Issuu on Google+

Primera edició, exemplar gratuït

Evo Iluro Contingut :

A la nostra revista fem un repàs des dels orígens de la industrialització a Mataró, al segle XIX, repassem a fons el cas de Can Fàbregas i de Caralt i mostrem les pautes en les que es mou el nou model econòmic del segle XXI amb el Tecnocampus.


Pàgina 2

EDITORIAL

Introducció a la revista Evo Iluro De la industrialització al Tecnocampus Mataró ha estat des dels inicis de la industrialització a Catalunya una ciutat amb moltes fàbriques, on la major part de la població treballava en aquest sector d’activitat. Les crisis econòmiques de finals del segle XX, la dels anys 70 i després la de principis dels anys 90, van anar perjudicant, i molt, aquest teixit industrial que havia estat el tret característic bàsic d’aquesta ciutat. Una demostració única a Catalunya d’aquesta destrucció de la indústria és l’e-

xemple del que ha passat amb una fàbrica paperera que tenia Mataró, Fàbregas i de Caralt. Aquesta fàbrica va quedar tancada, situada on ara és el centre de la ciutat. El procés de terciarització de l’economia mataronina va fer pensar als coneguts magatzems de la cadena El Corte Inglés d’obrir un centre a Mataró, i l’Ajuntament va veure una oportunitat de millorar el centre de la ciutat ubicant els magatzems on hi havia l’antiga fàbrica sense ús.

Això ha portat a una història ben curiosa de trasllat d’aquest edifici antic. Mataró, però, no vol renunciar al seu esperit emprenedor, i ara que la indústria tradicional ha desaparegut, busca una transformació intentant lligar el creixement econòmic amb la posta en marxa del complex universitari i viver d’empreses Tecnocampus, que comença a donar bons resultats amb models d’empreses lligades al coneixement i les noves tecnologies.


Página 3

Primera edició, exemplar gratuït

INDUSTRIALITZACIÓ

Mataró al s. XIX Durant el segon terç del segle XIX, la mecanització de la indústria tèxtil va avançar considerablement a Catalunya. La indústria cotonera va ser l’encarregada d’iniciar el procés d’industrialització i va acabar arrossegant la modernització del conjunt de la indústria tèxtil. Als anys 60 del segle XIX ja hi havia millores en la modernització i mecanització

del procés productiu de la indústria cotonera. La producció en massa d’articles de punt havia d’oferir al mercat articles que tradicionalment s’havien realitzat dins de l’esfera de la producció domèstica i artesanalment. Es tracta de crear un mercat de productes que havien de tenir un consum massiu. Per tant, no es tractava d’articles nous Calella i Canet de Mar – generaven el 63 % del valor de la producció del gènere de punt català. La ciutat de Mataró ja era el principal nucli d’ Espanya, que quasi quadruplicava el valor de la producció de gènere de punt de la ciutat de Barcelona. La comarca del Maresme es va configurant a partir de la modernització de la

sinó de l’ampliació del mercat per arribar a molta població. La modernització de la indústria cotonera va comportar canvis importants en la seva localització dins del Principat. Si a la darreria del s. XVIII la manufactura estava dispersa pel territori, tot i que es trobava fortament arrelada a Olot i rodalies, durant la segona meitat indústria del gènere de punt, ja que fou precisament en aquesta àrea on es lidera la mecanització d’aquesta branca de la indústria tèxtil, i, concretament aquest procés s’inicia a la ciutat de Mataró. Destaca l’empresa de Gaietà Marfà, que amb 22 bateries era l’empresa que concentrava un major

del s. XIX la mecanització del punt va fer que sorgís aquesta indústria al Maresme. Des de l’any 1881 fins 1898, s’instal·len a Mataró més de 55 motors, en 53 fàbriques, 20 de les quals de nova creació. Tot i que des de mitjans del segle XIX ja es treballava el punt amb teler circular, a més del tradicinombre d’aquest modern teler de punt. Aquesta empresa fou pionera en la mecanització del tissatge de punt i havia d’esdevenir la major empresa de gènere de punt d’Espanya abans de la Guerra Civil de 1936.

