Quaderns Agraris

40

SUMARI

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat

QUADERNS AGRARIS

Número 40

Juny 2016

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 • http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Institut d’Estudis Catalans

001-106 Quaderns agraris 40.indd 28

25/05/2016 15:42:57

QUADERNS AGRARIS Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris

001-106 Quaderns agraris 40.indd 1

25/05/2016 15:42:53

Quaderns agraris és la revista periòdica de la ICEA destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la indústria agroalimentària, preferentment dels Països Catalans.

Quaderns agraris pretén facilitar el coneixement i la divulgació de la recerca i l’experimentació que es realitza en els àmbits indicats, així com la comunicació entre els diferents centres de recerca i docència i, sobretot, entre el món científic i tècnic i el sector agrari.

Com a mitjà d’expressió dels socis de la ICEA, disposa, a més, de la secció «Agrofòrum», on tenen cabuda articles d’opinió i informatius, així com ressenyes de llibres i activitats d’interès.

DIRECTORA Anna Jacas COMITÈ EDITORIAL Anna Jacas, membre del Comitè de Publicacions de la ICEA Joan Saus, responsable del Comitè de Publicacions de la ICEA Montserrat Soliva, professora jubilada de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

001-106 Quaderns agraris 40.indd 2

25/05/2016 15:42:53

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Número 40

Juny 2016

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

001-106 Quaderns agraris 40.indd 3

25/05/2016 15:42:54

Quaderns agraris

Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 • Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: http://icea.iec.cat • Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs http://revistes.iec.cat i http://publicacions.iec.cat.

© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: juny de 2016 Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC Compost per fotocomposició gama, s. l.

Imprès a Open Print, SLL ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit Legal: B. 36785-1980 Els continguts de quaderns agraris estan subjectes — ‌‌llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

001-106 Quaderns agraris 40.indd 4

25/05/2016 15:42:54

SUMARI

EL SECTOR AGROALIMENTARI I EL TTIP Jordi Rosell i Oriol Forcada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 LA DUALITZACIÓ DE L’ESTRATÈGIA EMPRESARIAL DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES A EUROPA Bernat Vilarasau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 LA COOPERATIVA LLETERA DEL CADÍ: MARCA I QUALITAT Lourdes Viladomiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 EFECTE DE LA PASTURA AMB EQUÍ I CABRUM SOBRE LA REDUCCIÓ DEL FITOVOLUM EN UN MATOLLAR MEDITERRANI Jordi Bartolomé-Filella, M. Josep Broncano-Atienza i Josefina Plaixats-Boixadera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 AGROFÒRUM LA RAMADERIA AL SERVEI DEL BOSC: UNA EINA EFICAÇ PER A LA PREVENCIÓ DELS INCENDIS Xavier Xortó-Borràs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 RESSENYA DEL LLIBRE MANUAL PRÁCTICO DE RIEGO CON AGUA RESIDUAL MUNICIPAL REGENERADA, UNA VISIÓ ESTRATÈGICA DE LA SEQUERA EN RETROSPECTIVA Rafael Mujeriego . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 RESSENYA DEL LLIBRE L’HORT DEL SEGON ORIGEN, DE JORDI PUIG I ROCA Laura Dalmau-Pol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 101

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016)

001-106 Quaderns agraris 40.indd 5

5

25/05/2016 15:42:54

CONTENTS

THE AGRO-FOOD SECTOR AND THE TTIP Jordi Rosell i Oriol Forcada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 THE DUALIZATION OF THE BUSINESS STRATEGY FOR EUROPEAN FARMS Bernat Vilarasau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 THE CADÍ DAIRY COOPERATIVE: BRAND AND QUALITY Lourdes Viladomiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 EFFECT OF GRAZING HORSES AND GOATS ON REDUCTION OF PHYTOVOLUME IN A MEDITERRANEAN SCRUBLAND Jordi Bartolomé-Filella, M. Josep Broncano-Atienza i Josefina Plaixats-Boixadera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 AGROFÒRUM LIVESTOCK IN THE SERVICE OF THE FOREST: AN EFFECTIVE TOOL FOR FIRE PREVENTION Xavier Xortó-Borràs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 BOOK REVIEW: IRRIGATION WITH RECLAIMED MUNICIPAL WASTEWATER – A GUIDANCE MANUAL Rafael Mujeriego . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 BOOK REVIEW: L’HORT DEL SEGON ORIGEN (“THE SECOND-ORIGIN MARKET GARDEN”) BY JORDI PUIG I ROCA Laura Dalmau-Pol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 101

6

001-106 Quaderns agraris 40.indd 6

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016)

25/05/2016 15:42:54

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 40 (juny 2016), p. 7-27 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.60

EL SECTOR AGROALIMENTARI I EL TTIP Jordi Rosell1 i Oriol Forcada2 1. Departament d’Economia Aplicada, Universitat Autònoma de Barcelona 2. Fundació Empresa i Ciència, Universitat Autònoma de Barcelona Rebut: 13 de novembre de 2015 - Acceptat: 24 de desembre de 2015

RESUM El tractat de lliure comerç i inversió que la Unió Europea (UE) està negociant amb els Estats Units (EUA) per crear l’Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió, conegut també com a TTIP per les sigles del seu nom anglès (Transatlantic Trade and Investment Partnership), pot tenir un impacte notable en el sector agroalimentari català. La magnitud d’aquest efecte dependrà de fins a quin grau l’acord elimina efectivament els obstacles aranzelaris i no aranzelaris en els intercanvis recíprocs. Pel que fa als primers, malgrat que de mitjana els drets de duana d’una zona i l’altra són baixos, romanen alguns aranzels alts (crestes aranzelàries) i molt alts (megaaranzels) per a determinats productes del sector agroalimentari. A la vegada, les mesures sanitàries i fitosanitàries i altres barreres tècniques són un obstacle més que notable per als intercanvis de bona part de productes del sector agrari i alimentari.

L’eliminació dels obstacles aranzelaris i no aranzelaris al comerç agroalimentari entre la UE i els EUA donarà lloc a canvis en la dinàmica i composició d’aquest comerç i, per tant, tindrà efectes d’una certa grandària en els diferents subsectors agroalimentaris. Vist des de la UE, per alguns subsectors el TTIP és una oportunitat per a consolidar i ampliar les exportacions al mercat americà, d’altres el veuen amb temor per la competència de produccions dels EUA fins ara sense accés al mercat de la UE pels aranzels i/o les barreres sanitàries, fitosanitàries o tècniques. L’efecte final del TTIP sobre el sector agroalimentari de la UE i de Catalunya dependrà, però, del contingut final d’un acord que, de fet, encara es troba en negociació.

Correspondència: Jordi Rosell. Departament d’Economia Aplicada, Universitat Autònoma de Barcelona, Campus UAB, 08193 Bellaterra. Tel.: 935 811 428. A/e: jordi.rosell@uab.cat.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

001-106 Quaderns agraris 40.indd 7

7

25/05/2016 15:42:54

J. Rosell, O. Forcada

Paraules clau: acords de lliure comerç, comerç internacional, Unió Europea, Estats Units, sector agroalimentari, política comercial.

EL SECTOR AGROALIMENTARIO Y EL TTIP RESUMEN El tratado de libre comercio e inversión que la Unión Europea (UE) está negociando con los Estados Unidos (EE. UU.) para crear el Acuerdo Transatlántico por el Comercio y la Inversión, conocido también como TTIP por las siglas de su nombre inglés (Transatlantic Trade and Investment Partnership), puede tener un notable impacto en el sector agroalimentario catalán.

La magnitud de este efecto dependerá del grado en que el acuerdo elimine efectivamente los obstáculos arancelarios y no arancelarios en los intercambios recíprocos. En cuanto a los primeros, aunque en promedio los derechos de aduana de una zona y otra son bajos, permanecen algunos aranceles altos (crestas arancelarias) y muy altos (megaaranceles) para determinados productos del sector agroalimentario. A la vez, las medidas sanitarias y fitosanitarias y otras barreras técnicas son un más que notable obstáculo para los intercambios de buena parte de productos del sector agrario y alimentario.

La eliminación de los obstáculos arancelarios y no arancelarios al comercio agroalimentario entre la UE y los EE. UU. dará lugar a cambios en la dinámica y composición de este comercio y, por lo tanto, tendrá efectos de un cierto tamaño en los diferentes subsectores agroalimentarios. Visto desde la UE, para algunos subsectores el TTIP es una oportunidad para consolidar y ampliar las exportaciones al mercado estadounidense, otros lo ven con temor por la competencia de producciones de los EE. UU. hasta ahora sin acceso al mercado de la UE por los aranceles y/o las barreras sanitarias, fitosanitarias o técnicas. Sin embargo, el efecto final del TTIP sobre el sector agroalimentario de la UE y de Cataluña dependerá del contenido final de un acuerdo que aún se encuentra en negociación.

Palabras clave: acuerdos de libre comercio, comercio internacional, Unión Europea, Estados Unidos, sector agroalimentario, política comercial.

THE AGRO-FOOD SECTOR AND THE TTIP ABSTRACT The agreement on free trade and investment that the EU is negotiating with the US to create the Transatlantic Trade and Investment Partnership 8

001-106 Quaderns agraris 40.indd 8

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

25/05/2016 15:42:54

El sector agroalimentari i el TTIP

(TTIP) may have a significant impact on the Catalan food industry. The size of this effect depends on the degree to which the agreement effectively eliminates tariff and non-tariff barriers to reciprocal trade. As to the former, although on average the customs duties of both areas are low, some high tariffs (tariff peaks) and very high tariffs (mega tariffs) remain for certain agro-food products. At the same time, sanitary and phytosanitary measures and other technical barriers are highly significant obstacles to trade for a large part of the agricultural and food sector products.

The elimination of tariff and non-tariff barriers to agro-food trade between the EU and the US will lead to changes in the dynamics and composition of this trade, and therefore it will also have sizeable effects on different agro-food subsectors. Seen from the EU, for some subsectors the TTIP is an opportunity to consolidate and expand exports to the US market. Other sectors fear competition from US productions which have not had access to the EU market until now because of tariffs and/or sanitary, phytosanitary or technical barriers. The final effect on the EU and Catalan agro-food industries will depend on the final content of an agreement still under negotiation.

Keywords: free trade agreements, international trade, European Union, United States, agro-food industry, trade policy.

1. INTRODUCCIÓ L’Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió, conegut també com a TTIP per les sigles del seu nom anglès (Transatlantic Trade and Investment Partnership), és un tractat entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units (EUA) a fi i efecte de liberalitzar els intercanvis comercials i els fluxos d’inversió entre les dues zones. És un acord que encara s’està negociant al començament del 2016. El procés va començar el juliol del 2013 i l’acord que n’haurà de sortir serà un document llarg i complex. L’acord de lliure comerç i inversió firmat el 2014 amb el Canadà (Acord Econòmic i Comercial Global o Comprehensive Economic and Trade Agreement, CETA) té 1.634 pàgines, ordenades en 42 capítols. L’acord que ara es negocia està previst que tingui 24 capítols que tractaran temes com l’accés als mercats dels béns i serveis, la cooperació en l’àmbit de les regulacions que afecten els intercanvis entre les dues zones, com ara les barreres tècniques al comerç i les normes sanitàries i fitosanitàries, i la definició de normes comunes en àmbits com les duanes, la protecció de les inversions, la propietat intel·lectual i les indicacions geogràfiques i la resolució de disputes entre inversors i estats.

La negociació del TTIP i la seva posada en marxa eventual han generat una polèmica intensa i han aconseguit mobilitzar en contra seu un bon nombre d’activistes socials i institucions. A títol d’exemple, tenim el vot del QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

001-106 Quaderns agraris 40.indd 9

9

25/05/2016 15:42:55

J. Rosell, O. Forcada

plenari de l’Ajuntament de Barcelona l’octubre del 2015 que va declarar la capital catalana «ciutat contrària al TTIP». Els arguments més habituals per a oposar-se al TTIP fan referència a la manca de transparència en les negociacions; la por d’una harmonització que impliqui canvis a la baixa en la legislació europea en qüestions com ara els pesticides, els transgènics o l’ús d’hormones en la carn d’animals; el perill de pèrdua de drets de la ciutadania en àmbits com el consum, el treball o el medi ambient, i el polèmic mecanisme de resolució de controvèrsies entre inversors i estats (investor-state dispute settlement, ISDS).

Pel que fa al sector agroalimentari europeu, el TTIP representa un nou front obert després de l’última reforma de la política agrària comuna (PAC), en un moment en què la liberalització del comerç internacional agrari per mitjà de la Ronda de Doha de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) sembla congelada. Les organitzacions del sector agroalimentari d’àmbit europeu Copa-Cogeca i FoodDrink Europa (2013) han donat el seu suport a l’acord: «Els nostres sectors estan a favor d’una completa negociació i demanen als negociadors un acord que ofereixi solucions concretes a les mesures no aranzelàries i altres pràctiques per fer els sistemes de regulació de la UE i dels Estats Units més compatibles, respectant l’alt nivell de les normes de seguretat i salut aplicades per les dues parts». Aquesta posició és compartida per Cooperativas Agroalimentarias (l’antiga Confederación de Cooperativas Agrarias de España), que veu en el TTIP una oportunitat per als productes mediterranis. Pel seu president, «un acord de lliure comerç equilibrat entre les dues parts suposaria una gran oportunitat per als nostres productes mediterranis. Espanya és líder mundial en molts d’aquests productes i està creixent en presència als mercats internacionals». Encara que l’organització assenyala unes «línies vermelles» per a la negociació: «Cal comptar amb determinades excepcions per protegir determinats productes sensibles, que els dos blocs respectin les seves opcions sobre els seus models productius, que es protegeixi el sistema d’Indicacions Geogràfiques de la UE i, molt important, amb òrgans d’arbitratge objectius, àgils, independents i transparents que ofereixin les màximes garanties» (Cooperativas Agroalimentarias, 2015).

A Catalunya, la Unió de Pagesos s’ha mostrat crítica, o com a mínim «prudent», amb l’acord per la manca de transparència en les negociacions i pel perill que pot representar per al model d’explotació agrària familiar i la por d’una rebaixa dels estàndards europeus en la producció d’aliments (Coll, 2014; Hereu, 2015). La mateixa argumentació la trobem a l’entitat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) quan alerten de les «serioses amenaces que suposa l’Acord Transatlàntic de Comerç entre la UE i EUA (TTIP) per al model agrari europeu i la seguretat i qualitat alimentària» (JARC, 2015).

Aquest article presenta els principals temes en discussió en el sector agroalimentari en la negociació del TTIP. Ens centrarem en l’àmbit dels in10

001-106 Quaderns agraris 40.indd 10

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

25/05/2016 15:42:55

El sector agroalimentari i el TTIP

tercanvis comercials, malgrat que els acords en l’àmbit de les inversions també tenen incidència en el sector agroalimentari. En primer lloc, ens referim al context geopolític en el qual s’insereix l’acord en negociació per després fer una presentació sintètica dels fluxos de comerç actuals entre la UE i els EUA. Més endavant, ens ocuparem d’assenyalar quins són els obstacles al comerç bilateral que l’acord tracta d’eliminar i els efectes esperats de la supressió de barreres al comerç en els subsectors agroalimentaris més rellevants.

2. EL CONTEXT Per a entendre la rellevància d’aquest acord cal tenir en compte algunes dades. Ambdues zones, malgrat l’emergència de la Xina i altres economies, aporten encara el 46 % del producte interior brut (PIB) mundial (UNCTADStat, 2015) i generen el 31 % de la producció agrària mundial (Beckman et al., 2015). Les vendes de la UE a la resta del món, és a dir, excloent el comerç dins de la UE, la converteixen en el primer exportador mundial, mentre que els EUA en són el tercer, sols superat per la Xina. En conjunt, les exportacions de les dues zones (3,9 bilions de dòlars) representen prop de la quarta part del comerç mundial (UNCTADStat, 2015). En l’àmbit agroalimentari, la UE i els EUA són les dues principals potències comercials. En conjunt, representen el 20 % de les exportacions mundials de productes agraris i el 17,6 % de les importacions mundials (OMC, 2015a). I pel que fa als fluxos de capital, la significació és encara més gran: 4 de cada 5 dòlars invertits a l’estranger procedeixen d’empreses de la UE o dels EUA (UNCTADStat, 2015).

Malgrat la importància dels EUA i la UE a l’economia mundial, en els darrers trenta anys som testimonis d’un procés de globalització accelerat i d’un canvi sense precedents en la distribució del poder econòmic internacional i, per tant, en els fluxos de comerç i inversió. Aquests canvis estan convertint l’est d’Àsia en el centre de gravetat de l’economia mundial en detriment d’Europa i el nord del continent americà. Com es veu a la figura 1, el centre de gravetat de l’activitat econòmica mundial, després de quasi dos segles de situar-se entre un costat i l’altre de l’Atlàntic nord, ha retornat cap a Àsia. En trenta anys, de 1984 a 2014, el continent asiàtic ha passat de representar el 25 % de les exportacions mundials al 40 %, mentre la UE (del 40 % al 32 %) i els EUA (del 12 % al 8 %) retrocedien.

El canvi també s’ha produït en els intercanvis de productes agraris, encara que amb menys intensitat. Àsia (del 20 % al 25 % de les exportacions mundials de productes agraris) i l’Amèrica Llatina (de l’11 % al 15 %) han guanyat pes en detriment d’Europa (del 47 % al 40 %) i els EUA (del 12 % al 9 %). Aquesta nova geografia del comerç agrari mundial ha fet que el Brasil QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

001-106 Quaderns agraris 40.indd 11

11

25/05/2016 15:42:55

J. Rosell, O. Forcada

Figura 1. Evolució del centre de gravetat de l’economia mundial fins al 2010 i previsió per al 2025 (ratlla discontínua)

Font: McKinsey Global Institute (2012).

es converteixi en el tercer exportador mundial d’aliments i hagi substituït els EUA com a primer subministrador de productes agraris de la UE (figura 3).

També ha propiciat que la Xina es converteixi en el segon importador mundial d’aliments, només superada pels EUA, i molt possiblement aviat sigui el primer.

Si els canvis en la geografia del comerç internacional són notables, també ho estan sent els esdeveniments en l’àmbit de la política comercial internacional. En efecte, el TTIP s’insereix en un procés més ampli de negociació d’acords bilaterals i regionals per a liberalitzar el fluxos de comerç i d’inversió en el qual estan implicats les grans potències i les economies emergents. La mateixa UE acaba de firmar un acord de lliure comerç i inversió amb el Canadà (CETA) mentre en continua negociant d’altres amb països tan rellevants com el Japó, el Vietnam o l’Índia, a la vegada que manté oberta la llarga negociació per un acord amb el Mercosur. Pel que fa als EUA, l’octubre del 2015 acaba de tancar la negociació de l’Associació Transpacífica (Trans-Pacific Partnership o TPP) amb onze altres països de la zona d’Àsia i del Pacífic, entre els quals el Japó, Austràlia, el Vietnam, Xile, Mèxic i Malàisia.

12

001-106 Quaderns agraris 40.indd 12

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

25/05/2016 15:42:55

El sector agroalimentari i el TTIP

La TPP inaugura l’època d’acords «megaregionals», és a dir, convenis comercials i financers entre països o regions que representen un percentatge important dels intercanvis i la inversió internacional, com ara els esmentats TTIP i TPP i l’Acord d’Associació Econòmica (Integral Regional Comprehensive Economic Partnership o RCEP) en negociació entre els deu països de l’Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN)1 (Brunei, Cambodja, Indonèsia, Laos, Malàisia, Birmània, Filipines, Singapur, Tailàndia i el Vietnam) més Austràlia, la Xina, Corea, el Japó, l’Índia i Nova Zelanda. Aquests acords estan modificant el panorama del comerç internacional a la vegada que resten rellevància a les negociacions comercials multilaterals mai acabades de la Ronda de Doha de l’OMC iniciada el 2001.

En el marc de la redistribució del poder econòmic mundial i dels acords comercials «megaregionals», l’acord que ens ocupa, el TTIP, juntament amb l’acord UE-Canadà i la posada al dia de l’acord de lliure comerç UE-Mèxic, reforçarà la integració de les economies occidentals a un costat i l’altre de l’Atlàntic nord.

3. EL COMERÇ AGROALIMENTARI UE-EUA Els intercanvis de productes agroalimentaris entre la UE i els EUA generen un saldo molt positiu per a Europa. L’any 2014 la taxa de cobertura del comerç agroalimentari de la UE (exportacions sobre importacions) fou del 150 %, cosa que vol dir que les exportacions de la UE als EUA foren un 50 % més grans que el flux en sentit contrari. La situació no ha estat sempre així, però als darrers vint anys, mentre que les vendes de la UE creixien a un ritme notable —‌a una taxa del 6,3 % anual—, les compres ho feien a un ritme més modest —‌un 2,8 % anual.

La velocitat desigual de creixement dels fluxos de productes agraris entre la UE i els EUA explica la diferent significació que tenen per a una zona i l’altra.

Pel que fa a les vendes de la UE, els EUA són la destinació del 13 % de les seves exportacions agràries, i es mantenen com el primer client bastant per sobre de la Federació Russa i la Xina (figura 2). Pel que fa a les compres, els EUA són l’origen del 10 % de les importacions agràries de la UE, i en són el segon subministrador, superat en els darrers anys pel Brasil (figura 3).

En canvi, per als EUA, la UE ha perdut molt pes en els intercanvis de productes agraris. Fa vint anys, la UE n’era el segon client, només superada pel Japó, i representava el 16 % de les exportacions; el 2014 ja n’era el cinquè client i tot just absorbia un 8 % de les vendes exteriors. Pel que fa a les importacions, en vint anys la UE ha passat de ser-ne el primer subministra1. De l’anglès Association of Southeast Asian Nations.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

001-106 Quaderns agraris 40.indd 13

13

25/05/2016 15:42:55

J. Rosell, O. Forcada

Figura 2. Destinació de les exportacions agroalimentàries de la UE (2014)

Font: European Commission, 2015.

dor, amb un 21 % de les importacions, a ocupar el tercer lloc, amb un 17 % (USDA/ERS, 2015). És fàcil deduir que la creació de l’Àrea de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord amb el Canadà i Mèxic, i la irrupció del Brasil com a gran exportador i de la Xina com a gran importadora han fet perdre significació al flux d’intercanvi de productes agraris entre la UE i els EUA. La composició del comerç bilateral agroalimentari és també molt diferent. La UE ven als EUA bàsicament producte processat d’alt valor afegit.

Begudes alcohòliques i licors, vins i cerveses són les tres principals partides d’exportació i plegades comporten quasi la meitat del valor de les vendes Figura 3. Origen de les importacions agroalimentàries de la UE (2014)

Font: European Commission, 2015.

14

001-106 Quaderns agraris 40.indd 14

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

25/05/2016 15:42:56

El sector agroalimentari i el TTIP

de la UE als EUA. Altres productes com ara formatges, pasta, pastisseria i galetes i l’oli d’oliva tenen rellevància, mentre que els productes bàsics (commodities) tot just representen un 3 % de les vendes. Per contra, la UE compra als EUA majoritàriament commodities com la soja, altres oleaginoses i tortó de soja (24 % de les importacions) i productes menys elaborats, com ara fruites tropicals i espècies (16 % de les importacions). La carn i els seus elaborats tenen un pes molt petit en el comerç en ambdues direccions: tot just el 2,1 % de les exportacions de la UE i un percentatge igual de les importacions.

4. OBSTACLES AL COMERÇ El TTIP en negociació pretén remoure els obstacles al comerç bilateral entre la UE i els EUA. Aquests obstacles es classifiquen en aranzelaris i no aranzelaris.

4.1. Aranzels Els aranzels, els drets de duana, que afronten les mercaderies per entrar a la UE i als EUA són, en termes generals, baixos. Prop d’un 40 % —‌un 30 % per als productes agroalimentaris— de les partides aranzelàries tenen un aranzel del 0 % sobre el seu preu, i convencionalment s’accepta que la mitjana sense ponderar dels aranzels per al conjunt de mercaderies se situa entorn del 3-5 %, tant per als EUA com per a la UE. Aquestes partides aranzelàries són, però, més elevades per als productes agroalimentaris; algunes estimacions parlen d’una mitjana del 5-6 % per als aranzels dels EUA i del 13-14 % per als de la UE (Akhtar i Jones, 2014; Beckman et al., 2015; Bureau et al., 2014; Josling i Tangermann, 2014). El càlcul dels aranzels mitjans és, però, complex al marge del problema derivat de la ponderació. Per un costat, especialment en el cas dels productes agroalimentaris, alguns aranzels són específics (euros per tona), cosa que fa difícil calcular-ne l’equivalència en percentatge sobre el preu. Per l’altre, els aranzels són molt diferents segons el producte, de manera que la mitjana té un valor relatiu. Per als productes agraris hi ha bastantes crestes aranzelàries (aranzels per sobre del 25 %) i fins i tot megaaranzels amb valors que poden superar el 500 % (alguns productes lactis) o més habitualment el 100 % (algunes carns, fruites o sucre). Això fa que, al marge de la mitjana dels aranzels, algunes produccions agroalimentàries gaudeixen d’un alt nivell de protecció aranzelària tant a la UE com als EUA: aquest és el cas dels productes lactis, sucre, tabac i begudes. A més, a la UE aquesta elevada protecció existeix també per a les produccions del subsector carni i dels QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

001-106 Quaderns agraris 40.indd 15

15

25/05/2016 15:42:56

J. Rosell, O. Forcada

cereals i els seus derivats. També hi ha productes amb drets de duana molt reduïts o zero com és el cas de la soja i els seus derivats (Josling i Tangermann, 2014; Bureau et al., 2014).

4.2. Mesures no aranzelàries Entenem per mesura no aranzelària qualsevol restricció al comerç diferent de l’aranzel, el contingent o la quota, com ara els procediments burocràtics, les pràctiques regulades, les lleis i altres regulacions que afecten els fluxos d’intercanvis.

A mesura que els aranzels han anat disminuint i els contingents han desaparegut, les barreres no aranzelàries al comerç han anat guanyant rellevància. Es tracta de mesures difícils de quantificar a diferència del aranzels.

