Issuu on Google+

Nº 17 - Setembre 2013 / Magazine gratuït - Free

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

El Paral·lel es guarda un lloc per a la història L’11 de setembre la Via Catalana cap a la Independència omplirà l’avinguda

www.zonasec.cat

(pàgs. 6 i 7)

Entrevista a Marc Crehuet, director i guionista (pàg. 8) Mòbils mullats • Reparacions Apple • Reballing

Av. Paral·lel, 130 • Tels. 93 624 19 54 / 93 187 23 37


Un punto de referencia en el Paralelo

BRASERIA MARISQUERIA No es ningún secreto que a los gallegos les gusta comer bien. Bueno, a los gallegos, a los catalanes y a cualquier hijo de madre. El hecho es que, Galicia nos proporciona pescado y marisco de calidad y en abundancia; y la mejor carne (con permiso de Girona). OBARAZAL ofrece un exquisito servicio durante todo el día, desde un desayuno de tenedor hasta una cena tardía, pues está abierto ininterrumpidamente de 7 de la mañana a 1,30 de la madrugada, viernes y sábados hasta las 2.

GALIZA - CATALUNYA

MENU DIARIO 10E SABADOS Y DOMINGOS 15E

NUESTRAS ESPECIALIDADES (incluyen una botella de vino turbio)

SUPER MARISCADA PARA DOS PERSONAS Buey de mar - Nécoras - Caracolillos Boca - Cuerpo - Gambas saladas - Ostras

SUPER PARRILLADA PARA DOS PERSONAS Rape - Merluza - Salmón - Sepia - Cigalas Gambas - Berberechos - Mejillones

SUPER COMBINADO PARA DOS PERSONAS Mejillones - Almejas - Bogavante Gambas - Berberechos - Cigalas

ZARZUELA DE PESCADO Y MARISCO Rape - Cigalas - Calamares - Mejillones Merluza - Gambas - Almejas - Salmón

OTRAS ESPECIALIDADES: Chuletón gallego Caldereta de merluza o rape a la gallega Paletilla o pierna de cabrito al horno Rodaballo al horno Costillita de cabrito a la milanesa o parrilla Bacalao al gusto Solomillo de ternera gallega al Roquefort Dorada al horno con patatas Entrecot a la pimienta Pulpo a la gallega y Gambas de Huelva Y MUCHAS MAS...

2

Avda. del Paral.lel, 99 • Reservas: Tel. 93 441 30 71 PARAL.LEL OH!


Editorial

Sumari • Editorial

pàg. 3

• Històries del Paral·lel

pàg. 4

• La Diada al Paral·lel

pàg. 6

• L’Entrevista

pàg. 8

• Salut

pàg. 10

• Publicitat

pàg. 11

• Novetats teatrals

pàg. 12

• Publicitat

pàg. 13

• Gastronomia

pàg. 14

fins a 40* E

(Or de 24 quilats) per gram * segons cotització del dia

Tamarit, 116

0,45 E per gram

Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371 Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90

El lema de la Via Catalana Després de l’èxit de la manifestació de la Diada de l’any passat, la cadena humana és el següent repte de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha de significar un nou punt d’inflexió en la vida nacional del país. El Paral· lel, que darrerament ja ha estat escenari d’un altre tipus de reivindicacions, serà un dels centenars de racons de Catalunya que veuran passar l’espectacular Via Catalana. En els darrers dies, quan falten poques setmanes per la gran cita, s’ha qüestionat la idoneïtat del lema de la iniciativa: “Via Catalana cap a la Independència”. Des d’aquestes pàgines, però, volem demanar als partits polítics que respectin les mobilitzacions ciutadanes. El què decideix una plataforma, com en aquest cas l’ANC, no es pot alterar per més que es tingui una visió diferent de com d’aglutinador hauria de ser el lema. Es pot discutir i, de fet, té sentit, que es demani que la marxa sigui pel Dret a Decidir i no per la independència, però el cas és que els milers de socis que formen l’ANC i totes les entitats socials que agrupa ho han volgut així. I no hi ha res a dir. Es pot estar d’acord o no, però no es pot pretendre que una entitat que ha nascut i que lluita per impulsar la independència faci una cadena humana de 400 quilòmetres sense demanar-la. Des del més profund respecte a totes les sensibilitats nacionals que hi ha Catalunya, des de Paral·lel OH! de· fensem el dret de les mobilitzacions ciutadanes a lluitar per les causes que consideren justes. La Diada del proper dia 11 està cridada a ser una demostració de força que poques causes són capaces de generar. El Paral·lel hi serà i, des d’aquí, animem als veïns, al teixit comercial i al món del teatre a prendre part de la festa i d’un procés en què tots hi estem implicats.