onal teler quadrat, a partir de la dècada dels anys setanta del XIX comença a difondre’s l’ús de les bateries. A la matrícula industrial de Mataró de 1881 consten 327 telers de punt, dels quals 64 eren bateries ( 20% ). Al 1923 la industrialització del Maresme ja era un fet consolidat. Només tres localitats - Mataró,


Página 4

INDUSTRIALITZACIÓ

Per veure la taula de treballadors captura el següent Codi QR amb el teu smartphone o fes-hi click a sobre

Reportatge: Mataró als anys 30’ i 40’ La principal riquesa productiva de Mataró entre 1930 i 1940 era la indústria del gènere de punt, que englobava més nombre de treballadors que qualsevol altra activitat. Aquesta indústria té el seu origen en l’activitat industrial del tèxtil de filats i teixits al segle XVIII i va ser a mitjans del s. XIX que, amb els suports dels aranzels proteccionistes, que impedien l’entrada de pro-

ductes procedents de l’estranger, es van crear la gran majoria de fabriques tèxtils de tipus familiar. Aquesta indústria va passar per diverses crisis: la de finals del s. XIX i la de després de la segona Guerra Mundial, fins a arribar als anys quaranta, en què la indústria tèxtil, i dins d’aquesta la del gènere de punt, tot i la seva in-

Segons les dades de la taula anterior i tal com assenyala J. Llovet, el pes més gran de la producció en aquells moments requeia en les fàbriques de més de 500 treballadors, com Marfà, Gassol, Ymbern i Minguell, que ocupaven el 50% del personal del sector.

del punt es deu als sistemes de fabricació que hi havia a l’època caracteritzats per la poca productivitat, i també pel fet que les empreses podien mantenir unes grans plantilles de personal sense haver de suportar un cost gaire alt ja que no hi havia assegurances socials, exceptuant el retir obrer establert el 1921, l’assegurança dels accidents del treball i en el

El gran nombre de treballadors ocupats en la branca

estabilitat, continuarà estant al capdavant de la producció industrial de la ciutat de Mataró. Segons J. Llovet, historiador de Mataró, el cens econòmic de Catalunya de l’any 1936 va assenyalar la presència de 87 empreses de punt a Mataró, amb un total de 6.577 treballadors.

cas de Mataró, la quota de la Mútua Patronal que les empreses associades satisfeien per subvenir els subsidis de malaltia, maternitat i defunció. La mà d’obra treballadora de les fàbriques de gènere de punt a Mataró, des del seu començaments, va ser majoritàriament femenina.


Página 5

Cal tenir en compte que la indústria del tèxtil sempre ha anat acompanyada d’una indústria submergida, concretant-se en mà d’obra femenina que tenia una màquina repuntadora o remalladora, que permetia que es pogués fer la feina en el mateix domicili i així la dona podia tenir cura de la família amb menys dificultat, tot i que els beneficis eren molt inferiors i treballava moltes més hores. En aquells anys a Mataró completaven el sector de tèxtil una empresa de filats, una altra de teixits a la plana i cinc de tints i blanqueigs, amb un total de 630 treballa-

ques van poder treballar en la producció de samarretes, mitjons, etc. A partir del decret de col·lectivitzacions del 24 d’octubre de 1936, les indústries del gènere de punt es van organitzar dins el Sindicat Únic Fabril, Téxtil i Anexos de Mataró, i aquest sindicat en el període de la guerra va arribar a

Primera edició, exemplar gratuït

dors més, és a dir, que en el sector hi havia ocupades més de 7.000 persones.

ques més grans.