Són, a més a més, mesures que sempre tenen una relació complexa amb els intercanvis exteriors tota vegada que la seva raó de ser, o almenys el seu objectiu declarat, és la protecció de la salut i la seguretat de les persones o dels animals i les plantes i no la restricció dels fluxos de comerç. Evidentment no totes les mesures que volen protegir la seguretat i la salut es poden considerar un obstacle al comerç. Ho són, però, quan aquestes mesures són diferents d’una zona a una altra de manera que el que es produeix a un país respectant les seves normatives pot no ser acceptat en un altre país perquè incompleix una normativa pròpia d’aquest país.

Josling i Tangermann (2014) fan una síntesi d’alguns estudis empírics sobre la rellevància de les mesures no aranzelàries al comerç agrari entre la UE i els EUA. «En primer lloc, en el comerç agrícola i alimentari entre la UE i els EUA, les mesures no aranzelàries donen lloc a barreres comercials més altes que els aranzels que prevalen en aquest sector. En segon lloc, els obstacles al comerç resultants de les mesures no aranzelàries són més grans en el sector de l’alimentació i l’agricultura que en la indústria manufacturera i els serveis. En tercer lloc, mentre que els aranzels en l’agricultura i els aliments són més alts a la UE que als EUA, les mesures no aranzelàries en aquest sector són més pronunciades en els EUA que a la UE».

Tot això justifica que «els conflictes més importants en el comerç agrícola entre els EUA i la UE giren al voltant de diferències en les regulacions, i l’atenció que se’ls dedica dóna compte del pes que tindran a les negociacions del TTIP» (Josling i Tangermann, 2014). Opinió compartida per Tomás Garcia-Azcárate (2015) quan afirma que «per primera vegada, l’element central de la negociació (entre la UE i els EUA) no són els aranzels aplicats per les dues parts ni l’obertura de contingents sinó l’aproximació, convergència o harmonització de les regles i reglamentacions que regeixen en tots dos costats de l’Atlàntic, cosa que en termes comercials s’anomena obstacles i barreres no aranzelàries».

16

001-106 Quaderns agraris 40.indd 16

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

25/05/2016 15:42:56

El sector agroalimentari i el TTIP

Dins d’aquest calaix de sastre anomenat mesures no aranzelàries que afecten els intercanvis, n’hi ha una gran diversitat,2 amb raons de ser, rellevància i efectes molt diferents. Dins de les mesures no aranzelàries, les més importants i problemàtiques són les anomenades mesures sanitàries i fitosanitàries definides com qualsevol mesura adoptada per a protegir les persones, els animals i els vegetals dels possibles perills provinents d’additius, dels contaminants, de les toxines o de qualsevol organisme patogen que puguin estar presents en els aliments i les begudes, i també de malalties o plagues propagades per animals o vegetals. L’existència de mesures sanitàries i fitosanitàries diferents als EUA i a la UE explica que siguin un obstacle al comerç mutu malgrat que, des de l’1 de gener del 1995, està en vigor l’Acord Sobre l’Aplicació de Mesures Sanitàries i Fitosanitàries (en endavant, l’acord) en el marc de l’OMC. Entre les mesures sanitàries i fitosanitàries que més debat han generat hem d’esmentar la regulació dels promotors del creixement en la producció animal. La UE des del començament dels anys vuitanta prohibeix l’ús d’hormones com a promotors del creixement a la ramaderia i, per tant, també l’entrada d’animals i carn tractada amb hormones amb la justificació de protegir la salut i seguretat dels consumidors. En contrast, els EUA aproven l’ús d’algunes hormones en la producció animal (Peralta i Román, 2012). Aquest fet va originar una llarga disputa comercial entre les dues zones en el marc de l’OMC que no va acabar fins a l’any 2009 quan els EUA i la UE varen posar fi a la disputa per mitjà d’un acord pel qual la UE atorgava als EUA una quota més alta d’exportació de carn no tractada amb hormones a canvi de la retirada del contenciós per part dels EUA. Mentre això passava al sector boví, el porcí es va veure afectat també per la prohibició a la UE de la carn de porc produïda amb ractopamina, un fàrmac afegit als pinsos als EUA per augmentar-ne l’eficiència.

Una altra mesura conflictiva és la prohibició a la UE des de l’any 1997 de qualsevol substància diferent de l’aigua en els tractaments per a la reducció d’organismes patògens a les carns, mentre que els EUA autoritzen explícitament l’ús d’algunes substàncies químiques, com el clor ( Johnson, 2015).

Això va comportar la prohibició d’importar a la UE carns de pollastre tractades amb productes químics, cosa que implica, a la pràctica, negar l’entrada de pràcticament tota la carn de pollastre procedent dels EUA i, per tant, l’obertura d’un nou contenciós comercial entre les dues zones.

Els organismes genèticament modificats (OGM) és un altre punt de fricció comercial entre els EUA i la UE. Els EUA denuncien que les mesures que 2. Pel que fa a les mesures no aranzelàries dels EUA, a Copa-Cogeca i Fooddrink Europe (2013) hi trobem una relació exhaustiva de mesures, sectors implicats, impactes i recomanacions de cara a les negociacions. L’equivalent per a les mesures d’aquest tipus de la UE la trobem a USTR (2014).

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

001-106 Quaderns agraris 40.indd 17

17

25/05/2016 15:42:56

J. Rosell, O. Forcada

a la UE regeixen la importació i l’ús de productes transgènics han resultat barreres importants al comerç en restringir la importació i l’ús de productes agraris derivats de la biotecnologia procedents dels EUA (USTR, 2014). L’any 2003, els EUA, el Canadà i l’Argentina varen denunciar la UE davant de l’OMC per la moratòria en les aprovacions de productes biotecnològics i les restriccions que diferents estats membres mantenien a la comercialització interna i d’importació de productes biotecnològics. Finalment el 2006, l’òrgan de solució de diferències de l’OMC va dictaminar que les pràctiques de la UE violaven les normes de l’OMC (OMC, 2015b) encara que la disputa està lluny de resoldre’s.

Les mesures no aranzelàries que afecten el comerç no s’esgoten amb les que hem mencionat, tot i que aquestes són les més rellevants. Els exportadors de begudes alcohòliques, vins i productes lactis cap als EUA es queixen de l’abundància de regulacions existents a escala d’estats i fins i tot de municipis, i de la manca de transparència en la seva aplicació, de la protecció insuficient de les indicacions geogràfiques protegides i d’algunes diferències en els estàndards per a l’agricultura biològica per a alguns productes (Copa-Cogeca i Fooddrink Europe, 2013). També cal fer referència a diferents regulacions sobre benestar animal a un costat i a l’altre de l’Atlàntic i que, en termes generals, fan que a la UE hi hagi normes més restrictives. En aquest àmbit, les diferents regulacions són vistes des de la UE com una distorsió de la competència, tota vegada que per als productors d’aquesta zona representen un sobrecost (Pazos i Fernández, 2015).

Hi ha diferents fórmules per a minimitzar i eventualment eliminar el problema derivat de l’existència de diferents normes sanitàries i fitosanitàries i altres normes tècniques. La més ràpida és unificar les normes a un costat i a l’altre de l’Atlàntic, però això no és ni fàcil ni immediat, tota vegada que aquesta diversitat respon moltes vegades a diferències en les pràctiques i en els processos productius, en les condicions en què es desenvolupa la producció, en els enfocaments a l’hora de plantejar la protecció de la seguretat o la salut, i també en les sensibilitats dels consumidors davant de determinades pràctiques o determinats productes.

També és cert que quan s’aborda el tema de les negociacions internacionals sobre normes tècniques, sanitàries, ambientals o laborals sempre sorgeix la preocupació de si la solució és una reducció dels nivells de protecció, un «anivellar a la baixa» els estàndards europeus. Aquest recel està molt present a l’argumentari contra el TTIP: «El veto a la carn i als productes derivats d’animals tractats amb hormones i promotors de creixement fins ara prohibits a Europa s’aixecarà, així com l’ús d’aquestes substàncies aquí, amb el consegüent impacte en la nostra salut. L’entrada massiva de transgènics a Europa serà una realitat. La carn de pollastre “desinfectada” amb clor arribarà també a la nostra taula» (Vivas, 2014).

18

001-106 Quaderns agraris 40.indd 18

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

25/05/2016 15:42:56

El sector agroalimentari i el TTIP

5. ELS EFECTES: GUANYADORS I PERDEDORS Un cop presentades les qüestions clau en la negociació de la part agrícola o agroalimentària del TTIP, cal parlar dels efectes que s’espera que tingui en el sector agrari de Catalunya. Fer això sempre és arriscat atesa la quantitat de variables que acaben determinant la dinàmica de les produccions i el comerç i, encara més, quan l’acord no està ni de lluny tancat i de moment només tenim el «soroll» de les reivindicacions i dels temors dels diferents sectors i interessos. En tot cas, una liberalització dels intercanvis entre les dues potències agroalimentàries mundials no deixarà de tenir impactes d’una certa consideració.

Pel que fa als efectes de l’acord sobre els aranzels actuals, poden ser significatius per a alguns productes que avui gaudeixen d’una forta protecció aranzelària. És ben cert que al TTIP l’eliminació d’aranzels no ha de ser necessàriament completa. A tots els acords de lliure comerç hi ha algunes excepcions a la liberalització completa de l’accés a mercats per a produccions considerades «sensibles». En aquest sentit, el CETA, firmat l’octubre del 2013, ens pot donar algunes pistes. L’acord liberalitza el 93 % de les partides aranzelàries canadenques —‌i el 94 % de les europees. Mentre que per als productes considerats «sensibles» —‌productes lactis per al Canadà i carn de boví, carn de porcí i blat de moro per a la UE— s’estableixen contingents d’entrada amb aranzel zero (l’accés al mercat és lliure fins a una quantitat determinada). Finalment, a l’acord CETA ni el pollastre ni els ous es liberalitzen per un costat ni per l’altre. Per a la Comissió Europea els beneficis potencials de l’acord són majoritàriament un accés lliure al mercat canadenc dels productes alimentaris preparats, com ara els vins i begudes alcohòliques, com a resultat de l’eliminació d’aranzels i del reconeixement de les denominacions d’origen (DO) europees (European Commission, 2013). Per al Govern del Canadà, els beneficis es troben a l’accés sense aranzels de productes com els cereals o les fruites i hortalisses, a més dels contingents obtinguts per la carn de boví no tractada amb hormones (50.000 tones) i de porcí (80.000 tones) (Foreign Affairs, Trade and Development Canada, 2014). Els resultats de la negociació de l’acord CETA fan pensar que el TTIP, pel que fa a l’accés a mercats per als productes agroalimentaris, es tancarà amb una liberalització del 95 % de les partides aranzelàries d’una zona i de l’altra, una sèrie de contingents amb aranzel zero per als productes sensibles com poden ser els productes lactis, la carn de boví, porcí i pollastre, i altres productes, com el sucre.

5.1. El sector del vi Aquest és, segons totes les estimacions, un dels sectors que hi té més a guanyar, amb el TTIP. Recordem que la UE és, de lluny, un exportador net QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

001-106 Quaderns agraris 40.indd 19

19

25/05/2016 15:42:56

J. Rosell, O. Forcada

de vi als EUA: les exportacions de la UE són quinze vegades més grans que les importacions. En els darrers anys, Catalunya exporta vi per valor d’uns 600-650 milions d’euros i els EUA són ja el tercer mercat per a aquest producte amb un 10-11 % de les vendes (Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava, 2014). Per a aquest sector, el TTIP és una oportunitat estratègica per a millorar l’accés al mercat americà, que elimina els aranzels i altres mesures discriminatòries com ara alguns impostos i taxes existents tant a escala federal com estatal (Bureau et al., 2014). El TTIP també compensarà els beneficis obtinguts a l’accés als mercats dels EUA pels vins de Nova Zelanda, Austràlia i Xile quan entri en vigor la TPP, a la qual ens hem referit abans. Finalment, el TTIP es veu com l’oportunitat per a harmonitzar les pràctiques enològiques reconegudes i per a assegurar la protecció de totes les indicacions geogràfiques vinícoles i especialment les disset considerades als EUA semigenèriques, és a dir, que poden referir-se tant a un territori com a un tipus de vi amb independència del territori de producció (FEV, 2015).

5.2. El sector ramader El sector ramader, i més específicament el boví, el porcí, les aus i els ous, és el potencialment més afectat pel TTIP, fet que cal tenir en compte, atesa l’orientació ramadera de l’agricultura catalana. Com hem explicat, aquestes produccions ara gaudeixen d’una protecció aranzelària molt elevada que dificulta o impedeix l’accés al mercat de la UE dels productes dels EUA, al marge d’alguns contingents amb aranzel zero. Addicionalment, com hem vist, les barreres no aranzelàries són rellevants tant per a la carn de boví (hormones), porcí (ractopamina) i pollastre (tractament per a la reducció de patògens), tota vegada que impedeix l’entrada al mercat europeu de les carns produïdes i tractades amb els mètodes que són habituals als EUA (Arita et al., 2014).

Les barreres a l’accés al mercat de la UE de la carn i els ous i el potencial exportador dels EUA expliquen que, mentre que aquests productes representen el 12-14 % de les exportacions agroalimentàries dels EUA, tot just representen el 2,5 % de les exportacions a la UE. Un cop d’ull a l’origen de les importacions de carn de la UE ens mostra que el Brasil, l’Argentina i l’Uruguai (de boví), Xile (de porcí) i una altra vegada el Brasil més Tailàndia (de pollastre) subministren el gruix de les importacions de la UE, mentre que els EUA hi tenen un paper marginal. No cal estranyar-se, doncs, que per als EUA l’accés al mercat europeu de la carn de vedella i porc figuri entre les prioritats en les negociacions actuals (Baucus i Hatch, 2013). A la vegada que a Europa es pensa que «la carn de vedella és un producte molt sensible, ja que els costos de producció són més elevats respecte de la majoria de mercats internacionals. S’estima que, en cas d’augmentar les importacions, 20

001-106 Quaderns agraris 40.indd 20

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

25/05/2016 15:42:56

El sector agroalimentari i el TTIP

el sector de vaques alletants seria el que assumiria tots els costos d’ajust (atès que l’oferta de carn de boví lleter és relativament inelàstica)» (IFA, 2015) i amb «una liberalització més gran del comerç internacional, s’espera que el sector es contregui» (Matthews, 2015).

No és estrany que un dels pocs treballs fets sobre l’impacte del TTIP en els subsectors agroalimentaris espanyols (Pazos i Fernández, 2015) se centri en la ramaderia i porti per títol «L’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP) posa en seriós risc la ramaderia europea». L’estudi considera els costos que la normativa europea genera a la ramaderia europea, «la legislació comunitària perjudica el sector ramader europeu», i fa referència a mesures com la restricció als OGM que encareix l’alimentació animal, la prohibició dels promotors del creixement, les normes ambientals i de benestar animal i d’altres. També fa una estimació de la magnitud d’aquests costos, per acabar concloent que, si les asimetries normatives a un costat i a l’altre de l’Atlàntic es mantenen com es preveu, se «seguirà patint un desavantatge competitiu insuportable, que ocasionarà la pèrdua d’una part important del teixit productiu i de la producció» (Pazos i Fernández, 2015). A les mateixes conclusions, encara que amb menys dramatisme, arriba un informe de la Federació Agroalimentària de Comissions Obreres: «Els sectors potencialment beneficiats considerant aquestes tres dimensions [econòmica, sociolaboral i ambiental] seran la indústria càrnia, conserves vegetals, oli i vi; els més afectats negativament en el seu conjunt són: les diferents ramaderies (porcí, boví, oví i cabrum) i la producció de cereals i d’aus» (FEAGRA-CCOO, 2015).

Pel que fa al comerç de carn en l’altra direcció, de la UE als EUA, ara és quasi insignificant per al boví i aus i molt petit per al porcí. Com afirma un estudi del Parlament Europeu: «És poc probable l’enviament de grans quantitats de carn de boví i altres productes carnis a un productor amb baixos costos com són els EUA» (Bureau et al., 2014), malgrat que es reconeix el potencial per a algunes carns molt concretes i alguns derivats carnis, sempre que algunes barreres no aranzelàries que pateixen les exportacions de la UE desapareguin (Copa-Cogeca i Fooddrink Europe, 2013).

Pel que fa a les exportacions de carn de porc, la firma de l’acord de la TPP, feta la tardor del 2015, pot afectar greument les exportacions europees de carn de porcí als EUA i especialment al Japó en benefici de les exportacions canadenques (a tots dos països) i nord-americanes (al Japó). En aquest sentit, el Consell danès per a l’Agricultura i l’Alimentació (Danish Agriculture & Food Council) alerta que la TPP pot ser catastròfica per al sector porcí danès i europeu: «Nosaltres estimem que si la TPP es posa en marxa sense un acord similar entre la UE i el Japó, la UE perdrà 200.000 tones d’exportacions al mercat japonès», cosa que representa dues terceres parts de les vendes dels últims anys (Rodrigo, 2015).

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

001-106 Quaderns agraris 40.indd 21

21

25/05/2016 15:42:56

J. Rosell, O. Forcada

5.3. El sector dels cereals Els cereals són una altra de les produccions on els EUA pensen que hi tenen bastant a guanyar si el TTIP els facilita l’accés a la UE, un mercat fins ara limitat pels aranzels. A més, alguns treballs estimen que hi pot haver un retrocés clar en la producció europea de cereals com a resultat d’aquesta liberalització (Banse i Isermeyer, 2014). Per als EUA, l’eliminació dels aranzels de la UE es veu com la via per a contrarestar l’avantatge aconseguit al mercat de la UE pels dos grans productors de cereals, com a resultat dels acords de lliure comerç firmats recentment: el Canadà amb el CETA i Ucraïna amb la Deep and Comprehensive Free Trade Area (DCFTA) (Jackson, 2014).

5.4. El sector de l’oli d’oliva La UE col·loca als EUA una tercera part de les exportacions extracomunitàries d’oli d’oliva, amb un valor anual mitjà de 500-600 milions de dòlars.

Per a Catalunya, els EUA són el ja el primer mercat fora de la UE, amb un 10-11 % de les vendes. Per a la UE, el mercat dels EUA és prou obert i li subministra el 95 % del seu consum, de manera que «probablement hi ha pocs guanys extres derivats del TTIP» (Bureau et al., 2014), malgrat que hi ha alguns obstacles administratius a l’accés al mercat americà, com ara la necessitat d’intermediaris locals, a més del temor que s’estableixin estàndards de qualitat diferents dels reconeguts internacionalment.

5.5. El sector de les fruites i les hortalisses Els intercanvis de fruites i hortalisses entre les dues zones presenten un superàvit a favor dels EUA. Mentre que els aranzels són relativament baixos tant als EUA com a la UE, les mesures fitosanitàries (procediments de verificació, acords bilaterals, residus de pesticides...) són molt rellevants, també a les dues zones (Copa-Cogeca i Fooddrink Europe, 2013; USTR, 2014) i impacten notablement en els fluxos de mercaderies en un sentit i l’altre (FRESHFEL, 2015). La Federació Espanyola d’Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flors i Plantes Vives (FEPEX) espera que el TTIP contribueixi a facilitar les exportacions als EUA, un mercat fins ara marginal per a les exportacions espanyoles, malgrat que critica la inseguretat que genera la proposta d’acord sobre mesures sanitàries i fitosanitàries per l’ampli marge d’interpretacions que permet (FEPEX, 2015).

22

001-106 Quaderns agraris 40.indd 22

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

25/05/2016 15:42:56

El sector agroalimentari i el TTIP

6. PERSPECTIVES En l’apartat tres d’aquest article hem presentat els grans trets dels fluxos de comerç agroalimentari entre els EUA i la UE. La composició de les vendes, en una direcció i l’altra, reflecteix la competitivitat de cada zona en determinats subsectors, com és el cas del vi a la UE o de les oleaginoses als EUA, però també fins a quin grau l’accés al mercat de l’altre està lliure d’obstacles o, per contra, s’enfronta a aranzels elevats i/o mesures no aranzelàries. Dos productes il·lustren el que volem dir: la soja i els seus derivats (tortó) i la carn de vedella. Els EUA són molt competitius amb els dos productes, però, mentre que la soja entra sense aranzel a la UE des de fa més de cinquanta anys, la carn de vedella s’enfronta a aranzels molt elevats i a la prohibició de l’entrada de carn hormonada. El resultat és que el primer producte, la soja, és una part rellevant de les vendes dels EUA a la UE i que l’altre, la carn de vedella, hi té una significació marginal.

L’acord que ens ocupa, el TTIP, canviarà els trets de l’intercanvi agroalimentari entre la UE i els EUA. Fins a quin grau ho farà i el perfil que aquest intercanvi agafi dependrà, en part, de l’abast dels acords dins del TTIP. Al final de l’any 2015, però, es fa difícil aventurar quan acabaran les negociacions del TTIP i molt més quin en serà el contingut. Pel que fa al calendari, l’octubre del 2015, el mateix mes que els EUA, el Japó, Xile, Mèxic, Austràlia i set països més firmaven la TPP, va tenir lloc l’onzena ronda de negociacions UE-EUA per a aconseguir l’acord. Es pot pensar que per part dels EUA ara els esforços es posaran en el TTIP i que l’any 2016 pot ser el de tancament de l’acord. A més a més, la presidència d’Obama s’acaba el gener del 2017 i amb això el mandat (fast track o trade promotion authority) que el Congrés dels EUA li va atorgar per negociar acords comercials.

Pel que fa al contingut de l’acord, hi ha moltes incerteses. En el sector agroalimentari, una de les incògnites és l’abast i el calendari que tindrà l’eliminació d’aranzels, és a dir, quins productes tindran aranzel zero i quins seran considerats productes «sensibles». A més, per als productes sensibles caldrà conèixer la magnitud de les quotes d’accés pactades i eventualment aquells productes que restin al marge de la liberalització de l’accés. El que passi en aquest àmbit té una importància vital per als subsectors agraris més protegits aranzelàriament, com ara el ramader. L’acord firmat amb el Canadà l’any 2014 pot donar pistes, però tampoc no podem esperar que les negociacions amb els EUA comportin els mateixos resultats. No podem obviar, però, que tant o més importants que els canvis als aranzels i de les quotes d’accés atorgades als productes sensibles seran els acords en un àmbit tan tècnicament complex, socialment sensible i políticament difícil com el de les mesures no aranzelàries, malgrat que alguns problemes, com ara els organismes genèticament modificats, poden restar al marge de l’acord.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

001-106 Quaderns agraris 40.indd 23

23

25/05/2016 15:42:56

J. Rosell, O. Forcada

El que sembla segur que no s’abordarà en el TTIP és el suport intern a l’agricultura per mitjà de la PAC a la UE i la Farm Bill als EUA. Això marca una diferència substancial respecte de les negociacions comercials multilaterals com ara la Ronda d’Uruguai de l’Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) i l’actual i inacabada Ronda de Doha de l’OMC. El que passi, però, a l’escenari de la política comercial internacional, més enllà del TTIP, no deixarà de ser rellevant per al comerç agroalimentari UE-EUA. Els guanys en l’accés als mercats d’una zona i de l’altra depenen tant de l’acord bilateral (TTIP, en el cas que ens ocupa) com dels avantatges que altres acords firmats o en negociació donin a països competidors.

BIBLIOGRAFIA Akhtar, S. I.; Jones, V. C. (2014). Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) Negotiations. Washington: Congressional Research Service. [4 febrer 2014] Arita, S.; Beckman, J.; Kuberka, L.; Melton, A. (2014). Sanitary and phytosanitary measures and tariff-rate quotas for U.S. meat exports to the European Union [en línia]. Washington: USDA. Economic Research Service. <http:// www.ers.usda.gov/media/1712394/ldpm-245-01.pdf> [Consulta: 12 novembre 2015]. [LDPM 2045-01, desembre] Banse, M.; Isermeyer, F. (2014). TTIP: its implications for European farmers, pig, poultry and dairy. Braunschweig: Thunen Institute.

Baucus, M.; Hatch, O. G. (2013). Baucus, hatch outline priorities for potential U.S.-EU trade agreement. Washington: United States Senate. Committee on Finance. [Comunicat de premsa, 12 febrer 2013] Beckman, J.; Arita, S.; Mitchell, L.; Burfisher, M. (2015). «Agriculture in the Transatlantic Trade and Investment Partnership: tariffs, tariff-rate quotas, and non-tariff measures». Economic Research Report [en línia] [Economic Research Service], núm. 198 (novembre). <http://www.ers.usda.gov/ media/1937478/err198.pdf> [Consulta: 12 novembre 2015].

Bureau, J.-C. [et al.] (2014). Risks and opportunities for the EU agri-food sector in a possible EU-US trade agreement [en línia]. Brussel·les: European Parliament’s Committee on Agriculture and Rural Development. <http:// www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/STUD/2014/514007/AGRI_ IPOL_STU(2014)514007_EN.pdf> [Consulta: 12 novembre 2015].

Coll, J. M. (2014). «TTIP: la pagesia exigim transparència». El Segre [Lleida] (21 desembre).

Cooperativas Agroalimentarias (2015). «El TTIP es una muy buena oportunidad para los productos mediterráneos» [en línia]. Madrid. <http://www. agro-alimentarias.coop/noticias/ver/NTk1OA==> [Consulta: 10 novembre 2015]. [Nota de premsa, 17 juliol 2015] 24

001-106 Quaderns agraris 40.indd 24

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

25/05/2016 15:42:57

El sector agroalimentari i el TTIP

Copa-Cogeca; Fooddrink Europe (2013). «EU agri-food chain organisations call on negotiators to resolve key non-tariff measures during TTIP negotiations. Joint statement». Brussel·les. [30 setembre 2013].

