núm 12

LLIBERADA FERRARONS Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres.

OLOT — Desembre 1990 N.° 12

El Dr. Ferrer i la Lliberada El Dr. Esteve Ferrer i Casadevall, nascut a Olot el 21 d'octubre de 1851, ha estat sens dubte un dels rectors més insignes i prestigiosos que ha regit la parròquia de Sant Esteve d'Olot (1881-1922). Hom creia que ell era l'home més indicat per reprendre la Causa de la Lliberada, iniciada en altre temps pel Dr. Masmitjà, ja que en el llarg temps que la regí les circumstàncies político-religioses anaren canviant. Es podria creure que no ho féu per falta d'interès. Mn. Balcells surt a la seva defensa i diu que, a part de les moltes i absorbents obligacions que com a rector hagué d'enfrentar-se, havia manifestat més d'una vegada que considerava que això era quelcom superior a les seves forces: De l'apreci i opinió de santedat que ell tenia per la Serventa de Déu no en podem dubtar, ja que en tenim algunes mostres ben evidents: Quan el Sr. Josep Gelabert i Vall, a últims del segle passat, li proposà el trasllat de les despulles de la Lliberada, amb les seves germanes, a la primera de les criptes de la Via Santa Marta, no sols acceptà la idea, sinó que se'n féu el seu principal executor. I fou ell qui posà la significativa inscripció en la làpida de marbre que cobreix aquella cripta, en la que es dóna a la Lliberada els qualificatius de: Serventa de Déu, donzella olotina, modelo de piadosas artesanas, mirall d'eminents virtuts, que encara s'hi llegeix.

(Passa a la pàgina següent)

(Continuació)

Una altra mostra del seu interès fou la publicació en El Deber, per aquell mateix temps, d'una nova edició de La devota artesana del Pare Butifià, i les raons que expressa en la carta que ell demanava al mateix Pare Butifià l'autorització per aquella reedició: «...para que sean conocidas las virtudes ejemplares de Librada, ya que son tan dignas y tan propias para infíltrarse en el corazón de la multitud de jovencitas que, en nuestros días, gimen bajo Dr. Esteve Ferrer i Casadevall. el doble peso de su trabajo y rector de la parròquia de Sant Esteve (1881.1922) de sus trabajos, y para popularizar las glorias de nuestra ciudad, para enaltecer una de sus mas importantes figuras y una alma de las mas apreciadas que cuenta Olot».

El Dr. Ferrer no es va veure amb cor de promoure el procés de Beatificació de la Serventa de Déu, però sens dubte no havia perdut l'esperança de què algun dia algú emprendria aquesta tasca justa, encara que gens fàcil, i així ell recollí tota la documentació original relativa a la Lliberada, la que en el seu dia havia promogut el Dr. Masmitjà, juntament amb altres documents contemporanis, i els guardà curosament en l'arxiu parroquial de Sant Esteve.

Dissortadament tota aquesta documentació fou destru'ida en la revolució del 1936, però gràcias a les còpies que s'havien fet dels principals documents, en els nostres dies es pogué iniciar el Procés.

Tots aquests fets demostren clarament el pensament i l'actitud del Dr. Ferrer respecte a la Causa de la Lliberada. Certament que si ell ara visqués tindria una gran satisfacció en veure que la Causa va endavant.

COMUNIQUEU-NOS, SI US PLAU, ELS FAVORS REBUTS PER INTERCESSIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU, LLIBERADA FERRARONS I VIVÉS. És cosa important per al procés.

Notes biogràfiques xii.

El sepulcre de la Lliberada

D'haver mort uns anys abans, la Lliberada hauria estat enterrada en una església, com era costum.

El seu pare, que havia mort el 1816, com a terciari carmelita fou enterrat a l'església del Carme, precisament el 16 de juliol, MDCECItf la festa de la Mare de Déu del Carme, com ell havia TRAS1 LÀT: predit. Però quan morí la .

• Lliberada feia uns deu o dotze anys que ja s'enterrava al nou cementiri. La Lliberada • era molt pobre; Làpida sepulcral del trasllat: 19 juny 1966 tot ho rebia d'almoina, i també d'almoina rebé la sepultura, gràcies a la caritat de Na Rosa Morales, que li oferia el nínxol núm. 39, que acabava de comprar, i allí fou enterrada.

El Dr. Masmitjà, tot i que se li féu•un enterrament i funeral tant solemne, amb participació de tot el poble d'Olot, no quedà satisfet, i creia que la Lliberada mereixia quelcom més, i entre les coses que pretenia és que fos enterrada en lloc ben distingit, en una església. I en aquest sentit féu gestions a Roma i a Madrid, a la Reina. Les noves lleis, al•egant raons sanitàries, eren molt estrictes, i no ho aconseguí. Però aviat, de totes passades, és féu necessari un trasllat de nínxol, ja que aquell on reposaven les despulles de la Serventa de Déu estava malmès per la filtracions de les aigües. Això no fou difícil, però no es permeté obrir el taüt, que ells, el grup dels seus devots més íntims assistents, el prengueren »respectuosament» a mans, i el traslladaren al nou nínxol, núm. 194, que per aquest fi havia adquirit el Dr. Masmitjà. Així consta en l'acta autoritzada pel notari Pau Casabona el 27 de febrer de 1847.

