Galens 188 by Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Octubre de 2014 - Núm. 188

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Diada

col·legial 2014

Entrevista al Dr. Josep Maria Bertran, ex president del COMT

Suport a la 10ª Marató de Donació de Sang de Tarragona

Neix l’Associació de Facultatius Jubilats del Joan XXIII

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

ACTUALITAT

ENTREVISTA

VIDA COL·LEGIAL

METGES MAB HISTÒRIA

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Mercè Veciana Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset

Gran èxit de la Diada Col·legial 2014 El Dr. Bertran ens parla de com veu el sistema sanitari Actualització dels protocols davant les agressions a metges El Col·legi ja prepara els actes per aquest Nadal Inauguració del curs cultural i social del COMT

Romà Massot i Gimeno, un metge d’abans

Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació. Octubre 2014

COMENÇA A CONSTRUIR ARA EL FUTUR QUE IMAGINES Una inversió de futur que també té avantatges en el present: un estalvi fiscal de fins el 56%1.

Ja tens un pla? Aconsegueix una atractiva bonificació per traspassar-lo Contacta'ns ara i descobreix tots els detalls:

977 232 012

@ med1tarragona@med.es

www.med.es

La confiança d’estar junts “MED1 Serveis Financers” és una marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., societat propietat del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, a través de Grup Med Corporatiu SAU, amb CIF B61910865 i domicili a Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Medone Serveis SLU. posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA. [1] Entitat promotora i dipositària BBVA Entidad Gestora BBVA Pensiones S.A. EGFP. Les aportacions a Plans de Pensions Individuals són deduïbles de la base imposable de l’IRPF fins els límits establerts a la normativa fiscal, motiu pel qual l’estalvi indicat dependrà del tipus marginal de l’aportant, podent variar en algunes Comunitats Autònomes (Catalunya fins el 56%).

Octubre 2014

5 EDITORIAL

“S’exigeix anteposar els interessos del pacient als del propi metge, exigència que se sustenta entre altres principis en el de beneficència, no maleficència, autonomia i justícia.” Fernando Vizcarro Bosch. President

Professionalisme mèdic El professionalisme és el conjunt de principis ètics i deontològics, valors i comportaments que sustenten el compromís dels professionals de la medicina amb el servei als ciutadans, que evolucionen amb els canvis socials, i que avalen la confiança que la població té en els metges. El professionalisme és la base del contracte de la medicina amb la societat. Això exigeix anteposar els interessos del pacient als del propi metge, exigència que se sustenta entre altres principis en el de beneficència, no maleficència, autonomia i justícia. Els professionals de la medicina posem a disposició de la població els coneixements, les habilitats i el bon judici per promoure i restablir la salut, prevenir i protegir de la malaltia i mantenir i millorar el benestar dels ciutadans. En conseqüència, la pràctica diària del professional metge implica el compromís amb: • la integritat en la utilització del coneixement i en l’optimització dels recursos. • la compassió com a guia d’acció davant el sofriment. • la millora permanent en l’exercici professional per

garantir la millor atenció possible al ciutadà. • la col·laboració amb tots els professionals i institucions sanitàries en nom de la millora de la salut i el benestar de la població. Actualment, la professió mèdica està assetjada per una explosió de tecnologia, les forces d’un mercat canviant, problemes amb la prestació del servei de salut i globalització. Per tant, els metges trobem dificultats per complir les nostres responsabilitats amb els pacients i amb la societat, i és per això que, ara més que mai, és vital reafirmar els principis i valors fonamentals i universals del professionalisme mèdic. Per a mantenir la fidelitat del contracte social de la medicina durant aquest temps turbulent, creiem que els metges hem de reafirmar la nostra dedicació activa als principis del professionalisme, fet que implica no tan sols al nostre compromís personal al benestar dels nostres pacients, sinó també als esforços col·lectius per a millorar els sistemes de salut en benefici de la societat.

Octubre 2014

6 ACTUALITAT

El Col·legi reconeix la trajectòria professional i humana dels seus metges La Diada Col·legial es va celebrar a l’edifici del Seminari i va comptar amb la presència dels col·legiats, familiars, amics i autoritats El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) ha creat durant la seva història títols i condecoracions per premi· ar i mostrar el seu agraïment a aquelles persones que, en l’àmbit de la seva demarcació, hagin contret mèrits relle· vants en defensa de la pràc· tica de la medicina, o s’hagin distingit per la seva tasca al servei de la sanitat i les seves organitzacions, contribuint al desenvolupament i la pràctica de la professió. Per reconèixer la labor d’aquests metges, el COMT organitza anualment la Diada Col·legial, que aplega prop de 150 persones entre col·legiats, familiars i amics. Enguany, i sota el marc del Centre Cultural del Seminari, la institució ha atorgat la màxima distinció al Dr. Enric Sánchez Cid, a qui es va lliurar la Creu de Sant Cosme i Sant Damià per la seva gran i dilatada trajectòria professional i humana com a pioner de la ginecologia moderna a Tarragona. Les altres distincions són les Medalles d’Or, que aquest any es van lliurar a la Dra. Misericòrdia AguiOctubre 2014

ló Bacardí, la primera metgessa de Reus, i al Dr. Salvador Arias Valls, cirurgià i persona molt coneguda a les Terres de l’Ebre, per la seva fidelitat al Col·legi, així com per la seva llarga trajectòria en el món de la medicina. També hi va haver un reconeixement pels més joves, en aquest cas, la Junta de Govern va distingir els millors expedients MIR de l’escola CTO del Col·legi de l’exercici 2013/2014, que van ser per a les Dres. Neus Escurriola Ayora i Elisabet Gago Benedí. La Junta de Govern va acordar també concedir la distinció de Col·legiat d’Honor a l’ex rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, amb motiu de l’especial vinculació que ha tingut la URV amb el Col·legi i amb les seves finalitats i objectius. També es van lliurar les insígnies col·legials a tots aquells metges que porten més de 50 anys de col·legiació, per lloar la seva pertinença i fidelitat al Col·legi i tots els anys d’exercici de la medicina. Aquests metges són: Dr. Antonio Pons Cardiel, Dr. Ramiro Sellart Ignés, Dr. Carlos Reis González-Larrinaga, Dr. José Masip Freixes, Dr. Manuel Aguilar Lajusticia, Dr. Manuel Prieto Macias, Dr.

El president del Col·legi en el moment de la seva intervenció, acompanyat de les autoritats del Govern de la Generalitat, de la Diputació i de l’Ajuntament de Tarragona.

Enrique Olesti Sagarra i la Dra. Maria Dolores Bori Lizondo. L’acte va comptar amb la presència d’autoritats de la ciutat de Tarragona i personalitats destacades en el món de la medicina i de la universitat. El president del Col·legi, el Dr. Fernando Vizcarro, va pronunciar un discurs inaugural lloant la figura del metge, com una figura vocacional i amb fortes vinculacions familiars i generacionals. El Dr. Vizcarro va fer una defensa de la corporació amb més de 100 anys d’història, com

7 ACTUALITAT

Octubre 2014

8 ACTUALITAT

La neboda de la Dra. Misericòrdia Aguiló ens va obsequiar amb una breu però brillant actuació, tocant una peça musical amb el violí.

Els membres de la Junta de Govern, amb les autoritats i els col·legiats distingits durant la Diada.

Octubre 2014

9 ACTUALITAT

La Junta de Govern va acordar concedir la distinció de Col·legiat d’Honor a l’ex rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau.

En acabar l’acte oficial es va servir un còctel al pati del claustre, on els assistents van poder gaudir d’una estona de conversa entre companys.

Es van lliurar les insígnies col·legials a tots aquells metges que porten més de 50 anys de col·legiació, per lloar la seva pertinença i fidelitat al Col·legi.

El president, amb els dos directors dels serveis territorials de salut a Tarragona i a les Terres de l’Ebre, Dr. Josep Mercadé i Dr. Albert Gómez, respectivament.

Els màxims distingits de la nit col·legial, Dra. Aguiló, Dr. Sánchez Cid i Dr. Arias, amb el president.

a nexe d’unió de tots els metges i metgesses de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Actualment en formem part més de 3.000 col·legiats. Durant la seva intervenció, el president del COMT va fer una menció especial pel Dr. Josep Maria Bertran Soler, que va ser president de la corporació i Medalla d’Or del Col·legi l’any 2006, “al qual li ha estat concedida la Medalla d’Or de la Organización Médico Colegial, per la seva trajectòria i estreta vinculació amb ambdues institucions”. Octubre 2014

