7 minute read

EL PROGRÉS . DE LA LLOTJA DELS MERCADERS DE LA SEDA A LA GALÀXIA

D'INTERNET

José María Chiquillo Barber President Internacional Xarxa Programa UNESCO RUTES DE LA SEDA

Advertisement

Des que el segle viii València es va integrar en els itineraris mediterranis de la seda, a conseqüència de situar-se en una de les artèries de l'expansió política i territorial de l'islam en la península Ibèrica, la nostra socioeconomia va experimentar grans canvis en els temes social, econòmic, cultural i agrari. Aqueixos canvis van influir de manera decisiva en una etapa de la nostra història que abasta dels segles xv al xviii que van significar un període d'auge econòmic, comercial i cultural que van permetre que València brillara amb llum pròpia des del mediterrani occidental.

La configuració de València com a centre de producció en el Sharq-al-Andalus, i la seua entrada efectiva en l'itinerari històric de la seda musulmana, es remunta a la fi del segle ix, això marca en el nostre calendari històric la irrupció amb força de València en un període de deu segles de producció i comerç entorn de la seda, fins a l'extrem de convertir-se la seda en un senyal d'identitat dels valencians.

Els primers documents sobre producció de seda en el futur districte industrial de València daten del segle xiii, que coincideixen amb les primeres disposicions en matèria artesanal, comercials i agrícoles recollides en els Furs de Jaume I després de la reconquesta cristiana.

Sens dubte, íntimament lligada a l'explotació agrària, el cultiu de moreres, la cria del cuc de seda, l'artesania sedera i el seu comerç van influir de manera decisiva en la història dels valencians.

Parlem, en primer lloc, del paisatge de la seda, l'activitat sedera valenciana va influir notablement en la transformació cultural, social, econòmica i natural de l'horta i els paisatges rurals de la València dels segles xv a xviii

La indústria sedera progressa, creix i es consolida portant amb ella un canvi en el paisatge natural de les nostres explotacions a mesura que creix exponencialment la producció i comerç de la seda. Un immens verger de moreres s'estén de nord a sud del territori valencià com detalla el botànic Cavanilles en les seues observacions… Les Hortes de València i Castelló, la Ribera Alta, la Safor, són exponent d'una dedicació agrària al servei de la creixent demanda de l'enlairament industrial seder valencià. Després de la conjunció de diverses causes, tensions gremials, corporativisme, conflictes d'interessos en el sector, mecanització, industrialització, implementació de noves tècniques, laborals, a la qual es va afegir la pebrina i la crisi en la cria del cuc… va arribar la reconversió.

De quasi 5 milions de moreres, va arribar la implantació de nous cultius, taronges, vinya, arròs… Com va canviar el paisatge valencià. Hui les moreres són una rara espècie en el nostre territori…

Com hem canviat… Des que allà per 1398-1419 es té constància per arxius notarials del primer grup de 50 artesans seders en territori valencià, en una Ciutat de València on es produeix des d'inicis del segle xv l'arribada de mestres estrangers, especialment d'Itàlia, on destaca presència, integració i promoció massiva de velluters genovesos des de 1457, empremta que influeix de manera decisiva en la creació del Gremi de Velluters i del Col·legi de l'Art Major de la Seda el 1479.

Així, a la fi del xv, amb el creixement exponencial de la comunitat artesanal emergent canvia la sociotopografia urbana de la ciutat on es crea el barri seder i que, tal com posa de manifest l'Estudi del Consell d'Europa de 1987 sobre els itineraris culturals europeus sobre la Ruta de la Seda a Espanya (documents que adjuntem al present article), situa el 1479 en una xifra de més d'un miler de famílies, entre 1450-1525 es xifren en 2.500 artesans de la seda, dels quals 2.000 són velluters.

Després de l'enlairament dels segles xv-xvi, en el document del Consell d'Europa s'assenyala que València adquireix un paper hegemònic en la indústria de la seda, passant de 2.500 telers a quasi 5.000 en 1787, parla d'un Segle d'Or de Va- lència, no sols cultural sinó també entorn de la seda. «A mitjan segle xviii València era la capital de la Seda»… conclou el treball, que assenyala que «l'hegemonia de València era incontestable».

Hui, tan sols set industrials seders mantenen viu el llegat històric de la seda a València, preservant un element cultural únic, la seda i la indumentària tradicional, un pilar essencial de l'espai cultural de les Falles, festa Patrimoni Cultural Immaterial declarat per la UNESCO el 2016.

Si el segle xv va significar l'impuls a un sector productiu seder que va aconseguir el seu zenit en el xviii, un altre patrimoni cultural material valencià va jugar un paper essencial: La Llotja dels Mercaders de la Seda o Llotja Nova, que ens serveix per a il·lustrar com hem canviat. Aquesta obra mestra del gòtic civil valencià es va iniciar el 1482, en ple Segle d'Or Valencià.