Valoracions gratuïtes de venda i lloguer Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec PARAL.LEL OH!

3


Històries del Paral·lel Els cinemes del Paral·lel

Parlar de cinema i del barri del Poble-sec és el mateix que parlar dels cinemes del Paral·lel, eix principal de l’oci de la ciutat durant els primers vuitanta anys del segle XX. També hi va haver una zona d’influència; però no va estar en cap cas dins del Poble-sec, sinó a Sant Antoni (Mistral/ Waldorf, Bohemia/Florida, Walkyria/Rondas/Calderón...) o al Raval (Padró, Céntrico, Diana, Edén...). Des dels inicis del setè art i de forma més o menys contínua, hi hagué espectacles cinematogràfics a diferents locals del Paral·lel. De fet, no fou fins als anys vint i trenta, quan es varen anar consolidant les sales estables de projecció. En alguns casos, foren teatres reconvertits en cinemes: el teatre Español, el Nou, el Condal, l’Arnau... En pocs casos, però, es van construir sales fetes expressament per ser cines, com l’Avenida, l’Hora o el Regio Palace. Tot i això, parlem en alguns casos de sales importants, per tractar-se de cinemes d’estrena dels més notables de Barcelona; però també hi hagué sales, de les anomenades de reestrena, que tenien una gran capacitat i acollien un nombre important d’espectadors. Però també hi hagué sales de durada esporàdica, temporals i sales estables; i en di· versos casos es produïren canvis de denominació del local. En general, podem inferir que, dins del món de l’en· treteniment de Barcelona i del Paral·lel, el pes dels espectadors de cinema va anar creixent durant tot el primer terç del segle XX; es va mantenir molt estable· ment elevat fins els anys setanta; i va iniciar el declivi que va dur a la desaparició de l’última sala del Paral·lel (el Regio Palace) el 14 de desembre de 1997. Les sales del Paral·lel Passem a enumerar les sales de cinema del Paral·lel, amb inclusió de dues més, que se situen en les imme· 4 PARAL.LEL OH!

Cine América

diacions properes: La Pajarera Catalana i el Teatre Circ Olympia. L’ordre d’enumeració correspon al que ens porta des de mar fins a la plaça d’Espanya: Regio Palace, Paral·lel, 50-52. 1600 localitats. Sala de cine· ma durant tota la seva existència: 15/5/1962 a 14/12/1997. Gayarre, Paral·lel, 56-58. Activitat cinematogràfica entre 1908 i 1914. Hora, Paral·lel, 57. 531 localitats. Sala de cinema en origen, del 31/12/1941 al juliol de 1972. Local de dubtosa fama. Apolo, Paral·lel, 59. 1300 localitats. Teatre des de 1904. Fou cinema de maig de 1911 a l’estiu de 1912 (Cinema· polo) i, després, el 1943, uns sis mesos. Arnau, Paral·lel, 60. 707 localitats. Salón Arnau des de 1903. Cinema entre 1904 i 1910; el 1930 s’hi fa la instal· lació sonora. Després de la guerra hi ha programa doble, fins a 18/12/1972. Español, Paral·lel, 62. 1313 localitats. Teatre des del 16/4/1892. Cinema, entre 1911 i 1917. Després d’algunes projeccions el 1920, torna a ser cinema des de 17/12/1939. Els anys 40 alterna amb teatre; els 50, només cinema; els 60, alterna de nou amb teatre; i a partir dels anys 70, només opera com a sala de teatre i espectacles. Teatro Nuevo, Paral·lel, 63. 1002-1127 localitats. Teatre del 19/6/1901. S’hi fan cine, sarsuela i varietats, entre 1907 i 1914. Nou edifici inaugurat el 1922. Reforma i cinema de reestrena, el 1948. Remodelació com a Nuevo Cinerama el 10/12/1958. Amb un sistema especial de projecció i de so. Potser l’època millor de cap de les sales del Paral·lel, ja que venien espectadors de Catalunya i d’altres zones de