DIADA COL·LEGIAL | LLIURAMENT DE DISTINCIONS

Dr. Enric Sánchez Cid Creu de Sant Cosme i Sant Damià El Dr. Enric Sánchez Cid va rebre la màxima distinció que atorga el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, la Creu de Sant Cos· me i Sant Damià, per la seva gran i dilatada trajectòria professio· nal i humanista, acreditant va· lors dignes de ser considerats exemplars. El Dr. Sánchez Cid, pioner de la ginecologia moderna a Tarrago· na, va ser presentat per un dels seus companys i amics de tota la vida, el Dr. Jaume Fontanet, metge ginecòleg, membre de la Junta de Govern i representant de la vocalia de metges jubilats del Col·legi. Reproduïm aquí les seves parau· les: “Vaig conèixer al Dr. Sánchez Cid el desembre de 1966. Aleshores jo estava treballant amb l’equip del Professor Bedoya fent l’especialitat a l’Hospital Central de Sevilla. Pels volts de Nadal vaig venir a Tarragona i el Dr. Laborda, que segur que molts dels que esteu aquí recordareu, em va convidar a un sopar de metges que s’havia de fer al restaurant Mirador (aquell que hi havia al Passeig de les Palmeres), i em va dir: “Et presentaré al Dr. Sánchez Cid, un ginecòleg que està revolucionant la tècnica d’assistència als parts, semblant al que esteu fent a Sevilla. Estic segur que, quan vinguis definitivament a Tarragona, us entendreu de seguida”. En aquell moment va començar entre nosaltres una fructífera col·laboració professional que va durar fins que el Dr. Sánchez Cid es va jubilar (30 anys) i una profunda amistat que dura el dia d’avui. El Dr. Sánchez Cid va néixer a Portbou… i va estudiar a la Facultat de Medicina de Barcelona, al Clínic, on, a banda d’obtenir el títol de Medicina i Cirurgia, hi va agafar l’afició al dibuix veient com dibuixava a la pissarra les làmines Octubre 2014

El Dr. Enric Sánchez Cid agraeix al president del Col·legi i al Dr. Jaume Fontanet el reconeixement rebut.

d’anatomia el Dr. Lluch, un adjunt del Professor Taure. Format a la Clínica Puigvert com a cirurgià i uròleg, va adquirir l’experiència obstètrica i ginecològica al Servei del Prof. Conill Serra a Barcelona, a la Lactància de Barcelona amb el Dr. Vandrell, a la clínica Dexeus de Barcelona i a l’Hospital de Tolouse, al Servei del Prof. Pontonier, que va ser, junt amb el Professor Bedoya de Sevilla, els que van instaurar l’assistència personalitzada a les parteres amb el penthotal i el degoteig occitòcic. Havia nascut el que durant tants anys es va denominar ‘el part sense dolor’. En aquella època no existia l’examen MIR i cadascú s’havia d’espavilar a treballar als Serveis on poguessis formar-te en l’especialitat. L’any 1955 va venir a Montblanc contractat com a ginecòleg i cirurgia d’urgències a la Clínica Montserrat, filial de la clínica Montserrat de Reus i de la Clí-

nica Monegal de Tarragona. Gastrectomies, colecistectomies, apendicectomies, herniorrafies, histerectomies, cesàries, parts… el Dr. Sánchez Cid va ser el primer a Tarragona en fer servir el Vacum extractor (la ventosa) per ajudar en el període expulsiu del part. El 1959 els propietaris de la Clínica Montserrat de Montblanc van decidir tancar. Aleshores les forces vives de Montblanc van engrescar al Dr. Sánchez Cid perquè no marxés del poble, i és així com va posar en marxa una petita clínica de set llits que es va anomenar Clínica de la Verge de la Serra. I el 1961 ja va obrir el despatx a Tarragona. El Dr. Sánchez Cid va ser el primer ginecòleg de l’època moderna que va arribar a Tarragona. Aquí hi va trobar el Dr. Girón, el Dr. Sentís, el Dr. Muro, el Dr. Garcia Llauradó, el Dr. Vidal Jané…

11 LLIURAMENT DE DISTINCIONS | DIADA COL·LEGIAL

Després de rebre la Medalla de Sant Cosme i Sant Damià, màxima distinció que atorga el COMT, el Dr. Sànchez Cid va adreçar unes paraules d’agraïment al públic.

metges que van ser els precursors de l’especialitat entesa com a tal. Cal recordar que fins aleshores, la majoria d’intervencions ginecològiques les havien fet els cirurgians generals, i els parts es feien a les cases les llevadores o, puntualment, els metges, si hi havia complicacions. El Dr. Sánchez Cid va portar a Tarragona la nova filosofia d’assistència a les embarassades i el control mèdic del part. Controls durant tota la gestació i assistència personal del ginecòleg a tots els parts, encara que fossin normals. Des que aquesta pràctica es va posar en marxa, la morbimortalitat fetal i materna van fer una davallada espectacular. Aplicar aquesta nova tècnica d’assistència al part (fent que les dones no tinguessin dolor); fer les incisions transversals de Pfanestiel per les intervencions abdominals (que tant agraeixen les dones per seguir lluint el bikini); instaurar les revisions ginecològiques de control mamari i uterí per a la prevenció o diagnòstic precoç del càncer; iniciar el control de natalitat amb la píndola anticonceptiva… De tots aquests i altres avenços mèdics, el Dr. Sánchez Cid en va ser pioner a Tarragona. Cap del servei de Ginecologia del recordat Hospital de la Creu Roja de Tar-

“El Dr. Sánchez Cid, a banda de ser ginecòleg, ha estat i és una persona social i culturalment inquieta: aventurer, esportista, cineasta, escriptor, dibuixant…” ragona, va compaginar aquesta tasca amb la feina de la seva consulta privada i la visita diària del seu cupo de la Seguretat Social. El seu caràcter integrador amb els companys va impulsar-lo a crear, el 1973, el Club Ginecològic TarragonaReus. Des d’aleshores segueix funcionant, 41 anys després. Una quinzena de ginecòlegs de les dues ciutats se segueixen reunint, un cop al mes, per canviar impressions, comentar els avenços de l’especialitat i, per què no, per plantejar-se consultes i donar opinions pels casos difícils del dia a dia. Però el Dr. Sánchez Cid, a banda de

ser ginecòleg, ha estat i és una persona social i culturalment inquieta: aventurer, esportista, cineasta, escriptor, dibuixant… No és estrany que a Montblanc se l’estimessin, i se l’estimin. En el temps que va ser allà, a banda de solucionar els problemes mèdics i posar en marxa una clínica, va ser Regidor de cultura i Tinent d’alcalde de l’Ajuntament, President del Casal Montblanquí, soci fundador del Museu Arxiu de Montblanc i fins i tot va convertir el poble en un plató cinematogràfic per les seves pel· lícules amateurs. És de les poques persones que han coronat el Montblanc, i no em refereixo al poble, sinó al cim més alt d’Europa. Ha fet viatges amb el seu veler (L’Esquitx) per tota la costa mediterrània, ha escrit més de 40 llibres i assajos i, especialment, ha dibuixat tot allò que ha vist. Per acabar, citar al crític d’art del diari El Heraldo de Aragón, comentant una de les seves exposicions: “L’Enric es un personaje curioso que ha hecho de su vida una perfecta combinación de la bohemia, su afición, i la ginecologia, su profesión”. Metge i humanista. No hi pot haver millor combinació. Felicitats Enric, i cuida’t. Octubre 2014

12 DIADA COL·LEGIAL | LLIURAMENT DE DISTINCIONS

Dra. Misericòrdia Aguiló Bacardí Medalla d’Or La Dra. Misericòrdia Agui· ló Bacardí va ser la primera metgessa de Reus. Concreta· ment va ser l’any 1964 quan es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per més tard acon· seguir altres especialitats. És una dona amb empenta, llui· tadora, treballadora i amb una gran vocació de servei cap als seus pacients. El Col· legi de Metges ha volgut re· conèixer la tasca d’aquesta doctora que porta gairebé 50 anys col·legiada. El secretari de la institució, el Dr. Frederic Mallol, va ser l’encarregat de fer la presen· tació de la Dra. Aguiló, a qui se li va concedir la Medalla d’Or pels seus mèrits perso· nals i professionals. “La Dra. Misericòrdia Aguiló Bacardí va néixer a Reus fa 80 anys. Els seu pare es dedicava al comerç de tot tipus d’olis, tant minerals com vegetals i animals. La seva mare es va dedicar a les feines de casa i a tenir cura de la família. Davant l’exemple de Metges de Reus com el Dr. Navas (el seu pediatre) i el Dr. Aixalà (el metge de Capçalera de la família), la Dra. Aguiló va començar a forjar la seva vocació per esdevenir metgessa, fita que aconseguiria l’any 1964, quan va aconseguir el títol de Llicenciada en Medicina i Cirurgia que la convertiria en la primera dona metgessa filla de Reus. Posteriorment va obtenir els títols d’especialista en Endocrinologia i en Pediatria a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Dels seus mestres i del Prof. Agustí Pedro Pons va aprendre, retenir i posar en pràctica que en l’acte mèdic el més important és fer una

Octubre 2014

El Dr. Frederic Mallol en el moment de fer la glossa de la Dra. Aguiló.

bona anamnesi, “visitar a rellotge parat i sense presses, si us plau”. A part de la seva vocació mèdica, la Dra. Aguiló té alguns cops amagats, com per exemple, que és una gran aficionada a la pesca amb canya. De tant en tant s’escapa al port de Cambrils per veure si pot pescar algun exemplar marí. I, a més, també li agrada fer de pagesa al seu mas de Riudoms, on li agrada passar-hi bones estones. També és una gran aficionada a la pintura. A casa seva no hi queda espai a les parets; estan totes plenes amb les seves obres: olis, aquarel· les, esmalts, quadres en 3D. És aficionada a la música, essent les seves preferides la música clàssica, la sarsuela i les havaneres.

Malgrat que el seu pare tocava el violí i la seva mare el piano, per més que ho va intentar, reconeix que no té oïda musical. No obstant això, a la família de la Dra. Aguiló sí que hi ha qui ha seguit la vocació musical i, d’ací una estona, la seva neboda Isabel ens delitarà amb una peça musical que interpretarà amb el violí. Em confessa que una de les coses que més li alegren els dies és trobar-se pel carrer amb algun ex pacient que li agraeixi la seva bona tasca professional. És per tot això, i per la seva gran vàlua com a persona i com a metgessa, que el COMT ha decidit fer-li entrega enguany de la Medalla d’Or del Col·legi”.

