels 30 anys. Un comença a adonar-se’n quan apareixen petits oblits com; on he deixat les claus? com es deia l’actor d’aquella pel·lícula? on he aparcat el cotxe? Moltes persones a partir dels 50 anys comenten la frase “no me’n recordo de quan parlava seguit”, ja que també ens costa cada vegada més trobar la paraula que volem fer servir en determinades situacions. Tot i que aquests oblits no ens alteren ni afecten el ritme de la nostra vida diària, alguns ens provoquen ansietat; comencem a obsessionar-nos i, fins i tot, a tenir por d’acabar com algun familiar amb problemes de memòria. Si t’és familiar aquesta situació no tens perquè espantar-te. Neurocientífics han comprovat que la pèrdua de memòria a curt termini no és degut a l’edat o a la mort de neurones (com succeeix en la Malaltia d’Alzheimer), sinó a la reducció del número de connexions entre les neurones o les dendrites (“branques” de les neurones). Neurocientífics exposen 12 consells per

mantenir un cervell sà des de joves i per fomentar un envelliment actiu: Quan aquests oblits comencen a ser diaris i alteren el ritme de la nostra vida, per exemple; acumular menjar a la nevera, oblidar el recorregut de casa a la feina... és quan hauríem d’acudir a un professional per avaluar la gravetat dels dèficits. Com em pot ajudar la Neuropsicologia?

ratives (Malaltia d’Alzheimer, demències, Parkinson...), traumatismes cranioencefàlics per accident de tràfic o accident laboral, accidents vasculars cerebrals (ictus), esclerosis múltiple, epilèpsies, tumors cerebrals, infeccions cerebrals (encefalitis). Serveis

La Neuropsicologia és un camp de la psicologia dins de les Neurociències que té com a finalitat descriure, diagnosticar i tractar les alteracions cognitives (memòria, llenguatge, planificació de problemes...), conductuals i emocionals causades per una alteració en el funcionament cerebral.

En el servei de Neuropsicologia del Consultori Bayés de Vic oferim: exploració neuropsicològica a adults, valoració del deteriorament cognitiu en persones grans, rehabilitació i estimulació cognitiva en demències i adults en consulta i a domicili, assessorament i suport a cuidadors de familiars amb demències, tallers de memòria i docència en cursos per adults amb problemes de memòria.

La Neuropsicologia tracta amb el diagnòstic i prevenció de malalties neurodegene-

No dubtis en posar-te en contacte si tens alguna pregunta! T’esperem!

Anna Brugulat Serrat Neuropsicòloga. Núm. Col·legiat: 18.020 Visites al Consultori Bayés de Vic (divendres de 15:00-19:00). Web: http://www.neuropsic.jimdo.com Correu electrònic: neuropsicologiavic@gmail.com Facebook: Neuropsicologia Vic www.revistadevic.cat 14

LA RECEPTA:

La ‘coca de vidre’ de l’Andreu ANDREU GÓMEZ

a coca de vidre és una coca dolça catalana que es caracteritza per la seva finor, que la fa cruixent, i pel fet que està coberta d’una capa de sucre brillant, llisa i transparent, com si fos una capa de vernís o de vidre. Se sol menjar per esmorzar o per berenar, de vegades amb un tros de xocolata. Ingredients • • • • • • • • • •

200 gr. de farina 14 gr. de mantega a temperatura ambient 90 cl. d’aigua tèbia 8 gr. de llevat premsat 5 gr. sucre 5 gr. de sal oli d’oliva per pintar sucre per ensucrar ametlles anís

Material de cuina •

paper film

Elaboració Primer dissoldrem el llevat premsat amb

l’aigua tèbia. Desprès agafarem un bol i ficarem la farina, mantega, els 5 gr. de sucre, els 5 gr. de sal i l’aigua amb el llevat i barrejarem tot. Un cop ho tinguem tot empolsarem el marbre de la cuina i treure’m la massa del bol directa al marbre, amassarem amb moviments enèrgics, fins que quedi una massa homogènia i ben treballada ( aprox. uns 15 minuts). Una vegada fet aquest pas, farem 4 peces rodones d’uns 50 gr. cadascuna i amb paper film les embolicarem individualment ( això es fa perquè aquest tipus de massa si es deixa sense embolicar, al donar-li l’ aire farà una capa que a l’hora d’estirar-la no es deixarà treballar del tot i a més a més una vegada protegida individualment pot estar a la nevera d’un dia per l’altre, amb tota garantia de que estarà perfecta per treballar-la.)

