14 minute read

eq'iliquà 50_05/20

from EQ'ILIQUÀ 50_05/20 - Revista de l'AAPV

by AAPV Actors i Actrius Professionals Valencians

editorial

L'AAPV denuncia la situació dramàtica en la que es troben els actors i actrius valencians

No cal explicar l'impacte que el tancament de l'activitat cultural motivada pel Covid19 i l'imprescindible Decret de l'Estat d'Alarma està tenint sobre el sector, amb la suspensió temporal o, fins i tot, l'anul·lació de totes les feines programades durant mesos.

Durant estes setmanes hem fet un parell d'enquestes entre els actors i actrius valencians per conéixer les conseqüències de la manca d'activitat laboral i la realitat social en què es troben. Els resultats mostren un forat de cobertura social i la manca d'ingressos o d'ajudes que té un percentatge molt alt dels professionals. Podeu consultar els resultats a la pàgina 6.

Des de les diferents administracions locals, autonòmiques i estatals s'han fet anuncis per ajudar a pal·liar els efectes devastadors d'esta crisi, però les ajudes van adreçades a les empreses i s'han oblidat, de nou, dels actors i actrius. És cert que també s'ha aprovat mesures extraordinàries per als artistes, però són tan inflexibles que molt pocs se'n podran beneficiar.

És veritat que comencen a obrir-se les possibilitats de realitzar alguns treballs, però de moment el gros de l'activitat sembla que encara està lluny de posar-se en marxa.

L'AAPV portem des del primer dia reunint-nos amb les diferents administracions i treballant perquè s'amplie esta cobertura social, ja que conforme passen els mesos la situació econòmica dels actors i actrius anirà empitjorant. Per tot això, exigim un pla de treball i de cobertura real per als professionals valencians de la interpretació.

organitza[ció]

Resultats de l'Enquesta sobre l'impacte econòmic per als actors i actrius professionals valencians

Introducció

Per la Junta Directiva

Benvolguts/des companys/es,

Per tal de quantificar l’impacte econòmic en els actors i actrius valencians a causa de la suspensió de l’activitat cultural arran de l'expansió del COVID-19, l’AAPV va llençar una enquesta entre els seus afiliats/des.

Han participat en l’enquesta 152 actors i actrius, a qui se’ls ha preguntat sobre els treballs perduts, tant ajornats com cancel·lats, en teatre, audiovisual, doblatge i docència.

Fa més de dos mesos que es va decretar l’estat d’alarma. I des de l’inici del confinament, la informació recaptada és demolidora, ja que les pèrdues econòmiques són molt elevades. I som conscients que seguiran creixent en els pròxims mesos. Per això, en les últimes setmanes, hem demanat i seguirem demanant mesures econòmiques a les quals els actors i actrius pugam adherir-se per tal de pal·liar els efectes d’aquesta crisi, que, com es veu als resultats de l’enquesta, estem patint greument.

Conclusions enquesta

Els resultats de l’enquesta mostren el forat de cobertura social que dos mesos després del decret de l’Estat d’Alarma tenen els actors i actrius professionals valencians, ja que el 36% no té cap ingrés.

Dels que sí, el 62% tenen ingressos inferiors a 700 euros al mes i el 49% tenen una cobertura inferior a 90 dies.

Amb estes xifres es fa més que necessari un pla de treball i de cobertura real per als professionals valencians de la interpretació.

Enquesta:

Tens ara mateix algun tipus d'ingrés?

64% Sí

36% No

Els ingressos que tens són per un

78% Prestació o subsidi

22% Treball

El treball està relacionat amb

43% El teatre

6% L’audiovisual

8% El doblatge

43% Un altre sector

Per a quant de temps tens este treball o prestació-subsidi?

12% Menys de 30 dies

28% Entre 31 i 60 dies

9% Entre 61 i 90 dies

51% Més de 90 dies

Pots indicar la quantitat mensual?

62% Menys de 700 €

25% Entre 701 i 1.000 €

6% Entre 1.001 i 1.500 €

7% Més de 1.500 €

Vas demanar l'atur o el subsidi?

53,7% Sí

46,3% No

Tens alguna altra font d’ingressos que no siga com a intèrpret?

27,4% Sí

72,6% No

Tens persones al teu càrrec?

36,8% Sí

63,2% No

Quants dies de feina estimes que has perdut?

