Issuu on Google+

ACTIVITATS Elaboreu una recepta de cuina d’una amanida amb tots els ingredients que us vinguin de gust . Tingueu en compte que heu de marcar l’ordre i utilizar els temps verbals adequats.

INGREDIENTS: (per 6 persones) • 200 g de pernil dolç • 3 ous durs • 3 tomàquets d'amanir • 1 cullerada sopera de ceba picada • 1 cullerada sopera de julivert picat • 1 cogombre mitjà • Maionesa • Sal • 1 pot d'Espàrrecs PREPARACIÓ: • Escórrer els espàrrecs. • Tallar els espàrrecs en trossos de 3 cm. Es talla el pernil a daus. • Rentar els tomàquets, i es tallen en trossos petits i salar-los. Reservar-los perquè deixin anar la seva aigua. • Pelar el cogombre i fer el mateix procés que amb els tomàquets. • Trinxar la meitat dels ous durs en un bol, al que s'hi afegiran els espàrrecs, el pernil, els tomàquets, el cogombre, mitja cullerada de julivert i la ceba. • Remenar amb la maionesa i ho deixar-ho reposar a la nevera durant una hora. • Per servir-ho ho es pot acompanyar amb la resta de l'ou dur tallat en rodanxes i empolvorar amb el julivert. Després busqueu a Internet o a una enciclopedia información sobre l’origen sobre l’origen dels productes que heu triat i situeu-los en un mapa. Pernil dolç: procedeix del porc de raça ibèrica. Les principals característiques que el distingeixen en la seva qualitat deriven de la puresa de la raça dels animals, de la cria en règim extensiu de llibertat del porc ibèric en deveses arbrades on puguin moure's, de l'alimentació i de la curació del pernil, que sol estendre entre els 8 a 36 mesos. El pernil ibèric es distingeix de la resta per la seva textura, aroma i sabor singulars i distingibles encara que el sabor varia segons el grau de gla que hagi menjat el porc, i de l'exercici que hagi fet.

Ous: A Espanya, el 98,5% de les gallines ponedores s'allotgen en naus tancades, dissenyades i equipades per a un control sanitari efectiu, fàcils de netejar i que garanteixen un accés directe i continu a l'alimentació. El pinso es compon de cereals, soja, vitamines i minerals, per tant, és un aliment natural i totes les gallines s'alimenten amb ell.

Tomàquets: L'origen de la planta silvestre és dins la zona compresa entre el nord de Xile, el Perú i l'Equador, i va ser a Mèxic on és va domesticar i cultivar per primera vegada ja abans de l'arribada dels conqueridors Espanyols. El nom del fruit deriva de la paraula nàhuatl tomatl. Actualment és un ingredient imprescindible de la cuina mediterrània.


Ceba: L'origen primari de la ceba es localitza a l'Àsia central, i com a centre secundari la Mediterrània, ja que es tracta d'una de les hortalisses de consum més antiga. Les primeres referències es remunten cap a 3200 aC ja que va ser molt conreada pels egipcis, grecs i romans. Durant l'Edat Mitjana el seu cultiu es va desenvolupar en els països mediterranis, on es van seleccionar les varietats de bulb gran, que van donar origen a les varietats modernes.

Julivert: Comença fa 11.000 anys, entre els rius Tigris i Eufrates, quan s'oferien als déus per fer propici el clima per a la collita. En la història s'han utilitzat per cuinar i com a medicina natural, és recomanable usar fresques Es recullen abans de la floració, perquè tenen més força. Quan s'usen herbes fresques, és millor picar just abans que es vagin a utilitzar, i convé tirar al menjar quan s'acabi la cocció la cocció, perquè la calor fa que perdin fragància. Es pot repartir les herbes fresques crues per sobre dels plats acabats, o barrejar amb el menjar. Per picar a fina juliana amb facilitat, hi ha un truc: Es posen dins d'un got i es tallen amb tisores. Cogombre: El cogombre és el fruit en baia procedent d'una planta herbàcia que rep el seu mateix nom. Pertany a la família de les Cucurbitàcies. Sota aquest nom s'engloben unes 850 espècies de plantes, gairebé totes herbàcies, enfiladisses o reptants, que produeixen fruits molt grans i protegits per una escorça ferma. Fruites com la síndria i el meló pertanyen, juntament amb hortalisses tan comuns com el carbassó o la carbassa, a aquesta mateixa família.