La deixarem reposar a la nevera uns 30 minuts. Passat aquest temps la treure´m i tornarem a empolsar el marbre perquè no s’ enganxi i amb l’ ajuda d’un rodet estirarem la massa d’una amb una, fins que quedin ben primes. Un cop acabat agafarem una safata enfarinada i anirem ficant les coques estirades. Per últim les pintarem amb oli d’oliva i ficarem el sucre, que ni hagi i una mica d’ametlla trinxada. Ficarem la safata al forn a 190º uns 15 minuts. El forn a d’estar a 190º per què es coguin i el sucre es fongui, a mitja cocció, quant comenci a daurar-se la treure´m i la pintarem amb anís, tornarem a ficar-la fins que quedi dauradeta.

Cuiner: Andreu Gómez Restaurant l’Ona

Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. També oferim el menú diari i carta.

VINE I PROVA’NS.

www.revistadevic.cat15

www.revistadevic.cat 21 22

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

Juliol

13 14 15 16 17 18 19

4 19

10 11 12

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Setmana

26 27 28 29 30 31

Setmana

19 20 21 22 23 24 25

Abril

12 13 14 15 16 17 18

8 6

9 10 11

4 5

Setmana

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Setmana

Gener

3 9 10

25 26 27 28 29 30 31

Setmana

7 9 10 11 12 13 14

Setembre

29 30

22 23 24 25 26 27 28

15 16 17 18 19 20 21

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Juny

30 31 14

16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

Agost

9 10 11 12 13 14 15

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Marรง

18 19 20 21 22 23 24

11 12 13 14 15 16 17

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Maig

23 24 25 26 27 28

9 12

16 17 18 19 20 21 22

6 11

10 11 12 13 14 15

4 10

Setmana

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Febrer

2015

www.revistadevic.cat17

23 24 25 26 27 28 29 30

48 49

1 de Gener Cap d’ Any 6 de Gener Dia de Reis 12 de Febrer Dijous Gras 15 de Febrer Carnestoltes 18 de Febrer Dimecres de Cendra 19 de Març Sant Josep 29 de Març Diumenge de Rams

Festius 2015

10 11 12 13 14 15

3 d’ Abril Divendres Sant 6 d’ Abril Primera Pasqua 1 de Maig Festa del Treball 25 de Maig Segona Pasqua 24 de Juny Sant Joan 5 de Juliol Sant Miquel dels Sants 15 d’ Agost Mare de Déu d’ Agost

16 17 18 19 20 21 22

26 27 28 29 30 31

19 20 21 22 23 24 25

12 13 14 15 16 17 18

4 45

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

9 10 11

Setmana

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Novembre

9 10 11 12 13

28 29 30 31

21 22 23 24 25 26 27

14 15 16 17 18 19 20

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Desembre

28 29 30

21 22 23 24 25 26 27

14 15 16 17 18 19 20

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

11 de Setembre Diada de Catalunya 12 d’ Octubre Mare de Déu del Pilar 1 de Novembre Tots Sants 8 de Desembre La immaculada 25 de Desembre Nadal 26 de Desembre Sant Esteve

Setmana

Octubre

24 25 26 27 28 29 30

27 28 29 30 31

8 39

7 38

10 11 12 13 14 15 16

36 37

Setmana

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

17 18 19 20 21 22 23

20 21 22 23 24 25 26

9 33

13 14 15 16 17 18 19

4 32

10 11 12

Setmana

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Setmana

HISTÒRIA DE VIC::

Les muralles de Pere III ORIOL CASELLAS

partir de la repoblació iniciada pel comte Guifré el Pelós al segle IX i lligada a la recuperació del Bisbat d’Ausona, la ciutat de Vic cresqué paulatinament en tamany i en importància en els segles successius convertint-se en un destacadíssim nucli de població i d’intercanvis comercials a la Catalunya interior. Al segle XII, l’entramat urbà del que coneixem avui com a casc antic de Vic estava ja plenament definit. Aquest conjunt urbà s’anà emmurallant per a la seva defensa, amb algunes torres de vigilància i portes d’accés que eren tancades durant la nit. En total eren set els portals d’entrada i sortida de la nostra ciutat: -Queralt: Sortida que donava al pont Romànic i enllaçava per l’actual carrer de Sant Francesc amb la carretera de Barcelona d’aleshores. -Montcada: Portal que donava al barri de les Clotes, a les actuals adoberies. -Santa Eulàlia: Era el portal ubicat a la zona del carrer de les Dues Soles i la plaça del carbó. -Manlleu: Ubicat al final del carrer estret de Sant Cristòfor i donava al camí que anava cap a Manlleu i cap al nord. -Gurb: Portal situat al final del carrer de les Neus i que comunicava amb el camí que portava cap a Gurb. -Malloles: Situat al final del carrer de la Ramada, comunicava amb el carrer de Sant Pere, convertit també en sortida per enllaçar amb la carretera de Barcelona on es construí el pont del Remei. -D’en Teixidor: Ubicat al final de l’actual 18