1,6% Cap

53,6% Entre 1 i 20

24,0% Entre 21 i 40

12,0% Entre 46 i 60

8,8% Més de 60

Quina és la quantitat econòmica aproximada que estimes has perdut?

20,0% De 0 a 500 €

10,5 % De 501 a 1.000 €

32,6% De 1.001 a 2.000 €

26,3% De 2.001 a 5.000 €

10,5% Més de 5.000 €

Enquesta | Teatre

Estaves assatjant una obra de teatre i s’han parat els assatjos a causa del COVID-19?

Sí 53,6%

No 46,4%

T‘han suspès o ajornat funcions a causa del COVID-19?

88,4% Sí

11,6% No

Les funcions o assatjos suspesos són a l'àmbit

16,0% Estatal

55,0% Autonòmic

29,0% Dues

Les funcions o assatjos suspesos són a

73,5% Companyia Privada

9,1% Teatre Públic

17,4% Dues

T’ha proposat la companyia una data alternativa?

43,4% Sí

56,6% No

La data proposada és abans o després de l’estiu?

28,6% Abans

71,4% Després

Estàs donant classes de teatre i s’han paralitzat?

41,0% Sí

59,0% No

En cas afirmatiu, vas a seguir cobrant durant el període de pausa?

14,9% Sí

85,1% No

Enquesta | Doblatge

Has perdut sessions de doblatge?

100% Sí

0% No

Enquesta | Audiovisual

T’han cancel·lat dies de rodatge?

25,0% Sí

75,0% No

Quants dies?

76,9 % Entre 1 i 5

15,4% Entre 6 i 10

07,7% Més de 10

T’han proposat dates alternatives?

11,5% Sí

88,5% No

Pep Cortés

El passat 9 de desembre va faltar el nostre benvolgut company Pep Cortés.

Va dedicar la seua vida al teatre i a la lluita pels drets dels actors i les actrius professionals.

Descanse en pau.

Far en la nit

Per Carles Pons (text publicat al “Ciutat d’Alcoi” el 6 de juny de 1998, aportat per Pep Sellés)

Pep amb Carles Pons i Juli Salvi a
“La Mandrágora” | 1994 | D: Ramón
Moreno | TGV + Posidònia Teatre — **Pep amb Carles Pons i Juli Salvi a “La Mandrágora” | 1994 | D: Ramón Moreno | TGV + Posidònia Teatre**

Pep Cortés és el meu germà gran, el meu amic i el meu mestre. Això per davant. El vaig conèixer a Castelló farà ara quasi vint anys. Es guanyava molt bé la vida com a inspector de Treball i la gastava a mans plenes encetant projectes, teatrals i de tot tipus, on feia presents les utopies amb les quals ens acomboiava: transformar la societat, recuperar la llengua i la identitat, denunciar els poderosos, omplir de goig i de sentit la vida…

Pep Cortés i Neus Agulló en un moment de l’obra “Entre els porcs”
1990 | D: Carles Alfaro Hoffman | CDGVA — **Pep Cortés i Neus Agulló en un moment de l’obra “Entre els porcs” 1990 | D: Carles Alfaro Hoffman | CDGVA**

La seua passió per la gent era un reclam que ens posava a tots les piles. Al seu costat ens sentíem sincers i alegres i generosos, forts i tendres alhora…

**Amb Juli Cantó a “La dona de negre” | 1991 | D: R Calatayud | La Pavana**

No teníem més remei que estimar-lo. Va deixar el treball d’inspector i es dedicà per complet al teatre. Més que triar un ofici triava un estil de vida que consisteix en jugar-se-la sempre per coherència amb un mateix. Ho comente perquè en aquell moment realment te la jugaves en més d’un sentit. I quan alguns anys després, altres com jo, preníem pareguda decisió, comptàvem amb Pep i amb el rastre que deixa allà per on va. Perquè sobretot Pep era, és ara mateix i ho serà sempre, un inventor de camins, un punt de referencia que et situa davant tu mateix i davant la societat i moltes vegades—encara que semble un punt poètic—un far en la nit.

**“Entre naranjos”, sèrie | 1998 | D: Josefina Molina | Cartel + TVE**

Al llarg d’estos quasi vint anys d'amistat hem xarrat molt, m’ha qüestionat, hem treballat junts, he patit la seua impenitent impuntualitat, ens hem bufat, hem inventat espectacles, ens hem equivocat i ens ho hem dit…, però mai no he perdut la confiança en ell ni en el que he aprés d’ell.

