LLIBERADA FERRARONS Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Serventa de Déu
LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres.
OLOT — Novembre 1995 Núm. 20
La veneració dels sants La veneració dels sants no enfosqueix la glòria de Déu, sinó que més aviat la manifesta, com es canta en el prefaci de la missa en donar gràcies a Déu, i que en coronar llurs mèrits, Déu corona els seus dons: "Vós, —continua el prefaci— amb la seva vida ens doneu un exemple; amb la seva germanor, una família; i amb la seva intercessió, una ajuda, a fi que també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, correguem, invencibles, la cursa que tenim proposada i assolim amb ells la corona immarcescible de la glòria per Crist Senyor nostre". L'Església, quan beatifica o canonitza algun sant, no fa altra cosa que proposar-nos-el com a model. Per això ens cal mantenir viva la memòria dels sants, no però, per tenir-ne una autocomplaença, sinó perquè ells ens són un estímul a seguir el seu exemple, per tal de viure millor l'opció de la nostra vida cristiana. No ha d'ésser altra cosa per a nosaltres la memòria de la nostra Lliberada, perquè, per bé que encara no ha estat beatificada, però la fama de la seva santedat ens estimula a imitar les seves virtuts. També la podem i l'hem de recordar per encomanar-nos a Déu ens les nostres necessitats, posant-la a ella per intercessora. Déu pot i vol ajudar-nos per mostrar, amb la intercessió dels sants la seva glòria, i sovint ho manifesta amb curacions admirables com ho demostren les contínues beatificacions i canonitzacions que es produeixen, que és el reconeixement oficial de l'Església de les seves heroiques virtuts. Demanem al Senyor que vulgui fer el mateix amb la nostra Lliberada perquè aviat pugui ésser objecte de la nostra veneració.
17. OLOT
e M.n1s, ■ :,;pa
, .
)Ar, ,"2A•.•4wr-'
r•
• '
' •,
-
XVIII. Devoció de la Lliberada a Jesús Crucificat Entre les devocions més significatives de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons hi trobem la que tenia a Jesús Crucificat. Que ella ja en el temps de la seva adolescència i joventut tenia gravats els sofriments de Crist en la seva Passió i mort, ho demostra aquella expressió que recull Victòria Casals, la qual diu que quan la Lliberada anava a treballar a la fàbrica de Sant Joan les Fonts i trobava pel camí una petita pujada, ella, ja malaltissa aleshores, exclamava sufocada: "Com podré pujar aquesta muntanya del Calvari?". Això ens fa pensar que ja aleshores era afeccionada a la pràctica del Via- crucis, o a la consideració de la Passió i Mort de Jesús. Sobre aquesta pràctica del Via-crucis ens en parla llargament el seu primer biògraf, el P. Francesc Butifià. Possiblement pogué recollir la notícia de llavis d'algun testimoni ocular, ja que sabem que Butifià estigué a Olot a predicar pel temps que va escriure la biografia de la Serventa de Déu. Ens diu en La devota artesana després de descriure la situació del Montsacopa, dit també en aquell temps Montcalvari: "Cuando en la tarde de los días festivos no había otro ejercicio que mas cuadrase a la santa codicia de la devota virgen, allà se dirigía ella acompanada de varias jóvenes animadas del mismo afàn para instruirse en la escuela de la cruz. Postrada de rodillas delante de los devotos oratorios, iba alternando la sentimental lectura de los padecimientos de Jesús con profundos suspiros y ardientes gemidos. Corrianle hilo a hilo por las encendidas mejillas muchas lagrimas, y tal era, tan tierno y piadoso el fervor que respiraba su semblante, que todos los circunstantes se sentían movidos a compunción y arrepentimiento".