Teatro Nuevo Cinerama

Gran Cinematógrafo Espanya

l’estat. Cada programa durava més d’un any de projecció, i sempre amb la sala plena a vessar. Tancà el 1/6/1986. Pabellón Soriano, Paral·lel, 65-67. 2300 localitats. Teatre des del 22/4/1905. Entre 1910 i 1916 s’hi va fer cine, sarsuela, teatre i atraccions. Des de llavors ha estat el Teatre Victòria. Olympia, Paral·lel, 68-70. Cinematógrafo Lumière. De 1901 a 1906, quan es va produir l’incendi de l’edifici de fusta, en plena sessió de tarda de diumenge. Metensmograff, Paral·lel, 80. 200 localitats. Barraca de 1898. Una ventada se la va endur. L’empresari el va refer amb cortines, columnes de fusta, un home que l’anunciava elegantment vestit i un gran orgue que sonava des de que s’obria fins que tancava. La Pajarera Catalana, Vila i Vilà, 99. Local d’atraccions i varietats de 1899. Entre aquest any i 1906 s’hi va fer cinema amb varietats i atraccions. El 1911 passà a de· nominar-se Petit Moulin Rouge, dedicat al music-hall, i el 1939, en acabar la guerra civil, El Molino. Cerveseria La Bohemia, Paral·lel, 86. 800 localitats. Cine· ma al aire lliure a la terrassa, els estius, entre 1949 i 1975. Cómico, Paral·lel, 87. Obert com a teatre el 1905, funcionà com a cine esporàdicament el 1911 i 1925, i la temporada 1929-1930. Teatro Circo Olympia / Olimpia, Ronda de Sant Pau, 27. 6000 localitats. Sala polivalent: circ, òpera, concerts

simfònics, animals a l’escenari, piscines... S’hi va fer cinema entre 1926 i 1944. Condal, Paral·lel, 91. 2276 localitats. Obert el 1903 com a Gran Teatro Onofri, des de 1904 fou el Gran Teatro Condal. S’hi va fer cinema des d’aquest any. El 1930 s’hi instal·là equipament per a cinema sonor. L’edifici actual és de 1969; però s’hi va projectar cinema fins a 1983, en què va passar a ser sala estable de teatre. Talia / Lírico, Paral·lel, 100. 900 localitats. Tingué diverses denominacions com a teatre; però, pel que fa al cinema, fou el Lírico de 1907 a 1912; i el Talia de 1932 a 1948. Posteriorment fou el Teatre Martínez Soria. La Maravilla, Paral·lel, 106. Sala de cinema, mims, sarsu· ela, atraccions i varietats, des de 1903 a 1913. Des dels anys 50 fins a 1968, s’hi van instal·lar els Estudis Iquino. América, Paral·lel, 121. 1368 localitats. Cinema estable i de reestrena, de 1926 a 1981. Eslava, Paral·lel, 125. Fou sala de cinema de l’abril de 1924 a finals de 1925. Avenida, Paral·lel, 180. 1600 localitats. Cinema des de la seva inauguració el 1930 fins al tancament, el 1971. Tenia una terrassa per fer-hi cinema les nits d’estiu. Gran Cinematógrafo España, Plaça Espanya-Gran Via. Poca cosa se’n sap, a més que va estar obert entre 1911 i 1916 i que s’hi feien sessions contínues de 15 pel·lícules. Després fou una sala de ball. XAVIER RODRÍGUEZ

BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y Pescados, Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas, Pulpo gallego, Calamarcitos, etc... Extensa bodega

www.omeular.es

MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74

PARAL.LEL OH!

