Una fita cabdal per a un futur que valgui la pena viure

Els dies 24 i 25 de febrer es va celebrar a Barcelona el Fòrum per la Transició Ecosocial, una iniciativa impulsada, inicialment, per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), Coòpolis i l’Observatori del Deute en la Globalització, a la qual es van sumar, a mesura que avançava la seva preparació, la Xarxa per la Justícia Climàtica, Rebel·lió o Extinció, Entrepobles, LaCoordi, End Fossil, la Xarxa per la Sobirania Energètica i Ecologistes en Acció. A més, el procés del Fòrum va comptar amb 110 entitats i col·lectius adherits, que van mostrar el suport col·lectiu a la iniciativa.

Però què va passar durant aquell cap de setmana? Per a què va servir la trobada? Podríem dir que el Fòrum va ser una fita important en un procés de fons per a la construcció d’un front comú de moviments socials que empenyin cap a una transició ecològica justa i democràtica. El moment ho imposa: l’emergència climàtica és més palpable que mai; ha començat l’inevitable declivi energètic derivat de l’esgotament dels combustibles fòssils; i, en part per aquests dos motius, es comença a intuir la gravetat de la crisi socioeconòmica de llarg recorregut en què ens estem endinsant. Una de les motivacions centrals del Fòrum era, doncs, generar un espai de trobada per definir un projecte polític comú, on trobar-se i pensar estratègicament quin ha de ser el full de ruta per a aquest nosaltres compartit que s’està construint. Un projecte polític amb tres grans ancoratges: la inevitabilitat del decreixement en la disposició de materials i energia; la necessitat d’evitar que qui menys té sigui qui més pateixi les conseqüències d’aquest declivi; i la importància que la societat civil organitzada lideri aquesta transició.