Page 1

zonasec www.zonasec.cat

Publicació del Poble-sec

Any 16 - Gener 2013

Exemplar gratuït (cada dia 15)

nº 110

zonasec@hotmail.com

Valors contra la crisi

Entrevista a David Fernàndez (CUP-AE)

L'economia solidària és l'única que Fil a l'Agulla, Petit Molinet, Babàlia, creix a Catalunya i es consolida com La Seca o El Carretó reivindiquen el una alternativa al mercat capitalista model cooperatiu al barri (pàg. 3)

Sant Joan de Déu: autonomia i dignitat

Foto: Ana Inés Fernández

Alliberament nacional, desobediència als mercats i reivindicació de la Barcelona rebel. Són alguns dels principals plantejaments de David Fernàndez (Barcelona, 1974), que carrega contra CiU i PP i adverteix a ERC i ICV-EUiA que la unitat de les esquerres cal buscar-la al carrer, ‘'lluny de la partitocràcia”. (pàg. 7)

En els darrers quatre anys augmenten un 32% les persones sense llar a Barcelona que troben en albergs com el Sant Joan de Déu l'expectativa de la reinserció social (pàg. 5)

La Peixateria del Poble-sec Peix i marisc del dia amb tota confiança

93 443 31 04 Carrer Poeta Cabanyes, 39 08004 Barcelona

Oh! Pisos

La seva salut en bones mans

COMPREM OR COMPREM PLATA fins a 40* €

(Or de 24 quilats) per gram * segons cotització del dia

0,45 € per gram

Tels. 665 28 99 93 93 426 59 90 Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371

Tamarit, 116

Confíenos la venta o alquiler de su vivienda Valoraciones gratuitas Reformas de pisos 93 443 61 00 C/ Blai, 1, Local


zonasec

2 Editorial

nº 110 Gener 2013

editorial/ La revolució de la gent normal Hi havia una vegada una generació d’infants que creixien preocupats per quin batxillerat escollirien. Darrera d’aquella decisió s’amagava una de més gruixuda: quina seria la carrera que haurien de fer. O, encara més, què serien de grans. Aquells infants que van fer-se adolescents en el marc de falsa bonança de la bombolla immobiliària van estudiar, van obtenir títols i, la majoria, van fer unes pràctiques precàries. Altres no van seguir els seus estudis. Van preferir, per desídia o per urgències de la vida, saltar al mercat laboral. Després de l’ensenyament obligatori, molts fan fer de mà d’obra en el món de la construcció i tots els seus derivats. Guanyaven diners i es compraven motos. I anaven a veure els altres amics, els que s’havien cultivat, per repassar belles anècdotes.

La construcció està en coma i la formació no és, en cap cas, garantia d’una feina estable. I els infants dels dos grups, avui adults, que molt estereotipadament hem dibuixat, es troben a les oficines d’atur. Uns i altres configuren una generació que, per primer cop, viu pitjor que els seus pares. No coneixen l’estat del benestar. Els sindicats majoritaris amb prou feines s’ocupen d’ells. Rarament han vist un contracte fix i han acabat veient ‘normal’ que les empreses facin contractes fraudulents o molt per sota de la seva categoria acadèmica. Són el fills de la classe treballadora i de l’escola pública catalana. Un model educatiu avui ofegat, però que segueixen defensant. Lluiten contra un sistema que els exclou. I, quan reuneixen l’empenta necessària per sortir al carrer, reben l’agressivitat de les forces de l’ordre o els menyspreu dels grans

mitjans i les forces dirigents. Estan enfadats perquè durant 34 anys de democràcia no hi ha hagut un política d’habitatge pública potent. Estan desencantats perquè han de marxar del seu país, on l'atur continua enfilant-se fins a arribar a xifres feridores. És una vergonya que hagin hagut de ser part d’aquests joves els qui avui estiguin plantejant al Parlament la limitació de mandats. La no duplicitat de càrrecs. La renúncia a part del salari públic. Els que aturen desnonaments. Els que surten al carrer a reclamar un ensenyament de qualitat, la fi de les retallades o el dret a la llibertat d’un poble. El futur és seu. I la democràcia s’ha oblidat fa temps del que realment és important. Es deia aquests dies a la xarxa “no ens cal una transició nacional, sinó una Revolució Francesa”. Que en prenguin nota.

La Cavalcada de Reis va respondre a la il·lusió dels nens i nenes del barri Foto: Ana Inés Fernández

Foto: Ana Inés Fernández

Clínica Dental Rosal ODONTOLOGÍA - PRÓTESIS Y ESTÉTICA DENTAL ODONTOPEDIATRÍA - IMPLANTOLOGÍA C/ Roser, 21, baixos - 08004 Barcelona - Tel. 93 441 37 20

Escola Infantil

Llar d’infants

APOLO 10 des de 4 mesos

VENDA A L’ENGRÒS • MATERIAL ELÈCTRIC FONTANERIA • ELECTRODOMÈSTICS AIRE CONDICIONAT • SANITARIS

Ampli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any) Mestres i Educadores espec. en Educació Infantil Cuina pròpia, Instal·lacions acollidores Assessorament pediàtric i psicopedagògic

Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668 www.apolo10.com e-mail: escola@apolo10.com

zonasec Direcció: Enric Mestres

Il·lustracions: David Vila

Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres

Publicitat: Ernest Millet (Tel. 699 271 825) ernestmillet@hotmail.com

Maquetació: Enric Mestres

Col·laboracions: Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Enric Ruiz, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec

Fotografia: Ana Inés Fernández

edita: zona sec comunicació

(sempre independents!)

La tirada d’aquest zonasec és de 6.000 exemplars

Amb el suport de:

Dep. Legal: B-39.712/1997 zonasec no es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista. Si voleu col·laborar truqueu al telèfon: 93 329 99 52 / 93 443 21 72 Carrer Elkano, 24-26, baixos 08004 Barcelona E-mail: zonasec@hotmail.com www.zonasec.cat

Aquesta publicació forma part de:


Gener 2013 nº 110

zonasec

Notícies 3

El model cooperatiu, l'empresa del futur Les iniciatives basades en l’economia solidària plantegen una alternativa sòlida al model capitalista i creixen a Catalunya i al Poble-sec a Barcelona dels barris que dibuixava el mestre de periodistes Josep Maria Huertas Claveria als seus articles al ‘Brusi’ sobreviu malgrat notables envestides. Superada l’amenaça del macrocomplex d’EuroVegas, l’ombra de la turística ‘marca Barcelona’ no eclipsa el cooperativisme, un model econòmic a l’alça al país, a la seva capital i també al Poble-sec. El 15% dels catalans són socis d’alguna de les 4.796 cooperatives registrades a Catalunya, segons dades del Ministeri de Treball i Seguretat Social del mes de juny de 2012. I és que l’any passat se'n van crear 140, vint-i-set més que les 113 de l’any 2011; de la mateixa manera que al barri ja superen la desena, molt per sobre de les dues que vam comptabilitzar el gener de 2011. Aquest creixement s’emmarca en un context de crisi en què les cooperatives han esdevingut una alternativa emergent. Per a Xavier Latorre, de les comissions de Trocasec i CooperaSec, “aquesta situació ens ha d’enfortir iniciatives que vagin cap a un altre model de produir, consumir i de relacionar-nos des dels valors de la cooperació, reciprocitat, equitat i solidaritat; i anar realitzant un contrapoder que ens possibiliti a mitjà termini la viabilitat d’una societat postcapitalista”. Barcelona concentra el 67,1% de les cooperatives que hi ha a territori català, unes societats que es caracteritzen per ser “més competitives i compromeses amb el seu entorn que algunes empreses tradicionals”, tal i com explica l’economista Xavier Isern, director de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. Una de les característiques de les cooperatives és la diversitat de sectors que aglutina, allunyant-se de la vinculació agrària que sol dominar en l’imaginari

Bandura, T. Barry Brazelton o Urie Bronfenbrenner. “Ajuda a resoldre els conflictes de la vida quotidiana, en què es veuen implicades les noves famílies, com també serveix de xarxa social, humanitzant la vida urbana”, s’assenyala des del Petit Molinet.

Foto: Laura Roca

Foto: Laura Roca

L

Un membre de La Seca, amb el seu fill, recull la seva comanda

Cooperants d’El Carretó ultimant els productes ecològics

col·lectiu. De fet, les cooperatives agràries signifiquen només un 6% del total, per sota de les dedicades a l'energia i la sostenibilitat i, sobretot, les d'ensenyament i el sector sanitari, englobades en les cooperatives de serveis (70%).

personal i col·lectiva. Una de les responsables del projecte, Neus Andreu, ens explica els diferents àmbits d’intervenció: “facilitem conflictes laborals, de gènere i de parella i insistim en l’àmbit educatiu oferint formació a escolars i docents”. Un altre sector vinculat amb la formació, però en aquest cas en els primers mesos de vida, és el de la criança. Al Poble-sec tenim les experiències del Petit Molinet i Babàlia, dues societats cooperatives que creuen en “l’educació viva, en el respecte cap al procés d’aprenentatge de cada infant, no en un acompanyament dirigit”, relaten els postulats de Babàlia. A països del nord d’Europa i de l’Amèrica Llatina és habitual la criança compartida que discrepa del model clàssic de les escoles públiques i privades i s’inspira en els estudis de psicòlegs de renom com Albert