5


El Paral·lel fa ‘via’ cap a la independència L’avinguda serà un dels escenaris de reivindicació independentista en la cadena humana que prepara l’ANC per la Diada de l’11 de setembre Els ulls del Paral·lel estan acostumats a veure tot tipus de manifestacions artístiques. Però de cara a la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre, l’avinguda de l’oci, el teatre i les plomes, la més desvergonyida de la ciutat, es deixarà portar per l’anhel nacional català. Dels 400 quilòmetres de cadena humana que pretén teixir l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) des de l’Al· canar fins al Pertús, el Paral·lel haurà d’omplir de gent els seus 2 quilòmetres de longitud. I és que dels més de 700 trams en què l’ANC ha dividit el traçat de la Via Catalana —nom amb què es denomina la cadena humana— el Paral·lel en té assignats cinc. L’entitat Poble-sec per la Independència, la branca de l’ANC al Poble-sec, té el compromís d’omplir-ne tres d’aquests cinc trams i, per aconseguir-ho, aportarà 295 persones a la Via Catalana. Per a Víctor Acedo, portaveu de l’entitat, els barris de la ciutat tenen un paper cabdal en el procés que ha endegat el poble de Catalunya i, en concret, en fer que la Via Catalana sigui un èxit. “A Catalunya, la força del moviment independentista ve de la gent, de la societat civil: és un moviment de base que ja ve del voluntariat de les consultes populars sobre la independència”. De cara a la cita de l’11 de setembre, explica que és un repte organit· zatiu “de grans dimensions”, però es mostra convençut de “l’èxit que tindrà la iniciativa”, tot i que “implica portar un control exhaustiu de la llista de les persones i entitats apuntades, mirar de guarnir el carrer amb estelades de gran mida i col·locar altaveus en llocs significatius”. El traçat de la Via a Barcelona Després de l’èxit de la manifestació de la Diada de 2012, la cadena humana és el següent repte de l’ANC, que ha de servir per consolidar la celebració d’un refe· rèndum d’autodeterminació l’any 2014. La mobilització començarà a la significativa hora de les 17.14 h del 6 PARAL.LEL OH!

Carme Forcadell, presidenta de l’ANC

proper 11 de setembre. Barcelona serà l’escenari d’una cinquantena de trams, dels més de 700 que tindrà la Via Catalana. En concret, està previst que la cadena humana entri a la ciutat per la carretera de Collblanc i el carrer de Sants. Més endavant, circularà per la plaça d’Espanya i es desplegarà per l’avinguda del Paral·lel fins arribar al mar. Després, la Via Catalana recorrerà el Front Marítim fins al Fòrum i l’avinguda Diagonal. El traçat passarà per llocs emblemàtics de la ciutat, com ara la Sagrada Família, la Catedral, la Rambla, la plaça de Catalunya, el passeig de Gràcia i el Camp Nou. També se situarà davant de les principals institucions polítiques, com ara el Parlament, el Palau de la Generalitat o la plaça de Sant Jaume. Dret a decidir o independència? A falta de pocs dies per a la cita, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha deixat clar als partits polítics catalans que el lema de la iniciativa és del tot immuta· ble: “Via Catalana cap a la Independència”. De manera


que, qui hi vulgui formar part, serà per demanar d’una manera clara un Estat propi. Aquest ha estat i serà el principal argument de discrepància d’alguns partits que, tot i defensar el dret a decidir, no són independentistes. És el cas del Partit dels Socialistes de Catalunya, Unió Democràtica i d’ICV-EUiA, més enllà de les postures bel· ligerants del Partit Popular i Ciutadans. “Ens agradaria molt que el PSC, ICV-EUiA i Unió arribessin a veure la independència del país com el que és: una condició sine qua non per a poder resoldre els problemes socials que patim”, explica Acedo. “També celebraríem que Unió i PSC estiguessin escrupolosament compromesos amb l’anomenat “dret a decidir”: el dret a l’autodetermina· ció”. En aquest sentit, el portaveu de Poble-sec per la Independència, creu que els partits, en el seu conjunt, “no han deixat d’anar arrossegats pel moviment popular i que s’estan complint els compromisos establerts després de les darreres eleccions”.