Ecorys (2009). «Non-tariff measures in EU-US trade and investment – an economic analysis» [en línia]. Rotterdam: European Commission, DG Trade. <http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2009/december/tradoc_145613. pdf> [Consulta: 12 novembre 2015]. [Informe final d’un estudi, 11 desembre 2009] European Commission (2013). «Facts and figures of the EU-Canada Free Trade deal» [en línia]. Brussel·les. <http://europa.eu/rapid/press-release _MEMO-13-911_en.htm> [Consulta: 12 novembre 2015]. [Nota de premsa, 18 octubre 2013] — (2015). Agri-food trade in 2014: EU-US interaction strengthened. Brussel· les: European Commission. [Monitoring Agri-trade Policy, MAP 2015-1] European Fresh Produce Association (Freshfel) (2015). «Freshfel statement on TTIP negotiations». Brussel·les. [29 juny 2015] Farm Europe (2015). EU-US Trade and Investment Partnership: Outline of a possible strategy for UE agriculture. Brussel·les.

FEAGRA-CCOO (2015). «Sectores ganadores y perdedores con el TTIP según un estudio de FEAGRA-CCOO». Madrid. [Nota de FEAGRA-CCOO, 29 octubre 2015] Federación Española de Asociaciones de Productores Exportadores de Frutas, Hortalizas, Flores y Plantas Vivas (FEPEX) (2015). «Undécima ronda de negociaciones sobre el Acuerdo Transatlántico para el Comercio y la Inversión entre la UE y Estados Unidos esta semana». Madrid. [Nota de premsa, 22 octubre 2015] Federación Española del Vino (FEV). (2015). «Acuerdo Trasatlántico para el Comercio y la Inversión con EE. UU. (TTIP): Prioridades y oportunidades para el sector del vino». Madrid. [Circular 29/15, Comerç exterior, 16 juliol 2015] Foreign Affairs, Trade and Development Canada (2014). «Canada-European Union: Comprehensive Economic and Trade Agreement (CETA)». Ottawa. [26 setembre 2014] Garcia-Azcárate, T. (2015). «Repercusión en la industria avícola del tratado de libre comercio entre la Unión Europea y los Estados Unidos de América: unas reflexiones». Conferència inaugural del LII Simposio Científico de Avicultura (Màlaga, 28-30 octubre 2015).

Hereu, M. (2015). «Impacte del TTIP al sector agrari. El cas del boví». La Terra, núm. 417 (setembre), p. 20-21.

Irish Farmer’s Association (IFA) (2015). «Guarding the interests of agriculture in the TTIP negotiations». Dublín. [IFA Position Paper, març 2015] Jackson, H. M. (2014). Negotiating the Transatlantic Trade and Investment Partnership. Washington: Henry M. Jackson School of International Studies. [Task Force Report 2014] QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

001-106 Quaderns agraris 40.indd 25

25

25/05/2016 15:42:57

J. Rosell, O. Forcada

Johnson, R. (2015). U.S.-EU poultry dispute on the use of pathogen reduction treatments (PRTs). Washington: Congressional Research Service. [Gener 2015] Josling, T.; Tangermann, S. (2014). «Agriculture, food and the TTIP: Possibilities and pitfalls». Paper No. 1 in the CEPS-CTR project «TTIP in the Balance». CEPS Special Report [Brussel·les], núm. 99 (desembre).

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) (2015). «JARC-COAG recolza els actes de mobilització previstos amb motiu del dia d’Acció Internacional contra el TTIP. Per les serioses amenaces que suposa l’Acord Transatlàntic de Comerç entre la UE i EUA (TTIP) per al model agrari europeu i la seguretat i qualitat alimentària». Barcelona. [Nota de premsa, 16 abril 2015] Matthews, A. (2015). «TTIP and the potential for US beef imports» [en línia].

CAP reform.eu. <http://capreform.eu/ttip-and-the-potential-for-us-beef -imports/> [Consulta: 12 novembre 2015]. [9 abril 2015] McKinsey Global Institute (2012). Urban world: cities and the rise of the con­ sum­ing class. Nova York: McKinsey Company. [Juny 2012] Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava (2014). Informe [Barcelona], núm. 3 (setembre).

Organització Mundial del Comerç (OMC) (2015a). International Trade Statistics 2015 [en línia]. Ginebra. <https://www.wto.org/spanish/tratop_s/ dispu_s/cases_s/ds291_s.htm#top> [Consulta: 12 novembre 2015].

— (2015b). Solución de diferencias: diferencia DS291. Comunidades Europeas -‌Medidas que afectan a la aprobación y comercialización de productos biotecnológicos [en línia]. Ginebra. <https://www.wto.org/ spanish/tratop_s/dispu_s/cases_s/ds291_s.htm#top> [Consulta: 12 novembre 2015].

Pazos, D.; Fernández, M. del M. (2015). El acuerdo de libre comercio entre la Unión Europea y Estados Unidos (TTIP) pone en serio riesgo a la ganadería europea. Impacto sobre el sector ganadero español y comunitario del acuerdo de Asociación Transatlántica de Comercio e Inversión (Transatlantic Trade and Investment Partnership —TTIP—) entre Estados Unidos y la Unión Europea. Madrid. [Març 2015] Peralta, M.; Romàn, J. (2012). L’ús d’hormones com a promotors del creixement. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. [20 gener 2012] Rodrigo, P. (2015). «Warning signs as Denmark pig export to USA fall» [en línia]. Global Meat News (2 novembre). <http://www.globalmeatnews. com> [Consulta: 12 novembre 2015].

UNCTADStat (2015). United Nations Conference on Trade and Development -UNCTADStat data base [en línia]. <http://unctadstat.unctad.org/wds/ ReportFolders/reportFolders.aspx> [Consulta: 12 novembre 2015].

United States Department of Agriculture / Economic Research Service (USDA/ ERS) (2015). Foreign Agricultural Trade of the United States (FATUS) [en 26

001-106 Quaderns agraris 40.indd 26

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

25/05/2016 15:42:57

El sector agroalimentari i el TTIP

línia]. <http://www.ers.usda.gov/data-products/foreign-agricultural -trade-of-the-united-states-%28fatus%29.aspx> [Consulta: 12 novembre 2015].

United States Trade Representative (USTR) (2014). 2014 Report on sanitary and phytosanitary measures. Washington. [Març 2014] Vivas, E. (2014). «TTIP, ¡sacad las manos de la comida!». Público (31 desembre).

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 7-27

001-106 Quaderns agraris 40.indd 27

27

25/05/2016 15:42:57

001-106 Quaderns agraris 40.indd 28

25/05/2016 15:42:57

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 40 (juny 2016), p. 29-46 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.61

LA DUALITZACIÓ DE L’ESTRATÈGIA EMPRESARIAL DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES A EUROPA Bernat Vilarasau Grup de Recerca en Desenvolupament Rural, Universitat Autònoma de Barcelona (DRUAB) Rebut: 30 d’octubre de 2015 - Acceptat: 9 de gener de 2016

RESUM El context socioeconòmic actual està accelerant la intensificació, la industrialització i les estratègies de concentració empresarial de la producció d’aliments convencional. Paral·lelament, s’està produint un increment d’alternatives productives que busquen diferenciar el producte alimentari en funció de l’origen, la qualitat del producte i el lligam amb el territori. Hi ha una sèrie de factors afavoridors d’aquesta dualització de les estratègies productives com són: els dubtes sobre la sostenibilitat de l’ús intensiu d’agroquímics i l’amenaça per a la salut que comporten, el canvi climàtic i la dependència energètica, els canvis en les pautes de consum de la societat actual i les seves prioritats, les tensions dels mercats globals d’aliments i l’evolució del marc polític europeu. Aquests factors expliquen un escenari que experimenta un creixement constant de respostes alternatives. L’agricultura de proximitat, amb productes de qualitat diferenciada vinculats a la cultura i al paisatge dels entorns rurals, és una estratègia productiva que permet la continuïtat a molts pagesos petits i la incorporació de nous pagesos que revitalitzen i rejoveneixen l’activitat agrària. En aquest document hem intentat descriure les principals causes que han afavorit aquesta realitat agrària i les seves principals característiques com a base per a comprendre millor el fenomen i permetre així dissenyar polítiques adequades a aquestes noves iniciatives.

Paraules clau: economia agrària, desenvolupament rural, política agrària, agricultura alternativa, productes de proximitat, canvi climàtic.

Correspondència: Bernat Vilarasau. Grup de Recerca en Desenvolupament Rural de la Universitat Autònoma de Barcelona. Passeig de les Gorgues, 31, 08511 L’Esquirol. A/e: bernatvilarasau@gmail.com.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

001-106 Quaderns agraris 40.indd 29

29

25/05/2016 15:42:57

B. Vilarasau

LA DUALIZACIÓN DE LA ESTRATEGIA EMPRESARIAL EN LAS EXPLOTACIONES AGRARIAS DE EUROPA RESUMEN El actual contexto socioeconómico está acelerando la intensificación, la industrialización y la concentración empresarial de la producción de alimentos convencional. Paralelamente, se está produciendo un incremento de alternativas productivas que buscan diferenciar el producto alimenticio en función de su origen, la calidad del producto y su vínculo con el territorio. Existen una serie de factores favorecedores de esta dualización de las estrategias productivas como son: las dudas sobre la sostenibilidad del uso intensivo de agroquímicos y la amenaza para la salud que conllevan, el cambio climático y la dependencia energética, los cambios en las pautas de consumo de la sociedad actual y sus prioridades, las tensiones de los mercados globales de alimentos y la evolución del marco político europeo. Estos factores explican un escenario que experimenta un crecimiento constante de respuestas alternativas. La agricultura de proximidad, con productos de calidad diferenciada vinculados a la cultura y al paisaje de los entornos rurales, es una estrategia productiva que permite la continuidad a muchos agricultores pequeños y la incorporación de nuevos agricultores revitalizando y rejuveneciendo la actividad agraria. En el presente documento hemos intentado describir las principales causas que han favorecido esta realidad agraria y sus principales características como base para una mejor comprensión del fenómeno de forma que permita diseñar políticas adecuadas a estas nuevas iniciativas.

Palabras clave: economía agraria, desarrollo rural, política agraria, agricultura alternativa, productos de proximidad, cambio climático.

THE DUALIZATION OF THE BUSINESS STRATEGY FOR EUROPEAN FARMS ABSTRACT The current socioeconomic context is accelerating the intensification, industrialization and concentration of food companies. At the same time, there is a growing number of alternative initiatives for food production aimed to achieve product differentiation by origin, quality, farming process, etc. Several factors explain this dualization: doubts about the sustainability of the intensive use of agrochemicals and the threat to human health that it entails, climate change and the energy dependency of this production model, the 30

001-106 Quaderns agraris 40.indd 30

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

25/05/2016 15:42:57

La dualització de l’estratègia empresarial de les explotacions agràries a Europa

changes in society’s food consumption priorities, and the evolution of the European political framework and the stress in the global food market balance. Local agricultural production, with quality products linked to the landscape, culture and rural environment, is a business strategy which allows many small farmers to maintain their activity and which promotes rural entrepreneurship projects begun by new farmers. This article describes the main causes and features of this agrarian development as a basis for a better comprehension of the challenge of designing more appropriate policies.

Keywords: agricultural economics, rural development, agricultural policy, alternative agriculture, local produce, climate change.

1. INTRODUCCIÓ En l’última dècada hi ha hagut un creixement important d’explotacions agràries que han desenvolupat estratègies de producció i comercialització diferenciades o no convencionals. Aquest fenomen, força madur a alguns països de la Unió Europea, ha experimentat a Catalunya un gran increment en nombre i volum. Aquesta tendència està marcant una certa dualització de les estructures agràries (Allaire, 1996) i, malgrat que hi ha una gran diversitat d’estratègies, es pot afirmar que hi ha dues lògiques clarament diferenciades.

Per una banda, les explotacions agràries que tenen com a estratègia principal la producció de volums importants de producte per a vendre’l a majoristes del mercat convencional han reduït marge per unitat de producte (Ward i Almås, 1997). Aquesta estratègia porta implícites, la major part de les vegades, una intensificació de la producció, un increment de la magnitud de l’explotació, un alt grau de mecanització i un cert grau d’integració vertical o horitzontal que implica una pèrdua important de l’autonomia del productor.

Per l’altra, davant la impossibilitat o la resistència a adoptar aquesta lògica productiva, han aparegut un gran nombre d’estratègies alternatives que tenen en comú les característiques següents: producció de productes acabats, utilització de circuits curts de comercialització o venda directa, diversificació de l’activitat econòmica de l’explotació, diferenciació del producte utilitzant marques o distintius de qualitat, ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). L’esquema de la figura 1 classifica aquestes estratègies en funció de dos paràmetres: el volum de venda i el valor afegit generat per unitat de producte.

L’estructura de l’article és la següent: en primer lloc, discutirem els principals elements del context actual que estan afavorint la consolidació d’estratègies alternatives al model intensiu clàssic. En segon lloc, tipificarem l’estraQUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

001-106 Quaderns agraris 40.indd 31

31

25/05/2016 15:42:57

B. Vilarasau

Figura 1. Models de negoci de la producció d’aliments

Mercats, pagesos, restaurants

Venda directa: — Alt valor — Volum petit

Venda directa en línia –

Venda directa agrupada, cooperatives agràries

+ valor per unitat de producte

Grups de consumidors, cooperatives de consum

Cadenes de menjar amb valor afegit: — Alt valor — Volums grans

volum produït

Commoditties: — Grans volums — Baix valor afegit

Hubs* d’aliments de qualitat +

Canals de distribució convencional

–

Zona de risc: — Baix valor — Volums petits

Canals gourmet

*Hub d’aliments de qualitat o food hub: negoci o organització que gestiona l’agregació, la distribució i el màrqueting de productes de proximitat, locals o regionals, amb l’objectiu d’enfortir la seva capacitat de satisfer la demanda de majoristes, al detall o institucional.

Font: Elaboració pròpia a partir de Bauman et al., 2015.

tègia clàssica i l’estratègia alternativa sent conscients que entre les dues estratègies hi ha casos que comparteixen aspectes de les dues categories.

L’objectiu de l’article és aprofundir en el coneixement de les estratègies alternatives de producció d’aliments per a contribuir així a la definició i a l’adopció de polítiques que permetin enfortir aquestes estratègies tenint en compte els beneficis econòmics, socials i d’equilibri territorial que comporten.

2. EL CONTEXT Per tal d’entendre millor les raons que han propiciat el creixement d’explotacions agràries que practiquen estratègies alternatives cal situar-se en el context en què s’ha produït aquest fet. a) Impacte del paquet tecnològic intensiu El procés de modernització i industrialització de l’agricultura està lligat a l’adopció d’un paquet tecnològic que es va denominar la revolució verda.

Aquest concepte feia referència inicialment a la millora de les varietats agronòmiques que es va dur a terme als anys seixanta mitjançant la selecció ge32

001-106 Quaderns agraris 40.indd 32

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

25/05/2016 15:42:57

La dualització de l’estratègia empresarial de les explotacions agràries a Europa

nètica de les llavors. Aquesta millora genètica va estar acompanyada de la incorporació d’altres millores tecnològiques com la mecanització del camp, l’ús de fertilitzants químics i l’aparició dels pesticides químics de síntesi.

Aquesta modernització es va produir també a la ramaderia amb la seva intensificació, amb l’ús de races millorades, de pinsos compostos, i instal· lacions i maneig mecanitzats (FAO, 1996).

Tots aquests canvis tecnològics han permès increments importants dels rendiments i han tingut forts impactes socials, econòmics i ambientals (Bartra, 2008). La societat del creixement urbanitzada rebutja cada vegada més aquests costos ambientals i socials i demana a l’espai rural i agrari un rol multifuncional, que sobrepassa la mera producció d’aliments. L’agricultura i ramaderia intensives es perceben com una activitat que posa en perill algunes d’aquestes funcions ambientals o socials. A més, la modernització comporta fer front a inversions continuades per a millorar la competitivitat en un mercat mundialitzat amb una gran volatilitat de preus que amenaça les petites empreses agràries i sovint les acaba forçant a estratègies alternatives. b) Energia i canvi climàtic El model clàssic de modernització demana molts recursos energètics i d’aigua, factors que cada vegada adquireixen més importància en un escenari de canvi climàtic.

El canvi climàtic i el model energètic de la nostra societat són al centre del debat sobre els reptes més importants que té la nostra societat per a la seva sostenibilitat futura. Els models de ramaderia intensiva són l’exponent més clar d’aquest paradigma productiu. La lògica dels mercats internacionals d’aliments ha generat costos globals de transport molt elevats i situacions de fluxos d’importacions i exportacions d’un mateix producte.1 Un estudi comparatiu sobre l’estimació de rendiments energètics comparats entre 1870 i 1999 a la comarca del Vallès conclou: El secret de l’elevada eficiència energètica de l’agricultura orgànica avançada practicada al Vallès cap a 1850-1860 rau en l’estreta integració entre agricultura i ramaderia a través d’una gestió integrada del territori. Ho feien per la «necessitat» derivada de la seva mateixa pobresa de mitjans, és clar, no per les virtuts ecològiques que ara hi descobrim. Però la fi del maneig integrat del territori entès com a «necessitat» havia de comportar inexorablement perdre també la seva «virtut»?

Una vegada que la disponibilitat de combustibles fòssils barats ha posat momentàniament fi a l’eficiència territorial com a «necessitat», el balanç energètic actual ens mostra, per contra, fins a quin punt els fluxos d’energia i materials de l’agricultura industrialitzada i globalitzada actual han arribat a estar desconnectats del 1. Hi ha molts webs de conscienciació que fan càlculs dels quilòmetres recorreguts pels aliments en funció del país d’origen. Vegeu http://www.alimentoskilometricos.org/ o http://www.foodmiles.com/.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

001-106 Quaderns agraris 40.indd 33

33

25/05/2016 15:42:57

B. Vilarasau

territori, que únicament travessen per utilitzar-lo com si es tractés d’un simple suport inert (Tello et al., 2008).

El debat actual és si les conseqüències negatives d’aquesta desconnexió i l’ús intensiu de combustibles fòssils ens torna a afegir la «necessitat» de reorganitzar i modificar la gestió agrària i ramadera actual. c) Pautes de consum i salut Una altra de les característiques predominants del model convencional és la utilització important de la producció agrícola en l’alimentació de la ramaderia i el consegüent elevat consum de proteïnes animals a la dieta humana. Actualment, són els països emergents, com ara els que integren el BRICS,2 els que registren increments més ràpids de consum de carn i, encara que els països europeus incloent Espanya registren una lleugera disminució (figura 2), el balanç global manifesta uns increments que afegeixen incertesa a la sostenibilitat general del sistema.

D’altra banda, estan sorgint noves iniciatives i empreses d’aliments que responen al canvi de les pautes de consum als països desenvolupats, incorporant productes vegetals i làctics en detriment del consum de carn. També hi ha un increment del consum de productes amb algun distintiu de qualitat, de proximitat, ecològic...

També s’ha observat, a les societats occidentals, un increment de la demanda de menjar preparat, de quarta i cinquena gamma. Hi ha raons sociològiques darrere d’aquest increment. La falta de temps per a cuinar en famílies en què la parella treballa, o la falta de recursos econòmics per a sortir a menjar fora de casa, afavoreixen la compra de menjar preparat o semipreparat, que permet menjar de pressa, sense esforç i a un preu raonable (MAGRAMA, 2004).

Per donar resposta a aquestes noves tendències de consum estan sorgint noves línies productives de les empreses convencionals, o noves iniciatives empresarials que miren de satisfer aquestes noves demandes. d) El marc polític europeu: la política agrària comuna La política agrària comuna (PAC) ha anat evolucionant des de la seva fundació en la dècada de 1960, quan l’objectiu era garantir l’autoabastiment alimentari de la Unió Europea (UE). Mitjançant uns preus de garantia superiors als mercats mundials es va incrementar ràpidament la producció fins a generar excedents. A partir de llavors, s’han anat esdevenint un seguit de reformes amb un desacoblament creixent de les ajudes respecte a les produccions, bàsicament per a evitar distorsions en els mercats mundials i ajustar-se als acords comercials de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

Paral·lelament, sorgeix el concepte de la multifuncionalitat de l’agricultura 2. BRICS, acrònim dels països Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica.

34

001-106 Quaderns agraris 40.indd 34

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

25/05/2016 15:42:58

La dualització de l’estratègia empresarial de les explotacions agràries a Europa

Figura 2. Evolució del consum de carn per capita a l’Estat espanyol (g/capita/dia) 41 39 37 35 33 31 29 27

11

20

09

10

20

08

20

07

20

06

20

20

04

05

20

03

20

02

20

20

00

01

20

99

20

98

19

97

19

19

95

96

19

94

19

93

19

19

19

92

25

Font: Elaboració pròpia a partir de FAOSTAT (2015).

que posa l’accent en l’activitat agrària com a gestora d’un territori i dels seus recursos ambientals, socials i econòmics.

Actualment estem davant d’una nova reforma de la PAC i l’any 2015 ha entrat en vigor la nova PAC 2014-2020, que revisa alguns aspectes, però que ha deixat els canvis importants per al futur.

— Aquesta reforma ha traslladat als estats membres una sèrie de qüestions fonamentals. El sistema de pagaments directes històrics es dóna per finalitzat, però cada estat membre pot implementar la regionalització3 que vulgui. Rebran els pagaments únicament els agricultors actius, però queda en mans dels estats membres establir els criteris que els defineixen.

— Les mesures d’intervenció de mercat, en general, no han canviat gaire, si bé cal assenyalar que les quotes lleteres han desaparegut des de l’abril del 2015 i que està prevista l’abolició de les quotes del sucre.

— L’increment previst de la importància de la política de desenvolupament rural no s’ha concretat en termes pressupostaris, ni en canvis significatius.

— D’altra banda, l’anomenat greening obliga que els agricultors siguin més sensibles en la conservació del medi ambient.

— Finalment, a la reforma es va decidir mantenir el pressupost de la PAC congelat, i evitar l’increment que hauria comportat l’aplicació del nou 3. Sistema que parteix de la definició de regions agràries i adjudica a cada regió un pagament únic per cada hectàrea de superfície agrària.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

001-106 Quaderns agraris 40.indd 35

35

25/05/2016 15:42:58

B. Vilarasau

sistema als vint-i-vuit membres actuals. La previsió de l’evolució del pressupost de la PAC segons partides es pot apreciar en la figura 3.

Amb aquesta PAC el pagès queda més sotmès a les orientacions del mercat i el fa més proper a les demandes del consumidor i al respecte del medi ambient. Igualment, l’obertura creixent dels mercats mundials com a conseqüència dels acords i tractats que està signant la UE comporta que la competència en preus sigui cada vegada més dura. e) Mercats globals de matèries primeres agràries Una sèrie d’elements estan causant un enfortiment de les estratègies alternatives de les explotacions agràries europees. El model clàssic dóna senyals d’esgotament a moltes explotacions agràries i, al mateix temps, els compromisos de la UE en matèria comercial amb la resta del món deixen desprotegida l’agricultura europea davant un model que produeix matèries primeres agràries per a la indústria alimentària a baix cost.

El creixement econòmic dels països emergents i el consegüent augment de la seva demanda d’aliments han generat amenaces i oportunitats. Per una banda, l’agroindústria moderna dels països occidentals percep un increment de la demanda d’aliments d’origen animal que les estructures menys modernitzades d’aquells països no són capaces de subministrar. Les exportacions de carn europea cap a Rússia o cap a la Xina creixen d’una manera important (figura 4). Per l’altra, són països netament importadors de matèries priFigura 3. Evolució del pressupost de la PAC. Període 1980-2020 (mil M €) 70 60 50 40 30 20 10

84 19 86 19 88 19 90 19 92 19 94 19 96 19 98 20 00 20 02 20 04 20 06 20 08 20 10 20 12 20 14 20 16 20 18 20 20

19

80 19

19

82

0

Nota: La previsió es fa a partir del Programa de desenvolupament rural (PDR) 2014-2020.

Font: Elaboració pròpia a partir d’European Commission - DG for Agriculture and Rural Development (2011).

36

001-106 Quaderns agraris 40.indd 36

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

25/05/2016 15:42:58

La dualització de l’estratègia empresarial de les explotacions agràries a Europa

Figura 4. Evolució de les exportacions de carn de porc de l’Estat espanyol.

Període 1990-2012 (Tones de carn de porc) 1.400.000 1.200.000 1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

0

Font: Elaboració pròpia a partir de FAOSTAT (2015).

meres i, a mesura que se’n desenvolupa l’agroindústria, incrementen la pressió sobre el mercat de matèries primeres produïdes a Sud-amèrica, Europa de l’Est o als Estats Units. Cal afegir, també, que la incertesa que genera sobre les produccions un clima cada cop més impredictible fa disminuir la garantia de subministrament de matèries primeres d’importació i incrementa la volatilitat dels preus. En aquest escenari apareix una expectativa raonable d’apostar per una estratègia de mercats de proximitat com a alternativa d’estabilitat de cara al futur proper.

3. TIPIFICACIÓ DE LA DUALITZACIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES Malgrat que hi ha una gran diversitat d’estratègies empresarials de les explotacions agràries, la simplificació de la realitat és una de les premisses del coneixement científic. La hipòtesi d’aquest treball és que és possible agrupar tota aquesta variabilitat estratègica en dos grans grups o lògiques diferenciades. És per això que farem un esforç per destacar la línia que separa aquestes dues lògiques empresarials i que permet justificar la dualitat plantejada. Diferenciarem l’estratègia convencional, que és l’estratègia majoritària, que persegueix posicionar els productes obtinguts al mercat alimentari global i n’accepta les regles i els condicionants, i l’estratègia alternativa, QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

001-106 Quaderns agraris 40.indd 37

37

25/05/2016 15:42:58

B. Vilarasau

orientada a diferenciar el producte, a aconseguir-ne un valor afegit més gran i a dirigir-lo a clients de proximitat. Destacarem les principals característiques que diferencien les dues estratègies plantejades. a) Quantitat enfront de qualitat L’estratègia global es caracteritza per la producció de grans volums per tal d’aprofitar les economies d’escala per abaratir costos i ser competitius en preu. Podem afirmar que aquesta continua sent l’estratègia majoritària, si observem l’evolució de la facturació mitjana de les explotacions de la UE-15 (figura 5): només entre el 2005 i el 2010, veiem que es va incrementar 8.000 € per explotació. En un escenari de preus estables, aquest increment es deu principalment a l’augment de la mida de les explotacions.

