Quaderns Agraris

41

SUMARI

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat

QUADERNS AGRARIS

Número 41

Desembre 2016

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 • http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Institut d’Estudis Catalans

001-092 Quaderns agraris 41.indd 92

25/11/2016 11:15:50

QUADERNS AGRARIS Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris

001-092 Quaderns agraris 41.indd 1

25/11/2016 11:15:21

Quaderns agraris és la revista periòdica de la ICEA destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la indústria agroalimentària, preferentment dels Països Catalans.

Quaderns agraris pretén facilitar el coneixement i la divulgació de la recerca i l’experimentació que es realitza en els àmbits indicats, així com la comunicació entre els diferents centres de recerca i docència i, sobretot, entre el món científic i tècnic i el sector agrari.

Com a mitjà d’expressió dels socis de la ICEA, disposa, a més, de la secció «Agrofòrum», on tenen cabuda articles d’opinió i informatius, així com ressenyes de llibres i activitats d’interès.

DIRECTORA Anna Jacas COMITÈ EDITORIAL Anna Jacas, membre del Comitè de Publicacions de la ICEA Joan Saus, responsable del Comitè de Publicacions de la ICEA Montserrat Soliva, professora jubilada de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

001-092 Quaderns agraris 41.indd 2

25/11/2016 11:15:21

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Número 41

Desembre 2016

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

001-092 Quaderns agraris 41.indd 3

25/11/2016 11:15:22

Quaderns agraris

Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 • Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: http://icea.iec.cat • Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs http://revistes.iec.cat i http://publicacions.iec.cat.

© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: desembre de 2016 Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC Compost per fotocomposició gama, s. l.

Imprès a Open Print, SL ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit Legal: B. 36785-1980 Els continguts de quaderns agraris estan subjectes — ‌‌‌llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

001-092 Quaderns agraris 41.indd 4

25/11/2016 11:15:22

SUMARI

L’ENGINYERIA GENÒMICA, L’ÚLTIMA REVOLUCIÓ EN LA MILLORA GENÈTICA DE LES PLANTES CULTIVADES Josep M. Casacuberta i Fabien Nogué . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 LA GESTIÓ I EL TRACTAMENT DE LES DEJECCIONS RAMADERES: UN EXEMPLE DE TRAJECTÒRIA EN RECERCA ORIENTADA Xavier Flotats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 D’ALELLA A AUSTRÀLIA I DELS ANTÍPODES A LLANÇÀ: JOSEP FERRER I GUÀRDIA, UN CULTIVADOR DE CLAVELLS CATALÀ M. Mercè Compte-Barceló . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 AGROFÒRUM XYLELLA FASTIDIOSA, AVÍS FITOSANITARI D’UNA NOVA MALALTIA A EUROPA PER A LES OLIVERES I LA PLANTA ORNAMENTAL Isabel Pujadas i Trinidad Plaza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 QUALIMAC: VINT ANYS VETLLANT PER LA QUALITAT DE LES PRIMERES MATÈRIES PER A L’ALIMENTACIÓ ANIMAL Jordi Forés-Piquer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 87

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016)

001-092 Quaderns agraris 41.indd 5

5

25/11/2016 11:15:22

CONTENTS

GENOMIC ENGINEERING, THE LATEST REVOLUTION IN PLANT BREEDING Josep M. Casacuberta i Fabien Nogué . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 MANAGEMENT AND TREATMENT OF MANURE: AN EXAMPLE OF A RESEARCH-ORIENTED APPROACH Xavier Flotats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 FROM ALELLA TO AUSTRALIA AND FROM ANTIPODES TO LLANÇÀ: JOSEP FERRER I GUÀRDIA, A CATALAN DIANTHUS GROWER M. Mercè Compte-Barceló . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 AGROFÒRUM XYLELLA FASTIDIOSA, A PHYTOSANITARY WARNING ABOUT A NEW DISEASE IN EUROPE OF OLIVE TREES AND ORNAMENTAL PLANTS Isabel Pujadas i Trinidad Plaza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 QUALIMAC: TWENTY YEARS ENSURING QUALITY OF RAW MATERIALS FOR ANIMAL FEED Jordi Forés-Piquer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 87

6

001-092 Quaderns agraris 41.indd 6

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016)

25/11/2016 11:15:22

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 41 (desembre 2016), p. 7-19 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.67

L’ENGINYERIA GENÒMICA, L’ÚLTIMA REVOLUCIÓ EN LA MILLORA GENÈTICA DE LES PLANTES CULTIVADES Josep M. Casacuberta1 i Fabien Nogué2 Panel d’OGM de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA)* 1. Centre de Recerca en Genòmica Agronòmica, CRAG (CSIC-IRTA-UAB-UB) 2. INRA, UMR 1318, AgroParisTech, Institut Jean-Pierre Bourin (IJPB) Rebut: 4 de maig de 2016 - Acceptat: 22 de maig de 2016

RESUM La millora genètica de les plantes cultivades ha permès a les societats humanes obtenir suficient quantitat d’aliments de qualitat al llarg de la història. Aquest procés, que comença al neolític, s’ha anat tecnificant i fent més eficient a mesura que la ciència avançava. La mutagènesi a mitjan segle xx i la transgènia al final dels anys noranta del mateix segle, entre altres tècniques, han permès fer un salt endavant en la millora genètica. Recentment s’han posat a punt tècniques de mutagènesi dirigida amb nucleases específiques que poden revolucionar la millora genètica. En particular, la mutagènesi amb el sistema CRISPR/Cas9 està permetent ja obtenir noves variants al·lèliques amb una eficiència i precisió sense precedents. Malgrat l’interès evident d’aquestes tècniques, el seu èxit dependrà, en gran manera, de la regulació que s’apliqui a les plantes obtingudes, i en particular de si la legislació europea les considera transgèniques o no. En aquest article analitzem l’interès d’aquestes tècniques a la llum de la història de la millora genètica de les plantes i en discutim la possible regulació.

Paraules clau: millora genètica, plantes cultivades, CRISPR/Cas9, regulació.

* Les opinions dels autors les expressen a títol personal i no representen en cap sentit les posicions de la institució a la qual pertanyen.

Correspondència: Josep M. Casacuberta. CRAG (CSIC-IRTA-UAB-UB), Campus UAB, Cerdanyola del Vallès, 08193 Barcelona. Tel.: 935 636 603. A/e: josep.casacuberta@cragenomica.es.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

001-092 Quaderns agraris 41.indd 7

7

25/11/2016 11:15:22

J. M. Casacuberta, F. Nogué

LA INGENIERÍA GENÓMICA, LA ÚLTIMA REVOLUCIÓN EN LA MEJORA DE LAS PLANTAS CULTIVADAS RESUMEN La mejora genética de las plantas cultivadas ha permitido a las sociedades humanas obtener suficientes alimentos de calidad a lo largo de la historia. Este proceso, que empieza en el Neolítico, ha ido tecnificándose y haciéndose más eficiente en paralelo al avance científico. La mutagénesis desde mediados del siglo xx y la transgenia desde finales de los años noventa del mismo siglo, entre otras técnicas, permitieron dar un salto cualitativo en la mejora genética. Recientemente se han puesto a punto técnicas de mutagénesis dirigida con nucleasas específicas que pueden revolucionar la mejora genética. En particular, la mutagénesis usando el sistema CRISPR/ Cas9 está permitiendo ya obtener nuevas variantes alélicas con una eficiencia y precisión sin precedentes. Aunque el interés en estas técnicas es evidente, su éxito dependerá en gran medida de la regulación que se aplique a los productos obtenidos de estas plantas, y en particular de si la legislación europea las considera transgénicas o no. En este artículo analizamos el interés de estas técnicas a la luz de la historia de la mejora genética de las plantas y discutimos su posible regulación.

Palabras ción.

clave:

mejora genética, plantas cultivadas, CRISPR/Cas9, regula-

GENOMIC ENGINEERING, THE LATEST REVOLUTION IN PLANT BREEDING ABSTRACT Plant breeding has allowed human societies to secure the production of food of good quality throughout history. This process, which started in the Neolithic, has become increasingly technologically based and efficient in step with the advance of scientific knowledge. Mutagenesis, since the mid 20th century, and transgenic plants since the late 1990s, among other techniques, allowed a qualitative leap forward in plant breeding. Recently, new site-directed mutagenesis techniques have been developed which may have a large impact on plant breeding. In particular, CRISPR/Cas9 mutagenesis approaches are already allowing new alleles to be obtained with unprecedented efficiency and precision. In spite of the obvious interest of these techniques, their success in plant breeding will greatly depend on the regulation applied to the plants which are obtained and more specifically on whether or 8

001-092 Quaderns agraris 41.indd 8

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

25/11/2016 11:15:22

L’enginyeria genòmica, l’última revolució en la millora genètica

not these plants will be considered GMOs. In this article we describe the interest of these new techniques and discuss their possible regulation.

Keywords: plant breeding, crops, CRISPR/Cas9, regulation.

1. LA DOMESTICACIÓ DE LES ESPÈCIES CULTIVADES: MUTACIÓ I SELECCIÓ La diversitat de formes, estructures i estils de vida de les plantes i dels animals amb què compartim la Terra és fruit de la llarga evolució dels seus genomes. Una evolució que ha agafat camins diferents sempre condicionada per un ambient variat i canviant. També, i d’una manera molt particular, en el cas de les plantes que cultivem. Des del neolític fins ara l’ésser humà ha dirigit l’evolució de les plantes cultivades seleccionant-ne de manera continuada certes característiques, modificant l’ambient en què viuen de manera molt intensa. Treure les plantes del seu medi natural, fent-les créixer en un ambient controlat, i començar a seleccionar caràcters diferents dels que són útils per a la vida silvestre va induir a canvis radicals en les seves característiques. Aquests canvis, que es coneixen com la síndrome de la domesticació, impliquen diferents caràcters que es van seleccionar de manera repetida durant la domesticació de diferents espècies (Olsen i Wendel, 2013). Aquests caràcters són, entre d’altres, la pèrdua de la dispersió i de la dormància de les llavors i la uniformització de la seva germinació, així com el creixement erecte de les plantes, que permet augmentar la densitat de plantes en un camp. Malgrat que el mateix caràcter s’ha seleccionat de manera repetida, sembla que les mutacions i els gens mutats no sempre han estat els mateixos, cosa que posa de manifest la gran plasticitat dels processos adaptatius (Gaut, 2015). En els darrers deu anys s’han identificat un bon nombre d’al·lels responsables dels canvis fenotípics seleccionats durant la domesticació de les plantes cultivades. En la majoria dels casos, es tracta de noves variants de gens reguladors de la transcripció gènica o del desenvolupament de les plantes, mentre que és molt menys freqüent que es tracti de mutacions en gens codificants per a proteïnes estructurals (Olsen i Wendel, 2013). Pel que fa al tipus de mutacions, les mutacions de pèrdua de funció són les més comunes. Per exemple, un canvi d’aminoàcid associat a la pèrdua de funció d’un factor de transcripció que regula el creixement és l’origen del creixement erecte de l’arròs cultivat (Jin et al., 2008). Però també hi ha exemples de mutacions que indueixen a canvis en la regulació dels gens o canvis d’aminoàcids que modifiquen la funció de les proteïnes. Així, per exemple, el canvi en l’arquitectura del blat de moro, perdent les branques laterals en benefici de la tija principal, que és clau en la seva domesticació, és el resultat de mutacions en el gen tb1 que en modifiquen l’expressió. En QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

001-092 Quaderns agraris 41.indd 9

9

25/11/2016 11:15:22

J. M. Casacuberta, F. Nogué

aquest cas, no es tracta d’una mutació puntual sinó de la inserció d’un retrotransposó prop del gen (Studer et al., 2011). Els retrotransposons, i en general els elements repetitius mòbils, són responsables d’una part important de la plasticitat gènica de les plantes. De fet, es considera que els elements mòbils i les duplicacions de gens o de tot el genoma, que augmenten les possibilitats de modificació dels gens i que són molt freqüents en l’evolució de les plantes, són els dos mecanismes més importants de generació de variabilitat gènica en les plantes (Casacuberta et al., 2016).

2. ELS ÚLTIMS CENT ANYS: MUTAGÈNESI I TRANSGÈNIA La millora genètica de les plantes cultivades és un procés continuat que comença fa més de deu mil anys i continua avui dia. Però, per descomptat, s’ha fet de maneres molt diferents des del neolític fins ara. Les tècniques aplicades a la millora genètica han evolucionat paral·lelament al coneixement científic. Així, mentre que durant una bona part de la història es va fer d’una manera empírica i intuïtiva, el redescobriment de les lleis de Mendel i la difusió de les teories de l’evolució de Darwin, entre altres avenços del coneixement, van permetre donar-hi una base científica sòlida i van provocar un salt qualitatiu molt important al principi del segle xx. Els creuaments dirigits, les millores en el cultiu in vitro, amb el rescat d’embrions, entre altres tècniques, i sobretot l’obtenció d’híbrids molt més vigorosos, van permetre la creació de les primeres empreses de llavors a mitjan segle xx.

Entendre la importància de les mutacions espontànies, i de la variabilitat gènica, com a base de l’evolució i de la millora genètica d’espècies cultivades, va ser també essencial per a aquest salt qualitatiu. I en el moment en què es va entendre que les radiacions o alguns tractaments químics podien induir a mutacions, es van començar a aplicar per a augmentar-ne la variabilitat en programes de millora. L’ús de mutàgens en programes de millora ha tingut un gran èxit. Durant els darrers setanta anys, la mutagènesi ha permès obtenir més de 3.200 varietats comercials de prop de 200 espècies diferents (FAO/IAEA, 2016). Les mutacions introduïdes per aquestes tècniques són el resultat de la reparació del DNA duta a terme pels mateixos mecanismes cel· lulars que reparen els errors de replicació i el dany de les radiacions que es produeixen de manera natural, i per això no són diferents de les mutacions naturals. La majoria són polimorfismes d’un sol nucleòtid (SNP) o petites insercions/delecions, però també poden ser reorganitzacions cromosòmiques o duplicacions gèniques (Bolon et al., 2014).

La limitació més important de les tècniques de mutagènesi química o per radiació és la natura estocàstica que tenen. Això fa que per a generar mutants en un gen determinat es necessitin programes de mutagènesi molt intensius, amb garbellats de poblacions grans d’individus per a poder detectar-ne un 10

001-092 Quaderns agraris 41.indd 10

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

25/11/2016 11:15:22

L’enginyeria genòmica, l’última revolució en la millora genètica

que porti la mutació. D’altra banda, la majoria de mutacions obtingudes són de pèrdua de funció, i és pràcticament impossible obtenir un al·lel determinat amb, per exemple, una substitució precisa d’un aminoàcid. Les tècniques de TILLING (targeting induced local lesions in genomes), amb un garbellat basat en l’anàlisi massiva del DNA, permeten abordar programes de mutagènesi extensius, i obtenir una diversitat de mutants en el mateix gen, però no resolen la dificultat d’obtenir al·lels determinats.

Així mateix, des de l’any 1994, en què es va comercialitzar el primer producte obtingut d’una planta transgènica, només deu anys després que s’aconseguís la primera transferència de gens en plantes al laboratori, la transgènia ha completat les eines que els milloradors de plantes tenen a l’abast. La transgènia permet ampliar la diversitat útil als al·lels presents en qualsevol organisme, atès que el nou gen s’introdueix directament en el nucli de la cèl· lula de la planta receptora. Fins i tot permet introduir gens sintetitzats totalment o parcialment, o bé que continguin noves combinacions de les regions que formen el gen (regions codificants i regions reguladores) o noves combinacions de mutacions naturals. Les grans possibilitats que ofereix la transgènia van fer que, des del primer moment, s’establís tant a Europa com als Estats Units (EUA), i posteriorment a molts altres països, una regulació que pretén minimitzar els riscos associats amb els productes obtinguts d’aquestes plantes. Aquesta legislació, que existeix des del principi dels anys noranta i que té com a nucli una anàlisi rigorosa dels riscos per a la salut humana i animal i el medi ambient feta per organitzacions científiques independents, s’ha anat completant des de llavors fins ara i ha donat lloc a un entramat de directives i reglaments complex i feixuc amb un cost molt alt en temps i diners per a les empreses. Això ha fet que, malgrat que les possibilitats ofertes per la tècnica són moltes, la transgènia només s’hagi aplicat a cultius on la venda de llavors pot donar rendiments importants, i només unes poques empreses grans, les úniques que es poden permetre la inversió, dominen tot el mercat. Aquesta limitació també succeeix pel que fa als caràcters introduïts, que més de vint anys després de les primeres plantes continuen sent essencialment la resistència a plagues i la tolerància a herbicides, mentre que la millora de la qualitat nutritiva o altres modificacions de la composició són encara molt escasses (per a una descripció de les plantes transgèniques comercialitzades o en avaluació vegeu GMO-Compass, 2016, i Parisi et al., 2016). Malgrat això, la superfície conreada amb transgènics al món continua creixent. A Europa, en canvi, només es permet el cultiu d’un sol transgènic, el blat de moro resistent al barrinador de blat de moro derivat del MON 810 de l’empresa Monsanto, i es cultiva sobretot a Catalunya i a l’Aragó. En aquestes zones, en què el barrinador de blat de moro és una plaga important, el percentatge de blat de moro transgènic és considerable. D’altra banda, Europa importa grans quantitats de soja, colza i blat de moro per a alimentació animal i cotó per a la indústria tèxtil que són, en una proporció QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

001-092 Quaderns agraris 41.indd 11

11

25/11/2016 11:15:22

J. M. Casacuberta, F. Nogué

molt important, transgènics. De fet, tot i que a Europa només està autoritzat el cultiu del blat de moro MON 810, hi ha molts productes transgènics aprovats per a la importació (vegeu GMO-Compass, 2016, per a més informació).

3. LES NOVES TÈCNIQUES D’EDICIÓ GÈNICA: QUÈ ES POT FER I QUÈ S’HA FET La recerca en genètica molecular ha seguit molt activa durant els últims vint anys, i ja en fa uns quants que la Comissió Europea i els diferents estats membres de la Unió Europea (UE) discuteixen com s’haurien de regular tota una sèrie de tècniques que es coneixen com a noves tècniques per a la millora genètica de plantes o new plant breeding technologies (NBT) en anglès.

Algunes d’aquestes tècniques no són realment noves, com és el cas dels empelts (el que està en discussió és com s’han de regular les plantes que tenen un portaempelt transgènic), d’altres probablement no s’aplicaran de manera important. Però una d’aquestes tècniques, la mutagènesi dirigida per nucleases específiques (SDN, de l’anglès site-directed nucleases), sí que té un interès evident i podria tenir una aplicació immediata i important en la millora genètica de les plantes. Les SDN permeten introduir trencaments de la doble cadena del DNA que, en ser reparats per la maquinària cel·lular, deixen mutacions. En funció de si la reparació es fa en presència d’un DNA similar a la seqüència que cal reparar que pugui ser utilitzat de motlle per a la recombinació homòloga o no, el resultat pot ser la introducció de mutacions específiques al lloc tallat per la SDN o bé la introducció de mutacions aleatòries al mateix lloc. El DNA motlle pot contenir uns quants canvis respecte a la seqüència que es vol mutar, però també pot contenir un DNA llarg (fins i tot un gen sencer), cosa que permet introduir seqüències externes al lloc de tall. Aquestes aplicacions diferents s’han classificat en tres grups per facilitar la discussió de la seva possible regulació: SDN1, introducció de mutacions aleatòries al lloc de tall (gene off); SDN2, introducció de canvis específics al lloc de tall (gene edit), o bé SDN3, introducció de seqüències llargues al lloc de tall (add gene) (figura 1).

Tot i que des de ja fa uns quants anys s’estan utilitzant SDN de diferents tipus (Podevin et al., 2013), ha estat el desenvolupament de les SDN dirigides per RNA, i en particular les CRISPR/Cas9 (de l’anglès clustered regularly interspaced short palindromic repeats, associades a la nucleasa Cas9), el que ha fet possible definitivament una aproximació senzilla i efectiva a la modificació gènica dirigida.1 El sistema CRISPR/Cas9 és un mecanisme de defensa procariòtic contra la infecció de fags (virus que infecten bacteris) o plas1. Per saber-ne més sobre la utilització de CRISPR/Cas9, vegeu el número especial de la revista Nature del 10 de març del 2016, volum 531, número 7593.

12

001-092 Quaderns agraris 41.indd 12

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

25/11/2016 11:15:22

L’enginyeria genòmica, l’última revolució en la millora genètica

Figura 1. Possibles usos de les nucleases específiques per a l’edició gènica

DSB

No NHEJ

Sí HR

Sí

+ DNA motlle HR

Introducció de mutacions aleatòries(SNP, indel)

Modificació específica de la seqüència

Inserció de DNA

SDN1 Gene off

SDN2 Gene edit

SDN3 Add gene

Nota: Les SDN introdueixen talls a la doble cadena de DNA (o DSB, de l’anglès double strand breaks) que són reparats per la maquinària cel·lular essencialment per dos possibles mecanismes: la fusió d’extrems no homòlegs (NHEJ, de l’anglès nonhomologous end joining), o la recombinació homòloga (HR, de l’anglès homologous recombination), en cas que hi hagi una molècula de DNA de seqüència prou semblant que pugui ser utilitzada de motlle per a la reparació. El gràfic mostra els diferents resultats esperats de la reparació i els noms amb què es coneixen els diferents processos que donen lloc a aquests productes.

Font: Elaboració pròpia.

midis. El sistema es basa en la incorporació al genoma del bacteri de petites seqüències del patogen durant la infecció, les seqüències CRISPR, que poden donar lloc a petits RNA que guien les nucleases Cas contra el DNA invasor quan es produeix una nova infecció. Sintetitzant un RNA guia complementari de la seqüència que es vol modificar, es pot dirigir el tall de la nucleasa Cas de manera específica. La reparació del tall pels mecanismes cel·lulars en presència o no d’un DNA motlle és el que ens permetrà introduir canvis del tipus SDN1, SDN2 o SDN3. El fet que l’especificitat estigui en una molècula de RNA, i no pas en un domini proteic difícil de modificar, és el que fa particularment versàtil la tècnica de CRISPR/Cas9, i explica el seu èxit espectacular, no tan sols en la millora de plantes, sinó també en àmbits tan diferents com ara la teràpia gènica (Nature, 2016).