COCINA CATALANA DE AUTOR

Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada

Algunas de nuestras especialidades: Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc. Extenso surtido en tapas, a destacar: los calamares a la romana y las patatas bravas NUEVA CARTA DE TAPAS

Menú mediodía: Lun. a Vie. 10,95E Sáb. y Dom. 17,95E SALÓN PRIVADO PARA CELEBRACIONES

Víctor Acedo, portaveu de Poble-sec per la Independència

Tot i que s’ha volgut descentralitzar la mobilitza· ció —la Via Catalana creuarà fins a 86 municipis— i fer-la arribar a més comarques, Barcelona serà la capital que més trams acollirà. Una dada significativa de les pretensions internacionals de la convocatòria ho són els més de 800 fotògrafs que immortalitzaran l’acte. Amb les imatges dels participants recollides es pretén crear la fotografia més llarga del món. Com ha explicat Forcadell, la Via Catalana vol esdevenir una “gran demostració d’unitat” que aconsegueixi “un gran impacte mediàtic i polític internacional”. El Paral·lel en serà un testimoni privilegiat. J.M.

Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres) Tels. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranega.es

Perfumeria Cosmètica P. BRUGUERA

Kanebo Carita Guerlain Orlane Nuxe

Bulgari Kenzo Lalique Givenchy Cartier

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelona pbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

PARAL.LEL OH!

7


L’entrevista Marc Crehuet

Marc Crehuet (Santander, 1978) és director i guionista. Actualment es troba en un moment prolífic de la seva carrera. Entre d’altres, ha escrit i dirigit la sèrie ‘Pop ràpid’ de la que s’acaba d’emetre la segona temporada a TV3 i, després de l’èxit aconseguit a la sala Flyhart, es troba al teatre BARTS del Paral·lel amb l’obra escrita i dirigida per ell mateix, ‘El rei borni’. Una comèdia negra sobre l’encontre casual en un sopar d’un mosso antiavalots i un noi al que va deixar borni després de llançar-li una pilota de goma durant una manifestació. Com ha estat el teu camí en el sector audiovisual i teatral, que tantes dificultats està passant darrerament? És una lluita constant, porto anys picant pedra, perquè costa. Jo vaig començar com a guionista de la sèrie ‘Àngels i Sants’. Va ser una mica com la meva mili. En realitat mai he deixat de tenir o de buscar-me encàrrecs. El que passa és que el sector teatral el conec menys, però l’audiovisual és difícil. És bastant tancat. Potser ara s’està obrint una mica més, però no massa i això salta a la vista. Han hagut una sèrie de productores que han treballat molt i no hi havia una manera clara d’entrar. Cadascú ha fet una mica el que ha pogut. En el meu cas he estat baixant de categoria per poder fer el que vull i poder-me fer un book, una sèrie de projectes que ensenyar i aprendre jo mateix. En el cas dels programes per la Xarxa de Televi· sions Locals, com hi havia pocs diners, t’obligava a fer de tot. Jo escrivia el guió, dirigia els actors, i al mateix temps muntava i feia les músiques, la qual cosa et dóna una visió global: des de la idea i fins a la distribució. Què t’agrada més, la direcció o el guió? En el cas d’escriure ho he fet tota la vida. Sempre m’ha agradat i m’ho passo bé. I la direcció també. És igual de 8 PARAL.LEL OH!

Foto: Eva Macia

‘‘Necessito la distància irònica per acostar-me als temes’’

Marc Crehuet, director i guionista

vocacional, perquè als 12 anys ja volia fer cine. Malgrat que sigui l’únic que no he fet encara. He fet curtmetratges, però no he fet cap peli. Però el que m’agrada realment és explicar històries. Cada format exigeix unes coses i et dóna unes satisfaccions o unes altres, però de fons és el mateix: fer ficció, explicar històries, crear nous mons. Dius que no has fet cap llargmetratge, però en tens un en projecte. Sí, tinc en ment una idea potent i haig de trobar temps per escriure-la i després recursos per fer-la. Fer una sèrie a televisió obliga a tenir uns terminis de treball ajustats, molt diferents als del cinema o el teatre. A mi em va bé tenir terminis i he tingut la sort de tenir-los sempre. M’agrada tenir un timing, però també veig que està bé tenir temps i poder pensar les coses. Ja no només pels resultats sinó per tu, per poder viure-les amb una certa tranquil·litat. Però està bé posar-se terminis, perquè sinó no acabaríem mai de voler-ho perfeccionar. I és un error perquè, i això ho he viscut, si s’allarguen molt les coses, pots canviar-ho absolutament tot, perquè tu vas canviant. El temps va passant, i hi ha inputs de fora di· ferents. A més, un cop l’has escrit hi ha un altre procés