Al costat de les indústries del tèxtil cal esmentar les empreses de foneria i metal·lúrgia més significatives com Can Font, Can Roure, Gnauck. La primera era una fundició i les dues restants fabricaven maquinària per a les indústries de teixits de punt. Al costat d’aquestes empreses es van aixecar tallers de mecànica més modestos, que es dedicaven també a la reparació de telers o fabricació de peces específiques per a maquinària de fàbri-

Cal fer esment de tres fàbriques amb més de 100 treballadors en el ram del metall, cartró i vidre que completaven el sector industrial al marge del tèxtil. En el cas del vidre hi ha una cooperativa de producció anomenada Cooperativa de Cristalleries de Mataró, Fundació Ros Serra, coneguda com la Cooperativa del Forn del Vidre. Aquesta fàbrica ja feia molts anys que existia en règim cooperatiu però no es va poder legalitzar fins a l’arribada de la República, concretament l’any 1934, quan sobrepas-

tenir 5.500 afiliats/ des, els quals pràcticament en la seva majoria eren dones. Aquesta majoria es deu al fet que en el gènere de punt la gran majoria de mà d’obra era femenina i en segon lloc perquè a mesura que anaven cridant les lleves, les dones van anar ocupant els llocs de treball que amb anterioritat ocupaven els

seus companys de feina. Una vegada acabada la guerra hi va haver una temporada molt llarga de crisi, les fàbriques no podien treballar per manca de primeres matèries i de restriccions elèctriques. Les restriccions ja havien començat la segona meitat de l’any 1938. A partir de 1939, amb l’entrada del règim

sava amb escreix els 100 treballadors. Mataró era una de les ciutats de Catalunya més representativa pel seu ideari cooperativista entre les classes populars. El juliol de 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil es va iniciar la col·lectivització de les empreses i/o l’organització d’aquestes per comitès de control obrer. Aquest fou un període ple de dificultats, però en el cas de Mataró, a partir de mitjans de 1937, es va beneficiar de comandes per proveir l’exèrcit republicà i d’aquesta manera diverses fàbri-

franquista, aquesta crisi va anar acompanyada d’una política econòmica autàrquica que no va beneficiar gens els sectors productius de la ciutat. Les fàbriques més importants de gènere de punt després de la Guerra Civil van ser: Can Marfà, Can Gassol, Contexta i Fontdevila i Torres.


Página 6

SINDICATS

Sindicats i associacions professionals de l’època CNT. Confederació Nacional del Treball

Per veure les dades d’afiliats captura el següent Codi QR amb el teu smartphone o fes-hi click a sobre

L’any 1931 a Mataró com va passar també a Barcelona, la CNT era el sindicat amb més nombre d’afiliats i molt actiu en diversos rams de la producció. Com es pot veure, en aquestes dades, qua-

si la meitat de la clas- també molts dels trese obrera pertany a balladors d’altres aquest sindicat. rams en detriment de la UGT. La CNT durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera va estar il·legalitzada a diferència de la UGT. En recuperar la legalitat, va recuperar

UGT i UGSOC. (Sindicats Obrers Socialistes de Catalunya) Segons Isidre Moles, Mataró, igual que Roda de Ter i Manlleu, era una de les poblacions catalanes en què la UGT gaudia de més implantació. Hem de tenir en compte que Mataró havia estat un dels nuclis originaris d’aquesta central sindical i per tant era normal que hi mantingués un pes considerable, tot i la progressiva pèrdua d’influència en benefici de la tendència anarcosindicalista. La UGT a Mataró, poc

abans de la Segona República, tenia aquests Sindicats:

pleats Municipals · Societat de Filatura i Preparats

· Unió de Treballadors Fusters · Sindicats de Tintorers i Blanquejadors · Societat de Carreters i Cotxers · Sindicat de Producció Agrícola ·Societat d’Obrers de l’Aigua, Gas i Electricitat · Societat d’Oficis Varis (especialment Tipògrafs) · Societat de Treballadors Forners · Unió d’Obrers i Em-

Un dels dirigents més destacats de la UGT a Mataró va ser Jaume Comas Jo. Era teixidor de la fàbrica de ca l’ Asencio, va ser diputat a Corts durant la República, va ser vocal del Consell Nacional del sindical tèxtil de la UGT i representant de la UGT en el Consell de Treball de la Generalitat.


