MA-TRIUS - 08/29

Eq’ iliquà 51_11/20 | Especial MA-TRIUS, pregunta 08/29 | "08 - Què t’agradaria que recollira un pla d’igualtat respecte a la maternitat?"

Què t’agradaria que recollira un pla d’igualtat respecte a la maternitat?

Rosanna Espinós

Que la parella també puga acollir-se a la baixa, que aquesta fora extensible i compartida. Facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, sense que afecte a la promoció professional.

Lola Moltó

Doncs mira, per descomptat que seria idoni que hi hagueren més mesures per a conciliar. Però fa poc he vist en AISGE que hi havia una coach per ajudar a les actrius a portar la maternitat sense culpa. Coses així trobe que estan molt bé i ajuden molt.

Victoria Salvador

No ho sé, no entenc molt d’eixes coses. Però crec que el més important és prioritzar que els fills puguen passar la major quantitat possible de temps amb els pares, sobretot, els dos primers anyets de vida. Jo no sé com es fa en general… En el meu cas, podia permetre’m, gràcies al meu marit, no treballar per estar amb els meus fills i ho vaig fer. Va ser la meua elecció.

Pilar Martínez

Obvietats: suport econòmic, social, d’infraestructures (guarderies o cuidadors/es adaptats als horaris) i facilitats per a poder repartir les responsabilitats. Encara que és un tema del que s’ha parlat molt, és evident que està per solucionar.

Mª José Peris

Una doula i un sou per un temps mínim de 6 mesos.

Pepa Miralles

Que les empreses facilitaren acords amb l’actriu/ actor, que s’acoplaren a les seues necessitats i desitjos. En realitat no tinc ni idea, ho hauria d’estudiar molt per a vore les repercussions. Cada cas es tan diferent...

Sònia Alejo

Assignacions econòmiques per maternitat més ajustades a les necessitats reals, adequacions laborals, assistència infantil en l’àmbit laboral, etc.

Anna Albaladejo

Crec que un pla d’igualtat hauria de recollir, per descomptat, eixa demanda històrica des de la conciliació: Primerament, unes baixes més llargues, on pugues decidir si vols o no fer una baixa més llarga. En segon lloc, que hi haguera restricció d’horaris o una cosa així, com ara que quan et reincorpores al treball que puga ser progressiu. Afegiria també que em sembla insuficient l’hora de lactància que sol donar-se en les ocupacions ordinàries. Potser per la idiosincràsia del nostre sector professional a vegades es pot conciliar millor, però crec que hauria d’afavorir-se que poguérem vincular-nos a projectes sense la necessitat d’haver de dedicar el 100% del teu temps. En tercer lloc, una cosa molt important que crec que hauria d’activar-se, en relació a l’accés a beques i ajudes, és que hi haguera algun tipus de compensació en les puntuacions pels anys que has estat criant. Un problema al qual jo em vaig enfrontar molt seriosament quan vaig voler posar-me a treballar seriosament de nou. En el meu cas, tenia respecte als meus companys/as de la mateixa edat, bastant menys currículum i per tant menys puntuació de trajectòria... I, d’altra banda, com la meua activitat empresarial s’havia detingut, tampoc tenia una activitat immediata amb la qual cosa no podia tornar començar de zero, no era una persona de 20 anys per a accedir a ajudes a joves emprenedors o una cosa així, però tampoc tenia l’activitat en els últims anys que m’haguera permés un accés més fàcil a ajudes de persones que tenen trajectòria empresarial.

Gemma Miralles

La maternitat, com tot en la vida, és feta d’individualitats. No té res a veure un cas i un altre. Més que pla, cal una sensibilització respecte a la conciliació familiar. Les funcions de teatre són vesprada-nit, això no es pot canviar; però sí tractar de posar assaigs i convocatòries dins d’un horari que permeta poder estar amb els fills i la família. Cal dir que en totes les companyies en les que he treballat han col·laborat en fer possible la lactància i han facilitat horaris al matí. Han estat sensibles davant la criança dels fills.

Cristina Fernández

Sóc conscient dels horaris que requereix la nostra feina en qüestió de funcions, rodatges… però crec que en el moment dels assajos, per exemple, es deurien d’adaptar els horaris, sempre que hi haja pares o mares en la producció, als dels centres escolars en la mesura del possible. També la possibilitat de tindre un espai on poder deixar els menors a la cura d’algú especialitzat a l’espai de treball.

Mertxe Aguilar

M’agradaria que es fomentara el treball de les dones que acaben de ser mares. Crec que és el moment clau perquè una actriu deixe la professió per a sempre. No sé quina és la fórmula. El que sí he vist i he viscut, és que quan una dona és mare, directament es deixa de comptar amb ella, es deixa de preguntar si volen treballar o no, perquè els horaris són estranys de vegades o hi ha molta gira i ja es dóna per fet que no ens ve bé. Potser és inconscient, però ho és. No només com actrius, també com a guionistes (conec un cas prou recent) o per a qualsevol treball. Per altra banda, sembla que la conciliació és només per a les mares. No sent moltes vegades a pares parlant de conciliar...

