Sentiment de pertinença

Ara que deixem enrere les festes de Sant Sebastià i encara cuegen les vivències de dues setmanes d’intesa activitat al poble, encara es palpa el fort sentiment de pertinença a la comunitat que s’ha manifestat, un any més, durant les celebracions de la festa major d’hivern. Aquest sentiment d’arrelament, que s’aviva en col·lectiu, està estretament lligat a la identitat del lloc a on es viu, a on s’estableixen les relacions culturals i socials i a on es tenen les experiències més significatives.

Hi ha molts factors que conformen aquest sentiment de pertinença i a cada persona es manifesta diferent, però és ben evident que augmenta o, si més no, es fa més notori en moments en què la participació i cooperació entre les persones s’incrementen, com passa durant les festes de Sant Sebastià.

Probablement, un dels moments més significatius on es fa visible el sentiment de pertinença al poble durant les festes és a la baixada del pi, ja que intervenen molts factors, com són el fet de participar i compartir una gesta col·lectiva, rebre el reconeixement del grup, experimentar una experiència positiva en conjunt i compartir símbols i valors que ens són propis.

No hi ha dubte que les festes de Sant Sebastià reforcen la consciència de vinculació i serveixen per cohesionar el poble i falcar una identitat col·lectiva, que es nodreix de les vivències compartides.

Sant Jordi / Estació Nacions Unides FGC)

La Gaseta de Matadepera publicarà les cartes que els lectors ens facin arribar a la redacció del carrer Pere Aldavert, 4; 08230 Matadepera, indicant al sobre GASETA: “El Poble Opina”; o a través d’un correu electrònic a lagaseta@matadepera.cat Siguin o no publicades, la Gaseta de Matadepera agrairà totes les cartes i correus electrònics que puguin fer arribar els seus lectors i escollirà preferentment aquelles el text de les quals no superi les trenta línies tot i que dependrà de l’espai disponible cada mes. Malgrat que només es publicarà el nom del remitent, serà imprescindible que les cartes o missatges electrònics vagin signats amb nom i cognoms i haurà de constar-hi al sobre o al correu l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits ni missatges que vagin signats amb pseudònim o inicials. La Gaseta es reservarà el dret de resumir o extractar el contingut de les cartes i de publicar aquelles que consideri oportú. No es mantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades telefòniques respecte als originals no publicats.

Gaseta De Matadepera

Número 416 Febrer de 2023

Revista municipal i mensual

Edita Ajuntament de Matadepera

Redacció: C/ Pere Aldavert, 4. 08230 Matadepera. 93 730 16 49

Directora: Míriam Vila

Equip de redacció: Paula Solís Gilabert i Míriam Vila.

Han col·laborat en aquest número: Albert Beorlegui (Agenda, El film del mes), Cesc Bosch (El llibre del mes), Ivan Caparròs (El disc del mes), Gemma Serra Burguès (El llibre infantil del mes), BadiaCasanova (Fotografia), Ignasi Pons (Mots Encreuats).

Disseny original: Xavier Roca

Publicitat: 93 730 16 49

Composició: Xavi Riera

Impressió: Impremta Pagès

La delegació local d’Agermanament sense fronteres organitza una nova meditació el dissabte, 11 de febrer, a les 11 del matí, al Casal de Cultura de Matadepera. La trobada serà conduïda per Sylvia Comas Barrera, fundadora de Mindfulness con corazón, i impartirà una sessió titulada “Desenvolupar una presència bondadosa. El valor de practicar mindfulness amb amabilitat”.

Endevina Qui Ve A Sopar

El tió de Matadepera

Hola, soc un veí enamorat del seu poble. Néixer i pertànyer a una família tradicional de la Matadepera dels 50 m’ha donat perspectiva, una mirada, que sovint reflecteixo en fotos, a més d’ocasions per formar part activa del col·lectiu: del futbol, de Sant Sebastià, de l’Associació de Comerciants i de Rei blanc. Els de la meva generació hem estat uns privilegiats; teníem un petit poble de quatre cases velles i molt espai per córrer, sense massa trànsit i moltes ganes de jugar fins que es feia fosc o ens venien a buscar tibant-nos l’orella. Ja jubilat, pensava en fer justícia al Tió. M’agrada el Nadal. Cada any miro bocabadat l’avet de Nova York amb enveja, Pares Noels, alegria i llum a dojo! I el Tió?

Alerta per sequera

S’han endurit les mesures antisequera amb restriccions d’aigua en els usos urbans per als municipis afectats per l’estat d’alerta.

El 2022 ha estat un any excepcionalment sec, fet que ha provocat que bona part de Catalunya estigui en alerta per sequera hidrològica.

En aquests moments, els embassaments catalans estan al 32% de la seva capacitat, una xifra substancialment inferior a la de l’any passat, que estaven al 63%.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) inicialment va anar declarant l’alerta en diversos àmbits d’aqüífers i, des de finals de novembre, hi va sumar tota la capçalera del Ter-Llobregat, que inclou l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb l’alerta per sequera, que està al tercer nivell d’una escala de cinc, ja queden afectades per l’avís 26 comarques, 550 municipis i 6,7 milions de persones.