d’escriptura, què és el treball amb els actors. En el fons és reescriure matisos, personatges. En l’audiovisual no tens tant de temps durant el rodatge, però sí el tens en el muntatge i reescrius també. Quina és la teva relació amb l’humor, tan present en les teves obres? La reflexió que he fet últimament és que no pretenc fer hu· mor, és que necessito la distància irònica per acostar-me als temes. Quan vaig començar a escriure amb llibertat em sortia el gènere humorístic. Fins i tot quan pretenia fer coses més serioses. Havia de posar algun tipus de broma, havia de distanciar-me del que estava dient, sinó no m’ho acabava de creure. ‘El rei borni’ és la cosa més dramàtica que he escrit, tot i ser una comèdia i que la gent rigui molt, però té un rere fons cru, que no s’amaga. Fas que el públic reflexioni sobre el nostre sistema. Crec que estem en un moment en que està agonitzant un tipus de sistema i necessitem replantejar-nos les coses i l’obra és una invitació a pensar respostes. Creus que el cas de l’Esther Quintana ha contribuït a l’èxit d’espectadors de l’obra? Doncs no ho sé. Jo la vaig escriure abans. ‘El rei borni’ és una comèdia negra, però que no vol passar per sobre de les emocions dels personatges. La intenció no és fri· volitzar i crec que ho hem aconseguit. Em feia por ferir la sensibilitat de gent que hagués patit aquests casos, però em va venir a veure una persona que li havia passat el mateix: havia perdut un ull a una manifestació, i l’obra li va agradar molt. Escriure-la ha fet canviar el teu punt de vista sobre el conflicte? En algun punt, però no massa. Això passa perquè la

COCKTAIL BAR

TALLERS, 1 esq. Rambles Tel. 93 318 95 92

B O A D A S

Cartell de l’obra que es representa al BARTS del Paral·lel

indignació, com deia Stéphane Hessel, és un sentiment que s’aguanta en el temps. Quan la vaig escriure, vaig començar molt des de la indignació i després em vaig anar calmant i fent un treball més racional d’intentar entendre, o com a mínim mirar, quin són els altres punts de vista. Un dels protagonistes és un antiavalots. El primer que em va venir al cap és què pensa un antia· valots quan fa això a aquesta persona. Té algun tipus de càrrec de consciència? No vaig poder parlar amb cap antiavalots, ho vaig intentar, però no ho vaig acon· seguir, però sí que pots fer un treball d’imaginació per intentar entendre què és el que passa; i evidentment és un personatge, no són tots els antiavalots. Però és un personatge i té una feina molt concreta que marca molt una personalitat. Quins són els teus referents? A nivell de teatre m’agrada molt Dario Fo. A nivell de sèries Larry David, Louis C. K., Ricky Gervais... fan comèdia ac· tual, a nivell de sitcom. Però sóc molt obert i molt eclèctic. Va variant molt les coses en les que em fixo. Com és treballar a la sala Barts? Molt còmode. La porten els de la casa El Terrat, amb els que fa temps que tinc relació per coses que mai havien acabat de quallar. Estic molt content de per fi poder fer alguna cosa en col·laboració amb ells. I el Barts em sembla molt bé com a espai. Em sento còmode perquè m’agraden les noves propostes, i també el fet d’inaugurar la drama· túrgia a aquest teatre on s’han fet sobre tot monòlegs i altres espectacles. MARTA TELLO PARAL.LEL OH! 9


