Totes aquestes coses han anat fent escola. Hem fet xerrades sobre les espècies invasores, afegim notícies cada mes a la cartellera verda, hem dissenyat i construït noves papereres per paper d’alumini i piles. Aquest novembre, coincidint amb la setmana de la ciència, hem construït un bescanviador de calor, una placa solar d’aire construïda amb llaunes de begudes pintades de negre. Aquest 10 o 12 anys de treball, no haguessin tirat endavant sense una sèrie de professors que han estat sempre al peu del canó, com la Carme Font, la Sussi Roure, en Josep Lluís Díez, en Miquel Graboleda, que va construir una placa solar sobre el teulat dels tallers, la Dolors Ortiz, la Consol Duran, en Miquel Tarrés, en Santi Coll amb la seva preocupació per l’estalvi energètic, en Juli Lozano i una llista interminable de vells i nous professors que sempre estaven a punt quan calia. Gràcies a tots, i si m’he deixat algú, perdó (les meves neurones perden sinàpsis). Fins aquí la cronologia... i a partir d’ara, lligat amb l’esperit de la revista, el que penso: TOT AIXÒ HA DE GIRAR COM UN MITJÓ! De fet érem els romàntics, ecologistes, els que dèiem “cal tancar els llums!”, “no obriu les finestres!”, “no cal canviar tant sovint de mòbil”,... però... ni cas! Per què? Perquè fins ara ningú s’ha cregut que la cosa era seriosa i ens vàrem anar acostumant i fins i tot rient nosaltres mateixos de les brometes sobre el reciclatge, la contaminació i l’esgotament de recursos. Per tant, cal sang nova, idees noves, i ara no és com cada fi de curs, quan al claustre es fa el resum de les activitats i es demanen nous voluntaris per la comissió d’escoles verdes. Ara és diferent, no només es tracta de canviar la placa, ara d’Escola Sostenible, ara és seriós. Tot i que les mateixes senyores apadrinin el projecte, CAL INNOVAR! Dolors Salvador
3
Història verda de l’escola sostenible Allà als inicis del segon mil·lenni (posat així li dóna un toc més històric), tres professors del Brugulat, una mica idealistes amb el tema medi ambient, reciclatge i energies alternatives, ens vàrem apuntar a un projecte del Departament d’Ensenyament: el projecte Escoles Verdes. En sortir de classe a la tarda, marxàvem cap a Olot on, dinamitzats per unes senyores que apadrinaven el projecte, posàvem en comú les experiències i idees per conscienciar als nostres alumnes sobre la preservació del medi ambient. D’aquesta pluja verda d’idees va néixer el Parlament Verd, format per un parell d’alumnes de cada classe que es trobaven mensualment i aportaven idees per millorar el funcionament del centre. També vàrem començar a assistir a les trobades d’Escoles Verdes que es celebren a nivell provincial i vàrem aconseguir la distinció d’Escola Verda, distinció que implicava l’elaboració d’un pla amb objectius a quatre anys vista, que calia revisar i renovar fent unes auditories ambientals. Han anat passant els anys, alguns amb molta activitat, sobretot quan alumnes de batxillerat o dels darrers cursos d’ESO s’implicaven i lideraven amb ganes el projecte. En el fons, com en qualsevol altra cosa calen ganes i gent amb ganes d’avançar. S’ha instaurat la Jornada Verda, que sol coincidir amb el darrer dia de classe abans de les festes de Nadal. En aquesta jornada es fan diferents tallers de manualitats amb materials reciclats per fomentar el reciclatge i oblidar-nos una mica de la febre consumista de l’època (el millor regal no és el més car, encara que a vegades no ho tingui tothom clar).A part d’aquestes jornades verdes amb tallers per tots els gustos, anem “pescant” noves idees en els congressos. També fa 10 anys que vàrem entrar en el “Projecte Rius”, apadrinant un tram del riu Fluvià, a Vilert. Cada tardor anem al riu amb els alumnes de Ciències de la Terra i el Medi Ambient per fer les anàlisis d’aigües i enviar els resultats a la revista que coordina les dades de tots els rius de Catalunya i així vetllar per la seva salut.