**Amb Teresa Lozano | “Residuals” | 1990 | D: Jordi Mesalles | Centre Dramàtic | Teatre Romea**

Perquè encara que la societat no es parega avui a la que somniàvem ahir i el desencant ens ha endurit la closca, allà dins, instintivament, estic content, humilment content de mi, de les raons que empenten els meus actes, de les ganes de viure, de gaudir i compartir-ho. I en això, Pep, tens molt a vore.

Amb Isabel Rocatti a
“Estimat mentider” | 1991 | D: Rafael
Calatayud | CDGVA — **Amb Isabel Rocatti a “Estimat mentider” | 1991 | D: Rafael Calatayud | CDGVA**

Som amics i m’agrada comentar-ho, que li anem a fer. Com m’agrada allò que dius de tant en tant: “Quan açò s’acabe podré dir: què bé m’ho he passat!”

**“Còmplices” | 2003 | D: Inma Ochoa | La Dependent**

Al Pep

Per Rosanna Espinós

Estimat Pep

Ni t’imagines de quina te n'has lliurat. Hui, dia del teu sant t’hauria telefonat per felicitar-te com cada any, però el desembre passat posares el punt final i ens deixares orfes. Malgrat el teu comiat definitiu, l’empremta que has deixat en nosaltres no s’esborrarà fàcilment.

Tinc la sensació que amb tu va començar tot, i potser no és just perquè abans ja hi havia molta gent treballant però va ser amb tu amb qui des d’Alcoi ens plantejàrem que era possible treballar i guanyar-nos la vida fent teatre al País Valencià. Potser érem ingenus, de fet encara ho som i ens encabotem a seguir treballant des d’ací malgrat el tímid suport que rebem desde les institucions, la falta de política cultural, l’economia i l’estructura escurada i destruïda pels governs del PP, la mediocritat, la precarietat i tantes altres coses.

Amb Carmen Segarra i Juanjo Prats a
“El Salperlón” | 1988 | D: André Guittier |
La Salamandre + CDGVA — **Amb Carmen Segarra i Juanjo Prats a “El Salperlón” | 1988 | D: André Guittier | La Salamandre + CDGVA**

I és que d'ençà que tornares a Alcoi aquell 1985 amb la idea de muntar la teua versió del “Non si paga, non si paga” de Dario Fo, ja han passat trenta-cinc anys i malgrat tot hui encara continuefent teatre i sobrevivint en aquest castigat però apassionant món.

**Neus Agulló, Miquel Martí, Juli Cantó, Rosanna Espinós i Joan Gadea a “Ací no paga ni Déu” | 1987 | D: Pep Cortés | La Cassola**

Parlar de tu i de la meua relació amb el teatre és com fer un repàs de la història de les arts escèniques al País Valencià. Per a mi hi ha un abans i un després d’aquell “Ací no paga ni Déu” que va arribar a fer cinquanta representacions per tot el País Valencià, i encara no existía capcircuit ni les infraestructures eren com les d’ara.

**Amb Raül Torrent, Antoni Valesa i Lluís Meseguer**

Hi havia vida més enllà del port d’Albaida i la Carrasqueta. Anar de bolo era una autèntica odissea, llavors encara no estaven les autovies i arribar a València era un via crucis de corbes i ports interminables que convertien qualsevol actuació fora de casa en una aventura esgotadora de 24 hores, carrega, munta, actua, desmunta i torna a Alcoi. Però la il·lusió podia més.

Després vingueren “Els diumenges de La Cassola” una programació estable tots els caps de setmana al petit espai del Carrer Casablanca. “Que la gent tinga l’opció d’anar al teatre com va al cine qualsevol diumenge” deies.

**“Cadiram” | 1988 | D: Juli Cantó + Pep Cortés | La Cassola amb Jordi Morant, Pepa Miralles, Xavi Castillo, Pep Sellés i Ángel Ferrando**

I fou un èxit, l’espai era petit i acollidor, a penes hi cabien cent espectadors , però fer funcions ens ensenyava i empoderava com actors. “Ací no paga ni Déu”, “Possiqueteveré” de Juli Cantó, “Cadiram”, “Sóc una dóna”... I mentre s’entrenàvem en l’art del teatre al marge de les escoles oficials, tu continuaves el teu viatge cap a projectes més ambiciosos.