Maionesa: La salsa maionesa, a més del seu exquisit sabor i la seva gran popularitat, té la particularitat d'haver provocat enceses polèmiques a causa del seu nom i origen. El seu origen ha causat controvèrsia entre escriptors i historiadors gastronòmics. Alguns han tractat de trobar a través de les seves arrels etimològiques i altres per fets històrics. Encara que l'origen és incert, una de les teories més esmentades diu que en la Guerra dels Set Anys (1756-1760), els francesos van atacar la fortalesa anglesa de Saint Philip, al port de Maó, capital de l'illa de Menorca. L'operació estava a càrrec del famós Duc de Richelieu i l'atac el va portar a terme el Coronel Rochambeau. Per celebrar la gran victòria Richelieu va oferir un banquet en honor seu. El menú va incloure una salsa creada pel cuiner de Richelieu, amb crema i ou. Diuen que com no havia crema la va fer amb oli d'oliva i ou, creant així una nova salsa de gran acceptació. En honor a la victòria al port de Maó, va ser anomenada "Mahonnaise", i després va canviar per "Mayonnaise" i en català va quedar com Maionesa.

Sal: La sal és el condiment més antic USAT mai per la humanitat i la seua importància per a la vida és tan gran que ha Marcat el desenvolupament de la història en diverses fases. És possible que el primer tractat conegut sobre la sal apareguera publicat a la Xina Pels volts de l'any 2700 aC.

Espàrrecs: Els espàrrecs són tiges joves i tendres de l'esparreguera, planta herbàcia de la família de les Liliàcies que arriba fins metre i mig d'alçada. A aquesta família pertanyen també altres vegetals com les cebes i els porros. No obstant això, l'espàrrec no s'assembla a ells ni té el mateix sabor. Moltes de les plantes d'aquesta família, pertanyents a gèneres diversos, formen bulbs o engrossiments subterranis de la tija, i totes elles són riques en olis essencials sulfurats molt volàtils i d'efectes beneficiosos per a la salut.


T: tomaquets O:ous P: pernil M: maionesa E:esparrecs J:julivert S:sal C:ceba ACTIVITATS 1. És una noia morena ,amb la cara rodona i els cabells llargs i llisos, porta el serrell una mica llarg i llisos, porta el serell una mica llarg i desfilat. El seu pare era original d’Algeria, peró ella va neixer a París. És atractiu. (Isabela Adjani). 2. És un noi morè amb el cabell arrissat. Vesteix una samarreta de color taronja. Va neixer a Amsterdam, tot i que la seva família provenía de Surinam.És futbolista. (Patrick Kluivert).


3. És un noi que porta el cabell curt, vesteix una samarreta blava, del coll li penja una medalla i enlaira un trofeu. Va neixer a Marsella, de pares algerians. És futbolista. ( Zinedine Zidane). 4. És una dona alta i prima, porta el cabell llarg i és castanya, vesteix una brusa i pantalons. Va neixer a Montevideo (Uruguai) i viu a Madrid. És escriptora. (Carmen Posadas). 5. És morè, té el cabell curt i porta bigoti, va disfressat amb una corona i una capa. Va neixer a Zanzíbar (Tanzánia). Va viure uns anys a l’Índia. Va ser cantant i líder de Queen. (Freddie Mercury)

Redacta un text narratiu (basat en la realitat o de pura intentiva ) en el qual tracteu el tema de la migració/intercultularitat

Texta narratiu Vaig arribar desde Pakistan fa 2 anys, vaig vindre amb la meva mare, 2 anys mes tard va vindre el meu paré. Ens va costar la vida en Espanya perque no sabiem parlar la meva mare no sabia parlar res i no va trobar treball, sort que teniem el nostre tiet aquí perque sino estariem arruinats de veritat. El meu Pare va trobar una feina de camarer amb una jornada de 16 hores perque encara no teniem papers. Després el meu tiet va trobar un contracte de feina i se’l va donar al meu pare i 6 mesos més tard el meu paré li van donar els papers, aixó volia dir que si el meu pare te papers que jo i la meva mare tambe tendría papers. Vaig arribar anar a l’Institut peró la gente m pegava em deia de tot. Peró vaig ser molt fort i vaig resistir. Després la gent es va aburrir i ja no m’insultava després d’un any ens van donar els papers, i la meva mare va trobar treball.

.


INTERCULTURALITAT