Primera edició, exemplar gratuït

Página 7

Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria A Mataró, el Centre va néixer el 1911, Es va distingir per la lluita en la millora de les condicions de vida i laborals, com també per la significativa tasca cultural a favor de la llengua. Els seus associats eren treballadors d’oficines de

les fàbriques i dels bancs de la ciutat, hi havia dependents de comerç, però no eren tant nombrosos. Segons explica Vicenç Aris, volien que s’hi associessin noies que feien de dependentes a les botigues, però era molt difícil.

En temps de la Guerra Civil va passar a dependre de la UGT arran del decret d’unificació sindical

Societats Cooperatives A Mataró, el cooperativisme ha estat tradicionalment un mitjà d’agrupació mútua i de solidaritat entre les classes populars. Com hem vist anteriorment, es van formar cooperatives de producció segons els oficis, però també hi havia cooperatives de consum que el 1927 van decidir fusionar-se i constituirse com la La Unió de Cooperatives de Mataró. En aquesta fusió es van agrupar La Protectora Mataro-

nesa, La Marítima, La Portorriqueña i l’Economat del Centre Federalista Radical. La Unió de Cooperatives de Mataró va desenvolupar una activitat molt important tot al llarg dels anys trenta, i va tenir un paper rellevant en el camp cultural de la ciutat en temps de la Segona República. A l’acabament de la Guerra Civil, la Unió de Cooperadors de Mataró tenia una

sèrie de propietats que van ser incautades per les autoritats polítiques d’aquell temps. A partir de les incautacions, no van trigar gaire a clausurar el serveis i a perseguir els cooperadors com a persones vinculades al Front Popular i, per tant, enemics del règim.

Per veure les unions de les cooperatives, captura el següent Codi QR amb el teu smartphone o fes-hi click a sobre


Página 8

PATRONAL

Societats Patronals de l’època

Aquestes societats generalment van ser fruit de l’esperit corporatiu de patrons d’oficis que sempre havien existit. En aquest temps la seva activitat va anar marcada també per una autodefensa davant les demandes obreres.

Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939), els professionals que van continuar treballant es van haver de sindicar, obligatòriament per decret, a la UGT o bé a la CNT, i alguns van ser col·lectivitzats. Per tant com a agrupacions de patrons van desaparèixer; tot i així, com a empreses familiars poca cosa va variar.


Página 9

CAS CAN FABREGAS

Entre vis ta a Joan Antoni Barón, ex alcalde de Mataró

1. Creu que Mataró està preparada per l’arribada d’un centre comercial com el Corte Inglés ? Està preparada però ha de fer molts deures. S’han de reformar els carrers del centre per lligar el Corte Inglés amb els negocis del centre i així fomentar l’activitat econòmica

Primera edició, exemplar gratuït

Per llegir la introducció a l’entevista captura el següent Codi QR amb el teu smartphone o fes-hi click a sobre

2. Per què es considera que la fàbrica sigui tan important per Mataró ? Hi ha més fàbriques de la mateixa època que es conservin ? L’any 2000 va ser catalogada, però podria haver estat una altra qualsevol com per exemple la Nau Gaudí, la Can Font de Vila que també estan protegides. Però no va ser pel seu valor arquitectònic, sinó, pel valor històric 3. Per què la plataforma “Salvem Can Fàbregas i Caralt” s’oposaven a la construcció del Corte Inglés tot i sabent que ajudaria a l’economia de Mataró ? Jo això no ho sé, això es cosa d’ells. Però si hi va haver molta gent que s’oposava a la construcció del Corte Inglés. La podem dividir en quatre grups: Els conservadors, que volien conservar la fàbrica, la gent preocupada pel seu negoci, la gent que tenia por perquè canviés la cuitat, i la gent amb interès polític, que van posar tots els pals possibles per retardar l’arribada del Corte Inglés 4. Quin cost va representar traslladar la fàbrica ?