13 LLIURAMENT DE DISTINCIONS | DIADA COL·LEGIAL

La Dra. Misericòrdia Aguiló en el moment en què va rebre la Medalla d’Or per part del president.

“A part de la seva vocació mèdica, la Dra. Aguiló té alguns cops amagats, com per exemple, que és una gran aficionada a la pesca amb canya.”

Col·legiat d’Honor

Francesc Xavier Grau, exrector de la Universitat Rovira i Virgili rar les condicions de l’exercici proLa relació entre el sistema sanifessional dels metges/ses. Un altre tari i l’universitari es remunta a dels punts que contempla és que l’any 2009, quan el rector Franels membres de la Comissió Deoncesc Xavier Grau va establir les tòlogica del COMT participaran en bases conceptuals d’aquest llila formació pràctica de l’assignatugam. Des d’aleshores s’han fet ra curricular de cinquè de Grau de moltes coses en aquest àmbit, Medicina, “Medicina Legal a Toxii potser una de les més imporcologia”. És per tot això, i sobretot tants és el Conveni Marc i Espeperquè Xavier Grau és un model cífic de Col·laboració de la URV d’esforç i de perseverança i un gran i el Col·legi de Metges que es va gestor que ha sabut conduir la nau signar l’abril de 2014. Aquest universitària amb rigor pressuposconveni té per objecte establir El Dr. Labad va fer la presentació de l’exrector, que no va poder tari, malgrat els temps difícils des el marc de col·laboració entre el assistir a la Diada per motius d’agenda. del punt de vista econòmic, que COMT i la URV, a través de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, de la població i la col·laboració en temes el reconeixement de Col·legiat d’Honor per a la promoció d’actuacions i projec- de formació, científics d’interès comú, del Col·legi Oficial de Tarragona, està tes que contribueixin a millorar la salut així com les accions destinades a millo- més que justificat.

Octubre 2014

14 DIADA COL·LEGIAL | LLIURAMENT DE DISTINCIONS

El Dr. Salvador Arias va rebre la Medalla d’Or de les mans del president Vizcarro i del seu company i amic, el Dr. Joaquim Martí Mestres, vicepresident tercer de la institució.

Dr. Salvador Arias Valls Medalla d’Or El Col·legi va distingir també la tasca i el servei a la profes· sió que ha dut a terme el Dr. Salvador Arias Valls al llarg de la seva carrera com a cirur· già general a Tortosa. El seu company i sobretot amic, Dr. Joaquim Martí Mestres, vice· president tercer de la institu· ció, va fer la presentació d’un dels metges més estimat a les Terres de l’Ebre. Aquí repro· duïm les seves paraules: “Com a vicepresident tercer del Col·legi de Metges i en qualitat de representant de les Terres de l’Ebre al Col·legi, és per a mi un honor fer entrega de la Medalla d’Or del Col· legi de Metges de Tarragona al Dr. Salvador Arias Valls. El Dr. Arias Valls és per a mi algú més que un company ja jubilat, que Octubre 2014

va exercir la seva professió durant molts anys, amb dedicació i encert, en aquelles contrades del Sud. El Dr. Arias va ser durant molts anys el meu cap i encara més que cap, va ser un company de feina, del qual vaig aprendre molt en els meus primers anys d’exercici professional i amb qui vaig poder compartir llargues hores de treball, amb alegries i també patiments, però sempre amb fermesa i il·lusió per la feina ben feta, sempre preocupat per la salut dels nostres pacients. Avui, ja jubilat, segueix sent un amic entranyable! El Dr. Arias és barceloní de naixement, i per atzars de la vida, la seva família es va traslladar a Burgos, on el seu pare exercia la medicina. Allà va cursar la carrera a la facultat de Valladolid i es va especialitzar en Cirurgia General.

Allà va conèixer a la Pilar, amb qui es va casar i, allà també, va començar en una de les seves grans passions, el tenis, del que va resultar ser un gran jugador (encara avui dia fa la seva partida setmanal, els dijous, amb altres il·lustres sèniors, al club de tenis de Tortosa). Però sempre havia tingut una gran inquietud per tornar a Catalunya. La seva altra gran passió, el nostre país. I així, en una data ja llunyana, va fer les maletes i van venir cap a Tortosa. Llavors les coses eren diferents, no hi havia Seguretat Social, la medicina s’exercia a clíniques privades i mutualitats. Començaven els ambulatoris, els pacients s’operaven en aquestes clíniques privades i els metges estaven sempre de guàrdia. Van ser anys durs, segons em contava mentre operàvem, però també

15 LLIURAMENT DE DISTINCIONS | DIADA COL·LEGIAL

El Dr. Martí Mestres va ser l’encarregat de presentar la figura del Dr. Arias, ja que van ser companys de feina durant anys i va compartir llargues hores de treball i amistat.

El Dr. Arias després de rebre la Medalla d’Or davant la capella de Sant Pau.

bonics i apassionants. A Tortosa es va arrelar, allà es van fer grans els seus tres fills, i allà hi va desenvolupar tota la seva llarga i fecunda vida professional, com a cirurgià general i com a uròleg de cupo, on vaig tenir l’honor de coincidir i treballar plegats. Encara avui dia em pregunten per ell alguns pacients agraïts que ell va tractar de joves i que jo ara visito de vells. La seva dedicació a la feina i als

“El Dr. Arias Valls encarna la figura d’aquells metges que han dedicat la vida a la professió, d’aquells metges que s’han implicat en el territori on l’han exercit, i que han estimat la gent i són estimats per la gent que hi viu.”

pacients ha estat completa, però també cal ressenyar la seva implicació en el seu territori d’adopció en diferents aspectes, tan polítics, culturals i socials. Cal destacar que va ser regidor a l’Ajuntament de Tortosa i soci fundador i després president del club de tenis de la ciutat. També vull ressenyar la seva dedicació al Col·legi de Metges de Tarragona, col·laborant en la fundació de la delegació a Tortosa del Col· legi de Metges, de la qual aquest any n’hem celebrat l’aniversari, així com també la seva participació formant part durant anys de la Comissió Deontològica del Col·legi. Crec que el Dr. Arias Valls encarna la figura d’aquells metges que han dedicat la vida a la professió, d’aquells metges que s’han implicat en el territori on l’han exercit i que han estimat la gent i són estimats per la gent que hi viu, d’aquells metges d’abans, de sempre, diria jo, que segueixen sent metges després de la seva jubilació. Perquè un metge sempre és metge. Per tot això, la Junta de Govern d’aquest Col·legi ha cregut que el Dr. Salvador Arias Valls és mereixedor d’aquesta Medalla d’Or”. Octubre 2014

16 DIADA COL·LEGIAL | LLIURAMENT DE DISTINCIONS

El Dr. Francisco García Sayago va presentar a la Dra. Neus Escurriola, que va rebre la distinció com a millor expedient MIR de l’escola del COMT del curs 2013/2014.

Millor expedient MIR 2013/2014 Neus Escurriola Ayora El responsable de la vocalia de Formació del COMT i professor de medicina de la Universitat Rovira i Virgili, el Dr. Francisco Garcia Sayago, va ser l’encarregat de presentar el millor expedient MIR de l’escola del COMT del curs 2013/2014. “Buenas tardes a todos. En primer lugar quiero felicitar a todos los médicos a los que hoy se distingue por su trayectoria profesional y humana y a los que llevan 50 años colegiados, por su labor y fidelidad al Colegio. Enhorabuena. Como algunos de ustedes sabrán, soy profesor de la facultad de medicina de Reus. Año tras año veo pasar por esas aulas a muchos jóvenes con vocación de médicos. La profesión les corre por sus venas. Quieren llegar a ser buenos médicos, saben lo que quieren y están dispuestos a luchar para conseguirlo. Pero el periplo por el que tienen que pasar no es nada fáOctubre 2014

cil. Primero los seis años de carrera, luego la preparación al MIR, pasar el examen y los cuatro años de residencia. Un largo periodo de formación para conseguir unos conocimientos que les acrediten para el correcto ejercicio de la profesión. Ser un buen médico es un reto dentro de la complejidad del actual sistema de salud y como tal reto hay que afrontarlo con tesón y esforzarse continuamente. Pues bien, hoy entre nosotros tenemos a la estudiante que ha conseguido acabar ese periplo con un excelente resultado; Neus Escurriola Ayora Una mujer que cuenta en su haber con un destacadísimo currículum académico, poniendo en evidencia el hecho de que cada año aumentan de forma considerable las mujeres que estudian medicina. Además ha superado el examen MIR con una excelente puntuación. La Dra. Escurriola es la MIR 171. Estudió en la facultad de medicina de Vall d’Hebron, hizo la preparación al

MIR en la escuela CTO del Colegio de Médicos y actualmente está haciendo la residencia en el Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, en medicina interna. Ahora que empieza su etapa de residente y desde mi humilde posición de médico y profesor, quiero invitarte a que ejerzas tu profesión con amor, con pasión y con profunda dedicación y humanismo. Disfruta cada momento del ejercicio de la medicina, con la satisfacción de haber entregado lo mejor de ti y que en el camino que elijas seguir conserves siempre esos ideales de servicio y ese altruismo que manifestaste cuando decidiste ser médico. Para el Colegio Oficial de Médicos de Tarragona es un honor contar con colegiadas como vosotras, y por ello quiere premiar vuestro esfuerzo con la entrega de un diploma y la insignia del Colegio. Enhorabuena y les deseo mucha suerte en esta nueva etapa que comienzan.”