A últims del segle passat, en fer-se el gran eixample del cementiri, i amb motiu de què s'havia de canviar de nínxol les despulles d'Agnès, germana de la Lliberada, el Sr. Josep Gelabert i Vall tingué la idea, que fou plenament compartida pel Dr. Esteve Ferrer, rector de Sant Esteve, de reunir les despulles de les tres germanes Ferrarons en una mateixa i digna cripta, la núm. 1 de la Via Santa Marta, »para estimular las virtudes de nuestras pobres obreras». I així, prèvies les corresponents formalitats i amb acta autoritzada pel notari Vicens Capdevila, el 15 de febrer de 1898 hi foren depositades les despulles de les tres germanes, cobrint la sepultura amb una vistosa làpida de marbre que proclama una vegada més la fama de santedat de la Lliberada.

Posada ara en lloc tan vistós, aviat el sepulcre de la Lliberada es convertirà en lloc on s'aplegaran els seus devots a demanar gràcies per la seva intercessió i pregar per la seva glorificació.

Serà en els nostres dies que s'hauran acomplert els desigs del Dr. Masmitjà, ja que finalMent, iniciat el procés de Canonització, serà autoritzat el trasllat de les despulles a l'església parroquial de Sant Esteve, cosa que es farà de manera solemníssima el dia 19 de juny de 1966, presidint el bisbe de Girona, Dr. Narcís Jubany, avui cardenal de la Santa Església, de qui partí la iniciativa i féu les oportunes gestions.

El nou sepulcre està situat a una pared de la dreta del creuer, a prop de l'entrada de la capella del Santíssim Sagrament, i el nínxol està cobert amb una làpida de marbre gris, que porta el nom de la Serventa de Déu, i les dates de naixement, defunció i de l'últim trasllat, 19 juny 1966. Aquí esperen les seves despulles el veredicte de la Santa Església respecte a la seva glorificació, que nosaltres esperem i desitgem sigui aviat.

. .

LLIBERADA Fro.N.s viys •

•

Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS El Sr. Joan Colomer, d'aquesta ciutat d'Olot, ha obtingut per intermedi de Lliberada Ferrarons, la cura total de la seva mà, la qual es tallà completament treballant en una fàbrica d'embotits de la nostra ciutat. Després d'haver estat internat en una clínica de Sabadell per espai de vint-i-cinc mesos i sis dies, i amb l'ajuda de Lliberada Ferrarons, aconseguí la cura total, per la qual cosa dóna gràcies a la Serventa de Déu i fa un donatiu de 10.000 ptes.

H. P., de la nostra ciutat, fa un donatiu de 100.000 ptes. en agraïment per diversos favors assolits durant aquest any.

ORACIÓ PER A DEMANAR LA CANONITZACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS Oh bon Jesús, Senyor nostre, que moríreu crucificat per la salvació de l'humà llinatge! Per l'amor amb què atraieu a Vós les ànimes dels escollits, concediu-nos que prompte poguem veure enlairada a l'honor dels altars vostra fidelíssima Serventa Lliberada, la qual, enamorada de la vostra creu, visqué enmig del món meravellant-lo amb les seves virtuts i esperit de sacrifici. Per aquest fi adorant la vostra sagrada passió i invocant a la Santíssima Trinitat us resem tres Parenostres.

Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar: Vice-postulador: Jaume Llagostera, Pares Carmelites, Verge del Portal, 10 Telèfon (972) 26 05 93 17800 OLOT (Girona)

Amb aprovació eclesiàstica.

Donatius per a la Causa de Canonització de LLIBERADA FERRARONS: B. F., 5.000 ptes.; donatius, 19.058; M. F., 5.000 ptes.; Maria Dolors Baburés, 10.000 ptes.; família Camps, 1.000 ptes.; família Batallé, 10.000 ,.ptes.; Catalina Soler, 8.000 ptes.; Joan Colomer, 10.000 ptes.; Maria Agustí, 5.000 ptes.; F. S., 1.000 ptes.; Via crucis Montsacopa, 53.300 ptes.; M. P., 10.000 ptes.; H. P., 100.000 ptes.; Lliberada Ubach, 3.000 ptes.; família Llagostera, 4.000 ptes.; Vda. Simon, 10.000 ptes.; família Descals-Roca, 1.000 ptes.; germanes Vila, 5.000 ptes.; família Soy, 1.000 ptes.

Imp. BONET - OLOT — 1390s11 Legal GE-874/86