Fil a l’agulla, Petit Molinet i Babàlia Segons dades d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya, les cooperatives de serveis són les que més pugen en els darrers anys. Una fórmula en què els socis són professionals que decideixen unir-se per mancomunar serveis i aconseguir així una sostenibilitat de què no gaudirien de manera autònoma. És el cas de Fil a l’agulla, un grup de cinc dones que treballen en l’acompanyament de processos de presa de consciència que contribueixin a la transformació

De l’hort a casa Com ens explicava en un reportatge pretèrit l’integrant de la Xarxa de Consum Solidari, Xavier Montagut, “la sobirania alimentària és una estratègia de lluita que pretén retornar als ciutadans i als productors el control d’una alimentació en mans d’unes poques multinacionals orientades a maximitzar el seus guanys”. Avui, al barri, trobem dos casos d’agricultura ecològica, El Carretó i La Seca, que defensen un consum responsable i respectuós amb el medi ambient. “Comprem directament la fruita i verdura al productor, un pagès del Baix Llobregat, i altres productes, com els ous, iogurts i conserves, els demanem a cooperatives i proveïdores del més a prop possible”, expliquen des de La Seca. Són només alguns exemples del que podria ser l’economia del futur. Oportunitats enmig d’una crisi sistèmica i de valors, com reivindica en Jean-François Guillemet, soci del grup de consum ecològic la Seca. “El sistema en què vivim qüestiona contínuament valors tan profunds com la solidaritat, la gratuïtat, l'intercanvi o la transmissió de coneixements per transformar-los en quotes de mercat”, lamenta. El canvi, subratllen els entrevistats, rau en la recuperació dels valors més bàsics i humans i fer una revolució interna. Un cop fet aquest pas, estarem molt més a prop de canviar el món.

Jordi Molina


zonasec

xxx 4 Cartes al Director

Una finestra a l’assemblea de barri

CARTES AL DIRECTOR Els reis visiten la plaça d'Espanya, curiós Em sap greu, molt de greu, que milers de nens no poguessin veure arribar els Reis Mags a la cavalcada de Barcelona perquè esperaven pacients a la plaça d’Espanya. I es feia tard, i més tard. I els reis no arribaven. Una carrossa s’havia quedat atrapada a l’enllumenat del carrer Sepúlveda, sembla ser. I els reis arribaven a la plaça d’Espanya a dos quarts d’onze tocats, quan molts nens ja havien marxat a dormir. Em sap greu, molt de greu per ells. Però d’altra banda, me n’alegro que el recorregut de la cavalcada enguany no fos exitós. Perquè ha estat una jugada molt bruta per part

de l’Ajuntament i no es mereixia que sortís bé: a dos dies de la cavalcada se’ls ocorre canviar el recorregut final per tal que els reis puguin saludar el centre comercial Arenes i fer-hi una visita de darrera hora. Queda molt bé dir que el canvi en el recorregut es deu a la màgia, que es fa per l’enllumenat i la musicalitat de les fonts màgiques de Montjuïc. Queda perfecte. Però, perquè precisament aquest any? Que potser Las Arenas no va tant bé com es preveia, que cal donar-hi una empenta?

Robert Planas

Cicle de conferències ''El futur del Paral·lel''

A

mb el teló de fons de l’exposició «El Paral·lel, 1894-1939», que el CCCB presenta fins al 24 de febrer, volem debatre sobre el futur d’aquest emblemàtic barri barceloní que avui busca retrobar la seva centralitat social i cultural. L’anomenada «Diagonal canalla» té un passat gloriós que malauradament no va ser prou reconegut en el seu moment per l’oficialitat cultural de la ciutat. Les arts escèniques i la música hi van articular durant dècades una intensa vida, on es barrejaven des de les classes més altes fins a les més populars i marginals. Avui, el futur d’aquesta avinguda navega entre la nostàlgia del que va ser i el desig del que podria ser. Durant els darrers anys s’estan fent passos per transformar aquest barri, que, malgrat la seva significació, encara arrossega moltes dificultats. En aquest procés intervenen la Fundació El Molino i moltes altres associacions que treballen per promoure un pla d’accions en l’àmbit cultural, econòmic i urbanístic que hauria de contribuir a

què el Paral·lel tornés a brillar amb llum pròpia. Aquest cicle consta de tres conferències. A la primera, que ha estat aquest 15 de gener, va ser Fem el nou Paral·lel: L'avinguda de les persones i de les arts escèniques en que hi va participar l’alcalde de Barcelona i el tercer tinent d’alcalde Sr. Antoni Vives. La segona, que serà el 22 de gener, serà El Paral·lel: Un retrat cultural amb Xavier Theros, escriptor i poeta, Jordi Coca, escriptor i doctor en Arts escèniques, Juan José Lahuerta, professor d’Història de l’Art i de l’Arquitectura a l’ETSAB, presenta i modera: Josep Bohigas, arquitecte i patró de la Fundació El Molino (FEM) i la tercera, el 29 de gener, serà Mirades sobre el futur del Parallel, amb Albert Civit, gerent adjunt d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Castellón, director general de Moritz, Maria Serrat, directora general del Conservatori del Liceu i Josep Ferrando, arquitecte, presenta i modera: Elvira Vázquez, presidenta de la Fundació El Molino (FEM). Aquestes conferències és fan al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), al carrer Montealegre, 5, telèfon 93 306 41 33. Els dimarts 22 i 29 de gener a les 19,30 hores.

Redacció

Ronteca con mas de 80 variedades diferntes, cocktails, cervezas de importación, zumos tropicales naturales, exposiciones, rugby y la mayor selección de músicas del mundo en Barcelona.

CARRER MARGARIT, 18 08004 BARCELONA Obert tots els dies TEL. 933 297 618 de 20 a 2h (caps de setmana 2.30h) desbanalizando desde 2007 / desconcertando desde 2010

nº 110 Gener 2013

ESCOLA DE MÚSICA llenguatge musical, cant, piano, guitarra, corda i vent. Totes les edats lasala@estudimusicallasala.com / Tel. 93 441 17 18 C/ Blasco de Garay, 40 • Barcelona (Poble-sec)

CooperaSec, de les jornades als projectes L

es primeres Jornades de Cooperativisme i Economia Solidària al Poble-sec s’han celebrat entre setembre i desembre del 2012 amb gran èxit de participació i amb els objectius assolits. S’ha aconseguit donar visibilitat a tot un conjunt de fenòmens invisibles que estan creixent als marges de la societat capitalista. Un nodrit grup de conferenciants ha passat pel barri i ha compartit les regles bàsiques del cooperativisme, la viabilitat econòmica dels projectes, el seu finançament i les diverses experiències cooperativistes, algunes amb més de 50 anys d’antiguitat. L’educació, la cura i la salut, el consum i la sobirania alimentària, la cultura, l’habitatge i la intervenció social han estat els temes per on hem transitat durant aquests mesos. També s’han donat a conèixer un gran ventall d’experiències de xarxes comunitàries que utilitzen l’intercanvi de productes o l’intercanvi de temps i de coneixements i que usen el troc o noves monedes socials per conformar espais de cohesió i de solidaritat. Igualment hem conegut altres formes d’organitzar-nos en allò polític i en allò econòmic per mitjà de la propietat comunal, és a dir, propietat de tota la comunitat que viu en una certa àrea geogràfica. Les jornades s’han acabat i el grup motor de CooperaSec bull d’idees i d’energies per a la creació de nous projectes cooperatius i d’economia solidària al barri, reforçant projectes existents, catalitzant-ne de nous i començant a fer els primers passos per establir una nova economia comunitària del barri i per al barri. Tenim previst realitzar una jornada de cloenda i de reflexió sobre tot el que s’ha treballat durant aquests mesos i on també es celebrarà una trobada amb altres barris cooperatius per fer xarxa i enfortir la construcció de noves maneres de treballar i de relacionar-nos. Si t’has perdut alguna de les sessions de les jornades, si tens idees o projectes que vols compartir de manera cooperativa i solidària, vine i participa!, informarem de tot això per mitjà del nostre bloc www.cooperasec.wordpress.com o ens pots escriure a cooperasec@ gmail.com. assembleapoblesec@gmail.com www.assembleapoblesec.wordpress.com #assembleapoblesec

La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe

Botiga i Oficina: Parlament, 35 • 08015 Barcelona Tels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18 www.serralleriasoyma.com e-mail: serralleriasoyma@hotmail.com

www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17


Gener 2013 nº 110

zonasec

Notícies 5

L'autonomia; fita i camí de la gent sense llar a l'alberg Sant Joan de Déu del Poble-sec Segons Eurostat (oficina estadística de la UE), a la Unió Europea hi ha 30 milions de ciutadans i ciutadanes que pateixen problemes d'accés a un habitatge digne. A Barcelona, del 2008 a l'abril de 2012 va augmentar en un 32% la gent sense sostre. De les 2.791 que es troben en aquesta situació, 1.258 són allotjades en centres residencials de la XAPSLL (Xarxa d'atenció a persones sense llar), com l'alberg Sant Joan de Déu del barri del Poble-sec.

són les depressions o l'ansietat. Gairebé el 50% dels usuaris de l'alberg requereixen suport terapèutic.