17 LLIURAMENT DE DISTINCIONS | DIADA COL·LEGIAL

El Dr. Manuel Prieto Macias va adreçar unes paraules al públic en nom de tots els metges que van rebre el reconeixement per la seva fidelitat i pertinença a la institució.

El Dr. Manuel Aguilar Lajusticia, en el moment de rebre el diploma.

La Dra. Dolores Bori Lizondo va rebre el diploma i la insígnia col·legial.

Un reconeixement a la fidelitat dels col·legiats El COMT vol honorar la fidelitat d’aquells col·legiats que porten més de 50 anys a la institució. El president els va lliurar un diploma i la insígnia col·legial en reconeixement a la seva tasca durant tot aquest període, però sobretot per la seva lleialtat i confiança en el Col·legi. Els metges guardonats van ser: Dr. Manuel Aguilar Lajusticia, Dra. Maria Dolores Bori Lizondo, Dr. Manuel Prieto Macias, Dr. Josep Masip Freixes, Dr. Enrique Olesti Sagarra, Dr. Antonio Pons Cardiel, Dr. Carlos Reig González i Dr. Ramiro Sellart Ignes. En representació de tots els companys, el Dr. Manuel Prieto Macias va adreçar unes paraules d’agraïment al president i a la Junta de Govern.

El Dr. Manuel Prieto va rebre de part del president la insígnia i el diploma.

Octubre 2014

18 ENTREVISTA

Josep Maria Bertran Soler Ex president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

“Cal que hi hagi complicitat entre la ciutadania i els bons professionals” L’Assemblea General de la Organización Médica Colegial (OMC) va decidir per unanimitat concedir fa uns mesos al Dr. Josep Maria Bertran i Soler, la condició de Col·legiat d’honor nacional amb emblema d’or, a petició del Col·legi de Metges de Tarragona, del qual en va ocupar la presidència durant 18 anys (1986-2004). El Dr. Bertran és un home molt conegut dins de la professió mèdica i molt vinculat a Tarragona, on fou elegit per a diferents responsabilitats en la vida social i política. — Dr. Bertran, ¿què representa per a vostè aquesta distinció que li atorga la OMC? — És conseqüència de la tenacitat i fermesa de propòsits del president Dr. Vizcarro. Ell és el responsable de la iniciativa, amb el suport de la Junta de govern del COMT i del president de la OMC. Quan em van comunicar la decisió unànime de Col·legis de Metges, Societats Científiques i la Universitat, vaig quedar impressionat i commogut. — ¿Com veu el sistema sanitari ac· tual, amb totes les retallades que estan patint els nostres hospitals i el desànim dels professionals? —És una situació anunciada des de fa molts anys per tothom que sabia combinar sentit comú i aritmètica. Octubre 2014

Ni a casa de cada persona ni enlloc no és prudent ni sensat gastar més del que s’ingressa, perquè tard o d’hora arriba la fallida. La professió mèdica, tant a hospitals com a l’atenció primària, ha fet i està fent un gran esforç per salvaguardar la qualitat d’un model de salut pública de cobertura universal, equitatiu i de qualitat. Però aquest model, en les condicions actuals, té data de caducitat a curt termini. Em sap molt de greu haver d’opinar així, perquè sempre he estat i sóc defensor del sistema públic de salut, però dic el que penso. I no estic d’acord que la solució sigui destinar més diners dels pressupostos públics a sanitat, com tampoc estic d’acord en una privatització. A més de destinar els recursos econòmics suficients i consensuats amb criteri intel·ligent, cal canviar l’estructura, el funcionament i la gestió, donant molt més protagonisme i més implicació a professionals i a pacients. — A vostè sempre l’ha preocupat molt la formació dels metges, i de fet ha estat durant molts anys el responsable de formació mèdica continuada de la OMC. Quin és el gran repte en formació que tenen els metges actualment? — Des de l’any 1989 insisteixo en la prioritat d’una continuïtat progressiva en el procés de formació mèdica i de competència professional en l’exercici de la medicina, perquè és

fonamental en benefici de tota la societat (metges inclosos). Quan era titular del Comitè Consultiu per a Formació Mèdica del Consell d’Europa (nomenat pel llavors Ministre de Sanitat, Sr. Julián Garcia Vargas), vaig proposar definir la competència mèdica afegint als paràmetres clàssics saber, saber fer i voler fer, l’eficàcia (resultats validats), efectivitat (en el menor temps possible), eficiència (amb els menors recursos possibles), ètica i deontologia (al servei del pacient), i empatia (capacitat per a treballar en equip i tracte humà al pacient). És el millor per a defensar els interessos de salut de la societat, i és el millor per als professionals de la medicina. Per aconseguir aquest repte la Unió Europea ha d’establir els criteris de qualitat i els recursos necessaris, alhora que ha de cedir la regulació professional mèdica a través d’un ens que agrupi Col·legis de Metges, Societats Científiques, Universitat, Consell d’Especialitats Mèdiques i Sindicat Mèdic, cadascú fent bé el rol que li pertoca. Podria ser (jo m’ho crec) que anéssim bé. — Vostè sempre ha defensat la col· legiació obligatòria. Ara, el Govern està ultimant l’avantprojecte de llei de Col·legis i Serveis Professi· onals. Què en pensa d’aquesta llei i com creu que ens afectarà? — No m’agrada que cada govern intenti fer la seva llei de Col·legis, perquè cada cert nombre d’anys ens trobarem amb la incertesa de si continuarà la llei o no. Sóc partidari, en aquest tema també, d’una harmonització de criteris legislatius en l’àmbit no només de la Unió Europea, sinó del món desenvolupat, perquè fora d’aquí també hi ha vida intel·ligent i potser ho hauríem d’aprofitar. De moment, però, crec que el president de la OMC, el Dr. Rodríguez Sendín, està fent una bona feina de sinergia (paraula aquesta que intento promocionar des de fa molts anys).

19 ENTREVISTA

El Dr.Bertran acompanyat del president del Consejo General de Colegios Médicos de España, Dr. Juan José Rodríguez Sendín i pel president del COMT, Dr. Vizcarro

«A més de destinar els recursos econòmics suficients i consensuats amb criteri intel·ligent, cal canviar l’estructura, el funcionament i la gestió, donant molt més protagonisme i més implicació a professionals i a pacients.»

— Vostè que ha dedicat tota la seva vida a la medicina, i ha exercit en la sanitat pública i també en la priva· da. Com veu les aliances que s’es· tan signant aquests dies entre els proveïdors sanitaris de la ciutat de Tarragona? — Sempre he exercit a la medicina pública, i l’única relació amb la medicina privada ha estat en un despatx propi on podia atendre tot el temps

que volia els pacients. Les aliances sempre són bones si atenen a criteris de sinergia, en el sentit de saber aprofitar tots els millors recursos en benefici d’un objectiu consensuat: una assistència mèdica de qualitat, de cobertura universal i equitativa, amb els recursos suficients i fent cas els professionals. M’agradaria poder veure el triomf de la complicitat entre la ciutadania i els bons professi-

onals de la medicina, perquè tenim objectius comuns. — ¿Quines reformes creu que ne· cessita la sanitat de Tarragona per ser eficaç? — Jo sóc metge, sempre ho seré i encara estudio cada dia malgrat que ja no exerceixo, i també m’agrada ser un observador. A Tarragona hi ha moltes persones (metges i altres professionals) amb capacitat per afrontar un canvi estructural profund, en el benentès que ha de ser en un marc d’acord polític, econòmic, professional i social. Per aquí anirà. — Com veu el futur de la professió? — A la meva família fins ara hi ha dos metges joves, un a Mallorca i una a Anglaterra. El mateix que els dic ho manifesto ara: la formació mèdica i l’exercici de la medicina requereix una exigència personal extraordinària, no només per mantenir i millorar la competència, sinó per tractar els pacients com si fossin els teus pares o els teus fills. Els professionals progressivament ben formats, competents, aliats a l’ètica, deontologia Octubre 2014

20 ENTREVISTA

«La formació mèdica i l’exercici de la medicina requereix una exigència personal extraordinària, no només per mantenir i millorar la competència, sinó també per a tractar els pacients com si fossin els teus pares o els teus fills.»

mèdica i empatia personal, sempre estaran contents de ser metges, malgrat les deficiències que tenen el deure de denunciar i corregir. Els que no tinguin aquesta actitud, que sovint són els que van massa sobrats, millor que es dediquin a una altra ocupació, perquè s’ho passaran molt malament. — I als metges joves, quin mis· satge els donaria per motivar-los a seguir estudiant i treballant en aquesta professió? — El mateix que acabo de dir. Continuo opinant que la medicina és una de les millors professions. Des dels grans de la història de la medicina, com Hipòcrates, Galè i Avicena, fins als grans metges actuals, hi ha un comú denominador: prioritzar les necessitats dels pacients per sobre de qualsevol altra qüestió, i els que així senten la professió comproven que res del món dóna més satisfacció que rebre l’amistat i l’expressió agraïda de les persones que et fan confiança. La glòria, vaja. Octubre 2014

Perfil El Dr. Josep Maria Bertran Soler va néixer a l’Espluga de Francolí el 16 d’octubre de 1945. Ha estat Metge titular APD del districte primer de Tar· ragona i ha exercit com a metge de l’Equip d’Atenció Primària del CAP Jaume I de Tarragona fins a la seva jubilació, l’octubre de 2011. És Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1972). Va ser Intern becari de la Fundació Cambó de l’Hospital de la San· ta Creu i Sant Pau de Barcelona (1965-1971). Metge Titular APD per oposició (Madrid, 1973). Diplomat en Sanitat per l’Escola Nacional Superior de Sanitat (1975). Especialista en Medicina Familiar i Comunitària (1982). President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, durant 5 mandats consecutius (del 1986 al 2004). Responsa· ble de Formació Mèdica Continuada de l’OMC (del 1990 al 2004). Vicepresident de l’Acadèmia Europea per a Formació Mèdica (Köln) (des de l’any 1994). Membre del Comitè de Bioètica de Catalunya (2000-2004). Senador per Tarragona (IV i V Legislatura) (1989-1996). Membre de la Di· putació Permanent del Senat (1997). Assessor del Conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya en matèria de FMC (de 1989 a 2004). Membre del Consell de Radiotelevisió Espanyola (del 1997 al 2004). President de la Fundació Privada de Gestió Clínica Galenics. Pa· tró de la Fundació per la Formació de l’OMC.