Com es pot veure a la taula i, a més d’utilitzar-se extensivament en plantes model com Arabidopsis thaliana per a objectius de recerca, la tècnica de CRISPR/Cas9 s’està començant a usar de manera generalitzada per a obtenir nous al·lels en plantes d’interès agronòmic. De fet, el 18 d’abril d’aquest any 2016, l’empresa DuPont Pioner va anunciar la intenció de comercialitzar properament el primer producte obtingut per aquesta tecnologia, el waxy, QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

001-092 Quaderns agraris 41.indd 13

13

25/11/2016 11:15:22

J. M. Casacuberta, F. Nogué

Taula I. Utilitzacions recents del sistema CRISPR/Cas9 en plantes cultivades Espècie

Tipus de modificació

Gen modificat

Referències

Arròs (Oryza sativa L.)

Mutació (SDN1)

Os MPK5

Xie i Yang, 2013

Mutació (SDN1)

OsCAO1, OsLAZY1

Miao et al., 2013

Mutació (SDN1)

Família gènica OsCDK

Endo et al., 2015

Mutació (SDN1)

OsSWEET11/14

Jiang et al., 2013

Mutació (SDN1)

OsPDS, OsBADH2, Os02g23823, OsMPK2

Shan et al., 2013

Mutació (SDN1)

OsROC5, OsSPP, OsYSA

Feng et al., 2013

Mutació (SDN1)

OsSWEET11/13/1a/1b

Zhou et al., 2014

Eliminació fragment DNA (SDN1)

Clústers de gens diterpenoides labdano relacionats Chr 2, 4, 6

Zhou et al., 2014

Substitució gènica (SDN2)

PDS

Shan et al., 2013

Mutació (SDN1)

ZmIPK

Liang et al., 2014

Mutació (SDN1)

ZmHKT1

Xing et al., 2014

Sorgo (Sorghum bicolor L.)

Mutació (SDN1)

Transgèn (DsRED2)

Jiang et al., 2013

Blat (Triticum aestivum L.)

Mutació (SDN1)

TaMLO

Shan et al., 2013

Taronja dolça (Citrus sinensis L.)

Mutació (SDN1)

CsPDS

Jia i Nian, 2014

Font: Elaboració pròpia.

un blat de moro ric en amilopectina molt útil per a diverses aplicacions, i que s’afegirà a d’altres varietats de característiques semblants obtingudes per mutagènesi clàssica.2 4. ELS AVANTATGES DE LES SDN I LES INCERTESES DE LA SEVA REGULACIÓ Les tècniques d’edició genòmica basades en CRISPR/Cas9 tenen un gran potencial en la millora genètica de plantes perquè permeten de superar algunes de les limitacions que tenen altres tècniques disponibles. Com hem 2. http://www.pioneer.com/home/site/about/news-media/news-releases/template.CONTENT/ guid.1DB8FB71-1117-9A56-E0B6-3EA6F85AAE92 14

001-092 Quaderns agraris 41.indd 14

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

25/11/2016 11:15:22

L’enginyeria genòmica, l’última revolució en la millora genètica

explicat, les tècniques de mutagènesi química o per radiacions utilitzades fins ara introdueixen mutacions de manera aleatòria en els genomes, cosa que fa molt difícil obtenir mutacions en un gen donat i fa quasi impossible obtenir una mutació concreta, per exemple, un canvi d’aminoàcid determinat. Obtenir diverses mutacions al mateix gen o a diversos gens alhora és virtualment impossible. En canvi, la tècnica de CRISPR/Cas9 permet introduir diverses mutacions de manera específica en un gen o més i, en cas que es faciliti un DNA motlle amb els canvis desitjats, permet d’introduir-hi canvis específics com ara substitucions que es tradueixen en canvis d’aminoàcids. Aquesta tècnica permet també d’eliminar específicament trossos de DNA, com ara, per exemple, gens codificants per a toxines o bé fragments de DNA repetitius potencialment mutàgens, com és el cas dels virus endògens banana streak viruses (eBSV) del bananer (Chabannes et al., 2013).

Així doncs, les tècniques de CRISPR/Cas9 presenten l’avantatge d’introduir mutacions específiques, i no pas aleatòries com les tècniques clàssiques de mutagènesi, cosa que permet alhora ampliar el ventall de possibilitats pel que fa al tipus de canvis introduïts.

D’altra banda, les tècniques de transgènia utilitzades fins ara no permetien dirigir la inserció del transgèn a un lloc específic del genoma. Això feia que fos necessari analitzar els efectes negatius de la possible interrupció de gens endògens de la planta. Les tècniques basades en CRISPR/Cas9 permeten ara dirigir la inserció del transgèn a un lloc determinat del genoma, escollit prèviament perquè no conté gens la interrupció dels quals pugui comportar un problema per a la planta o el consumidor. Per tot això, les tècniques basades en CRISPR/Cas9 també tenen un gran potencial (encara no s’ha aplicat a plantes cultivades) per a fer més específica la transgènia.

De tota manera, hi ha altres factors, a banda del seu potencial indiscutible, que poden condicionar l’aplicació d’aquestes tècniques per al desenvolupament de noves varietats comercials. Com hem explicat, les noves eines biotecnològiques, i en particular la transgènia, estan sotmeses a una regulació que a Europa és particularment feixuga i que obliga a invertir quantitats importants de diners i de temps en les anàlisis necessàries per a poder sol·licitar l’aprovació. Aprovació que, d’altra banda, és molt incerta. De fet, tot i que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que és la responsable de les anàlisis científiques de risc, ha emès desenes d’opinions favorables al cultiu i a la importació de plantes transgèniques, a Europa es continua cultivant només el MON 810 aprovat l’any 1998. Si aquestes noves tècniques se sotmetessin a la mateixa regulació, la seva aplicació acabaria sent molt restringida i es limitaria a grans conreus desenvolupats per les grans companyies de llavors, com ha passat amb les plantes transgèniques. De fet, el debat de la regulació de les plantes obtingudes per aquestes tècniques continua obert. Als EUA les autoritats competents han emès informes que diuen que, atès que les mutacions introduïdes per CRISPR/Cas9 no són de natura diferent que les inQUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

001-092 Quaderns agraris 41.indd 15

15

25/11/2016 11:15:23

J. M. Casacuberta, F. Nogué

troduïdes per mutagènesi aleatòria, consideren que no han d’estar sotmeses a una regulació particular. Aquesta és també l’opinió de diverses autoritats competents d’alguns dels estats membres de la UE, com ara la Direcció Nacional d’Agricultura sueca, l’Oficina federal alemanya per a la Protecció del Consumidor i la Seguretat Alimentària (BVL) o la Comissió holandesa sobre la Modificació Genètica (COGEM), així com la de bona part de la comunitat científica europea (European Academies Science Advisory Council, 2013 i 2015; Podevin et al., 2013; Hartung i Schiemann, 2014).

Però la Comissió Europea, que és la que té la competència a Europa per a regular la comercialització dels productes obtinguts de plantes transgèniques, encara no ha fet pública la seva posició sobre aquesta qüestió. I això fa que moltes empreses de llavors, sobretot les petites o les que es dediquen a productes que no són de gran conreu, continuïn expectants i no es decideixin a apostar decididament per unes tècniques que els haurien de permetre obtenir en el futur varietats més adaptades a les necessitats dels pagesos i els consumidors i més competitives en els mercats internacionals.

5. MILLORA GENÈTICA DE PLANTES CULTIVADES I DESENVOLUPAMENT DE NOVES TÈCNIQUES D’EDICIÓ GÈNICA EN PLANTES A CATALUNYA Catalunya ha estat sempre molt activa en la millora genètica de les plantes i hi ha un bon grapat de laboratoris públics i d’empreses de llavors que treballen tant en el desenvolupament de tècniques per a ajudar a millorar-les, com en l’obtenció de varietats noves. Pel que fa a l’obtenció de varietats de plantes cultivades, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) té diversos grups treballant-hi: arbres fruiters (Fruitcentre, Lleida), genètica d’arbres mediterranis (Mas de Bover a Reus), arròs (estació experimental de l’Ebre) o cereals (IRTA / Universitat de Lleida). D’altra banda, tant a la Universitat de Lleida com a la Universitat Politècnica de Catalunya (Castelldefels) hi ha grups que treballen en el desenvolupament d’eines noves. En particular, a la Universitat de Lleida es treballa de manera molt intensa en el desenvolupament i la utilització de plantes transgèniques. Així mateix, empreses com Semillas Fitó tenen una llarga experiència en el desenvolupament de noves varietats tant hortícoles com de cereals i treballen de manera intensa en col·laboració amb l’IRTA i el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG, CSIC-IRTA-UAB-UB) en el desenvolupament de noves tècniques moleculars per a ajudar a millorar les plantes cultivades.

Pel que fa a la utilització de les noves tècniques d’edició genòmica, com ara les tècniques de CRISPR/Cas9, tot i que l’interès és general, la seva utilització es limita encara als laboratoris de recerca com ara els del CRAG i els de la Universitat de Lleida.

16

001-092 Quaderns agraris 41.indd 16

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

25/11/2016 11:15:23

L’enginyeria genòmica, l’última revolució en la millora genètica

6. CONCLUSIONS Les noves tècniques d’edició genètica basades en nucleases específiques, com ara el sistema CRISPR/Cas9, obren la possibilitat de superar algunes limitacions de la millora genètica de les plantes. Per una banda, la possibilitat d’introduir mutacions definides en posicions específiques del genoma permet superar les limitacions de la mutagènesi aleatòria utilitzada des dels anys cinquanta del segle passat; per l’altra, la possibilitat d’introduir seqüències en posicions específiques del genoma millora la precisió i la predictibilitat de les tècniques de transgènia utilitzades fins ara. És per això que aquestes tècniques tenen un potencial gran i han despertat molta expectació entre els milloradors. De tota manera, el seu impacte real en la millora genètica de les plantes dependrà, en gran manera, de com es reguli legalment la utilització i la comercialització dels productes que se’n derivin. El cost de les anàlisis necessàries i el temps que requereix l’aprovació dels productes de plantes regulats com a transgènics fa que només les grans empreses de llavors es puguin plantejar desenvolupar aquests productes i que ho facin només per a grans cultius. Si aquestes noves tècniques es regulen com els transgènics, la seva aplicació per al desenvolupament de productes comercials estarà severament limitada. Si, al contrari, es consideren una nova forma de mutagènesi, que està exclosa de la regulació d’organismes modificats genèticament, podran tenir una aplicació molt més àmplia. Aquesta és, doncs, una decisió important que s’hauria de prendre tenint en compte l’anàlisi científica dels riscos possibles d’aquestes tècniques i les possibilitats reals per a la millora genètica de les plantes cultivades.

BIBLIOGRAFIA Bolon, Y.-T.; Stec, A. O.; Michno, J.-M.; Roessler, J.; Bhaskar, P. B.; Ries, L.; Dobbels, A. A.; Campbell, B. W.; Young, N. P.; Anderson, J. E.; Grant, D. M.; Orf, J. H.; Naeve, S. L.; Muehlbauer, G. J.; Vance, C. P.; Stupar, R. M. (2014).

«Genome resilience and prevalence of segmental duplications following fast neutron irradiation of soybean». Genetics, núm. 198, p. 967-981.

Casacuberta, J. M.; Jackson, S.; Panaud, O.; Purugganan, M.; Wendel, J. (2016).

«Evolution of plant phenotypes, from genomes to traits». G3 Genes| Genomes|Genetics, núm. 6, p. 775-778.

Chabannes, M.; Baurens, F.-C.; Duroy, P.-O.; Bocs, S.; Vernerey, M.-S.; RodierGoud, M.; Barbe, V.; Gayral, P.; Iskra-Caruana, M.-L. (2013). «Three infectious viral species lying in wait in the banana genome». J. Virol., núm. 87, p. 8624-8637.

DuPont Pioneer (2016). DuPont Pioneer announces intentions to commercialize first CRISPR-Cas product [en línia]. <http://www.pioneer.com/ QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

001-092 Quaderns agraris 41.indd 17

17

25/11/2016 11:15:23

J. M. Casacuberta, F. Nogué

home/site/about/news-media/news-releases/template.CONTENT/ guid.1DB8FB71-1117-9A56-E0B6-3EA6F85AAE92> [Consulta: 29 abril 2016].

Endo, M.; Mikami, M.; Toki, S. (2015). «Multigene knockout utilizing off-target mutations of the CRISPR/Cas9 system in rice». Plant Cell Physiol., núm.

56, p. 41-47.

European Academies Science Advisory Council (2013). «Planting the future: opportunities and challenges for using crop genetic improvement technologies for sustainable agriculture». Policy Rep., núm. 21.

— (2015). «New Breeding Techniques».

FAO/IAEA (2016). Mutant variety database [en línia]. <https://mvd.iaea.org> [Consulta: 24 abril 2016].

Feng, Z.; Zhang, B.; Ding, W.; Liu, X.; Yang, D.-L.; Wei, P.; Cao, F.; Zhu, S.; Zhang, F.; Mao, Y.; Zhu, J.-K. (2013). «Efficient genome editing in plants using a CRISPR/Cas system». Cell Res., núm. 23, p. 1229-1232.

Gaut, B. S. (2015). «Evolution is an experiment: assessing parallelism in crop domestication and experimental evolution». Mol. Biol. Evol., núm. 32, p. 1661-1671.

GMO-Compass (2016). GMO Database [en línia]. <http://www.gmo-compass.org/ eng/gmo/db/> [Consulta: 2 maig 2016].

Hartung, F.; Schiemann, J. (2014). «Precise plant breeding using new genome editing techniques: Opportunities, safety and regulation in the EU». Plant J., núm. 78, p. 742-752.

Jia, H.; Nian, W. (2014). «Targeted genome editing of sweet orange using Cas9/sgRNA». PLoS One, núm. 9.

Jiang, W.; Zhou, H.; Bi, H.; Fromm, M.; Yang, B.; Weeks, D. P. (2013). «Dem­ onstration of CRISPR/Cas9/sgRNA-mediated targeted gene modification in Arabidopsis, tobacco, sorghum and rice». Nucleic Acids Res., núm. 41, e188.

Jin, J.; Huang, W.; Gao, J.-P.; Yang, J.; Shi, M.; Zhu, M.-Z.; Luo, D.; Lin, H.-X. (2008). «Genetic control of rice plant architecture under domestication».

Nat. Genet., núm. 40, p. 1365-1369.

Liang, Z.; Zhang, K.; Chen, K.; Gao, C. (2014). «Targeted mutagenesis in Zea mays using TALENs and the CRISPR/Cas system». J. Genet. Genomics, núm. 41, p. 63-68.

Miao, J.; Guo, D.; Zhang, J.; Huang, Q.; Qin, G.; Zhang, X.; Wan, J.; Gu, H.; Qu, L.-J. (2013). «Targeted mutagenesis in rice using CRISPR-Cas system».

Cell Res., núm. 23, p. 1233-1236.

Nature (2016). «CRISPR everywhere», volum 531, núm. 7593, p. 139-268.

Londres: Nature Publishing Group. També disponible en línia a: <http:// www.nature.com/nature/journal/v531/n7593/> [Consulta: 29 abril 2016].

Olsen, K. M.; Wendel, J. F. (2013). «A bountiful harvest: genomic insights into crop domestication phenotypes». Annu. Rev. Plant Biol., núm. 64, p. 47-70.

18

001-092 Quaderns agraris 41.indd 18

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

25/11/2016 11:15:23

L’enginyeria genòmica, l’última revolució en la millora genètica

Parisi, C.; Tillie, P.; Rodriguez-Cerezo, E. (2016). «The global pipeline of GM crops out to 2020». Nat. Biotech., núm. 34, p. 31-36.

Podevin, N.; Davies, H. V.; Hartung, F.; Nogué, F.; Casacuberta, J. M. (2013).

«Site-directed nucleases: a paradigm shift in predictable, knowledgebased plant breeding». Trends Biotechnol., núm. 31, p. 375-383.

Shan, Q.; Wang, Y.; Li, J.; Zhang, Y.; Chen, K.; Liang, Z.; Zhang, K.; Liu, J.; Xi, J. J.; Qiu, J.-L.; Gao, C. (2013). «Targeted genome modification of crop plants using a CRISPR-Cas system». Nat. Biotech., núm. 31, p. 686-688.

Studer, A.; Zhao, Q.; Ross-Ibarra, J.; Doebley, J. (2011). «Identification of a functional transposon insertion in the maize domestication gene tb1».

Nat. Genet., núm. 43, p. 1160-1163.

Xie, K.; Yang, Y. (2013). «RNA-Guided genome editing in plants using a CRISPR-Cas system». Mol. Plant, núm. 6, p. 1975-1983.

Xing, H.-L.; Dong, L.; Wang, Z.-P.; Zhang, H.-Y.; Han, C.-Y.; Liu, B.; Wang, X.-C.; Chen, Q.-J. (2014). «A CRISPR/Cas9 toolkit for multiplex genome editing in plants». BMC Plant Biol., núm. 14, p. 1-12.

Zhou, H.; Liu, B.; Weeks, D. P.; Spalding, M. H.; Yang, B. (2014). «Large chromosomal deletions and heritable small genetic changes induced by CRISPR/Cas9 in rice». Nucleic Acids Res., núm. 42, p. 10903-10914.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 7-19

001-092 Quaderns agraris 41.indd 19

19

25/11/2016 11:15:23

001-092 Quaderns agraris 41.indd 20

25/11/2016 11:15:23

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 41 (desembre 2016), p. 21-41 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.68

LA GESTIÓ I EL TRACTAMENT DE LES DEJECCIONS RAMADERES : UN EXEMPLE DE TRAJECTÒRIA EN RECERCA ORIENTADA Xavier Flotats Gestió Integral de Residus Orgànics (GIRO). Unitat Mixta IRTA-UPC Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia. Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTECH Rebut: 13 de maig de 2016 - Acceptat: 19 de maig de 2016

RESUM En aquest article es fa una revisió de treballs de recerca i desenvolupament sobre gestió i tractament de dejeccions ramaderes fets per un grup de recerca des de mitjan anys noranta. Amb un enfocament orientat a trobar solucions, ha calgut combinar els treballs més bàsics, orientats a conèixer els fonaments dels processos, amb els més aplicats, orientats a optimitzar la seva aplicació en condicions de camp reals. En aquesta combinació s’han mostrat molt útils les eines de biologia molecular per a conèixer la dinàmica de les poblacions de microorganismes en processos biològics, tant a escala de laboratori com industrial, i les eines de modelització matemàtica i simulació numèrica, tant per a entendre els fenòmens observats com per a optimitzar el disseny i l’escalat de les instal·lacions. Com a resultat dels diferents treballs, es conclou que les dejeccions són un subproducte de la producció animal i no un residu, que és possible la recuperació de nutrients per a substituir fertilitzants minerals i que la digestió anaeròbia és un procés clau en qualsevol estratègia tecnològica sostenible.

Paraules clau: dejeccions ramaderes, plans de gestió, digestió anaeròbia, codigestió anaeròbia, nutrients, recuperació.

Correspondència: Xavier Flotats. UPC - BarcelonaTECH. C/ Esteve Terradas, 8, 08860, Castelldefels.

Tel.: 935 521 218. A/e: xavier.flotats@upc.edu.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

001-092 Quaderns agraris 41.indd 21

21

25/11/2016 11:15:23

X. Flotats

LA GESTIÓN Y EL TRATAMIENTO DE LAS DEYECCIONES GANADERAS: UN EJEMPLO DE TRAYECTORIA DE INVESTIGACIÓN ORIENTADA RESUMEN En el presente artículo se hace una revisión de trabajos de investigación y desarrollo sobre gestión y tratamiento de deyecciones ganaderas realizados por un grupo de investigación desde mediados de los años noventa. Con un enfoque orientado a encontrar soluciones, ha sido necesario combinar los trabajos más básicos, orientados a conocer los fundamentos de los procesos, con los más aplicados, orientados a optimizar su aplicación en condiciones de campo reales. En esta combinación se han mostrado muy útiles las técnicas de biología molecular para conocer la dinámica de las poblaciones de microorganismos en procesos biológicos, tanto a nivel de laboratorio como industrial, y las herramientas de modelización matemática y simulación numérica, tanto para entender los fenómenos observados como para optimizar el diseño y el escalado de las instalaciones. Como resultado de los diferentes trabajos, se concluye que las deyecciones son un subproducto de la producción animal y no un residuo, que es posible la recuperación de nutrientes para sustituir fertilizantes minerales y que la digestión anaerobia es un proceso clave en cualquier estrategia tecnológica sostenible.

Palabras clave: deyecciones ganaderas, planes de gestión, digestión anaerobia, codigestión anaerobia, nutrientes, recuperación.

MANAGEMENT AND TREATMENT OF MANURE: AN EXAMPLE OF A RESEARCH-ORIENTED APPROACH ABSTRACT This article presents a review of research and development studies on the management and treatment of livestock manure by a research group since the mid-90s. With a focus on solutions, it was necessary to combine basic scientific studies, aimed to determine the basic aspects of the process­ es, with the most widely applied ones, addressed to optimizing their application under field conditions. In this combination, molecular biology tech­ niques have been very useful tools for determining the dynamics of bacterial populations in biological processes, both in the laboratory and at industrial level, together with mathematical modelling and numerical simulation, in order to understand the observed phenomena and to optimize design and 22

001-092 Quaderns agraris 41.indd 22

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

25/11/2016 11:15:23

La gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes

facilities scaling. Manure should be considered a by-product of animal production instead of a waste. An appropriate technological strategy should be chosen in order to achieve proposed objectives and to obtain products with value for either the livestock owner or the market, helping to enhance crop production economy and to decrease the impact on water, soils and the atmosphere. The production of materials substituting mineral nitrogen and phosphorous fertilizers should have an economic value and should help to establish a market of quality products. Anaerobic digestion is a key process for building sustainable technological strategies.