’alberg Sant Joan de Déu (Creu dels Molers, 21) és un dels 4 existents a la ciutat de Barcelona i l'únic amb una alta exigència d'accés: atén persones autònomes física i mentalment, sense consum actiu i

amb capacitat d'ocupabilitat. Ofereix allotjament temporal (uns 70 dies de mitjana) a persones que s’han quedat sense sostre i serveis per afavorir la seva reinserció laboral i l’accés a un habitatge. Francesc Pous, educador social i responsable de l'alberg destaca que el centre busca que els usuaris siguin "protagonistes de la solució del seu problema" fugint de l'assistencialisme. Aquesta atenció en la fase inicial facilita que la reinserció sigui àgil i dificulta la cronificació. Tot i així, amb l'actual situació de crisi econòmica i social, els recursos han minvat i l'accés al món laboral s'ha complicat. En l'any 2012 la xifra de persones ateses a l'alberg ha disminuït a 245 (de les 268 en l'any 2011), ja que en dificultar-se l'accés laboral, el temps d'estada dels usuaris ha augmentat. La manca de recursos, la pressió familiar i social i la pròpia sensació de fracàs ha fet disparar els casos de problemes de salut mental, com

Araceli Reales (administració del centre) i Francesc Pous (responsable de l'alberg)

La sala d'ordinadors, essencial per a la recerca de recursos

Aspecte de les instal·lacions de cuina i menjador de l'alberg

Per tercer any, Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, ha posat en marxa el programa Tapa't durant el Nadal per tal de recollir mantes i sacs de dormir per la gent que dorm al carrer. Enguany s'han aconseguit 240 sacs i mantes, que seran distribuïts per voluntaris i alumnes de centres escolars que han participat en la recollida. Tapa't vol sensibilitzar sobre la situació de necessitat de les persones sense llar, denunciar la situació de dèficit de recursos per a una atenció mínima a aquestes persones i oferir atenció i informació a les persones sense llar que ho requereixin.

M.T. Marta Tello

Fotos: Ana Inés Fernández

L

Desmuntant estereotips La societat en general i, com a tal, també els usuaris que per primera vegada accedeixen a un alberg d'acollida, té una idea preconcebuda sobre la gent sense llar que l'estigmatitza. Pous reconeix que els nous usuaris arriben molt espantats al centre creient que es trobaran envoltats de persones perilloses, però de seguida se'n adonen que la majoria d'usuaris tenen situacions semblants a la seva. Els usuaris del servei són un reflexa del que està passant a la societat. Gran part han arribat a l’alberg després d’haver patit un desnonament, o han tornat al centre perquè la inestable situació laboral no els ha permès tornar a tenir uns mínims serveis per a la seva total autonomia.

Programa Tapa't, una altra iniciativa de Sant Joan de Déu Serveis Socials

Façana de l'alberg, que està situat al carrer Creu dels Molers, 21


zonasec

6 Notícies

Activitats d’hivern al centre cívic El Sortidor Comença l’any i el centre cívic el Sortidor us ofereix tot un seguit de propostes que de ben segur us farà passar l’hivern amb més caliu. oleu donar un aire nou a la vostra casa o al vostre armari, tens ganes de moure el cos o prefereixes relaxar-te? Al centre cívic El Sortidor hem programat un hivern de luxe. Podràs triar entre com fer un moble de cartró, restaurar petits objectes, ballar salsa, bachata, lindy hop o reciclar les peces de roba que ja no utilitzes. Deixa anar la teva imaginació creant un diari visual o personalitza els àlbums de fotografies amb la tècnica del scrapbooking. Assaboreix les novetats de A taula!! com la iniciació al món del formatge, participa en les nostres xerrades sobre alimentació i salut, diverteix-te cuinant i practicant idiomes i vine a compartir amb nosaltres una bona calçotada a peu de carrer. Les inscripcions estaran obertes des del dia 7 de gener al 19 de gener de 10 a 14 i de 16 a 20h.

V

I pel febrer us convidem a la gresca i la disbauxa. Dijous 7 de febrer, a les 19h ARRIBADA DE CARNESTOLTES AL POBLE-SEC. Dissabte 9 de febrer CARNAVAL i CONCURS DE DISFRESSES INFANTIL A LA PL. DEL SORTIDOR a partir de les 11h del matí. I a la mateixa nit, pels més grans, a partir de les 22.30h BALL DE DISFRESSES DE CARNAVAL. I finalment, la festa s’acabarà Dimecres 13 de febrer, a les 17.30h ENTERRAMENT DE LA SARDINA. Recordeu-vos que el cicle d’espectacles infantils l’iniciem el dissabte 26 de gener a les 12h del matí. Esperem que gaudiu de totes aquestes activitats, apropeu-vos al centre cívic i participeu!!!

Centre cívic El Sortidor

nº 110 Gener 2013

Agermanament de la Bona Voluntat en Acció PB Les Tres Xemeneies i el projecte solidari i la Penya Roda de Barà ‘Reyes Majos’ i aportació a la Marató Els passats dies 21 i 24 de desembre

La joieria Koetània inaugura l’exposició Insígnies de Mestres Artesans 2012

El passat 16 de desembre es va fer l’agermanament de la PB Les Tres Xemeneies de Barcelona i la de Roda de Barà amb la presència de més de 80 persones de la penya barcelonista i la presència d’uns 25 socis de la penya tarragonina. Aquesta jornada es va organitzar arrel d’una visita que va fer la PBLTX a la Penya de Roda de Barà l’any pasat.

U

vàrem celebrar a Bona Voluntat en Acció la gran festa nadalenca de 2012, gràcies a la iniciativa ‘Reyes Majos’, promoguda per l’associació miaportacion.org.

Degut a la coincidència d’aquest dia amb la Marató contra el cáncer, es va sortejar una samarreta firmada per Leo Messi, i tota la recaudació de 200 euros, més el recollit voluntàriament entre els assistents en aquest acte, es va aportar una col·laboració total de 445 euros, que la Penya Blaugrana Les Tres Xemeneies ha ingressat al compte de la Marató. Gràcies a tots ja que aquests actes de col·laboració també fan barcelonisme, comenten els membres de la junta Directiva. Per seguir l’actualitat de la penya: penyablaugranales3xe.wix.com/pb3xemeneies www.facebook.com/#!/pbles3xemeneies

es de Bona Voluntat ja portem tres anys col·laborant en aquesta campanya, i enguany han estat més de 80 els usuaris de l’entitat que hi han participat. Les persones que van escriure les cartes eren les usuàries del taller d’inserció laboral, les classes de castellà i receptores d’aliments. Homes i dones d’edats compreses entre els 17 i els 95 anys, i de més de vint països diferents en total. Tot va començar amb l’escriptura de les cartes, havien de demanar un desig, no tenia perquè ésser un objecte, una cosa que els fos necessari, volíem que fos un regal que els hi fes il·lusió a ells. D’aquesta manera va començar la incertesa de què demanar, la il·lusió de rebre un regal i la felicitat de sentir-se per un dia especial per a algú. L’entrega de regals es va realitzar a les instal·lacions de Bona Voluntat, i es van obrir regals que eren molt variats, des de sabates esportives fins a estufes, passant per microones i rellotges. Tots els desitjos que van demanar les persones que reben ajuda des de Bona Voluntat en Acció s’han acomplert! ‘Buscamos Reyes Majos’ és un projecte des del qual es cerquen ànimes generoses que es vulguin convertir per un dia en els Reis Mags de persones molt especials: adults que viuen una situació socioeconòmica desfavorable però que mantenen la il·lusió d’escriure un desig en una Carta Reial perquè un ‘Rey Majo’ pugui fer-ho realitat. Des de Bona Voluntat en Acció us animem a que ens ajudeu a fer créixer aquesta iniciativa, per a que tothom pugui tenir un regal de Nadal i veure acomplides les seves il·lusions. Que tothom tingui un molt bon any 2013!

PB Les Tres Xemeneies

Bona Voluntat en Acció

L

a jornada va començar al camp de la Bàscula amb un partit de futbol 7 entre les dues penyes en el que el resultat va ser el de menys (3-3). Després del partit es va fer un dinar tots plegats al emblemàtic restaurant La Braseria del Poble-sec que dirigeix en Marcial i la Pilar. Es van donar uns regals als presents i records entre les dues penyes de l’agermanament. Aquestes entregues les van fer en Ramon Borras, president de la PBLTX i en Stefan, president de la Penya de Roda de Barà. Posteriorment vam anar a la nostra seu social El Racó del Guillem on va continuar la festa.

Plaça del Sortidor, 12 / T. 93 443 43 11

D

n any més a Koetània som seu inaugural de la exposició anual del concurs d’Insígnies de Mestres Artesans 2012, organitzada pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda i Artesania de Catalunya, mostrà que viatjarà arreu de Catalunya aquest 2013. Els 21 artesans guardonats amb el diploma de Mestre Artesà 2012 han rebut amb la distinció un exemplar de la insígnia guanyadora del 7é Concurs d’Insígnies de Mestres Artesans, fruit de la col·laboració entre el CCAM i les escoles de joieria del país. Aquesta mostra itinerant dóna a conèixer els cinquanta-set projectes procedents de les escoles catalanes amb cicles superiors de joieria: Llotja, Massana, Art del Treball, Arsenal i Tarragona, Escola del Jorgc... participants en aquesta edició. La mostra tindrà lloc del 17 de Gener fins al 9 de Febrer a Koetània (carrer Blai, 28). Inauguració: 17 de Gener de 19h a 21.30h.

www.koetania.com

Roser, 19 - Telèfon: 93 441 51 88 Fontrodona, 22 - 08004 (Poble-sec) Baluard, 36 - 08003 (Barceloneta)

Reparació de l’Automòbil Revisió i Reparació d’Aire Acondicionat Olivera, 28 - 08004 Barcelona Tel. 93 325 58 06 Mòbil 609 32 67 30

ROSTISSERIA PIZZERIA

MENÚ A

6,45 €

Menjars preparats a qualsevol hora

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a divendres de 12 a 16 h. i de 18 a 22 h. Dissabtes i diumenges de 12 a 17 h. DILLUNS TANCAT TOT EL DIA

