Page 1

Primera edició, exemplar gratuït

Evo Iluro Contingut :

A la nostra revista fem un repàs des dels orígens de la industrialització a Mataró, al segle XIX, repassem a fons el cas de Can Fàbregas i de Caralt i mostrem les pautes en les que es mou el nou model econòmic del segle XXI amb el Tecnocampus.


Pàgina 2

EDITORIAL

Introducció a la revista Evo Iluro De la industrialització al Tecnocampus Mataró ha estat des dels inicis de la industrialització a Catalunya una ciutat amb moltes fàbriques, on la major part de la població treballava en aquest sector d’activitat. Les crisis econòmiques de finals del segle XX, la dels anys 70 i després la de principis dels anys 90, van anar perjudicant, i molt, aquest teixit industrial que havia estat el tret característic bàsic d’aquesta ciutat. Una demostració única a Catalunya d’aquesta destrucció de la indústria és l’e-

xemple del que ha passat amb una fàbrica paperera que tenia Mataró, Fàbregas i de Caralt. Aquesta fàbrica va quedar tancada, situada on ara és el centre de la ciutat. El procés de terciarització de l’economia mataronina va fer pensar als coneguts magatzems de la cadena El Corte Inglés d’obrir un centre a Mataró, i l’Ajuntament va veure una oportunitat de millorar el centre de la ciutat ubicant els magatzems on hi havia l’antiga fàbrica sense ús.

Això ha portat a una història ben curiosa de trasllat d’aquest edifici antic. Mataró, però, no vol renunciar al seu esperit emprenedor, i ara que la indústria tradicional ha desaparegut, busca una transformació intentant lligar el creixement econòmic amb la posta en marxa del complex universitari i viver d’empreses Tecnocampus, que comença a donar bons resultats amb models d’empreses lligades al coneixement i les noves tecnologies.


Página 3

Primera edició, exemplar gratuït

INDUSTRIALITZACIÓ

Mataró al s. XIX Durant el segon terç del segle XIX, la mecanització de la indústria tèxtil va avançar considerablement a Catalunya. La indústria cotonera va ser l’encarregada d’iniciar el procés d’industrialització i va acabar arrossegant la modernització del conjunt de la indústria tèxtil. Als anys 60 del segle XIX ja hi havia millores en la modernització i mecanització

del procés productiu de la indústria cotonera. La producció en massa d’articles de punt havia d’oferir al mercat articles que tradicionalment s’havien realitzat dins de l’esfera de la producció domèstica i artesanalment. Es tracta de crear un mercat de productes que havien de tenir un consum massiu. Per tant, no es tractava d’articles nous Calella i Canet de Mar – generaven el 63 % del valor de la producció del gènere de punt català. La ciutat de Mataró ja era el principal nucli d’ Espanya, que quasi quadruplicava el valor de la producció de gènere de punt de la ciutat de Barcelona. La comarca del Maresme es va configurant a partir de la modernització de la

sinó de l’ampliació del mercat per arribar a molta població. La modernització de la indústria cotonera va comportar canvis importants en la seva localització dins del Principat. Si a la darreria del s. XVIII la manufactura estava dispersa pel territori, tot i que es trobava fortament arrelada a Olot i rodalies, durant la segona meitat indústria del gènere de punt, ja que fou precisament en aquesta àrea on es lidera la mecanització d’aquesta branca de la indústria tèxtil, i, concretament aquest procés s’inicia a la ciutat de Mataró. Destaca l’empresa de Gaietà Marfà, que amb 22 bateries era l’empresa que concentrava un major

del s. XIX la mecanització del punt va fer que sorgís aquesta indústria al Maresme. Des de l’any 1881 fins 1898, s’instal·len a Mataró més de 55 motors, en 53 fàbriques, 20 de les quals de nova creació. Tot i que des de mitjans del segle XIX ja es treballava el punt amb teler circular, a més del tradicinombre d’aquest modern teler de punt. Aquesta empresa fou pionera en la mecanització del tissatge de punt i havia d’esdevenir la major empresa de gènere de punt d’Espanya abans de la Guerra Civil de 1936.

onal teler quadrat, a partir de la dècada dels anys setanta del XIX comença a difondre’s l’ús de les bateries. A la matrícula industrial de Mataró de 1881 consten 327 telers de punt, dels quals 64 eren bateries ( 20% ). Al 1923 la industrialització del Maresme ja era un fet consolidat. Només tres localitats - Mataró,


Página 4

INDUSTRIALITZACIÓ

Per veure la taula captura el següent Codi QR amb el teu smartphone o fes-hi Ctrl + click a sobre

Reportatge: Mataró als anys 30’ i 40’ La principal riquesa productiva de Mataró entre 1930 i 1940 era la indústria del gènere de punt, que englobava més nombre de treballadors que qualsevol altra activitat. Aquesta indústria té el seu origen en l’activitat industrial del tèxtil de filats i teixits al segle XVIII i va ser a mitjans del s. XIX que, amb els suports dels aranzels proteccionistes, que impedien l’entrada de pro-

ductes procedents de l’estranger, es van crear la gran majoria de fabriques tèxtils de tipus familiar. Aquesta indústria va passar per diverses crisis: la de finals del s. XIX i la de després de la segona Guerra Mundial, fins a arribar als anys quaranta, en què la indústria tèxtil, i dins d’aquesta la del gènere de punt, tot i la seva in-