Keywords: manure, nutrients management plan, anaerobic digestion, anaerobic co-digestion, nutrients, recovery.

1. INTRODUCCIÓ Les dejeccions ramaderes són un recurs energètic i agronòmic que cal gestionar correctament per a evitar el seu impacte negatiu sobre els medis receptors (sòl, aigües i atmosfera). Per a prendre les decisions apropiades a cada circumstància, és necessari conèixer-ne les característiques, la dinàmica complexa, les tecnologies per a transformar-les i les eines de gestió. El coneixement és sempre resultat de l’aprenentatge previ i de les aportacions de la recerca i, per tant, és dinàmic.

La recerca es classifica sovint en bàsica o aplicada, però sembla més convenient que la recerca estigui orientada als objectius que es persegueixen.

En el camp de les dejeccions ramaderes, investigar, per exemple, els factors que afecten la dinàmica de la transferència del nitrogen amoniacal dels purins a un corrent gasós podria considerar-se recerca bàsica, però és necessària per a aconseguir produir posteriorment sulfat amònic i possibilitar l’exportació dels excedents de nitrogen que es generen en una zona de densitat ramadera elevada. Un altre exemple, desenvolupar un mètode de mesura fiable de la demanda química d’oxigen (DQO) dels residus sòlids heterogenis (Noguerol-Arias et al., 2012) permet posteriorment poder fer balanços correctes de massa i energia de les plantes de biogàs. Aquest seria un enfocament de recerca orientada, en què cal establir objectius a curt, mitjà i llarg termini, i en què sovint cal dedicar un temps apreciable a treballs bàsics sense que el mercat objectiu obtingui respostes immediates. Si no s’estableixen objectius a llarg termini, si els agents polítics i econòmics no els tenen clars i si no es creen marcs estables d’actuació, la recerca no pot contribuir de manera significativa en el sector corresponent. Aquest és el cas de les dejeccions ramaderes, camp en què diferents grups de recerca a Catalunya han fet contribucions molt interessants, però en el qual sembla que periòdicament el país comença de nou.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

001-092 Quaderns agraris 41.indd 23

23

25/11/2016 11:15:23

X. Flotats

L’objectiu d’aquest article és fer una síntesi dels treballs de recerca orientada en el camp de les dejeccions ramaderes duts a terme per investigadors actuals del grup consolidat de recerca GREA (Grup de Recerca en Enginyeria Agroambiental), format per personal de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i de la Universitat de Lleida (UdL). Aquest grup va tenir com a nucli inicial el grup de recerca en Residus Ramaders de la UdL creat l’any 1994, el qual es va transformar el 1998 en el LEA (Laboratori d’Enginyeria Ambiental de la UdL), que va ser un dels nou grups iniciadors de la Xarxa IT (Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya) el 1999, i que en el període 2005-2012 es va integrar en el GIRO Centre Tecnològic, acrònim de Gestió Integral de Residus Orgànics, centre adscrit a l’IRTA i a la UPC. A mitjan anys noranta, la visió inicial va ser considerar que els purins de porc, un dels aspectes més problemàtics de la producció porcina en aquell moment, eren un recurs i que calia desenvolupar metodologia per a fer plans d’aplicació al sòl en funció del sistema agrari. Un dels primers treballs del grup de Residus Ramaders de la UdL sobre aquest desenvolupament metodològic (Flotats et al., 1995) es va dur a terme a la granja Mas el Cros de Santa Pau, a Girona, la qual disposava d’una planta de biogàs des del 1983 que cobria de l’ordre del 50 % de la demanda d’energia tèrmica per a calefacció (Flotats i Gibert, 2002).

Aquest article s’estructura segons els blocs temàtics següents: plans de gestió i eines de presa de decisions, producció d’energia de les dejeccions, hidròlisi tèrmica per a millorar la biodegradabilitat, recuperació de nitrogen i fòsfor per al seu ús en altres àrees geogràfiques o altres sectors d’activitat, i l’eliminació biològica de nitrogen de les dejeccions. Dins d’aquests blocs temàtics es mencionen diferents tecnologies que no es descriuen, o es descriuen de manera molt simplificada, per evitar un article massa extens. El lector podrà trobar aquestes descripcions a Campos et al. (2005) o a Flotats et al. (2012).

2. PLANS DE GESTIÓ Un pla de gestió de dejeccions ramaderes és un programa d’actuacions, individual o col·lectiu, que condueix a adequar la producció a les necessitats dels conreus, en l’espai i en el temps. Un pla de gestió hauria de considerar actuacions a tres nivells: 1) De reducció en origen de cabals i de components de les dejeccions, un excés dels quals pot limitar-ne l’aprofitament.

L’objectiu és evitar un contingut excessiu d’aigua, nitrogen, fòsfor o metalls pesants, cosa que implica revisar les tècniques de maneig a la granja i adaptar les dietes del bestiar. 2) De la seva aplicació als sòls i conreus, és a dir, el 24

001-092 Quaderns agraris 41.indd 24

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

25/11/2016 11:15:23

La gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes

pla de fertilització, que s’ha de confeccionar a partir del coneixement dels sòls, dels requeriments dels conreus i de les característiques climatològiques i hidrològiques. 3) D’estratègia de tractament. Una estratègia de tractament és una combinació de processos unitaris amb l’objectiu de modificar les característiques de les dejeccions per tal d’adequar-les a la demanda com a producte de qualitat (Teira-Esmatges i Flotats, 2003).

La idoneïtat d’una estratègia de tractament dependrà de cada zona geogràfica, de les necessitats que hagi posat de manifest el mateix pla de gestió, de la qualitat del producte final obtingut i dels costos econòmics associats.

Els objectius particulars que cal complir poden ser múltiples, però l’objectiu bàsic ha de ser el d’augmentar la capacitat de gestió sobre les dejeccions, o sigui, la capacitat de prendre decisions.

Durant el període 1998-2001 es van fer els estudis de base per a l’elaboració dels plans de gestió de dejeccions a les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya, la Noguera, les Garrigues i l’Urgell, així com un estudi de detall al terme municipal de Juncosa de les Garrigues.

Per a una comarca, independentment de si el balanç de nutrients entre els continguts a les dejeccions i les demandes de fertilització és excedentari o deficitari, els problemes apareixen quan la concentració de granges, i per tant la generació de nutrients, es presenta en localitzacions específiques que no coincideixen amb les zones amb necessitats agrícoles. En aquestes situacions es presenta un problema de transport. Per a valorar aquesta problemàtica, es va desenvolupar una metodologia que permet detectar en un territori o comarca agrupacions especialment denses de granges quant a generació de nitrogen, bé perquè hi ha moltes granges properes, bé perquè són grans.

Consisteix a delimitar el territori amb quadrícules de mida diferent, i marcar cada quadrant amb una trama de color de més o menys intensitat en funció del nitrogen generat per les granges contingudes per unitat de superfície. En augmentar la mida de la quadrícula, es dilueixen les zones amb poca intensitat en la producció de nitrogen, i resten amb trama fosca, corresponent a una alta producció de nitrogen per unitat de superfície, els quadrants que engloben moltes granges properes. Aquests quadrants identificats com d’alta densitat de producció de nitrogen permeten localitzar les àrees especialment problemàtiques i, per tant, les zones on cal prioritzar la creació d’infraestructures col·lectives de gestió i/o tractament.

A la figura 1 es representa aquest procés per a la comarca de les Garrigues, com a exemple. S’hi detecta una zona especialment densa a la zona nord de la comarca, on té sentit adoptar una gestió col·lectiva de les dejeccions i implantar instal·lacions de reducció de volum i/o de transformació en productes valorables. Els anys 2001 i 2004 es van implantar en aquesta zona dues plantes de digestió anaeròbia i concentració tèrmica de purins per evaporació al buit i un pla col·lectiu de gestió de les dejeccions. El grup va assessorar tant en el desenvolupament d’una eina informàtica per a la gestió QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

001-092 Quaderns agraris 41.indd 25

25

25/11/2016 11:15:23

X. Flotats

Figura 1. Densitat de producció anual de nitrogen d’origen ramader (kg N/ ha) a la comarca de les Garrigues segons quadrícules de mida diferent

L = 0,5

L = 1,0

L = 2,0

L = 3,0

L = 5,0

L = 7,5 < 100 kg N / ha

100-200 kg N / ha

> 200 kg N / ha

En què: L = costat del quadrant en km Font: Teira-Esmatges i Flotats (2003).

26

001-092 Quaderns agraris 41.indd 26

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

25/11/2016 11:15:23

La gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes

de la logística de recollida de purins a les granges com en l’estudi de la combinació digestió anaeròbia / evaporació (Bonmatí i Flotats, 2003a), els resultats del qual van permetre l’optimització del disseny dels equips.

Al mapa amb L = 3 km de la figura 1 s’aprecia un quadrant especialment dens al sud: és al municipi de Juncosa, caracteritzat per una important cabana de bestiar boví. De l’estudi específic de les alternatives de gestió en aquest terme, en va resultar la proposta de construir una planta col·lectiva de compostatge (Teira et al., 1999), que els ramaders van portar a terme (Flotats et al., 2009).

L’experiència adquirida en els estudis anteriors va fer que en alguns fòrums internacionals es demanés als investigadors sobre què era més convenient: el tractament individual per granja o el col·lectiu. La conclusió, elaborada a partir de l’anàlisi de casos d’èxit a Catalunya i publicada per Flotats et al. (2009), va ser que en zones d’alta densitat i intensitat ramadera és convenient la gestió col·lectiva, que les plantes de tractament col·lectiu poden ser una ajuda a la gestió i que, per l’èxit de les instal·lacions, és imprescindible la implicació dels ramaders, tant individualment com col· lectivament, i l’existència d’un pla de gestió com una eina per a ordenar les actuacions.

3. OBTENCIÓ D’ENERGIA DE LES DEJECCIONS La digestió anaeròbia és el procés controlat de descomposició biològica en medi anaerobi de matèria orgànica, amb el resultat final de producció d’una mescla de gasos o biogàs, dels quals els més importants són el metà (CH4), present en una proporció del 60-70 %, i el diòxid de carboni (CO2), en una proporció del 30-40 %, amb la presència de traces d’altres gasos. La potència calorífica del biogàs és de l’ordre de 25 MJ/m3 en condicions normals de pressió i temperatura, si la proporció de CH4 és de l’ordre del 65 %.

La codigestió anaeròbia és la digestió de mescles de materials orgànics de diferent origen per a aconseguir una composició més equilibrada en nutrients i una producció més gran de biogàs.

L’experiència positiva de la planta de biogàs de Mas el Cros va fer que molts ramaders es preguntessin sobre com es podia fer rendible la producció d’energia elèctrica a partir de purins. La resposta immediata va ser que no era possible; els purins no contenien prou matèria orgànica. Això va portar a estudiar, com a primer treball del grup en aquest camp, les possibilitats de la codigestió anaeròbia, temàtica de la qual no hi havia cap referència a Espanya en aquell moment.

Els primers treballs van anar dirigits a estudiar la codigestió de purins de porc i fangs de depuradora, tant en règim mesofílic (35 °C) com termofílic (55 °C). Les elevades concentracions d’amoni (NH4+) no van permetre un QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

001-092 Quaderns agraris 41.indd 27

27

25/11/2016 11:15:23

X. Flotats

Figura 2. Produccions mitjanes de CH4 de la codigestió en discontinu de diferents proporcions de purins de porc amb terres filtrants d’oli d’oliva (TFO) o amb polpa de pera Metà acumulat (mL) a 35 ºC 1.400

Purins (95 %) i TFO (5 %)

1.200

Purins (87,5 %) i TFO (12,5 %)

CH4 (mL)

1.000

Purins (87,5 %) i Polpa (12,5 %)

800 600

Purins, diverses dilucions

400

Purins (80 %) i Polpa (20 %)

200 0 0

10

20

30

40

50

60

70

Polpa (20 %) o TFO (12,5 %) i 80 aigua (resta)

Temps (dies) Nota: Valors calculats en vials de 120 mL, amb 50 g de mostra i 5 g d’inòcul.

Font: Elaboració pròpia a partir de Campos (2001).

procés estable en règim termofílic, a aquestes temperatures la proporció NH3/NH4+ augmenta, cosa que palesa l’efecte inhibitori de l’amoníac (NH3).

Aquest primer treball va permetre millorar el coneixement sobre la dinàmica complexa del procés (Bonmatí, 1998; Flotats et al., 1999), posar a punt tècniques d’assaig més acurades que es van oferir al sector (Flotats et al., 1998), i va aconsellar d’abordar la modelització matemàtica del procés, a fi de bastir eines d’anàlisi i predicció de la dinàmica complexa del sistema (Campos i Flotats, 2003).

Els resultats dels estudis posteriors de codigestió de purins amb residus de la indústria alimentària varen demostrar la importància de la complementarietat de les composicions (Campos et al., 1999). A la figura 2 es mostren els resultats de la codigestió en discontinu1 de purins de porc i terres filtrants d’oli d’oliva (TFO) o polpa de pera. Es pot comprovar que la digestió d’aquests residus industrials per separat no aconsegueix produir una quantitat apreciable de gas, mentre que la mescla en unes proporcions determinades amb purins de porc fa que el procés s’activi significativament, a causa dels nutrients i de l’alcalinitat que aporten les dejeccions. Els avantatges de 1. Assaig de digestió en discontinu: se segueix la dinàmica del procés d’una mescla única de mostra i inòcul durant el temps que dura la seva reacció en una ampolla tancada (vial).

28

001-092 Quaderns agraris 41.indd 28

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

25/11/2016 11:15:23

La gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes

Figura 3. Simulació numèrica del comportament d’un reactor anaerobi de mescla completa en ser alimentat amb diferents proporcions de TFO

AGCL

2,5

3

2,0 Acètic

Biogàs

2

1,0

1 0

1,5

Propiònic 0

10

a)

20 Temps (dies)

30

0,5

0,6

TFO 2,5 %

Biogàs

2,5 2,0

0,3

Acètic

0,2

0 b)

3,0

0,4

1,5

Propiònic

0,1

0,0 40

3,5

TFO 5 %

0,5 AGV i AGCL (g/L)

4

3,0

1,0 0,5

AGCL 0

10

20 Temps (dies)

30

40

Prod. biogàs (L/L · d)

3,5 TFO 5 %

Prod. biogàs (L/L · d)

AGV i AGCL (g/L)

5

0,0

AGV = àcids grassos volàtils; AGCL = àcids grassos de cadena llarga; TFO = terres filtrants d’oli d’oliva Font: Campos (2001).

la codigestió, com a contrapartida, suporten la necessitat d’una gestió integrada de residus orgànics de diferents orígens.

La mescla que va donar millor resultat en els assaigs en discontinu va ser la de purins amb TFO al 5 %, de manera que aquesta va ser la proporció inicialment assajada en un reactor en continu2 de mescla completa una vegada el procés va demostrar que era estable amb purins. Però el procés es va desestabilitzar ràpidament i en pocs dies la producció de biogàs es va fer nul·la. El model matemàtic desenvolupat va mostrar que a l’hora d’introduir les TFO calia fer-ho de manera esglaonada per a afavorir l’adaptació dels microorganismes als àcids grassos de cadena llarga (AGCL), els quals són inhibidors del procés (figura 3). Així doncs, en els experiments en continu es va procedir a alimentar amb dosis creixents, amb resultats satisfactoris (Campos, 2001). Aquesta és la manera de procedir quan s’introdueix un cosubstrat nou a un digestor anaerobi. A Flotats i Sarquella (2008) es pot consultar una guia sobre la codigestió amb dejeccions ramaderes.

La inhibició per AGCL va ser objecte d’estudi de detall uns anys després, quan la nova normativa europea sobre residus carnis (Reglament 1774/2002/ EC i les seves modificacions posteriors) va fer augmentar la demanda d’informació sobre la seva codigestió amb dejeccions ramaderes. Mentre que abans es creia que la inhibició per AGCL era irreversible, els resultats obtinguts van demostrar que els digestors inhibits podien ser recuperats mitjançant diferents tècniques (Palatsi et al., 2009; Affes et al., 2013), i fins i tot va ser possible la modelització matemàtica d’aquest fenomen d’inhibició (Pa2. Assaig de digestió en continu: el reactor, que conté microorganismes, és alimentat de manera continuada amb un cabal de substrat problema. Un paràmetre important és el temps de retenció, quocient entre el volum del reactor i el cabal d’alimentació.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

001-092 Quaderns agraris 41.indd 29

29

25/11/2016 11:15:24

X. Flotats

latsi et al., 2010; Juznic-Zonta et al., 2013). Els treballs de codigestió amb residus carnis van permetre aprofundir en la dinàmica de les proteïnes i del NH3 en medi anaerobi, com a inhibidor també del procés (Palatsi, 2010).

Es pot superar la inhibició per NH3 mitjançant codigestió fent mescles de subproductes que permetin una relació C/N favorable (Rodríguez-Abalde, 2013), extraient prèviament part de l’amoni mitjançant stripping/absorció,3 amb el perill de perdre també matèria orgànica (Bonmatí, 2001), o operant a elevats temps de retenció, per sobre de cinquanta dies. En aquests temps de retenció poden créixer bacteris SAO (de l’anglès syntrophic acetate oxi­ dizers). En ser menys sensibles a la inhibició per NH3, permeten que al digestor hi pugui haver concentracions de fins a 6 g N-NH4+/L sense signes aparents de mal funcionament. Les plantes de codigestió en granges de porcs a Catalunya treballen actualment a aquests temps de retenció, i en una d’aquestes plantes ha estat detectada una elevada activitat SAO (PrenafetaBoldú et al., 2015). El bon funcionament d’aquesta planta davant elevades càrregues de proteïnes d’origen animal com a cosubstrats ja feia sospitar aquesta presència. L’ús de tècniques de biologia molecular ha estat molt útil per a estudiar la dinàmica dels microorganismes durant la codigestió, tant per a entendre-la com per a definir els paràmetres d’operació òptims del procés (Palatsi et al., 2011).

Transportar purins de porc a plantes centralitzades de tractament presenta un cost energètic elevat, en comparació del seu baix contingut en matèria orgànica i potencial energètic. Per aquest motiu, es va estudiar la viabilitat de la digestió anaeròbia de la fracció sòlida, separada prèviament en granja, i es va concloure que no era recomanable la digestió anaeròbia única d’aquesta fracció per a concentracions de sòlids totals superiors al 12 % (Campos et al., 2008).

Un sistema d’obtenció d’energia que ha merescut atenció darrerament, i amb el qual es treballa actualment, és la cèl·lula de combustible microbiana (MFC, microbial fuel cell), en què en lloc d’obtenir un gas combustible s’obté directament un corrent elèctric, resultat de la transferència d’electrons en les reaccions d’oxidació-reducció dins de la cèl·lula MFC (Bonmatí et al., 2010). S’ha experimentat amb la fracció líquida de fems de boví (Viñas et al., 2008) i de purins de porc (Sotres, 2015). El sistema, però, mostra el seu gran potencial quan se’l configura per actuar com a cèl·lula bioelectroquímica (BES, bio-electrochemical cell); llavors pot catalitzar reaccions específiques en funció del corrent elèctric aplicat (Sotres, 2015; Cerrillo et al., 2016) i contribuir a la gestió del nitrogen excedentari dels purins, sia per a la seva recuperació o la seva eliminació.

3. Stripping d’amoníac: arrossegament del NH3 mitjançant un corrent gasós, usualment aire.

Absorció: captura de l’amoníac del corrent gasós mitjançant un àcid. Si s’utilitza aigua amb àcid sulfúric, s’obté una dilució de sulfat amònic.

30

001-092 Quaderns agraris 41.indd 30

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

25/11/2016 11:15:24

La gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes

4. PRETRACTAMENT TÈRMIC A LA DIGESTIÓ ANAERÒBIA La implantació de sistemes de digestió anaeròbia en el sector ramader presenta dues limitacions: l’ús eficient i pràctic de l’energia tèrmica generada i la baixa velocitat del procés, motivada perquè la hidròlisi n’és la fase limitant.

S’ha comprovat que la taxa d’hidròlisi pot incrementar-se mitjançant el pretractament tèrmic a temperatura mitjana (Bonmatí et al., 2001). S’aconsegueixen increments de la producció de metà superiors al 50 % si es mantenen temperatures de 80 °C durant tres hores. Aquest resultat es va obtenir amb purins frescos i encara amb un contingut de nitrogen amoniacal relativament baix, mentre que amb purins envellits, no frescos, els resultats van ser oposats (taula i).

Taula I. Produccions de metà per unitat de matèria orgànica afegida, amb purins de porc en assaigs anaerobis discontinus Purins frescos

Purins envellits

CH4/SVi (L/kg)

CH4/DQOi (L/kg)

CH4/SVi (L/kg)

CH4/DQOi (L/kg)

Purins no tractats tèrmicament

347,5

209,7

96,1

62,3

Purins tractats tèrmicament (80 °C, 3 h)

557,5

304,1

67,7

40,1

% increment

60,4

45,0

–29,5

–35,6

En què: SVi = sòlid volàtil inicial; DQOi = demanda química d’oxigen inicial.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Bonmatí et al. (2001).

Aquests resultats donen peu a una alternativa interessant per a la utilització de l’energia tèrmica sobrant d’un procés de cogeneració, però fan centrar l’atenció en la qualitat de la matèria primera. Per a evitar pèrdues en el potencial de producció de biogàs, cal tractar els purins tan aviat com sigui possible i així, alhora, es redueixen les males olors al magatzem. Aquest fet explica les baixes produccions de biogàs de les plantes centralitzades de tractament de purins i obliguen a seguir plans molt acurats de recollida a les granges per tal de minimitzar el temps d’emmagatzematge (Palatsi et al., 2005).