C/ BLAI, 51

ANUNCIA’T AL ZONA SEC Tel. 699 271 825 ernestmillet@hotmail.com www.zonasec.cat


Gener 2013 nº 110

zonasec

L’Entrevista 7

l’entrevista

per Jordi Molina

David Fernàndez, diputat al Parlament de Catalunya per la CUP-AE

‘‘Sóc un exiliat de Barcelona’’

Com veus Barcelona? Barcelona necessita ser ella mateixa i no el parc temàtic en què l’han convertit. La Barcelona real és la Barcelona rebel. Aquella que a la ‘Trini’ o a Nou Barris ha aconseguit via segrest línies d’autobusos que arribessin als barris més pobres i perifèrics, semàfors a base de conquestes socials o que ha fet la primera planificació sexual de les dones dels barris obrers. Reclamo la Barcelona de Huertas Claveria, que s’ha fet a sí mateixa. Què li cal? Un canvi de model. Barcelona ha d’abandonar el model de Fira. Tinc la sensació que només som figurants d’una ciutat que es comporta com un maltractador de dones. D’una banda sembla encantadora de portes enfora i de l’altra envia els seus joves a una nova onada migratòria. Sóc un exiliat de Barcelona. I no perquè ho vulgui. Formo part d’una generació econòmica que, malgrat tenir formació i haver fet carreres, mai no ha conegut l’estat del benestar ni ha superat el mileurisme, però que li pugen el preu d’anar en metro tres cops en dotze mesos. Ets periodista, mai no has militat a cap partit. De fet, arribes al Parlament com a independent... El meu primer pas en la política és a les municipals de 2011, a la llista per Barcelona de la CUP. Fa tres mesos no tenia ni com a hipòtesi que això podria passar. Als 90 havia estat a Joves Comunistes fins que entro a la Universitat Autònoma i conec altes formes d’esquerra autònoma radical, com a l’Alternativa Estel, on em sento més còmode. La CUP s’identifica com l’enllaç del carrer amb el Parlament. Com es fa aquesta translació? No representem a ningú, en tot cas hi ha lluites

Foto: Ana Inés Fernández

Viu a Ripoll. Ens rep al veí barri de Sants, on treballa a la cooperativa de crèdit Coop57. Compagina la tasca de diputat amb una feina d’economia alternativa que el realitza però que, com una part dels joves de Barcelona, no li ha permès assumir el cost de viure a la ciutat que s’estima. En David Fernàndez (Barcelona, 1974) és una persona normal. Potser per això desprèn, com la CUP, l’essència de naturalitat de la qual totes les formacions es volen contagiar.

David Fernàndez en un dels instants de la conversa amb ZONA SEC

que ens representen. Com les plataformes en contra el fracking, la hipoteca o en favor del feminisme. La nostra funció, tenint en compte que som 3 diputats de 135, és fer d’altaveu de les lluites que hi ha al carrer. D’aquí a quatre anys deixaré l’escó de diputat i tornaré a ser militant de base. Un dels vostres plantejaments inicials és la limitació de mandats. Pot ser contraproduent? Sí, ho és. Es tracta de canviar la cultura política i fer-la més profunda. Hi ha un excés de personalització en la política a la qual, en part, han contribuït els mitjans i la seva necessitat de crear caps. És una lògica que cal subvertir. Ara m’ha tocat a mi, però podria estar qualsevol dels meus companys fent la meva tasca, que consisteix a representar al Parlament la veu de tot un col·lectiu. Quines diferències socials i econòmiques hi ha entre CiU i el PP? Cap. Al contrari, CiU li ha fet la feina al PP i li ha marcat la fulla de ruta. Són polítics diferents, però gestors de la mateixa crisi. Tots dos amb receptes neoliberals i amb el mateix programa econòmic. Les retallades d'Artur Mas en dos anys han ascendit a 5.500 milions d'euros; les retallades de la Caixa, de la crisi, sense comptar les provisions, són de 7.800 milions.

Abans de l’11-S els anhels independentistes de CiU eren tota una incògnita... Et creus la seva sobtada transició nacional? La dreta catalana i la dreta espanyola utilitzen la independència per tapar la crisi. Un dels canvis del 25-N és que el sobiranisme gira clarament a l’esquerra. La història dels últims 34 anys del ‘peix al cove’ ens planteja molts dubtes. CiU i PP governen plegats la Diputació de Barcelona. El que cal tenir clar és que si estem on estem no és gràcies a Mas, sinó a la mobilització de la gent. L’autodeterminació és de tots i no es pot fer un patrimoni d’obra de Govern. Sou equidistants entre ERC i ICV-EUiA? La CUP serà generosa o escèptica amb la resta formacions de l’esquerra? La CUP ha de ser generosa. Però l’esquerra ha de fer un reset. La llibertat política d’un poble no passa per la partitocràcia, sinó pel carrer. La unitat de les esquerres no és la suma d’ERC amb ICV i la CUP. En aquest país fa dos anys governaven les esquerres i es feien bracons, s’aprovaven les primeres retallades i es gestionava la bombolla immobiliària. Hi ha partits d’esquerres que han governat com les dretes. Nosaltres vam trucar a l’aleshores conseller d’Interior Joan Saura per

eliminar les pilotes de goma i no ens va fer ni cas. Si ens hem de trobar, parlem primer de perquè no ens hem trobat fins ara. Ets del tot crític amb el Tripartit? Sí. Per suposat que es poden salvar coses, però ens diuen que van fer escoles com si fos una conquesta. Es pengen unes medalles que no són medalles... Els paguem per això! Els hi podem fer molts retrets en matèria social, ambiental, d’aprofundiment democràtic... En 8 anys quant ha canviat el país? Cal una reflexió profunda sobre la debilitat de la democràcia. Avui la democràcia no és el Parlament. Ho són els mercats financers, els lobbys de sempre i els poders fàctics. Duran i Lleida forma part dels ‘gàngsters amb corbata’ que denunciaves en el debat d’investidura? Deia l’argentí Juan Gelman que els grans delinqüents tenen la virtut de no estar ni al lloc ni a l’hora del crim. És la tercera sentència condemnatòria a Unió en els últims deu anys per finançament il·legal. Ens confonen lingüísticament. Per tant, et diria que sí, entraria dins d’aquest sac. L’any 2000 va dir que si es demostrava el finançament il·legal del seu partit plegaria. Doncs ha quedat més que demostrat. Per què no hi ha un càstig en el vot en contra dels corruptes? Un amic politòleg sempre em diu que la corrupció a les urnes només castiga l’esquerra. El votant de dreta confon el país amb un consell d’administració. Política i mercats responen a una lògica de porta giratòria. El 48% d’ex-ministres del PP i del PSOE estan col·locats en les direccions de les grans empreses espanyoles. És escandalós que la democràcia indulti fonamentalment polítics, banquers i policies. Què et diu el nas sobre aquesta legislatura? Estem en un punt clau en què o avancem o retrocedim. En xinès mandarí ‘crisi’ és ‘oportunitat’. Tenim el risc que la crisi segueixi avançant sense aturador o de sortir-nos-en com una societat més lliure, democràtica, equitativa i més culta. Com ens demostra la lluita pels drets civils de la comunitat afroamericana, tot depèn de nosaltres mateixos.


zonasec

8 Actualitat

nº 110 Gener 2013

Escola Anna Ravell, de Sant Francesc d’Assis a l’excel·lència educativa La Coordinadora d’Entitats del Poble-sec reconeix la tasca formativa i social del centre concertat amb el Premi Poble-sec ’estima a la natura i la defensa de la pobresa són dues virtuts que s’atribueixen a Sant Francesc d’Assis, fundador de l’ordre franciscà. Dos valors que des del 1890 defensa l’escola Anna Ravell, que el passat mes de novembre va rebre el Premi Poble-sec que des de fa tres anys atorga la Coordinadora d’Entitats. La directora del centre, Maria Feu Moix, va recollir el guardó i cita els valors d’aquest sant italià quan se li pregunta sobre el paper de l’escola religiosa en un barri com el Poble-sec: “És un llegat del tot actual i modern que ara més que mai és necessari”. I és que la apassionant història d’aquest centre educatiu emblemàtic del barri està estretament lligada a la religió cristiana i a l’ordre franciscà.

