MA-TRIUS 13/29

Eq’ iliquà 51_11/20 | Especial MA-TRIUS pregunta 13/29 (preguntes entre actrius)

Preguntes entre actrius:

13 - T’ha canviat la sensibilitat a l’hora d’interpretar, enfrontar un personatge?

Mª José Peris

Sí, com totes les experiències vitals, ha sumat i m’ha fet més forta.

Iolanda Muñoz

La primera pregunta m’agrada molt perquè és una cosa que ens passa a totes i que no coneixia fins que no em va passar. I està demostrat científicament, o siga que no m’invente res. En el moment del part, ja abans en l’embaràs hi ha canvis però al moment del part s’enceta una altra fase, els nivells hormonals canvien per a adaptar-se a la nova vida, el teu cos es transforma en un llit i en una font d’aliment. Tot canvia, la composició de la pròpia pell canvia, els nivells d’aigua de la pell canvien, el cabell canvia, et canvia el gust de la saliva, l’olor del propi cos, els òrgans interns s’adapten per a alletar, tots, no només els que hi intervenen. Alletes o no, el cos es prepara per a fer-ho, i per a fer-se càrrec de la nova vida. Ja no tornes adormir igual, i diria que això és per sempre… Per tant… Amb este nou panorama, amb este nou cos i amb l’amor que vas creant, descobrint dia a dia… És difícil que sigues la mateixa, que penses igual, que sents igual i que interpretes igual. I crec que no pots estar preparada per a açò… No saps com vas a rebre esta nova proposta de vida, que no la coneixes de veritat fins que no la vius. I cada dona, l’accepta i la decideix d’una manera diferent, i totes són boniques i totes són vàlides. És important tindre ajuda i deixar-se ajudar. Els fills necessiten una mare, però també un pare, uns iaios, un tio, una tia o uns amics. És important donar-se momentets per a una mateixa… Això també ajuda a estar preparada per a afrontar la persona que se és ara.

Silvia Valero

A mi la maternitat, em donà la volta. Em donà una hòstia amb la mà oberta. Em sacsejà tant amb el meu primer fill, que els que jo creia que eren els meus ciments, saltaren pels aires. Així, que sí, la maternitat, com altres moltes de les vivències que conformen el nostre viatge per este món, ha canviat la meua sensibilitat a l’hora d’interpretar, d’enfrontar-me a un personatge, d’entendre les circumstàncies donades. No sé, crec que si alguna cosa bona té que passen els anys i que et passen “coses” és l’experiència que això t’imprimeix en l’anima i que és única i intransferible; i que si saps aprofitar-ho, si saps aprendre d’ella, t’agranden emocionalment. Supose que la maternitat em dotà de valentia. Valentia per a exposar-me en un escenari, per a fer el ridícul, per a equivocar-me, per a riure’m de mi mateixa, per a llevar-li importància a les coses, per a llevar-me importància. Valentia per a demanar ajuda, per a ser vulnerable front als altres. Valentia per a dir no, o per a dir sí. Valentia per a continuar en esta professió, per a decidir continuar en esta professió.

Begoña Tena

A mi, personalment, la maternitat, a banda d’aportar-me coses meravelloses, també m’ha portat, la sensació i creença que sempre has de pensar en plural. Sempre has de prendre decisions pensant en què ja no estàs sola. Per això, el treball per a mi es converteix en un espai de retrobament amb mi, de llibertat, de pensar en singular, que té les hores acotades. Abans de ser mare podia disposar de les 24 hores del dia per a pensar, crear, investigar... Ara eixe temps és molt més reduït. I per això, ara, ho sent com a molt valuós, molt important. La meua forma de treballar, més reduïda en temps, m’ha fet adoptar una major concentració, un treball en present viu, una visió menys superficial i més profunda del treball actoral. I, sobretot, ha augmentat la passió pel meu treball. A partir de ser mare, és quan més m’agrada ser actriu.