El pretractament tèrmic a temperatura mitjana també s’ha mostrat beneficiós per als residus carnis, i se n’ha comprovat l’augment de la biodegradabilitat després de la seva pasteurització si el seu contingut en carbohidrats no és apreciable, mentre que baixa quan aquests pugen, per producció de compostos recalcitrants mitjançant reaccions de Maillard (Rodríguez-Abalde, 2013).

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

001-092 Quaderns agraris 41.indd 31

31

25/11/2016 11:15:24

X. Flotats

5. RECUPERACIÓ DE NUTRIENTS: NITROGEN I FÒSFOR Altres autors havien estudiat profusament l’obtenció de sals d’amoni per stripping/absorció d’aigües residuals d’origen industrial, però les aplicacions del procés al tractament de purins de porc no van rebre atenció fins al final dels anys noranta. Vàrem estudiar experimentalment aquesta aplicació i es va comprovar que treballant a 80 °C, amb la fracció líquida de purins digerits anaeròbiament, l’eficiència del procés no era tan dependent del pH com ho és amb la fracció líquida de purins frescos. D’altra banda, el producte obtingut (sulfat d’amoni) no presentava contaminació apreciable deguda a matèria orgànica ni olor que recordés els purins, si havien estat abans digerits anaeròbiament (Bonmatí i Flotats, 2003b). Un estudi més detallat va indicar la importància de la presència de matèria orgànica volàtil i com afectava negativament el procés (Laureni et al., 2013). La combinació de la digestió anaeròbia i l’stripping/absorció d’amoni ha estat aplicada a algunes granges a Europa i Foged et al. (2012c) en descriuen una a Eslovènia.

La demanda d’informació sobre els sistemes de concentració tèrmica, per a aprofitar l’energia tèrmica de processos de cogeneració per a la millora de la gestió dels purins (Flotats et al., 2004), van fer enfocar també els estudis a aquests processos, específicament mitjançant evaporació al buit a fi d’evitar emissions a l’atmosfera. Es va comprovar que els condensats presentaven una contaminació mínima amb matèria orgànica quan prèviament els purins havien passat per una digestió anaeròbia (Bonmatí i Flotats, 2003a). Aquesta combinació, digestió anaeròbia i concentració tèrmica, es va aplicar a cinc de les vint-i-vuit plantes centralitzades de tractament de purins que es van implantar a Espanya en el període 1999-2009, i va mostrar els seus avantatges si abans de l’evaporació s’abaixava lleugerament el pH. A Foged et al.

(2012c) es pot trobar una descripció detallada d’una d’aquestes plantes a Juneda. Mentre que en aquestes plantes que incorporen la combinació digestió anaeròbia – evaporació al buit es recuperava de l’ordre del 95 % del nitrogen en el producte sec final (82,3 g N/kg matèria seca), en d’altres, que utilitzaven tractaments aerobis, la recuperació i les concentracions mesurades eren inferiors a la meitat (Ramírez et al., 2011).

La recuperació de fòsfor s’ha estudiat mitjançant el procés de precipitació d’estruvita (fosfat amònic magnèsic), i s’ha comprovat també que la digestió anaeròbia prèvia afavoreix el procés i la qualitat dels cristalls obtinguts (Cerrillo et al., 2014).

Es conclou que la digestió anaeròbia es configura com un procés clau que cal incloure en les estratègies de tractament quan l’objectiu és la recuperació de nutrients (Foged et al., 2012d). A més a més, la producció de gas combustible contribueix a la reducció del consum de combustibles fòssils i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

32

001-092 Quaderns agraris 41.indd 32

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

25/11/2016 11:15:24

La gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes

6. ELIMINACIÓ BIOLÒGICA DE NITROGEN Tot i que la recuperació de nitrogen és l’opció tecnològica més sostenible ambientalment, sempre queden fraccions i subproductes en què pot ser convenient ajustar les concentracions. Es va començar a estudiar el procés de nitrificació-desnitrificació (NDN)4 aplicat a la fracció líquida de purins de porc al final dels anys noranta, adoptant l’esquema de reactor SBR (sequencing batch reactor), perquè es va entendre que es podia adaptar a una bassa de purins, amb els sistemes de control apropiats. Un SBR és un únic reactor on tenen lloc tots els processos de manera seqüencial: emplenament, desnitrificació, nitrificació mentre s’oxigena, decantació dels microorganismes si no s’agita, buidat del líquid sobrenedant tractat, extracció de microorganismes sobrants, i emplenament de nou i reacció amb els microorganismes que havien quedat decantats. En aquesta tipologia de reactors, el control i l’automatització de les operacions són la clau per a l’èxit del procés. Els primers resultats van ser molt prometedors, amb eliminacions de nitrogen superiors al 90 % per a la fracció líquida de purins (Magrí i Flotats, 2000).

Els estudis posteriors es van dirigir a controlar i optimitzar el procés per tal que la nitrificació de l’amoni dels purins donés lloc a nitrits i que la desnitrificació fos a partir de nitrits en comptes de nitrats (Magrí, 2007). D’aquesta manera, el consum d’energia elèctrica per a fer l’aireig (oxigenació per a nitrificar) i el consum de matèria orgànica per a desnitrificar baixaven significativament, i s’afavoria l’ús d’una part de la matèria orgànica per a produir biogàs. En aquests estudis es va posar també de manifest la utilitat de la modelització matemàtica i la simulació numèrica per a optimitzar el procés i les eines de biologia molecular per a entendre la dinàmica de les poblacions de microorganismes (Magrí et al., 2009). A Catalunya està en funcionament una planta NDN en una granja de porcs a Calldetenes (Osona) des de l’any 2004, la descripció detallada de la qual es pot trobar a Foged et al. (2012c).

Hom creu que el futur dels sistemes d’eliminació biològica de nitrogen de la fracció líquida de les dejeccions està en el procés Anammox (anaerobic ammonium oxidation), mitjançant el qual microorganismes autòtrofs duen a terme la desnitrificació a partir d’amoni i nitrits, sense consum de matèria orgànica, tan sols hi ha consum d’energia elèctrica per a la nitrificació parcial, d’amoni a nitrit, de part de l’amoni (Magrí et al., 2012). Aquesta configuració permet la digestió anaeròbia prèvia per a l’obtenció de biogàs dels purins, ja que en aquest procés no cal matèria orgànica per a desnitrificar (Magrí et al., 2013).

4. Procés combinat pel qual, mitjançant la nitrificació, microorganismes aerobis converteixen l’amoni en nitrits i nitrats, i, amb la desnitrificació, un altre grup de microorganismes converteix nitrits i nitrats en nitrogen molecular gas utilitzant matèria orgànica com a font d’energia.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

001-092 Quaderns agraris 41.indd 33

33

25/11/2016 11:15:24

X. Flotats

7. EINES DE PRESA DE DECISIONS Els estudis elaborats sobre la millor tecnologia que cal aplicar en cada cas van permetre el suficient bagatge per a elaborar l’any 2004 la Guia de tractaments de les dejeccions ramaderes (Campos et al., 2005), per encàrrec de l’Agència de Residus de Catalunya i del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. En aquesta guia es descriuen diferents processos de tractament de les dejeccions i s’hi exposa un arbre de presa de decisions sobre l’estratègia que cal adoptar en funció de la problemàtica que s’ha de resoldre i dels objectius que cal complir. Un concepte bàsic que s’hi va aplicar va ser que si una opció tecnològica simple ja solucionava el problema, no calia recórrer a una de més complexa, encara que fos més barata perquè estigués conjunturalment subvencionada.

L’any 2010, el nostre grup junt amb el centre tecnològic danès ABP va guanyar un concurs de la Comissió Europea per a fer un inventari d’àmbit europeu de les tecnologies de tractament de dejeccions, descriure la caracterització tècnica, econòmica i ambiental d’aquestes tecnologies, avaluar-ne la idoneïtat en cada circumstància i definir les tendències de futur en aquest àmbit (Flotats et al., 2012; Foged et al., 2012a, 2012b, 2012c, 2012d). En aquest treball es va concloure que les estratègies de tractament que cal prioritzar són les de recuperació i valoració d’energia a partir de la digestió anaeròbia i les de recuperació de nutrients, i que perquè això sigui possible és necessari enfortir el mercat dels productes obtinguts i les pràctiques d’economia circular.

Un darrer projecte en el qual hem participat en aquest àmbit és el LIFE + MANEV (2015), en el qual s’han avaluat tretze estratègies tecnològiques de tractament de dejeccions ramaderes localitzades en vuit regions pertanyents a quatre països europeus. Per a aquesta avaluació es va crear un protocol comú de mètodes de mesurament i de càlcul d’indicadors, els quals comprenen l’avaluació tècnica, econòmica i diferents aspectes ambientals, com ara l’eutrofització, l’acidificació o l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Un producte d’aquest projecte ha estat una eina informàtica d’ús públic (MANEVTOOL, accessible des de la pàgina web del projecte), la qual permet a l’usuari avaluar diferents opcions de gestió i tractament de les seves dejeccions en funció de diferents escenaris.

En aquest projecte també s’han sistematitzat els mètodes de mesurament de les emissions gasoses (CH4, NH3, N2O i H2S) en diferents punts d’una instal·lació de tractament. S’ha comprovat que els mètodes d’estimació d’emissions proposats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC, de l’anglès Intergovernmental Panel on Climate Change, IPPCC) s’aproximen força als valors mesurats i que, tot i que la digestió anaeròbia té un efecte significatiu en la reducció de les emissions de metà, les emissions directes d’amoníac, i les indirectes de N2O, augmenten des34

001-092 Quaderns agraris 41.indd 34

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

25/11/2016 11:15:24

La gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes

prés de la digestió durant l’emmagatzematge de la fracció líquida, a causa de la mineralització de les dejeccions (Torrellas et al., 2015). Aquest resultat implica que, o bé cal cobrir les basses de purins digerits, o bé cal reduir la concentració de nitrogen amoniacal a les basses mitjançat la seva recuperació en forma concentrada.

Hom creu que en un futur proper la idoneïtat de la implantació d’una estratègia de gestió i tractament de dejeccions també haurà de ser avaluada per la seva capacitat a l’hora de reduir les emissions, de gasos amb efecte d’hivernacle i de pluja àcida, provocades per la producció animal. Per aquest motiu, cal continuar treballant per a caracteritzar aquestes emissions i per a trobar mètodes per a reduir-les.

8. SÍNTESI Les dejeccions s’han de considerar un subproducte de la producció animal en lloc d’un residu. L’estratègia tecnològica adequada de tractament s’ha d’escollir en funció de l’objectiu que hagi posat de manifest el pla de gestió i a fi d’obtenir productes de valor, tant per als ramaders com per al mercat, contribuint alhora a millorar l’economia de la producció agrícola i a disminuir l’impacte sobre les aigües, els sòls i l’atmosfera.

Les tecnologies de recuperació de nutrients, dirigides a substituir fertilitzants minerals, tindran aplicació si es desenvolupa un mercat de productes de qualitat que valori econòmicament aquests productes.

La digestió anaeròbia és un procés clau en qualsevol estratègia tecnològica de tractament sostenible de les dejeccions.

La recerca orientada a trobar solucions tecnològiques adaptades a les diferents casuístiques es mostra necessària i útil. Els casos d’èxit descrits sempre han estat el resultat d’una col·laboració i un compromís entre els agents implicats. Tot i així, seria un error considerar que la tecnologia és la solució a la problemàtica de les dejeccions; aquesta és sempre una combinació de gestió i estratègia tecnològica apropiada. Per a avançar en aquesta línia calen marcs estables de col·laboració i un mercat econòmic actiu en la recerca d’una ramaderia sostenible.

9. AGRAÏMENTS L’autor vol agrair la contribució de tot el personal que ha participat en els diferents treballs descrits, tant dels qui apareixen com a autors a les referències de la bibliografia com d’aquells altres, estudiants, personal auxiliar de laboratori o de camp, sense els quals no hauria estat possible obtenir resultats. També a totes les persones, empreses i institucions que amb el seu enQUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

001-092 Quaderns agraris 41.indd 35

35

25/11/2016 11:15:24

X. Flotats

coratjament, finançament o participació activa des del sector han fet possible que ara en sapiguem tots plegats una mica més.

BIBLIOGRAFIA Affes, R.; Palatsi, J.; Flotats, X.; Carrère, H.; Steyer, J. P.; Battimelli, A. (2013).

«Saponification pretreatment and solids recirculation as a new anaerobic process for the treatment of slaughterhouse waste». Bioresource Technol­ ogy, núm. 131, p. 460-467.

Bonmatí, A. (1998). Digestió anaeròbia de purins amb altres residus orgànics. Lleida: Pagès.

— (2001). Usos de l’energia tèrmica per a la millora del procés de digestió anaeròbia i per a la recuperació de productes d’interès. Tesi doctoral.

Universitat de Lleida. També disponible en línia a: <http://www.tdx.cat/ handle/10803/8230> [Consulta: 20 abril 2016].

Bonmatí, A.; Flotats, X. (2003a). «Pig slurry concentration by vacuum evaporation: influence of previous mesophilic anaerobic digestion process».

Journal of the Air & Waste Management Association, núm. 53, p. 21-31.

— (2003b). «Air stripping of ammonia from pig slurry: Characterization and feasability as a pre- or post-treatment to mesophilic anaerobic digestion».

Waste Management, núm. 23, p. 261-272.

Bonmatí, A.; Flotats, X.; Mateu. L.; Campos, E. (2001). «Study of thermal hydrolysis as a pre-treatment to mesophilic anaerobic digestion of pig slurry». Water Science and Technology, núm. 44, p. 109-116.

Bonmatí, A.; Viñas, M.; Prenafeta-Boldú, F. X.; Magrí, A.; Flotats, X. (2010).

«Sistemas bioelectroquímicos (BES), de la producción de energía a la recuperación de productos de interés». A: Bonmatí, A.; Palatsi, J.; Prenafeta, F.; Fernández, B.; Flotats, X. (ed.). Libro de Actas del II Congreso Español de Gestión Integral de Deyecciones Ganaderas. Proceedings of the International workshop on Anaerobic Digestion of Slaughterhouse Waste. Barcelona: Fira de Barcelona, p. 259-268. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/21429> [Consulta: 30 abril 2016].

Campos, E. (2001). Optimización de la digestión anaerobia de purines de cerdo mediante codigestión con residuos orgánicos de la industria agroalimentaria. Tesi doctoral. Universitat de Lleida. També disponible en línia a: <http://www.tesisenred.net/handle/10803/8229> [Consulta: 20 abril 2016].

Campos, E.; Almirall, M.; Martínez-Almela, J.; Palatsi, J.; Flotats, X. (2008).

«Feasibility study of the anaerobic digestion of dewatered pig slurry by means of polyacrylamide». Bioresource Technology, núm. 99, p. 387-395.

Campos, E.; Flotats, X. (2003). «Dynamic simulation of pH in anaerobic processes». Applied Biochemistry and Biotechnology, núm. 109, p. 63-76.

36

001-092 Quaderns agraris 41.indd 36

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

25/11/2016 11:15:24

La gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes

Campos, E.; Flotats, X.; Illa, J.; Magrí, A.; Palatsi, J.; Solé, F. (2005). Guia de tractaments de les dejeccions ramaderes [en línia]. Barcelona: Agència de Residus de Catalunya. <http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/ tipus_de_residu/dejeccions_ramaderes/guia_de_tractaments_de_les _dejeccions_ramaderes> [Consulta: 20 abril 2016].

Campos, E.; Palatsi, J.; Flotats, X. (1999). «Codigestion of pig slurry and or­gan­ic wastes from food industry». A: Mata, J.; Tilche, A.; Cecchi, F. (ed.). II International Symposium on Anaerobic Digestion of Solid Waste [Barcelona], vol. 2, p. 192-195. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/ 2117/26888> [Consulta: 20 abril 2016].

Cerrillo, M.; Oliveras, J.; Viñas, M.; Bonmatí, A. (2016). «Comparative assessment of raw and digested pig slurry treatment in bioelectrochemical Systems». Bioelectrochemistry, núm. 110, p. 69-78.

Cerrillo, M.; Palatsi, J.; Comas, J.; Vicens, J.; Bonmatí, A. (2014). «Struvite precip­ itation as a technology to be integrated in a manure anaerobic digestion treatment plant - removal efficiency, crystal characterization and agricultural assessment». J. Chem. Technol. Biotechnol., núm. 90, p. 1135-1143.

Comissió Europea (2002). «Reglament CE núm. 1774/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 3 d’octubre de 2002, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà». Diari Oficial de la Unió Europea, núm. 1273 (10 octubre 2002). [Derogat pel reglament (CE) núm. 1069/2009] Flotats, X.; Bonmatí, A.; Campos, E.; Antúnez, M. (1999). «Ensayos en discontinuo de codigestión anaerobia termofílica de purines de cerdo y lodos residuales. Efecto del amonio». Información Tecnológica, núm. 10, p. 79-85.

Flotats, X.; Bonmatí, A.; Fernández, B.; Magrí, A. (2009). «Manure treatment technologies: on-farm versus centralized strategies. NE Spain as case study». Bioresource Technology, núm. 100, p. 5519-5526.

Flotats, X.; Campos, E.; Bonmatí, A. (1998). «Banc d’assaig de digestió anaeròbia de residus orgànics». A: 2es Jornades Tècniques sobre Energia [Barcelona], p. 21-28.

Flotats, X.; Campos, E.; Palatsi, J. (2004). «Concentración de deyecciones ganaderas mediante procesos térmicos». A: Actas del II Encuentro Internacional Gestión de Residuos Orgánicos [Pamplona, Navarra]. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/22522> [Consulta: 27 abril 2016].

Flotats, X.; Foged, H. L.; Bonmati, A.; Palatsi, J.; Magrí, A.; Schelde, K. M. (2012). «Manure processing technologies». A: Technical Report No. II concerning «Manure Processing Activities in Europe» to the European Commission, Directorate-General Environment. 184 p. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/18944> [Consulta: 20 abril 2016].

Flotats, X.; Gibert, V. (2002). «Mas el Cros biogas plant. Evaluation of 18 years in operation». A: Kalyuzhnyi, S. (ed.). Proceedings of the 7th FAO/ QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

001-092 Quaderns agraris 41.indd 37

37

25/11/2016 11:15:24

X. Flotats

SREN Workshop on Anaerobic Digestion for Sustainability in Waste (water) Treatment and Re-use [Moscow State University], vol. 1, p. 172-180.

També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/22518> [Consulta: 20 abril 2016].

Flotats, X.; Porta, J.; Antúnez, M.; Boixadera, J. (1995). «Metodología para el manejo integral de purines de cerdo». A: Actas del IV Congreso de Ingeniería Ambiental. Vol. Aguas [Bilbao], p. 72-81. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/27281> [Consulta: 20 abril 2016].

Flotats, X.; Sarquella, L. (2008). «Producció de biogàs per co-digestió anaeròbia». Quadern Pràctic, núm. 1 [Barcelona: Institut Català d’Energia].

També disponible en línia a: <http://icaen.gencat.cat/web/.content/ 10_ICAEN/17_publicacions_informes/04_coleccio_QuadernPractic/ quadern_practic/arxius/01_produccio_biogas.pdf> [Consulta: 30 abril 2016].

Foged, H. L.; Flotats, X.; Bonmatí, A.; Palatsi, J.; Magrí, A.; Schelde, K. M. (2012a). «Inventory of manure processing activities in Europe». A: Technical Report No. I concerning «Manure Processing Activities in Europe» to the European Commission, Directorate-General Environment. 138 p.

També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/18943> [Consulta: 20 abril 2016].

Foged, H. L.; Flotats, X.; Bonmatí, A.; Palatsi, J.; Magrí, A. (2012b). «End and by-products from livestock manure processing - general types, chemical composition, fertilising quality and feasibility for marketing». A: Technical Report No. III concerning «Manure Processing Activities in Europe» to the European Commission, Directorate-General Environment. 78 p. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/18945> [Consulta: 20 abril 2016].

Foged, H. L.; Flotats, X.; Bonmatí, A.; Schelde, K. M.; Palatsi, J.; Magrí, A.; Juznic-Zonta, Z. (2012c). «Assessment of economic feasibility and environmental performance of manure processing technologies». A: Technical Report No. IV concerning «Manure Processing Activities in Europe» to the European Commission, Directorate-General Environment. 130 p.

També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/18947> [Consulta: 20 abril 2016].

Foged, H. L.; Flotats, X.; Bonmatí, A. (2012d). «Future trends on manure processing activities in Europe». A: Technical Report No. V concerning «Manure Processing Activities in Europe» to the European Commission, Directorate-General Environment. 34 p. També disponible en línia a: <http:// hdl.handle.net/2117/18948> [Consulta: 20 abril 2016].

Juznic-Zonta, Z.; Alves, M. M.; Flotats, X.; Palatsi, J. (2013). «Modelling inhib­ itory effects of long chain fatty acids in the anaerobic digestion process».

Water Research, núm. 47, p. 1369-1380.

Laureni, M.; Palatsi, J.; Llovera, M.; Bonmatí, A. (2013). «Influence of pig slurry characteristics on ammonia stripping efficiencies and quality of the recov­ 38

001-092 Quaderns agraris 41.indd 38

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

25/11/2016 11:15:24

La gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes

ered ammonium-sulfate solution». Journal of Chemical Technology & Biotechnology, núm. 88, p. 1654-1662.

Life + Manev (2015). «Evaluation of manure management and treatment technology for environmental protection and sustainable livestock farm­ ing in Europe». A: Projecte europeu LIFE09 ENV/ES/000453, 2011-2015 [en línia]. <http://www.lifemanev.eu/> [Consulta: 27 juny 2016].

Magrí, A. (2007). Modelització del tractament biològic de la fracció líquida de purins orientat a l’eliminació de nitrogen. Tesi doctoral. Universitat de Lleida. També disponible en línia a: <http://www.tesisenred.net/ handle/10803/8149> [Consulta: 20 abril 2016].