www.revistadevic.cat

carrer de Sant Antoni Mª Claret, entre l’església dels claretians i la capella de la casa Ricart. Aquesta però, no fou la muralla definitiva de la qual ens han arribat fins avui les restes del Portalet. Amb aquest emmurallament quedaven inclosos en l’interior els tres grans centres de la ciutat: el Mercadal, la Catedral i el castell dels Montcada. L’emmurallament de la ciutat provocà doncs que apareguessin també els ravals extramurs, sobretot a les bandes dels camins que sortien de la ciutat des dels portals, com per exemple el carrer de Sant Francesc, el carrer de Sant Pere, el carrer de Manlleu o el carrer de Gurb. També es començaren a edificar petits tallers de la pell a l’àrea de les Clotes, ubicada extramurs entre els portals de Queralt i Santa Eulàlia, zona que amb el temps es convertiria en les adoberies. I sobretot foren destacats els convents de religiosos/es que s’anaren establint en les proximitats de les portes d’entrada i sortida de la ciutat al llarg dels anys següents. Fou però a finals del segle XIV, en temps del rei Pere III el Cerimoniós (rei de la Corona d’Aragó entre 1336 i 1387), quan les muralles de Vic patiren una transformació absoluta. Tot i mantenir el traçat anterior i respectar les vies d’entrada a la ciutat, les muralles es reconstruïren completament. Aquesta decisió reial venia condicionada pels constants conflictes bèl·lics

que succeïren durant el regnat de Pere III (reincorporació del Regne de Mallorca i el Rosselló el 1343-44, guerra amb Castella entre 1356 i 1369, revoltes periòdiques a Sardenya i guerra contra Gènova, etc.). El mateix rei va visitar la ciutat l’agost del 1366 allotjant-se al Palau Episcopal i atorgà diferents privilegis a Vic. Tres anys després, el gener del 1369, el rei tornà a la ciutat i aprovà la construcció de les noves muralles, torres i portals. Tot i així, uns mesos abans (octubre del 1368) ja hauria donat les ordres de construcció d’aquesta muralla als consellers de la ciutat i s’establiren les característiques que haurien de tenir, així com les mesures del fossat circumdant i la construcció de noves torres als portals, així com també altres torres al llarg de la muralla i que sobresortien de la fortificació tant per dalt com enfora i que haurien sigut quaranta en total, de les quals se’n conserven algunes a la muralla de la Rambla dels Montcada. El cavaller Arnau Guillem de Besora fou nomenat responsable de la fortificació vigatana junt amb el bisbe vigatà Ramon de Bellera, i es cuidaren de que es complissin les ordres i característiques estipulades de la fortificació. La construcció de la nova muralla va durar bastants anys ja que el febrer del 1376 s’instauraren noves mesures recaptatòries, establertes també per Pere III, per tal que la ciutat acabés la fortificació. Les dues jurisdiccions de la ciutat, la reial i la dels Montcada, prengueren part activa en aquest procés. El recorregut de la muralla, malgrat haverse destruït gran part d’ella, era el que

dóna la volta al casc antic de Vic per les actuals Rambles (Passeig, Carme, Hospital, Sant Domènec, Bisbat i Montcada) Ja al segle XVII, la Plana de Vic fou escenari bèl·lic durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) i la guerra entre Castella i França (1635-1659). Joan d’Àustria, fill bastard del rei Felip IV i virrei de Catalunya, s’estigué a Vic unes setmanes de la tardor del 1654 i veié l’estat deplorable en que havien quedat les muralles i defenses de la ciutat al llarg dels quasi tres segles d’existència. Poc després de la visita de Joan d’Àustria, la Plana de Vic fou envaïda pels francesos que saquejaren poblacions i masos però no entraren a Vic. El 23 de novembre del 1655, Joan d’Àustria tornà a la ciutat amb la idea de convertir-la en una plaça fortificada amb sis baluards i en forma d’estrella, que aïllarien encara més la ciutat dels ravals extramurs. Vic fou ocupada pels francesos en dues ocasions més, el juny del 1690 i l’octubre del 1697, en el marc de la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) que enfrontà novament

Tens les rodes a punt per l’hivern?