L

Kanebo Carita Guerlain Orlane Nuxe

Foto: Javier Velasco

De Ravell a Moix, passant per pare Tarrés A mitjans del s. XIX el bisbe de Barcelona va demanar a la Mare Anna Ravell i Barrera (1819-1893), fundadora de la Congregació de religioses franciscanes, que dediqués la seva activitat docent al Poble-sec, per tal que portés la seva obra formativa en un barri en què, com avui, s’hi instal·laven les classes més humils de Barcelona. L’escola sempre va anar un pas endavant, com ho demostra l’aposta per escolarització de les noies, malgrat que la instrucció femenina en aquella època no era habitual. El 1909, el centre, que donaria les seves primeres passes al carrer Blasco de Garay, on es troba encara avui, seria durament castigat pels fets de la Setmana Tràgica i, posteriorment, al 1936, per l’adveniment de la Guerra Civil. Les germanes franciscanes serien el motor de la reconstrucció de l’edifici, en tots els casos. Les noies del barri quan sortien de treballar, als vespres

Anna Maria Ravell i Barrera, fundadora de la Congregació de religioses franciscanes

Josep Guzmán, Maria Feu Moix i Jordi Martí en l’entrega del Premi Poble-sec

i en dies de festa, acudien a l’escola. És aquí on cal citar el paper del pare Pere Tarrés (1905-1950), que a partir de l’any 1944 dirigiria el Patronat de Joves Obreres, fundat anys abans 1927 per ell mateix. El 1986 va ser reconeguda escola catalana i a partir de l’any 1996 les religioses franciscanes van decidir crear una Fundació perquè en el futur seguís la tasca educativa al barri fins avui. “Han estat moltes generacions vinculades al Poble-sec les que han sostingut el centre i aquest premi és un reconeixement a totes elles, un profund orgull”. Retallades a la concertada El context de retallades que viu el món educatiu també ha sacsejat l’esco-

Perfumeria Cosmètica

Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier

P. BRUGUERA

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

BRASERÍA Almejas, pulpo gallego, gambas, padrón, calamarcitos COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y pescados EN BRASA NATURAL

Margarit, 24 / Tel. 93 329 70 74 / 08004 BCN (Poble-sec) / www.omeular.es

la concertada. Les dificultats es multipliquen a barris amb realitats complexes, com és el cas del Poble-sec. Ja a l’inici del curs s’alertava des del sector públic del barri de la situació insostenible arran de la creixent exigència educativa i la flagrant decadència del sector. I, arribats al 2013, la situació de pobresa supera les línies vermelles. Segons les xifres del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, el Poblesec està molt per sota de la renda per càpita mitjana. “Estem vivint moments terriblement difícils. Mirem de portar una bona gestió, de demanar totes les ajudes possibles i, tot i que no estem en perill de tancar, com altres escoles, la situació actual atempta contra la nos-

Seguro Legal 60€ año

Porque todos tenemos derechos

Todos tus problemas tienen solución porque pagando tan sólo 60€ al año, usted podrá realizar 12 consultas nuestros porque pagando tan solo a60€ al año,abogados usted podrá realizar 12 consultas a nuestros abogados

VISÍTANOS EN NUESTRAS OFICINAS

Barcelona El Papiol

Blai, 9 local 08004 Rocafort, 147 08015 Av. Generalitat, 36 08754

934 418 278 932 263 730 936 731 686

tra línia de flotació”. A més, la directora confessa que cada cop costa més encomanar l’entusiasme a la plantilla docent que ha d’afrontar cada matí la realitat d’unes aules marcades per la multiculturalitat. “En aquest aspecte no hem tingut cap problema. Les aules d’acollida fan que els nostres escolars nouvinguts se sentin acompanyats”. La tradició religiosa de l’Anna Ravell ha sabut adaptar-se a les exigències de la modernitat. Durant l’entrega del guardó, el president de la Coordinadora d’Entitats, destacava la “llarga trajectòria”del centre i el seu “compromís” amb el Poble-sec. I és que la concepció cristiana de la vida no ha tenyit de carrincloneria una escola que aposta per la tolerància, l’esperit crític i l’obertura al barri. La màxima responsable del centre ho té clar: “L’educació és el llegat que deixem a les generacions futures”.

Jordi Molina


Gener 2013 nº 110

zonasec

Actualitat 9

Tomás Cupillar i El Submarí, Òmnium Cultural comença guardonats amb el Premi Sants- la seva descentralització a Montjuïc 2012 Barcelona per Sants-Montjuïc Representants d’associacions i partits polítics reconeixen un any més els mèrits col · lectius i individuals als barris del districte.

E

l passat 20 de desembre va tenir lloc a la seu del Districte de Sants-Montjuïc la 21a edició dels premis Sants-Montjuïc, uns premis que s’atorguen amb l’objectiu de reconèixer les accions rellevants o d’interès de persones, entitats i col·lectius del districte durant tot l’any. Tomás Cupillar, un dels fundadors de l’Associació de Veïns de Can Clos i impulsor de centres d’educació especial i tallers ocupacionals als barris de la Marina va rebre el reconeixement individual a la seva tasca. Cupillar es va mostrar molt agraït pel premi i el va voler compatir “amb moltes persones que durant molts anys hem realitzat moltes labors que han donat lloc a aquesta situació”. El premi al reconeixement collectiu va ser per l’entitat El Submarí, que forma part del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés. L’entitat del carrer del Foc del barri de la Marina té més de 30 anys d’història i fins al 2001 havia funcionat com un espai de lleure infantil i juvenil. De

fet, el mateix reconeixement d’enguany ja l’havia rebut com a esplai. A partir del 2001, però, van començar a centrar-se també en el reforç educatiu amb un projecte amb l’objectiu de prevenir l’absentisme i el fracàs escolar. Amb aquest guardó es vol reconèixer la implicació de totes les persones que en formen part, però especialment, la tasca dels infants i joves que cada setmana ensenyen i aprenen coses noves. Els premis van ser atorgats per Joaquim Mestre, president del districte de Sants-Montjuïc i Jordi Martí, regidor del districte.

Elena Berlanga

Tomás Cupillar amb el seu guardó a la seu del Districte

Vins

Caves

Especialitat en ‘‘montaditos’’ i tapes de totes classes. Obert tots els dies de l’any Av. Paral·lel, 99 08004 Barcelona

Òmnium Cultural va aplegar una setantena de persones a les Cotxeres de Sants

L’entitat, que suma 650 associats al Districte, vol arrelar la defensa de la llengua des dels barris.

Ò

del Paral·lel Tapes

Foto: Òmnium Cultural

Tel. 93 441 30 71

mnium Cultural ha començat per Sants-Montjuïc un procés d’arrelament als barris de Barcelona. La principal entitat defensora de la llengua catalana va convocar el passat mes de desembre una setantena de persones a les Cotxeres de Sants amb el repte de descentralitzar territorialment la seva tasca a la capital. Els responsables de l’entitat calculen que prop de 650 veïns del districte en són socis i aposten per la proximitat per penetrar millor en la societat barcelonina. “Segurament una de les entitats que més associats tingui en el territori sigui Òmnium, curiosament, encara que no existeixi”, comentava la cúpula dirigent. La lluita pels drets del català, però, no es l’únic front que aborda Òmnium. L’entitat

T S M ÍSTIC URAN E S A R PO S TU REST S I T D EN RAÓ • AM RT INCA A AP XA F TEI Mariscada MA Parrillada Combinats Carns gallegues

que presideix Muriel Casals té la mirada posada en la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya del 2014. Gerard Birbe, membre de la Junta Directiva nacional, va explicar que cal sumar pel ‘sí’ “com una taca d’oli”, amb campanyes de proximitat que serveixin per adherir més partidaris a la causa nacional. Aviat, a la seu de Sants-Montjuïc, caldrà afegir les de Ciutat Vella i Gràcia, districtes on Òmnium té previst instal·lar-s’hi. El naixement d’Òmnium Sants-Montjuïc el va apadrinar el regidor del districte, Jordi Martí, declarat independentista i soci d’Òmnium, que va aprofitar l’ocasió per celebrar la creació de l’entitat i oferir-li la seva collaboració. La mesa de l’acte estava formada per Jordi Fexas, Albert Delgado, Miquel Casares, Eva Torras, Elisabet Terrades, Josep Sicart, i Jordi Redondo; tots ells membres de la Junta Gestora de l’entitat.

J.M.

Menú diari: dilluns a divendres 9,95 € dissabte i diumenge 15 € Tanquem a les 3,00h

Av. Paral·lel, 99 • 08004 Barcelona • Tel. i Fax 93 441 30 71

Gossos - Gats - Peixos Ocells - Rosegadors Servei de Perruqueria Professional Perruqueria Servei a domicili

Autorrentat Ensinistrament Menjar, accessoris, moda La França Xica, 13 - 08004 Barcelona - Tels. 930045493 / 699200936


zonasec

10 Actualitat

nº 110 Gener 2013

El retrocés de CiU a les autonòmiques es plasma en intenció de vot a la ciutat de Barcelona ERC passa a ser segona força en detriment d’un PSC que s’estimba a la quarta posició, segons el Baròmetre Semestral de l’Ajuntament a pèrdua de benzina de CiU en forma de dotze diputats després dels comicis autonòmics tindrien continuïtat en el món municipal. Segons el Baròmetre semestral de Barcelona corresponent al mes de desembre de 2012, CiU pateix una caiguda del 9% en relació al mateix sondeig de l’Ajuntament de l’any passat. Els convergents seguirien sent la força més votada a la ciutat (14,4% en intenció de vot), però els ciutadans que creuen que la gestió de Xavier Trias és “dolenta” o “molt dolenta” pugen quasi set punts en l'últim mig any. Segons el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, el retrocés del seu partit es deu a “l’esperit crític” propi d’una “situació de crisi com la que estem vivint”. Malgrat aquestes dades, l’alcalde és l’únic líder que aproven els ciutadans, amb un discret 5,1.

que, inclòs, els deixaria fora de l’Ajuntament cal atribuir-ho al vot ocult. I és que l’enquesta recull intenció de vot directa, sense ponderar, per corregir el fet que els enquestats –conscientment o inconscientment– no diuen sempre la veritat. És a dir, no es poden comparar aquestes dades amb el vot real de les darreres municipals —al maig del 2011— però sí amb enquestes anteriors del propi Ajuntament, com es mira de fer en aquest article.