Magrí, A.; Béline, F.; Dabert, P. (2013). «Feasibility and interest of the anammox process as treatment alternative for anaerobic digester supernatants in manure processing - An overview». Journal of Environmental Man­ agement, núm. 131, p. 170-184.

Magrí, A.; Flotats, X. (2000). «Biological treatment of the liquid fraction of pig slurry in a SBR». A: Proceedings of the 2nd IWA International Symposium on Sequencing Batch Reactor Technology [Narbona, França], vol. 2, p. 132-135.

Magrí, A.; Guivernau, M.; Baquerizo, G.; Viñas, M.; Prenafeta-Boldú, F. X.; Flotats, X. (2009). «Batch treatment of liquid fraction of pig slurry by intermittent aeration - process simulation and microbial community analysis».

Journal of Chemical Technology and Biotechnology, núm. 84, p. 12021210.

Magrí, A.; Vanotti, M. B.; Szögi, A. A.; Cantrell, K. B. (2012). «Partial nitritation of swine wastewater in view of its coupling with the anammox process». Journal of Environmental Quality, núm. 41, p. 1989-2000.

Noguerol-Arias, J.; Rodríguez-Abalde, A.; Romero, E.; Flotats, X. (2012). «Determination of chemical oxygen demand in heterogeneous solid or semisolid samples using a novel method combining solid dilutions as a prep­ aration step followed by optimized closed reflux and colorimetric measurement». Analytical Chemistry, núm. 84, p. 5548-5555.

Palatsi, J. (2010). Anaerobic digestion of slaughterhouse waste: impact of the LCFA inhibition. Tesi doctoral. Universitat de Lleida. També disponible en línia a: <http://www.tdx.cat/handle/10803/8159> [Consulta: 20 abril 2016].

Palatsi, J.; Campos-Pozuelo, E.; Torres, M.; Porras, S.; Flotats, X. (2005). «Fullscale combination of anaerobic digestion and concentration by evapo­ ration in Les Garrigues (Lleida, Spain): evaluation after 2 years of operation». A: Bernal, M. P.; Moral, R.; Clemente, R.; Paredes, C. (ed.). Sustainable organic waste management for environmental protection and food safe­ ty, vol. II, p. 155-158. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/ 2117/26034> [Consulta: 20 abril 2016].

Palatsi, J.; Illa, J.; Prenafeta-Boldú, F. X.; Laureni, M.; Fernández, B.; Angelidaki, I.; Flotats, X. (2010). «Long-chain fatty acids inhibition and adaptation QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

001-092 Quaderns agraris 41.indd 39

39

25/11/2016 11:15:24

X. Flotats

process in anaerobic thermophilic digestion: Batch tests, microbial community structure and mathematical modeling». Bioresource Technology, núm. 101, p. 2243-2251.

Palatsi, J.; Laureni, M.; Andrés, M. V.; Flotats, X.; Nielsen, H. B.; Angelidaki, I. (2009). «Strategies for recovering inhibition caused by long-chain fatty acids on anaerobic thermophilic biogas reactors». Bioresource Technol­ ogy, núm. 100, p. 4588-4596.

Palatsi, J.; Viñas, M.; Guivernau, M.; Fernandez, B.; Flotats, X. (2011). «Anaerobic digestion of animal by-products and slaughterhouse waste: main process limitations and microbial community interactions». Bioresource Technology, núm. 102, p. 2219-2227.

Prenafeta-Boldú, F. X.; Vila, J.; Fernández, B.; Riau, V.; Guivernau, M.; Illa, J.; Flotats, X.; Viñas, M. (2015). «Characterization of methanogenic biomass from a full-scale digester that might harbour SAO activity». A: Proceed­ ings of the 14th World Congress on Anaerobic Digestion. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/81887> [Consulta: 20 abril 2016].

Ramírez, M.; Pujolà, M.; Quemada, M.; Jarauta-Bragulat, E.; Bonmatí, A.; Comas, J. (2011). «Soil nitrogen availability after addition of thermally dried pig slurry». Soil Fertility & Plant Nutrition, núm. 75, p. 940-948.

Rodríguez-Abalde, Á. (2013). Anaerobic digestion of animal by-products. Pretreatments and co-digestion. Tesi doctoral. Universitat Politècnica de Catalunya. També disponible en línia a: <http://www.tdx.cat/handle/ 10803/134769> [Consulta: 20 abril 2016].

Sotres, A. (2015). Microbial fuel cell running on high strength animal waste­ water: nitrogen removal strategies and microbial community character­ ization. Tesi doctoral. Universitat Politècnica de Catalunya. També disponible en línia a: <http://www.tdx.cat/handle/10803/318371> [Consulta: 25 abril 2016].

Teira, M. R.; Flotats, X.; Casañé, A.; Magrí, A.; Martín, P.; Montané, L.; Tarradas, J.; Campos, E.; Bonmatí, A. (1999). «A case study on livestock waste management: Juncosa de les Garrigues (Catalonia, Spain)». A: Libro de textos completos de las Jornadas Internacionales de Ingeniería Ambiental, vol. 1, p. 283-292. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/ 2117/26195> [Consulta: 20 abril 2016].

Teira-Esmatges, M. R.; Flotats, X. (2003). «A method for livestock waste man­ agement planning in NE Spain». Waste Management, núm. 23, p. 917932.

Torrellas, M.; Anton, A.; Burgos, L.; Tey, L.; Noguerol, J.; Palatsi, J.; Riau, V.; Flotats, X.; Bonmatí, A. (2015). «Characterisation of emissions from a cow manure anaerobic codigestion plant». A: Abstracts book of the 2nd International Conference on manure managment and valorization (Ma­ nuREsource 2015) [Gant, Bèlgica, 2-4 desembre 2015], p. 109-110.

40

001-092 Quaderns agraris 41.indd 40

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

25/11/2016 11:15:24

La gestió i el tractament de les dejeccions ramaderes

Viñas, M.; Gerritse, J.; Prenafeta-Boldú, F. X.; Flotats, X. (2008). «Caracterización electroquímica de una biocelda de combustible (MFC) que utiliza purines vacunos para la producción directa de electricidad». A: Magrí, A.; Prenafeta, F. X.; Flotats, X. (ed.). Libro de Actas del I Congreso Español de Gestión Integral de Deyecciones Ganaderas, p. 411-419. També disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/18949> [Consulta: 20 abril 2016].

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 21-41

001-092 Quaderns agraris 41.indd 41

41

25/11/2016 11:15:25

001-092 Quaderns agraris 41.indd 42

25/11/2016 11:15:25

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 41 (desembre 2016), p. 43-58 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.69

D’ALELLA A AUSTRÀLIA I DELS ANTÍPODES A LLANÇÀ: JOSEP FERRER I GUÀRDIA , UN CULTIVADOR DE CLAVELLS CATALÀ M. Mercè Compte-Barceló Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans Rebut: 17 de maig de 2016 - Acceptat: 5 de juny de 2016

RESUM Aquest article tracta sobre la vida de Josep Ferrer i Guàrdia, fill gran d’uns agricultors d’Alella, i sobre el periple de les seves vivències professionals. Primer, des d’Alella viatja fins a Austràlia, on triomfa com a agricultor especialitzat i on és honorat amb una medalla d’or que li entrega el mateix ministre d’Agricultura d’Austràlia. Viatja una altra vegada quan el seu germà li sol·licita que torni a casa. Davant de la petició d’aquest germà es fa càrrec del mas històric de Can Matas a Montgat. Posteriorment als fets de la Setmana Tràgica del 1909, un nou trasllat el portarà fins a Llançà, aquesta vegada definitivament; allà adquireix una casa pairal històrica provinent d’una família noble rossellonesa, els Cremadells. En aquestes terres consolida la seva especialització en el cultiu de fruiters, horta i flors, en especial el de clavells.

Paraules clau: Josep Ferrer i Guàrdia, cultiu de clavells, Austràlia, Alella, Llançà, Mas Germinal, floricultura, Lleó Tolstoi.

DE ALELLA A AUSTRALIA Y DE LAS ANTÍPODAS A LLANÇÀ: JOSEP FERRER I GUÀRDIA, UN CULTIVADOR DE CLAVELES CATALÁN RESUMEN Este artículo trata sobre la vida de Josep Ferrer i Guàrdia, primogénito de unos agricultores de Alella, y sobre el periplo de sus vivencias profesionaCorrespondència: M. Mercè Compte i Barceló. C/ Alexander Bell, 17, 08224, Terrassa (Barcelona).

Tel.: 646 151 933. A/e: mmercecb44@hotmail.com.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

001-092 Quaderns agraris 41.indd 43

43

25/11/2016 11:15:25

M. M. Compte-Barceló

les. Desde Alella viaja primero hasta Australia, donde triunfa como agricultor especializado y donde es honrado con una medalla de oro que le entrega el propio ministro de Agricultura de Australia. Viaja de nuevo para regresar a casa cuando se lo solicita su hermano. Por requerimiento de este, se hace cargo de la casa histórica de Can Matas. Posteriormente a la Semana Trágica de 1909, un nuevo traslado lo llevará hasta Llançà, esta vez definitivamente; allí adquiere otra casa pairal histórica proveniente de una noble familia rosellonesa, los Cremadells. En esas tierras consolidará su especialización en el cultivo de fruta, huerta y flores, destacando en el de claveles.

Palabras clave: Josep Ferrer i Guàrdia, cultivo de claveles, Australia, Alella, Llançà, Mas Germinal, floricultura, León Tolstoy.

FROM ALELLA TO AUSTRALIA AND FROM ANTIPODES TO LLANÇÀ: JOSEP FERRER I GUÀRDIA, A CATALAN DIANTHUS GROWER ABSTRACT This paper is about the life of Josep Ferrer i Guàrdia and his depth of professional experience. The eldest of a family of farmers from Alella, north of Barcelona, he started his journey in his hometown. He later travelled to Australia, where he succeeded as a specialised horticulturist and was awarded a gold medal by the Australian Minister of Agriculture himself, before being asked by his brother to come back home. At the request of his brother, Ferrer i Guàrdia took care of a country house named Can Matas. After the Tragic Week confrontations in 1909, he finally moved to Llançà, where he acquired a new country house once owned by the Cremadells, a noble family from Roussillon. It was there that he consolidated his specialisation in growing fruit trees, vegetables and flowers, especially focusing on dianthuses.

Keywords: Josep Ferrer i Guàrdia, dianthus culture, Australia, Alella, Llançà, Mas Germinal, floriculture, Leo Tolstoy.

1. INTRODUCCIÓ Si parlem de la història del cultiu del clavell a Catalunya, sense deixar de banda els molts cultivadors que hi ha hagut, no podem oblidar la petita i a la vegada gran història de Josep Ferrer i Guàrdia, a qui deien Pepet.

Un dels objectius del grup Jardins i Jardiners és valorar, divulgar i preservar la història dels jardins i jardiners de casa nostra. Per dur a terme aquesta tasca, fem estudis i cerques que ens permetin sumar coneixement, a banda 44

001-092 Quaderns agraris 41.indd 44

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

25/11/2016 11:15:25

D’Alella a Austràlia i dels antípodes a Llançà: Josep Ferrer i Guàrdia

Figura 1. Fotografia de Josep Ferrer i Guàrdia (Alella, 1857 - Llançà, 1930)

Font: Arxiu familiar.

de recopilar informació ja existent. És arran d’aquestes cerques que vàrem trobar un article del 1929 prou interessant intitulat «Un cultivador de clavells català». Aquest títol ens va cridar l’atenció i més quan situa el lloc d’aquest cultivador a Llançà, terra allunyada del Maresme on sempre s’ha situat l’epicentre del cultiu d’aquesta flor.

L’article en qüestió fou publicat a la revista El Mirador (Pons, 1929) i dóna fe d’una visita que el cronista féu el mes de juliol del mateix any al senyor Josep Ferrer i Guàrdia de Llançà acompanyat d’un amic comú de Figueres per tal de visitar el seu magnífic cultiu de clavells.

El motiu d’aquesta visita fou l’interès d’entrevistar aquest cultivador de clavells especialitzat i establert des de feia poc, ara sabem que des del 1911, a Llançà. Després d’un periple personal i professional que el portà a desenvolupar la seva activitat agrària, primer a Alella, d’on era originari, i posteriorment a Austràlia, on va viure amb la seva família uns quants anys, l’any 1900 retorna i s’estableix a Montgat i, d’allà, a la població empordanesa de Llançà «a posar fruit dels seus treballs, el seu Art, a la nostra terra» (Pons, 1929).

2. ELS ORÍGENS Josep Ferrer i Guàrdia és el fill gran d’una família de pagesos benestants d’Alella, de Jaume Ferrer i Maria Àngels Guàrdia, l’hereu del Mas Boter. De QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

001-092 Quaderns agraris 41.indd 45

45

25/11/2016 11:15:25

M. M. Compte-Barceló

tota la prole de fills i filles, les fonts n’esmenten catorze en total, ell fou el primer. De tots els germans, el més conegut és Francesc Ferrer i Guàrdia, perquè és el fundador de l’Escola Moderna i pels malaurats fets que l’abocaren a la mort després de la Setmana Tràgica del 1909. Volem treure Josep de l’ombra de Francesc, i fer valer la seva valuosa tasca de cultivador experimentat.

Per les fonts consultades, coneixem que Josep neix a Alella el 3 d’abril del 1857, i que el 1889 consta com a masover, junt amb la seva dona, Maria Fontcoberta i Colomer, del Mas Boi d’Alella (Costa, 2016). Destaca com a agricultor pels seus assajos en les tècniques de regadiu eficients que convertiren la finca, a banda d’una explotació agrícola intensiva, en un admirat jardí, tal com descriu un significatiu fragment de l’article de La Vanguardia del 1892 i del qual es desprèn una manera de fer singular en el cultiu de fruiters, horta i també de la floricultura: ¿Se acuerda usted, amigo Sánchez Ortiz, de las visitas que hacíamos años atrás á la quinta de nuestro común amigo don Santiago Boy, situada en la riera de Alella? Aquel pequeño trozo de tierra era un verdadero paraíso, con sus naranjales exhuberantes de fruto, con sus parterres alfombrados de violetas, con sus perales adosados á las paredes con sus millares de rosales plantados por do quiera, incluso unos pequeños cajones llenos de tierra que coronaban los muros de cierre de la finca. Y los reyes de aquel edén eran el colono y su mujer. Ellos solos lo cuidaban y acicalaban sin ayuda de nadie más.

La verdad es que no he conocido hombre más ingenioso que el tal colono, en Pepet, á quien los árboles con sus frutas y las plantas todas con los perfumes de sus flores parecían agradecer los cuidados exquisitos que les prodigaba. ¿Se acuerda usted de aquel sistema de riego especial muy superior al que emplearon los árabes? De un gran algibe situado en la parte superior de la finca partían distintos regueros y algunas cañerías de plomo: los primeras iban á parar á los naranjos y demás frutales, las segundas á los parterres de flores. De modo que el riego se hacía automáticamente por medio de un juego de espitas. Y lo más singular era que el agua destinada á las flores, caía sobre ellas, como lluvia del cielo, por un procedimiento tan sencillo como ingenioso.

En Pepet se esponjaba enseñándonos todo aquello, y contándonos los magníficos resultados que le reportaba su trabajo. Si toda la tierra susceptible de cultivo estuviera tan bien atendida cual la finca del señor Boy el mundo nadaría en la abundancia. Aquella más que el cultivo intenso era el cultivo in­ ten­sí­simo.

Un día me dijo el amigo Boy: —¿Sabes en Pepet Ferrer? Ayer precisamente marchó á Australia. ¿Por qué será que Alella, ese pintoresco pueblecillo de nuestra costa levantina dé á aquel remoto continente un número tan grande de inmigrantes? Vaya usted á saberlo.

46

001-092 Quaderns agraris 41.indd 46

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

25/11/2016 11:15:25

D’Alella a Austràlia i dels antípodes a Llançà: Josep Ferrer i Guàrdia

Allá se fué en Pepet con su mujer, y de Australia regresó, no hará un año todavía. Me lo encontré un día en la Rambla y me saludó muy afectuoso, sin que de momento le reconociera. Naturalmente, por el traje que vestía y por la barba que se había dejado crecer, era otro hombre. Hablóme suscintamente de sus negocios, que le marchaban viento en popa y de sus vastos proyectos. Conocía bien aquel terreno, y había venido aquí al objeto de llevarse semillas, planteles, aperos y trabajadores.

—Lo quiero todo de aquí —‌me dijo.

Y partió de nuevo, y hoy los periódicos de Australia tributan grandes elogios á ese innovador de la jardinería y de la horticultura, que ha sabido transformar en amenos jardines terrenos mineros aluviales antes completamente abandonados, haciendo en el país una verdadera revolución. José Ferrer es hoy el héroe de Bendigo, donde se halla establecido. Todo el mundo habla allí con entusiasmo de sus frutales, de sus viñedos y de sus huertas, donde se dan durante toda el año las más codiciadas frutas que antes se importaban de Europa. Por lo que consignan los periódicos, veo que no ha hecho otra cosa que aplicar en Australia los mismos procedimientos que seguía en Alella: el mismo sistema de riego; los mismos cuidados para obtener cosechas primerizas, resguardando á las plantas de los rigores del invierno. ¿No vale la pena, amigo Sánchez Ortiz, de dedicar un cariñoso recuerdo á este laborioso hijo de nuestra tierra, ya que tanto la honra con su inteligente trabajo, en aquellas remotas regiones?

3. EL VIATGE I L’ESTADA A AUSTRÀLIA L’any 1891, ell i la seva esposa embarquen des de Marsella en el vapor Jarra direcció a Melbourne, al sud d’Austràlia. És més que probable que, seguint les passes d’altres conciutadans d’Alella, com és el cas dels Parer1 que buscaven noves oportunitats, amb la creixent demanda de tomàquet en aquelles contrades, es veiessin amb ànims de provar sort també a Austràlia, concretament a Bendigo, ciutat situada a 165 quilòmetres al nord de Melbourne.

L’article precedent ens fa saber que sorprenentment en Pepet va tornar a Barcelona poc després de partir per obtenir llavors, planters i també treballadors, tot de casa, per portar a Austràlia, on ja havia obtingut reconeixement per la innovació tant en jardineria com en horticultura; va ser un revolucionari de la matèria. Tant fou així que al cap de molt poc temps aconsegueix obtenir suficient producció pròpia dels cultius i ja no depèn d’importació europea (La Vanguardia, 11 de desembre del 1892).

Aquesta importació d’homes i planters cap a Austràlia la recull el Bendigo Advertiser del 3 d’agost del 1892 (Costa, 2016), que confirma la seva arri1. Família emparentada amb el regidor John Paul Carolin de Bendigo.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

001-092 Quaderns agraris 41.indd 47

47

25/11/2016 11:15:25

M. M. Compte-Barceló

bada en el tren de dos quarts de cinc de la tarda anterior a l’estació de Melbourne i en fa notícia: Ahir a la tarda, en el tren de dos quarts de cinc de Melbourne, varen arribar a Bendigo diversos espanyols contractats pel regidor J. P. Carolin per treballar als seus horts i vinyes a White Hills. Ja fa un temps el senyor Carolin, interessat a aconseguir les darreres tècniques de cultiu de fruites, etc. va enviar el senyor Josep Ferrer a Espanya, amb la intenció de contractar gent per venir a treballar en la seva propietat amb la mateixa tècnica utilitzada al Continent. El grup està format per sis homes i dues dones. [...] El resultat de la seva feina serà observat amb gran interès.

L’èxit en el seu sistema de regadiu i cultiu fa que ben aviat opti per comprar terres, i crea la seva pròpia granja el 1894. Ja el 1897, al cap de tan sols tres anys, apareixen anuncis dels seus productes, i el cultiu del tomàquet és ben elogiat a la premsa local, fet que es constata en un article publicat al periòdic de Melbourne The Argus el 1898 (Costa, 2016): Els secrets de l’èxit del senyor Ferrer sembla que són: en primer lloc, l’abonament a fons, en segon lloc, un reg perfecte, en tercer lloc, la utilització de cada metre de terreny disponible i, finalment, l’atenció a mantenir l’hort lliure de males herbes.

Aviat necessitarà més personal, fet que el fa recórrer de nou als jornalers de la seva terra.

La bona estada a Bendigo s’enregistra amb la fotografia familiar feta el 1897 (figura 2), en què apareixen les dues filles de Francesc, la Trinidad i la Paz, que llavors viuen a casa del seu oncle, en Francesc, que hi està de visita, i el llavors benjamí de la família, Josep Lleó Ferrer i Fontcoberta, de menys d’un any, acompanyats dels treballadors de les seves finques (Ferrer i Plujà, 2006).

A Bendigo aconsegueix un bon èxit empresarial amb el tomàquet i, pel que fa al cultiu del clavell, és també molt reconegut el seu nom tant a revistes del país com de l’estranger.

Com a mostra de la gran estima que li tenen a Austràlia, cal remarcar la medalla d’or del país que rep en mans del ministre d’Agricultura i que van fer encunyar els seus empleats, en què consta la inscripció següent: «To J. Ferrer Esq. - From His employees - Kerang Oct-31-1900», que traduït significa: «Al senyor J. Ferrer, dels seus obrers» (Pons, 1929).

48

001-092 Quaderns agraris 41.indd 48

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

25/11/2016 11:15:25

D’Alella a Austràlia i dels antípodes a Llançà: Josep Ferrer i Guàrdia

Figura 2. La família Ferrer i Guàrdia a Bendigo, amb els dos germans: Josep, assegut al costat de la seva esposa amb el petit Lleó, i Francesc, assegut entre les seves dues filles Trini i Paz, amb els treballadors dempeus. Any 1897

Font: Arxiu familiar.

Figura 3. Fotografia dels treballadors de la finca de Josep Ferrer i Guàrdia a Bendigo, amb ell i la seva esposa al centre

Font: Arxiu familiar.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

001-092 Quaderns agraris 41.indd 49

49

25/11/2016 11:15:29

M. M. Compte-Barceló

Figura 4. La casa a la finca agrícola de Bendigo amb treballadors

Font: Arxiu familiar.