Castella i França. El pla de fortificació de Joan d’Àustria es començà a realitzar havent-se d’enderrocar desenes de cases i construccions que s’havien establert a tocar de les muralles per la part de fora, als ravals que s’havien anat engrandint al voltant de les vies d’entrada i sortida de la ciutat. Les actuals rambles que rodegen el casc antic és l’espai que quedà en aquesta destrucció que apartà més els barris extramurs del nucli ciutadà. Les muralles i les torres dels portals començaren a desaparèixer paulatinament al llarg del segle XVIII, passada la fatídica Guerra de Successió, doncs estaven en molt mal estat i amenaçaven en quedar en ruïnes, però tot i així el pla de fortificació de Joan d’Àustria no es dugué a terme mai, possiblement pel temor d’una nova revolta catalana contra la submissió castellana. Així doncs, el pla de fortificació suposà la destrucció de molts edificis dels ravals i de gran part de la muralla i deixaren la disposició urbana del nucli històric de Vic que hem heretat fins avui, on solament

-JUNYENT, Eduard; La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial, 1980. -JUNYENT, Eduard; Jurisdiccions i privilegis de la ciutat de Vich. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1969. -JUNYENT, Eduard; La fortificación de Vich en 1368. AUSA. (Vol. 2. Núm. 18). Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1956. -JUNYENT, Eduard; La puerta de Malloles. AUSA. (Vol. 1. Núm. 6). Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1953. -PASCUAL, Vicenç; Vic: una ciutat en el decurs de la història. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988.

(PREUS AMB IVA, MUNTATGE I ECOTAXA INCLOSOS)

INFINITY

MIDA TURISME

R14 T R15 H R15 V R16 V R17 W R17 W R18 W

Bibliografia:

- MECÀNICA AVANÇADA - REPARACIONS DE VEHICLES - REVISIONS PER A L’ITV - DIAGNOSI DE VEHICLES

PROMOCIÓ PNEUMÀTICS

175/65 185/65 195/65 205/55 225/45 225/50 225/40

ens queda el tram de muralla de la Rambla dels Montcada i Rambla del Bisbat amb algunes torres, i una part de l’antic portal de Malloles que s’ha restaurat.

65 92 75 90 125 173 155

€ € € € € € €

58 77 73 80 110 170 125

€ € € € € € €

64 81 72 87 109 163 130

€ € € € € € €

51 62 60 63 75 82 75

€ € € € € € €

50 60 58 59 74 77 71

€ € € € € € €

www.revistadevic.cat19

SAGALS D’OSONA

Els emboirats de la UVic ORIOL CASELLAS

a vint anys va començar el fenomen de les colles castelleres universitàries amb la creació dels Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’aparició poc després dels Arreplegats de la Zona Universitària. Començava una nova manera d’entendre i viure el fet casteller, paral·lel al món casteller convencional. A partir d’aquí sorgiren algunes colles castelleres més, repartides per les diverses universitats catalanes. La peculiaritat de les colles universitàries és que tots els seus membres són estudiants universitaris i per tant, majors d’edat, fet que dificulta la pròpia construcció dels castells. Per exemple el pom de dalt sol estar conformat per noies ja adultes, a diferència de les colles convencionals on hi ha canalla menuda, molt més lleugera. Aquest pes extra fa que tot i que la tècnica i les construccions siguin les mateixes (amb algunes excepcions com el 2de7 amb folre o el pilar de 6 amb folre), normalment les altures dels castells que es realitzen en les diades universitàries són menors, i els castells de set pisos són ja grandíssims castells amb una dificultat molt evident. La temporada de castells universitaris funciona diferent que la temporada castellera de les colles convencionals. S’organitza el calendari segons els mesos d’estudi, de setembre a juny, i hi ha dues èpoques amb actuacions: les diades d’hivern (novembre-desembre) i les diades de primavera (abril-maig). En aquestes dues tongades, les onze colles universitàries es reparteixen pels diferents campus de Catalunya en diverses actuacions que s’allarguen unes sis o set setmanes per tal de que totes les colles actuïn un mínim de quatre vegades a cada un dels períodes, unes vuit actuacions per curs. 20

www.revistadevic.cat

La colla que organitza la diada a la seva universitat s’encarrega de convidar a sopar a tots els castellers que han participat a l’actuació, a més de muntar la festa posterior que es pot allargar fins altes hores de la matinada. És doncs, un enfocament completament diferent del fet casteller convencional, amb les seves particularitats i funcio-

nament propis. Molts castellers en edat d’estudiar comparteixen doncs dues colles, la convencional i la universitària, fent que els vincles i les relacions amb castellers d’altres colles siguin més extensos. Colles universitàries i colles convencionals fan una mena de simbiosi de la qual en surten beneficiats ambdós mons, doncs qui fa castells en una colla universi-