ERC s’enlaira, el PSC s’estimba i la CUP entra al consistori També com en les autonòmiques, la gran guanyadora seria ERC (10,6% dels vots) que passaria a ser la segona força doblant gairebé el seu percentatge. Per contra, el PSC

Foto: Ajuntament BCN

L

L’atur, el problema més greu Per als enquestats els problemes de la ciutat són, en primer terme, l'atur, seguit a molta distància de la inseguretat, que baixa respecte al juny, i els problemes econòmics. Des del punt de vista personal, els problemes més greus dels barcelonins són també l'atur i els derivats de l'economia i en tercer lloc, les retallades. Una de les dades més significatives és que el 53% dels barcelonins creu que Barcelona ha empitjorat durant el darrer any, un 13% més que en el baròmetre de desembre de 2011 (40,8%).

CiU cau un 9% en relació al mateix sondeig de l’Ajuntament de l’any passat

(4,7%), cauria a la quarta posició perdent gairebé la meitat del seu suport. Els socialistes han perdut 19,2 punts, en relació als 23,9 de desembre del 2008. El portaveu municipal del PSC, Gabriel Colomé —i també ex director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)— va desacreditar l’enquesta: “puc fer dues coses, llegir-la o tirar-la

a la paperera”. Més notable encara, proporcionalment, és l’evolució de la CUP, que passa d’un testimonial 0,4% a un 4,2%. ICV-EUiA experimenta una lleugera pujada (7,9%) i el PPC (1,7%), perd només dues dècimes, sempre en termes d’intenció de vot. El fet que els populars quedin amb un ínfim percentatge en intenció de vot

Jordi Molina

Enriquiment cultural a la cuina de Mescladís biague, l'escola permet "canalitzar l'energia de superació del projecte de l'immigrant". Empoderen els alumnes donant-los nous coneixements, habilitats, confiança en si mateixos i un espai de relació i d'intercanvi cultural. A més realitzen treball comunitari que els ajuda a expressar-se i augmentar la seva autoestima. Un altre destacat servei de Mescladís són els tallers de cuina que permeten als veïns de diferents procedències compartir la seva cultura amb els demés. S'aprèn a cuinar plats de diferents països i després es comparteix taula en el que es converteix en un espai de relació i d'apropament de cultures. La immigració com a font d'enriquiment i de retrobament amb la pròpia història Mescladis va néixer amb la vocació de gestionar migracions. Habiague destaca que treballen per l'acomodació de l'immigrant, fet que requereix d'una activitat bidireccional amb la implicació del propi immigrant, els veïns, les institucions i les entitats i empreses.

escoltant els altres es descobreix que les experiències han estat més semblants del que a primera vista semblen, fet que permet comprendre la realitat actual.

Amb aquest objectiu han desenvolupat projectes com "Diàlegs migrants", on persones que van viure les migracions espanyoles dels anys 50 i 60 dialoguen amb els migrants actuals que provenen d'altres països de la resta del món. Parlant i

Marta Tello

Foto: Ana Inés Fernández

a inserció laboral, la immigració i la convivència són tres qüestions amb una important rellevància actualment, tant vistes de manera independent, com en la seva relació. Des de la iniciativa d'economia solidària Mescladis, de la Fundació Ciutadania Multicultural, es treballa per generar un espai de coexistència i també per abordar aquests tres aspectes de la societat actual. L'espai Mescladis fa 4 mesos que s'ha instal·lat a tocar de l'avinguda del Paral·lel, a la Ronda Sant Pau, 7. Un restaurant que és alhora un espai obert de trobada on es desenvolupen activitats diverses amb la cuina com a eix vertebrador. Restaurant-escola Darrera el restaurant hi ha una escola d'hostaleria en que els alumnes, la majoria joves immigrants, es formen i fan pràctiques per facilitar el seu accés al món laboral. El restaurant ofereix menús diaris amb plats d'orígens diversos, que s'elaboren a partir de productes d'economia local i de comerç just seguint la línia de responsabilitat social del projecte. Pel director de Mescladís, Martín Ha-

Foto: Ana Inés Fernández

L

Aspecte de la sala menjador

Façana de l'espai Mescladís


Gener 2013 nº 110

zonasec

Economia 11

economia/opinió

per Josep Maria Torremorell

Rajoy saqueja el fons de reserva dels pensionistes egons el ministeri d’ocupació (sic) de la metròpoli, el Regne d’Espanya va tancar l’any amb 4.848.723 súbdits del Borbó a les llistes de l’atur. Si hi afegim els que no hi són apuntats, la xifra s’incrementa en més d’un milió de persones. L’economista Santiago Niño-Becerra vaticina que el 2014 s’assoliran els 7.000.000 d’aturats. Dades esgarrifoses que posen de manifest el fracàs de la inútil reforma laboral del Partit Popular, que només ha servit per abaratir l’acomiadament. Més alarmant és la pèrdua d’afiliats a la Seguretat Social, que durant el 2012 va ser de 787.240 (90 per hora), fins acabar l’any en 16.442.681 persones. D’altra banda, el nombre de pensionistes, a primer de desembre, era de 8.999.045. És a dir, la relació entre empleats i pensionistes és d’1,8, xifra insostenible per al pagament de les pensions en un sistema de repartiment, en el que es recapta per cotitzacions socials es reparteix entre els pensionistes.

S

La guardiola del fons trencada L’any 2000 es va fer una primera aportació de 601 milions d’euros a un fons de reserva de la Seguretat Social, creat per atenuar els efectes del cicle econòmic. Aquesta guardiola ja ha arribat als 65.000 milions. El 75% del fons procedeix dels cotitzants catalans, perquè Catalunya té superàvit i, com colònia que és, és explotada per Espanya, que extrau fons per suplir el sistema de pensions deficitari de la metròpoli. El

temps més” i posa en dubte que no hagi de demanar un rescat a la Unió Europea. El fons que ha de garantir el pagament de les pensions està invertit en bons escombraria. Diu Javier Díaz Giménez, professor de l’IESE, “la major part del fons és un truc comptable” perquè “el govern està prestant diners a una altra branca del govern”. Fan trampa col·locant-se els títols propis que no poden vendre en els mercats financers.

setembre el govern va retirar 3.000 milions d’euros per “necessitats de tresoreria” no especificades i el novembre 4.000 milions més, de manera que s’han saltat la llei. A més, en un any només es pot disposar, com a màxim del 3% del total de prestacions contributives. On guarda el govern els diners del fons? Sota el matalàs? En una llibreta? No. Estan invertits en deute públic, del qual el 89,6% és espanyol i el 10,4% estranger. El 2008, però, el deute espanyol era el 55%. El govern ha tornat a violar la llei, que diu que només es poden comprar títols “d’alta qualitat creditícia i un important grau de liquiditat”. El Wall Street Journal, en un article del 3 de gener, posa el crit al cel. El dia 4 ho feia el setmanari alemany Der Spiegel que parla de “saqueig” de Rajoy i diu que “el gran saqueig no podrà seguir durant molt

L'entrevista d'Hermida al Borbó D’altra banda, en un espai publicitari de la casa reial presentat per Jesús Hermida, el caçador d’elefants i conills de la Zarzuela ha tornat a parlar en contra de la sobirania dels catalans. Caldria que aquest individu s’emmirallés en Isabel II d’Anglaterra, que s’ha guardat molt de pronunciar-se sobre el referèndum d’Escòcia. El Borbó, que diu defensar la Constitució, ni l’ha jurada ni pot fer-ho perquè, per haver jurat les “Leyes Fundamentales” franquistes, cometria perjuri. Per cert, l’entrevistador no va preguntar-li si ell era el “senyor X” dels GAL, com afirma Josep Maria Loperena en el seu darrer llibre El poder desnudo. Fins ara no ho ha desmentit. Podria fer-ho en la seva pàgina web, que també es pot consultar en català i valencià, però, sorprenentment, no en andalús o manxec. En resum, m’apunto al lema de la campanya “Si no ets envàs, al verd no vas”, que diu “Separar bé, la nostra responsabilitat”. Adéu Espanya.

Solidaritat i joguines, els regals que mai no faltin U

n any més, el Poble-sec s’ha bolcat en les iniciatives solidàries de Nadal proposades des de diverses entitats del barri per tal d’intentar que tothom gaudís en major o menor mesura d’aquestes festes, juntament amb la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Gràcies a les donacions de ciutadans anònims i el treball de més de 70 voluntaris, nenes i nens de fins a 12 anys van rebre un lot de joguines el dia de Reis. En total, el Nadal Solidari del Poble-sec ha repartit 283 paquets, el que correspon a unes 1.500 joguines. Molts voluntaris del Nadal Solidari van treballar de valent la nit de Reis a la fira de Reis de la Gran Via i posteriorment, al centre cívic El Sortidor, per tal

2013-2014

que diumenge 6 de gener tots els nens es llevessin amb el seu regal. Aquests infants són normalment atesos per entitats socials del barri, com són Poble Sec per a Tothom, l’Esplai Xerinola, la Coordinadora d’Entitats, parròquies del barri, Càritas i, també, Bona Voluntat en Acció. ''Reyes Majos'', cartes especials als reis mags L'Associació Bona Voluntat en Acció va celebrar un any més la festa nadalenca de 2012 gràcies a la iniciativa "Reyes Majos", promoguda per l'associació miaportacion.org. Buscamos "Reyes Majos" és un projecte des del qual es busquen ànimes generoses que es vulguin convertir per

un dia en els Reis Mags de persones molt especials. Persones adultes que viuen una situació socioeconòmica desfavorable, però que mantenen la il·lusió d'escriure un desig a una Carta Reial perquè un "Rey Majo" pugui ferho realitat. Fins a vuitanta usuaris van poder recollir regals que prèviament havien sollicitat a la seva carta, unes cartes ben especials: els regals, des de sabatilles esportives fins a microones. Així doncs, es pot dir que tots els desitjos que van demanar les persones que reben ajuda des de Bona Voluntat en Acció, s'han complert enguany.