Del Corte Inglés 10. Qui va decidir que el Corte Inglés havia d’anar on estava can Fàbregas? L’Ajuntament, perquè era més fàcil, més avantatjós i perquè era molt difícil muntar-lo en altres llocs per culpa dels terrenys 11. Era important mantenir can Fàbregas a la ciutat? Per que? No, perquè es tenia que derrocar igualment per fer aparcaments 12. Es va pensar alguna vegada en deixar córrer la construcció del Corte Inglés per les protestes? No, perquè estàvem convençuts que faria molts beneficis. 13. Els informes diuen que només el desmuntatge de la xemeneia i el muntatge ha costat 1,5 milions d’euros. No es podria haver invertit aquests diners en altres coses més importants?

82 milions d’euros, trasllat més reconstrucció

No, perquè els diners que es gastarà en el muntatge es pensa que els pagaran l’operadors i no els mataronins.

5. Pensa que l’arribada del Corte Inglés cobrirà les despeses del trasllat de Can Fàbregas ?

14. Quina inversió ha de fer o ha fet l’Ajuntament per què vinguí el Corte Inglés a Mataró?

Es creu que si, a més, els diners s’intenta que els pagui l’operador, però només la llicència d’obra costa 1 milió d’euros

Cap, només s’havia d’ arreglar una mica els terrenys per vendre’ls al Corte Inglés

6. Es va ressentir el pressupost de l’Ajuntament amb el cost que va suposar el desmuntatge de Can Fàbregas ?

15. Com veu la imputació del fiscal a l’alcalde pel trasllat? Quines són les raons per les quals hi havia una querella contra l’exalcalde i el regidor d’urbanisme?

No, l’Ajuntament ja ha cobrat el que havia de cobrar 7. Ha sentit parlar dels rumors que diuen que el Corte Inglés traspassarà treballadors d’altres centres comercials seus a Mataró a causa del que ha trigat la cuitat a desencallar el tema ?

Primer el fiscal no va dir res fins que vam desmuntar quasi tot i ens van imputar per 2 raons: -Desmuntatge il·legal (que no ens van dir res)

No ho crec, però el que fan normalment aquestes empreses es posar caps de secció d’altres centres comercials seus perquè comenci a funcionar bé. Però no trobo la relació entre el temps trigat i l' aportació de treballadors d’altres centres comercials

-Deixar les peces en llocs en mal estat (estaven ben guardades)

8. Per què està encara aturada la construcció del centre comercial si es van perdent diners ?

16. Un cop fet el trasllat, creu que valia la pena tot el procés?

No es perden diners. No han començat perquè encara estan netejant el solar 9. De qui va sorgir la idea de construir un Corte Inglés?

Amb això volien que s’acabés el temps d’espera que ens va dir el Corte Inglés per començar a muntar-lo, però per poder solucionar tot el Corte Inglés ens va donar 1 any més d’espera i ja eren 3.

Sí, perquè al final tindrem el Corte Inglés. Ha valgut la pena encara que jo podia haver anat a la presó, però al final ho hem aconseguit.