tària vol fer-ne també en una de convencional, i viceversa. Aquest és també, un dels fets que explica l’enorme creixement del fet casteller al nostre país en els últims anys. La colla castellera universitària dels Emboirats de la Universitat de Vic (tot i un primer intent de constituir-se com a colla fa vora una dècada) es fundaren com a tal ara fa cinc anys, prenent el color grana per la camisa i agafant de nom un element meteorològic tant comú a les nostres contrades: la boira. Els inicis de la colla no foren del tot fàcils doncs poca gent es sumà a la iniciativa en els primers anys. En moltes actuacions, els Emboirats només podien fer algun pilar de 4 i el 2de5. A partir del curs 20122013 però, la cosa començà a canviar assolint-se el 4de6 a la diada de primavera, pel mes de maig. El salt definitiu però, es donà durant el curs 2013-2014, quan la colla va créixer tant en castells com en castellers. A la primera diada de l’any, a Vilanova i la Geltrú el novembre del 2013, es descarregà per primera vegada el 3de6. Una setmana després s’estrenava

el 5de6 i el 3de6 amb agulla a la pròpia Universitat de Vic, acompanyant-los del 4de6. Per primera vegada en la seva història, els Emboirats descarregaven tres castells de sis pisos en la mateixa actuació, fet completament impensable un any abans. A partir d’aquí, la progressió fou imparable i el nivell augmentà moltíssim, podent portar castells de sis a totes les actuacions del calendari. A més, es féu un salt qualitatiu molt important a l’estrenar-se el 2de6 i el pilar de 5, dos “castellassos” dins el món universitari, i que a més es repetiren tres i quatre vegades respectivament. Enguany, els Emboirats han començat les diades d’hivern amb molta força. A Mataró, convidats pels Passerells del Tecno Campus, descarregaren els primers 3de6 i 4de6 de la temporada. Una setmana després, el 27 de novembre, tocava la diada d’hivern dels propis Emboirats, diada que fou de gran nivell tot i haver-se de celebrar a La Central per culpa de la pluja. Els Emboirats hi descarregaren el 3de6 i el 4de6, mentre que el 2de6 quedà en carregat al caure després de l’aleta de l’enxaneta. Finalment, en ronda de pilars

descarregaren novament l’espadat de 5. Les altres colles participants feren de l’actuació una diada memorable del fet casteller universitari. Per una banda, els Xoriguers de la Universitat de Girona que impressionaren a tothom descarregant amb solvència un monstre com el pilar de 6 amb folre, a més de descarregar el 4de7, el 2de6 i el 5de6. Per altra banda els Arreplegats de la Zona Universitària, que realitzaren una demostració magistral amb el 4de7, el 2de7 amb folre, el 4de7 amb agulla i el pilar de 5. Sublim. Finalment, els Ganàpies de la Universitat Autònoma descarregaren el 4de7, el 4de6 amb agulla, el 3de6 i el pilar de 5. Les construccions de les quatre colles participants confirmaren la rellevància que té la diada dels Emboirats en el sí del calendari casteller universitari. Queda encara molt curs per endavant i molts castells i diades per celebrar-se. Així doncs, animem a tots els estudiants de la UVic a viure els castells amb els Emboirats. Els trobareu assajant de 13h a 15h tots els dimarts a la Torre dels Frares i els dijous a Miramarges.tats

CARRER DE GURB D’ÚS PEATONAL Com accedir per comprar els seus consumibles

Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments de vianants a dins el nucli urbà. Catim informa que pot accedir al carrer de gurb com de forma habitual sempre i quan en la seva pròxima visita faciliti la matrícula del seu vehicle a l’encarregat de la botiga. Igualment aquest mateix dia podrà accedir lliurement ja que un cop facilitada la matrícula, el seu vehicle estarà autoritzat per accedir al carrer i podrà efectuar les seves compres amb tranquil•litat. Més info a catim.cat.

www.revistadevic.cat21

SPOILER ALERT

Acció - Reacció L’espectador va amb el dolent! I qui no hagi pres

DANIUS

profitant que el mes que ve s’estrena la Spin-Off “Better call Saul”, em venia de gust parlar de Breaking Bad. No l’has vist? I a què esperes?