Salut / Com abaixar la pressió arterial La hipertensió és l’elevació continuada de les xifres de pressió arterial (PA): la sistòlica (màxima) i la diastòlica (mínima). Una persona és hipertensa si té repetidament una pressió arterial igual a 140 i/o 90 mmHg o més. • Reduint el pes La pèrdua de pes, sobretot en les persones amb obesitat, redueix la pressió arterial. Una reducció de 4 a 5 kg de pes ja repercuteix favorablement en una disminució de la PA. • Reducció de la sal Cal acostumar el paladar als menjars amb poca sal. Per acostumar-s’hi, hi ha una sèrie de recursos: evitar aliments precuinats (pastilles de brou, patates fregides, salses comercials, etc.). També cal evitar els embotits, les conserves, salaons i els fumats i emprar la sal en el procés de cocció. Cal tenir cura de la presentació dels aliments, cuinar al vapor, a la planxa o estofats, utilitzar oli d’oliva que és més gustós o olis perfumats amb all, orenga... • Activitat física regular Cal que la feu de forma regular: un passeig a pas lleu· ger de 35 a 45 minuts tres o més dies de la setmana o altres activitats equivalents com ara ballar, anar en bicicleta o nedar. Si teniu alguna limitació física, cal que consulteu el tipus d’exercici amb l’equip mèdic. • Reducció del consum d’alcohol És aconsellable moderar-ne l’ús i consultar qualsevol

aspecte relacionat amb l’alcohol amb l’equip mèdic. • Cal deixar de fumar Deixar de fumar, juntament amb el control de la pressió arterial, repercutirà beneficiosament en la vostra salut. • Cal prendre la medicació En una part de les persones amb hipertensió, les mo· dificacions de I’estil de vida que s’han comentat són suficients. En altres persones amb hipertensió no són suficients i han de prendre fàrmacs.

Distribuidor independiente: Tels. 93 441 59 86 • 639 23 40 89 www.beneficiosdelaloe.myflpbiz.com • aloeveramrflp@telefonica.net Es el mayor cultivador, productor y distribuidor de productos de aloe en el mundo desde 1978. En el año 2012 las ventas aumentaron un 4% en más de 150 productos y se vendieron 28 millones de botellas de zumo de aloe. La estabilización y la pureza en todos los productos garantizan la calidad en 150 países del mundo. Venta de productos y oportunidad de distribución independiente. Tres sellos mundiales garantizan la calidad de los productos FOREVER

10 PARAL.LEL OH!


NOU DE LA RAMBLA, 109-111 PARAL·LEL, 61 TEL. 93 329 01 28

Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves) de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)

RISTORANTE - PIZZERIA

La Bella Napoli Forno a legna Pizza da portare Todos los días de 13,30 a 16h. y de 20,30 a 24h.

Villarroel, 101 (junto Aragó) Reservas: Teléfono 93 454 70 56

ROSTISSERIA PIZZERIA Menjars preparats a qualsevol hora

MENÚ a 6 i 6,95 E C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a divendres de 12 a 16 h. i de 18 a 22 h. Dissabtes, diumengesi dilluns de 12 a 17 h.

Visiteu la web del Si us voleu anunciar: Tel. 699 27 18 25 Tel. 699 73 97 79

zonasec@hotmail.com

Publicació del Poble-sec

www.zonasec.cat

PARAL.LEL OH! 11


Cartellera de Teatre al Paral·lel TEATRE CONDAL

El diario de Adán y Eva (del 12 set. al 20 oct.)

TEATRE APOLO www.teatreapolo.com Yo, Quevedo (del 19 setembre al 6 octubre)

EL MOLINO

BARTS

www.teatrecondal.cat

www.elmolinobcn.com

Life is a cabaret (a partir del 5 de setembre) Lunch Show (dmc. a dge. a les 14h) (sota petició)

TEATRE VICTÒRIA

www.barts.cat (antic Artèria Paral·lel)

El rei borni (fins el 12 de setembre) Mummenschanz (del 18 al 29 setembre) Revolver (dijous 3 d’octubre)

www.teatrevictoria.com

Cançó d’amor i de guerra (de l’11 al 15 setembre) TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com La tabernera del puerto (del 18 al 29 setembre) Los días felices (del 4 al 8 de setembre) La Família Irreal (torna a partir del 17 d’octubre) Show cost (del 12 al 15 de setembre)

Tancat diumenges i dilluns

Vallhonrat, 28 • Tel. 93 325 85 38 (Poble-sec, tocant a pl. Sta. Madrona)

Carpaccio de bacallà, anxoves, seitons, arengada de vinagre, gambes salades, cargols punxencs, moixama, musclos, esqueixada de bacallà, escopinyes de gallet, navalles, cloïses, ostres, percebes, nècores, boques...

Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplars Carrer d’Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79 E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric Mestres Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres Col·laboradors: Xavier Rodríguez, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC) Fotografia: Eva Macia / Ana Inés Fernández • Il·lustracions: David Vila Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Grup La Veu Creative, SL PUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.com PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

12 PARAL.LEL OH!


bar•tapeo•cerveseria NUESTRO PLATO ESTRELLA: Los huevos estrellados con chorizo de León

¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL! Abiertos hasta las 2 de la madrugada AV. PARAL·LEL, 130 TEL. 93 443 85 26 AV. PARAL·LEL, 200 TEL. 93 425 38 63

PRESENTA EN SEPTIEMBRE (en exclusiva)

todos los jueves, tarde y noche

LOS CATINOS

La Chatta

viernes, tarde y noche

Orquesta

sábados y domingos, tarde y noche

y los domingos noche

ORQUESTA

MILLENNIUM

Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)

La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17 PARAL.LEL OH! 13


Els fogons de... Rincón Persa

El primer restaurant persa de Barcelona

Façana del restaurant Rincón Persa (Floridablanca, 85)

fet amb pollastre, nous, sirop de granada i safrà; o el Cheló Kebab Soltaní, una brotxeta de filet de vedella amb tomàquets rostits, anomenat d’aquesta manera perquè era el plat que prenia el sultà. Les postres són d’allò més suggerent, es poden trobar gelats de gustos exòtics com pètals de rosa, violeta, menta fresca, gingebre o sèsam. El divendres i dissabtes es pot gaudir, a més, d’un espectacle de dansa del ventre. Al Rincón Persa es pot menjar de gust per un preu mig de 20-25 euros. REDACCIÓ

Foto: Rincón Persa

Foto: Rincón Persa

El Rincón Persa porta 13 anys oferint cuina tradici· onal i seguint una de les màximes de la gastronomia persa, que ens revela Tury Shams, propietari d’aquest magnífic restaurant: l’essència de la gastronomia s’aconsegueix amb plats que tinguin tres ingredients, bon sabor, bona olor i bon color. Per cuinar els plats que provenen d’una de les gastro· nomies més antigues del món, al Rincón Persa respecten una elaboració lenta i tracten cada ingredient amb la cura i matisos corresponent a cada recepta, a més, cuinen amb utensilis i molts dels ingredients portats del propi Iran. Tury Shams destaca de la seva cuina que és molt equilibrada, “no sobra ni falta cap ingredient”, de manera que és molt ben acceptada per l’organisme de qualsevol persona. Els plats del Rincón Persa senten bé, a part de ser molt gustosos per a qualsevol paladar. Així es poden trobar entrants com el Kashk o Badenyún, fet a base d’albergínia amb salsa de formatge curat persa, oli de menta i nous; plats com el Khoreshe Fesenyún,

Foto: Eva Macia

C. Floridablanca, 85 / Tel. 93 425 59 96 Obert de dimarts a diumenge al migdia www.rinconpersa.com

14 PARAL.LEL OH!

Espectacle de dansa del ventre

Tury Shams amb una mostra gastronòmica del restaurant


TAPAS Y CARTA. ARROCES, CARNES Y PESCADOS. MENÚS PARA GRUPOS.

Parlament, 34 • Tel. 93 329 68 62

COCINA MEDITERRÁNEA Martes, Miércoles y Jueves de 10 a 24 h. Viernes de 10 a 2 h. Sábados de 11 a 2 h. Domingos de 11 a 24 h. Lunes cerrado

Menú diario: 9,95 E Menú Sábados: 10,95 E Noches y Festivos: Tapas y Carta

MÁS DE 40 TIPOS DE GINEBRA 15 DE TÓNICAS 20 DE CÓCTELES Y 30 DE CERVEZAS

Disfruta con nosotros de todos los partidos del BARÇA y más. LIGA&CHAMPIONS con

PROMOCIONES www.restauranteterramarbarcelona.es facebook.com/terramarbarcelona Y MÁS EN:

ANTIC CAFÈ ESPANYOL Cuina de mercat a la carta i tapes Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat, postres i cava 9,10 E Menú especial festius amb cava 14 E Obert tots els dies. Horari continu. Recentment reformat. Nou saló fins a 100 persones. Celebracions

Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221

PARAL.LEL OH! 15


16 PARAL.LEL OH!


Paralleloh 17 set2013