21 VIDA COL·LEGIAL

La Junta de Govern del Col·legi de Metges visita el Centre d’Emergències 112 de Reus Un dels motius va ser l’actualització dels protocols d’actuació davant les agressions als professionals sanitaris. El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), Dr. Fernando Vizcarro, acompanyat d’altres membres de la Junta de Govern van fer una visita oficial al Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Reus. La visita va començar amb un recorregut per les instal·lacions, on hi conflueixen el Servei d’Atenció de Trucades d’Urgència 112, el Cos de Bombers de la Generalitat, el Cos de Mossos d’Esquadra, el Sistema d’Emergències Mèdiques, el CECAT (Centre de Coordinació Operatiu d’Emergències) i Protecció Civil. Aquesta confluència dels serveis d’emergència permet donar resposta a qualsevol emergència de manera integral i dimensionada. Juntament amb la utilització de sistemes de comunicació transversals, permet millorar i agilitar la coordinació entre els diferents cossos i augmentar l’eficiència del servei. Els comandaments del Cos de Mossos d’Esquadra i els membres de la Junta de Govern del COMT van tractar sobre l’actuació davant les agres-

sions als professionals sanitaris i de quina és la millor manera per prevenir aquestes accions. Actualment existeix un protocol que manté en comunicació a un representant dels Mossos amb una persona delegada en cada centre sanitari, ja sigui hospitals, CAPS, clíniques privades, etc. En aquest sentit, es va oferir la possibilitat per part dels Mossos d’Esquadra de realitzar cursets formatius als metges del COMT per saber com actuar i què fer en cas d’agressions físi-

ques o verbals, i sobretot, com ajudar a prevenir-les. També es va posar de manifest la possibilitat de revisar el sistema de reconeixement mèdic als detinguts, que fins ara són traslladats als centres sanitaris per realitzar la revisió mèdica. Un altre dels temes que es va tractar va ser l’estatus del metge com a autoritat dintre del seu àmbit professional, de tal manera que les agressions es considerin atemptat i no delicte. Octubre 2014

22 VIDA COL·LEGIAL

Els proveïdors sanitaris de Tarragona elaboren els primers plans de col·laboració conjunta El Dr. Josep M. Adserà es va reunir amb alguns membres de la Junta de Govern per exposar l’aliança El director general de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, Dr. Josep Maria Adserà, es va reunir aquest estiu amb la Junta de Govern del Col·legi per posar sobre la taula l’aliança entre els proveïdors sanitaris de la ciutat de Tarragona. Adserà va comentar que l’objectiu és aprofitar les sinergies en aquells serveis i programes sanitaris

en què resulti factible racionalitzar la utilització dels dispositius respectius per tal de garantir l’equitat en l’accés, l’eficàcia en la gestió i millorar la qualitat en el servei. El president del COMT va assenyalar que “des del Col·legi sempre s’ha ofert la nostra col·laboració amb els gestors per protegir la bona praxi mè-

dica i defensar els interessos del pacient, al mateix temps que es fomenta una bona actuació professional dels nostres col·legiats. Però no hem d’oblidar que per arribar a complir aquests objectius els professionals necessiten capacitat d’acció, recursos i un bon tracte per part de l’administració”.

Reducció de les quotes col·legials per als metges en formació La Junta de Govern del 30 d’abril va prendre l’acord de modificació de les quotes col·legials per als metges MIR, atesa la complicada situació econòmica en general i del sector sanitari en particular. Durant els quatre anys del seu període formatiu, la quota col·legial dels residents serà de 60 euros trimestrals; desglossada en 36,23 euros de quota Octubre 2014

ordinària i 23,77 euros de quota/aportació al Programa de Protecció Social. Cada any s’incorporen una mitjana de 80 nous residents distribuïts entre els diferents hospitals universitaris del territori, i dels quals aproximadament uns 27 són de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària de l’àmbit d’Atenció Primària.

23 VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi dóna suport a la 10a Marató de donació de sang de Tarragona El president del COMT, com cada any, va participar en l’acte d’inauguració de la Desena Edició de la Marató de donació de sang de Tarragona, que va tenir lloc el 20 de setembre al Teatre Tarragona. Al llarg de la jornada hi van passar al voltant d’un miler de donants, el gest dels quals comportarà molts beneficis en les reserves del Banc de Sang i Teixits. El seu director a Tarragona i les Terres de l’Ebre, Dr. Enric Contreras, ha augurat que les donacions podran salvar 3.000 vides. La Marató de Donació de Sang de Tarragona, que enguany celebra la desena edició, és tota una tradició emmarcada en les festes de Santa Tecla de la ciutat, i en la qual parti-

cipen moltes entitats tarragonines. A més, es tracta de l’esdeveniment que recull més donacions d’Europa en un sol dia i un sol lloc. Després d’un estiu en què s’han incrementat les donacions de sang en un 5% respecte a l’any passat, ara cal mantenir el ritme. A Tarragona, però, això no és un problema, gràcies a la Marató de Donació de Sang. El Dr. Enric Contreras, de fet, l’ha qualificat d’“èxit” fins i tot abans de començar, “no només pel nombre de donacions, sinó per tot el ressò que representa”, ha assegurat. En aquest sentit, el director ha afirmat que ajuda molt a difondre el missatge del Banc de Sang i Teixits (BST) que “donar sang és imprescindible”.

Jornada sobre cooperació Els pròxims dies 21 i 28 d’octubre es duran a terme unes jornades sobre cooperació adreçades a tots els professionals de la salut interessats en aquest tema. El dia 21 s’explicarà què és un projecte de cooperació, una OMG i el seu funcionament, i es parlarà de les experiències per-

sonals en cooperació mèdica. El dia 28 es parlarà de la cooperació internacional, aspectes jurídics i professionals previs a la cooperació, problemes sanitaris i malalties tropicals... Les sessions es faran a la sala d’actes del COMT, des de les 18 a les

21 hores. El curs està organitzat per la secció col·legial de Metges Cooperants de Tarragona, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Tarragona i el COMT. Inscripcions gratuïtes al tel. 977 23 20 12 (Sra. Mar Orellana).

Octubre 2014

24 VIDA COL·LEGIAL

La Fundació Vicente Ferrer rep el premi DKV a la Medicina i Solidaritat La Fundación Vicente Ferrer ha recibido el I premio DKV a la Medicina y Solidaridad con el proyecto de la Asociación de Cirujanos Ortopédicos Voluntarios (www.acov.org) que lleva colaborando desde hace 11 años en un programa para mejorar la vida e inserción social de los niños discapacitados afectos de lesiones del sistema músculo-esquelético en la región de Anantapur (India). El premio fue entregado en la nueva sede de DKV en Zaragoza el miércoles 21 de mayo 2014. En dicho proyecto han colaborado y colaboran como miembros de ACOV tres traumatólogos colegiados en el COMT.

D’esquerra a dreta, el Dr. Lluís Lorenzo, traumatòleg de Tarragona, Jordi Folgado, president de la Fundació Vicente Ferrer, el Dr. Xavier Manubens i el Dr.Ferran Aguiló, coordinador de projectes sanitaris de la FVF.

El Col·legi ja prepara els actes de Nadal Com cada any, el Col·legi organitza dins dels actes de Nadal el Concurs nadalenc de dibuix infantil, que enguany arriba a la seva vuitena edició. La temàtica és el Nadal i hi ha tres categories: Categoria “Mini”, de 5 a 7 anys; Categoria “Infantil”, de 8 a 10 anys, i Categoria “Júnior”, d’11 a 13 anys. Els originals s’hauran de presentar al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Via de l’Imperi Romà, 11 Bis, 43003 Tarragona, en format DinA4 entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre de 2014. El Jurat es reunirà el dia 5 de novembre. El dibuix haurà d’identificar-se de la següent forma: al dors ha de constar el nom, l’edat del nen i un telèfon de contacte. S’haurà d’acompanyar de l’autorització dels pares o tutors legals.