L’estratègia alternativa persegueix assolir una qualitat de producte valorada pels consumidors, que permeti defensar un diferencial de preu que millori el marge per unitat produïda i permeti assolir ingressos suficients amb menys volums de producte. Segons un estudi del Gabinet Tècnic del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) (abans Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, DAAM) publicat l’any 2009, aquesta diferència de preus pot oscil·lar des d’un 40 %, en el cas dels cereals, fins a un 23 %, en el cas de la vedella, si prenem com a indicador d’estratègia alternativa la producció ecològica (taules i i ii).

Figura 5. Estructura de les explotacions agràries a la UE. Facturació mitjana anual per explotació (milers d’euros) 2007

2010

43,2

EU-27

EU-15

6,9

5,3

5

25,5

20,9

19,8

41,6

49,5

2005

EU-N12

Font: European Commission - DG for Agriculture and Rural Development (2013).

38

001-106 Quaderns agraris 40.indd 38

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

25/05/2016 15:42:59

La dualització de l’estratègia empresarial de les explotacions agràries a Europa

Taula I. Comparació del preu dels cereals eco respecte dels cereals convencionals (2007) Ordi (€/100 kg)

Blat tou (€/100 kg)

Ecològic

Convencional

Diferència

Ecològic

Convencional

Diferència

19,56

13,93

40 %

22,52

15,50

45 %

Font: DAAM, 2009.

Taula II. Comparació del preu de la vedella eco respecte de la vedella convencional (2007) Vedella pes viu (€/100 kg) a l’entrada a l’escorxador Ecològic

Convencional

Diferència

250,20

203,56

22,9 %

Font: DAAM, 2009.

b) Especialització enfront de diversificació Les explotacions que fan agricultura global solen estar especialitzades en un sol producte. Aquesta professionalització i especialització permeten la mecanització de processos i la seva estandardització. Es produeix una alta homogeneïtzació del producte que permet la industrialització tant de la producció com de les futures transformacions del producte.

Les estratègies alternatives solen incorporar una més alta diversificació en gamma de productes o en l’oferta de serveis complementaris a la producció agrària, per exemple el turisme rural, amb l’objectiu d’aprofitar les economies de diversificació o economies d’abast. c) Matèries primeres per a la indústria enfront de productes finals per al consum Una altra característica que diferencia les dues estratègies analitzades és que l’agricultura global sol ser subministradora de matèries primeres per a la indústria agroalimentària (commodities o productes no transformats), olives, llet, raïm, cereals, productes amb poc valor afegit que solen ser la baula feble de tota la cadena de valor.

Per contra, l’estratègia alternativa s’orienta al producte de consum final, sigui carn, formatge, vi o oli, i a defensar el seu producte per la qualitat, la diferenciació i la proximitat al consumidor final. Un mecanisme per a diferenciar i garantir la qualitat són les denominacions d’origen (DO) i les indicacions geogràfiques protegides (IGP). A l’Estat espanyol, en els últims vint anys, han passat de 15 el 1988 a 176 el 2013, i han registrat increments molt ràpids en la producció (figura 6).

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

001-106 Quaderns agraris 40.indd 39

39

25/05/2016 15:42:59

B. Vilarasau

Figura 6. Evolució del nombre de DO i IGP a Espanya. Període 1988-2013 200 180 160 140 120 100 80 60 40

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1998

1996

1994

1992

1990

0

1988

20

Font: MAGRAMA (2014).

d) Circuits llargs enfront de circuits curts L’estratègia convencional, productora de matèries primeres, és part d’una cadena de valor llarga, amb multitud de graons i passos intermediaris entre el productor i el consumidor final.

Si agafem la cadena de valor genèrica del sector agroalimentari podem trobar una estructura similar a la que s’il·lustra en la figura 7. Podem observar que la cadena consta de quatre graons principals i molts més subgraons o estadis intermedis, entre la producció agrària i el consumidor final. Si a aquests graons els afegim les distàncies recorregudes per algunes matèries primeres, productes semielaborats o productes finals, trobem que a la distància estructural, el nombre d’estadis intermedis, hi hem d’afegir la distància física. La primera comporta un repartiment entre tots els agents que intervenen en el valor afegit, la segona implica un consum energètic i un impacte sobre el medi ambient. Per contra, a l’estratègia alternativa trobem trajectòries molt més curtes entre el productor i el consumidor final. Hi ha un circuit curt en què el productor es troba a un o dos graons del consumidor final i, en molts casos, la distància física entre els agents és molt més petita. Aquesta proximitat és font d’estalvi econòmic i energètic, i genera confiança. e) Mercats globals enfront de mercats locals En la mateixa línia que el punt anterior, en l’estratègia convencional trobem una hiperespecialització de les empreses i una producció a gran escala 40

001-106 Quaderns agraris 40.indd 40

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

25/05/2016 15:42:59

La dualització de l’estratègia empresarial de les explotacions agràries a Europa

Figura 7. Cadena agroalimentària

Producció primària

Producció pesquera

Indústria alimentària

Comercialització i distribució

Envasament

Emmagatzematge i transport

Consumidor

Producció agrícola Transformació

Producció ramadera Emmagatzematge i transport

Reenvasament

Consumidor final

Distribució i comercialització

Restauració

Font: Elaboració pròpia a partir de Puente (2013).

que distribueix producte a mercats globals i ho fa per abastir grans demandes de producte a baix cost unitari. Dins d’aquesta dinàmica, la integració de la producció en l’organització industrial resulta la més adient.

Per contra, els petits pagesos lligats a la terra sovint no poden complir les exigències del model o no obtenen rendibilitats apropiades i s’orienten cap a iniciatives de producció alternativa, de productes a petita escala, de manera artesanal i destinades a mercats locals.

Un altre aspecte que cal destacar és que els productes locals de proximitat solen estar lligats a la cultura gastronòmica del lloc on són produïts i, per tant, tenen la seva màxima acceptació al territori on es fa la producció. Amb tot, hi ha oportunitats de negoci en la venda de productes exòtics lluny de la zona de producció tradicional, com pot ser el vi a la Xina o el mango a Europa. f ) Agricultura intensiva enfront d’agricultura ecològica El monocultiu i la ramaderia intensiva associats a l’estratègia convencional solen comportar uns requeriments agronòmics i zootècnics per a la seva viabilitat, com ara l’ús de determinats inputs de fora del sector i la tecnificació dels processos productius. El monocultiu facilita l’aparició de plagues i malalties endèmiques i virulentes que necessiten fitosanitaris per a controlar-les. Les varietats millorades de productivitat elevada requereixen fertilitzants químics amb concentracions altes de macronutrients i molt específics per a la planta. La ramaderia intensiva en granges amb alta densitat i d’una sola espècie animal QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

001-106 Quaderns agraris 40.indd 41

41

25/05/2016 15:42:59

B. Vilarasau

afavoreix l’aparició de malalties, requereix tractaments preventius i una alimentació a base de concentrats. El baix preu de la unitat produïda només és rendible amb un alt grau de mecanització, que permet que un sol pagès porti moltes hectàrees o molts caps de bestiar i reduir el cost de la mà d’obra.

L’estratègia alternativa, si bé no renuncia a les millores tècniques existents, no és tan dependent dels inputs externs i permet dur a terme estratègies productives diferents. L’exemple més paradigmàtic en seria l’agricultura ecològica, que, amb pràctiques agronòmiques, aconsegueix controlar les plagues i malalties amb un ús mínim de productes químics o biològics. g) Agricultors professionals tradicionals enfront de pagesia nouvinguda Per Neus Monllor (2011, 2013), hi ha diferències importants entre les actituds de la pagesia tradicional i la pagesia nouvinguda. Per exemple, en les opcions productives majoritàries practicades pels pagesos joves. Segons l’estudi, el 89 % dels pagesos joves tradicionals (els fills de pagesos que han nascut en una família agrària) practiquen l’agricultura convencional, per contra, el 79 % de pagesia nouvinguda (els que entren novament al sector sense rellevar l’activitat dels pares) practiquen l’agricultura ecològica amb un predomini de l’horta (taula iii). h) Gestió individual vertical enfront de gestió col·lectiva horitzontal Les explotacions que escullen l’estratègia alternativa solen adoptar, en gran manera, fórmules de gestió més horitzontals, sigui de manera explícita constituint cooperatives o organitzacions similars, o implicant un grup de persones en el mateix projecte.

Per contra, les explotacions convencionals solen respondre a unitats familiars tradicionals jerarquitzades que sovint es troben integrades en grans Taula III. Tipus de producció practicada en funció de l’origen familiar i geogràfic dels joves pagesos Tipus de producció

Sud-est Ontàrio Pagesia tradicional

Pagesia nouvinguda

Joves

%

27

84

Integrada

0

Ecològica

Convencional

Total

Comarques gironines

Joves

Pagesia tradicional

%

Joves

%

3

17

32

89

0

0

0

2

5

16

15

83

2

32

100

18

100

36

Pagesia nouvinguda Joves

%

3

21

5,5

0

0

5,5

11

79

14

100

100

Font: Monllor (2011).

42

001-106 Quaderns agraris 40.indd 42

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

25/05/2016 15:42:59

La dualització de l’estratègia empresarial de les explotacions agràries a Europa

empreses, encara que també formen part de cooperatives agràries tradicionals que practiquen estratègies productives convencionals. i) Consum d’inputs externs enfront d’autosuficiència L’estratègia convencional sol ser dependent d’inputs externs. Dos exemples en són: la dependència a les importacions de soja de la producció porcina intensiva, o el consum d’aigua procedent del transvasament de conques de les plantacions hortícoles d’Almeria.

D’altra banda, els productors que adopten estratègies alternatives fan un ús més reduït d’inputs externs. A més de la reticència personal per cohe­ rència amb el model adoptat, dins l’estratègia alternativa molts agricultors practiquen la producció ecològica i solen emprar varietats o races autòctones, les llavors o reposició de les quals solen provenir del territori. La dimensió inferior de les explotacions alternatives i el seu lligam amb la terra solen ser característiques que augmenten l’autosuficiència d’aquests sistemes productius.

4. CONCLUSIONS El context actual ha propiciat, per un costat, la intensificació i la concentració empresarial del model convencional de producció agrària i, per l’altre, el desenvolupament d’una estratègia alternativa. Els factors afavoridors d’aquesta alternativa representen qüestionar-se l’agricultura intensiva conTaula IV. Característiques de l’estratègia convencional i de l’estratègia alternativa Estratègia convencional

Estratègia alternativa

Quantitat

Qualitat

Especialització

Diversificació

Matèries primeres

Producte final

Circuits llargs

Circuits curts

Mercats globals

Mercats locals

Agricultura intensiva

Agricultura ecològica

Agricultura professional

Nova pagesia

Ús intensiu d’inputs externs

Autosuficiència

Gestió individual vertical

Gestió col·lectiva horitzontal

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

001-106 Quaderns agraris 40.indd 43

43

25/05/2016 15:42:59

B. Vilarasau

vencional: l’elevat consum de recursos naturals, l’impacte sobre el canvi climàtic, els canvis en les pautes de consum i de salut, l’evolució de la PAC, les tensions en els mercats globals de les matèries primeres, etc.

L’estratègia convencional i l’estratègia alternativa tenen lògiques ben diferenciades que es poden sintetitzar en la taula iv.

La majoria de polítiques destinades al sector agrari s’han dissenyat en el marc de l’estratègia convencional d’intensificació productiva, en què el model productiu de referència per a modernitzar l’agricultura és sinònim d’intensificació i industrialització. Aquest també incideix en els programes dels estudis universitaris i professionals de les àrees d’enginyeria agronòmica i de veterinària.

Malgrat això, l’estratègia alternativa està en un creixement continuat i té un gran potencial per a complir el rol multifuncional que la societat exigeix a l’agricultura i per a adaptar-se als reptes del context socioeconòmic actual.

BIBLIOGRAFIA Alimentos Kilométricos (2015). «Calculadora de CO2. Amigos de la Tierra» [en línia]. <http://www.alimentoskilometricos.org/> [Consulta: 15 setembre 2015].

Allaire, G. (1996). «Emergence d’un noveau systeme productif en agriculture». Rev. Canadienne d’Economie Rurale, vol. 44, núm. 4.

Bartra, A. (2008). «Fin de fiesta. El fantasma del hambre recorre el mundo».

Argumentos [Mèxic: Universidad Autónoma Metropolitana Unidad Xochimilco, Distrito Federal], vol. 21, núm. 57 (maig-agost), p. 15-31.

Bauman, A. [et al.] (2015). «An evolving classification scheme of local food business models» [en línia]. <http://www.extension.org/pages/70544/ an-evolving-classification-scheme-of-local-food-business-models#.

VWcvbSHtmko> [Consulta: febrer 2015]. [3 gener 2015] Cooperativa de Cambrils (s. a.). «Web corporatiu» [en línia]. <http://www. coopcambrils.com> [Consulta: maig 2015].

Cooperativa Plana de Vic (s. a.). «Web corporatiu» [en línia]. <www.planadevic. cat> [Consulta: maig 2015].

Cooperativa Vinícola del Priorat, SCCL (s. a.). «Web corporatiu» [en línia]. <http:// www.vinicoladelpriorat.com> [Consulta: maig 2015].

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) (2009). «Informe de preus de la Producció Agrària Ecològica (PAE)» [en línia].

Dossier tècnic, núm. 01/2009. Gabinet Tècnic de la Direcció General de Planificació i Relacions Agràries. Observatori Agroalimentari de Preus. <http:// agricultura.gencat.cat/web/.content/de_departament/de02_estadistiques _observatoris/20_observatori_agroalimentari_de_preus/03_preus/06 _preus_agricultura_ecologica/fitxers_estatics/preus_pae_2009_1t.pdf> [Consulta: octubre 2015].

44

001-106 Quaderns agraris 40.indd 44

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

25/05/2016 15:43:00

La dualització de l’estratègia empresarial de les explotacions agràries a Europa

European Commission - DG for Agriculture and Rural Development (2011). The CAP towards 2020. Legal proposals [en línia]. <http://ec.europa.eu/agriculture/ cap-post-2013/legal-proposals/slide-show_en.pdf> [Consulta: febrer 2015].

— (2013). Rural development in the EU. Statistical and Economic Information.

Report 2013 [en línia]. <http://ec.europa.eu/agriculture/statistics/rural -development/2013/full-text_en.pdf> [Consulta: maig 2015].

Food and Agriculture Organization (FAO) (1996). «Enseñanzas de la revolución verde: hacia una nueva revolución verde» [en línia]. <http://www. fao.org/docrep/003/w2612s/w2612s06.htm> [Consulta: març 2015]. [Documents tècnics de referència de la Cimera Mundial de l’Alimentació, Roma (Itàlia, 13-17 novembre 1996)] (FAOSTAT Food and Agriculture Organization of the United Nations - Statistics Division) (2015). Balances Alimentarios. Equilibrios de los productos - Ganadería y pesca. Equivalente primario [en línia]. <http://faostat3.fao. org/browse/FB/BL/S> [Consulta: març 2015].

Guirado, C.; Badia, A.; Tulla, A. F.; Vera, A.; Valldeperas, N. (2013). «L’agricultura social. Aproximació conceptual i dinàmica en el context europeu».

Biblio 3W: Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales [Universitat de Barcelona], vol. xviii, núm. 1046 (25 octubre).

Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (MAGRAMA) (2004).

Informe monográfico «Hábitos de consumo de los nuevos hogares». Primer trimestre 2004. Estudi de mercat. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Observatorio del Consumo y la Distribución Alimentaria [en línia]. <http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/ consumo-y-comercializacion-y-distribucion-alimentaria/nuevos_hogares _04_tcm7-8072.pdf> [Consulta: maig 2015].

— (2014). Datos de las denominaciones de origen protegidas (D.O.P.) e indicaciones geográficas protegidas (I.G.P.) de productos agroalimentarios. Año 2013. Madrid: Subdirección General de Calidad Diferenciada y Agricultura Ecológica. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, p. 6.

Monllor, N. (2011). Explorant la jove pagesia: camins, pràctiques i actituds en el marc d’un nou paradigma agrosocial. Estudi comparatiu entre el sud-oest de la província d’Ontario i les comarques gironines. Tesi doctoral. Universitat de Girona.

— (2013). «La nova pagesia. Vers un nou model agrosocial». Quaderns Agraris [Barcelona], núm. 35, p. 7-24.

Puente, J. (2013). «La mejora de la cadena alimentaria y los intereses de Cantabria» [en línia]. <http://javierpuenteredondo.com/2013/04/13/la-mejora-de -la-cadena-alimentaria-y-los-intereses-de-cantabria/> [Consulta: juny 2015].

«Reglamento (CE) nº 1166/2008 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 19 de noviembre de 2008». Diario Oficial de la Unión Europea, L321/14 (1 desembre 2008).

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

001-106 Quaderns agraris 40.indd 45

45

25/05/2016 15:43:00

B. Vilarasau

Tello, E. [et al.] (2008). «Una interpretación de los cambios de uso del suelo desde el punto de vista del metabolismo social agrario. La comarca catalana del Vallès, 1853-2004». Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, vol. 7, p. 97-115.

V eggie T rumps (2013). «Food Miles Calculator» [en línia]. <http://www. foodmiles.com/> [Consulta: febrer 2015].

Verntallat (2015). «Web corporatiu de la Cooperativa de la Vall d’en Bas» [en línia]. <www.verntallat.com> [Consulta: maig 2015].

Ward, N.; Almås R. (1997). «Explaining change in the international agro-food system source». Review of International Political Economy, vol. 4, núm. 4 (hivern), p. 611-629.

46

001-106 Quaderns agraris 40.indd 46

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 29-46

25/05/2016 15:43:00

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 40 (juny 2016), p. 47-54 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.62

LA COOPERATIVA LLETERA DEL CADÍ: MARCA I QUALITAT Lourdes Viladomiu Departament d’Economia Aplicada, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Universitat Autònoma de Barcelona Rebut: 11 de novembre de 2015 - Acceptat: 30 de desembre de 2015

RESUM La cooperativa del Cadí ha fet cent anys el 2015 i constitueix un exemple d’excepció a Catalunya, ja que en el sector lleter transformador el cooperativisme no està gaire present. Cadí ha posat en funcionament una estratègia basada en el valor afegit, la marca, la qualitat, la innovació i la cooperació que li ha permès sobreviure en contextos socioeconòmics canviants. En aquesta nota assenyalarem breument l’evolució històrica, els factors d’èxit i els reptes actuals de la Cooperativa Cadí.

Paraules d’èxit.

clau:

cooperatives, sector lleter, indústria alimentària, factors

LA COOPERATIVA LECHERA DEL CADÍ: MARCA Y CALIDAD RESUMEN La cooperativa del Cadí cumplió en 2015 cien años de existencia y constituye una excepción de interés en Cataluña, ya que el cooperativismo está poco desarrollado en su sector transformador lácteo. Cadí ha implementado una estrategia basada en el valor añadido, la marca, la calidad, la innovación y la cooperación que le ha permitido sobrevivir en contextos socio­ económicos cambiantes. En esta nota recogemos los principales elementos históricos, los factores de éxito y los retos actuales de la Cooperativa Cadí.

Correspondència: Lourdes Viladomiu. Departament d’Economia Aplicada, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici B, 08193 Bellaterra. Tel.: 935 812 226. A/e: lourdes.viladomiu@uab.cat.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 47-54

001-106 Quaderns agraris 40.indd 47

47

25/05/2016 15:43:00

L. Viladomiu

Palabras de éxito.

clave:

cooperativas, sector lácteo, industria alimentaria, factores

THE CADÍ DAIRY COOPERATIVE: BRAND AND QUALITY ABSTRACT The Cadí Dairy Cooperative (1915-2015) is a case study of great interest because it is an exception in the dairy processing sector in Catalonia. For one hundred years, Cadí has applied a strategy based on added value, brand, quality, innovation and cooperation that has allowed it to survive in changing socioeconomic contexts. In this paper we summarize the main historical facts, success factors and current challenges.

Keywords: cooperatives, dairy industry, food industry, competitive success factors.

1. INTRODUCCIÓ Des de l’eliminació de les quotes lleteres l’abril del 2015, el sector lleter europeu està sotmès a una convulsió profunda. L’oferta registra un augment ràpid i la demanda no respon. El consum per capita de llet a la major part dels països de la Unió Europea (UE) està disminuint i els derivats lactis manifesten una tendència a l’estancament i al retrocés en els països amb un nivell d’ingressos més elevat. D’altra banda, les exportacions no segueixen les expectatives creades, a causa del veto a Rússia, la caiguda de la demanda del mercat xinès i la forta competència dels altres productors mundials.

La producció lletera al món es reparteix en tres grans àrees, de les quals la UE és el principal productor mundial amb quasi la quarta part, i Alemanya i França són els grans productors europeus de llet. La competència en els mercats mundials prové de Nova Zelanda, que exporta el 90 % de la seva producció i té un sector molt productiu, d’Austràlia i dels Estats Units. Entre els grans importadors, destaquen Rússia i molts dels països en via de desenvolupament de l’Àfrica, beneficiaris sovint de programes d’ajut alimentari que inclouen la llet.

Amb l’excepció de Nova Zelanda, el sector lleter ha estat i està fortament intervingut. Fins a la meitat del 2015, la UE funcionava amb un règim de quotes individuals per ramader i amb un sistema de penalització estricte en cas de sobrepassar la quantitat assignada. Les exportacions fora de la UE es beneficiaven d’un sistema de restitucions a l’exportació, ja que els preus ga48

001-106 Quaderns agraris 40.indd 48

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 47-54

25/05/2016 15:43:00

La Cooperativa Lletera del Cadí: marca i qualitat

rantits eren superiors als del mercat mundial. Les quotes es van assignar a escala de països i, dins aquests països, es van distribuir entre regions i ramaders. La possibilitat de transaccions de quota va permetre que els ramaders que van abandonar la producció la venguessin als que volien augmentar la dimensió, cosa que va facilitar el procés de concentració de la producció, la qual va quedar en mans de poques i grans explotacions.

La quota que es va assignar a Espanya va ser molt inferior al consum interior, de manera que més d’un 25 % del consum s’ha cobert amb importacions d’altres estats membres de la UE. Des de l’adhesió, el nombre d’explotacions i vaques ha registrat una davallada important, però no així la producció. Assenyalem que, en termes mitjans, la producció per vaca s’ha multiplicat per quatre. El model de producció de Catalunya i Espanya és en general molt intensiu, amb una alimentació basada en pinsos compostos i l’estabulació dels animals.

La indústria lletera, que estava molt atomitzada i en mans d’empreses privades quan Espanya es va integrar a la UE, s’ha anat concentrant i ha passat majoritàriament a capital estranger. La importància del cooperativisme en el sector lleter espanyol era limitada i molt inferior a la resta dels països de l’Europa occidental i actuaven fonamentalment com a central lletera, que subministrava la matèria primera a les grans indústries.

La Cooperativa Cadí trenca amb el prototip de la cooperativa lletera espanyola des de l’inici i constitueix una excepció molt interessant. En primer lloc, en farem una referència històrica breu, i assenyalarem posteriorment els elements que n’expliquen l’èxit i finalitzarem indicant quins són els reptes actuals als quals s’enfronta.

2. ELEMENTS HISTÒRICS La Cooperativa Lletera del Cadí (Cadí, SCCL) va ser fundada el 1915 a la Seu d’Urgell. La desaparició de les vinyes a conseqüència de la fil·loxera havia reafirmat l’orientació ramadera de la comarca i havia consolidat la producció bovina. Josep Zulueta i Gomis, registrador de la propietat i polític, i un grup de pagesos van fundar la Cooperativa per donar sortida als excedents de llet de les vaques de cria. Va ser una de les primeres cooperatives lleteres d’Espanya.

Els inicis van ser difícils, però l’any 1920 el nombre de socis era ja de 150 i la producció diària de 1.500 litres. L’any 1923 hi va haver una escissió de socis, de la qual va sorgir una empresa privada paral·lela (Lleteries); això va comportar una crisi a la Cooperativa i els anys 1928 i 1929 va estar a punt de tancar. A la dècada de 1930 la Cooperativa va fer un canvi de rumb i cinc anys després passà a ampliar el seu radi d’acció incloent-hi part de la comarca de la Cerdanya. Després de la Guerra Civil, va ser necessària una recomQUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 47-54

001-106 Quaderns agraris 40.indd 49

49

25/05/2016 15:43:00

L. Viladomiu

posició de la ramaderia i es va iniciar una etapa de forta modernització i automatització dels processos.

Amb l’adhesió d’Espanya a la UE, la Cooperativa va haver de lluitar per aconseguir un augment de les quotes dels seus socis que, quan es varen establir el 1992, assolien nivells més baixos dels necessaris per a fer front als requeriments de la Cooperativa. La intervenció de la Cooperativa va permetre un increment de més del 10 % de la quota de referència concedida als socis.

En els últims anys, la Cooperativa Cadí s’ha vist enfrontada a un mercat de la llet molt volàtil, a un procés de concentració de la distribució rapidíssim i a una fortíssima competència dels països de la UE en derivats lactis.

3. FACTORS D’ÈXIT 3.1. Aportar valor afegit La quasi totalitat de Cooperatives lleteres s’han limitat a la producció de llet i, en les dècades recents, a l’elaboració de llet tractada tèrmicament (UHT): un producte banalitzat per excel·lència i sovint utilitzat per les grans superfícies com a producte de reclam a preus rebentats.

Per contra, la Cooperativa Cadí des dels orígens es va encaminar a incorporar més valor afegit. Aquesta decisió va estar motivada per les carac­ terístiques del mercat de la llet de l’època, que feia inviable vendre un producte perible fora dels mercats locals, i pel fet que el consum per capita de llet era molt reduït. Inicialment, la Cooperativa va optar per produir mantega, el seu producte emblemàtic durant molts anys; a partir de l’any 1920 va començar a produir formatge i actualment disposa d’un ampli catàleg formatger. Posteriorment, l’any 1954, va iniciar la producció de lactosa i albúmina de llet destinades a la indústria farmacèutica com a excipients i per a la fabricació de ferments destinats a la curació d’embotits.