Elena Berlanga

Nadal Solidari


12 Entitats

zonasec

nº 110 Gener 2013

Els Diables comencen el 2013 amb molta força El passat 4 de gener els Diables del barri vam participar en la tradicional Cavalcada del Patge Reial que ocupava la primera de les carrosses.

E

ls Diables més petits, convertits en mariners per a la ocasió, van recórrer els carrers del barri dalt de la segona carrossa, guarnida amb un vaixell ple de regals que, apropant-se al port de Barcelona, ens va mostrar un dels “skyline” més representatius de la nostra ciutat. Aquesta silueta amagava, però, uns Diables una mica bocabadats que no s’acabaven de creure el que estaven veient. Com veureu a la fotografia que acompanya aquest article, els mariners i marineres van llençar un munt de ca-

ramels a tots els veïns i veïnes que van omplir els carrers de gom a gom. Rere aquesta carrossa, en Sírius, acompanyat dels Diables més grans i dels Tabalers del barri, tancava la comitiva reial portant el carbó per a tots aquells nens i nenes que no havien fet bondat el 2012. I com els Diables no podem estar quiets, l’endemà, 5 de gener, dues de les nostres diablesses, van participar en la Cavalcada dels Reis Mags de Barcelona. Al ritme de “si no t’has portat bé... carbó, carbó”, la comitiva de la Carrossa de la Carbonera no va parar de ballar durant els més de cinc quilòmetres de recorregut. Com veieu, comencem el 2013 amb força i empenta i ens preparem per a un hivern ple d’activitats que us anirem detallant en les properes edicions de ZONA SEC. Fins aviat!

Consulti amb els nostres

ADVOCATS

Confiï en la nostra professionalitat, i permeti’ns entrar a les seves comunitats com instal·lador habitual MANTENIMENTS I CONSERVACIÓ DE L’ANTENA DE TV, SATÈL.LIT, PORTERS ELECTRÒNICS, VIDEOPORTERS, TELEVIGILÀNCIA, ETC. Descompte 10% (lliurant aquest anunci al tècnic per l’aplicació del descompte) per a tots els treballs realitzats a comunitats de propietaris. Aplicable per a intervencions tècniques d’antenes de TV, Satèl·lit, etc... Individuals i/o Comunitàries Instal·lador Distribuïdor Oficial. Truqui’ns i donis d’alta

Carrer Lafont, 4 • 08004 Barcelona Tels.: 93 443 44 97 • 93 441 01 80 • 686 47 02 71 E-mail: radiolaplata@radiolaplata.com / www.radiolaplata.com RADIO LA PLATA, S.L. - Amb nº de registre 1660 atorgat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología i nº 177 del Registre d’Instal·ladors de Telecomunicacions de Catalunya” per el manteniment i instal·lacions d’infraestructures de Telecomunicacions en edificis

C/ Elkano, 24-26, baixos 08004 Barcelona Si vosté té Tels. 93 329 99 52 problemes amb: 93 443 21 72 el treball, el pis, la família, coordinadora@poblesec.org les administracions públiques www.poblesec.org (Hisenda, Ajuntament, Demaneu hora Seguretat Social...) Preus molt asequibles a la Sra. Anna


Gener 2013 nº 110

Cultura 13

zonasec

Ara fa anys 7.1.1988. Neix el Grup Internacional de música, dansa i arts escèniques Renaixença

E

l “Grup Internacional de Música i Dansa Renaixença de Barcelona” va néixer el 1988, fundat per Frederic Gaude Viñas, qui conrea les tradicions dansades de Catalunya i de tot el món. La primera secció que es creà fou l’Esbart Dansaire, secció que aprèn i divulga arreu el folklore tradicional i ancestral de casa nostra. L’Esbart Dansaire Renaixença ha dut a terme una notable labor cultural i associativa durant tots aquests anys: ha participat en la majoria de les activitats culturals de la nostra ciutat, com ara la festa major del Poble-sec, la festa de la Mercè, l’Aplec d’Esbarts a Montserrat, la Mostra d’Entitats del Poble-sec i en festes majors d’altres barris. Renaixença ha contribuït activament en l’ensenyament i la difusió a altres grups folklòrics, tant de Catalunya com de l’estranger: l’Havana, Tremp, Olot, Figueres, les Preses, Fontcoberta de Banyoles, Torroella de Montgrí... Han fet també tallers d’ensenyament de dansa tradicional catalana i ball de

les aus del poble-sec La muntanya de Montjuïc n’està plena d’ocells als quals estem acostumats a sentir, però que pocs sabem reconèixer i identificar. Gràcies a l’ornitòleg Carles Oliver, cada mes aprendrem com és i què fa una de les moltes aus del Poble-sec. Nom en català: Pit-roig Nom científic: Erithacus rubecula Ordre: Passeriformes Alimentació: Insectes i altres invertebrats Mida: Longitud 12-14 centímetres

Una de les actuacions del Grup Renaixença

bastons a diferents centres docents de Catalunya; i, així mateix, realitzen conferències sobre indumentària i dansa tradicional catalana. El Grup Internacional de Danses Renaixença de Barcelona també organitza tres festivals: el Festival Internacional Folklòric, el Festival de Claqué al Carrer i el Festival Folk Infantil i Juvenil. Els alumnes de Renaixença fan i compaginen diverses activitats en el centre: música, dansa moderna (jazz, hip-hop, etc), dansa contemporània, flamenc,

quí us presento un altre moixó molt comú a les nostres contrades. El pit-roig és un simpàtic i tafaner habitant dels sotaboscos europeus. El seu hàbitat el formen zones de densa vegetació arbustiva amb àrees ombrejades per arbres. Viu al terra o a prop d’ell, on localitza les seves preses, bàsicament insectes. És un ocell molt agressiu amb qualsevol altre petit ocell boscà que penetri al seu territori. Tot i que el podem trobar a Montjuïc al llarg de tot l’any, és a l’hivern quan l’espècie es fa més nombrosa i conspícua a tot el Poble-sec, i el podem trobar pràcticament a qualsevol bardissar del barri.

dansa oriental, claqué, balls de saló, teatre... Entre tots aquests grups han aconseguit tenir un programa i repertori propi, i poden també alternar actuacions variades, com ara: flamenc, claquè, dansa del ventre, els Bastoners del Poble-sec i l’Esbart Dansaire. La majoria de les activitats, a més dels grups d’adults, compten també amb grups de nens i nenes, des de tres anys, que són el futur de l’entitat. L’Esbart Dansaire Renaixença ha participat en diferents festivals internacionals a Galícia, Menorca, Mallorca, Portugal, França, Itàlia, Regne Unit, Bèlgica..., a més d’actuacions per tota la geografia catalana. El programa que ofereixen és ben variat: cercaviles amb balls de bastons i balls de comparsa amb acompanyament de gralla; actuacions en escenari amb danses vuit-centistes, balls parlats, danses religioses, danses pageses, danses de carnaval, jotes, fandangos i boleros mallorquins; danses cortesanes i de pagesia del País Valencià (jotes, fandangos, boleros, seguidilles...). Avui dia el Grup Internacional de Danses Renaixença és un dels grups amb més empenta associativa del Poble-sec. I tot això va començar el dia 7 de gener de 1988, ara fa 25 anys.

ANUNCIA’T AL ZONA SEC

A

Telèfon 699 271 825 Carles Oliver / Ornitòleg Barcelona Birding Point - Turisme ornitològic i de natura www.barcelonabirdingpoint.com

El crític literari del ZONA SEC guardonat al IV Premi Ovelles Elèctriques J ordi Llavoré ha guanyat l’accès- 99 microrelats que versen sobre la sit de relat en català del Premi temàtica del zombi. Ovelles Elèctriques, convocat pel Actualment està fent el doctorat blog homònim dedicat a en Teoria de la Literatura la literatura i el cinema de i Literatura Comparada a ciència-ficció, fantasia i la UAB amb una tesi soterror, amb l'obra Retorn bre la figura del vampir als carrers de Sinera. Ha a la literatura i el cineestat reconegut per haver ma espanyols del segle "aconseguit forjar un repassat. Lector voraç, en lat arriscat, amb un lèxic Jordi admet que es va poc convencional, i molt introduir poc a poc en evocador". el món de l'escriptura Jordi Llavoré fa 3 buscant dins seu "hisanys que col·labora amb tòries que mereixin ser Jordi Llavoré el diari ZONA SEC fent explicades" . la crítica literària. Amb diversos prePodeu llegir l'entrevista realitzada mis de relats a les seves espatlles, a Jordi Llavoré a: acaba de publicar el llibre de re- www.zonasec.cat. lats curts en format electrònic 99.z d'Ediciones Babylon. Un recull de Marta Tello

Xavier Rodríguez

ernestmillet@hotmail.com www.zonasec.cat

Reunions per la propera Festa Major 2013 Ja estem fent les reunions per elaborar el programa de la Festa Major 2013 al Poblesec. Els propers dies de reunió són: 14 de febrer, 14 de març, 11 d’abril i 8 de maig. Les reunions es celebraran al local de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec (carrer d’Elkano, número 24) a les 20 h. Aquestes reunions són obertes a tots els veïns i veïnes que vulguin participar i col·laborar.