Per als guanyadors de cada categoria hi haurà un premi en metàl·lic de 100 euros. I per al guanyador absolut, que serà escollit entre el guanyador de cada categoria, un premi de 100 euros acumulatius als de guanyador de la categoria. Els premis seran entregats durant una festa infantil que tindrà lloc al COMT el 29 de desembre de 2014 al matí. El dibuix escollit com a guanyador absolut es convertirà en la nostra imatge per a felicitar el Nadal a tots els col· legiats i institucions, que serà tramès per correu electrònic i serà inserida a la web del COMT. El Col·legi de Metges també té disponible el número de loteria per enguany. El número triat és el 32.287 i es pot anar a comprar a l’Administració número 18 de la Via Roma, 5 A, de Tarragona.

El diputat Jordi Roca visita el Col·legi El diputat al Parlament de Catalunya i regidor del PP a l’ajuntament de Tarragona, Jordi Roca Mas, es va reunir amb el president del COMT i l’assessor jurídic per parlar de la futura llei de serveis i col·legis professionals que vol aprovar el govern. Jordi Roca es va mostrar interessat per les preocupacions i inquietuds que afecten el col·lectiu mèdic i va oferir la seva total col·laboració. Octubre 2014

25 VIDA COL·LEGIAL

Comença el curs de preparació a l’examen MIR El president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, va donar la benvinguda als alumnes que es preparen per l’examen MIR a l’escola del Col·legi. De fet, des de fa quatre anys, el Col·legi de Metges de Tarragona és centre preparador del grup CTO Medicina, per l’examen MIR, amb uns resultats altament satisfactoris. El Dr. Vizcarro va encoratjar als alumnes a preparar-se l’examen

amb moltes ganes ja que és una etapa difícil que han de superar per exercir la professió. També els va avisar que els metges es passen tota la vida estudiant i formant-se i que de fet el Col·legi és la institució que més vetlla per la formació continuada dels col·legiats. CTO Medicina porta més de 20 anys dedicant els seus esforços a aconseguir la millor preparació dels alumnes per a

l’examen MIR espanyol. Des dels seus començaments, CTO Medicina ha sabut créixer i aprendre de l’experiència acumulada durant tots aquests anys per confeccionar un excel· lent mètode d’estudi que garanteixi els millors resultats, mètode que s’aplica a tota una modalitat de cursos dissenyats per adaptar-se a les peculiaritats de cada alumne en particular.

LA CLAU QUE ET DEFINEIX SI BUSQUES UN PIS NOU AL CENTRE DE TARRAGONA, NO PERDIS L’OPORTUNITAT! 36 HABITATGES D’1 A 5 DORMITORIS PLACES D’APARCAMENT ZONES ENJARDINADES PISCINA ACABATS DE 1ª QUALITAT

977 244 466

2a FASE A LA VENDA. LLIURAMENT 2015

noucentre Av. Vidal i Barraquer nº 27 Tel 977 244 466 comercial@ambientia.com

www.ambientia.es I www.9centre.com Octubre 2014

26 VIDA COL·LEGIAL

Neix l’Associació de Facultatius Jubilats de l’Hospital Joan XXIII Amb la col·laboració del Col·legi de Metges, ha quedat constituïda l’Associació de Facultatius Jubilats de l’Hospital Joan XXIII. Aquesta entitat té com a finalitat principal vetllar perquè el facultatiu tingui un tracte diferencial en la seva relació amb les institucions sanitàries i el cos facultatiu. El Dr. Francesc Pellicer ha estat escollit com a president de l’associació, i la Dra. M.Aranzazu Ugarriza com a vicepresidenta. El domicili de l’associació s’estableix al mateix Hospital Joan XXIII. Altres finalitats de l’entitat són: • Propiciar la continuïtat de la relació, així com la col·laboració voluntària i altruista dels seus associats, que permeti mantenir i, si pot ser, augmentar, el prestigi de Joan XXIII com a hospital públic de referència. • Aprofitar l’experiència clínica, docent, investigadora i de gestió

mèdic administrativa d’aquells socis que els òrgans d’administració de Joan XXIII consideri oportú. • Col·laborar amb els òrgans de direcció i de gestió de l’hospital amb

el COMT i altres organismes sanitaris en l’emissió d’informes i estudis. • Mantenir els vincles d’amistat i col·laboració entre tots els associats.

Inauguració del Curs Cultural del Col·legi El passat 8 d’octubre va quedar inaugurat el curs cultural i social del COMT. Un curs que enguany es presenta molt interessant. La inauguració va anar a càrrec del president del Col·legi, Dr. Vizcarro, i del representant de la Vocalia de Jubilats i organitzador de les jornades culturals de la institució, Dr. Jaume Fontanet. Tot seguit, el psicopedagog Josep Maria Ferran va pronunciar una conferència amb el títol “La causa Cooppel per la salut”, que enguany s’ha iniciat en projecció a tot el món amb presentacions a Madrid. La cloenda va anar a càrrec del Dr. Joan Guix i Oliver, director del servei regional del Camp de Tarragona de l’Agència de Protecció de la Salut. Octubre 2014

La programació cultural per aquest primer trimestre començarà el dia 24 d’octubre amb la conferència del Dr. Martorell “Un dia qualsevol a la consulta de l’uròleg”. Tot seguit actuarà el cor “Sageta de Foc”. El dia 12 de novembre el Sr. Buqueras ens oferirà la xerrada “El modernisme a

Tarragona” i després hi haurà una projecció d’una pel·lícula sobre el tema. El 19 de novembre, el Sr. Magí Benito ens parlarà d’Antonio Machin, amb una conferència i una pel·lícula. El mes de desembre tindrem una xerrada sobre la dieta mediterrània a càrrec del Dr. Pere Sanvicens.

27 VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi lliura els ajuts a la natalitat Aquest estiu també s’han atorgat els donatius econòmics en concepte de naixement o adopció de fill/a dels metges col·legiats. Unes ajudes que formen part del Programa de Protecció Social del COMT.

La Dra. Antonia Caballero amb la seva filla.

La Dra. Caldente i el Dr. Martín amb el Leo.

La Dra. Ana Belén Castellví amb el seu fill Marc.

La Dra. Maria Cinta de Diego amb el seu fill.

La Dra. Duran amb la seva filla Sara.

La Dra. Laura Fernández amb la seva filla Lucía.

La Dra. Sílvia Franch amb el seu fill Pol.

La Dra. Noelia Gómez amb la seva filla Aina.

La Dra. Palanca amb la seva família.

La Dra. Susana Rodenas amb el seu fill Aleix.

La Dra. Janna Toumourova amb la seva filla.

La Dra. Calero amb la seva filla Ariadna.

La Dra. Martí amb el seu fill David.

Octubre 2014

28 METGES AMB HISTÒRIA

Romà Massot i Gimeno

Un metge d’abans. Humanista i pioner de la neurologia a casa Dr. Romà Massot Punyet Núm. col·legiat: 4300383

El Dr. Massot neix el 1906 a Sant Carles de la Ràpita, entre el miratge dels Alfacs i la serra del Montsià. Com tota la quitxalla, empaita i apedrega els rars cotxes i les “bicicletes de foc” que gosen passar pel poble. A més de la pesca de marisc, li agrada experimentar amb pólvora i amb granotes que electritza. Tota la vida serva un viu record de les aventures d’infància pel Delta, i un marcat accent rapitenc. Alumne del Col·legi Sant Lluís de Tortosa i de La Salle Bonanova a Barcelona, on guanya un dels dos primers llocs de la classe. Estudia medicina a Barcelona (del 1924 al 1930), junt amb els reusencs Balsells, Grau, Olesti, Gonzàlez, i el tarragoní Sentís. Debuta com metge a Fonollosa i Rajadell (Bages), amb masos que cal visitar a cavall. Després passa a La Cava i a altres municipis de les Terres de l’Ebre. El seu ull clínic li permet fer diagnòstics brillants, com el d’una família afecte de saturnisme, per culpa d’un serpentí de plom que refreda el vi, o confirmar una tuberculosi inoculant esputs del nen sospitós a conills. Aquests fets arriben al director de l’Institut Pere Mata, que el convida a treballar al centre. Guanya la plaça de metge de la Marina Civil, i com capità metge del “Marqués de Comillas” de la Cia. Transatlàntica, el 1936 navega fins a Nova York. Admira l’hotel Waldorf Astòria (on actua Xavier Cugat), el Radio City Hall amb les Rockettes, i puja al pis 102 del nou Empire State Building. El 1937 s’incorpora a l’ IPM de Reus. Coneix la reusenca M. Dolors, la segona filla del farmacèutic Punyed. El 1938 és reclutat com tinent mèdic de l’exèrcit republicà al front de l’Ebre. Amb l’ocupació feixista és depurat en diversos camps de concentració del País Basc (Bilbao, Sant Sebastià). El 1939 s’instal·la a Reus, i el febrer de 1940 es casa amb la M. Dolors, amb qui tindrà set fills. Viu i consulta a la modernista Octubre 2014

Com a metge de capçalera moltes famílies de Reus li atorguen tota la confiança. Són els anys que es respectava la paraula del metge.