4. EL RETORN A ALELLA No tenim més notícies provinents d’Austràlia més enllà del 1900. Aquesta data coincideix amb el seu retorn al Maresme, quan el reclama el seu germà, que el necessita a prop per a estar més lliure per a poder desenvolupar les seves tasques pedagògiques, ja que el 1901 fundaria l’Escola Moderna. A partir del 1903, Josep es fa càrrec d’un nou mas i d’uns terrenys adquirits el mateix any pel seu germà Francesc per a la família.

Aquest nou mas provenia d’una antiga i històrica finca, Can Miquel Matas de Montgat, possiblement construïda cap al final del segle xvii i principi del segle xix per l’antiga família Matas, de la qual es té constància des del 1305 (Chimisanas, 2016). En el moment de la compra de la casa se li canvia el nom històric pel de Mas Germinal, nom pel qual serà coneguda a partir de llavors. La casa, que pertany a Francesc fins a la seva mort,2 l’hereta en Pepet, el qual la ven l’any 1922.3 Lamentablement, la història d’aquest mas queda esborrada quan s’enderroca al principi dels anys vuitanta del segle xx perquè estava en un estat ruïnós.

2. Francesc Ferrer i Guàrdia va morir als cinquanta anys, perquè, sense cap prova, se’l va acusar d’haver instigat els esdeveniments de la Setmana Tràgica de juliol del 1909. Va ser afusellat a Montjuïc, després d’un judici sense garanties a càrrec d’un tribunal militar, el 13 d’octubre del 1909.

3. La finca fou venuda per Josep Ferrer i Guàrdia a Jaume Sabatés Puig, segons escriptura atorgada el 18 d’octubre del 1922 davant el notari de Badalona Mariano Lòpez, i inscrita al Registre de la Propietat l’11 de desembre del mateix any. (Dada aportada pel senyor Abelard Chimisanas i Julià.)

50

001-092 Quaderns agraris 41.indd 50

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

25/11/2016 11:15:31

D’Alella a Austràlia i dels antípodes a Llançà: Josep Ferrer i Guàrdia

Figura 5. Mas Germinal, a Montgat

Font: Fundació Ferrer i Guàrdia.

Figura 6. La família de Josep Ferrer i Guàrdia al Mas Germinal de Montgat. D’esquerra a dreta: Eulalia Colomer, mare de Maria Fontcuberta; Maria Fontcuberta, esposa de Josep Ferrer i Guàrdia; en primer terme, Alba Ferrer, i al seu darrere, Lleó Ferrer, fills de Josep i Maria, i Josep Ferrer i Guàrdia. La identitat del senyor que hi ha dempeus es desconeix

Font: Arxiu familiar.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

001-092 Quaderns agraris 41.indd 51

51

25/11/2016 11:15:33

M. M. Compte-Barceló

Figura 7. Menjador del Mas Germinal amb els fills i un treballador. Any 1909

Font: Fundació Ferrer i Guàrdia.

5. LLANÇÀ, LA DESTINACIÓ FINAL De les conseqüències dels fets del 1909, tota la família patí represàlies i fou desterrada a Terol, a Alcanyís, excepte Josep Lleó Ferrer, que no es trobava al mas en el moment de la detenció i aconseguí d’anar a viure a casa d’un amic impressor de Barcelona a l’espera que les coses tornessin al seu lloc.4 En retornar a la casa familiar, al Maresme, comarca de tendència conservadora i clerical, se li va fer difícil l’adaptació, que va derivar en dificultats per a continuar el negoci productiu. Això comportà que amb gran dolor es decidís a abandonar el Mas Germinal i afrontar el trasllat a una terra més propícia, acollidora i oberta a idees republicanes i federals com és l’Empordà. Un lloc que alhora garantís una terra fèrtil i amb oportunitats de desenvolupament agrari. El lloc escollit seria Llançà, on segurament tenia coneixences a causa de negocis agrícoles anteriors des del Maresme.

L’arribada a Llançà s’estima, segons fonts familiars, cap al 1911 i, de resultes de la venda de propietats, adquiriren terres i de nou un mas històric, aquest cop pertanyents des del 1553 a una família noble empordanesa, els Cremadells (Plujà, 2010).

Els Cremadells d’origen rossellonès arriben a Llançà per interès comercial a causa de la vinya. Habitaven una gran casa pairal al carrer de la Creu, número 11, amb cellers i quadra, un mas amb aires senyorials que tenia una gran sala central amb llar de foc de marbre blanc i una biblioteca molt inte4. Informació aportada pel Sr. Antoni Miquel Ferrer, besnét de Josep Ferrer i Guàrdia, en una entrevista personal.

52

001-092 Quaderns agraris 41.indd 52

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

25/11/2016 11:15:33

D’Alella a Austràlia i dels antípodes a Llançà: Josep Ferrer i Guàrdia

ressant i luxosa. Els Cremadells el 1911, a causa dels efectes de la fil·loxera i de la manca de producció vitivinícola, es venen les propietats i és llavors que passa a mans de Josep Ferrer i Guàrdia. En Pepet gaudí d’aquest magnífic casal on va fruir dels mobles antics i de la biblioteca, que es va convertir en un vertader santuari per a la família. És comprensible que aquesta nova casa la rebategessin amb tot honor com «Mas Germinal».

El casal pertany a la família fins als anys setanta, quan la seva jove llançanenca, la Sra. Conxita Olivet i Salleras, vídua del primogènit Josep Lleó, vengué la casa al conegut pintor Pepe Martínez Lozano, la qual va ser des d’aquell moment el seu conegut estudi.

Tornant al cultiu, bo i de nou, inicien el negoci familiar treballant terres d’horta i fruiters amb una dedicació especial a la floricultura. No descuida el coneixement que té de Llançà com a productora vitivinícola, fins al punt que funda una nova empresa, la fàbrica d’alcohol, una destil·leria. Així és que el 21 d’octubre del 1912 es constitueix la societat conjunta de Josep Ferrer i Guàrdia de Llançà amb Josep Soler i Calatayud i Francisco Granada i Pons de Barcelona, i amb participació de les germanes Dolors i Júlia Pecareu Soy, també de Llançà (Ferrer i Plujà, 2006).

Figura 8. Treballadors de la destil·leria de Llançà amb Josep Ferrer i Guàrdia al centre i el seu fill Lleó al seu costat, a la dreta. Entre 1912 i 1915

Font: Arxiu familiar.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

001-092 Quaderns agraris 41.indd 53

53

25/11/2016 11:15:35

M. M. Compte-Barceló

Malauradament, l’empresa no rendí suficientment i fou liquidada el 30 d’abril del 1915, data des de la qual podem afirmar que Josep Ferrer es dedica exclusivament i intensivament a les seves terres i als seus cultius. És gràcies a la memòria de la seva néta, Elena Ferrer i Olivet, que coneixem l’activitat frenètica d’en Pepet, les anades i vingudes per la comarca per a anar als mercats, i també la plantació de «clavells admirables». I és gràcies a la transmissió oral i a la del seu besnét, el senyor Antoni Miguel Ferrer, que sabem que visitava assíduament mercats per a la venda de la seva producció floral, els de Portbou i Perpinyà.

No podem deixar d’esmentar la citació de Josep Pla al seu Quadern gris del 24 d’abril del 1918, en què, a banda d’elogiar el cultiu del clavell, revela que fou també creador de roses, aspecte altament interessant, per la qual cosa seria bo d’engegar estudis en el camp del roserisme.

Un fragment del Quadern gris diu així: Després de la revolució de l’any 9 s’establí a Llançà un germà de Ferrer Guàrdia. Era un home plàcid, que portava una gran barba blanca, anarquista bucòlic, horticultor i jardiner molt expert, creador de meravelloses roses. Hi arribà a tenir molts amics. El seu anarquisme idíl·lic i bonari, basat en la generositat i la fraternitat universal, enganxà sobretot en l’esperit d’aquest tipus d’empordanès solitari i individualista, conreador de l’hort, l’olivar i la vinya, afeccionat als terrenys magres i reculats situats entre el cel i la terra. L’anaven a veure, l’escoltaven embadalits. Home discret, interessat a fer la mínima quantitat de soroll possible, els seus deixebles resultaven també discrets.

Costa molt glossar la figura de Josep Ferrer i Guàrdia. Moltes dades de la seva història no han quedat escrites i no podem disposar dels seus diaris d’anotacions. Hauria estat una bona aportació preservar aquest llegat i transmetre’l. Com en molts altres casos, el coneixement és oral i s’ha perdut irremeiablement.

Hem d’imaginar el preciós contrast a Llançà entre el conreu tradicional de vinya i olivera i unes extensions florides de clavells, roses, dàlies i tulipes. Un jardí amb 300.000 clavells de totes les varietats —‌clavellines, clavells, reventons—, instal·lacions que eren admirades pels professionals del gremi, i on sovint en Pepet rebia la visita d’entitats culturals o escolars. Allà és possible que es fes ressò de les teories i dels experiments de l’eminent botànic hindú Jagdish Chandra Bose, que en aquells anys parlava, entre altres coses, de l’espiritualitat de les plantes (Gran, 2016).

L’article d’Àngel Pons del 1929, redactat a partir de la visita que va fer a Llançà per conèixer Josep Ferrer i la seva producció, ens descriu la visió sorprenent que el copsa a la mateixa estació del tren: una gran estesa de clavells que ocupen unes 7 vessanes (unitat de mesura emprada en terres gironines, cadascuna de les quals equival a més de 2.000 m2).

54

001-092 Quaderns agraris 41.indd 54

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

25/11/2016 11:15:35

D’Alella a Austràlia i dels antípodes a Llançà: Josep Ferrer i Guàrdia

Figura 9. Extens camp de clavells de la família Ferrer a Llançà. Anys vint

Font: Arxiu familiar.

Figura 10. Josep Ferrer i Guàrdia amb la seva família cuidant clavells. Any 1929

Font: Pons, 1929.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

001-092 Quaderns agraris 41.indd 55

55

25/11/2016 11:15:37

M. M. Compte-Barceló

Josep Ferrer, en la seva vida vocacional del cultiu del clavell, sabem que s’especialitzà gràcies a llargs estudis i pràctiques en la millora de les espècies fins a obtenir-ne de noves.

També hem descobert que li agradava «[...] jugar amb les idees i batejar les coses i els clavells amb noms evocadors: Germinal, Acràcia, Bakunin, etc.» (Llorenç, 1937), noms que diuen molt i que lamentablement també hem perdut.

Cal destacar un fet ben curiós i excepcional: a més a més dels clavells que l’autor de l’article va poder admirar aquell juliol del 1929, entre els quals n’hi havia de creació pròpia, que eren de color blanc gardènia i blanc rosa, hi havia uns clavells que acabaven de rebre de Rússia, tramesos per la família de Lleó Tolstoi —‌amb la qual mantingué una llarga i sòlida amistat—, per a garantir-ne la supervivència després de la mort de l’escriptor i per tal que Ferrer i Guàrdia en fos el continuador i tingués cura del conreu dels seus estimats clavells. Varen poder gaudir d’uns ufanosos clavells de color blanc vellutat, molt perfumats i que, segons paraules del mateix Ferrer, donaven uns magnífics resultats. Així doncs, queda constatat que una part de la col·lecció de clavells del formós jardí de Tolstoi acabà arrelant a Llançà gràcies a les mans i al coneixement d’en Pepet, jardí situat a una casa anomenada Yásnaia Poliana, que traduït del rus seria: ‘clar del bosc on neixen les flors’ (Gran, 2016).

Al llarg del temps, la producció de clavells també fou complementada amb la compra de flor tallada del Maresme per a donar sortida a la demanda.

Un fet excepcional per a entendre la magnitud del seu coneixement fou que, a banda de la floricultura, dels cultius de fruiters i d’horta, sobresortí també en les conegudes maduixes Victòria (Boletín de la Cámara Agrícola Figura 11. Lleó Tolstoi i la seva esposa Sofia al jardí que cultivaven de Yásnaia Poliana (Rússia). Anys 1900

Font: Imatge extreta del vídeo Leo Tolstoy on Film (1908) - 80th Birthday plus more rare footage, https://www.youtube.com/watch?v=oxHr1ku9DGI (minut 7’07”).

56

001-092 Quaderns agraris 41.indd 56

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

25/11/2016 11:15:37

D’Alella a Austràlia i dels antípodes a Llançà: Josep Ferrer i Guàrdia

del Ampurdan, 1925) molt valorades en aquell temps, i que per tal de garantir-ne la distribució, creà una xarxa de distribució extensa i eficient per tota la comarca.

El 20 de juny del 1930 en Pepet mor a Llançà. Reproduïm la glossa escrita en la premsa, que reforça el valor i el reconeixement que es tenia per la seva figura (Publicacions de la Terra, 1930): En el passat Juny morí a Llansá el conegut republicà Josep Ferrer Guardia.

Home de conegudes activitats agrícoles, de les seves hortes n’havia fet un doll de producció i alhora un gai i reproductiu jardí. Dintre aquest variat caire, s’havia especialitzat amb la selecció de plantes hortícoles. En el cultiu de les flors sobresortí amb els clavells i roses. Descansi en pau, com a premi a la seva atrafegada vida.

A partir de llavors, el cultiu fou continuat per Josep Lleó Ferrer i Fontcuberta i per Conxita Olivet i Salellas, el seu fill i la seva jove, casats el 1921 a Llançà, els quals continuaren dedicats a les tasques agrícoles fins a la mort d’en Josep Lleó, quan es va vendre la finca, als anys setanta.

Figura 12. Fotografia de Josep Lleó Ferrer i Fontcuberta. A principi dels anys vint

Font: Arxiu familiar.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

001-092 Quaderns agraris 41.indd 57

57

25/11/2016 11:15:38

M. M. Compte-Barceló

BIBLIOGRAFIA Avilés, J. (2006). Francisco Ferrer y Guardia: pedagogo, anarquista y mártir.

Madrid: Marcial Pons. (Ediciones de Historia) Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán (1 juliol 1925), p. 2-3.

Chimisanas, A. (2016). «Can Miquel Matas (temporalment Mas Germinal». A: Les masies de Montgat [en línia]. <http://www.chimisanas.cat/masies. htm> [Consulta: maig 2016].

«Colaboración particular y diaria “la Semana” en Barcelona». La Vanguardia (11 desembre 1892), p. 4.

Costa, F. (2016). «Alella. Històries del segle dinou» [en línia]. Mataró. <http:// www.academia.edu/24214826/Alella_hist%C3%B2ries_del_segle_dinou> [Consulta: juny 2016].

«Enfermedades de la plantas y su tratamiento». Diario de Gerona de Avisos y Noticias [Girona] (31 maig 1928).

Ferrer, E.; Plujà, A. (2006). «Llançà i la família Ferrer i Guàrdia». La Farella, núm. 22.

Fundació Ferrer i Guàrdia (2009). «Francesc Ferrer i Guàrdia, primers anys» [en línia]. <http://www.ferrerguardia.org/francesc-ferrer-i-guardia-primersanys> [Consulta: juny 2016].

Gran, A. (2016). «Los claveles de Tolstoi». A: Portal libertario Oaca. Historia libertaria [en línia]. <http://www.portaloaca.com/historia/historia-libertaria/ 11348-los-claveles-de-tolstoi.html> [Consulta: maig 2016].

«Información Regional. Llançà» La Vanguardia (2 juny 1928), p. 26.

Llorenç, A. (1937). «Les roses ambaixadores de Catalunya». Última Hora [Barcelona] (15 març 1937).

Mallol, J. (1954). «Los claveles de Ferrer». Revista Miranda de Llançà, núm. 2.

Plujà, A. (2010). «Els Cremadells, Llançà, la vall de Garbet». La Farella [Llançà], núm. 30, p. 37-40.

Pons, A. (1929). «Un cultivador de clavells català». El Mirador, any i, núm. 24 (11 juliol 1929).

Publicacions de la Terra (1 agost 1930), p. 23.

58

001-092 Quaderns agraris 41.indd 58

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 43-58

25/11/2016 11:15:38

AGROFÃ&#x2019;RUM

001-092 Quaderns agraris 41.indd 59

25/11/2016 11:15:38

001-092 Quaderns agraris 41.indd 60

25/11/2016 11:15:38

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 41 (desembre 2016), p. 61-70 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.70

XYLELLA FASTIDIOSA, AVÍS FITOSANITARI D’UNA NOVA MALALTIA A EUROPA PER A LES OLIVERES I LA PLANTA ORNAMENTAL Isabel Pujadas i Trinidad Plaza Servei de Sanitat Vegetal. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) Rebut: 30 de maig de 2016 - Acceptat: 3 de juny de 2016

RESUM Xylella fastidiosa és un bacteri que causa danys importants a escala mundial en diversos cultius com la vinya, els cítrics, l’olivera i les plantes ornamentals. A Europa Xylella fastidiosa es va detectar per primera vegada el 2013 al sud d’Itàlia (a la regió de la Pulla), on afecta les oliveres i diverses plantes ornamentals. La subespècie detectada a Itàlia és la «pauca». L’any 2015 es va trobar a l’illa de Còrsega, on es va detectar la subespècie «multiplex». Posteriorment s’ha detectat la mateixa subespècie a la Costa Blava (França). Fins al moment de publicar aquest article, Catalunya es manté lliure d’aquesta plaga.

Paraules Blava.

clau:

Xylella fastidiosa, pauca, fastidiosa, Itàlia, Còrsega, Costa

XYLELLA FASTIDIOSA, AVISO FITOSANITARIO DE UNA NUEVA ENFERMEDAD EN EUROPA PARA LOS OLIVOS Y LA PLANTA ORNAMENTAL RESUMEN Xylella fastidiosa es una bacteria que causa daños importantes a nivel mundial en diversos cultivos como la vid, los cítricos, el olivo y las plantas Correspondència: Isabel Pujadas. Servei de Sanitat Vegetal, DARP. Av. Meridiana, 38, 5a planta, 08018, Barcelona. Tel.: 934 092 090. A/e: isabel.pujadas@gencat.cat. Trinidad Plaza. Servei de Sanitat Vegetal, DARP. Av. Meridiana, 38, 5a planta, 08018, Barcelona. Tel.: 934 092 090. A/e: trini.plaza@ gencat.cat.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 61-70

001-092 Quaderns agraris 41.indd 61

61

25/11/2016 11:15:38

I. Pujadas, T. Plaza

ornamentales. En Europa Xylella fastidiosa se detectó por primera vez en 2013 en el sur de Italia (en la región de Puglia), donde afecta a los olivos y a diversas plantas ornamentales. La subespecie detectada en Italia es la «pauca». En 2015 se encontró en la isla de Córcega siendo la subespecie detectada la «multiplex». Posteriormente se ha detectado la misma subespecie en la Costa Azul (Francia). Hasta el momento de publicar este artículo, Cataluña se mantiene libre de esta plaga.

Palabras Azul.

clave:

Xylella fastidiosa, pauca, fastidiosa, Italia, Córcega, Costa

XYLELLA FASTIDIOSA, A PHYTOSANITARY WARNING ABOUT A NEW DISEASE IN EUROPE OF OLIVE TREES AND ORNAMENTAL PLANTS ABSTRACT The Xylella fastidiosa bacteria is causing major damage worldwide to various crops such as grapes, citrus, olive trees and ornamental plants. The first record of Xylella fastidiosa in Europe was in 2013 in southern Italy (Puglia region), where it infected olives trees. The subspecies detected in Italy was pauca. In 2015 it was found on the island of Corsica, affecting the ornamental plant Polygala myrtifolia. The subspecies detected there is multiplex. Later, the same subspecies was detected on the Côte d’Azur (France).

At the time of going to press with this article, Catalonia remains free of this pest.

K eywords : Xylella fastidiosa, pauca, fastidiosa, Italy, Corsica, Côte d’Azur.

1. INTRODUCCIÓ Xylella fastidiosa (Wells et al., 1987) és un bacteri que causa danys importants a escala mundial en cultius com la vinya, els cítrics, l’olivera i les plantes ornamentals. La seva principal àrea de distribució es restringeix al continent americà, tant l’Amèrica del Nord com la del Sud. També s’ha detectat a l’Àsia (Taiwan).

Actualment es coneixen diverses subespècies del bacteri, les quals es troben identificades: «pauca», «multiplex», «sandyi» i «fastidiosa», que ataquen una gran diversitat de plantes.

62

001-092 Quaderns agraris 41.indd 62

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 61-70

25/11/2016 11:15:38

Xylella fastidiosa, avís fitosanitari d’una nova malaltia a Europa

2. SÍMPTOMES I DANYS Xylella fastidiosa és un bacteri gramnegatiu de creixement exclusiu en el xilema de les plantes. En multiplicar-se en l’interior dels vasos de la planta pot obstruir el flux de saba bruta —‌composta, principalment, d’aigua i de sals minerals. Els símptomes varien d’unes plantes hoste a unes altres. En alguns casos es corresponen amb els símptomes típics d’estrès hídric: pansiment o decaïment generalitzat i, en casos més greus, l’assecament de fulles i de branques, i finalment la mort de la planta. En altres casos, els símptomes es corresponen més amb els provocats per deficiències de minerals, com la clorosi internervial o el clapejat en fulles.

Figura 1. Polygala myrtifolia afectada per Xylella fastidiosa

Font: EPPO Global Database, 2016.

Figura 2. Brot d’olivera afectat per Xylella fastidiosa

Font: EPPO Gallery, 2016.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 61-70

001-092 Quaderns agraris 41.indd 63

63

25/11/2016 11:15:39

I. Pujadas, T. Plaza

3. PROPAGACIÓ I DISPERSIÓ Xylella fastidiosa es transmet de manera natural d’unes plantes a altres amb l’ajuda d’insectes vectors, insectes xucladors que s’alimenten en el xilema, principalment hemípters del subordre Auchenorrhyncha, de les famílies Aphrophoridae, Cercopidae, Cicadidae i Cicadellidae. La transmissió del bacteri pel vector no requereix període de latència.

