5.3. Distribució temporal dels visitants

5.2.2. Estrangers

Pel que fa als visitants estrangers, en el cas del Ripollès també hi ha un predomini de francesos (55,9%), però té un pes relatiu més baix que en el conjunt del Pirineu de Girona (76,4%). Israel és el segon país estranger que emet més visitants al Ripollès (5,6%), dels quals la majoria són excursionistes (94,4%). Segueixen el rànquing Alemanya (5,1%), Països Baixos (4,5%) i el Regne Unit (3,2%).

Il·lustració 100. Distribució de visitants internacionals segons país d’origen. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

5.3. Distribució temporal dels visitants

Després d’aquesta caracterització general del visitant del Ripollès, es fa un anàlisi de la mobilitat d’aquests visitants primer a nivell global de tot un període anual (de març 2019 a febrer 2020), i després a nivell més específic per períodes d’interès especial.

5.3.1. Assistència diürna

Si analitzem la distribució de l’assistència diürna, veiem que, com ja passava a la Cerdanya, hi ha menys estacionalitat al Ripollès que al conjunt del Pirineu de Girona (il·lustració 101). Els pics d’afluència més importants també tenen lloc durant la tardor-hivern: els ponts de Desembre i Tots Sants generen els pics de visitants més importants al Ripollès, per sobre els dies de més afluència d’estiu i de Nadal.

El 12 d’octubre també va aportar molta afluència de visitants a la comarca (també els dos caps de setmana anteriors a aquest), així com també ho va fer la Setmana Santa. Per altra banda, destaquen els caps de setmana de febrer, segurament per les pistes d’esquí. Finalment, també es veu un pic per Sant Joan, i amb menys intensitat, els pics de la Segona Pasqua i el Carnaval.

En global, es veu una base més aviat estreta de visitants durant tots els dies de la setmana, però una afluència molt constant durant els caps de setmana de tot l’any.

Il·lustració 101. Distribució temporal de l’assistència diürna de visitants. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Pel que fa a la distribució mensual de visitants, l’agost concentra el 15,6% dels visitants anuals. Aquest valor és gairebé el doble del que seria si els visitants estiguessin distribuïts equitativament entre tots els mesos de l’any (8,3%). Tot i això, està per sota la mitjana del total del Pirineu de Girona (20,0%).

Els següents mesos amb més afluència són el desembre (9,9%), el febrer (9,2%) i el juliol (9,1%). Sembla raonable que el desembre sigui el segon mes amb més afluència degut a les festes de Nadal (a la il·lustració 101 es pot veure una major densitat de columnes durant el desembre) i al pont de Desembre, que és quan es va produir el pic més alt d’afluència diürna al Ripollès. La major afluència de febrer es concentra sobretot els caps de setmana, igual que al juliol: hi ha molta més concentració durant els caps de setmana que entre setmana. Per altra banda, els mesos amb menys afluència són els de primavera, sobretot el maig, que concentra el 4,5% del total de visitants anuals. Aquesta distribució és diferent de la distribució del conjunt del Pirineu de Girona, molt més concentrada a l’estiu.

Tot i que l’agost és el mes amb més afluència per a les dues nacionalitats, la distribució anual de visitants és diferent segons la nacionalitat. Mentre que els nacionals es concentren a l’agost (15,4%), desembre (10,2%) i febrer (9,3%); els internacionals es concentren molt més durant els mesos d’estiu (agost: 17,1%; juliol: 12,0%;setembre: 10,3%; juny: 9,0%) i el febrer (9,0%).

Il·lustració 102. Distribució mensual de visitants segons nacionalitat. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

5.3.2. Assistència nocturna

En l’anàlisi de l’assistència nocturna, només es poden analitzar aquells visitants que pernocten, és a dir, els turistes i els habitualment presents. Els turistes representen el 81,8% del total, mentre que els habitualment present representen el 18,2% del total de visitants que pernocten.

Habitualment presents

Respecte als habitualment presents, s’observa més afluència durant l’agost i el Nadal. A l’agost és quan es produeixen els pics de més afluència d’habitualment presents (el dia 17 i el dia 10 d’agost). En canvi, durant el Nadal, es produeix un pic per Cap d’Any, però no destaca per sobre de caps de setmana de molta afluència.

La distribució de l’agost continua sent més marcada durant els caps de setmana que entre setmana. De fet, els caps de setmana de finals de juliol (sobretot el dia 20 de juliol) ja es produïen pics molt marcats d’afluència nocturna.

A part dels pics d’agost, els pics d’afluència més marcats són el de Tots Sants i el Pont de Desembre. Tal i com en el cas de la Cerdanya, els pics dels festius de tardor-hivern (Tots Sants, Pont de Desembre i Nadal-Cap d’Any) superaven el pic més marcat d’agost, aquest no és el cas per al Ripollès, on l’afluència d’habitualment presents predomina a l’estiu. També es pot identificar un pic d’habitualment presents el dia 16 de novembre, potser degut a les condicions climatològiques.