casa Tarrats, St. Joan, 11. Durant 40 anys hi atén més de 15.000 pacients de la Catalunya Sud. Guanya les oposicions d’Assistència Pública Domiciliària, i de metge de la RENFE. S’incorpora al SOE el 1944 com Neuropsiquiatre (NP). Tanmateix l’administració l’obligarà a superar un examen el 1963, sense considerar que llavors ell és més expert que els examinadors. Com a metge de capçalera moltes famílies de Reus li atorguen tota la confiança. Són els anys que es respectava la paraula del metge sobre la salut, els estudis dels fills o les relacions matrimonials. La visita domiciliària inclou Reus, els polígons i les masies del voltant, amb una atenció permanent, de dia, de nit, i caps de setmana. Domina la doble especialitat: fa puncions intratecals d’antibiòtics o electroshocks; al despatx privat hi té un mini-laboratori, Rx i EEG. La seva empatia, un ‘metge pagès’ diuen, associada a un llenguatge clar,

a unes explicacions entenedores, a la seva disponibilitat i encerts diagnòstics, el fan popular i prestigiós. També visita a l’hospital Sant Joan, i es desplaça als pobles per realitzar una ‘consulta’ a petició del metge local. El seu parer és de rigor quan es sospita una feridura o una meningitis. La seva agilitat practicant les puncions lumbars és magistral: tot explicant una anècdota, el pacient ni s’adona de la punxada. El 1964 es matricula a un curs d’EEG a la Universitat de Navarra, compra un aparell, i introdueix aquesta innovadora tècnica a Reus. Practica i predica la claredat del llenguatge parlat i escrit. Conferenciant, participa i comunica als Congressos de NP. Publica cròniques a la revista “Ràpita”, i nombrosos articles mèdics a “Hojas clínicas”, “El Siglo Médico”, “Acta Clínica”, “Medicamenta”, “Revista de Información Médico-Terapéutica”, i “Actas del Congreso Nacional de NP”, entre altres. La seva vida social va centrar-se en la família. Fotògraf incansable i cineasta, planifica amb detall les escenes, i aconsegueix divertides pel·lícules familiars. A les vetllades d’estiu és un enginyós i desitjat contacontes. Amant de l’astronomia, les nits estelades a Salou i a La Selva dels anys 50, mostra com veure els sorprenents Sputniks, les constel·lacions o la galàxia d’Andròmeda. Admira les matemàtiques i la física, i discuteix amb familiars i amics més versats detalls sobre les òrbites i la propulsió dels coets estratosfèrics. Melòman entusiasta, toca obres clàssiques al piano, i li plau submergir-se dins la música de Wagner, aprofitant el darrer disc de vinil, i un bon equip de música. Autodidacta o amb professors aprèn i

29 METGES AMB HISTÒRIA

domina el francès, l’anglès, l’alemany. Per aconseguir-ho li són útils els coneixements de radioafeccionat. Sintonitza emissores d’Austràlia que identifica pel típic cant de la cucaburra, i manté subscripcions de revistes angleses i alemanyes. Lector empedreït, en especial de temes culturals, de viatges, biografies, de novel·les, història i religió. Coneix amb detall la geografia, les gestes dels descobridors i exploradors (d’Amèrica, l’Antàrtida, etc.), i dels navegants solitaris. La seva basta biblioteca inclou les enciclopèdies i llibres tècnics recents, sempre que superin el seu test: incorporació del darrer descobriment, com van ser els quàsars o els quarks al seu dia. Entusiasta de la navegació a vela, té el títol de patró i sovint gaudeix del seu veler i del mar. Amb 65 anys supera l’examen de Capità de iot. També és un enamorat de les muntanyes de Catalunya i com a membre de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus, trepitja els corriols de Prades, Llaberia, Montsant, i el Montsià; l’acompanyen els Drs. Escolà, Aiguadé, el Sr. Estivill i la família. Reus honora el seu fill adoptiu que mor el 1981. Posa el seu nom a un carrer, i exposa la seva foto i breu biografia a l’Espai Museístic de l’Hospital Sant Joan. L’escriptor Lluís Carandell, client juvenil del Dr. Massot, el descriu vívidament: “La penicil·lina encara no havia arribat, però el Dr. Massot disposava d’un remei millor que els que després m’he hagut de prendre: la seva simpatia, el seu bon humor i bonhomia, la seva paciència i afecte. El millor que en puc dir és que era un metge que guaria tan sols amb la seva presència”. Octubre 2014

30 VIDA CULTURAL AL COMT

Efectes legals dels informes mèdics Dr. Antonio Labad Alquézar President de la Comissió de Deontologia del COMT Vocal de la Comisión Central de Deontología y Derecho Médico Nº Col. 4300416

“Siempre que se realiza un certificado o informe médico debe tenerse presente que el documento puede ser presentado en cualquier parte, surtiendo efectos distintos para los que inicialmente fue solicitado. Por ello conviene insistir que no se emitirán bajo ningún concepto documentos médicos de complacencia”. Així finalitza la ‘Declaración sobre las cualidades del certificado médico y sobre sus diferencias con los partes y los informes médicos’, que va aprovar el Pleno del Consejo General de los Colegios de Médicos, el 26 de gener de 2007. El Código de Deontologia Médica en els punts 1 i 3 de l’art. 20 diu: 20.1. “Cuando proceda o el paciente lo solicita, es deber del médico proporcionar un informe o certificado sobre la asistencia prestada o sobre los datos de la historia clínica. Su contenido será auténtico y veraz y será entregado únicamente al paciente, a la persona por él autorizada o a su representante legal.” 20.3. “Están éticamente prohibidos los certificados médicos de complacencia.” Com es pot veure, tant a la declaració abans esmentada com al Codi de Deontologia, hi ha una prohibició expressa d’efectuar informes o certificats de complaença. De vegades es pot crear certa tensió emocional en la complexa relació metge-pacient si no transcrivim en un informe el desig explicitat pel pacient, usuari o familiar, en el supòsit que no es correspongui amb la nostra percepció. No obstant això, el nostre deure professional i ètic ens obliga al rigor i a la veritat, i no a la complaença. Hem de tenir present que a més del principi ètic de beneficència i d’autonomia hi ha, entre altres, el de justícia, és a dir, el de procurar que la nostra actuació no perjudiqui tercers, tant si són persones o institucions, quan la sol·licitud que se’ns demana no és justa o correcta. L’acte mèdic, com a element fonaOctubre 2014

Qualsevol document o informe signat, per banal que sembli, i encara que no tingui una estructura formal tipificada, tindrà validesa fins i tot davant d’un jutjat, simplement pel fet que la signatura sigui reconeguda. mental de la relació metge-pacient, té dos aspectes complementaris; un, la relació directa amb el pacient, el que s’ha parlat amb ell, l’exploració, diagnòstic i tractament; l’altre, l’aspecte administratiu que reflecteix el que s’esdevé. L’aspecte administratiu abans ocupava poc temps: anotacions a la història clínica com a constància i recordatori per al metge, la recepta mèdica, comunicats de baixa i alta i poc més. Conforme la societat i la sanitat han anat evolucionant, la gestió administrativa s’ha anat fent més complexa i per tant requereix més temps. És lamentable que gran part del temps que s’hi dedica ha anat en detriment del temps que requereix la relació interpersonal. La pròpia Ley de la autonomía del Paciente (Ley 41/2002) en el seu article 2.6 diu: “todo profesional que interviene en la actividad asistencial está obligado no solo a la correcta prestación de sus técnicas, sino al cumplimiento de los deberes de información y de documentación

clínica”. Anteriorment a Catalunya es va promulgar la Llei 21/2000 sobre els drets d’informació concernent a la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. Cal advertir que qualsevol document, informe o escrit signat, insisteixo, per banal que sembli, i encara que no tingui una estructura formal tipificada, tindrà validesa fins i tot davant d’un jutjat, simplement pel fet que la signatura sigui reconeguda. És recomanable no obstant això que els informes tinguin una estructura formal, diferent en funció de la seva finalitat. En aquest sentit hi ha publicacions que, per la seva claredat d’exposició, convé tenir en compte: – “Informes clínics, eines de comunicació”, monogràfic de Quaderns de la Bona Praxi, del Consell dels Col·legis de Metges de Catalunya (núm. 18 de febrer de 2005), que aborda magistralment diverses qüestions, com per exemple, quan fer els informes clínics, l’estil de la redacció, els elements de l’informe, els tipus especials d’informes, recomanacions per fer bons informes clínics... – “Importància de la documentació clínica per a l’Administració de Justícia”, d’Aina Estarelles i de quatre metges forenses del nostre Col·legi de Metges (Med. Cli (Bar) 2006, 126) que desenvolupa, per la seva importància per a l’Administració de Justícia, l’essencial que cal considerar en el comunicat mèdic, el certificat, l’informe i la història clínica. – ”Instrucció 06/2009” de CatSalut, fonamental per a l’emissió d’informes o certificats de l’estat de salut de les persones usuàries del Servei Català de la Salut per part de professionals sanitaris dels serveis d’atenció primària i d’atenció especialitzada. Totes aquestes publicacions, així com la Declaració esmentada i el Codi de Deontologia, poden consultar-se i imprimir-se a internet. Com que els informes i la resta de documents clínics no solament són importants, sinó que de vegades són matèria de queixes o denúncies que arriben al nostre Col·legi, els membres de la Comissió Deontològica seguirem tractant aquest tema en els propers números d’aquesta revista.