3.2. Marca pròpia i aposta pel territori i la muntanya Una altra de les característiques diferencials de la Cooperativa ha estat l’aposta per la marca pròpia des de l’origen, que ha permès diferenciar el producte i reconèixer la ubicació territorial de la seva producció. D’aquesta manera, la producció s’identificà amb la muntanya, amb la serralada del Cadí, amb la Seu d’Urgell, amb les valls dels Pirineus, gràcies a la seva marca.

La projecció de la marca s’ha fet amb campanyes de comunicació actives i amb la presència de la Cooperativa en fires, festes populars i promocionant trobades d’oci i esportives. Una presentació acurada i estable en el 50

001-106 Quaderns agraris 40.indd 50

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 47-54

25/05/2016 15:43:00

La Cooperativa Lletera del Cadí: marca i qualitat

temps ha permès la identificació fàcil de la marca i la seva aposta pel territori i la muntanya.

3.3. La qualitat Des de l’origen la Cooperativa va fer una aposta important per la qualitat. La qualitat ha estat un dels seus objectius permanents, i afecta la totalitat del procés. La Cooperativa ha tingut un fort protagonisme en la millora genètica, la selecció i el tractament de la ramaderia bovina, l’establiment de mesures higièniques als establiments ramaders, la prevenció de malalties i el maneig automatitzat.

La Cooperativa fa recollida diària de llet a tots els socis productors amb camions refrigerats i duu a terme anàlisis per determinar les característiques fisicoquímiques i bacteriològiques, el contingut de proteïna i de greix. Normes i controls de qualitat regeixen tot el procés de recollida i transformació de la matèria primera, i tot el procés de distribució.

La Cooperativa té una política d’acceptació i de preus condicionada a la qualitat. És a dir, si la llet no arriba a certs estàndards no és acceptada i el preu que es paga al soci depèn del contingut de proteïna i de greix. La llet és controlada abans de ser incorporada a la cisterna. D’altra banda, la Cooperativa només treballa amb llet de les ramaderies dels socis.

3.4. Els distintius oficials de qualitat L’aposta per la qualitat s’ha oficialitzat amb l’accés a diferents certificacions. La Generalitat de Catalunya li conferí la Marca Q. Posteriorment, l’any 2000, el «Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya» fabricat a la Cooperativa es va incloure dins l’esquema de denominacions d’origen protegides (DOP) de la UE. Aquesta distinció garanteix que, en l’elaboració d’aquest tipus de formatge, s’utilitza de manera exclusiva llet de vaca de raça frisona, alimentada per pastures de les dues comarques de referència i d’acord amb el reglament de la DOP, amb una maduració mínima de quaranta-cinc dies, a una temperatura i humitat constants. La producció es comercialitza sota la marca Urgèlia. L’any 2003, la mantega rebia la DOP de «Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya».

3.5. La innovació Josep Zulueta i Gomis, impulsor de la Cooperativa, va ser un revolucionari en tots els aspectes de la producció agrària, alimentària i en l’organització del seu processament i de la seva transformació. La Cooperativa va ser una QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 47-54

001-106 Quaderns agraris 40.indd 51

51

25/05/2016 15:43:00

L. Viladomiu

innovació en tots els àmbits de la cadena lletera del Pirineu, fins a arribar a ser un referent entre ramaders, centrals lleteres i indústria agroalimentària.

Entre les innovacions de les últimes dècades es poden destacar els canvis en l’alimentació de les vaques, amb la introducció de l’ensitjat d’herba i de la ració única o unifeed; l’aplicació del fred en origen gràcies als tancs i camions cisterna refrigerats; l’adequació de les instal·lacions al màxim respecte ambiental amb la construcció d’una estació depuradora a la fàbrica i una sèrie de millores en tot el procés productiu; la implementació de nous processos de fabricació de formatges i la informatització. D’altra banda, la innovació ha permès crear nous tipus de formatges que s’ajusten als canvis en els gustos i a les noves exigències dels consumidors.

3.6. Ampliació de mercats En l’origen el mercat de la Cooperativa era fonamentalment Catalunya i el gran mercat era Barcelona i la seva àrea metropolitana. A poc a poc, va créixer la projecció a altres zones d’Espanya i d’Andorra. Però el 1990 la venda a l’estranger era pràcticament inexistent. A partir de llavors, gràcies a un acord amb una empresa distribuïdora francesa que posteriorment va ser adquirida per la Cooperativa Cadí, inicià la projecció dins els països europeus, principalment a França. Segons dades de principi de la dècada actual, l’exportació ha arribat a representar el 25 % de la producció en períodes d’aquests últims anys.

3.7. Col·laborar i cooperar La filosofia del cooperativisme neix d’un esperit de cooperació entre productors, de manera que comercialitzin conjuntament els seus productes.

La Cooperativa Cadí va néixer amb uns objectius més amplis en emfatitzar la necessitat de canviar el model de producció boví de l’Alt Urgell i en produir i comercialitzar un producte final elaborat. L’especialització bovina va passar a orientar-se a la producció de llet i deixava en lloc secundari la venda de bestiar. I la llet seria transformada en mantega i formatge, cosa que ajudaria a obtenir un producte que permetés transportar-lo i comercialitzar-lo i que generés llocs de treball i valor afegit.

La història de la col·laboració entre socis no ha estat fàcil. La sortida de socis que havien estat quadres de la gestió i la constitució de l’empresa privada Lleteries va obrir un llarg període de confrontació entre ambdues empreses i de transvasament constant de ramaders i de llet entre elles. Aquest enfrontament va acabar amb el tancament de Lleteries el 1991 i el manteniment de la Cooperativa Cadí.

52

001-106 Quaderns agraris 40.indd 52

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 47-54

25/05/2016 15:43:00

La Cooperativa Lletera del Cadí: marca i qualitat

L’esperit cooperatiu i la fidelització han permès la supervivència de la Cooperativa. Com s’indicava a la Memòria del 1993 «cal insistir sovint que Cadí és una empresa d’economia social, integrada per productors de llet i conformada al pensament de la cooperació. I que cadascun dels socis és membre —‌part— de l’empresa, és empresa. Per tant, els interessos de la Cooperativa són només els interessos dels socis, de tots els socis, i consegüentment els acords, la totalitat de les determinacions, s’han de prendre sempre en funció del conjunt del col·lectiu, mai amb visions personalistes o sectorials. Una cooperativa, sense els socis, dit d’altra manera, al marge d’ells, no és res. I és per això que hem de comprendre bé la naturalesa socioeconòmica del cooperativisme».

4. REPTES El 2015, la Cooperativa Cadí va fer cent anys. Una trajectòria extraordinàriament llarga i, més, si considerem que avui el teixit cooperatiu en el sector lleter català és reduït. Durant aquests anys, la Cooperativa ha hagut de fer front a incidències pròpies de l’empresa, als problemes del sector lleter i de l’evolució general de l’economia i de la societat espanyoles. La Guerra Civil, la integració a la UE, les crisis econòmiques, però també la reforma de la política agrícola comuna (PAC) o les desavinences entre els seus socis han estat elements bàsics en la seva evolució. Però l’empresa Cadí ha estat capaç de superar les dificultats i avançar en una trajectòria plena d’èxits.

El futur conté oportunitats, però són molts els reptes. En primer lloc, a l’abril van desaparèixer les quotes lleteres que, si bé van encotillar la producció lletera europea, també van servir per a mantenir la producció en zones menys afavorides i de muntanya. La seva desaparició i l’increment de la producció que es registra a les zones més productives d’Europa obre molts interrogants sobre el futur de la producció lletera a la muntanya. En segon lloc, els productes de la Cooperativa han tingut sortida fonamentalment en les botigues de proximitat i la presència dels productes de la Cooperativa és reduïda en les grans cadenes alimentàries que avui estan guanyant quota de mercat. En tercer lloc, la fidelització del consumidor va ser clau en una generació que avui està sortint del mercat i que considerava els productes lleters uns béns superiors i altament saludables. Les noves generacions mostren una visió molt més crítica respecte de la llet de vaca i dels seus derivats.

En quart lloc, la competència en els mercats de la mantega i del formatge és molt forta, sovint hi ha promocions de producte danès, holandès i irlandès a preus molt baixos. En aquest context la cooperativa del Cadí es veurà obligada a minimitzar costos, esforçar-se per obrir nous mercats i posicionar-se en el segment gourmet de proximitat.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 47-54

001-106 Quaderns agraris 40.indd 53

53

25/05/2016 15:43:00

L. Viladomiu

BIBLIOGRAFIA Cadí Societat Cooperativa (s. d.). Memòria.

Cadí, SCCL; Gascón, C. (2015). Cadí: 100 anys de cooperativa. La Seu d’Urgell: Cadí, SCCL. Collantes, F. (2012). «El consumo de productos lácteos en España, 19502010». Documentos de Trabajo [Sociedad Española de Historia Agraria], 12-04.

Gasch, S.; Nistal, J. (1991). «La Cooperativa Lletera del Cadí en el marc de les transformacions socioeconòmiques del Pirineu». Salit, núm. 1, p. 75-91.

Gascón, C. (2010). Comarques oblidades: Josep Zulueta i el Pirineu l’any 1890. La Seu d’Urgell: Salòria.

Majoral, D. (1987). Estudi de l’agricultura a l’Alt Urgell. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Pujol, J.; Nicolau, R.; Hernández, I. (2007). «El consumo de leche fresca en Cataluña entre mediados del siglo xix y 1935: la difusión de un nuevo alimento». Historia Agraria, núm. 42.

Ràfols Casamada, J. (1997). «La producció de llet: un futur incert?». Quaderns Agraris, núm. 21, p. 63-72.

— (1998). «El abastecimiento de leche en Barcelona: de las vaquerías urbanas a las grandes superficies comerciales». A: Capel, H.; Linteau, P. A. (coord.). Barcelona-Montreal: Desarrollo urbano comparado. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, p. 285-298. També es pot trobar en línia (sense figures) a: <http://www.ub.es/geocrit/rafbcn. htm> [Consulta: desembre 2015].

Tulla, A. (1994). Procés de transformació agrària en àrees de muntanya: Les explotacions de producció lletera com a motor de canvi a les comarques de la Cerdanya, el Capcir, l’Alt Urgell i el Principat d’Andorra. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Viladomiu, L. [et al.] (1995). Factores microorganizativos de competitividad de las empresas de la alimentación en Cataluña. Barcelona: Fundació Empresa i Ciència.

54

001-106 Quaderns agraris 40.indd 54

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 47-54

25/05/2016 15:43:00

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 40 (juny 2016), p. 55-72 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.63

EFECTE DE LA PASTURA AMB EQUÍ I CABRUM SOBRE LA REDUCCIÓ DEL FITOVOLUM EN UN MATOLLAR MEDITERRANI

J. B

Jordi Bartolomé-Filella, M. Josep Broncano-Atienza i Josefina Plaixats-Boixadera Departament de Ciència Animal i dels Aliments, Universitat Autònoma de Barcelona Rebut: 7 de novembre de 2015 - Acceptat: 4 de desembre de 2015

RESUM El treball que es presenta postula recuperar i utilitzar els ramats en la gestió forestal encaminada a la prevenció d’incendis en hàbitats mediterranis.

L’objectiu d’aquest estudi ha estat determinar les variacions estructurals de la vegetació d’una brolla mediterrània sotmesa a pastura de cavalls i cabres, i comparar l’efecte de cada espècie animal sobre la vegetació per a disminuir el risc d’incendi. La càrrega ramadera va ser de 70 UR/ha, elevada i intensa, de quatre dies de durada.

Els resultats obtinguts indiquen que tant les cabres com els cavalls són eficients en la disminució del fitovolum combustible. Les espècies més pasturades van ser la foixarda (Globularia alypum) i el bruc d’hivern (Erica multiflora). L’efecte dels cavalls va ser significativament superior sobre la mortalitat de les plantes (21 %) respecte de les cabres (10 %). Les dues espècies animals redueixen significativament l’alçària dels matolls però no es van trobar diferències entre elles. En canvi, la pastura amb cabres va mostrar una reducció més gran de superfície de capçada i del fitovolum (38 % enfront del 36 %).

Paraules clau: pasturatge, vegetació arbustiva, risc d’incendi.

Correspondència: Josefina Plaixats-Boixadera. Departament de Ciència Animal i dels Aliments, Universitat Autònoma de Barcelona, Campus UAB, 08193 Bellaterra. Tel.: 935 812 152. A/e: josefina. plaixats@uab.cat.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

001-106 Quaderns agraris 40.indd 55

55

25/05/2016 15:43:00

J. Bartolomé-Filella, M. J. Broncano-Atienza, J. Plaixats-Boixadera

EFECTO DEL PASTOREO CON EQUINO Y CAPRINO SOBRE LA REDUCCIÓN DE FITOVOLUMEN EN UN MATORRAL MEDITERRÁNEO RESUMEN El trabajo que se presenta postula la recuperación y utilización de los rebaños en la gestión forestal encaminada a la prevención de incendios en hábitats mediterráneos.

El objetivo de este estudio ha sido determinar las variaciones estructurales de la vegetación de un matorral mediterráneo sometido a pastoreo de caballos y cabras, y comparar el efecto de cada especie animal sobre la vegetación para la disminución del riesgo de incendio. La carga ganadera fue de 70 UR/ha, elevada e intensa, de cuatro días de duración.

Los resultados obtenidos indican que tanto las cabras como los caballos son eficientes en la disminución del riesgo de incendio. Las especies más pastoreadas fueron la coronilla de fraile (Globularia alypum) y el brezo de invierno (Erica multiflora). El efecto de los caballos fue significativamente superior sobre la mortalidad de las plantas (21 %) respecto a las cabras (10 %). No se encontraron diferencias significativas en la reducción de la altura de las plantas. En cambio, el pastoreo con cabras mostró una mayor reducción de superficie de copa y del fitovolumen (38 % versus 36 %).

Palabras clave: pastoreo, vegetación arbustiva, riesgo de incendio.

EFFECT OF GRAZING HORSES AND GOATS ON REDUCTION OF PHYTOVOLUME IN A MEDITERRANEAN SCRUBLAND ABSTRACT This paper postulates the recovery and use of livestock in forest management aimed at preventing wildfires in Mediterranean habitats.

The purpose of this study was to determine the structural variations of Mediterranean scrub vegetation subjected to grazing horses and goats, and to compare the effect of each animal species on vegetation with respect to the reduction of fire risk. The stocking rate was 70 UR/ha, for four days.

The results indicate that both goats and horses are efficient in reducing fire hazard. The species most grazed were Globularia alypum and Erica multiflora. Horses produced a significantly higher mortality of plants (21%) than goats (10%). There were no significant differences in the reduction of plant height. On the other hand, grazing with goats led to a greater reduction of crown surface and phytovolume (38% vs 36%).

Keywords: grazing, scrub, fire hazard.

56

001-106 Quaderns agraris 40.indd 56

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

25/05/2016 15:43:00

Efecte de la pastura amb equí i cabrum sobre la reducció del fitovolum

1. INTRODUCCIÓ A partir de la segona meitat del segle xx, els canvis d’usos del sòl derivats de la disminució de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals han desembocat en un increment de les formacions llenyoses. A la conca mediterrània, aquest procés ha comportat un increment del risc d’incendis i de la magnitud dels incendis. En aquest sentit, les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) presenten els percentatges més elevats de superfície cremada en molts d’aquests països (Corona et al., 1998), cosa que dóna lloc a brolles de matolls germinadors, com la gatosa (Ulex parviflorus) o el romaní (Rosmarinus officinalis), que esdevenen dominants en el paisatge (Vallejo i Alloza, 1998).

Amb la implantació del programa sobre l’Home i la Biosfera (MAB) de la Unesco al final dels anys setanta, el pasturatge en els boscos mediterranis va ser motiu de discussió reiterada. La seva funció en la prevenció d’incendis forestals va quedar prou palesa a la reunió internacional que va tenir lloc a Salamanca l’octubre de 1980 sota el títol: «Pasturatge a les zones boscoses de la zona mediterrània. Ramaderia extensiva en països mediterranis». Des d’aleshores, la pastura amb ungulats domèstics s’ha anat emprant com una eina de gestió de matollars i boscos mediterranis (Etienne et al., 1996), tot i que de manera molt discreta, sobretot a Catalunya. Cal dir, però, que l’interès en l’aprofitament dels recursos farratgers dels boscos i en el paper del bestiar sobre el control de la biomassa combustible acumulada en la vegetació ha anat creixent de manera progressiva (Botelho, 1999; Descombes, 2004). En aquest sentit, els ramats de cabres constitueixen una bona eina per a disminuir el risc d’incendis (Perevolotsky i Haimov, 1992), tot i que aquests animals han estat considerats un agent pertorbador important de la vegetació mediterrània (Le Houérou, 1981).

Però en tractar-se d’un remugant petit, la seva capacitat d’intervenció en matollars o boscos molt densos és limitada. La utilització d’herbívors de talla gran, com vaques o cavalls, que poden afegir un efecte considerable de trepig al control del matollar, també s’ha assajat en diverses formacions llenyoses (Lamoot et al., 2005). La incidència del bestiar sobre la vegetació depèn de com els animals estan constituïts morfològicament i de com funcionen fisiològicament. Aquestes diferències morfològiques i fisiològiques entre la família dels bòvids (remugants) i la dels èquids (fermentadors intestinals) preveuen un ús diferent de l’hàbitat i un impacte també diferent sobre la vegetació que es podria emprar per a optimitzar la reducció de biomassa combustible. És conegut que els equins, quan poden triar, concentren la seva activitat alimentària en comunitats herbàcies dominades per gramínies (Dyne et al., 1980), amb preferència per plantes de poca alçària. En comparació, els petits remugants, i sobretot les cabres, desenvolupen la seva activitat alimentària preferentment en formacions llenyoses (Bartolomé et al., 1998) QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

001-106 Quaderns agraris 40.indd 57

57

25/05/2016 15:43:00

J. Bartolomé-Filella, M. J. Broncano-Atienza, J. Plaixats-Boixadera

i poden influir en el control del matollar amb un maneig adequat (MorandFehr et al., 1983), sobretot quan la càrrega ramadera és elevada (Bartolomé et al., 2004).

Els remugants digereixen de manera més completa les fraccions de les parets cel·lulars que els èquids (Soest, 1982), però la seva taxa d’ingesta és més baixa atès que retenen l’aliment durant un període de temps més llarg en el tracte digestiu. D’altra banda, les cabres es caracteritzen per la capacitat d’adaptació als canvis del valor nutritiu de la vegetació (Osoro et al., 2005), i poden alimentar-se perfectament amb espècies riques en metabòlits secundaris i molt lignificades (Provenza et al., 1990).

Hi ha pocs estudis científics sobre l’ús d’un mateix hàbitat per diferents espècies d’herbívors domèstics en la prevenció d’incendis, malgrat el potencial ramader de moltes zones forestals catalanes i la disminució de costos econòmics en el manteniment de les àrees tallafoc (Ruiz-Mirazo et al., 2009).

La manca d’informació sobre els efectes de la càrrega ramadera, els períodes de pastura, la selecció d’espècies o el trepig, entre d’altres, dificulten les propostes de gestió en un ampli ventall de situacions, alhora que justifiquen la recerca sobre les relacions entre el bestiar i la vegetació.

L’objectiu d’aquest estudi ha estat determinar les variacions estructurals de la vegetació d’una brolla mediterrània sotmesa a pastura de cavalls i cabres, i comparar l’efecte de cada espècie animal sobre la reducció del volum vegetal per a la disminució del risc d’incendi.

2. MATERIAL I MÈTODES 2.1. Àrea d’estudi L’estudi s’ha dut a terme al sud de la comarca de l’Anoia, dins del terme de Piera, a la finca Font Galí (figura 1).

2.2. Vegetació La vegetació de la zona d’estudi, dins de la finca, està formada per un matollar dens, d’una hectàrea de superfície, derivada de l’abandó d’antigues feixes de conreu. El matollar és una brolla calcícola mediterrània amb romaní (Rosmarinus officinalis), bruc d’hivern (Erica multiflora), gatosa (Ulex parviflorus) i foixarda (Globularia alypum). Segons la classificació de combustible vegetal de Rothermel, es tractaria d’un matollar de model 6.1 Són matollars que cobreixen quasi tot el sòl, amb espècies de fullatge 1. Vegeu http://www.creaf.uab.es/sibosc/models/definicions/definicio_c.htm.

58

001-106 Quaderns agraris 40.indd 58

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

25/05/2016 15:43:00

Efecte de la pastura amb equí i cabrum sobre la reducció del fitovolum

Figura 1. A) Localització de l’àrea d’estudi a la comarca de l’Anoia. B) Localització de la finca Font Galí dins del municipi de Piera i de les parcel·les experimentals dins de la finca. C) Delimitació i numeració de les parcel·les experimentals.

A

B

C

Font: Elaboració pròpia a partir de https://www.google.es/maps.

inflamable que permeten que el foc es propagui amb velocitats de vent moderades.

Es van delimitar quatre parcel·les de 20 × 10 m, dues per a ser pasturades per cavalls (Z1 i Z2) i dues per cabres (Z3 i Z4). Aquestes parcel·les es van tancar amb malla i filat elèctric.

L’abundància relativa de les espècies a l’inici de l’experiència es va determinar mitjançant dos transsectes d’intercepció lineal de 10 m dins de cada parcel·la seguint la metodologia de Cumings i Smith (2000).

El matollar o brolla mediterrània estudiat es pot considerar una etapa de la successió secundària iniciada després d’un incendi forestal ocorregut quinze anys abans. Etapes serials de matollar com aquesta poden romandre així durant molt de temps (Fulbright, 1996), sobretot quan alguns dels seus components són espècies pirofítiques, com la gatosa (Baeza, 2001), amb un QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

001-106 Quaderns agraris 40.indd 59

59

25/05/2016 15:43:01

J. Bartolomé-Filella, M. J. Broncano-Atienza, J. Plaixats-Boixadera

elevat potencial d’ignició (a causa de la quantitat elevada de necromassa que conserva en peu), i en conseqüència causa d’incendis reiterats. La pineda es pot considerar una etapa posterior a l’anterior, amb més desenvolupament de l’estrat arbori.

Entre les espècies considerades en l’estudi, el romaní presenta un risc d’incendi moderat (Papió i Trabaud, 1990) i un contingut elevat de compostos secundaris (alcaloides, flavonoides i tanins) que actuen com a repel·lents dels herbívors (Bottega i Corsi, 2000). Així, caldria esperar que aquesta espècie fos la menys afectada pel consum, almenys per part dels cavalls. D’altra banda, el bruc d’hivern és una espècie amb gran capacitat de rebrot després dels incendis i que els herbívors domèstics poden consumir. L’efecte de la dallada reiterada (mossegades) comporta una reducció important de biomassa i volum (Vilà i Terradas, 1992). Seria previsible, doncs, que aquesta fos l’espècie més afectada per la pastura.

2.3. Animals i càrrega ramadera Es van emprar dos cavalls d’uns tres-cents quilos de pes viu i de raça creuada (un amb caràcters d’hispanoàrab i l’altre de bretó cerdà) que van pasturar durant quatre dies seguits en cadascuna de les dues parcel·les assignades (Z1 i Z2). Les altres dues parcel·les (Z3 i Z4) les van pasturar sis cabres de raça pirenaica d’uns quaranta-set quilos de pes viu. Considerant que la càrrega ramadera és el quocient entre les unitats ramaderes (UR)2 i la superfície pasturada en un temps determinat, i per tal d’aplicar càrregues equivalents a totes les parcel·les, les sis cabres van pasturar durant vuit dies i els dos cavalls durant quatre. Es va assumir, doncs, que les sis cabres equivaldrien a un cavall, tot i que aquest tipus d’equivalències són motiu de discussió freqüent (Mandaluniz et al., 2004). D’aquesta manera, la càrrega ramadera emprada en aquesta experiència va ser alta, de l’ordre de 70 UR/ha, però aplicada d’una manera puntual.

Tots els animals havien estat prèviament en contacte amb aquest tipus de vegetació i van pasturar lliurement dins la parcel·la durant tot el dia, mentre que a la nit es van estabular. Al vespre van rebre un suplement alimentari amb poca fibra (per tal de forçar el consum de les parts més lignificades i a la vegada més combustibles de la vegetació): 150 g d’ordi i pa sec per cabra i 500 g de pinso de cereals per cavall.

2. La unitat ramadera (UR) és la unitat de mesura que s’obté aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i dels tipus, per poder així presentar en una mateixa unitat d’equivalència les diferents espècies. En el nostre cas: 1 cavall = 0,7 UR i 1 cabra = 0,12 UR. (Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, DARP.) 60

001-106 Quaderns agraris 40.indd 60

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

25/05/2016 15:43:01

Efecte de la pastura amb equí i cabrum sobre la reducció del fitovolum

Figura 2. Animals pasturant a l’inici de l’experiència

Font: Fotografies de Xavier Xortó.

2.4. Estimació del consum Per a estimar el consum de matolls per part del bestiar, es van emprar relacions al·lomètriques entre el pes i l’alçària o la cobertura (Ferguson i Marsden, 1977) per a determinar el fitovolum, o la fitomassa farratgera (Castro et al., 1996; Patón et al., 1998).

A cada parcel·la es van delimitar dos transsectes de 10 × 0,5 m i es van marcar amb etiquetes d’estany tots els individus. D’aquests individus se’n va determinar l’espècie i se’n va mesurar l’alçària (H) i els diàmetres major (D) i menor (d) de capçada. Aquestes mesures es van fer al principi de l’estiu, abans d’iniciar el tractament de pastura (temps 1), i es van repetir a la tardor, després de la pastura (temps 2). Un altre transsecte (control) establert fora de les parcel·les va permetre determinar les possibles variacions estructurals causades pel creixement de les plantes des de l’inici fins al final de l’experiència.