Fou sens dubte, en la contemplació de Jesús Crucificat que ella comprengué la seva vocació martirial. En una de les seves llibretes manuscrites, de l'any 1821, hi trobem precisament un acte de Consagració a la creu de Jesucrist, extret del llibre francès L'ame sur le Calvaire, que és un veritable oferiment de si mateix com a víctima expiatòria pels pecats del món. Aquest acte de consagració, que ella segurament féu als seus 18 anys, l'aniria repetint sovint i l'ajudaria a prendre consciència de la seva vocació martirial, ja que la seva vida fou un continu martiri, particularment durant els 13 anys que passaria en un clot de llit. En la Relació de la seva vida que envià a Roma el Servent de Déu Joaquim Masmitjà, el seu últim director espiritual, ens diu, tal com recull Mn. Balcells en Modelo de jóvenes obreras, que un dels temes favorits de les seves meditacions era la sagrada Passió del nostre Salvador, i que als pocs moments de posar-se a meditar sobre algun dels passos, ja se la veia entrada en altíssima contemplació, abrusant-se i consumint-se d'amor i de dolor. Per a conformar-se més amb Jesús, molt sovint, però especial en les nits del dijous al divendres, se la veia estàtica, amb els braços en forma de creu, posició que li seria molestosíssima, donada la seva malaltia, passant nits senceres en aquesta actitud. Ella manifestà més d'una vegada als seus confessors que era admesa a participar amb gran intensitat de les penes, dels dolors i dels turments de Jesús; que sentia la crueltat de la flagel.lació, els horrors de la coronació d'espines, les tortures de la creu, la set abrusadora, la desesperança, amb les suors i angoixes de la mateixa mort. Sens dubte que per altra part la freqüent meditació de la Passió i Mort de Jesús era el seu reconfort en les penes i treballs que li causaven les seves malalties i altres sofriments inexplicables que rebia per permissió divina dels esperits malignes, i la infonia aquella generositat per oferir-se a sofrir més i més, fins a la mort, com a víctima, pels pecats del món, per la pau del país, submergit en una guerra fraticida, i per la unitat de l'Església, amenaçada a Espanya de cisma. Els seus grans sofriments, li semblaven poca cosa en comparació del que havia patit Jesús per nosaltres. Per això, quan algú tractava de compadir-la, exclamava: "l què és això en comparació del que va sofrir Jesús". la cosa més admirable de la Lliberada és que, enmig de les seves penes i treballs, mostrava una pau i joia interior, que feia que pogués ésser el consol dels qui anaven a visitar-la. Així ho experimentaren, entre altres, els mateixos metges que l'assistien, els Drs. Prat i Gelebart, com ells manifesten admirats en les seves declaracions, i que la visitaven a vegades més que per donar-li un remei per la seva malaltia, per cercar un consol en les pròpies penes i preocupacions.
Donem gràcies a Déu per favors obtinguts per intercessions de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons En Joan Colomer i Sala, dóna gràcies per diversos favors obtinguts per intercessió de la Serventa de Déu. Olot. Per una gràcia obtinguda. M.M.G. Olot. Per haver demanat per la salut del Sant Pare. Àngela Muro i García. Olot. Per la felicitat de la Família. C.B.
ORACIÓ PER OBTENIR DE L'ESPERIT SANT LA CANONITZACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS Oh Esperit Sant Diví!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que adornàreu l'ànima de l'angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé; feu que, per la seva eficaç intercessió en favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem quant suau i confortador és el vostre amor, Senyor.
Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar: Vice-postulador: Jaume Llagostera, pares Carmelites
Pare nostre, avemaría, glòria.
Verge del Portal, 10 Telèfon (972) 26 05 93
17800 OLOT (Girona)
Amb aprovació eclesiàstica
Donatius per la Causa de Beatificació de Lliberada Ferrarons i Vivés Un grup de devotes d'Olot, 50.000 ptes. Una família de Sant Feliu de Pallerols, 25.000 ptes. M.M.G. 10.000 ptes. Pilar Peracaula, 5.000 ptes. Joan Colomer, 10.000 ptes. Col•lecta Montsacopa, 39.700 ptes. Teresa Bofill Puig, 1.000 ptes. Família Dorca, 1.000 ptes. Família Soy, 1.000 ptes. Pilar Barcons, 5.000 ptes. Família 011er, 1.000 ptes. Pepita Domènech, 5.000 ptes. Pepita Pairó, 2.000 ptes. Rosa Surià, 2.000 ptes. Altres donatius, 34.000 ptes. Caixetes Ciutat, 119.100 ptes.
Dipòsit Legal GI-874/86