32 OPINIÓ

Hipertensió fiscal a 2014 Dir. Lluis Espuis i Padró Gestalia assessors www.gestaliagrup.com

Ja ha passat l’estiu i d’una manera o altra hem pogut deixar enrere l’estrès i les tensions acumulades. El nou curs escolar, polític, laboral, fa dies que funciona, benvinguda rutina... Abans de l’estiu vàrem deixar enrere la campanya de la Renda 2013, caracteritzada per haver tingut el tipus mig impositiu més alt dels últims anys, provocat per la pujada de tipus aplicada el desembre de 2011, l’ eufemísticament anomenat “gravamen complementari”, la supressió de la desgravació per adquisició de vivenda, el nou gravamen per als premis de loteria, com també fer-nos tributar les plusvàlues generades en un període inferior a un any, igual que les rendes de treball i no de capital. Si afegim que els mínims personals no s’han actualitzat amb la inflació des de fa anys, obtenim no tan sols un tipus marginal situat en màxims, 56% a Catalunya, sinó també un tipus mínim molt elevat, un 24’75%, el que vol dir que el contribuent que paga impostos, cada vegada en paga més. Amb aquest quadre d’hipertensió fiscal enfrontarem el tancament de l’exercici 2014. És de prescripció obligada fer una anàlisi completa a l’avançada de les activitats professionals, de la situació patrimonial i de les operacions financeres, prenent mesures pal·liatives, en el temps i formes correctes, que possibilitin la prevenció de costos no desitjats minimitzant la càrrega fiscal. Això significa que hem de planificar fiscalment cada exercici sense esperar que s’acabi l’any, moment a partir del qual ja no es podrà realitzar cap actuació que possibiliti optimitzar el resultat de la futura declaració de la renda. D’aquesta manera prendrem decisions abans del tancament fiscal, preveient la informació del futur esOctubre 2014

Hem de planificar fiscalment cada exercici sense esperar que s’acabi l’any, moment a partir del qual ja no es podrà realitzar cap actuació que possibiliti optimitzar el resultat de la futura declaració de la renda.

borrany de la renda 2014. El millor remei per a aquesta hipertensió crònica és una bona dosi d’eleccions, i el pròxim any 2015 en ve ple. Aquest estiu es va publicar un avantprojecte de reforma fiscal que pretén abaixar els tipus impositius en dues fases, 2015 i 2016; el tipus mínim passarà al 20 i al 19%, mentre que el màxim serà del 47% i 45% respectivament; s’incrementaran els mínims personals i familiars a deduir; també es volen disminuir els tipus aplicables a la base d’estalvi, a les retencions dels professionals, i als arrendaments. Es vol que a la nòmina de gener de 2015 es puguin aplicar les noves retencions que han de permetre tenir més liquiditat a les famílies. Per contra es pretén suprimir l’exempció dels primers 1.500 euros de dividends; les reduccions per rendiments irregulars passen del 40% al 30%; desapareix la reducció del 100% aplicable al lloguer de vivenda a joves, i les aportacions deduïbles als plans de pensions es limiten de 10.000 euros a 8.000 euros. Efectes més greus provocaran la desaparició dels coeficients d’abatiment en els guanys patrimonials de béns adquirits abans del 31-12-1994, i la supressió dels coeficients de correcció monetària, ambdues mesures faran augmentar els guanys patrimonials. Les societats civils, CB o SCP, amb objecte mercantil, passaran a tributar per l’Impost de Societats el 2016, o s’hauran de dissoldre el primer semestre de l’exercici. S’esperen altres contraprestacions en forma de menys exempcions o més tributació, possiblement via impostos indirectes, però de moment el ministre no en parla gaire Al text legal encara li queda un llarg recorregut parlamentari fins que es publiqui, previsiblement a finals de novembre, de manera que a finals d’any s’aprovin els corresponents reglaments per a ser aplicats des d’inicis del 2015. Mentre va prenent forma definitiva aquesta llei, hem d’avaluar quins efectes fiscals tindrem i quines mesures prendrem abans que finalitzi l’any 2014.

33 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com) Ingredientes Para el bizcocho: -4 huevos -120 g de azúcar -1 cucharadita de azúcar avainillado -Un poco de sal -Mantequilla para el molde Para la crema de limón: -4 huevos -250 g de azúcar -piel de 1 limón -175 g de zumo de limón -120 g de mantequilla

Brazo de crema de limón Para el bizcocho: Batir los huevos y el azúcar hasta que emulsione. Añadir el azúcar avainillado, la sal y la harina, finalmente y poco a poco mientras seguimos removiendo. Introducir la mezcla en una manga pastelera. Cubrir una bandeja de horno con papel y cubrirlo con la masa. Introducir en el horno a 190 ºC unos 4 minutos, retirar i dejar enfriar. Para la crema: Triturar el azúcar con la piel de limón, añadir el zumo, la mantequilla y los huevos, poner en un cazo y cocer unos 15 minutos a fuego muy lento, removiendo de vez en cuando. Dejar enfriar. Estirar la crema por encima de la parte fea de la plancha de bizcocho. Enrollar, cortar en raciones pequeñas y espolvorear con azúcar glass.

Ingredientes -1 lomo de salmón -Especias, sal y azúcar para marinar -Zumo de limón -½ aguacate -½ cebolla -1 pepinillo -2 o 3 alcaparras -Mostaza -Perryn’s -Tabasco -Aceite de oliva

Tartar de salmón y queso fresco Limpiar un salmón, sacar los lomos y retirar las espinas. Congelar un trozo y dejar el resto para marinar. En un bol mezclar la sal, el azúcar y las especias. Colocamos peso encima y dejar en el frigo 24 horas. Retirar la sal y cortar a dados pequeños, y hacer lo mismo con el marinado y el ahumado. Cortar todos los ingredientes pequeños y mezclar, añadir la mostaza, perryn’s y una pizca de soja. Emplatar con un molde, hacer una quenelle con queso fresco de untar y acompañar con tostaditas.

Menú migdia de dilluns a divendres: 15€. Terrassa a l’aire lliure. Sales privades. Cuina Mediterrànea

Cavallers,6 baixos 43003 Tarragona 977 252 428 Octubre 2014

34 ACUDIT

Octubre 2014

35 De juny a setembre de 2014|MOVIMENT COL·LEGIAL ALTES Núm. Col 4304266 4304345 4304885 4305258 4305262 4305284 4305521 4305687 4305688 4306083 4306404 4306405 4306406 4306407 4306408 4306409 4306410 4306411 4306412 4306413 4306414 4306415 4306416 4306417 4306418 4306419 4306420 4306421 4306422 4306423 4306424

1r Cognom CORREAS VIVES ROMERO ENRIQUEZ LOPEZ IGLESIAS BLOTTA FAIGES CASTRO VILLEGAS REYES ESTEVE GUERRERO MACHADO MONTERO ALARCON SANTILLANA POLICARPIO MARTIN MARTINEZ GIMENO DIAÑEZ MALAGA GOMEZ BONILLA KUCHER PALACIN GUILLEN PEREZ OLIVARES PEREZ

2n Cognom SOTO TOLEDO GOMEZ SANCHEZ CUBILLOS PELAEZ

Nom CESAR JESUS RAMON Mª DEL CARMEN RAQUEL DIANA MARCELA Mº DEL CARMEN JOSEFA EDGAR NICOLAS ALBERTO MARTA J. FRANCISCO J. OLGA CARLEN PATRICIA JOHNATAN ESTEBAN EVA AFRICA BRIGITTE SILVANA JOSEP MARIA CHESNY ROSS MARY CLARA JAIR SARA MARIA JOSE XAVIER FERNANDO MARIA ROSA ANTON MARIA CLARA NAIVIS GLORIA ESTHER MARIA DEL CARMEN GRACIELA

BORRAS AGUIRRE LOU REYES BELLOCH ORTIZ CENICEROS ROYO JIMENEZ ALTIMIRA TAPIA CALLIZO VILLARREAL AGUILAR VILLABONA VALLES SANTIDRIAN QUIJADA PAHI MARTINEZ HERNÁNDEZ HIDALGO BRAGA

BAIXES Núm. Col 4301671 4304416 4304700 4304708 4304814 4305215 4305313 4305553 4305622 4305641 4305647 4305712 4305769 4305885 4305901 4305903 4305921 4305926 4305934 4305972 4306314 4306326 4306330 4306369 4306373

1r Cognom CACERES RIBES PEREIRA BODELON CONTRERAS FERNANDEZ CALVENTE DE LA PORTILLA COLMENARES VARGAS STASIAK SOLE BOUTAYEB MORANTES ROJAS COSAN LICONA KARNAOUKNOV GARCIA TOVITO GAVILAN ZARCO GARRIDO HOLGUIN GAGO

2n Cognom PAREDES ARDANUY QUINTERO FERREIRO CARO GOMEZ RUBIO MAYA FERNANDEZ MARTINEZ LLEONART HERNANDEZ PEDRAZA CANUT PERALTA VERA DE MENDEZ IGLESIAS CASTILLO ARENAS LUYO BENEDÍ

Nom MARTIN MARGARITA GRACIELA IVONE NATALIA JESÚS VICENTE CRISTINA LOURDES SONIA ROCIO JOSE CARLOS MARTHA FERNANDA DARIUSZ MAREK MARIA DE LA CANDELA LOUBNA OSCAR LEONARDO LINA KATHERINE MERITXELL ZAIDA ESTHER SERGUEI JOSEFA LINDA VIRGINIA TANIA JOAQUIN DIANA MARIOLA ELISABET

Causa DEFUNCIÓ TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLADO TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI

ANUNCIS PER PARAULES Lloguer: Es lloguen habitacions en pis cèntric, al costat de la Plaça Imperial Tarraco i davant de l’ estació d’ autobusos. Pis alt, lluminós amb 4 habitacions i dos banys. Interessats trucar al telèfon: 618848732, o bé al 696000465.

Octubre 2014