LLIBERADA FERRARONS Butlleti informatiu sobre la Causa de Canonització de la Serventa de Déu
LLIBERADA FERRARONS i VNÉS donzella, model de joves obreres. OLOT Febrer 1990 N.° 10
Un nou any, un nou pas Sí, ja hem començat un nou any, i esperem que aquest any 1990 sigui un any de signe positiu per la causa de la nostra Lliberada. Sabem que la preparació de la Positio super virtutibus està ja a les acaballes, i això significa que aviat el Relator podrà lliurar-la a l'estudi dels historiadors i teòlegs perquè donin el seu vot. Això serà el nou pas, i certament un pas força important: l'acabament d'una fase, per entrar en l'última i definitiva, que condueix al reconeixement de la heroïcitat de les virtuts. Les Causes dels Sants es desenvolupen en tres fases ben distintes. La primera, és la recollida de les proves referents a la vida virtuosa del Servent de Déu. És la fase que es fa en la pròpia diòcesi. En el nostre cas, aquesta fase s'inicià en 1942 i no es donà per acabada fins el març de 1973. Les causes antigues solen ser lentes, ja que el treball principal recau sobre una Comissió Històrica, que ha de procurar aportar la documentació suficient per l'objecte que es vol aconseguir. La segona fase consisteix en l'estudi del material recollit, completant-lo, si es fa necessari, i la preparació de la així dita Relatio super virtutibus. Aquesta fase es desenvolupa ja en la Congregació dels Sants, sota la direcció i responsabilitat d'un Relator, nomenat per dita Congregació, i amb l'ajuda d'un col•laborador extern, que és el que va fent la feina. Aquesta és la fase de la que ja es va veient la seva fi. La tercera fase, que és l'última, és la de les discussions. En ella hi entren els diversos grups de consultors que ha d'estudiar la Positio i donar el seu vot. Tractant-se d'una causa antiga, primer és examinada per cinc Consultors historiadors, passant després al Promotor de la Fe i de vuit Consultors Teòlegs, i si el vot és favorable, és quan passa a la Comissió de Bisbes i Cardenals, que són els que donen el vot definitiu, deixant després l'última paraula al Sant Pare.