**“Vicenteta de Favara” | 1986 | D: A Boadella | Els Joglars**

Ens embolicares a tots en un nou projecte per a la desapareguda Sala Escalante, “Això diu que era…” una adaptació de les Rondalles d’Enric Valor que assajarem amb interrupcions, doncs al mateix temps estaves fent amb Els Joglars una producció amb la major part d’actors valencians “Vicenteta de Favara”.

**Part de l’equip de “Vicenteta de Favara”**

Et carregaves de nova energia amb cada treball que feies fóra i ens la transmeties. Ens ensenyaves a dignificar la nostra professió i a fer teatre des d’ací, des de casa, defensant sempre la nostra llengua, els nostres orígens.

El bot a València amb “Això diu que era…” fou el pas definitiu a la professionalització, els primers sous i nòmines, tres mesos d’exhibició!!

**Juanjo Prats i Pep Cortés a “El viatge” | 1990 | D: Ariel García Valdés | CDGC**

Aquells anys foren intensos i fructífers. Es creà el Circuit de Teatre Valencià, el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, s’obrí Canal 9 i es fundà l’Associació d’Actors del País Valencià, de la que fores impulsor. Després vindria la Mostra de Teatre, el Projecte Alcover, les reivindicacions, els governs del PP i la crisi.

Amb Pep Molina i Ángela Castilla
a “Isabel, tres caravel·les i un
embolicador” | 1992 | D: Dario Fo
| CDGVA — **Amb Pep Molina i Ángela Castilla a “Isabel, tres caravel·les i un embolicador” | 1992 | D: Dario Fo | CDGVA**

I tu mentre amunt i avall actuant i dirigint, embolicant-nos a tots. Eres com La mare de Déu d’Agres, igual estaves a Alcoi al matí, passaves per Carcaixent, on havies quedat amb Juanjo Prats per anar a Castelló i trobar-te amb Carles Pons i els companys de la Xula i d’allí empalmaves cap a Barcelona on esta ves actuant en no recorde quin espectacle. El que si recorde són les “cotxaes” i les excursions per anar a vore’t. El comboi, la teua capacitat de lideratge, la teua generositat, la teua estima pel teatre que ens fa més lliures, per la vida, la teua capacitat d’acceptació i lluita contra la malaltia.

**“Ubú” | 2005 | D: Jaume Policarpo | TGV + Bambalina Teatre Practicable + Jácara Teatro + Paco Bascuñán**

Finalment t’instal·lares a Barcelona on començares una nova etapa, dona, filles i més feina allà que ací. Però sempre tornaves per seguir embolicant-nos a tots en nous projectes malgrat la crisi i el sentiment generalitzat què ací, al nostre petit país, no érem volguts.

**“Pluja seca” | 2000 | D: Joan Castells | TNC**

**“Mil coses que faría per tu”, llargmetratge | 2017 | D: Didac Cervera | Alhena Production + Dacsa Produccions + Papaye + TV3 + TVE**

Ara amb un Conveni de Teatre, amb la televisió autonòmica de nou en marxa, amb unes expectatives de feina més o menys encoratjadores, ens ha caigut a sobre una nova crisi, que ho ha paralitzat tot. Ni falles, ni festes, ni futbol, ni celebracions religioses, ni teatre, ni concerts, ni res, i “en las reuniones menos de tres i nones” i a més d’un metre de distància”.

**“Unió Musical Da Capo”, sèrie | 2009 | D: Rafa Piqueras + Rafa Montesinos + Pau Martínez | RTVV + Conta Conta**

I hui 19 de març, sisé dia de reclusió a casa pel corona-virus, -un bitxo que ens pot infectar a tots i no sol als de la “corona”, que ha traspassat fronteres en aquest món globalitzat i ens ha posat a tots firmes- intente imaginar què diries, què faries tu a banda dels aplaudiments, les perolades i el “Bella Ciao”. I t’imaginesortint al balcó o al terrat de ta casa a recitar versos de vida i amor a viva veu i després ens regalaries aquell naixement del joglar de “Qui vol un miraclet?”, i ens embolicaries a tots altra volta i creuríem en els miracles i que tot és possible i et seguiríem fins un lloc on poder treballar i viure fent teatre.