Iolanda Muñoz

Jo vaig tindre la sort que acolliren a les meues filles a la feina, però sé que no tots tenim la mateixa sort. Estaria bé que els xiquets i xiquetes no resultaren una molèstia segons en quins ambients, que es veiera igual de bé que un actor duga al seu fill a l’assaig com una actriu. La major part de xiquets d’actors i actrius estan ben educats i saben estar-se en un assaig. Però, hi ha persones adultes que no veuen bé este fet, és més, es permeten eixa expressió tan surrealista de “és que a mi no m’agraden els xiquets”, que és com si jo diguera que no m’agraden les persones de 30 anys, o de 60, o els ancians o les persones negres...

Estela Martínez

Tot allò que facilitara i impedira que se’ns imposara un estigma pel simple fet de ser mares. Tenim el mateix valor com a dones i artistes amb panxa que sense, amb fills que sense fills. Per tant, necessitem un pla que ens faça sentir-nos protegides d’una manera real. I per demanar, afegiria que el Pla recollira la facilitat de tindre serveis de “guarderia” en tots els teatres, per poder ajudar en la conciliació, tant per al teatre com a lloc de treball com per al teatre com a lloc d’oci.

Lucrecia Cervelló

Respecte a la meua situació no li veig cap utilitat a un pla d’igualtat respecte a la maternitat.

Begoña Tena

M’és difícil ser concisa, sobretot, perquè crec que el nostre ofici és complex i particular, molt difícil de conciliar la vida familiar/personal i laboral, i, més encara, amb fills xicotets. Treballem quan la gran majoria descansa, els horaris de les funcions és de vesprada-nit (què fem amb els xiquets?), són treballs intermitents, precaris, sense seu fixa, no pots faltar a una funció si la teua filla es posa malalta, no pots recuperar hores... Treballar en aquesta professió quasi sempre és nadar contracorrent. Però, supose que buscaria millorar les condicions laborals, econòmiques i les prestacions a la Seguretat Social; i treballar per a aconseguir una major corresponsabilitat entre dones i homes en els assumptes familiars i de criança dels fills.

Pepa Cases

Que es tinga en compte als pares!! Sembla que només parlem de maternitat i no de paternitat i ells tenen molt a dir. Per començar faria entrevistes als pares i com els afecta a ells la paternitat en el seu treball. Seria bo saber què en pensen i si estarien disposats a renunciar a moltes coses com fem les dones.

Silvia Valero

Baixes maternals de mínim 6 mesos, que és el temps de la lactància materna exclusiva. Remuneració d’aquestes baixes, proporcionals al temps treballat, sense que es necessitara un mínim d’aquest temps. (Amb Pedro estava cobrant l’atur i vaig poder optar a baixa maternal; però amb Xesca no tenia temps suficient cotitzat per a cobrar atur. Així que no he tingut cap suport econòmic. Si en aquesta circumstància no hagueren uns mínims de temps cotitzat per a cobrar l’atur, haguera pogut accedir a ell).

Pilu Fontán

Sens dubte, que la mare actriu tinga el seu lloc de treball assegurat a la seua tornada i el dret a cobrar una baixa. Amb el meu primer fill no vaig tindre baixa per maternitat, no vaig cobrar res perquè estava amb contractes per obra o servei que van finalitzar abans del part. Amb el segon, en ser autònoma, sí que he rebut retribució. És un alleujament per a les mares saber que pots parar 16 setmanes i que estàs coberta econòmicament i a més sabent que en finalitzar la baixa tens els teus papers assegurats.

Rebeca Valls

Crec que 16 setmanes d’ajuda per maternitat és molt poc. Una mare no s’hauria de separar tan prompte. És antinatural. Així que crec que hauríem de tindre ajuda mínim fins als 7 mesos. Quan l’alimentació complementària ja està establerta. També crec que, sobretot, els dos primers anys, si vols donar pit, com recomana l’OMS, el bebé depén lògicament més de la mare. Amb la qual cosa hauríem de tindre més ajudes. Tant logístiques com econòmiques per a poder conciliar i continuar vivint dignament de la nostra criança i la nostra professió.

Ana Conca

Que es destinaren recursos perquè es poguera conciliar d’una manera real, que s’ajudara econòmicament a qui decidira tindre família, que des de l’associació es crearen grups guarderia com es fa a Alemanya, on poder deixar els menuts amb confiança i sense tindre l’obligació de portar-los a una guarderia si has de treballar. A més, les guarderies són caríssimes. Que una mare/pare mentre crie tinga un sou de l’Estat i cobertura de la Seguretat Social perquè puga realitzar la seua tasca amb total llibertat. Açò, no està al punt de mira de cap govern, i quan ha estat, s’ha fet a mitges.

Marina Gutiérrez

Com no m’he informat molt per no haver arribat el moment, no sé exactament quins drets tenim, però m’agradaria que hi haguera un període de lactància pagat, en cas de coincidir un treball com a actriu i la lactància, i una flexibilitat d’horaris per a poder conciliar. Moltes vegades els assajos porten jornades llargues i ací seria bastant complicat poder arribar a tot.

Patricia Teruel

Si la OMS diu que lactància exclusiva fins als 6 mesos i recomanable els primers 2 anys de vida, seria ideal que tinguérem més temps de criança. A més, després de la baixa per maternitat, seria bo un pla d’ajuda a les empreses per poder fer front a les baixes.