Veig que t’acabes d’aixecar del sofà i has anat a buscar la cartera per comprar-te les cinc temporades de la sèrie de cop i et preguntes: “sí, però Dànius, què fa de Breaking Bad una sèrie collonuda?” Veig que ets una persona llesta, és bo fer-se preguntes. Et responc. Tres coses: El plantejament, els seus personatges i el posicionament de l’espectador vers el dolent de la sèrie. La sèrie és el típic joc del gat i el ratolí. El policia de torn intenta atrapar al traficant/ fabricant de droga que s’escapoleix com pot. Amb un petit –o gran- element que marca la diferència; el que està al marge de la llei és un professor d’escola a qui se li ha diagnosticat un càncer terminal i vol deixar el màxim de diners possibles a la seva família per quan ell no hi sigui. A més a més, i sense que el policia ho sàpiga, el fabricant/traficant i ell són cunyats. Tot queda en família! Des dels protagonistes principals, Walter White (gran Bryan Cranston) i Jesse Pinkman (no menys gran Aaron Paul), un jove yonki que vol fer negoci amb la droga, passant pels secundaris com Skyler, la dona del primer, el policia, o en Saul mateix amb el que començava l’article... tots acaben fent coses reprovables a favor dels seus interessos. Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra, oi? Per últim, vols que el dolent guanyi. Sèries com Dexter o Los Soprano, ja havien portat l’espectador a aquest terreny, sí, però la diferència rau en què a Breaking Bad veus l’evolució del protagonista. Veus perquè fa el que fa. I el justifiques! 22

www.revistadevic.cat

aquest posicionament, no ha entès ni gaudit com cal la sèrie. Una darrera cosa, i no per això menys important: La sèrie flueix. I flueix d’una manera orgànica gràcies al tema AccióReacció. I no parlo del guió o el que tenen pensat/preparat que passi els guionistes aquella temporada. Parlo d’una cosa més profunda. Més kàrmica, per dir-ho d’alguna manera. Tota decisió –acciópresa per algun dels personatges de la sèrie, té unes conseqüències –reacció-. Potser no en el mateix capítol, potser tampoc en el següent, però tard o d’hora en paga les conseqüències. En positiu o negatiu, és igual. Que et carregues un noi que passava per allà mentre robes quelcom d’un tren en marxa? Això tindrà una

repercussió. Que amagues un secret a la teva dona? Tard o d’hora sortirà a la llum. Que trafiques amb qui no toca? Bé, això és evident que porta unes conseqüències negatives. Hi ha unes fitxes de dominó en peu formant una fila. Si en tires una, aquesta en tombarà una altra. Tota acció comporta una reacció. Vigileu el que feu, perquè tard o d’hora, tot cau pel seu propi pes. I si no, al temps. Acció-Reacció.

COMPRAR A VIC

Tret de sortida a les rebaixes amb uns descomptes de fins el 50% SANDRA VERDAGUER

esprés d’una lleugera recuperació de les vendes durant aquesta campanya nadalenca (entre el 3% i el 5%, segons dades de Vic Comerç), la ciutat de Vic ha donat aquest passat dia 7 el tret de sortida de forma oficial a les rebaixes d’hivern. Els comerciants de la ciutat veuen amb bons ulls aquesta nova etapa de rebaixes i tenen l’esperança que la millora continuï.

Anteriorment a aquest dia, ja es podien trobar comerços que oferien algun tipus de descompte ja que estan emparats per la suspensió de l’antiga llei, que ha provocat que alguns comerciants no esperin el dia estipulat com cada any i hagin començat a oferir descomptes abans d’hora. Aproximadament un total de 250 comerços de tota la ciutat oferiran als ciutadans descomptes d’entre el 20% i el 50% en aquest inici de rebaixes que es prolongaran fins el proper dia 6 de març. Les botigues amb més descomptes seran, un any més, aquelles que pertanyen al sector de la moda, complements i objectes de la llar. Tot i així, cal destacar que

cada any més botigues de altres tipus de sectors com l’electrònica o la informàtica es sumen a aquesta campanya de rebaixes i ofereixen diferents tipus de descomptes als seus clients. Vic Comerç vol fer un crida pel correcte i estricte compliment de la Normativa reguladora de les rebaixes estacionals defensant, d’aquesta manera, el dret i deure que té cada consumidor per saber el preu original i el preu rebaixat del producte demandat. L’Associació també destaca la importància de guardar els tiquets de compra i resguards de pagament que serveixen com a garantia per qualsevol tipus de reclamació del producte o productes comprats.

www.revistadevic.cat23

A VIC

La Lourdes del Taller de la Riera, et recomana: En quin curs et sents més identificat?