2.5. Tractament de les dades Les dades obtingudes van permetre estimar la superfície de capçada i el volum (fitovolum) dels matolls. Per a la comparació de mitjanes es van fer anàlisis de la variància ANOVA simple i de mesures repetides. En el cas de l’alçària, la superfície de capçada i el volum es van aplicar a la transformació logarítmica per normalitzar els residus.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

001-106 Quaderns agraris 40.indd 61

61

25/05/2016 15:43:01

J. Bartolomé-Filella, M. J. Broncano-Atienza, J. Plaixats-Boixadera

3. RESULTATS 3.1. El matollar abans de la pastura Abans d’introduir els animals a les diferents zones establertes en el matollar, se’n van determinar el nombre d’espècies, la presència d’espècies dominants i els seus paràmetres estructurals.

3.1.1. Distribució de les espècies en el matollar Les espècies vegetals de caràcter arbustiu-arbori presents han estat un total de nou: l’espècie més abundant ha estat el romaní (Rosmarinus officinalis), amb un 41,1 % del total d’individus, seguida pel bruc d’hivern (Erica multiflora), amb un 30,2 %, la gatosa (Ulex parviflorus), amb un 13,8 %, i la foixarda (Globularia alypum), amb un 9,6 % (figura 3).

3.1.2. L’alçària de les plantes La taula i mostra els resultats de l’anàlisi estadística de la variació de l’alçària mitjana en funció de l’espècie vegetal (s’estudien les quatre més abundants) i de la zona de mostreig. Les diferències han resultat significatives, igual que la seva interacció.

Figura 3. Abundància de les diferents espècies presents al matollar Abundància (%) 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

Ro

Em

Up

Ga

Bf

Jo

Gs

Ph

Rg

Espècie Bf: Bupleurum fruticosum; Em: Erica multiflora; Ga: Globularia alypum; Gs: Genista scorpius; Jo: Juniperus oxycedrus; Ph: Pinus halepensis; Ro: Rosmarinus officinalis; Rg: Ruta graveolens; Up: Ulex parviflorus.

Font: Elaboració pròpia.

62

001-106 Quaderns agraris 40.indd 62

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

25/05/2016 15:43:02

Efecte de la pastura amb equí i cabrum sobre la reducció del fitovolum

Taula I. Anàlisi de la variància dels factors espècie i zona sobre l’alçària mitjana de les plantes del matollar DF

SS

MS

F-Value

p-Value

Espècie vegetal

3

97.173,4

32.391,1

59,936

< 0,0001

Zona

4

8.510,5

2.127,6

3,937

0,0038

12

16.064,2

1.338,6

2,477

0,0039

417

225.359,2

540,4

Espècie × zona Residual

DF: graus de llibertat; SS: suma de quadrats; MS: suma de quadrats totals menys els residuals.

Font: Elaboració pròpia.

Tal com es mostra en la figura 4, l’espècie amb més alçària ha estat la gatosa (95,4 ± 3,8 cm), seguida del romaní (89,0 ± 1,7 cm), la foixarda (59,5 ± 2,5 cm) i el bruc d’hivern (58,9 ± 1,7 cm). Però l’alçària de les espècies ha resultat significativament dependent de la zona de mostreig, ja que la zona 4 (Z4) ha presentat valors superiors respecte a l’alçària per a les quatre espècies que la resta de zones (dades no mostrades).

Figura 4. Alçàries mitjanes (en centímetres) de les espècies més representatives del matollar abans de la pastura H mitjana (cm)

120 100 80 60 40 20 0

Em

Ga

Ro

Up

Espècie Em: Erica multiflora; Ga: Globularia alypum; Ro: Rosmarinus officinalis; Up: Ulex parviflorus.

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

001-106 Quaderns agraris 40.indd 63

63

25/05/2016 15:43:02

J. Bartolomé-Filella, M. J. Broncano-Atienza, J. Plaixats-Boixadera

3.1.3. Paràmetres estructurals Quant a la superfície de les capçades (D × d), no ha resultat estadísticament diferent en les diferents espècies arbustives (F = 1,9; p = 0,1237) ni per la zona (F = 2,36; p = 0,0558) ni per la interacció entre ambdues (F = 1,37; p = 0,1735).

En la figura 5 s’observa que les espècies amb més superfície de capçada són la foixarda i el romaní i la de menys, el bruc d’hivern.

La variació del fitovolum de les plantes ha estat significativa entre les diferents espècies (F = 9,97; p = 0,0001), però, en canvi, no ho ha estat entre zones de mostreig (F = 1,75; p = 0,1374) ni tampoc no ho ha estat la interacció entre ambdues (F = 1,57; p = 0,0971). El volum de les capçades ha estat significativament superior en el romaní i la gatosa i inferior a la foixarda i el bruc d’hivern, respectivament (figura 6).

3.2. El matollar després de la pastura Després del pasturatge dels animals sobre les diferents zones establertes en el matollar, es va determinar el nombre d’espècies, la presència d’espècies dominants i els seus paràmetres estructurals.

Figura 5. Superfície de capçada de les diferents espècies abans de la pastura Superfície (cm2)

2.500 2.000 1.500 1.000 500 0

Em

Ga

Ro

Up

Espècie Em: Erica multiflora; Ga: Globularia alypum; Ro: Rosmarinus officinalis; Up: Ulex parviflorus.

Font: Elaboració pròpia.

64

001-106 Quaderns agraris 40.indd 64

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

25/05/2016 15:43:02

Efecte de la pastura amb equí i cabrum sobre la reducció del fitovolum

Figura 6. Volum de capçada de les diferents espècies abans de la pastura Volum (cm3)

160.000 140.000 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 0

Em

Ga

Ro

Up

Espècie Em: Erica multiflora; Ga: Globularia alypum; Ro: Rosmarinus officinalis; Up: Ulex parviflorus.

Font: Elaboració pròpia.

3.2.1. Distribució de les espècies en el matollar Després d’haver aplicat els tractaments de pastura (cavalls i cabres), es va trobar un nombre de plantes mortes, vives i desaparegudes, depenent del tractament (p = 0,0030). Mentre que el nombre de plantes vives va ser semblant en les parcel·les pasturades (figura 7), el nombre de plantes mortes trobades en les de cavalls va mostrar diferències significatives.

L’espècie animal (cabra o cavall) influeix en el nivell de mortalitat de les plantes considerades. El nombre de plantes mortes que es van trobar en les parcel·les pasturades per cavalls (21 %) va ser significativament superior Figura 7. Percentatge del nombre de plantes vives (v), mortes (m) i desaparegudes (d) en els tractaments de pastura aplicats (cavalls i cabres) Estat de les plantes (%) CAVALLS 10,27 20,55

Estat de les plantes (%) CABRES 20,6

d m

d 10,68

v

m v

68,7

69,2

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

001-106 Quaderns agraris 40.indd 65

65

25/05/2016 15:43:03

J. Bartolomé-Filella, M. J. Broncano-Atienza, J. Plaixats-Boixadera

Figura 8. Efecte de l’animal (cavalls o cabres) sobre l’alçària de les plantes després de la pastura 90 80

Alçària (cm)

70 60 50

cavalls

40

cabres

30 20 10 0

1

2 Temps

1: abans de la pastura; 2: després de la pastura.

Font: Elaboració pròpia.

al de les cabres (10 %), probablement a causa de l’efecte del trepig dels cavalls. Tot i això, cal considerar que, en el cas de les cabres, es va trobar un nombre més elevat de plantes desaparegudes que podrien ser mortes o vives amb l’etiqueta perduda.

Taula II. Anàlisi de la variància de mesures repetides per les diferents mesures estructurals de les plantes preses en el mostreig 1 (abans de la pastura) i 2 (després de la pastura) Font de variació

Alçàries

Superfície de capçades

Volum de capçades

Animal

F = 1,2, p = 0,2587

F = 19,3, p = 0,0001

F = 17,4, p = 0,0001

Espècie vegetal

F = 39,32, p = 0,0001

F = 5,5, p = 0,0010

F = 13,1, p = 0,0001

Animal × espècie

F = 0,7, p = 0,5477

F = 2,4, p = 0,0603

F = 2,2, p = 0,0829

Mostreig (1 i 2)

F = 136,3, p = 0,0001

F = 78,0, p = 0,0001

F = 134,0, p = 0,0001

Mostreig × animal

F = 7,4, p = 0,0068

F = 11,9, p = 0,0006

F = 17,1, p = 0,0001

Mostreig × espècie

F = 2,0, p = 0,1009

F = 5,2, p = 0,0016

F = 5,7, p = 0,0008

Mostreig × animal × espècie

F = 1,8, p = 0,1456

F = 0,8, p = 0,4784

F = 1,4, p = 0,2271

Font: Elaboració pròpia.

66

001-106 Quaderns agraris 40.indd 66

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

25/05/2016 15:43:04

Efecte de la pastura amb equí i cabrum sobre la reducció del fitovolum

3.2.2. L’alçària de les plantes Com era esperable, les alçàries de totes les espècies estudiades van disminuir amb l’efecte pastura (figura 8). Aquesta reducció va ser una mica més important en les zones pasturades per cabres (24 %) respecte a les pasturades amb cavalls (22 %), sense arribar a ser significativa.

3.2.3. Paràmetres estructurals La taula ii mostra els resultats de l’anàlisi estadística de la variació de les superfícies, que indiquen que tant l’espècie vegetal com l’animal utilitzades han tingut un efecte significatiu sobre la variació de la superfície de les capçades, i les cabres són les que hi han tingut un efecte més gran (figura 9).

La figura 10 mostra la disminució de la superfície que va resultar ser més pronunciada en les espècies de menys alçària: bruc d’hivern i foixarda, és a dir, les més accessibles per als animals.

Els resultats, pel que fa a la variació del volum de les plantes després de passar els animals, són similars als de les capçades (taula ii). El volum ha disminuït en una proporció més gran en les espècies vegetals més baixes (bruc d’hivern [Em] i foixarda [Ga]), i han estat les cabres les que han provocat un descens superior (figura 11).

Els resultats obtinguts indiquen que l’espècie animal influeix en la disminució dels paràmetres estructurals. La disminució de les capçades i els voFigura 9. Efecte de l’animal (cavalls o cabres) sobre la superfície de les capçades de les plantes després de la pastura 1.800

Superfície (cm2)

1.600 1.400 1.200 1.000

cavalls

800

cabres

600 400 200 0

1

2 Temps

1: abans de la pastura; 2: després de la pastura.

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

001-106 Quaderns agraris 40.indd 67

67

25/05/2016 15:43:04

J. Bartolomé-Filella, M. J. Broncano-Atienza, J. Plaixats-Boixadera

Figura 10. Variació de la superfície (S) de les capçades després de la pastura segons l’espècie vegetal (dades transformades logarítmicament) 3,2 3,1

Log de la S de la capçada

3 2,9

Em

2,8

Ga

2,7

Ro Up

2,6 2,5 2,4 2,3

1

2 Temps

1: abans de la pastura; 2: després de la pastura.

Em: Erica multiflora; Ga: Globularia alypum; Ro: Rosmarinus officinalis; Up: Ulex parviflorus.

Font: Elaboració pròpia.

lums va ser més acusada en el cas de la pastura amb cabres (33 % de capçada i 38 % de volum) respecte a la de cavalls (25 % de capçada i 36 % de volum).

Cal assenyalar que no es van detectar les diferències de selecció d’espècies vegetals esperades (preferència o rebuig) entre els dos tipus d’animals.

3.3. Altres observacions Alguns aspectes no mesurats, però observats durant l’experiència, i que aporten més informació als resultats són els següents: — L’espècie que en un primer moment els animals, cavalls i cabres, van menjar amb més intensitat va ser el bruc d’hivern (Erica multiflora).

— Els cavalls acostumaven a menjar a les parts baixes dels matolls, cosa que podria fer subestimar l’efecte de l’animal sobre la planta quan només se’n mesuren l’alçària i els diàmetres de capçada. Les cabres, en canvi, menjaven en tota l’alçària a què arribaven.

68

001-106 Quaderns agraris 40.indd 68

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

25/05/2016 15:43:04

Efecte de la pastura amb equí i cabrum sobre la reducció del fitovolum

Figura 11. Efecte de l’animal (cavalls o cabres) sobre el volum de les capçades de les plantes després de la pastura 140.000 120.000

Volum (cm3)

100.000 80.000

cavalls cabres

60.000 40.000 20.000 0 1

2 Temps

1: abans de la pastura; 2: després de la pastura.

Font: Elaboració pròpia.

— Els cavalls eren capaços de consumir les parts més lignificades de les plantes (tiges i branques seques) i no semblava afectar-los l’espinescència de la gatosa.

— Les cabres van consumir una gran quantitat de material verd (fulles) i van deixar moltes branques al peu totalment esfullades. Aquest fet podria fer subestimar l’efecte d’aquest animal sobre la planta, per la mateixa raó anterior.

Figura 12. Comparació de l’efecte de pastura amb cabres. Parcel·la ja pasturada a la dreta i encara sense pasturar a l’esquerra

Font: Fotografia de Xavier Xortó.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

001-106 Quaderns agraris 40.indd 69

69

25/05/2016 15:43:05

J. Bartolomé-Filella, M. J. Broncano-Atienza, J. Plaixats-Boixadera

— En el matollar, només algunes gatoses mostraven bona part de la capçada verda després de la pastura amb cabres. Els cavalls, en canvi, van deixar molt material verd sobre la planta en totes les espècies.

— Els espais oberts pels cavalls van ser de dimensions superiors als oberts per les cabres, cosa que s’explica per la grandària de l’animal.

4. CONCLUSIONS — Els efectes a curt termini d’una càrrega ramadera puntual i alta (70 UR/ha durant quatre dies) sobre la vegetació estudiada depenen del tipus d’animal.

— Les dues espècies animals, cabra i cavall, han resultat eficients en la reducció de paràmetres estructurals de la vegetació i, en conseqüència, adequats per a tasques de prevenció d’incendis forestals.

— Els cavalls han provocat una mortalitat de les plantes més elevada (21 %) que no pas les cabres (10 %).

— La reducció de l’alçària de les plantes ha estat similar en els dos tractaments (cabres o cavalls).

— La pastura amb cabres, respecte a la de cavalls, comporta una reducció més gran de superfície de capçada.

— La reducció del fitovolum ha estat lleugerament superior en el cas de les cabres (38 % davant del 36 %).

— Les espècies més afectades per la pastura, pel que fa a reducció de paràmetres estructurals, han estat la foixarda (Globularia alypum) i el bruc d’hivern (Erica multiflora).

5. AGRAÏMENTS Aquest treball va ser finançat pel projecte Guardabosc. S’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de Josep M. Alcañiz, Isabel Jiménez, Feliu López, Cristina Madruga, Pascual Molina, Jordi Pasquet, Ricard Pasquet i membres de les Agrupacions Forestals del Baix i Alt Penedès i del Garraf.

BIBLIOGRAFIA Baeza, M. J. (2001). Aspectos ecológicos y técnicos de control de combustible (roza y quema controlada) en matorrales con alto riesgo de incendio dominados por Ulex parviflorus (Pourr.). Tesi doctoral. Universitat d’Alacant. 236 p.

Bartolomé, J.; Plaixats, J.; Fanlo, R.; Boada, M. (2004). «Conservation of isolated Atlantic heathlands in the Mediterranean region: effects of land-use changes in the Montseny». Biological Conservation, vol. 122 (1), p. 81-88.

70

001-106 Quaderns agraris 40.indd 70

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

25/05/2016 15:43:05

Efecte de la pastura amb equí i cabrum sobre la reducció del fitovolum

Bartolomé, J.; Plaixats, J.; Franch, J.; Seligman, N. (1998). «Diet selection by sheep and goats on Mediterranean heath-woodland range». Journal of Range Management, 51 (4), p. 379-384.

Botelho, H. (1999). «Vegetation control and management». A: Eftichidis, G.; Balabanis, P.; Ghazi, A. (ed.). Wildfire management. Brussel·les: European Commission, p. 93-102.

Bottega, E.; Corsi, G. (2000). «Structure, secretion and possible functions of calyx glandular hairs of Rosmarinus officinalis L. (Labiatae)». Botanical Journal of the Linnean Society, 132, p. 325-335.

Castro, I.; Casado, M. A.; Ramírez-Sanz, L.; Miguel, J. M. de; Costa, M. (1996).

«Funciones de estimación de la biomasa aérea de varias especies de matorral mediterráneo del centro de la península Ibérica». Orsis, 11, p. 107-116.

Corona, P.; Leone, V.; Saracino, A. (1998). «Plot size and shape for the early assessment of post-fire regeneration in Aleppo Pine Stands». New Forests, 16, p. 213-220.

Cummings, J.; Smith, D. (2000). «The line-intercep method: A tool for introductory plant ecology laboratoris». Tested Studies for Laboratory Teaching, 22, p. 234-246.

Descombes, C. A. (2004). «Pasturatge mediterrani de boscos». Agrocultura, 20, p. 28-33.

Dyne, G. M. van; Brockington, N. R.; Szocs, Z.; Duek, J.; Ribic, C. A. (1980).

«Large herbivore subsystem». A: Breymeyer, A. I.; Dyne, G. M. van (ed.).

Grasslands systems analysis and man. Cambridge: Cambridge University Press, p. 269-537.

Etienne, M.; Derzko, M.; Rigolot, E. (1996). «Browse impact in silvopastoral systems participating in fire prevention in the French Mediterranean region». A: Etienne, M. (ed.). Western European silvopastoral systems. París: INRA, p. 93-102.

Ferguson, R. B.; Marsden, M. A. (1977). «Estimating overwinter bitterbrush utilization from twig diameter-length-weight relations». Journal of Range Management, 30 (3), p. 231-237.

Fulbright, T. E. (1996). «Viewpoint: A theoretical basis for planning woody plant control to maintain species diversity». Journal of Range Management, 49, p. 554-559.

Lamoot, I.; Meert, C.; Hoffmann, M. (2005). «Habitat use of ponies and cattle foraging together in a coastal dune area». Biological Conservation, 122, 4, p. 523-536.

Le Houérou, H. N. (1981). «Impact of man and his animals on Mediterranean vegetation». A: Di Castri, F.; Specht, R. L. (ed.). Mediterranean-type shrub­ lands. Ecosystemes of the world, 11, cap. 25, p. 479-521. Amsterdam: Elsevier.

Mandaluniz, N.; Igarzabal, A.; Ruíz, R.; Oregui, L. M. (2004). «Consideraciones sobre el concepto de carga ganadera en los sistemas extensivos y silvoQUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

001-106 Quaderns agraris 40.indd 71

71

25/05/2016 15:43:05

J. Bartolomé-Filella, M. J. Broncano-Atienza, J. Plaixats-Boixadera

pastorales». A: García, B.; García, A.; Vázquez de Aldana, B.; Zabalgogeazcoa, I. (ed.). Actes del 44è Congrés de la Societat Espanyola per a l’Estudi de les Pastures (SEEP) «Pastos y ganadería extensiva» (Salamanca, 10-24 maig 2004). P. 371-375.

Morand-Fehr, P.; Bourbouze, H.; Le Houérou, H. N.; Gall, C.; Boyazoglu, G. (1983). «The role of goats in the Mediterranean area». Livestock Production Science, 10 (6), p. 569-587.

Osoro, K.; Martínez, A.; Olivan, M.; García, U.; Celaya, R. (2005). «Manejo de los herbívoros domésticos para la biodiversificación y el desarrollo rural sostenible». A: Osoro, K.; Argamentería, A.; Larraceleta, A. (ed.). Actes del 45è Congrés de la Societat Espanyola per a l’Estudi de les Pastures (SEEP) «Producciones agroganaderas: Gestión eficiente y conservación del medio natural» (Gijón, 28 maig - 3 juny 2005). Vol. I, p. 45-72.

Papió, C.; Trabaud, L. (1990). «Structural characteristics of fuel components of five Mediterranean shrubs». Forest Ecology and Management, 35 (3-4), p. 249-259.

Patón, D.; Núñez-Trujillo, J.; Muñoz, A.; Tovar, J. (1998). «Determinación de la fitomasa forrajera de cinco especies del género Cistus procedentes del Parque Natural de Monfragüe mediante regresiones múltiples». Archivos de Zootecnia, 47, p. 95-105.

Perevolotsky, A.; Haimov, Y. (1992). «The effect of thinning and goat brows­ ing on the structure and development of the Mediterranean woodland in Israel». Forest Ecology and Management, 49 (1-2), p. 61-74.

Provenza, F. D.; Lynch, J. J.; Burrit, E. A.; Clausen, T. P.; Bryant, J. P.; Rei­ chardt, P. B.; Distel, R. A. (1990). «Conditioned flavor aversion: a mechanism for goats to avoid condensed tannins in blackbrush». American Naturalist, 136, p. 810-828.

Ruiz-Mirazo, J.; Robles, A. B.; González-Rebollar, J. L. (2009). «Pastoralism in natural parks of Andalusia (Spain): a tool for fire prevention and the nat­ uralization of ecosystems». Options Méditerranéennes, sèrie A 91, p. 141144.

Soest, P. J. van (1982). Nutritional ecology of the ruminant. Ithaca: Com­ stock Publishing Associates: Cornell University Press. 373 p.

Vallejo, V. R.; Alloza, J. A. (1998). «The restoration of burned lands: the case of eastern Spain». A: Moreno, J. M. (ed.). Large forests fires. Leiden: Backhuys Publishers, p. 91-108.

Vilà, M.; Terradas, J. (1992). «Competition on the resprouting performance of Erica multiflora after clipping». Orsis, 7, p. 131-138.

72

001-106 Quaderns agraris 40.indd 72

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 55-72

25/05/2016 15:43:05

AGROFĂ&#x2019;RUM

001-106 Quaderns agraris 40.indd 73

25/05/2016 15:43:05

001-106 Quaderns agraris 40.indd 74

25/05/2016 15:43:05

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 40 (juny 2016), p. 75-88 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.64

LA RAMADERIA AL SERVEI DEL BOSC: UNA EINA EFICAÇ PER A LA PREVENCIÓ DELS INCENDIS Xavier Xortó-Borràs Tècnic de medi ambient, Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal Penedès-Garraf Rebut: 6 d’octubre de 2015 - Acceptat: 1 de desembre de 2015

RESUM A les muntanyes del Montmell i la serra d’Ancosa (entre el Baix Penedès i l’Anoia) s’han introduït cabres en règim de pastura extensiva com a element de gestió forestal sostenible per obtenir franges de baixa combustibilitat que trenquin la massa forestal contínua i es creïn espais on estigui garantida la seguretat dels qui treballen en l’extinció dels incendis forestals i també la victòria contra el foc.

Tot i l’augment dels mitjans per a combatre el foc emprats fins avui, la millora de la seva eficàcia i la gran inversió en obres de prevenció, el creixement natural de la vegetació i l’abandonament de les zones rurals provoquen any rere any un creixement de la vulnerabilitat de l’espai forestal. Per sort, gràcies a l’esforç i al treball de diverses administracions, en els últims anys s’han reduït el nombre d’incendis forestals de causa humana. Malauradament, el factor «causa natural» no està en les nostres mans controlar-lo. En canvi, està en les nostres mans impedir que els incendis siguin de grans dimensions si fem una gestió del combustible correcta.

En aquest article, us presentem una eina per a dur-la a terme de manera ecològica, sostenible, econòmica i viable. Evidentment, no ha de ser l’única, perquè no hi ha fórmules millors ni pitjors, sinó que cada realitat paisatgística necessitarà les eines de gestió del combustible potencial que millor s’hi adaptin.

Paraules clau: silvopastoralisme, prevenció, incendis forestals, cabres, boscos, forest, sotabosc.

Correspondència: Xavier Xortó-Borràs. Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Penedès-Garraf. Carrer del Pati del Gall, 16, 08720 Vilafranca del Penedès. Tel.: 938 172 818. A/e: federacio@adfpg.org.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

001-106 Quaderns agraris 40.indd 75

75

25/05/2016 15:43:05

X. Xortó-Borràs

LA GANADERÍA AL SERVICIO DEL BOSQUE: UNA HERRAMIENTA EFECTIVA PARA LA PREVENCIÓN DE INCENDIOS RESUMEN En las montañas de Montmell y en la sierra de Ancosa (entre las comarcas del Baix Penedès y Anoia) se han introducido cabras en régimen de pastoreo extensivo como elemento de gestión forestal sostenible para obtener franjas de baja combustibilidad que rompan la masa forestal continua y se creen espacios donde esté garantizada la seguridad de los que trabajan en la extinción de los incendios forestales y también la victoria contra el fuego.

A pesar del aumento de los medios para combatir el fuego empleados hasta la fecha, la mejora de su eficacia y la gran inversión en obras de prevención, el crecimiento natural de la vegetación y el abandono de las zonas rurales provocan año tras año un crecimiento de la vulnerabilidad del espacio forestal. Por suerte, gracias al esfuerzo y al trabajo de varias administraciones, en los últimos años se han reducido el número de incendios forestales de causa humana. Desgraciadamente, el factor «causa natural» no está en nuestras manos controlarlo. Está en nuestras manos, en cambio, impedir que los incendios sean de gran tamaño si realizamos una gestión adecuada del combustible.

En este artículo presentamos una herramienta para llevarla a cabo de forma ecológica, sostenible, económica y viable. Evidentemente, no debe ser la única, porque no hay fórmulas mejores ni peores, sino que cada realidad paisajística necesitará las herramientas de gestión del combustible potencial que mejor se adapten.

Palabras clave: silvopastoralismo, prevención, incendios forestales, cabras, bosques, montes, sotobosque.

LIVESTOCK IN THE SERVICE OF THE FOREST: AN EFFECTIVE TOOL FOR FIRE PREVENTION ABSTRACT Extensive goat grazing has been introduced in the Montmell Mountains and Ancosa Range (between the Baix Penedès and Anoia regions) as a sustainable forest management measure to obtain strips of low-combustibility land that break up the forest mass and create spaces that help to assure the safety of people working on forest fire extinction and to favor the selfsame extinction of fires.

