11 minute read

ENTREVISTA A JULIO MONTERRUBIO, ARTISTA FALLER

1. Com veu el progrés dels monuments?

Quan vaig començar, i gran part de la meua carrera, l’ús que es feia dels materials era totalment diferent. Al principi s’utilitzaven el fang, els motles… Era un procés més laboriós. Hui en dia això ha evolucionat, per sort, perquè seria impensable treballar així, ja que econòmicament no seria factible.

Advertisement

Era una forma de treballar molt artesanal i bonica, les falles eren escultures pures de fang. El treball de l’artista faller anà progressant fins que el 1995 es va fer la primera falla de suro completament, que suposà un canvi en la forma de fer falles. En els inicis, el suro es treballava de manera molt artesanal, no com ara, però la utilització d’aquest material ja suposà un avanç pel que fa al temps de fer una falla. A partir dels anys 2000 comença a produir-se un canvi en el modelatge físic del suro pel modelatge digital.

El modelatge digital consisteix a fer les peces en un ordinador, la qual cosa també és costosa i requereix el seu temps, després es projecta i amb una màquina es fresa la peça des de l’arxiu digital. La peça es pot realitzar en la mesura desitjada. Aquest fet ha beneficiat el temps que es tarda a realitzar una figura. Gràcies a aquesta evolució tecnològica, hui podem veure les falles que veiem. Si no fora així, amb els pressupostos actuals, si haguérem de fer els monuments amb les tècniques d’abans, seria impossible. Els monuments es reduirien a molt més de la meitat.

2. Pel que fa a l’estructura dels monuments, com creu que han progressat?

Les estructures internes de la falla anteriorment es feien de fusta, i quan era necessari feien servir ferro: alguna esquadra o alguna cosa. Hui en dia crec que els artistes utilitzen més el ferro per dos motius principals. Les línies d’ara de falla, el que agrada són peces en les quals es juga amb el disseny. Un disseny que moltes vegades és més fi. Hi ha circumstàncies en les quals seria un risc posar una figura de diverses tones amb una fusteta, ja que seria un perill per a la persona que visita la falla i per a tots. Jo sempre he pensat que la seguretat està per davant de tot. Una festa no es pot convertir en una tragèdia.

Hi ha moltes persones que critiquen que es reforce o es faça alguna estructura de ferro, però l’evolució dels monuments ho requereix. Si sabérem que no va haver-hi vent o pluja, no hi hauria cap problema, tot seria de fusta. Ara bé, com ja he dit sempre cal tindre present la seguretat. No es pot arriscar la vida de persones per no posar ferro en l’estructura.

La resta de detalls no ha canviat. Això sí, com que es tracta de peces més primes i estilitzades, on es pot veure eixe risc. La major part d’artistes ha optat per on siga necessari una placa de ferro posar un reforç per seguretat, però la dificul- tat és la mateixa, no li lleva mèrit al monument. Cremar-se, no es crema, però es pot reciclar. El ferro no contamina, no trau mèrit a la part artística del monument.

3. A poc a poc es van incorporant noves tècniques: com el modelatge, el poliment i el 3D. En quina direcció progressaran els monuments amb aquestes noves tècniques?

El 3D i el modelatge digital són formes de treballar un poc més còmodes. Permet fer falles amb més peces i més volum del que es podria posar si no comptàrem amb aquestes tècniques. Aquestes noves formes de treballar progressen dia a dia. Les figures més grans i les mitjanes es digitalitzen i després la fresadora els dona la forma. Tot i això, després cal retocar i finalitzar la peça. Ja han començat a utilitzar-se impressores 3D en figures menudes per fer detalls més menuts. A la llarga, les impressores i fresadores podran fer ninots més grans, com els de les bases, que són ninots de 1,90 - 2 m. Crec que arribarem a eixes impressores digitals de més grandària, però de moment faciliten molt la tasca de l’artista.

Un dels aspectes positius d’aquesta forma de treballar és que antigament tan sols véiem peces originals en les falles de Secció Especial de València, ja que el que es feia era comprar el motle i repetir els ninots en els anys posteriors. Aquesta ferramenta facilita que apareguen peces originals en diferents seccions i en diferents poblacions. Gràcies a això, cada vegada més monuments de Secció Especial i també de Primera presenten monuments i/o figures originals.

Aquest fet millora molt la festa, ja que no és el mateix anar a veure una falla de la qual coneixes tots els ninots i que els has vist diverses vegades, al fet que siga totalment original. Amb això guanyem tots, i tot açò gràcies a l’escultura digital. Un dels avantatges de l’escultura en 3D és que quan una peça està modelada, no necessites espai per a guardar motles i pot recuperar-se a l’hora de plantejar un nou monument canviant la mesura de la peça; cosa que abans no es podia fer. Era el motle, si la peça original era de 5 m, el ninot resultant sempre havia de tindre 5 m.