Segons les dades de la taula anterior i tal com assenyala J. Llovet, el pes més gran de la producció en aquells moments requeia en les fàbriques de més de 500 treballadors, com Marfà, Gassol, Ymbern i Minguell, que ocupaven el 50% del personal del sector.

del punt es deu als sistemes de fabricació que hi havia a l’època caracteritzats per la poca productivitat, i també pel fet que les empreses podien mantenir unes grans plantilles de personal sense haver de suportar un cost gaire alt ja que no hi havia assegurances socials, exceptuant el retir obrer establert el 1921, l’assegurança dels accidents del treball i en el

El gran nombre de treballadors ocupats en la branca

estabilitat, continuarà estant al capdavant de la producció industrial de la ciutat de Mataró. Segons J. Llovet, historiador de Mataró, el cens econòmic de Catalunya de l’any 1936 va assenyalar la presència de 87 empreses de punt a Mataró, amb un total de 6.577 treballadors.

cas de Mataró, la quota de la Mútua Patronal que les empreses associades satisfeien per subvenir els subsidis de malaltia, maternitat i defunció. La mà d’obra treballadora de les fàbriques de gènere de punt a Mataró, des del seu començaments, va ser majoritàriament femenina.


Página 5

Cal tenir en compte que la indústria del tèxtil sempre ha anat acompanyada d’una indústria submergida, concretant-se en mà d’obra femenina que tenia una màquina repuntadora o remalladora, que permetia que es pogués fer la feina en el mateix domicili i així la dona podia tenir cura de la família amb menys dificultat, tot i que els beneficis eren molt inferiors i treballava moltes més hores. En aquells anys a Mataró completaven el sector de tèxtil una empresa de filats, una altra de teixits a la plana i cinc de tints i blanqueigs, amb un total de 630 treballa-

ques van poder treballar en la producció de samarretes, mitjons, etc. A partir del decret de col·lectivitzacions del 24 d’octubre de 1936, les indústries del gènere de punt es van organitzar dins el Sindicat Únic Fabril, Téxtil i Anexos de Mataró, i aquest sindicat en el període de la guerra va arribar a

Primera edició, exemplar gratuït

dors més, és a dir, que en el sector hi havia ocupades més de 7.000 persones.

ques més grans.

Al costat de les indústries del tèxtil cal esmentar les empreses de foneria i metal·lúrgia més significatives com Can Font, Can Roure, Gnauck. La primera era una fundició i les dues restants fabricaven maquinària per a les indústries de teixits de punt. Al costat d’aquestes empreses es van aixecar tallers de mecànica més modestos, que es dedicaven també a la reparació de telers o fabricació de peces específiques per a maquinària de fàbri-

Cal fer esment de tres fàbriques amb més de 100 treballadors en el ram del metall, cartró i vidre que completaven el sector industrial al marge del tèxtil. En el cas del vidre hi ha una cooperativa de producció anomenada Cooperativa de Cristalleries de Mataró, Fundació Ros Serra, coneguda com la Cooperativa del Forn del Vidre. Aquesta fàbrica ja feia molts anys que existia en règim cooperatiu però no es va poder legalitzar fins a l’arribada de la República, concretament l’any 1934, quan sobrepas-

tenir 5.500 afiliats/ des, els quals pràcticament en la seva majoria eren dones. Aquesta majoria es deu al fet que en el gènere de punt la gran majoria de mà d’obra era femenina i en segon lloc perquè a mesura que anaven cridant les lleves, les dones van anar ocupant els llocs de treball que amb anterioritat ocupaven els

seus companys de feina. Una vegada acabada la guerra hi va haver una temporada molt llarga de crisi, les fàbriques no podien treballar per manca de primeres matèries i de restriccions elèctriques. Les restriccions ja havien començat la segona meitat de l’any 1938. A partir de 1939, amb l’entrada del règim

sava amb escreix els 100 treballadors. Mataró era una de les ciutats de Catalunya més representativa pel seu ideari cooperativista entre les classes populars. El juliol de 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil es va iniciar la col·lectivització de les empreses i/o l’organització d’aquestes per comitès de control obrer. Aquest fou un període ple de dificultats, però en el cas de Mataró, a partir de mitjans de 1937, es va beneficiar de comandes per proveir l’exèrcit republicà i d’aquesta manera diverses fàbri-

franquista, aquesta crisi va anar acompanyada d’una política econòmica autàrquica que no va beneficiar gens els sectors productius de la ciutat. Les fàbriques més importants de gènere de punt després de la Guerra Civil van ser: Can Marfà, Can Gassol, Contexta i Fontdevila i Torres.


Pรกgina 6

Evo


P谩gina 7

Primera edici贸,


Pรกgina 8

Evo


Pรกgina 9

Primera


Volum 1, Edici贸 gratu茂ta


Evo Iluro  

Beta de la nostra revista

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you