Lydia & Velasco festamajor@poblesec.org


14

Varietés

zonasec

El Poble Espanyol acull l'estrena de 'Rodari Mira Miró', un curiós viatge a través dels (Director: Paul Thomas Anderson) quadres de Joan Miró

cine amèrica The Master

mb tres nominacions als Globus d’or, el Lleó de plata al millor director (Paul Thomas Anderson) i una Copa Volpi pels actors protagonistes, The Master es presenta com un títol imprescindible per un 2013 que arriba farcit d’estrenes interessants. Freddie Quells (Joaquin Phoenix) és un ex soldat de la Segona Guerra Mundial que en acabar aquesta deambula sense rumb i sobreviu només a través dels seus instints més primaris. L’atzar el porta a conèixer Lancaster Dodd (Philip Seymour Hoffman), il·luminat líder d’una comunitat religiosa que està disposat a treure profit de l’angoixa dels altres. Entre ambdós s’estableix una fascinació mútua amb motivacions i rols però, ben diferents. Mestre i deixeble inicien una relació plena de daltabaixos, de dominació i rebel·lia, particularment rebutjada per la sra Dodd (Amy Adams), autèntic poder a l’ombra. Resulta difícil destacar

per Núria Beltrán

E

l reconegut músic israelià Ravid Goldschmidt i l’actor català Joan Casas presenten el seu nou espectacle, una atractiva combinació entre teatre música, projeccions i art. La proposta, que inclou tres contes fantàstics explicats per dos savis sufís, es podrà veure els diumenges 20 i 27 de gener de 2013 al Poble Espanyol.

A

Bon

a tec

Blai,

28-32

T 65

9 048

aib

394

ona

0800

nº 110 Gener 2013

cara

4 Ba

al Po

rcelo

ble S

na

ec

‘The Master’ és una excel·lent pel·lícula

la feina d’un dels actors per sobre dels altres: en Joaquin Phoenix broda el seu personatge a través d’una transformació física i intel·lectual especialment punyent, Seymour Hoffman camaleònic i magnífic com sempre, i una jove Amy Adams que hipnotitza en totes les seves escenes. El director de la també magnífica Pozos de ambición ens dona bona mostra en aquest seu darrer film de la seva mestria i domini tècnic. No només fa un àrid retrat de postguerra, sinó també ens llença reflexions sobre les reaccions a la desesperació i la por individual i sobre la creació col·lectiva de veritats construïdes per guarir les ferides de l’ànima. The Master és una història fascinant i retorçada, no apta per aquells que busquin respostes, però interessantíssima pels espectadors disposats a quedar torbats amb un relat agredolç i de vegades incòmode. Solució Encreuat: H. 1 Cremat. Cava. 2 Euler. Cacin. 3 R. Armella. I. 4 Vodka. Iodes. 5 Étienne. En. 6 S. Lyon. Mac. 7 Ací. Altri. O. 8 Acàcia. Arn. 9 Ritu. S. M. IY. 10 oxurO. Tensa. 11 Moscatell. C. V. 1 Cervesa. Rom. 2 Ru. Ot. Caixó. 3 Eladi. Ictus. 4 Merkel. aurC. 5 Armanyac. OA. 6 T. E. Nolis. T. 7 Clienta. Te. 8 Caló. R. Mel. 9 Acadèmia. NL. 10 Vi. Ena. Ris. 11 Anís. Conyac.

Us imagineu que fos possible viatjar per tots els racons d’un quadre de Joan Miró? Que cada racó de cada quadre amagués històries i aventures increïbles per somiar i en les quals deixar fluir la imaginació? I si enlloc de viatjar en cavall ho féssim tot volant sobre la música d’un hang? Petits i grans tenen ara l’oportunitat de viure en primera persona i per primera vegada aquest viatge a través de la música i el teatre anomenat Rodari Mira Miró de la mà de la companyia Pentanomi Fantàstic. Format pel reconegut músic israelià Ravid Goldschmidt i l’actor català Joan Casas, aquest grup artístic aprofita les sinèrgies entre la música, el teatre i la imaginació per a viatjar juntament amb el públic a móns fantàstics. Aquest espectacle es podrà veure els diumenges 13, 20 i 27 de gener a les 12.30h al Poble Espanyol.

Redacció

Ja som més de 130 associats! SIGUES EL PROTAGONISTA DEL TEU BARRI NO DEIXIS QUE D’ALTRES PARLIN PER TU Associació de Comerciants i Serveis

FES-TE’N SOCI: TEL. 619 94 43 49 www.comerciantspoblesec.org

info@comerciantspoblesec.org

CLÍNICA VETERINÀRIA

farmàcia F. IGLESIAS HUIX dermofarmàcia veterinària - homeopatia - ortopèdia fòrmules magistrals

Paral·lel, 131 - 08004 Barcelona Telèfon 93 289 21 90


Gener 2013 nº 110

Varietés 15

zonasec

La crítica literària El catanyol es cura ermeteu-me que comenci la primera ressenya literària del 2013 cedint la paraula a un dels grans autors i editors que ha tingut aquest país, en Joan Sales. Aquest prohom de les lletres catalanes, en una carta al mestre Joan Coromines (del 31 de maig de 1949), advertia que “a Barcelona el que ens preocupa és si seguirem essent una ciutat catalana o si tot vestigi de la nostra llengua acabarà

P

per desaparèixer sota les onades de la invasió”... i una de les armes més poderoses que hi ha avui dia contra el català és, precisament, el catanyol (barreja estrafeta de català i castellà, per la qual certs mots d’aquesta llengua van ocupant l’espai destinat a les paraules pròpies de la primera, com si es tractés d’una espècie d’Invasió dels ultracossos en versió lingüística). Per poder fer front a aquesta subtil invasió (segurament no tan tènue com alguns la voldrien), disposem d’una nova eina gràcies a l’esforç d’en Pau Vila, filòleg, escriptor i traductor d’obres de Camilleri, Tabucchi, Saviano, De Luca, entre d’altres, recollit al volum El catanyol es cura. El llibre, publicat per Barcanova, és un veritable manual de butxaca que ens pot servir tant per a la

Mots encreuats

Tema: Begudes alcohòliques 1 1 2 3 4 5

2

3

4

5

6

7

8

9

10

consulta com per a esbrinar què s’amaga darrera de les decisions normatives dels preceptors d’una llengua a l’hora d’acceptar o no l’ús d’un determinat mot. Vila ha aconseguit crear una petita joia irresistible per a qualsevol parlant i, a més, els de Barcanova ens la posen a l’abast a un preu certament interessant: només 6’80 euros! Si voleu un bon escut per defensar-vos com Déu mana de les escomeses catanyolesques amb les quals ens bombardegen, un dia sí i l’altre també, els mitjans de comunicació de masses, afanyeu-vos i correu a la vostra llibreria més propera, en Pau Vidal té la recepta adequada per als vostres mals.

Jordi Llavoré

per Enric Ruiz

(Solució a la pàgina 14)

11

Horitzontals: 1 Tema. Tema. 2 Matemàtic suís. Collin bolets. 3 Baga. 4 Tema. Element químic de nombre atòmic 53 (plural). 5 L’Esteve francés. Preposició. 6 La tercera de França i en el seu idioma. Entre Fred i Murray. 7 En aquest lloc. Un altre. 8 Gènere d’arbres i arbusts de la família de les mimosàcies. Aparell per a assecar figues. 9 Tradició, costum. La llatina i la grega. 10 Tema (del revés). Tibada fins a la rigidesa. 11 Tema.

6

Verticals:

7

1 Tema. Tema. 2 Ruteni. Bisbe de Girona (995-1010). Caixa petita. 3 Sant del 28 de maig. Accent principal inicial i final d’una frase musical. 4 Talla el bacallà a Europa. No està cuita i puja. 5 Tema. Mig oasi. 6 Preu estipulat pel lloguer d’una embarcació (plural). 7 Habitual dels serveis d’un professional (femení). Infusió. 8 Llenguatge gitano. El dolç Gibson. 9 Societat literària. En els cotxes holandesos. 10 Tema. Nom de lletra. Botafió. 11 Tema. Tema.

8 9

10 11

CONCURS FOTO MISTERIOSA

Quin racó del barri és? Envia’ns un E-mail a l’adreça: zonasec@hotmail.com amb la solució. Podràs participar en el sorteig d’un llibre de cuina ZONAfogons. Ànims! Tens temps fins el 31 de Gener per participar-hi. Guanyador anterior: Oriol Campell Solució anterior: Centre de Dia del carrer Fonthonrada

zona fogons Rotllets de carbassó gratinats

D

esprès dels menjars abundants i copiosos de les celebracions nadalenques, vénen de gust les coses senzilles i lleugeres, com ara el plat que avui us presentem. Ingredients: 2 carabassons 150g de pastanagues cuites 150g de pèsols cuits 150g de formatge ratllat 100g de pernil curat 1 ou / pebre / sal Elaboració: Rentem els carbassons i en tallem els extrems. Els tallen a làmines fines i allargades. Els fem bullir amb força aigua amb sal, durant 3 minuts; fins que les lamines quedin flexibles. Els refredem amb aigua freda i els escorrem. Triturem els pèsols i les pastanagues. Ho barregem amb 75 g del formatge i l’ou, i ho salpebrem. Partim els talls del pernil per la meitat. Posem, sobre cada tall de carbassó, un de pernil, una cullerada del farcit de verdures i els enrotllem. Posem els rotllets en una plata de forn greixada. Repartim el formatge restant per sobre dels rotllets, i ho gratinem. Els podem presentar sobre unes llesques de pa torrat. Bon profit!

Maribel Craus

MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELL FARMACÈUTICA

C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona


16 Publicitat

zonasec

nยบ 110 Gener 2013


ZONA SEC 110  

Diari gmensual i gartuït del barri del Poble-sec de Bacelona

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you