4. Com ha progressat el tipus de pintura que s’utilitza en les falles?

Al principi s’utilitzava pintura a l’oli. En els anys 80, alguns artistes avançats començaren a utilitzar pintura plàstica. A Poc a poc açò va canviar i hui en dia quasi tots els artistes utilitzen pintura plàstica als seus monuments. Pel que fa a la tècnica, abans pràcticament s’utilitzaven brotxes i pinzells i hui en dia s’utilitzen més les pistoles i aerògrafs. Tècnicament s’utilitzen les pistoles per fer el fons i després per a detalls els aerògrafs. Tot i que el pinzell és l’encarregat d’acabar els detalls, perfilar i rematar les peces.

Pel que fa als estils de colors, és una roda com la moda. Quan jo feia falles utilitzava uns colors pastels, clarets i suaus. Hui en dia la tendència és utilitzar colors molt forts, molt purs, fluorescents. Aleshores això ha canviat perquè hi ha una falla o dos que empren un altre tipus de pintura o de color i si tenen èxit i guanyen un bon premi, la resta intenten seguir el camí que pareix que agrade més o triomfe. Ara mateixa els colors són molt vius, s’estilen falles amb colors forts i molt vius.

5. El disseny d’un esbós ha millorat?

Abans l’artista faller havia de saber fer de tot: havies de ser dibuixant, havies de ser escultor, havies de ser pintor i havies de ser fuster. Això ara ha canviat. Una gran majoria de tallers necessiten un equip: necessiten un guionista, necessiten un il·lustrador, algú que en faça l’esbós; després també necessiten un escultor digital i un fuster. Realment hi ha pocs artistes que dominen tots els camps, per això és necessari un gran equip. Moltes vegades l’artista planta una falla un any, i l’any següent planta una altra i no es pot reconéixer l’artista per l’estil, perquè canvia el dissenyador.

Abans l’esbós el feia l’artista: el dibuixava i el pintava. Però ací cal fer una puntualització. Quan els artistes projecten una idea, ja ho feien pensant que fora possible subjectar-lo i que aguantara. És a dir, ja pensaves en l’estructura interior, que es poguera realitzar. Hui en dia una gran majoria de dissenyadors són els que fan la idea, no se’n té en compte l’estructura. Aleshores plantegen uns projectes molt solts, molts bonics, que són vertaderes meravelles. L’esbós. Però el problema ve després, quan s’ha de transformar en falla, ja que quasi mai és possible deixar-ho com en l’esbós. Moltes peces són impossibles d’aguantar tal com estan projectades per l’il·lustrador, ja que ell es preocupa de fer una idea bonica.

Per això abans, quan veies un esbós la falla era més o menys igual, perquè l’artista tenia en compte eixos detalls. Hui en dia, com els esbossos els realitzen il·lustradors, els dibuixos són preciosos, però que després rarament és possible arribar a reproduir-los. Necessites un equip molt ampli de professionals per a realitzar una falla. Es contracta un artista amb un equip. Tu abans veies una falla o un esbós de Martinez Moyà, de Pepet o de qualsevol artista, i veies el seu estil, el seu segell. Sense veure la falla els podies identificar pel seu estil. Això hui s’ha perdut.

6. En quina època es començà a notar un progrés significatiu dels monuments?

Recorde que cap al final dels 80 ja hi havia diversos artistes: Vicente Almetla, Alfredo Ruíz i jo, que en aquella època començava amb el meu fill Julio. El meu fill Julio dissenyà una falla en Espartero que va guanyar el primer premi. I no ho dic jo, sinó que el món faller diu que eixa falla va canviar, en certa mesura, la tendència de les falles. L’any següent férem una falla en El Pilar, que guanyà el primer premi, feta tota a plànols i bastant més moderna. En guanyar el primer premi també hi hagué un canvi molt gran a partir d’eixa falla. Hui en dia hi ha molts artistes que estan canviant una altra volta l’estil de les falles i hi ha moltíssims artistes, tots boníssims, que continuen canviant i l’evolució és constant.

Com hem dit, a partir dels anys 80 va començar la vertadera evolució de la falla que tenim hui. Anteriorment va haver-hi altres canvis que modificaren les falles d’abans. Per exemple, Huerta fou el primer que va modelar un ninot complet, amb roba i tot. Abans els ninots es vestien amb roba. Hi ha hagut diverses èpoques amb un canvi visible i actualment continua havent-hi artistes que intenten seguir amb eixa evolució que duen les falles.

7. Pel que fa al progrés que han experimentat les falles, quina falla ha progressat més, la gran o la infantil?

Des de la meua opinió, ambdues han progressat molt. El que passa és que jo, que he fet moltes falles infantils a València, em vaig adonar que en les falles infantils es permetia més l’evolució i el canvi. És a dir, plantaves una falla infantil un poc més avantguardista i s’acceptava i es premiava. En canvi, hi havia intents de fer falles grans més avançades i ahí els premis eren més difícils d’aconseguir. No arribaven a quallar. Per aquest motiu crec que les infantils han canviat més. La diferència d’abans a ara és més gran. Crec que les infantils s’han vist amb altres ulls, s’ha sigut més permissiu en el canvi.

