Una vegada, el petit Ós va estar tot el dia pescant al riu, però no va agafar ni un sol peix. La galleda buida, els ossos cansats i res per ficar a la cassola. El petit Tigre, que era el seu amic, es quedaria amb gana.
–Avui no tenim res de peix, Tigre –va dir el petit Ós–, no he pogut agafar-ne cap. Llavors, el petit Tigre va cuinar coliflor del jardí. Amb patates, sal i una mica de mantega.
–Saps quina seria la felicitat més gran del món? –va dir el petit Tigre– Que fóssim rics. Aleshores m'hauries pogut comprar dues truites. Saps que diuen que les truites són un menjar de rei? Mmmmmm... –I tant, truites! –va exclamar el petit Ós, ja que les truites eren el seu somni de pescador. Però no n'havia agafat mai cap. I és que les truites no són pas ximpletes i no es deixen capturar fàcilment.
–Al forn, amb una mica de fonoll i ametlles! –va exclamar el petit Tigre i va saltar d'alegria per tota l'habitació.
–I de postres –va dir el petit Ós–, pastís de crema i ametlles. –Oh! Pastís-de-crema-i-ametlles! –va xisclar el petit Tigre– Només de sentir-ho, em fa venir aigua a la boca... –Demà –va cridar el petit Ós– he d'anar sens falta a comprar un bot salvavides. És justament el que necessito.
–No, no! –va cridar el petit Tigre– Primer de tot necessito un sofà-gronxador. El que tinc sempre grinyola i ja no ho suporto més. De debò, em farà parar boig. A més d'això, el petit Tigre volia també una gorra vermella de pilot. I un llum vermell per posar sobre el llit i també unes botes de pell.
–I ens farem fer uns vestits d'estiu ben refinats –va dir el petit Ós– i anirem al ball dels caçadors. Un elegant tango sobre la pista de ball, oh, sí! Això sí que seria... –Som-hi! –va dir el petit Tigre– Anem a buscar un tresor!