Encara que hi hagi molts vectors de la malaltia, ja que l’especificitat entre el bacteri i el vector sol ser baixa, el més eficient és Homalodisca vitripennis; aquesta espècie no és present a Catalunya.

Resultats obtinguts per l’Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària (IRTA) mostren que cinc dels gèneres inclosos en la llista de vectors potencials a Europa estan presents a Espanya (Aphrophora sp., Cercopis sp., Cicadella viridis, Philaenus i Neophilaenus), tres dels quals a Catalunya (Cicadella viridis, Philaenus i Neophilaenus sp.) (Laviña et al., 2015).

Philaenus spumarius és l’espècie identificada a Catalunya com a possible vector del bacteri (Laviña et al., 2015). En el focus detectat a Itàlia el vector identificat ha estat Philaenus spumarius (figures 3 i 4).

4. ESPÈCIES AFECTADES Les plantes hostes susceptibles de patir Xylella fastidiosa són diverses. La Comissió Europea ha publicat una llista de plantes hostes susceptibles de patir Xylella fastidiosa, que va actualitzant regularment (vegeu l’annex 1).

Figura 3. Exemplars adults de Philaenus spumarius, en els quals es pot observar la seva variada coloració

Font: https://elcieloporencontrar.wordpress.com/2014/12/18/chicharra-espumadoraphilaenus-spumarius.

64

001-092 Quaderns agraris 41.indd 64

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 61-70

25/11/2016 11:15:39

Xylella fastidiosa, avís fitosanitari d’una nova malaltia a Europa

Figura 4. Escuma o mucílag produït per les nimfes de Philaenus spumarius que té un efecte protector

Font: Jordi Sabaté (IRTA).

5. SITUACIÓ ACTUAL A Europa la Xylella fastidiosa que es va detectar per primera vegada a la província italiana de Lecce (regió de la Pulla al sud-est d’Itàlia) (figura 5) l’octubre del 2013 va afectar milers d’hectàrees d’olivera i moltes plantes ornamentals. Actualment, la malaltia està estesa per tota la província de Lecce i també s’ha detectat en dues províncies veïnes (Tàrent i Bríndisi). La subespècie de Xylella fastidiosa detectada a Itàlia és la «pauca» i està provocant la mort de les oliveres i de plantes ornamentals com el baladre. També s’ha detectat en ametllers i en l’insecte vector Philaenus spumarius.

A fi d’evitar la propagació de Xylella, la legislació europea actual obliga a destruir les plantes afectades i les del seu voltant en un radi de 100 m. A la zona infestada d’Itàlia, a més de destruir les plantes afectades s’han arrencat les plantes susceptibles de patir aquest bacteri en mitjanes d’autopistes i carreteres i s’han fet molts tractaments insecticides contra l’insecte vector. Els vivers de la zona demarcada han deixat pràcticament de vendre plantes susceptibles de patir aquest bacteri, ja que les mesures legals de prevenció i lluita per a evitar-ne la propagació són molt estrictes. L’eradicació de Xylella s’ha complicat molt darrerament a Itàlia, perquè la província de Lecce ha estat considerada oficialment infectada en la seva totalitat i sols s’hi apliquen mesures oficials de contenció.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 61-70

001-092 Quaderns agraris 41.indd 65

65

25/11/2016 11:15:40

I. Pujadas, T. Plaza

Figura 5. Mapa de l’activitat de monitoratge a la regió de la Pulla, Itàlia (novembre 2013 - maig 2015) en què s’indica la situació d’afectació de Xylella fastidiosa el 2015 LLEGENDA Mostres posi�ves Mostres de planta Zona infectada Zona tampó Zona d’eradicació Zona de vigilància Comarques

Font: Elaboració pròpia a partir d’un mapa proporcionat pel Departament d’Agricultura, Desenvolupament Rural i Protecció del Medi Ambient de la regió de la Pulla (Itàlia) - Observatori Fitosanitari, actualment no accessible.

L’estiu del 2015 es va detectar Xylella fastidiosa a l’illa de Còrsega (figura 6) en Polygala myrtifolia i altres plantes ornamentals. Posteriorment, l’octubre del 2015, a la Costa Blava (regió Provença - Alps - Costa Blava, PACA) a França, on la subespècie detectada era la «multiplex» (tant a Còrsega com a la regió de PACA). Fins al moment no s’ha detectat a França en olivera però sí a diverses plantes ornamentals, especialment en Polygala myrtifolia. A Còrsega està afectant plantes típicament mediterrànies com el romaní, la ginesta, el baladre, etc. A l’hora de publicar aquest article, gran part de l’illa de Còrsega n’està afectada i a la Costa Blava se n’han detectat quinze focus, des de Menton (tocant a Itàlia) fins a Toló (prop de Marsella), que disten uns 190 km. Aquest passat juliol se’n va detectar un cas a Alemanya i aquest novembre un altre a les Illes Balears.

La subespècie «fastidiosa» i la «sandyi» també estan afectant el continent americà. Concretament, a Califòrnia fa anys que Xylella fastidiosa subespècie «fastidiosa» està atacant greument les vinyes. El control de la malaltia i els seus insectes vectors ha comportat una gran despesa per a l’Administració pública americana, la qual també dedica pressupostos importants a la recerca.

66

001-092 Quaderns agraris 41.indd 66

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 61-70

25/11/2016 11:15:40

Xylella fastidiosa, avís fitosanitari d’una nova malaltia a Europa

Figura 6. Afectació de Xylella fastidiosa subsp. multiplex a l’illa de Còrsega.

Final del 2015 Mapa de les zones tampó de 10 km al voltant de les zones infectades per Xylella fastidiosa

Llegenda: Zona infectada (85 pobles) Zona tampó Delimitació de la zona tampó 10

0

10

20

30

40 km

Font: www.fredon-corse.com.

6. MITJANS DE LLUITA La principal mesura de control fitosanitari és extremar les precaucions respecte al comerç del material vegetal hoste i especialment el procedent de zones amb presència del bacteri. Aquest material vegetal haurà de procedir sempre d’empreses inscrites en el registre de proveïdors de material vegetal i autoritzades per a emetre el passaport fitosanitari.

El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha redactat un Pla de contingència per a Xylella fastidiosa. D’aquest Pla se’n deriven els plans específics d’acció per a les tasques d’actuació concretes davant les sospites fins que es comprovi si hi ha infeccions.

En qualsevol cas, és fonamental comunicar immediatament al Servei de Sanitat Vegetal qualsevol sospita de la presència d’aquest bacteri al nostre territori.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 61-70

001-092 Quaderns agraris 41.indd 67

67

25/11/2016 11:15:40

I. Pujadas, T. Plaza

7. CATALUNYA ES MANTÉ LLIURE DE LA PLAGA En totes les prospeccions fetes i les anàlisis del Laboratori d’Agricultura i Sanitat Vegetal de Catalunya no s’ha detectat Xylella fastidiosa, per la qual cosa es pot concloure que Catalunya actualment es manté lliure d’aquesta perillosa malaltia.

Es pot trobar més informació a la pàgina web oficial del DARP, 2016.

ANNEX 1. LLISTA DE PLANTES HOSTES QUE SÓN SUSCEPTIBLES DE PATIR XYLELLA FASTIDIOSA AL TERRITORI DE LA UNIÓ EUROPEA (ACTUALITZADA EL 15 DE JULIOL DEL 2016) a) Plantes susceptibles de patir Xylella fastidiosa subsp. multiplex Acer pseudoplatanus L. Artemisia arborescens L. Aspargus acutifolius L. Calicotome villosa (Poiret) Link Cistus monspeliensis L. Cistus salviifolius L. Cistus scoparius (L.) Link Coronilla valentina L. Genista x spachiana (sin. Cytisus racemosus Broom) Genista corsica (Loisel.) DC Genista ephedroides DC. 68

001-092 Quaderns agraris 41.indd 68

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 61-70

25/11/2016 11:15:40

Xylella fastidiosa, avís fitosanitari d’una nova malaltia a Europa

Hebe Helichrysum italicum (Roth) G. Don Lavandula angustifolia Mill.

Lavandula dentata L. Lavandula stoechas L. Lavandula x allardii (sin. Lavandula x heterophylla) Metrosideros excelsa Sol. Ex Gaertn.

Myrtus communis L. Pelargonium graveolens l’Hér Phagnalon saxatile (L.) Cass.

Polygala myrtifolia L. Prunus cerasifera Ehrh Quercus suber L. Rosa x floribunda Rosmarinus officinalis L. Spartium junceum L. b) Plantes susceptibles de patir Xylella fastidiosa subsp. pauca Acacia saligna (Labill.) Wendl.

Asparagus acutifolius L. Catharanthus Cistus creticus L. Dodonaea viscosa Jacq.

Eremophila maculata F. Muell.

Euphorbia terracina L. Grevillea juniperina L. Laurus nobilis L. Lavandula angustifolia Mill.

Lavandula stoechas L. Myrtus communis L. Myoporum insulare R. Br. Nerium oleander L. Olea europaea L. Polygala myrtifolia L. Prunus avium L. Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb.

Rhamnus alaternus L. Rosmarinus officinalis L. Spartium junceum L. Vinca Westringia fruticosa (Willd.) Drune Westringia glabra L.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 61-70

001-092 Quaderns agraris 41.indd 69

69

25/11/2016 11:15:40

I. Pujadas, T. Plaza

c) Plantes susceptibles de patir diverses subespècies de Xylella fastidiosa Coffea BIBLIOGRAFIA Laviña, A.; Sabaté, J.; Batlle, A. (2015). «Identificación de vectores potenciales de Xylella fastidiosa en diferentes áreas vinícolas y frutícolas del noreste de España». Revista de Fruticultura, núm. 41 (maig-juny).

Wells, J. M.; Raju, B. C.; Hung, H. Y.; Weisburg, W. G.; Parl, L. M.; Beemer, D. (1987). «Xylella fastidiosa new-genus new-species Gram-negative xylemlimited fastidious plant bacteria related to Xanthomonas spp.». Interna­ tional Journal of Systematic Bacteriology, núm. 37 (2), p. 136-143.

Pàgines web Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) - Sanitat V egetal : <http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_ sanitat_vegetal_nou/> Dipartimento Agricoltura, Sviluppo Rurale e Tutela dell’Ambiente della Regione Puglia - Osservatorio Fitosanitario: <http://www.emergenzaxylella.it/> EPPO Gallery - Xilefa 24: <http://photos.eppo.int/index.php/album/84xylella-fastidiosa-xylefa-> EPPO Global Database - Xylella fastidiosa (XYLEFA): <https://gd.eppo.int/ taxon/XYLEFA/photos> European and Mediterranean Plant Protection Organization (EPPO): <https:// www.eppo.int/QUARANTINE/quarantine.htm> European Commission - Food Safety - Plants Health and Biosecurity - Emergency Measures - Xylella-fastidiosa: <http://ec.europa.eu/food/plant/plant_ health_biosecurity/legislation/emergency_measures/xylella-fastidiosa/ susceptible_en.htm/> Fédération Régionale de Défense contre les Organismes Nuisibles de Corse (FREDON C orse ): <http://www.fredon-corse.com/actions/xylella_ fastidiosa.htm> Services de l’État en Corse du Sud: <http://www.corse-du-sud.gouv.fr/>

70

001-092 Quaderns agraris 41.indd 70

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 61-70

25/11/2016 11:15:41

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 41 (desembre 2016), p. 71-85 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.71

QUALIMAC: VINT ANYS VETLLANT PER LA QUALITAT DE LES PRIMERES MATÈRIES PER A L’ALIMENTACIÓ ANIMAL Jordi Forés-Piquer Enginyer agrònom. Associació pel Control i la Promoció de la Qualitat de les Primeres Matèries (Qualimac) Rebut: 13 de maig de 2016 - Acceptat: 3 de juny de 2016

RESUM Des que es va crear l’any 1996, Qualimac, organització pionera a escala estatal, promou una sèrie de criteris de referència de qualitat i seguretat alimentària de les primeres matèries per a l’alimentació animal que arriben a Catalunya mitjançant controls periòdics a diferents punts de proveïment, principalment als ports de Tarragona i de Barcelona. Durant l’any 2015, Qualimac va prendre 266 mostres representatives de camions, sobre les quals es van efectuar més de 4.300 analítiques. Arran d’aquests controls, Qualimac va detectar i comunicar un total de vint no-conformitats que van generar incidències.

Paraules clau: control, qualitat, seguretat alimentària, primeres matèries, pinsos, servei sectorial.

QUALIMAC: VEINTE AÑOS VELANDO POR LA CALIDAD DE LAS MATERIAS PRIMAS PARA LA ALIMENTACIÓN ANIMAL RESUMEN Desde su creación en el año 1996, Qualimac, organización pionera a nivel estatal, promueve una serie de criterios de referencia de calidad y seguridad alimentaria de las materias primas para la alimentación animal que llegan a Cataluña a través de controles periódicos en diferentes puntos de Correspondència: Jordi Forés. Qualimac. Via Laietana, 36, principal 2a, 08003, Barcelona. Tel.: 932 683 081. A/e: direccio@qualimac.com.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

001-092 Quaderns agraris 41.indd 71

71

25/11/2016 11:15:41

J. Forés-Piquer

abastecimiento, principalmente en los puertos de Tarragona y de Barcelona.

Durante el año 2015, Qualimac tomó 266 muestras representativas de camiones, sobre las que se efectuaron más de 4.300 analíticas. A raíz de estos controles, Qualimac detectó y comunicó un total de 20 no conformidades que generaron incidencias.

Palabras clave: control, calidad, seguridad alimentaria, materias primas, piensos, servicio sectorial.

QUALIMAC: TWENTY YEARS ENSURING QUALITY OF RAW MATERIALS FOR ANIMAL FEED ABSTRACT Since its foundation in 1996, Qualimac, a pioneering organization in Spain, has promoted a series of benchmarks on issues of quality and food safety of raw materials for animal feed reaching Catalonia based on periodic inspections carried out at different points of supply, mainly the ports of Tarragona and Barcelona. In 2015, Qualimac took representative samples from 266 trucks, on which more than 4,300 analytical controls were carried out.

As a result of these controls, Qualimac detected and reported a total of 20 non-conformities that generated incidents.

Keywords: control, quality, food safety, raw materials, feed, sector service.

1. INTRODUCCIÓ La qualitat i la seguretat alimentària continuen sent el cavall de batalla de totes les empreses que formen part del sector agroalimentari. Per gestionar aquest requeriment imprescindible avui dia, les diferents administracions, però en especial l’europea, exigeixen el compliment d’un volum destacable de legislació, la qual va creixent tant en quantitat com en complexitat. Els criteris de qualitat i seguretat dels productes alimentaris s’amplien de tal manera que, en paral·lel, el nombre de controls també es veu obligat a créixer.

Per això, mantenir els perills sota control exigeix uns coneixements especialitzats en la matèria i una ferma voluntat de millora constant.

En aquest context, i d’acord amb l’esperit de les normatives vigents a la Unió Europea, els controls que es duen a terme al llarg de tota la cadena alimentària s’orienten a la prevenció dels possibles perills per a la salut humana i la sanitat animal. L’establiment de criteris comuns en aquest àmbit serveix per a harmonitzar les legislacions i facilitar les transaccions comercials.

72

001-092 Quaderns agraris 41.indd 72

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

25/11/2016 11:15:41

Qualimac: vint anys vetllant per la qualitat de les primeres matèries

A Catalunya, per a fabricar els pinsos compostos, s’utilitza una proporció rellevant de primeres matèries importades. Aquest fet va generar la necessitat de constituir una entitat que vetllés per la seva qualitat i seguretat. En aquest sentit, Qualimac és l’organització pionera a l’Estat. Al principi només li va donar suport una part del sector fabricant. Des que es va crear, l’any 1996, promou criteris de referència de la qualitat i la seguretat alimentària de les primeres matèries per a l’alimentació animal que arriben a Catalunya; aquesta tasca la fa a través dels controls periòdics als diferents punts de proveïment.

Primerament el control es va desenvolupar al port de Tarragona, que continua ocupant la primera posició de l’Estat espanyol pel que fa al trànsit de productes agroalimentaris a lloure. Més endavant, l’àmbit d’actuació es va ampliar al port de Barcelona i a les primeres matèries procedents de França i de collites locals.

El control sectorial que efectua Qualimac representa una eina més de prevenció i control que cal sumar al que fa de manera individual cada establiment productiu. A més, des de l’any 2002, Qualimac compta amb el suport i la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, fet que dóna més importància estratègica a aquesta activitat de control.

2. QUALIMAC Qualimac, l’Associació pel Control i la Promoció de la Qualitat de les Primeres Matèries, es va crear amb l’objectiu de fomentar, gestionar i defensar interessos comuns del sector de l’alimentació animal, en matèria de qualitat i seguretat de les primeres matèries que es comercialitzen a Catalunya.

Es tracta d’una entitat vinculada a l’Associació Catalana de Fabricants de Pinsos (ASFAC).

Actualment Qualimac inclou dos tipus de membres. En primer lloc, els socis fabricants de pinsos compostos i consumidors de les primeres matèries. En segon lloc, els membres adherits, empreses dedicades a la importació, al proveïment i a la posada en circulació de primeres matèries, així com les empreses de serveis.

En resum, la finalitat principal de Qualimac és promoure la millora de la qualitat i la seguretat de les primeres matèries destinades a l’alimentació animal, mitjançant diferents eines i actuacions de control.

3. ACTIVITAT L’activitat bàsica de Qualimac se centra en el control i en la comunicació als membres de l’associació dels resultats d’aquesta activitat. Tal com mostra QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

001-092 Quaderns agraris 41.indd 73

73

25/11/2016 11:15:41

J. Forés-Piquer

Figura 1. Procés que segueix una mercaderia des que arriba en vaixell al port fins que una mostra acaba al laboratori

Font: Arxiu professional de l’autor.

la figura 1, l’activitat de Qualimac es pot desglossar en les activitats bàsiques següents: a) Previsió de vaixells i control d’arribades Cada dia es consulta, s’enregistra i es comunica puntualment la situació dels vaixells als ports de Tarragona i Barcelona, tant els que estan en fase de descàrrega com els que tenen previst arribar-hi en els propers dies, amb l’origen de la mercaderia transportada i les tones descarregades, sempre que aquestes dades siguin accessibles i fiables. b) Presa de mostres mitjançant un inspector acreditat Qualimac contacta amb els socis, i viceversa, per conèixer la previsió de retirada de mercaderies als diferents ports i per poder planificar la presa de mostres per als dies següents. Per a assegurar la total confidencialitat del propietari de les mostres, s’utilitza un sistema de codificació.

El mostreig del camió carregat (amb mercaderia procedent del vaixell directament o amb mercaderia procedent dels magatzems o sitges propietat sempre d’algun soci) el duu a terme una empresa externa acreditada. Aquesta empresa, especialitzada en el mostreig de grans volums, disposa dels mitjans tècnics i humans necessaris i de les acreditacions corresponents per tal de dur a terme un mostreig representatiu de les mercaderies controlades per Qualimac. En el moment de la presa de la mostra s’efectua un primer control visual i se n’aixeca una acta. c) Tractament de la mostra i enviament al laboratori L’inspector que ha pres la mostra l’homogeneïtza i en fa tres submostres.

Una l’envia directament a un laboratori acreditat per tal d’obtenir ràpidament els resultats. d) Mostroteca L’altra submostra es guarda a la mostroteca de Qualimac. L’objectiu és poder recuperar la matèria mostrejada en cas que sigui necessari fer una 74

001-092 Quaderns agraris 41.indd 74

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

25/11/2016 11:15:44

Qualimac: vint anys vetllant per la qualitat de les primeres matèries

anàlisi contradictòria. La tercera es lliura al xofer del camió com a testimoni del mostreig fet, el qual la lliurarà al soci que ha adquirit la primera matèria mostrejada. e) Enviament dels resultats Una vegada s’obtenen els resultats de les anàlisis, s’enregistren en una base de dades interna, es pengen al web de Qualimac i s’envien per correu electrònic als membres de l’associació.

Figura 2. Diagrama que resumeix les activitats bàsiques de Qualimac

Font: Elaboració pròpia.

Figura 3. Inspector prenent una mostra representativa d’un camió de blat de moro amb una sonda

Font: Arxiu professional de l’autor.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

001-092 Quaderns agraris 41.indd 75

75

25/11/2016 11:15:46

J. Forés-Piquer

Figura 4. La mostra de blat de moro arriba al laboratori en un pot tancat hermèticament

Font: Arxiu professional de l’autor.

4. PLA DE CONTROL El pla de control estableix els paràmetres que s’analitzen per als diferents criteris que defineixen la qualitat i la seguretat alimentària: criteris organolèptics, fisicoquímics, substàncies indesitjables, microbiològics i un grup de paràmetres específics per a certes primeres matèries. El pla de control i els diferents paràmetres que es controlen per a cadascun d’aquests grups es mostren a la taula i.

Taula I. Paràmetres analitzats segons el pla de control actual de Qualimac agrupats per criteris Organolèptics

Fisicoquímics

Substàncies indesitjables

— Color — Olor — Aspecte — Insectes — Grans trencats — Impureses

— Humitat — Proteïna bruta — Greix brut — Fibra bruta — Cendres — Midó

— Micotoxines — Pesticides — Metalls pesants — Essència volàtil de mostassa — Gossipol lliure

Microbiològics

Específics

— Salmonel·la — E. coli — Staphylococcus spp.

— Fongs — Llevats

— Tanins — Solubilitat en KOH — Activitat ureàsica — Cendres insolubles en HCl

Font: Elaboració pròpia.

76

001-092 Quaderns agraris 41.indd 76

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

25/11/2016 11:15:47

Qualimac: vint anys vetllant per la qualitat de les primeres matèries

5. ACTIVITAT ALS PORTS - ANY 2015 5.1. Port de Tarragona Les arribades al port de Tarragona de primeres matèries per a pinsos comptabilitzades per Qualimac durant l’any 2015 han suposat un total de 4.312.234 tones.

Figura 5. Vaixell descarregant al port de Tarragona

Font: Arxiu professional de l’autor.

Els volums més importants descarregats al port de Tarragona corresponen al blat, blat de moro, farina de soja i de gira-sol, tal com queda representat a la figura 6.

Figura 6. Percentatge dels diferents tipus de primeres matèries destinades a alimentació animal arribades al port de Tarragona l’any 2015 Blat Blat de moro Farina de soja Farina de gira-sol 5,5 % Colza 5,5 % Sègol 3,2 % Polpa de remolatxa 2,0 % Triticale 1,9 % Tortó de palma o de palmiste 1,6 % Pellofa de soja 1,4 % DDG (dried distillers grains) 0,8 % Gluten feed 0,5 % Llavor de gira-sol 0,4 % Pellets de gira-sol 0,3 % Segó 0,1 % Sorgo 0,1 % 0% 5% 10 %

15,5 %

15 %

20 %

36,6 %

24,7 %

25 %

30 %

35 %

40 %

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades de Qualimac.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

001-092 Quaderns agraris 41.indd 77

77

25/11/2016 11:15:48

J. Forés-Piquer

5.2. Port de Barcelona Les arribades de primeres matèries per a l’alimentació animal al port de la capital catalana comptabilitzades per Qualimac han totalitzat 2.017.765 tones l’any 2015.

Figura 7. Operacions de descàrrega d’un vaixell de blat de moro al port de Barcelona

Font: Arxiu professional de l’autor.

Els volums més elevats descarregats al port de Barcelona corresponen a faves de soja, blat de moro i blat, tal com es pot comprovar a la figura 8.

Figura 8. Percentatge dels diferents tipus de primeres matèries destinades a alimentació animal arribades al port de Barcelona l’any 2015 Faves de soja

76,3 %

Blat de moro

9,6 %

Blat

5,7 %

Triticale Oli de palma

4,5 % 3,5 %

Sègol 0,5 % 0%

10 % 20 % 30 % 40 % 50 % 60 % 70 % 80 % 90 %

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades de Qualimac.

78

001-092 Quaderns agraris 41.indd 78

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

25/11/2016 11:15:49

Qualimac: vint anys vetllant per la qualitat de les primeres matèries

6. ACTIVITAT DE CONTROL - ANY 2015 L’any 2015 s’han pres 266 mostres. La figura 9 mostra el percentatge de mostres de cada producte respecte del total, i dóna una idea de la gran varietat de matèries que es descarreguen als ports de Catalunya i que, per tant, són objecte del control sectorial i de promoció de la qualitat que duu a terme Qualimac.

Figura 9. Productes mostrejats per Qualimac durant l’any 2015 (en % del total de mostres) Blat de moro

24 %

Blat

19 %

Farina de soja

17 %

Farina de colza

8%

Fava de soja extrudida

5%

Segó

5%

Farina de peix

5%

Sègol

5%

Polpa de remolatxa

4%

Farina de gira-sol

3%

Pellofa de soja

3%

Triticale

3%

Tortó de palma o de palmiste

1%

DDG (dried distillers grains)

1% 0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades de Qualimac.

Paral·lelament, l’any 2015 s’han efectuat més de 4.300 controls sobre aquestes 266 mostres. Concretament: — Controls oculars i organolèptics — Controls fisicoquímics — Controls de pesticides — Controls específics i d’altres substàncies indesitjables — Controls microbiològics — Nombre total de controls QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

001-092 Quaderns agraris 41.indd 79

196 882 2.006 694 593 4.371 79

25/11/2016 11:15:49

J. Forés-Piquer

Els controls específics i de substàncies indesitjables inclouen: cendres insolubles en HCl, activitat ureàsica, solubilitat de la proteïna en KOH, metalls pesants (arsènic, cadmi, mercuri i plom), aflatoxina B1, zearalenona, vomitoxina, toxines T-2 i HT-2, fumonisina, ocratoxina A, essència volàtil de mostassa, tanins i sègol banyut.

7. NO-CONFORMITATS - ANY 2015 Qualimac disposa d’un sistema d’avís i de seguiment de les no-conformitats. En el moment en què es confirma la sospita d’algun paràmetre fora de les especificacions que determina la normativa vigent, i també quan es detecta un defecte de condició o en les característiques habituals de les primeres matèries, el sistema s’activa.

La gestió de les no-conformitats es duu a terme d’acord amb un protocol normalitzat d’actuació que inclou l’establiment d’un període de vigilància de les primeres matèries de similar tipologia i, si escau, l’avís al proveïdor de la mercaderia i/o a l’Administració competent.

Figura 10. Imatges de dues primeres matèries no conformes. a) Blat de moro contaminat amb fongs. b) Farina de soja compactada a

b

Font: Arxiu professional de l’autor.

En aquest context, durant l’any 2015 Qualimac va detectar i comunicar un total de vint-i-sis no-conformitats, les quals van generar incidències (taula ii).

Cal puntualitzar que, actualment, cap dels paràmetres per als quals s’ha detectat alguna no-conformitat (taula ii) no té establerts límits màxims segons la legislació relativa a les primeres matèries que es destinen a pinsos.

Aquestes no-conformitats han generat incidències però en cap cas un incompliment normatiu.

80

001-092 Quaderns agraris 41.indd 80

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

25/11/2016 11:15:49

Qualimac: vint anys vetllant per la qualitat de les primeres matèries

Taula II. Tipus de no-conformitats detectades arran dels controls fets per Qualimac i matèries implicades. Any 2015 No-conformitat Grans trencats i pols

Nre. mostres afectades 10

Matèria

% sobre el total de controls

Blat de moro (9)

14 %

Sègol (1)

8,3 %

Presència d’E. coli

7

Blat (2) Blat de moro (2) Triticale Soja 47 % Farina de colza

3,4 % sobre el conjunt (2,4 % el 2014)

Presència de salmonel·la

1

Soja 47 %

0,42 % (1,6 % el 2014)

Valors elevats de micotoxines

8

Blat de moro

13,8 %

Font: Elaboració pròpia a partir del registre d’incidències de Qualimac.

8. DETECCIÓ DE MICOTOXINES (PERÍODE 2010-2015) Tal com indica la taula ii, valors elevats de micotoxines apareixen en vuit mostres de blat de moro. Tanmateix, la normativa vigent (Reglament 574/2011) només estableix límits màxims per a una micotoxina, l’aflatoxina B1, i per al sègol banyut (sègol parasitat pel fong Claviceps purpurea) amb 0,02 ppm i 1.000 ppm, respectivament. Pel que fa a la resta de micotoxines, actualment només hi ha una recomanació (Recomanació 2006/576/CE) que estableix nivells màxims orientatius per a les que tenen més incidència.

Amb tot, diversos estudis com els duts a terme per l’expert Alberto Gimeno (2010 i 2012) posen de manifest que nivells de micotoxines en pinsos inferiors als recomanats poden produir efectes perjudicials en el bestiar: disminució de la producció de llet, retards en el creixement, problemes estrogènics, diarrea, baixades de posta, disminució del pes dels ous, etc. Per això, la presència de micotoxines en les primeres matèries i en el pinso que s’hi fabrica és una de les principals preocupacions del sector de l’alimentació animal.

En aquest context, Qualimac controla la presència de micotoxines a les primeres matèries, i sobretot en aquelles que són més sensibles a aquest problema, com són, el blat de moro, el blat, el gira-sol, el sègol, el triticale, el gluten feed, el DDG (dried distillers grains) i el tortó de palma. Durant el període 2010-2015 s’hi van efectuar més de 2.200 controls de micotoxines; els resultats analítics que van generar incidències es resumeixen en la taula iii. Tal com es pot observar, les matèries més afectades per micotoxines són el blat de moro, el sègol i el blat, i les no-conformitats més presents són la vomitoxina i el banyut.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

001-092 Quaderns agraris 41.indd 81

81

25/11/2016 11:15:49

J. Forés-Piquer

Taula III. Micotoxines detectades per Qualimac arran dels controls analítics i primeres matèries afectades. Període 2010-2015 Nre. 7

3

3

3

10

2

Micotoxina

Matèria

Any

Valors observats (ppm)

Banyut

Sègol

2010

400

Banyut

Sègol

2010

632

Banyut

Sègol

2010

717

Banyut

Sègol

2010

905

Banyut

Sègol

2012

700

Banyut

Sègol

2012

800

Banyut

Sègol

2013

600

Aflatoxina B1

Blat de moro

2011

0,02

Aflatoxina B1

Blat de moro

2014

0,02

Aflatoxina B1

Blat de moro

2014

0,02

Fumonisina

Blat de moro

2011

3,50

Fumonisina

Blat de moro

2014

2,72

Fumonisina

Blat de moro

2015

5,00

Toxines T-2 i HT-2

Blat de moro

2012

0,325

Toxines T-2 i HT-2

Blat de moro

2014

0,229

Toxines T-2 i HT-2

Blat de moro

2015

0,406

Vomitoxina

Blat de moro

2011

5,00

Vomitoxina

Blat de moro

2011

2,88

Vomitoxina

Blat

2011

1,13

Vomitoxina

Blat

2014

1,28

Vomitoxina

Blat de moro

2014

1,02

Vomitoxina

Blat de moro

2015

1,51

Vomitoxina

Blat de moro

2015

2,00

Vomitoxina

Blat de moro

2015

5,00

Vomitoxina

Blat de moro

2015

5,00

Vomitoxina

Blat de moro

2015

1,42

Zearalenona

Blat de moro

2013

0,30

Zearalenona

Blat de moro

2015

0,30

Font: Elaboració pròpia a partir del registre d’incidències de Qualimac.

82

001-092 Quaderns agraris 41.indd 82

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

25/11/2016 11:15:49

Qualimac: vint anys vetllant per la qualitat de les primeres matèries

9. ANY 2015: SEGUIMENT DE XARXES D’ALERTES El pla de control que segueix Qualimac es revisa periòdicament amb l’objectiu d’abraçar el màxim nombre possible de les primeres matèries utilitzades per a l’alimentació animal. Aquesta activitat es complementa amb un seguiment setmanal del Sistema d’alerta ràpida per a aliments i pinsos de la UE (RASFF, de l’anglès rapid alert system for food and feed). Aquest sistema informa de totes les no-conformitats enregistrades en qualsevol punt de la Unió Europea.

La xarxa europea RASFF permet orientar el control sectorial i augmentar la vigilància sobre aquelles mercaderies de característiques similars a aquelles en què s’ha detectat una no-conformitat a la Unió Europea, ja que també poden arribar als ports de Catalunya o entrar-hi per altres punts de proveïment terrestre.

D’altra banda, els contactes fluids amb entitats homòlogues a Qualimac a escala europea i estatal permeten diversificar les fonts d’informació referents a possibles no-conformitats i complementar així els controls efectuats a Catalunya.

La figura 11 mostra les notificacions a la xarxa RASFF de l’any 2015 relacionades amb les primeres matèries per a alimentació animal; aquesta informació, els membres de Qualimac la poden trobar ampliada i actualitzada cada setmana al web de l’associació.

10. COL·LABORACIÓ AMB ALTRES ORGANITZACIONS El 5 d’octubre de 2012 va tenir lloc a Derio (Euskadi) la primera reunió dels sistemes de control sectorial de primeres matèries que operaven aleshores a l’Estat espanyol: Qualimac (Catalunya), Galis (Galícia) i Aplika Epea (Euskadi). A les reunions següents s’han anat afegint altres sistemes que han sorgit posteriorment a aquesta trobada inicial: Segacyl (Castella i Lleó) i Piensa Q (Múrcia). Aquestes cinc entitats componen actualment el Foro de Derio, un espai de trobada per a compartir experiències i generar sinergies.

En el marc del Foro de Derio s’intercanvia informació rellevant sobre la qualitat de les primeres matèries que es destinen a l’alimentació animal i els sistemes que l’integren mantenen un contacte fluid per tal de trobar projectes de col·laboració mútua en el futur.

Paral·lelament, Qualimac manté el contacte amb Qualimat (França) per disposar de més informació sobre la qualitat i la seguretat alimentària de les primeres matèries que circulen per altres punts d’Europa i també per poder orientar millor els controls que es duen a terme a Catalunya.

Inicialment la creació de Qualimac l’any 1996 va tenir només el suport d’alguns fabricants de pinso i importadors adherits, que van considerar neQUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

001-092 Quaderns agraris 41.indd 83

83

25/11/2016 11:15:49

J. Forés-Piquer

Figura 11. Notificacions a la xarxa RASFF que afecten els pinsos, en percentatge sobre el total. Any 2015 Salmonel·la en farina de colza

29,8 %

Salmonel·la en farina de peix

14,9 %

Salmonel·la en farina de gira-sol

10,6 %

Salmonel·la en farina de soja

10,6 %

Aflatoxines en blat de moro Mercuri en farina de peix

6,4 % 4,3 %

Pesticida en tortó de peix

2,1 %

Pesticida en blat

2,1 %

Pesticida en tortó de gira-sol

2,1 %

Mercuri en polpa de remolatxa

2,1 %

Plom en farina de gira-sol

2,1 %

Zearalenona en gluten feed

2,1 %

Aflatoxines en tortó de cotó

2,1 %

Aflatoxines en llavor de gira-sol

2,1 %

Salmonel·la en DDG

2,1 %

Salmonel·la en blat

2,1 %

Salmonel·la en gluten feed

2,1 %

0%

5%

10 %

15 %

20 %

25 %

30 %

35 %

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades de RASFF.

cessari establir controls sectorials sobre la qualitat i seguretat de les primeres matèries arribades als ports catalans i, en especial, al port de Tarragona. Més tard, l’any 2002, el Departament d’Agricultura va establir una col·laboració amb Qualimac per promocionar la qualitat d’aquestes matèries, col·laboració que es manté actualment i que es pretén enfortir en un futur proper.

11. PER MOLTS ANYS MÉS Després de vint anys d’existència i d’experiència, Qualimac es troba en ple procés d’expansió i de redefinició del seu model. L’objectiu a mitjà-llarg termini és esdevenir l’entitat de referència pel que fa al control de la qualitat i de la seguretat alimentària de les primeres matèries que entren pels ports 84

001-092 Quaderns agraris 41.indd 84

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

25/11/2016 11:15:49

Qualimac: vint anys vetllant per la qualitat de les primeres matèries

de Catalunya. En aquest sentit, hauria d’integrar no només els fabricants de pinsos catalans, sinó també els aragonesos i castellonencs, les cooperatives, els importadors, comerciants, magatzemistes, transportistes, farineres, laboratoris, etc., qualsevol agent que intervé en la cadena de comercialització d’una primera matèria i que té alguna responsabilitat sobre la seva qualitat i seguretat.

Qualimac és avui dia una associació plenament consolidada i que disposa d’un model robust i reconegut de control sectorial, però té molt de recorregut per endavant i el futur és engrescador. Així que tant de bo d’aquí a vint anys publiqui un article similar a aquest amb el títol «Qualimac: quaranta anys vetllant per la qualitat de les primeres matèries per a l’alimentació animal».

BIBLIOGRAFIA Gimeno, A. (2010). «Revisión de las concentraciones máximas tolerables para ciertas micotoxinas». A: Albeitar PV [en línia], 7 de juny de 2010. < http:// albeitar.portalveterinaria.com/noticia/5663/revision-de-las-concentracionesmaximas-tolerables-para-ciertas-micotoxinas.html> [Consulta: 10 maig 2016].

— (2012). «Micotoxicosis en gallinas reproductoras». A: Albeitar PV [en línia], 19 de novembre de 2012. <http://albeitar.portalveterinaria.com/noticia/ 11485/micotoxicosis-en-gallinas-reproductoras.html> [Consul­ta: 10 maig 2016].

«Recomanació de la Comissió, de 17 d’agost de 2006, sobre la presència de deoxinivalenol, zearalenona, ocratoxina A, toxines T-2 i HT-2 i fumonisines en productes destinats a l’alimentació animal». Diari Oficial de la Unió Europea, DO L 229 (23 agost 2006), p. 7.

«Reglament (UE) núm. 574/2011 de la Comissió, de 16 de juny de 2011, pel qual es modifica l’annex I de la Directiva 2002/32/CE del Parlament Europeu i del Consell respecte als continguts màxims de nitrits, melamina i Ambrosia spp., i a la transferència de determinats coccidiostàtics i histomonòstats, i per la qual es consoliden els annexos I i II». Diari Oficial de la Unió Europea, DO L 159 (17 juny 2011), p. 7.

Pàgines web Qualimac: <http://www.qualimac.com/ca>. [Zona de socis, Dades d’interès, Seguiment de la xarxa RASFF] RASFF - Food and Feed Safety Alerts (European Commission): < http://ec.europa. eu/food/safety/rasff/index_en.htm>.

QUADERNS AGRARIS 41 (desembre 2016), p. 71-85

001-092 Quaderns agraris 41.indd 85

85

25/11/2016 11:15:50

001-092 Quaderns agraris 41.indd 86

25/11/2016 11:15:50

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS

a) Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic i, opcionalment, en paper al Comitè de Publicacions, ICEA, carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona, icea @iec.cat. Quan el material s’enviï per correu electrònic, cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre de missatges enviats. Quan el pes dels arxius sigui elevat, cal emprar un sistema de transferència electrònica segur.

Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Comitè Editorial, el qual pot basar la seva decisió en l’avaluació i els informes d’especialistes. b) Idioma Els articles han d’estar escrits preferentment en català, però també s’admeten en altres llengües. c) Requisits del document original Característiques generals — En format de Word.

— Pàgines numerades correlativament a l’angle inferior dret.

— Marge superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm.

— Marge esquerre i dret de la pàgina: 3 cm.

— Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un interli­ neat d’1,5.

— Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions en paràgraf a part: Times New Roman o Arial, de cos 10, amb un interlineat d’1,5.

— Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb super­ índexs numerats correlativament (1, 2, 3...).

— Els apartats han d’anar numerats correlativament.

— Els articles poden incloure figures (imatges, gràfics...) i taules, que cal que vagin numerades i que duguin un títol o un text explicatiu i la indica

001-092 Quaderns agraris 41.indd 87

87

25/11/2016 11:15:50

ció de la font o procedència. També, dins del text, s’hi ha de fer referència.

— El primer cop que s’utilitzi una sigla o abreviatura en el text cal desenvolupar-ne l’expressió completa i escriure la sigla o abreviatura a continua­ ció entre parèntesis.

Primer full En el primer full hi ha d’haver el títol de l’article, el nom i el primer cog­ nom —o els dos cognoms units amb un guionet— de l’autor o autors i la seva filiació: l’adreça institucional de tots els autors (universitat o centre on s’ha realitzat l’estudi, departament o unitat, ciutat i país) o, si no existeix aquesta informació, la professió. En cas que els autors tinguin filiacions diferents, s’han de numerar correlativament les diferents adreces institucio­nals i escriure al costat de cada autor el superíndex amb el nombre corres­ponent.

Cal indicar també el nom, l’adreça postal completa, el telèfon i l’adreça electrònica del responsable del treball que ha de mantenir la correspon­ dència amb la revista, així com destacar les dades que han de ser publica­ des.

Títols, resums i paraules clau Els títols i els resums han d’estar escrits en català, en anglès i en una altra llengua, preferentment en castellà. El resum en anglès és convenient que sigui més extens. Els resums han d’anar seguits d’entre tres i sis paraules clau, les mateixes en totes les llengües.

Característiques dels gràfics — En format obert, que es puguin manipular, no en format d’imatge.

— Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure’ls dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article.

— Han d’anar numerats i han de dur un text explicatiu.

Característiques de les imatges — En format JPG, TIFF o similars.

— Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article.

— Han d’anar numerades i han de dur un text explicatiu. d ) Original en suport paper L’original imprès ha de ser el mateix text original que es lliura en suport electrònic. La impressió ha de ser a una sola cara.

88

001-092 Quaderns agraris 41.indd 88

25/11/2016 11:15:50

e) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, que han de seguir un dels esquemes següents: — Referències d’articles: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140.

Si són més de tres autors, es pot escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva i entre claudàtors et al.: Masies, L. [et al.].

En el cas d’articles de revistes en línia: Carreres, J.; Miret, M. (2011). «Innovacions en l’àmbit vinícola». Vi i Vinya [en línia], núm. 20, p. 35-45. <http://www.viivinya.com/3/001234> [Consulta: 23 gener 2012].

En el cas d’articles de revistes en doble suport: Canyes, V.; Soler, C. (2010). «Vida en el camp durant l’estiu». Revista del Camp, núm. 5, p. 5-23. També disponible en línia a: <http://www. revcamp.com/201.pdf> [Consulta: 5 maig 2011].

— Referències de llibres o capítols de llibres: Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada.

Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245.

En el cas de llibres o capítols de llibres en línia: Rodà, S. M. (2011). «Microorganismes en les fulles». A: Vinyet, M. Els microorganismes [en línia]. Barcelona: Alacar. <http://www.balacar.cat/microorg/ 230014.pdf> [Consulta: 8 març 2012].

En el cas de llibres o capítols de llibres en doble suport: Borriol, L. (2010). «Centre de Desenvolupament del Sòl». A: Solé, J.; Maragall, N. (ed.). Recerca i tecnologia. Lleida: Edicions de la Terra. També disponible en línia a: <http://www.terra.edicions.com/55609kklom0112> [Consulta: 3 maig 2011].

001-092 Quaderns agraris 41.indd 89

89

25/11/2016 11:15:50

La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor. En cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a. f ) Exemplars per a l’autor Un cop publicat l’article, cada autor rebrà un exemplar de la publicació sense càrrec.

90

001-092 Quaderns agraris 41.indd 90

25/11/2016 11:15:50

001-092 Quaderns agraris 41.indd 91

25/11/2016 11:15:50

41

SUMARI

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat

QUADERNS AGRARIS

Número 41

Desembre 2016

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 • http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Institut d’Estudis Catalans