Hui en dia les grans també van acceptant més el canvi, tot i que encara costa molt. La prova la tenim en l’exposició del ninot de València. La votació del ninot popular, allò que agrada al públic, el que es premia, sempre són figures clàssiques: figures del iaio, la iaia, la fallera… Figures clàssiques i de sensibilitat i temes així: costumistes. Si portes un estil diferent, és difícil optar a premis. A l’exposició dels ninots indultats València, poques figueres veuràs modernes.

8. Un dia important per a tots els artistes és el dia de la Plantà. Què sent en un dia així?

Sé que hi ha a qui li encanta la plantà i li agrada que arribe eixe dia. Quan treballava, eixe dia em preocupava bastant perquè posava tota l’estima durant tot l’any, tots els dies de l’any. Eixe dia estava pendent de l’oratge, sobretot. Clar, cuidar tot al màxim i arribar la Plantà i que ploga, que el treball es faça malbé… Són molts anys així. I la tensió que tot encaixe perfectament, que tot vaja bé… Que durant el transport cap accident trenque cap peça.

És bonic quan aconsegueixes plantar tota la falla i la mires, és una satisfacció enorme, perquè has aconseguit l’objectiu de tot un any, però fins a eixe moment es passa malament. A més, tots els artistes hui en dia tenen bastants falles per plantar, és esgotador. Pots estar 10 dies sense quasi dormir. Estàs 10 dies d’una falla a l’altra, i a la següent, el mal oratge que ho complica, etc.

Personalment, eixe dia em resultava molt dur, l’època de la Plantà. També hi ha gent que li encanta i ho gaudeix. Això depén de cada persona.

9. Les Falles acaben amb la Cremà. Què sent en un dia així?

Per una banda, alegria. Arribar a eixe dia és senyal que tot ha anat com havia d’anar, que el teu projecte ha arribat fins al final. Depenent del premi, et quedes amb millor o pitjor gust de boca. Però és un acte bonic.

Jo, en aquest cas en particular, recorde que vaig anar a veure cremar un dels meus monuments i clar… Quan has estat llevant fins i tot els pèls dels pinzells, perquè l’acabat siga excel·lent, cuidant els detalls al màxim… I en un moment veus que desapareix… Quan pensava en aquella falla, se’m va quedar la imatge del foc cremant-la.

La imatge més bonica que tinc de les Falles és la del primer matí després de la Plantà, quan ja està tot acabat, amb la gespa i tot. Eixa imatge és la que m’agrada recordar. Per això intente evitar la Cremà. He anat si tenia algun compromís de televisió o alguna visita. Però sempre que he pogut les he evitat.

10. Com veu el futur dels artistes fallers?

Hui veig companys als quals estan exigint moltíssim. És complicat mantenir un taller, ja que la feina és considerada com una empresa més, una indústria més, i abans no era així. Ara mateix, un taller de falles ha de tindre la preparació i la seguretat com si fora la Ford i, clar, si tenim en compte els pressupostos, les despeses i l’IVA que hi ha… Per a la major part dels artistes acabar l’any i no deure diners ja és un èxit. La gran majoria de tallers han treballat tot l’any, han menjat i després es queden amb un deute de ferreteria, pintura… I moltes vegades els artistes es queden endeutats. Això es deu al fet que tot es fa molt complicat. Cal tenir en compte els reciclats, la seguretat… S’exigeix com si fores una multinacional. Abans treballaves i es gaudia perquè treballaves: modelaves, pintaves… Hui en dia, entres al taller i la burocràcia s’emporta la major part del temps. Abans la professió de l’artista faller estava molt mimada, l’artista faller s’encarregava de la seua pròpia seguretat, però hui en dia és horrorós amb les mesures que imposen. No miren que és una empresa artesanal, no es pot aplicar el mateix tipus d’IVA a empreses d’aquesta mena, que creen un art popular, donen alegria i ofereixen un benefici econòmic a València i Alacant. Per a l’artista és complicat subsistir. Últimament han tancat molts tallers perquè no hi ha consciència que l’artista faller es tracta d’una professió diferent. És molt complicat per a l’artista i les comissions arreplegar els diners. Sempre hi haurà artistes, però els ho estan posant molt complicat als actuals. Si tenim en compte el que ens aporten a la societat les professions lligades al món de la festa, caldria mesurar-les en un sistema diferent del de la resta d’empreses.

11. Com que ja s’ha jubilat, vol donar un consell per als nous artistes?

El consell que els donaria és que no tinguen pressa. Hui fan un curs i en acabar ja estan plantant falles. El meu consell és que coneguen, en primer lloc, tots els aspectes implicats en el procés de creació d’una falla: disseny, esbós, fusteria i pintura… Perquè, si no, tindran el problema d’haver de contractar altres experts i no tindran pressupost per a ells, per fer la falla. Han d’estar molt ben preparats abans d’entrar en el riu de les falles.

D’altra banda, han de tindre en compte que és una professó vocacional, li ha d’encantar el que fa. El més important és ser feliç en aquesta feina, ja que, com en qualsevol professió, el treball és el que ocupa la gran part de la nostra vida. Aquesta professió necessita molt de temps de dedicació. Si no disfruten de la feina, que la deixen. Guanyar diners, no en guanyaran; el que faran serà patir.

This article is from: