Històrica gesta al Yawashsar II

HISTÒRICA GESTA AL YAWASH SAR II

Després de convertir-se en la primera persona a fer cim i baixar esquiant el K2 (8.611 metres), l’esquiador de muntanya Andrzej Bargiel va tornar a inventar-se una nova baixada de pel.lícula al Yawash Sar II

Celes Piedrabuena. Sobre Adaptació de Dynafit Red Bull Content Pool

Hi ha persones que no saben estar-se quietes, que tenen a dins seu un xip que de tant en tant s’activa i els anima per assumir reptes impossibles i, el més important, a assolir-los amb èxit. És el cas de l’alpinista i esquiador polonès Andrzej Bargiel. Fa tres anys, aquest polonès de 33 anys, va deixar tothom bocabadat en aconseguir el primer descens integral del K2 (8.611 metres), en la que havia de ser una aventura que li donaria la força i les energies necessàries per seguir atacant cims i fites impossibles. A la tardor de 2019 va intentar fer el mateix que al K2 a l’Everest (8.848 metres), però el seu intent no va tenir el mateix èxit a causa de les males condicions meteorològiques, i l’any passat la pandèmia del coronavirus va tirar per terra un nou intent. Però, en comptes de quedar-se a casa seva veient com passava el temps i mirant la vida passar, va decidir emprendre una nova aventura, igual d’excitant i amb un doble objectiu. De nou la direcció del navegador apuntava al kakakòrum, que, amb l’Himàlaia, és una de les grans serralades d’Àsia, on tenia intenció de fer dos cims: el Laia Peak (6.096 metres) i el Yawash Sar II (6.178 metres). Ara la nostra atenció se centrarà en aquest darrer cim –bé, de fet compta amb tres cimes, trident que no es va saber fins que l’any 2011 una petita expedició polonesa va fer unes fotografies–, que mai ningú havia trepitjat en el seu punt més alt i que Bargiel volia ascendir primer per després baixar-lo amb esquís, tal com havia fet en el K2 tres anys enrere.

EL 2018 VA FER CIM AL K2 SENSE OXIGEN I ES VA CONVERTIR EN LA PRIMERA PERSONA QUE VA BAIXAR LA SEGONA MUNTANYA MÉS ALTA DEL MÓN ESQUIANT

Fita assolida

I, de nou, la sort, el vistiplau meteorològic va estar de cara d’aquest aventurer polonès, convertint-se en la primera persona que escalava aquest imponent cim al Pakistan i que a més a més després el baixava esquiant, amb el perill que això comporta. Però, després de veure del que era capaç de fer al K2 estava clar que si alguna persona podia fer aquesta gesta aquest era ell. El mateix any que ell tenia èxit al K2, una expedició del seu país va intentar fer el cim del Yawash Sar II amb la idea de celebrar el centenari de la independència polonesa, però no va poder ser donat l’alt risc d’allaus. Convençuts que tot aniria bé, Bargiel va iniciar aquest nou repte deu dies abans de passar de nou a la història, acompanyat del seu equip Karakoram Ski Expedition, formada pel seu soci Jedrzej Baranowski, Darek Zaluski, Kuba Gzela i Bartlomiej Pawlikowski. Inicialment van viatjar en avió fins a Pakistan. Després van agafar un autobús fins a la capital Islamabad, seguint la carretera Karakoram fins a Gilgit, i finalment van pujar als 4x4 fins a Shimshal (3.100 metres), la ciutat més alta a l’àrea de Gunza, on va començar uns dies de caminar fins a arribar als peus del Yawash Sar II. Bargiel i Baranowski van deixar el camp base un dijous al matí per passar la nit en un campament instal.lat a uns mil metres per sota del cim. Els dos van començar a pujar i a fer via cap al cim al voltant de les quatre de la matinada de l’endemà, però Baranowski es va quedar a mig camí, de forma que Bargiel va seguir sol. Va patir força, però va assolir el cim i un cop va mirar el cel i gaudir del paisatge amb una mirada ràpida, en un tres i no res va iniciar el seu descens amb els esquís, fins que es va trobar tal com havien quedat amb el seu Company Baranowski, amb qui va completar la baixada amb esquí, arrodonint una expedició que va ser impulsada per l’alpinista polonès Janusz Majer, qui amb Jerezy Wala, qui un any enrere estava preparant un estudi. Aleshores, Majer, tot un descobridor de grans muntanyes i racons

únics, ja va dir: “Sembla que ja s’hagi escrit tot a la Terra i ja se sàpiga tot, però a les muntanyes de l’Àsia encara queden llocs on s’ha vist mai cap turista o escalador”, i un d’aquests indrets era el Yawash Sar II. Cim amb nom de joc de PlayStation o de pel.lícula bèl.lica de Hollywood, que Andrzej Bargiel es va encarregar de presentar al món.

La clau de l’èxit de l’expedició

Un cop interioritzat el que acabava de fer, se li va preguntar perquè el seu company es va quedar a mig camí en l’ascens final, i ell va respondre que “vaig marcar un ritme extremadament ràpid. Vaig mantenir una velocitat que em va permetre arribar al cim i esquiar des de dalt de tot amb seguretat. Era fonamental que no fes massa calor, ja que la temperatura augmenta el risc d’allaus. Vam tenir la idea de tornar o esquiar junts, així que vaig fer cim, vaig baixar esquiant fins on ell era i vam seguir junts. I és que l’aclimatació és una cosa que cal aprendre. Has de deixar que el cos s’acostumi a aquestes condicions”. I, a la pregunta de si havia estat fàcil o difícil, si les condicions que es van trobar eren les que esperaven, Bargiel va respondre: “Sempre estem preparats per tot el que ens podem trobar. Les jornades de caminar a gairebé 5.000 metres van servir per aclimatar-nos. Però aquesta és una muntanya enorme. Els perills sempre estan presents, simplement has d’evitar-los. El risc d’allaus als vessants de muntanyes tan altes és alt, i per això t’has de moure pels llocs correctes. El cim em va sorprendre perquè hi havia molt de gel a la part superior i això no va ser agradable, ja que no podia esquiar lliurement. A aquesta alçada, sempre hi ha perill i el clima té una gran incidència sobre aquest perill. Havíem de moure’ns amb seguretat”. És evident que reptes com aquest només el poden afrontar persones expertes i, per més expertes que siguin, l’èxit de l’expedició mai està garantit, ja que la muntanya, i més en aquestes alçades, és la que té l’última paraula, i qualsevol errada es paga molt car, en més casos dels desitjables amb la vida. Per fortuna, Andrzej Bargiel és un muntanyenc experimentat, que estudia i treballa sempre molt bé les seves expedicions, i al que la sort de moment està acompanyant. Segur que dintre de poc ens sorprèn amb una altra gesta. De fet, quan se li preguntava per la propera gesta, ell responia de forma irònica que li feria mal el coll de tant mirar al seu voltant. “Aquest és un gran escenari en termes d’esquí i escalada. Crec que hi tornaré”, va sentenciar. Estarem atents, doncs

“VAIG MANTENIR UNA VELOCITAT QUE EM VA PERMETRE ARRIBAR AL CIM I ESQUIAR AMB SEGURETAT. ERA BÀSIC QUE NO FES MASSA CALOR, JA QUE LA TEMPERATURA AUGMENTA EL RISC D’ALLAUS”

SEGUINT LES PASSES DEL SEU GERMÀ

Andrzej Bargiel es va introduir en el món de l'esquí i de la muntanya gràcies al seu germà. Grzesiek treballava com a rescatador de muntanya i un dia va convidar a Andrzej a treballar amb ell al poble polonès de Bialka Tatrzanska, on va tenir l'oportunitat de viure en primera persona quina era la feina del seu germà. Acabava de néixer un amor infinit per la muntanya i l'esquí de muntanya en l'interior d'Andrzej. El seu germà el va ensenyar a moure's amb els esquís de muntanya als peus al voltant del seu poble, Letownia, i no va trigar massa a prendre part en una competició. Va ser tres cops campió del seu país en esquí de muntanya i un dels millors esquiadors d'skimo del món.

El seu primer gran cim va ser l'Elbrús a Rúsia (5.642 metres), però el seu gran objectiu era mirar cap a l'Himàlaia i intentar fer el que es coneix com els set cims, les més grans ascensions de cada continent. Es va acostar a aquest objectiu quan va ascendir el K2, no va poder amb l'Everest pel mal temps, però segur que ho seguirà intentant.