76

001-106 Quaderns agraris 40.indd 76

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

25/05/2016 15:43:05

La ramaderia al servei del bosc: una eina eficaç per a la prevenció

Despite the increase of fire-fighting resources, the improvement of their efficiency and major investments in prevention works, the natural growth of vegetation and the abandonment of rural areas causes the vulnerability of forested areas to grow year after year. Thanks to the effort and hard work of various public administrations, in recent years the number of human-caused forest fires has decreased. Unfortunately, “natural causes” are beyond our control. What we can do, however, is to prevent large-scale forest fires by means of the proper management of inflammable biomass. This paper describes a tool to achieve this end in an ecological, sustainable, economical and feasible way. Obviously, this should not be the only tool applied because the existing methods are not better or worse per se but rather every landscape calls for the most specifically appropriate tools for managing its potential fuel.

Keywords: silvopasture, wildfire prevention, forest fires, goats, forests, woodlands, undergrowth.

1. INTRODUCCIÓ Dels boscos depèn el 80 % de la biodiversitat del planeta. Més d’una quarta part de les medicines modernes procedeixen dels boscos. Produeixen quasi la meitat de l’oxigen del planeta. Atrauen els núvols i enriqueixen l’aigua de pluja que van retenint i alliberant actuant com una esponja. Els boscos també regulen i estabilitzen el clima, ajuden a controlar inundacions i actuen contra l’erosió i la desertització. Contenen el 80 % del carboni de la superfície terrestre i el 40 % del carboni del subsòl. Actualment hi ha més del doble del carboni emmagatzemat als boscos que a l’atmosfera. A escala planetària la superfície forestal està retrocedint a un ritme de 13 milions d’hectàrees anuals; a Europa i a Amèrica del Nord, però, està augmentant a un ritme molt lent.

A Catalunya el 60 % del territori és forestal amb 1,9 milions d’hectàrees.

El 80 % del bosc està en mans privades, de 50.000 propietaris aproximadament. I el 65 % d’aquest bosc és altament inflamable. L’espècie arbòria dominant és el pi blanc (Pinus halepensis), que ocupa 239.000 hectàrees, seguit del pi roig (Pinus sylvestris), amb 220.000 hectàrees, i l’alzina (Quercus ilex), amb 185.000 hectàrees. Cal destacar que a Catalunya hi ha un dels corredors biològics més importants del món.1 Avui, la principal amenaça del bosc són els incendis forestals de gran intensitat. El foc és un element natural intrínsec del bosc mediterrani. Si bé 1. Informació aportada per Marc Castellnou a la conferència «Incendios forestales, ¿resiliencia o incerteza en el paisaje?», 23 de març del 2015, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

001-106 Quaderns agraris 40.indd 77

77

25/05/2016 15:43:05

X. Xortó-Borràs

la causa natural representa només l’11 % de les causes dels incendis, el 77 % dels incendis són provocats per la mà humana i el 12 % restant són de causa desconeguda (dades mitjanes dels darrers anys).2 Les previsions a mitjà termini ens diuen que en els pròxims vuitanta anys la majoria dels boscos de Catalunya passaran per les flames del foc. El foc és inevitable, però està a les nostres mans influir sobre les condicions relacionades amb la seva intensitat. A la regió mediterrània, caracteritzada pels boscos de pi blanc i alzina, mai no s’havien produït incendis forestals de les magnituds que estem patint actualment. Dels boscos cremats, el 90 % es cremen a causa de pocs incendis de grans proporcions, de magnituds incontrolables i de fora de capacitat d’extinció. En la situació que es troben els boscos avui, per més mitjans d’extinció que tinguem, o per més obres de prevenció que construïm, no podrem aturar el foc. Què ha canviat en el darrer segle perquè no puguem enfrontar-nos al foc? Doncs l’abandonament progressiu de les zones rurals cap a les zones urbanes, l’abandonament de terres de conreu, l’abandonament de l’activitat forestal per la seva nul·la rendibilitat davant dels combustibles fòssils i l’electricitat, la sobreprotecció dels boscos com a resposta a una sobreexplotació irracional i insostenible que es feia fins fa cinquanta anys. Tot plegat ha provocat una gran acumulació de biomassa vegetal als nostres boscos, que no han consolidat estructures de boscos adults —‌molt més resistents al foc— per la repetició massa sovint d’episodis d’incendis. Això, juntament amb els efectes del canvi climàtic, amb estius cada cop més calorosos, amb períodes de sequera cada vegada més llargs i fenòmens climatològics més extrems més propicis al foc, fa que al nostre país augmentin els grans incendis forestals i que siguin més devastadors.

En els darrers anys, a Catalunya, els que ens dediquem a la defensa del bosc notem una disminució de les típiques tempestes d’estiu que tant ajudaven a refer el grau d’humitat de la vegetació, sobretot al mes d’agost. També notem que el vent del nord cada vegada és més present als estius. Ens trobem davant d’incendis de cinquena generació, segons la qualificació del Cos de Bombers de la Generalitat, un grau evolutiu mai assolit fins ara. Es tracta de focs d’alta intensitat en masses forestals contínues, de velocitat de propagació superior a la velocitat d’extinció, amb amenaces a zones d’interfase urbana, amb focus secundaris a centenars de metres de distància que fan que el foc es propagui a salts i no d’una manera lineal, amb simultaneïtat d’incendis que creen multitud d’emergències simultànies fins i tot dins el mateix incendi.

Les polítiques contra incendis han estat com una cursa armamentista amb una obsessió permanent per la dotació de recursos i tecnologia per a 2. Dades aportades per Francesc Coll a la conferència «Prevención e investigación de incendios forestales en Cataluña: Cuerpo de Agentes Rurales», VIII Simposio Nacional sobre Incendios Forestales (la Nucia, Alacant, 2015).

78

001-106 Quaderns agraris 40.indd 78

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

25/05/2016 15:43:06

La ramaderia al servei del bosc: una eina eficaç per a la prevenció

l’extinció. Després, s’han adoptat mesures de prevenció: la construcció de punts d’abastament d’aigua a les muntanyes, l’obertura i l’arranjament de camins forestals, franges tallafocs, les neteges als vorals de carreteres, etc., però mai no s’ha deixat d’invertir en sistemes d’extinció. Aquesta és una cursa que no s’acabarà mai i no condueix a guanyar la batalla del foc. Els grans incendis forestals no els aturarem per més mitjans d’extinció que tinguem i per més infraestructures de prevenció que construïm. Queden, només, dues opcions: o actuem sobre les condicions meteorològiques que propicien aquests grans incendis (cosa que no és possible), o actuem sobre el combustible que alimenta el foc (cosa que sí que és possible).

A Catalunya actualment només es gestionen el 20 % dels boscos, quan la mitjana europea és del 60 %. Ens queda un llarg camí per avançar encara sobre el potencial de 58.133.000 m3 de fusta arbrada de què disposem, que equivalen a uns 35 milions de tones de fusta (Gracia et al., 2004).

Actualment, l’economia destinada a l’extinció d’incendis i salvaments representa el 4 % del producte interior brut (PIB). Mantenir la capacitat d’extinció actual a Catalunya costa mil milions d’euros anuals. I això no garanFigura 1. Incendi del Bages, any 1994, exemple d’incendi de fora de capacitat d’extinció

Font: Federació ADF del Bages.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

001-106 Quaderns agraris 40.indd 79

79

25/05/2016 15:43:06

X. Xortó-Borràs

teix ni l’èxit de la lluita contra el foc ni tampoc la seguretat dels ciutadans i els seus béns en alguns incendis de cinquena generació. Com és possible que a l’incendi de l’Empordà de l’any 2012 una cigarreta tirada en un voral de l’autopista pogués cremar 13.963 hectàrees i causar tant de dany (dos morts i divuit municipis afectats durant sis dies)?

Evidentment, ja no es tracta només d’una qüestió mediambiental. Els grans incendis forestals s’han convertit en un problema de seguretat nacional, de protecció dels ciutadans i dels seus béns, davant d’aquests fenòmens que s’aniran repetint amb més freqüència. Per això ens fa por el foc.

Hauríem de poder viure, tal com ho van fer els nostres avis, sense por del foc. En aquells temps no es podien cremar, de cap manera, 14.000 hectàrees en un sol incendi i tenien molts menys mitjans i tecnologia per a extingir-lo que avui dia. La diferència està en la gestió del combustible vegetal potencial.

L’economia destinada a l’extinció d’incendis és una economia improductiva, amb uns costos per a les administracions públiques que no reverteixen.

Cal implantar una economia rural autosuficient, capaç de crear riquesa, fixar gent en territoris rurals que gestioni el paisatge. La gestió d’aquest paisatge no l’ha de costejar l’Administració, sinó la mateixa gent del territori amb noves economies emergents rurals i de proximitat.

Hem de canviar la tendència actual. Si invertim en gestió forestal i creem economia rural forestal, no hi haurà tanta despesa pública en extinció d’incendis, perquè simplement no hi haurà incendis tan grans.

2. LA GESTIÓ DEL COMBUSTIBLE FORESTAL: LA CLAU PER A EVITAR ELS GRANS INCENDIS FORESTALS S’evidencia la necessitat de gestionar la vegetació dels nostres boscos —‌potencial combustible d’un incendi— des de diferents àmbits o departaments de l’Administració. La prevenció dels incendis no ha de ser competència d’un sol departament; cal involucrar-hi tots els estaments que actuen sobre el territori. Per exemple, el traçat d’una línia elèctrica o d’un oleoducte en àrea forestal pot actuar com a franja de baixa combustibilitat; per tant, a l’hora de construir-ne caldria adoptar criteris de prevenció d’incendis que haurien d’establir els tècnics forestals experts. Un altre exemple, forçar el conreu en zones forestals per tal de crear la discontinuïtat forestal que evita els grans incendis. S’haurien de crear unes compensacions per la funció de prevenció d’incendis d’aquests conreus, funció que no els és pròpia i que no pressuposa rendiments competitius. Cal, per tant, transversalitat en les polítiques forestals.

80

001-106 Quaderns agraris 40.indd 80

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

25/05/2016 15:43:06

La ramaderia al servei del bosc: una eina eficaç per a la prevenció

Figura 2. Crema prescrita del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de bombers al Garraf

Font: Fotografia de l’autor.

Coneixem tres mètodes viables per a gestionar el potencial combustible dels nostres boscos: a) Les cremes prescrites b) L’extracció de biomassa c) La ramaderia extensiva a) Les cremes prescrites Els bombers, únics autoritzats per a fer cremes prescrites (figura 2), utilitzen el foc per a reduir la càrrega de combustible de zones estratègiques. És necessari tenir sobre el territori zones de seguretat i zones on es pugui disminuir la intensitat del foc en cas d’incendi forestal. b) L’extracció de biomassa La biomassa forestal com a font d’energia renovable (figura 3) representa una oportunitat per a crear una nova economia del bosc en la qual, seguint criteris de sostenibilitat, conservació i prevenció d’incendis, es pugui afavorir un creixement més ràpid dels arbres per a consolidar estructures de boscos adults més estables i resistents al foc. c) La ramaderia extensiva En els darrers anys, diverses experiències locals per iniciativa d’ajuntaments, particulars o associacions han demostrat sobradament l’efectivitat de QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

001-106 Quaderns agraris 40.indd 81

81

25/05/2016 15:43:07

X. Xortó-Borràs

Figura 3. Pila de pins per a triturar com a biomassa a Subirats (Alt Penedès)

Font: Fotografia de l’autor.

posar animals herbívors al servei del bosc (figura 4). Tot i així, les races més indicades per a aquesta tasca estan precisament en perill d’extinció com són: la vaca de l’Albera, la cabra blanca de Rasquera o el guarà català (figura 5).

Cadascun d’aquests mètodes podria ser objecte d’un estudi extens i d’una llarga reflexió, però ens centrarem en la nostra experiència: la ramaderia al servei del bosc.

3. LA JORNADA «INICIATIVA GUARDABOSC» És important destacar els punts centrals de la jornada «Iniciativa Guardabosc», que va tenir lloc a Barcelona l’any 2009 a l’Auditori de Caixa Catalunya de la Pedrera. La Federació d’ADF Penedès-Garraf, juntament amb l’Associació Ecoparatges i la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, va promoure, estudiar i impulsar per primera vegada, i d’una manera científica, el treball que podrien fer els animals herbívors en matèria de prevenció d’incendis forestals en el marc del projecte Guardabosc (Fundació La Caixa - Fundació Món Rural, 2009).

82

001-106 Quaderns agraris 40.indd 82

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

25/05/2016 15:43:08

La ramaderia al servei del bosc: una eina eficaç per a la prevenció

Figura 4. Exemple de franja tallafocs a la serra del Montmell per l’acció de la pastura de les cabres. En la terminologia de bombers aquesta infraestructura és una línia de defensa en què es poden emplaçar mitjans d’extinció amb seguretat

Font: Fotografia de l’autor.

Figura 5. Cabres de la raça blanca de Rasquera a Subirats (Alt Penedès)

Font: Fotografia de l’autor.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

001-106 Quaderns agraris 40.indd 83

83

25/05/2016 15:43:10

X. Xortó-Borràs

Figura 6. Pastura intensiva d’un mateix indret del sotabosc. Pot deixar en estat letàrgic les plantes arbustives i afavorir la proliferació de gramínies i arribar a crear un bosc tipus devesa

Font: Fotografia de l’autor.

1. La ramaderia extensiva ha tingut un paper històric en la conformació del paisatge de Catalunya. Malgrat això, l’anàlisi dels censos ramaders actualment mostra una situació clara de recessió dels principals ramats en règim extensiu per les dificultats que viu el sector.

2. És desitjable recuperar la rendibilitat econòmica de la ramaderia extensiva pel mateix desenvolupament sostenible de Catalunya.

3. La conservació dels valors del paisatge que hem heretat passa per la conservació de la ramaderia extensiva i de la resta de les activitats agràries, fet que està estretament lligat a la permanència d’un món rural viu, actiu i dignificat.

4. La presència d’un teixit agrari encara vigent al territori incrementa les possibilitats reals dels beneficis que aporta la ramaderia extensiva i la pastura de sotabosc. La viabilitat de l’activitat ramadera està condicionada al capital humà disponible, i també a la seva capacitat de successió o continuïtat, i el moment actual és tan crític que està a les portes de la seva desaparició i és quasi impossible de recuperar.

5. Es posa de manifest la necessitat d’una gestió adequada, d’un model d’explotació adaptat a les condicions del medi («no tot val a tot arreu») i una tecnificació i especialització més grans de les explotacions per a fer-les més competitives.

84

001-106 Quaderns agraris 40.indd 84

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

25/05/2016 15:43:10

La ramaderia al servei del bosc: una eina eficaç per a la prevenció

6. La reintroducció de la ramaderia en un model silvopastoral és una mesura eficaç, eficient, econòmica i ecològica amb múltiples funcions socioeconòmiques i ambientals.

7. El control del sotabosc que exerceix la ramaderia extensiva és una eina eficaç per a prevenir els incendis forestals d’elevada intensitat que desborda la capacitat d’extinció de tots els mitjans. Es constata una relació beneficiosa, també, des d’una perspectiva cost-eficiència (figura 6).

8. Les escoles de pastors són una alternativa a la manca de relleu generacional, i també per a la dignificació i per al reconeixement social d’aquesta activitat professional.

9. En l’entorn mediterrani, la societat ha de reconèixer la importància històrica de la ramaderia extensiva.

10. Un territori gestionat és la millor garantia per a la conservació del medi ambient, l’equilibri territorial i el desenvolupament de les zones rurals.

En definitiva, es tracta d’una estratègia bàsica per a conservar la identitat pròpia del país.

4. EL PROJECTE GUARDABOSC El projecte neix l’any 2003 fruit d’un conveni entre l’Associació Ecoparatges, la Federació d’ADF Penedès-Garraf i la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2004 es va fer la primera experiència pilot a Catalunya a la finca Font Galí (Piera) i va ser finançat en la seva totalitat per la Fundació Territori i Paisatge. Aquesta experiència es basava en unes parcel·les acotades de matollar i bosc adult de pi blanc on s’introduïen cabres i cavalls per analitzar l’efecte d’aquests herbívors sobre la vegetació i el sòl. Els resultats d’aquesta experiència es van presentar el 2005 a la seu de la Fundació Territori i Paisatge de Barcelona. Els resultats del treball van ser tan positius des del punt de vista de la prevenció d’incendis que va encoratjar-nos a buscar finançament per a fer-ne una segona fase a gran escala. No va ser una tasca fàcil; finalment, l’any 2006, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va aprovar, amb algunes esmenes, el projecte. Aquesta fase es faria als entorns del Castell de Subirats (Alt Penedès), amb un ramat de setanta-cinc cabres de raça blanca de Rasquera.

La segona fase del projecte va tenir el suport del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, l’Ajuntament de Subirats, el Gremi d’Àrids de Catalunya i l’ADF Sant Sadurní, amb la col·laboració de la Parròquia i del Castell de Subirats, i amb l’assessorament de professorat dels departaments de Biologia Vegetal i de Zoologia de la Universitat de Barcelona, i de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. La finca propietat de la família Olivé Batllori va ser cedida com a zona d’experimentació.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

001-106 Quaderns agraris 40.indd 85

85

25/05/2016 15:43:10

X. Xortó-Borràs

Figura 7. Treballs durant la primera prova per part de voluntaris de les ADF i de membres de l’equip de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona

Font: Fotografia de l’autor.

5. CONCLUSIONS En les pastures extensives tradicionals de muntanya les cabres pasturen en prats i matollars on no hi ha bosc, allà troben un aliment saborós i de més profit. Si volem que les cabres pasturin dins el bosc, cal forçar-les a menjar i donar-los alguns complements alimentosos que facin més atractiva la fibra dels matolls del sotabosc. Els animals no engreixaran al ritme que voldríem, però tampoc no passen gana ni pateixen. La ramaderia tradicional de muntanya per si sola ja és poc rendible, els preus pagats pels productes obtinguts (carn i llet) generalment no compensen els costos (alimentació complementària, control sanitari, vacunacions, etc.). És necessària, per tant, una renda complementària que compensi el dèficit si volem que les cabres pasturin al servei dels boscos.

En aquesta nova filosofia de ramaderia al servei del bosc, no es tracta d’obtenir un rendiment ramader o econòmic, sinó un rendiment forestal i ambiental.

L’efecte de la pastura pot ser beneficiós sobre la vegetació ja que actua com un sistema de poda, renova el creixement de la planta i ofereix al ma86

001-106 Quaderns agraris 40.indd 86

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

25/05/2016 15:43:11

La ramaderia al servei del bosc: una eina eficaç per a la prevenció

teix temps nova alimentació més tendra i saborosa per als animals (figura 8).

L’efecte pastura manté el sotabosc verd tot l’any. La pastura constant d’una mateixa zona provoca la regeneració arbustiva continuada, tot i que les condicions climàtiques no siguin favorables. A títol d’exemple, en el projecte esmentat, ens va sorprendre molt trobar brots tendres de coscó al final de juliol, una època desfavorable per al rebrot, a causa del dèficit hídric i de les elevades temperatures.

Per a protegir algunes espècies vegetals com els plançons de pins i alzines, per a afavorir la regeneració natural del bosc, cal conduir el ramat amb una sèrie de condicions: sense estrès, sense fam, amb molta amplitud i a un ritme adequat. I com a mesura excepcional, també es poden protegir els plançons amb un líquid dissuasori.

Amb la combinació de diverses espècies podem obtenir resultats sorprenents sense necessitat d’intervenció mecanitzada per a reduir la vegetació.

Per exemple, els cavalls es mengen la part més seca i espinosa de les plantes i l’efecte del seu trepig fa que no quedin tantes tiges seques, mentre que les cabres són capaces de menjar-se tot el tipus de vegetació del sotabosc mediterrani.

Figura 8. Quan les cabres consumeixen la totalitat de la planta del sotabosc com ara el garric, el llentiscle o d’altres, la planta no mor i torna a brotar amb talls més verds i amb més vitalitat

Font: Fotografia de l’autor.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

001-106 Quaderns agraris 40.indd 87

87

25/05/2016 15:43:12

X. Xortó-Borràs

Aquest nou sistema de ramaderia hauria de fer néixer una nova generació de pastors amb una escola de formació moderna i amb les tecnologies d’avui. Hem de canviar l’expressió popular netejar el bosc per la nova expressió pasturar el bosc, i això només es podrà fer amb polítiques forestals que hi creguin fermament. És fonamental disposar de franges de baixa combustibilitat que trenquin la massa forestal contínua per a poder evitar els grans incendis forestals. No es tracta de pasturar els boscos d’arreu, sinó de crear tota una xarxa de perímetres de baixa combustibilitat per combatre el foc allà on els tècnics ho determinin.

No podem convertir tots els boscos de Catalunya en deveses perquè això provocaria un fort impacte sobre la fauna salvatge en canviar-los l’hàbitat.

La càrrega ramadera que apliquem sobre cada terreny en modelarà la fesomia segons la conveniència de crear tallafocs o zones segures per als mitjans d’extinció.

Segons els càlculs duts a terme per la Federació d’ADF Penedès-Garraf, el cost de mantenir una franja amb el ramat de cabres resulta un 90 % més barat que amb mitjans mecànics. A més, no s’utilitzen combustibles fòssils, amb la reducció consegüent de la petjada de carboni, i s’aprofita la vegetació combustible per a transformar-la en proteïna animal. Al mateix temps, els excrements fertilitzen el sòl. Una pastura ben aplicada, sens dubte, és ecològicament sostenible.

BIBLIOGRAFIA Castellnou, M. (2015). «Incendios forestales, ¿resiliencia o incerteza en el paisaje?». Conferència organitzada pel màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental (Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 13 de març).

Coll, F. (2015). «Prevención e investigación de incendios forestales en Cataluña: Cuerpo de Agentes Rurales». A: VIII Simposio Nacional sobre Incendios Forestales (la Nucia, Alacant).

Fundació La Caixa - Fundació Món Rural (2009). «Conclusions Jornada sobre la Iniciativa Guardabosc» [en línia]. <http://www.olerdola.org/documentos/ Iniciativa%20guardabosc.pdf> [Consulta: setembre 2015].

Fundació Pau Costa (2013). «Consciència del risc en incendis forestals» [en línia]. <http://www.paucostafoundation.org/administrador/app/webroot/ uploads/1382096950.pdf> [Consulta: setembre 2015].

Gracia, C.; Burriel, J. A.; Ibàñez, J.; Mata, T.; Vayreda, J. (2004). Inventari ecològic i forestal de Catalunya. Bellaterra: CREAF. També disponible en línia a: <http://www.creaf.uab.cat/iefc/pub/Catalunya/Portada.htm> [Consulta: octubre 2015].

88

001-106 Quaderns agraris 40.indd 88

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 75-88

25/05/2016 15:43:12

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 40 (juny 2016), p. 89-96 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.65

RESSENYA DEL LLIBRE MANUAL PRÁCTICO DE RIEGO CON AGUA RESIDUAL MUNICIPAL REGENERADA,1 UNA VISIÓ ESTRATÈGICA DE LA SEQUERA EN RETROSPECTIVA Rafael Mujeriego Catedràtic jubilat d’enginyeria ambiental. Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Universitat Politècnica de Catalunya

1. Traducció i edició de Rafael Mujeriego, Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 1990, 481 p., ISBN 84-7653-071-4. També disponible en línia a: http://www.asersagua.es/2016/04/ el-manual-practico-un-classic-best-seller/.

Correspondència: Rafael Mujeriego. A/e: rafael.mujeriego@upc.edu.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 89-96

001-106 Quaderns agraris 40.indd 89

89

25/05/2016 15:43:13

R. Mujeriego

El Manual práctico de riego con agua residual municipal regenerada és la segona d’una trilogia d’iniciatives sobre la gestió dels recursos hídrics que el govern de Califòrnia va impulsar durant el primer mandat de Jerry Brown com a governador de l’Estat entre 1975-1983. El motiu principal d’aquestes tres iniciatives va ser la sequera que va afectar l’Estat durant els anys 1975 i 1976 i que després es repetiria altre cop durant dos anys consecutius, el 1989 i 1990, i durant tres anys consecutius més, del 2006 al 2009. Pocs podíem imaginar que el 2011 es registraria una nova sequera de nivells històrics (quatre anys consecutius que encara persisteixen), i que novament Jerry Brown seria el governador de l’Estat.

La sequera del 1975 va propiciar una sèrie d’actuacions sobre la gestió dels recursos hídrics, entre les quals destaquen la creació de l’oficina de reutilització de l’aigua, adscrita al Departament de Recursos Hídrics, la incorporació d’un especialista en aquests temes, el doctor Takashi Asano, i la inclusió en el títol 22 de la Llei de l’aigua de Califòrnia d’una sèrie de previsions per a la reutilització de l’aigua regenerada en reg agrícola i de jardineria.2 A partir d’aquest moment, el títol 22 de la Llei de l’aigua donaria nom als criteris de qualitat de l’aigua regenerada per a diversos usos, entre els quals s’incloïa el reg sense restricció de productes hortícoles de consum en cru. La incorporació d’aquest nou recurs hídric no convencional a la gamma de possibilitats legals dels agricultors i jardiners de l’Estat va plantejar la conveniència d’informar sobre les maneres idònies d’utilitzar-lo i divulgar-les, seguint pautes similars a les facilitades per les diverses agències i en particular per les oficines d’assessorament als regants.