aller Tastaolletes

Es treballen tècniques decoratives amb diferents eines, mitjans i materials, alhora que les aplicarem en diferents suports, aprenent diverses tècniques i formes d’expressió plàstica, alhora que desenvolupes la creativitat. En aquest taller realitzarà un tastet de diverses tècniques artístiques, passant una bona estona. Deixa fluir la teva creativitat i expressió pròpia. Matricula 30€, té una mensualitat de 38€. Activitats manipulatives i creatives En aquest taller es treballa l’expressió plàstica, la creativitat i estimularà la imaginació a través d’experimentar i manipular diferents materials i tècniques plàstiques i artístiques, composicions florals. També es treballa la costura, amb un aire artístic i decoratiu. Matricula 30€, té una mensualitat de 34€. Taller Macrea Taller dirigit a persones amb disminució física/psíquica i retard mental, on el que es pretén es que mitjançant diferents projectes plàstics s’ho passin bé, estimulin la creativitat i es relaxin. Aquests tallers són de preu reduït (consulteu si sou una entitat/associació). Preu acordat de 12€ (Institució Associació Sant Tomàs.) Dibuix i tècniques pictòriques El curs es divideix en dues parts: la part de dibuix i la part de pintura. En la primera part d’aquest curs l’alumne aprendrà a

www.revistadevic.cat

distingir els diferents tipus de dibuix que existeixen, es treballarà la percepció dels entorns i dels espais, les proporcions, anatomia humana, la llum i l’ombra, composició, perspectives, ritme, tensions, etc. En la part de pintura hi haurà diferents fases una primera on s’explicaran unes nocions teòriques sobre el color, el to, textura, expressió...i a continuació hi haurà una fase per a cada tècnica pictòrica.

Tenim a disposició la troqueladora Sizzix, hi ha a disposició peces ja troquelades per l’elaboració. Matricula 25€, té una mensualitat de 28€. Restauració/redecoració Donar un nou estil als teus mobles (petit format, per fer en el taller)

Matricula 25€, té una mensualitat de 28€.

Matricula 30€, té una mensualitat de 38€.

Scrapbooking

Monogràfics

El scrapbooking o scrap consisteix en multitud de processos creatius com retallar, enganxar o collage per crear una composició de memòries i records mitjançant les teves fotografies. Aquest divertit passatemps de decorar s’aplica també a cartes, poemes, invitacions o tot allò que et proposi la teva imaginació. Partint de simples fotografies, es re valoritzen els records amb adorns de tot tipus (adhesius, botons, cintes, papers especials, flors seques, troquelats, fils…) i diversos estils, des del més sofisticat fins al més senzill, depenent del gust personal.

Els monogràfics s’adaptaran a l’època de l’any en que es facin i a esdeveniments en concret, tenen com a objectiu diversificar i variar l’oferta de tallers que oferim. Aquets monogràfics estaran impartida per nosaltres o per professionals (externs) de cada matèria. Lourdes d’El taller de la Riera C/Riera,26.Vic Tel.619834786 lourdestalleriera@ hotmail.com www.facebook.es/eltaller

Aquest requadre pot ser teu per

5€

a la setmana. Ja no tens excusa per no fer publicitat del teu negoci!

655454233

Aquest requadre pot ser teu per

a la setmana. Ja no tens excusa per no fer publicitat del teu negoci!

5€

655454233

Aquest requadre pot ser teu per

5€

a la setmana. Ja no tens excusa per no fer publicitat del teu negoci!

655454233

Aquest requadre pot ser teu per

a la setmana. Ja no tens excusa per no fer publicitat del teu negoci!

5€

655454233

5€

655454233

www.revistadevic.cat25

PUBLI REPORTATGE

Finques Vic celebra el seu desè aniversari i la seva nova ubicació REDACCIÓ

inques Vic, marca registrada, va iniciar la seva activitat el dia 14 d’agost de 2004 en el mateix domicili on estem ubicats actualment, al cor de la ciutat de Vic, al Carrer Bisbe Morgades, 18. El nostre gerent, en Jaume Jorquera i Solé és Administrador de Finques i Agent de la Propietat Immobiliària col·legiat. Som una empresa jove, amb 10 anys d’experiència. Els Col·legis respectius on pertanyem ens assessoren en les nostres transaccions, vetllant pel bon comportament ètic dels seus socis i atenent les consultes generades pels seus clients. Si bé en un inici Finques Vic es va constituir amb la finalitat d’administrar comunitats de propietaris, de seguida va ampliar el seu negoci a la compra/venda, lloguers de pisos i cases. En l’actualitat ofereix els serveis de mediació de qualsevol tipus, sigui venda, lloguer, traspàs de negoci, permutes, etc..

