petits anuncis informació col·legial
Centenari de la Casa Bonada de Ripoll (1912-2012)
Tribuna d’opinió
La Casa Bonada allotja la vida d’una família, dedicada a la medicina, marcada per la Guerra Civil espanyola
E
n Joan Bonada, procedent de la Gascunya o Bearn francès i la seva esposa Joana Pradell, de Serrat de la Vall de Ribes, s’establiren l’any 1519 a la casa anomenada el “Mas Graner”, avui coneguda per Can Bonada, situada a la petita població de Serrat a la Vall de Ribes. Els seus descendents foren paraires i pagesos, fins a la 13ena generació en què l’hereu Francesc Bonada Parés estudià la carrera de metge, anant a exercir del 1901 fins al 1905 a Ribes de Freser i des de 1905 es traslladà a Ripoll. L’any 1912 va comprar un terreny d’uns 800 m2 situat al carrer Progrés de Ripoll en el lloc conegut com a paratge de la Roqueta pel preu de 1.500 pessetes. Aquell mateix any, va sol·licitar a l’Ajuntament de Ripoll permís per construir una casa. Els plànols de la casa foren encarregats al conegut arquitecte Joan Rubió i Bellver, col·laborador i deixeble d’Antoni Gaudí i la construcció anà a càrrec del mestre d’obres ripollès Servando Martí i Casadesús (1852-1926), el qual elaborà el projecte de la casa modernista amb façana de pedra, coneguda avui com a casa Bonada de Ripoll. En l’actualitat forma part del patrimoni urbanístic de Ripoll. La guerra civil del 1936 al 1939 tingué greus conseqüències per la família Bonada. El fill gran Pere, metge, fou assassinat i dos germans capellans, Enric i Josep, hagueren de fugir a França. A finals de febrer de 1938 en Francisco, fill petit de la família, que fins aleshores havia estat ajudant al seu pare, també fou mobilitzat per l’exèrcit republicà, tot i que tan sols tenia 19 anys. El 27 d’agost de 1938 la Comissaria Delegada de l’Ordre Públic de Girona de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Lluís Companys, imposà una multa de 10.000 pessetes al metge i propietari de Can Bonada Francisco Bonada i Parés. La multa era pels seus fills capellans Enric i Josep per haver desertat i no haver-se presentat a lleves. En aquells moments la batalla de l’Ebre, després de l’èxit inicial de les 68
1
2
3 1. Can Bonada de Ripoll en una fotografia de 1913. 2. Dr. Pere Bonada i Sala, 1906-1936. 3. Dr. Francesc Xavier Bonada Tarrés, metge dermatòleg i promoció de 1962.
tropes republicanes, s’havia estabilitzat i començava la contraofensiva de l’Exèrcit Nacional. El 16 de setembre el metge Bonada féu efectiva la multa. El 19 de setembre el metge Bonada presentà un recurs al Ministeri de Governació a Barcelona. El recurs era acompanyat per l’aval favorable de l’alcalde-president de l’Ajuntament de Ripoll, Pedro Solanich Casas, i desfavorable d’“Inspección General de Fronteras-Jefatura del 5o Sector-Ripoll” amb un informe en el qual degut a la seva conducta política l’autoritat creu necessari que se l’ha de desterrar a cinquanta quilòmetres de la frontera. L’Ajuntament i el mateix Front Popular acordaren anar a Barcelona per evitar una mesura que consideraven injusta. El dia 14 d’octubre de 1938 es presentaren els policies de la Generalitat a la casa Bonada, amb l’ordre del desterrament per al metge i la seva família, es van traslladar immediatament a la ciutat de Vic. Un cop desallotjada la casa, se l’apropiaren i s’instal·laren les tropes republicanes i l’Inspecció de Policia de Fronteres, zona Pirineu Oriental. Tan aviat com la família Bonada va conèixer la notícia de l’alliberament
Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2012 - Febrer 2013
de Ripoll, a primers de febrer del 1939, van desplaçar-se des de Vic per tal de reclamar a les noves autoritats la devolució de la seva casa, així com el permís per tornar-hi a viure i poder novament exercir la seva professió. Un cop verificada la seva legitima propietat desallotjaren immediatament les tropes que s’hi havien instal·lat i li tornaren al cap de pocs dies. Quan la família retornà a casa seva, s’adonaren que havia estat totalment saquejada i espoliats tots els seus béns i que es trobava en un estat tan lamentable que la feia gairebé inhabitable. Després de molt buscar trobaren en molt mal estat part del seu valuós mobiliari repartit per diversos pisos del poble i que també els fou tornat. De seguida començaren a netejar la casa i reconstruir tots els desperfectes. A la mort del metge Francisco Bonada Parés, el 20 de juny de 1948, la propietat passà a Dolors Tarrés i Vilalta, vídua de l’hereu Pere Bonada Sala de 14ena generació i en morir ella el 19 de setembre del 1980, la casa Bonada passà a l’actual propietari en Francisco Bonada Tarrès, metge i hereu de la 15ena generació. A la casa exercí com a curandero d’ossos trencats en Pere Bonada i Bonada procedent de la casa Mas Grané de Serrat de Queralbs, curandero de gran fama, tal com parla d’ell l’escriptor Francisco de Zamora. Com a metges exerciren el fundador de la casa Francisco Bonada Parés, el seu fill Pere Bonada Sala fins que fou assassinat, posteriorment el seu germà Francisco Bonada Sala i, finalment, l’hereu Francesc Bonada Tarrés. Des de l’any 1519 fins a l’any 2000 a la família hi ha hagut diversos curanderos i des de l’any 2000 fins ara nou generacions de metges, el que la converteix en la nissaga de metges i curanderos més nombrosa de Catalunya amb centenars de pacients guarits tant del Principat com de la Catalunya Nord. Francesc X. Bonada Tarrés