Va ser així com el Consell Estatal de Control dels Recursos Hídrics es va plantejar la conveniència d’elaborar un manual que il·lustrés les peculiaritats de l’ús d’aquest nou recurs: l’aigua regenerada obtinguda a partir d’efluents municipals depurats. Per això, el Consell va convocar un grup internacional de prestigiosos especialistes del reg agrícola i de jardineria i els va confiar la tasca de documentar els criteris i les normes d’utilització d’aquest nou recurs, com a alternativa als utilitzats convencionalment. La coordinació d’aquest grup d’autors va ser encomanada a Takashi Asano i G. Stuart Pettygrove, els quals, després de dos anys i mig de treball, van publicar el manual pràctic el 1984, en el qual s’oferien criteris, normes i consells amb un gran interès pràctic per a la utilització de l’aigua regenerada. El manual pràctic va adoptar un enfocament comprensiu, i va facilitar tota la informació disponible per al reg amb aquesta nova font d’aigua, sense haver de consultar els manuals de reg convencionals. Arribats a aquest punt, faltava una última tasca per a completar la promoció d’aquest nou recurs per al reg agrícola i de jardineria: verificar que la seva utilització, segons les pautes que estableix el 2 . V e g e u http://www.cdph.ca.gov/certlic/drinkingwater/Documents/Recharge/ Purplebookupdate6-01.PDF. 90

001-106 Quaderns agraris 40.indd 90

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 89-96

25/05/2016 15:43:13

Ressenya Manual práctico de riego con agua residual municipal regenerada

títol 22 de la Llei de l’aigua i el manual pràctic, assegurava la protecció de la salut pública i del medi ambient.

Per respondre al gran repte que representa l’observança de la legalitat i aconseguir una percepció positiva per part dels usuaris de l’aigua i els consumidors dels productes regats, el Departament de Recursos Hídrics, en col· laboració institucional amb el Departament de Salut Pública, va promoure un projecte de demostració, el Projecte de Monterrey, que, amb un pressupost de 5 milions de dòlars i una durada de cinc anys, va permetre documentar la idoneïtat de l’ús de l’aigua regenerada segons les previsions del títol 22 de la Llei de l’aigua, i que assegurava la protecció de la salut pública (basada en pesticides i indicadors bacterians i vírics de contaminació fecal) i del medi ambient. La publicació oficial de les conclusions i les recomanacions del Projecte de Monterrey3 va significar l’aprovació definitiva de la utilització de l’aigua regenerada per a reg sense restricció de jardins d’accés públic i de productes hortícoles de consum cru. Aquesta confirmació experimental es va estendre ràpidament per altres estats i arreu del món, cosa que va convertir el reg amb aigua regenerada en una de les pràctiques més àmpliament acceptades de reutilització no potable de l’aigua.

L’estació de regeneració d’aigua (ERA) de Vitòria, inaugurada el 1994 per al reg per aspersió de productes hortícoles de consum cru, va ser la primera en el seu gènere a Espanya i va marcar la pauta que cal seguir en aquest tipus de reutilització de l’aigua. En aquests mateixos anys, el Consorci Costa Brava va iniciar un procés sistemàtic d’adaptació de les seves instal·lacions de depuració de manera que també poguessin produir aigua regenerada de qualitat d’acord amb el títol 22 de la Llei de l’aigua de Califòrnia. Encara que les seves ERA tenen grandàries inferiors que la de Vitòria, van permetre que el Consorci pogués reutilitzar fins a un 30 % dels seus efluents depurats en els moments més crítics de la sequera que va afectar Catalunya el 2008. Seguint les iniciatives del Consorci, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va completar el 2006 la construcció d’una ERA amb capacitat de 3 m3/s, sens dubte, la més moderna i de més capacitat d’Europa per a produir aigua regenerada per a reg sense restricció, entre altres usos. L’AMB disposa, així mateix, d’una ERA de nivell avançat, ampliada entre el 2007 i el 2010 (15.000 m3/dia), per a produir aigua de la qualitat requerida per a la recàrrega de l’aqüífer del Baix Llobregat.

Aquestes iniciatives tècniques, juntament amb el suport reglamentari del títol 22 de la Llei de l’aigua de Califòrnia i les directrius de reutilització de l’aigua de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (2006), van permetre l’aprovació del Reial decret 1620/2007 que estableix les normes de qualitat de l’aigua regenerada per a diversos usos i ens col·loca com un dels estats europeus pioners en reglamentació i aplicació de la reutilització d’aigua.

3. Vegeu http://www.mrwpca.org/docs/about/mwrsa.pdf.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 89-96

001-106 Quaderns agraris 40.indd 91

91

25/05/2016 15:43:13

R. Mujeriego

Amb la traducció i edició d’aquest manual pràctic l’any 1990 vam voler posar a l’abast dels tècnics, els planificadors i els gestors de projectes de regeneració i reutilització d’aigua tots els coneixements i experiències adquirits a Califòrnia durant la dècada de 1980, especialment en el camp de la reutilització de l’aigua per a reg agrícola i de jardineria. Després de trenta-un anys des que se’n va publicar l’edició original, i vint-i-cinc de l’edició espanyola d’aquest manual pràctic, el seu contingut ha passat a la categoria de «clàssic» com solen designar els autors anglosaxons. Les seves propostes i els consells continuen sent vigents en gran manera, més enllà dels progressos notables duts a terme en el desenvolupament d’espècies vegetals més tolerants a la salinitat de l’aigua i menys consumidores d’aigua, i del desenvolupament de formes de reg més eficients i més ben controlades. Estem segurs que els lectors del manual pràctic encara trobaran explicacions a les seves possibles preguntes i, sens dubte, la suficient inspiració per a avançar en l’ús de l’aigua regenerada, tot això en el marc de la trilogia que en va impulsar la redacció: el títol 22 de la Llei de l’aigua de Califòrnia i el Projecte de Monterrey.

A manera d’epíleg d’aquesta ressenya informativa, convé indicar que si haguéssim de titular aquest mateix manual pràctic, d’acord amb la terminologia vigent a hores d’ara, el podríem designar com el Manual práctico de riego con agua regenerada. La menció explícita d’aigua «residual municipal» que figura en el títol original ha quedat assumida amb el pas dels anys. L’ús d’efluents depurats com a matèria primera per a produir aigua regenerada i l’adopció preferent d’una segregació dels efluents industrials han passat a ser dos criteris bàsics de la gestió dels projectes de reutilització d’aigua, per la seva demostrada contribució per a assegurar una fiabilitat i una qualitat de l’aigua regenerada més grans.

Els nombrosos projectes de reutilització d’aigua implantats a Espanya, i molt particularment a Catalunya, han permès determinar les peculiaritats d’aquesta manera de gestionar els recursos, tant des del punt de vista tècnic (la regeneració) com de gestió (la reutilització). N’hi hauria prou amb un esforç addicional d’acoblament i documentació de tots aquests projectes, perquè les nostres experiències adquirissin el reconeixement pràctic i institucional que mereixen, dissipant les freqüents opinions infundades i les pors tècniques i legals atribuïdes a aquesta activitat. Podríem, així, aconseguir que la regeneració i la reutilització de l’aigua assolissin una credibilitat i una fiabilitat com les aconseguides entre els usuaris urbans i agrícoles de Califòrnia durant els darrers quatre anys de sequera.

Les aigües regenerades produïdes a les nostres instal·lacions en aquests moments tenen una gran qualitat microbiològica i química, i poden classificar-se com a «analíticament potables»; la seva qualitat és, en molts casos, igual o fins i tot superior a la de les fonts superficials convencionalment utilitzades per a reg agrícola i de jardineria. La publicació d’aquest manual 92

001-106 Quaderns agraris 40.indd 92

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 89-96

25/05/2016 15:43:13

Ressenya Manual práctico de riego con agua residual municipal regenerada

pràctic hauria de servir de punt de partida per a l’estudi, la recerca i la verificació de la capacitat dels processos de regeneració, tant convencionals com moderns, per a assegurar la qualitat de l’aigua regenerada pel que fa a nous paràmetres de qualitat, tant microbiològics com químics, i especialment els derivats de la gran gamma de productes sintètics utilitzats tant en la producció vegetal com en la neteja personal i l’ús de productes farmacèutics. Els nombrosos projectes de recerca finançats principalment amb fons europeus han generat quantitats ingents de resultats pràctics sobre com s’han de gestionar els nous contaminants presents en els efluents depurats i les aigües regenerades; seria desitjable que les nostres institucions i els nostres investigadors emulessin els promotors d’aquest manual pràctic, i contribuïssin a la publicació d’una versió actualitzada i autòctona, capaç d’orientar els nostres usuaris urbans i agrícoles en la utilització de les aigües regenerades, que assegurés la protecció de la salut pública i el medi ambient.

L’experiència de Califòrnia mostra clarament que la disponibilitat d’estudis i projectes tècnics de demostració, amb informació detallada i contrastada, ha estat determinant perquè els seus responsables polítics (legislació i Administració) hagin impulsat la reutilització de l’aigua com un element de la gestió integrada dels recursos durant les tres últimes dècades.

Finalment, reiterem el nostre agraïment a totes les persones i institucions que van fer possible la traducció i edició d’aquest manual pràctic el 1990. I tot això tenint en compte els canvis inevitables i de vegades imprevistos que han ocorregut durant aquests vint-i-cinc anys, tant en l’àmbit institucional com personal.

RESEÑA DEL LIBRO MANUAL PRÁCTICO DE RIEGO CON AGUA RESIDUAL MUNICIPAL REGENERADA4 El Manual práctico de riego con agua residual municipal regenerada es la segunda de una trilogía de iniciativas sobre la gestión de los recursos hídricos que el gobierno de California impulsó durante el primer mandato de Jerry Brown como gobernador del Estado entre 1975-1983. El motivo principal de esas tres iniciativas fue la sequía que afectó a ese estado durante los años 1975 y 1976 y que luego se repetiría durante dos años consecutivos más, en 1989 y 1990, y durante otros tres años consecutivos, desde 2006 hasta 2009. Pocos podíamos imaginar que en 2011 se registraría una nueva sequía de niveles históricos (cuatro años consecutivos que aún persisten), siendo nuevamente Jerry Brown el gobernador del Estado.

4. Traducción y edición de Rafael Mujeriego, Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 1990, 481 p., ISBN 84-7653-071-4.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 89-96

001-106 Quaderns agraris 40.indd 93

93

25/05/2016 15:43:13

R. Mujeriego

La principal intención para traducir y editar este manual práctico en 1990 fue poner al alcance de los técnicos, los planificadores y los gestores de proyectos de regeneración y reutilización de agua todos los conocimientos y experiencias adquiridos en California durante los años ochenta, especialmente en el campo de la reutilización del agua para riego agrícola y de jardinería. Tras el paso de 31 años desde que se publicó la edición original, y 25 de la edición española de este manual práctico, su contenido ha pasado a la categoría de «clásico» como suelen designar los autores anglosajones.

Sus propuestas y consejos siguen siendo vigentes en gran medida, más allá de los notables progresos realizados en el desarrollo de especies vegetales más tolerantes a la salinidad del agua y menos consumidoras de agua, y del desarrollo de formas de riego más eficientes y mejor controladas.

Las aguas regeneradas producidas en nuestras instalaciones en estos momentos son de una gran calidad microbiológica y química, y pueden clasificarse como «analíticamente potables»; su calidad es, en muchos casos, igual o incluso superior a la de las fuentes superficiales convencionalmente utilizadas para riego agrícola y de jardinería. La publicación de este manual práctico debería servir de punto de partida para el estudio, la investigación y la verificación de la capacidad de los procesos de regeneración, tanto convencionales como modernos, para asegurar la calidad del agua regenerada con respecto a nuevos parámetros de calidad, tanto microbiológicos como químicos, y especialmente los derivados de la gran gama de productos sintéticos utilizados tanto en la producción vegetal como en el aseo personal y el uso de productos farmacéuticos. Los numerosos proyectos de investigación financiados principalmente con fondos europeos han generado ingentes cantidades de resultados prácticos sobre cómo gestionar los nuevos contaminantes presentes en los efluentes depurados y las aguas regeneradas; sería deseable que nuestras instituciones y nuestros investigadores emularan a los promotores de este manual práctico, contribuyendo a la publicación de una versión actualizada y autóctona, capaz de orientar a nuestros usuarios urbanos y agrícolas en la utilización de las aguas regeneradas, asegurando la protección de la salud pública y el medio ambiente.

La experiencia de California muestra claramente que la disponibilidad de estudios y proyectos técnicos de demostración, con información detallada y contrastada, ha sido determinante para que sus responsables políticos (legislación y Administración) hayan impulsado la reutilización del agua como un elemento de la gestión integrada de los recursos durante las tres últimas décadas.

94

001-106 Quaderns agraris 40.indd 94

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 89-96

25/05/2016 15:43:13

Ressenya Manual práctico de riego con agua residual municipal regenerada

BOOK REVIEW: IRRIGATION WITH RECLAIMED MUNICIPAL WASTEWATER – A GUIDANCE MANUAL5 The Irrigation with Reclaimed Municipal Wastewater – A Guidance Manual is the second of three initiatives on water resources management that the State of California launched during the first term of Governor Jerry Brown, from 1975 to 1983. The driving force for those three initiatives was the drought affecting the state during 1975 and 1976 that was followed by another drought for two consecutive years in 1989 and 1990, and then by yet another one for three more years from 2006 to 2009. Few could anticipate at that time that in 2011 the state would face a new drought episode of historical dimensions that has just recently entered its fifth consecutive year, again under a term of office of Governor Jerry Brown. The main intention of translating and editing the Guidance Manual in 1999 was to offer Spanish engineers, planners and managers involved in water reclamation and reuse proj­ ects the knowledge and experience gained in California in agricultural and landscape irrigation with reclaimed water during the 1980s. Now, 31 years after the original version was published and 25 years after the publication of the Spanish edition, the Guidance Manual has already become a “classic”. The proposals and advice provided by the Guidance Manual are still valid for the most part, aside from the remarkable advances made in the development of plant species more tolerant to water salinity and more efficient in water consumption, and of more efficient and better controlled irrigation techniques.

The reclaimed water currently produced in many facilities in Catalonia and other Spanish regions has a high microbiological and chemical quality and can be classified as “analytically potable”; its quality is frequently equal to or even higher than that of conventional sources of surface water commonly used for agriculture and landscape irrigation. From a perspective viewpoint, the Guidance Manual should serve as a reference method for the study, research and assessment of the ability of current water reclamation processes, both conventional and advanced, to consistently assure reclaimed water quality with respect to new water quality parameters, microbiological as well as chemical, and particularly those associated with the wide variety of synthetic compounds used both in agricultural production and in personalcare and pharmaceutical products. Numerous research projects, mainly funded through European programs, have generated many practical results on how to manage the new pollutants present in treated effluents and reclaimed water; it would be desirable for our institutions and researchers to emulate the promoters of this Guidance Manual by contributing to the publication of an updated local version of what could become the Spanish 5. Translation and edition by Rafael Mujeriego, Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 1990, 481 p., ISBN 84-7653-071-4.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 89-96

001-106 Quaderns agraris 40.indd 95

95

25/05/2016 15:43:13

R. Mujeriego

Guidance Manual, offering advice to our urban and agricultural users on how to manage reclaimed water while ensuring public health and environmental protection. The experience gained in California clearly shows that the availability of studies and technical demonstration projects, together with detailed verified information, has been instrumental for policy makers (legislators and administrators) in promoting water reuse as an element of integrated water resources management during the last three decades.

96

001-106 Quaderns agraris 40.indd 96

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 89-96

25/05/2016 15:43:14

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 40 (juny 2016), p. 97-99 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.66

RESSENYA DEL LLIBRE L’HORT DEL SEGON ORIGEN,1 DE JORDI PUIG I ROCA Laura Dalmau-Pol Subdirecció General de Planificació Rural, Direcció General de Desenvolupament Rural, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya

El repte de l’agricultura en el context del canvi climàtic és doble: per una banda, ha de reduir les emissions dels gasos d’efecte hivernacle i, per l’altra, ha d’adaptar-se a les noves condicions climàtiques. A banda dels nombrosos estudis de com afecta el canvi climàtic a l’agricultura, com pot contribuir a mitigar-lo i alhora com s’hi pot adaptar, estem veient també com les políti1. Barcelona, Barcino, 2015, 327 p., ISBN 978-84-7226-989-7.

Correspondència: Laura Dalmau-Pol. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya. Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614. 08007 Barcelona. Tel.: 933 046 768. A/e: laura.dalmau@gencat.cat.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 97-99

001-106 Quaderns agraris 40.indd 97

97

25/05/2016 15:43:14

L. Dalmau-Pol

ques europees marquen fulls de ruta amb aquests objectius. Així, les prioritats en desenvolupament rural de la Unió Europea (UE) han d’aplicar-se en el context del desenvolupament sostenible i del foment de protecció i millora del medi ambient per tal d’assolir els objectius fixats en matèria del canvi climàtic. En el període actual de programació de polítiques europees, que s’estén fins al 2020, a fi de garantir el desenvolupament sostenible de les zones rurals, dues de les sis prioritats bàsiques de la UE fan referència a la preservació i la millora dels ecosistemes relacionats amb l’agricultura i a la promoció de l’eficiència dels recursos i l’adaptació al canvi climàtic per part del sector agrari, a banda de fixar també un objectiu transversal de mitigació del canvi climàtic.

L’hort del segon origen. L’horticultura del futur amb arrels del passat és un manual d’horticultura completíssim per tal d’adaptar els conreus al canvi climàtic, que explica d’una manera senzilla però alhora precisa les bases de l’agricultura ecològica, detallant tot el que és necessari per al procés de producció sostenible i inventariant més de cinc-centes varietats locals d’hortalisses, fruiters i vinyes amb recomanacions valuosíssimes.

Les pràctiques agrícoles que exposa el llibre contribueixen a mitigar el canvi climàtic i a adaptar-s’hi, i són compatibles amb la protecció i la millora del medi ambient, dels recursos naturals, del sòl i, especialment, de la diversitat genètica. En el context actual, té una importància vital dedicar una atenció específica a la conservació i a la utilització sostenible dels recursos genètics agrícoles i aquest manual esdevé una guia de primera categoria per a assolir-ho.

Però, a banda de ser un manual hortícola, L’hort del segon origen és el complement perfecte a la pel·lícula Segon origen, que adapta el Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. En Dara, pare de l’Alba, la protagonista de Segon origen, és un científic que estudia el canvi climàtic i, quan descobreix que la situació climàtica és irreversible i que es produirà un gran desastre, decideix escriure un manual per a explicar a la seva filla com pot tornar a recuperar l’autosuficiència alimentària. Així, cada capítol del llibre comença amb un relat breu d’en Dara a la seva filla que introdueix la temàtica que cal desenvolupar tècnicament des del vessant de ficció de Segon origen. Justament la proximitat a la realitat d’aquesta breu introducció de ficció ens fa adonar que mantenir la biodiversitat per a l’alimentació i l’agricultura constitueix una responsabilitat primordial davant els efectes del canvi climàtic.

«Mira endarrere per continuar endavant» és el títol del primer capítol del llibre que resumeix l’essència del manual, recupera les tècniques d’horticultura, fructicultura i també de la cria de races autòctones d’aviram que feien ja els nostres avis i que cal recuperar, juntament amb els coneixements i tècniques sostenibles actuals, per canviar el model present per un de nou amb menys cost energètic i més respectuós amb el nostre entorn i més adaptat.

98

001-106 Quaderns agraris 40.indd 98

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 97-99

25/05/2016 15:43:14

Ressenya del llibre L’hort del segon origen, de Jordi Puig i Roca

Els altres capítols tracten de temes vitals com l’observació del lloc abans d’iniciar l’hort, la preparació del sòl, el reg, la fertilitat, les rotacions, la reproducció i conservació de llavors, els tractaments davant plagues i malalties, l’adaptació a les noves condicions climàtiques, tots els aspectes clau per a assolir un hort sostenible. Els darrers capítols estan dedicats a fer una llista, com hem comentat anteriorment, de més de cinc-centes varietats d’horta, fruiters i vinyes, i races d’aviram, i també el calendari de sembra de les diverses espècies.

El darrer paràgraf que en Dara deixa escrit a l’Alba en L’hort del segon origen diu: «Els diversos anys que he passat fent recerca pel país m’han fet veure guspires de la solució al problema que hem d’afrontar. He intentat que aquestes guspires impregnin tot el que he escrit i que, en el futur, encenguin una flama al teu interior, una flama que es perd en el temps i que cerca la felicitat, l’esperit crític i l’autosuficiència». L’hort del segon origen encén moltes guspires i, sobretot, encén la flama del repte de la conservació i utilització sostenible dels recursos genètics, i exigeix un compromís decidit a tots els nivells. L’hort del segon origen contribueix a millorar la sostenibilitat i la viabilitat econòmica dels sistemes agrícoles i la seva aportació esdevé fonamental per a la protecció de la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic.

L’autor del llibre, Jordi Puig i Roca, és doctor en ciències ambientals, especialitat en canvi climàtic i canvi global ambiental. També té un màster en prevenció de riscos laborals. Ha treballat en el camp de la sostenibilitat i la gestió municipal, i també a l’Administració pública. Actualment, investiga a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat Autò­ noma de Barcelona (UAB) en el camp de l’agrobiodiversitat cultivada. És vocal del Consell Assessor de la Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya i membre de la Comissió Catalana d’Agrobiodiversitat Cultivada. Ha publicat diversos articles científics i és autor o coautor de diversos llibres en el camp del patrimoni natural i cultural. Des de l’any 2002, està al capdavant de la cooperativa l’Espigall, una explotació agrícola que produeix amb varietats locals.

QUADERNS AGRARIS 40 (juny 2016), p. 97-99

001-106 Quaderns agraris 40.indd 99

99

25/05/2016 15:43:14

001-106 Quaderns agraris 40.indd 100

25/05/2016 15:43:14

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS

a) Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic i, opcionalment, en paper al Comitè de Publicacions, ICEA, carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona, icea @iec.cat. Quan el material s’enviï per correu electrònic, cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre de missatges enviats. Quan el pes dels arxius sigui elevat, cal emprar un sistema de transferència electrònica segur.

Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Comitè Editorial, el qual pot basar la seva decisió en l’avaluació i els informes d’especialistes. b) Idioma Els articles han d’estar escrits preferentment en català, però també s’admeten en altres llengües. c) Requisits del document original Característiques generals — En format de Word.

— Pàgines numerades correlativament a l’angle inferior dret.

— Marge superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm.

— Marge esquerre i dret de la pàgina: 3 cm.

— Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un interli­ neat d’1,5.

— Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions en paràgraf a part: Times New Roman o Arial, de cos 10, amb un interlineat d’1,5.

— Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb super­ índexs numerats correlativament (1, 2, 3...).

— Els apartats han d’anar numerats correlativament.

— Els articles poden incloure figures (imatges, gràfics...) i taules, que cal que vagin numerades i que duguin un títol o un text explicatiu i la indica

001-106 Quaderns agraris 40.indd 101

101

25/05/2016 15:43:14

ció de la font o procedència. També, dins del text, s’hi ha de fer referència.

— El primer cop que s’utilitzi una sigla o abreviatura en el text cal desenvolupar-ne l’expressió completa i escriure la sigla o abreviatura a continua­ ció entre parèntesis.

Primer full En el primer full hi ha d’haver el títol de l’article, el nom i el primer cog­ nom —o els dos cognoms units amb un guionet— de l’autor o autors i la seva filiació: l’adreça institucional de tots els autors (universitat o centre on s’ha realitzat l’estudi, departament o unitat, ciutat i país) o, si no existeix aquesta informació, la professió. En cas que els autors tinguin filiacions diferents, s’han de numerar correlativament les diferents adreces institucio­nals i escriure al costat de cada autor el superíndex amb el nombre corres­ponent.

Cal indicar també el nom, l’adreça postal completa, el telèfon i l’adreça electrònica del responsable del treball que ha de mantenir la correspon­ dència amb la revista, així com destacar les dades que han de ser publica­ des.

Títols, resums i paraules clau Els títols i els resums han d’estar escrits en català, en anglès i en una altra llengua, preferentment en castellà. El resum en anglès és convenient que sigui més extens. Els resums han d’anar seguits d’entre tres i sis paraules clau, les mateixes en totes les llengües.

Característiques dels gràfics — En format obert, que es puguin manipular, no en format d’imatge.

— Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure’ls dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article.

— Han d’anar numerats i han de dur un text explicatiu.

Característiques de les imatges — En format JPG, TIFF o similars.

— Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article.

— Han d’anar numerades i han de dur un text explicatiu. d ) Original en suport paper L’original imprès ha de ser el mateix text original que es lliura en suport electrònic. La impressió ha de ser a una sola cara.

102

001-106 Quaderns agraris 40.indd 102

25/05/2016 15:43:14

e) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, que han de seguir un dels esquemes següents: — Referències d’articles: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140.

Si són més de tres autors, es pot escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva i entre claudàtors et al.: Masies, L. [et al.].

En el cas d’articles de revistes en línia: Carreres, J.; Miret, M. (2011). «Innovacions en l’àmbit vinícola». Vi i Vinya [en línia], núm. 20, p. 35-45. <http://www.viivinya.com/3/001234> [Consulta: 23 gener 2012].

En el cas d’articles de revistes en doble suport: Canyes, V.; Soler, C. (2010). «Vida en el camp durant l’estiu». Revista del Camp, núm. 5, p. 5-23. També disponible en línia a: <http://www. revcamp.com/201.pdf> [Consulta: 5 maig 2011].

— Referències de llibres o capítols de llibres: Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada.

Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245.

En el cas de llibres o capítols de llibres en línia: Rodà, S. M. (2011). «Microorganismes en les fulles». A: Vinyet, M. Els microorganismes [en línia]. Barcelona: Alacar. <http://www.balacar.cat/microorg/ 230014.pdf> [Consulta: 8 març 2012].

En el cas de llibres o capítols de llibres en doble suport: Borriol, L. (2010). «Centre de Desenvolupament del Sòl». A: Solé, J.; Maragall, N. (ed.). Recerca i tecnologia. Lleida: Edicions de la Terra. També disponible en línia a: <http://www.terra.edicions.com/55609kklom0112> [Consulta: 3 maig 2011].

001-106 Quaderns agraris 40.indd 103

103

25/05/2016 15:43:14

La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor. En cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a. f ) Exemplars per a l’autor Un cop publicat l’article, cada autor rebrà un exemplar de la publicació sense càrrec.

104

001-106 Quaderns agraris 40.indd 104

25/05/2016 15:43:14

001-106 Quaderns agraris 40.indd 105

25/05/2016 15:43:14

40

SUMARI

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat

QUADERNS AGRARIS

Número 40

Juny 2016

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 • http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Institut d’Estudis Catalans