A Matadepera, el mes passat, l’Ajuntament va publicar un ban on s’establien noves mesures d’eficiència i estalvi en relació amb l’aigua per la sequera que viu el país des de fa mesos, apel·lant també a la responsabilitat de la ciutadania. La nova disposició s’afegeix a la que va entrar en vigor el 25 de novembre passat amb la declaració d’estat d’alerta per restriccions a la conca Ter-Llobregat.

Cal tenir en compte que Matadepera és dels municipis en què es gasta més aigua.

En l’actual estat d’alerta per sequera, cal complir unes dotacions màximes de 250 litres per habitant i dia, i el nostre poble, en situació de normalitat, pot tenir unes dotacions de 600 litres per habitant i dia a l’estiu, i de 350 litres per habitant i dia a l’hivern.

Les mesures restrictives afecten diversos àmbits i es concreten en les següents disposicions:

Reg privat: procurar que hi hagi el mínim reg possible i sempre en horaris de menor insolació, entre les 8 del vespre i les 8 del matí. Cal evitar el reg si hi ha pluges i no superar els 450 m3 per hectàrea. El reg s’ha de limitar a dos dies per setmana: en els habitatges amb numeració parell o sense, els dimecres i els dissabtes, i els habitatges amb numeració senar, els dijous i els diumenges. Queda prohibit, doncs, el reg privat el dilluns, el dimarts i el divendres, sigui quin sigui l’habitatge.

Piscines: es permet únicament el reompliment parcial de piscines amb sistema de recirculació d’aigua i en les quantitats indispensables, produïdes per evaporació o qualitat sanitària de l’aigua o el primer ompliment de piscines de nova construcció. L’excepció són les piscines d’aigua salina, on no hi ha restriccions.

Neteja amb mànegues d’aigua: resta prohibida. Així doncs, no es poden netejar carrers, paviments o façanes amb aquest procediment. Sí que està permesa la neteja amb pal de fregar, galleda i esponja o sistemes de neteja d’alta pressió.

Neteja de vehicles: Només està permès netejar vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula amb esponja i galleda dels seus vehicles, o bé en establiments especialitzats.

Fonts ornamentals: prohibit el seu ompliment, així com en llacs artificials o estancs, tret de si hi ha vida aquàtica.

El pla de sequera (PES), que està actiu des de l’octubre de l’any passat, és l’instrument de planificació que preveu les regles d’explotació dels sistemes i les mesures que cal aplicar en relació amb la utilització del domini públic hidràulic i han d’activar-se un cop l’Agència Catalana de l’Aigua, atesos els indicadors establerts, declari formalment la situació d’alerta i eventual sequera.

El PES divideix el territori de les conques internes en 18 àmbits en funció de quina és la font principal d’abastament (embassaments, aqüífers o pluviometria). A cada zona s’hi estableix una d’aquestes cinc fases, segons la situació de la sequera i l’aigua: normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència. Aquesta classificació es basa en l’estat dels embassaments que subministren l’aigua. En el cas dels aqüífers, els municipis passen d’un escenari a altre si es nota un descens o augment important del seu volum.

La idea era organitzar una gran festa del Tió i fer tant rebombori que s’hi afegissin altres pobles i ciutats; fer-ho bonic, espectacular. Fins i tot, que Vigo i la resta de l’Estat ens vulgui imitar. És clar, ja ho tindríem, des d’ací ja no es tant lluny Nova York. Necessitava un conte per sostenir-ho. Els escriptors recomanats tenien feina, i no els va entusiasmar la idea, així que les meves germanes em van animar a que ho escrivís jo mateix. Així va sortir el conte de Tió de Matadepera. Em va semblar buscar i revestir els meus records amb ficció, una barreja estranya, però que m’agrada. Són les aventures d’en Rajolet, mot posat pel seu pare al nen protagonista. Rajolet és un tipus de pi de fusta apreciable. Doncs un nen de l’any 61 es troba, de manera fortuïta, amb la màgia increïble del Tió al llenyer del mossèn del poble. Aquells anys, mossèn Joan. Jo en vaig ser escolà molts anys. Per fer més matadeperenc el Tió, resulta que en la superfície del tall de serra del tronc, té la silueta de la muntanya de Sant Llorenç i això fa que el noi es fixi amb el tronc i neixi un vincle amb ell. Bueno, crec que l’heu de llegir. Al Croquis i al nou Estanc tenen el conte. Si ets del poble t’agradarà, et farà recordar i és entranyable i, si no ho ets o fa poc que el comparteixes amb nosaltres, també t’agradarà. És una bonica història d’aventures familiar, per explicar als petits a la vora del foc o quan van a dormir.

Llàstima dels pressupostos estrets de l’Ajuntament, si el nadal que ve fos possible.... Ara, que també reconec que a somiador no em guanyeu!!!! Gràcies a tothom. A qui el compri, li desitjo que s’ho passi bé llegint-lo. Gràcies.

Narcís Riba Rosiñol

Expresident de la Germandat de Sant Sebastià