Página 10

CAS CAN FABREGAS

Entrevista a Joan Jubany

De qui va sorgir la idea de construir un Corte Inglés a Mataró? L'idea va sorgir del govern municipal que hi havia llavors, el PSC, esquerra republicana i IU. Es va fer un concurs però no era cert per què només es va presentar el Corte Inglés i per això van guanyar. Quins beneficis creu que tindrà la ciutat amb l’arribada del Corte Inglés? Serà això una locomotora per dinamitzar el comerç del centre de la ciutat? L'arribada d’ El Corte Inglés tindrà uns inconvenients i uns avantatges. Els avantatges serà que hi haurà més llocs de treball i la riquesa del PIB pujarà a Mataró. I els inconvenients que altres botiguers que estiguin a prop d’El Corte Inglés tindran menys clients, hi haurà més trànsit als carrers propers. Creu que Mataró està preparada per l’arribada d’un centre comercial com El Corte Inglés? No, Mataró no està preparada per l'arribada de El Corte Inglés, ja que perjudicarà a altres comerços i hi haurà més trànsit i col·lapses. El Corte Inglés farà créixer la ciutat? Si, perquè és un gran centre comercial i la gent de les ciutats properes vindran a Mataró per comprar al El Corte Inglés. Encara que aquesta no serà la locomotora de Mataró. Granollers té una locomotora i són les botigues del casc urbà. Quin valor arquitectònic té can Fàbregas? Quins elements la fan especial? Te un valor molt important, ja que és una fàbrica de finals del segle XIX. Aquest edifici té el màxim model de protecció, estava protegit per la seva ubicació. Perquè es antiga i en aquella zona on estava la fàbrica era un gran record per a la gent que vivia per allà. Altres fàbriques importants són Can Marfà, Can Minguell i Can Marfà. Qui va decidir que el Corte Inglés havia d’anar on estava can Fàbregas? Per què es va decidir que aquell lloc havia de ser el seu lloc? La decisió de posar El Corte Inglés va ser del govern, encara que llegendes urbanes deien que un avió d’El Corte Inglés va sobrevolar Mataró i es van fixar en aquell lloc. No hi ha cap estudi perquè inicialment el Corte Inglés havia d’anar a la Ronda Barceló, després a l’espai que havia ocupat el cine Iluro. Però la finca on s’està construint El Corte Inglés casualment era del oncles del regidor d’urbanisme. Per 16 milions d’euros van comprar el terreny. Havíeu estudiat terrenys alternatius que no generessin tanta polèmica? Si, van dir de fer-lo on estava el cinema Iluro, però al propietari no li va convèncer l'oferta. Per què la plataforma Salvem can Fàbregas i Caralt s’oposaven a la construcció del Corte Inglés tot sabent que ajudaria a l’economia de Mataró? La Plataforma Salvem Can Fàbregas no es va oposar, només defensava el territori de Can Fàbregas, i que la fàbrica es quedés al seu lloc.

Per llegir la resta l’entevista captura el següent Codi QR amb el teu smartphone o fes-hi click a sobre Per llegr una Introducció :

Era important mantenir can Fàbregas a la ciutat? Si. Era important perquè la identitat d'un col·lectiu és conscient de què ha de ser respectat perquè és un lloc important ja que porta molts anys. I perquè una ciutat que s’estimi no enderroca els edificis antics i importants, no cal destruir coses per construir altres. Des de quan can Fàbregas formava part del patrimoni arquitectònic de la ciutat? Des de què es va crear el catàleg de patrimoni. Per què l’Ajuntament es veia obligat a modificar el Pla Especial del Patrimoni arquitectònic? L'ajuntament no es veia obligat a modificar el Pla Especial de Patrimoni arquitectònic. En realitat l'edifici estava classificat a la “A”, és a dir l'edifici no es podia canviar de lloc, l'única cosa que es podia canviar era la xemeneia, perquè estava classificada en la “C”. Es va pensar alguna vegada en deixar córrer la construcció del Corte Inglés per les protestes? Més que per què no es construís El Corte Inglés era perquè no fessin malbé la fàbrica. Quin cost va representar traslladar la fàbrica? Encara no se sap quin cost representa el trasllat perquè encara no han acabat. Però més o menys uns 4 milions d'euros, és a dir una gran quantitat. Pensa que l’arribada del Corte Inglés cobrirà les despeses del trasllat de can Fàbregas? En principi El Corte Inglés sabia que havia de pagar 2,4 milions d’euros per enderrocar la fàbrica, però aquests diners ja se’ls havien gastat i pagarà els diners l’empresa municipal de construcció PUMSA que ja té 9 milions de dèficit. Després es va decidir que la fàbrica seria traslladada i això feia que costés més diners del que El Corte Inglés els donava. Els informes diuen que només el desmuntatge de la xemeneia i el muntatge ha costat 1,5 milions d’euros. No es podria haver invertit aquests diners en altres coses més importants? Si, evidentment. L'ajuntament va parlar amb un arquitecte per què pensés què es podia fer amb la fàbrica. Llavors ell els va donar 3 solucions: -Excavar i fer pàrquings de 5 plantes sota l'edifici d’El Corte Inglés, i així no faria falta ocupar tant terreny i poder deixar la fàbrica on estava. -Fer una rèplica de la fàbrica en un altre lloc. -Traslladar la fàbrica.


Página 11

Volum 1, Edició gratuïta



Lolalol