6 minute read

Roger Herrera {pàgina

{Roger Herrera, co-cap de colla dels Gegants del Pi}

Per allò de la cançó, ballar pel camí (de la Rambla) representa encara avui una responsabilitat heretada de fa almenys un parell de segles. Encara que el panorama festiu actual poc tingui a veure amb el de fa tant de temps, ens agrada evocar la idea romàntica que els gegants grans del Pi continuïn representant un emblema per a la ciutat des de fa un bon grapat de generacions i malgrat les interrupcions. Des de la seva recuperació a principis dels 60 a través del projecte d’Evarist Mora, podríem dir que han sofert poques variacions en el seu vestuari. Ni amb l’estrena de les rèpliques es va optar per uns altres vestits que no s’inspiressin en els dels originals, conservats actualment a la basílica de Santa Maria del Pi. Aquest fet ha contribuït a la creació d’una pronunciada identitat de les figures dins el panorama festiu barceloní i català. Per tant, davant d’un eventual projecte de renovació, crèiem que calia optar per una versió continuista que mantingués l’essència d’aquesta identitat i que, al mateix temps, accentués aquells trets més característics de les dues figures. El desgast Des de l’any 2004, les indumentàries d’en Mustafà i l’Elisenda han lluït per tot arreu en múltiples ocasions. Per molt que fos imperceptible, han patit un inevitable i constant procés de desgast. Afortunadament, les condicions d’exposició permanent dels gegants a la Casa dels Entremesos, han facilitat que els vestits tinguessin una vida llarga, compatible amb un alt nivell d’activitat. És evident, però, que transports, hores acumulades d’exposició solar, canvis d’humitat i rentats han acabat malmetent gairebé per complet la funció de la roba dels gegants. Les parts escultòriques visibles també mostraven senyals evidents de desgast,

Advertisement

sobretot en la policromia. Així doncs, les circumstàncies ens abocaven a una renovació completa. Engrescats pel moment de canvi i amb la voluntat d’enaltir aquells trets més simbòlics de les figures, s’ha aprofitat per anar més enllà de la indumentària, amb la renovació total de la joieria dels gegants (amb l’única excepció de la papallona de l’Elisenda i l’escut i l’anell d’en Mustafà), la confecció d’un nou ram per part de Flors Sala, un nou mocador fet per M a g a t z e m s d e l P i l a r i l’acondicionament de la cabellera de l’Elisenda, a càrrec de la postisseria Tapias. El taller Casserras Com no podia ser d’altra manera, el taller Casserras de Solsona s’ha encarregat de la renovació dels vestits. La confiança, la qualitat i el valor d’una relació de més de 60 anys treballant plegats han avalat el projecte des de la primera conversa fa un parell d’anys. El procés ha estat llarg (i pandèmic) i la confecció dels vestits s’ha hagut de treballar en paral·lel, amb dos equips independents de modistes. Les facilitats que ens hem trobat per part del taller i la incorporació de totes aquelles idees que es volien plasmar en els nous dissenys ens han portat a una satisfacció desbordada en el resultat final. Les joies d’en Miquel Carner Un dels anhels de la colla des de fa anys era que les figures poguessin lluir unes joies de la mateixa qualitat que les de les figures originals, que admirem cada any quan surten al pregó de les Festes de Sant Josep Oriol. En Miquel Carner, joier del carrer de la Portaferrissa i exgeganter, porta anys arreglant les joies dels gegants i ja es va encarregar de les dels infantils, per tant era la persona indicada per entomar l’encàrrec. El repte ha estat majúscul i la seva dedicació ha anat més enllà de la imaginable. La colla es pot sentir molt afortunada d’haver comptat amb una persona del seu talent i dedicació per a un projecte com aquest.

Els detalls: Reedició d’antigues formes i alguna novetat Dins de la seva elegància, basada en la sobrietat, el gegant presentarà algunes franges més de passamaneria i tapapunts a la faldilla, a la camisa i a la jaqueta. Concretament, destacarà la incorporació d’uns relleus circulars de color granatós que s’inspiren en uns de similars de tonalitat daurada que eren presents en els vestits dels anys 70-80. El conjunt de les robes té la intenció de millorar el vol i minimitzar arrugues. Els barrets seran folrats de nou amb les tonalitats de les noves teles. En el cas d’ell, es ressaltarà la forma de turbant, amb unes franges menys homogènies que fins ara, emulant també el disseny del barret original. Pel que fa a la geganta, presentarà com a novetats principals l’adomassat de la seva jaqueta i la renovació total dels complements. També resultarà força perceptible un petit canvi de tonalitat en les franges de la faldilla i del barret, cap a un color una mica més vinós. Una particularitat històricament pendent era la serp que duu al braç esquerre. Fins avui era de cartró pedra i a partir d’ara serà metàl·lica, amb el mateix treball d’orfebreria que la de la geganta original. Com a curiositat, la serp s’enfilarà del canell cap al colze de la geganta, a diferència de l’anterior, que ho feia a l’inrevés. La tanca de la jaqueta i l’esclava del braç dret també s’han fet a imatge de les originals, amb acabats i pedreria espectaculars. Una renovació de llarga durada Mesos de feina silenciosa han arribat al seu punt i final. El 12 de setembre serà el moment d’alliberar l’alegria continguda i mostrar el resultat final, tot desitjant que la il·lusió i la rebuda del públic faci que sempre recordem aquesta data. Estem segurs que tothom s’enamorarà a primera vista dels nous vestits. Així doncs, desitgem que els renovats Mustafà i Elisenda comencin una nova i lluïda etapa amb tots vosaltres des d’aquesta Mercè 2021 i fins d’aquí a molts anys.◄