A banda de la mediació immobiliària i administració de comunitats som pèrits-taxadors a nivell privat i judicial la qual cosa fem en l’àmbit de tot Catalunya i Principat d’Andorra.

envolupant el càrrec de Delegat Territorial del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, a la Comarca d’Osona, on fa la tasca de coordinador i enllaç entre el Col·legi d’API i els 32 agents que són col·legiats o associats.

Des de l’any 2006 el nostre gerent ve des-

Així mateix, i des del mes d’octubre del

www.revistadevic.cat

2013 és Agent Immobiliari del Principat d’Andorra (AGIA) amb la finalitat d’aportar negoci creuat amb aquest petit estat veí. Finques Vic, està inscrita al registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya amb el núm. AICAT 1020.

Per celebrar que enguany hem fet 10 ANYS d’activitat immobiliària al vostre servei al Carrer Bisbe Morgades, 18 de Vic: US COMUNIQUEM QUE A PARTIR D’AQUEST GENER DE 2015 AQUESTA IMMOBILIÀRIA US CONTINUARÀ ATENENT AL

C/ DOCTOR JUNYENT 12 DE VIC En un local de 130 m². Us convidem a visitar-nos i us oferirem un ventall de noves activitats.

www.revistadevic.cat27

PASSATEMPS

INSTRUMENTS DE MÚSICA

www.revistadevic.cat

www.revistadevic.cat29

EL RACÓ PER PENSAR

Hem de canviar i el nostre interior ho sap REDACCIÓ

vegades tenim el pressentiment del fet que tot ha de canviar, estem contínuament en canvis i la humanitat ho ha tingut sempre present.

Necessitem un nou despertar, per aquest motiu hem d’estar units, l’amor és el nostre destí i la via per arribar allà on vulguem, així serà més fàcil que tot vagi com és previst. Hem de ser conscients de què tot va bé, perquè la nostra ment humana ens pot jugar males passades, i pot arribar a fer al contrari del què volem. L’Univers té molt clar que aviat tindrà la

www.revistadevic.cat

resposta que ha estat esperant durant molt de temps, només cal saber com hem d’actuar: acceptar el què tenim i compartir-ho amb amor, és l’única manera que puguem sobreviure a tanta corrupció, violència... que hi ha actualment. Per tant hem de ser conscients de què el planeta necessita molta ajuda i només podem aconseguir-ho a través d’ajudar-nos uns amb els altres.

A través de l’ajuda, podrem fer que la nostra vida sigui millor, i si la nostra vida és millor, fàcilment la vida de les altres persones també ho siguin. De l’ajuda que donem a les altres persones obtenim un benefici que és recompensat, i això ens ajudarà al fet que la nostra vida tinguem una millora en el nivell espiritual. El planeta Terra té la necessitat de comunicar a la humanitat, que ajudant i donant amor els altres és quan rebem ajuda i amor, i així serem més feliços.

Hem d’entendre la necessitat que l’univers demana, i el món funcionarà millor, el més important és entendre que l’ajuda i l’amor van de la mà, i això ens serà recompensat, la famosa frase “causa i efecte”, el que hem de fer és intentar tenir una vida més plena per poder oferir ajuda a qui la necessita. Això farà que siguem ajudats i recompensats per tots nosaltres, ja que això se’n diu: “el Karma i el Darma”. Amb tot aquest escrit, és perquè vegem que la paraula ajuda i amor són necessàries a la nostra vida, i mai oblidant quan és d’important saber ser ajudat, de totes maneres hem de tenir present que també hi ha persones que només busquen ser ajudades sense donar a canvi la seva ajuda al moment necessari, simplement hem de distingir si el moment és l’adequat, perquè si no és així, podem quedar esgotats per fer el que no és correcte. La humanitat està passant per un bon moment, simplement l’hem d’entendre i canviar la forma, us asseguro que la felicitat arriba.

Acceptació CONSOL

seves virtuts, però aquest és el veritable camí, el camí de la veritat. Qui de nosaltres pot dir que és perfecte?

aprendràs que la vida és meravellosa si saps viure-la. T’atreveixes?

Estima’t i estima els teus germans,

Consol Terapeuta Tel: 626 867 290

uantes vegades a la vida acceptem el que ens està passant?

A la feina, amb la família, amb els amics ... El veritable treball del camí espiritual és allò que agafa els problemes amb amor i acceptació, i deixant que la vida ens mostri el camí a seguir. És difícil acceptar a les persones tal com són amb els seus defectes i les

Vols guanyar un pack Vamcats: Vambes ‘Model Vic’ + Mitjons + Samarreta

Entra a:

www.revistadevic.cat I t'expliquem com fer-ho!

Col·labora: www.vamcats.cat