Finalment, l’afluència durant els mesos de primavera és més baixa, però es poden distingir els pics de Sant Joan i de Setmana Santa.

Il·lustració 103. Distribució d’assistència nocturna d’habitualment presents. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Respecte a les arribades i sortides dels habitualment presents, es veu una activitat molt constant els caps de setmana de tot l’any. Hi ha menys moviment durant els mesos de primavera, però la diferència és menys marcada que en el cas de la Cerdanya.

Així, es veuen pics d’arribades i sortides més significatives per Tots Sants i pel Pont de Desembre. També és veu més activitat a l’agost, algun cap de setmana de novembre, per Cap d’Any, i per Carnaval. Però no destaca de manera molt clara respecte a la resta.

Il·lustració 104. Distribució d’arribades i sortides d’habitualment presents. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

Turistes

Pel que fa als turistes, també hi ha més afluència durant l’agost i durant el Nadal. El pic més marcat va tenir lloc durant el Cap d’Any, seguit de Tots Sants i el Pont de Desembre, com en el cas de la Cerdanya.

Els següents pics més marcats són els de Setmana Santa i Sant Joan. En general també s’observa molta afluència durant els caps de setmana de febrer, i de setembre i octubre, essent el cap de setmana d’octubre de més afluència el del dia 12. Finalment, també es pot distingir més lleugerament la Segona Pasqua.

En comparació amb l’afluència de turistes al conjunt del Pirineu de Girona, s’observa una base de turistes molt més fina, la qual cosa implica menys activitat turística durant la setmana, i uns pics molt marcats durant els caps de setmana. Al ser el pes dels estrangers menys significatiu, els festius de vacances d’hivern (que es veien a la Cerdanya) o el dia de l’Ascensió, no es distingeixen en la distribució de turistes del Ripollès.

Il·lustració 105. Distribució d’assistència nocturna de turistes. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Respecte a les arribades i sortides de turistes, coincideixen amb la distribució nocturna de la il·lustració 105: hi ha molt moviment de turistes durant els caps de setmana, i amb una mica més d’activitat durant els mesos d’hivern i tardor que durant els de primavera. Els pics més elevats d’arribades i sortides es produeixen per Cap d’Any, Tots Sants i el Pont de Desembre, seguits de Sant Joan i Setmana Santa.

Il·lustració 106. Distribució d’arribades i sortides de turistes Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Arribades Sortides

La il·lustració 107 mostra la distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals, la qual és pràcticament idèntica a la distribució nocturna de turistes global, ja que representen el 91,1% del total.

En comparació amb el conjunt del Pirineu de Girona, destaca la importància dels ponts de tardor-hivern (Tots Sants, Pont de Desembre i Cap d’Any), sobretot en comparació als ponts de Sant Joan i els pics de l’agost.

Il·lustració 107. Distribució d’afluència nocturna dels turistes nacionals. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

En canvi, la distribució de turistes estrangers varia una mica més: els pics de Tots Sants i del Pont de Desembre no són tan marcats com ho eren pels nacionals, mentre que l’agost i el Nadal són les dues temporades que tenen nivells de turistes estrangers més elevats. També destaquen els pics del Dia de l’Ascensió, el dia 6 de juliol (el dilluns de la primera setmana de vacances escolars d’estiu a França), i el cap de setmana (7 i 8 de març de 2019) de les vacances d’hivern a les zones de Toulouse i Montpeiller (entre d’altres) de França.

Il·lustració 108. Distribució d’afluència nocturna de turistes estrangers. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

5.3.3. Patrons de mobilitat

Els patrons de mobilitat s’analitzen primer a partir de la mobilitat nocturna: els municipis on havien passat la nit anterior les persones detectades a la zona d’estudi; i després a partir de la mobilitat diürna: cap a on anaven les persones que havien passat la nit a la destinació.

Il·lustració 109. Mobilitat nocturna visitants. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020

Com ja s’ha vist en els apartats anteriors, els visitants solen dormir a prop de la zona que volen visitar el dia següent. Així, els municipis on més s’ha pernoctat abans de visitar el Ripollès han estat Ribes de Freser, Camprodon, Ripoll, Llanars i Campdevànol. Això significa que el 71,4% del total de visitants del Ripollès ha dormit al Ripollès la nit abans. Ribes de Freser i Camprodon són els dos municipis del Ripollès on es realitzen més pernoctacions. Els següents municipis on els visitants pernocten abans de visitar la comarca són: Barcelona, Alp, Olot, Puigcerdà i Sabadell. Per una banda, Sabadell forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i ja ens apareixia en el capítol 5.2.1 com a un dels principals municipis emissors de visitants. Per l’altra, Alp, Olot i Puigcerdà són municipis de la Cerdanya i la Garrotxa, comarques veïnes i també pertanyents al Pirineu de Girona.

Il·lustració 110. Mobilitat diürna visitants. Ripollès. Març 2019 - febrer 2020