La Llotja es va convertir en el temple del comerç seder, conten les cròniques que la Llotja «era la bullícia del pesatge, del regateig, la compravenda, les discussions i l'algaravia que s'entremesclava amb la del pròxim mercat». Entre les seues parets, a la seua Sala de Contractació, sedes i càrregues de fulles són objecte de transacció, els comerciants i fabricants tractaven sobre el bé més preuat elaborat en la nostra terra, la seda, convertint l'edifici en el focus comercial sagrat de la ciutat des de l'edat mitjana.

Una imatge val més que mil paraules, per això il·lustrem aquest article amb la imatge del quadre del pintor valencià Bernardo Ferrandiz, l'obra del qual es troba en el Col·legi de l'Art Major de la Seda de València que es titula La Venda de la Seda en la Llotja de València, escena costumista pintada el 1875 que reflecteix l'interior de la Llotja on s'exhibien les mercaderies de la Seda per a la seua compra o venda. Hui tot es compra i es ven a través de la galàxia Internet…

Tot i els canvis imparables dels temps que ens han tocat viure, siguem fidels a les nostres tradicions, festes i cultura, i assumim el compromís de preservar el llegat històric que rebem dels nostres avantpassats i el transmetem amb passió a futures generacions.

Com diu la cançó de Presumptes implicats… «Ah, com hem canviat… que lluny ha quedat aquella amistat…»

València i la Seda, una història, un llegat, una amistat interminable… fem-ho possible.

Text 1

L’auge de la indústria de la seda el segle xviii: l’època d’or a València. Per a la indústria de la seda, el segle xviii va ser, sens dubte, l’adveniment de l’època d’or a València. Mentre declinava a Toledo, Barcelona i Granada. Els projectes de manufactures a Talavera de la Reina i Madrid hi marcaven el pas, i València va passar de tindre 2.500 telers el 1724 (Ustariz) a 3.400 el 1750 i a 5.000 el 1787, segons el sondeig fet (potser una mica exagerat) pel viatger britànic Toysen en la seua visita a la ciutat.

A Granada l’evolució va ser diferent: de 1.000 telers censats el 1724, el 1750 va decaure a 200. Múrcia tenia, igualment, moltes pèrdues. Una de les seues fàbriques, fundada el 1770 i que utilitzava el mètode piemontés per a les filatures i la torsió dels fils de seda, va ser comprada el 1787 pels Guildes du Haut Art de Madrid, però no va ser suficient per a salvar-la. A Sevilla i Catalunya la indústria de la seda estava igualment en molt mala posició. En resum, podem dir que haurien fet falta 2.500 telers més dels ja existents per a poder fer la producció de 1750: 1.150.000 lliures de seda. No obstant això, durant la mateixa època els comerciants de la seda feien fortuna enviant les sedes de Llevant a França o al nord d’Itàlia.

Text 2

València: capital de la seda del segle xviii Llocs que cal visitar: el barri de la seda (es troba entre C. Quart-Baró de Càrcer-Hospital- Guillem de Castro).

A mitjan segle xviii València era la capital de la seda. Aquesta hegemonia dura fins a l’última crisi de l’artesania tradicional i de la sericultura el segle xix. Aquest ascens es distingeix en dues fases.

1: de 1700 a 1750 la indústria de la seda va perseguir l’ascens compromés que va aconseguir a la fi de l’últim segle.

La recollida (cf. quadre III) i el nombre de tallers tèxtils van anar en augment molt de pressa i el gran art de València va ser sens dubte el més important, fins i tot més que el de Toledo; va ser el més important de totes les altres ciutats productores.

2: és entre 1750 i 1790 -93 quan podem situar-la en tota la seua esplendor. Hi havia més de 3.000 telers relacionats amb el gran art (cf. quadre IV) i 700 a la calceteria. La recollida (cf. quadre III) va tindre una caiguda brutal després de 1770. És en eixa època quan van intentar millorar la qualitat de la producció de les tintures, de les formes i és en eixe moment quan es comencen a notar els primers intents per a introduir el mateix procediment de Vaucasson.

Podem concloure que a la fi del segle xviii l’hegemonia de València era inqüestionable. Tres quartes parts dels tallers tèxtils es trobaven en aquesta capital i la seua producció era essencialment destinada a l’exportació, la qual s’igualava íntegrament a l’exportació nacional.

«La nostra civilització es caracteritza per la paraula progrés. El progrés és la seua forma; no una de les seues qualitats, progressar. És típicament constructiva. La seua activitat consistix a construir un producte cada vegada més complicat. I fins i tot la claredat està al servei d’esta finalitat; no és un fi en si mateix. Per a mi, al contrari, la claredat, la transparència, és una finalitat en si mateixa».

Ludwig Wittgenstein

És un dels grups del panorama actual valencià amb més projecció. Aquest últim any compta amb més de 10.000 reproduccions a Spotify, al seu Instagram compten amb més de 37.500 seguidors i ja és estrany el cartell de grans concerts en què no està present este conjunt alzireny. Tota la mediterrània sap de qui parlem quan escolten la paraula Fúmiga.

This article is from: