Page 1

Moment per la humilitat, la franquesa i la generositat Apunts sobre els acords del MPS sobre municipalisme Pau Llonch Méndez

El que segueix no és més que un intent d’explicar encara millor la proposta del Moviment Popular de Sabadell , això és, la de construir una candidatura àmplia i unitària dins les CAV per superar l’actual situació de fragmentació de les propostes polítiques d’esquerres (ES i CUP). Malgrat formar part de l’Assemblea Permanent del MPS, l’escric a títol individual i intentaré distingir clarament entre el que intentaré que siguin explicacions i puntualitzacions sobre les posicions polítiques dels col·lectius del MPS del què són valoracions o posicions personals (per descomptat, menys rellevants i no necessàriament coincidents amb la de tots els companys del MPS). En un moment com aquest, amb una proposta sobre la taula que, malgrat haver estat explicada prèviament en reunions bilaterals convocades tant amb l’ES com amb la CUP, sembla que no ha estat ben entesa o ben rebuda per alguns sectors d’ambdues organitzacions, he cregut convenient articular el text en estil directe –pregunta, resposta– per tal d’aclarir el què ja intuïem que serien els dubtes o reticències que es plantejarien al voltant de la nostra aposta. La primera pregunta semblarà estúpida, però crec que fins i tot en això hi ha gent a qui li manca informació. Però, qui és aquesta gent que ara gosa instar-nos a entendre’ns amb més gent? És una maniobra de la CUP, segur… Anem a pams. Som els militants de cinc col·lectius: el col·lectiu antipatriarcal Justa Revolta, el Casal Can Capablanca, l’Assemblea de Joves de Sabadell, Endavant i Ràdio Trama. En resum, poca cosa. Ho dic seriosament. No més de 60 persones i el seu respectiu entorn polític d’afinitat, però que ha aconseguit –i això sí que no és poca cosa- anar conformant un moviment polític que dins l’heterogènia sigui capaç d’articular discursos propostes i lluites conjuntes. Hem celebrat 8 Assemblees Generals. Hem arribat a ser 13 col·lectius, alguns d’ells ja desapareguts. Segur que si ens veieu direu, ‘ah, sí! vosaltres!’, perquè som molt pesats. Perquè tot el què ha passat en aquesta ciutat en relació a la lluita no institucional (fins ara) i de rellevància ha comptat amb el nostre esforç i presència. A la coordinadora Un altre món és possible, alliberant desenes de cases buides i piles de centres socials, ordint la trama i desordint-la en el cas Bemba, a les dues darreres vagues generals, en dos ateneus i dos casals independentistes, penjats de grues contra l’especulació capitalista (valgui la redundancia), a les FAV, a la Festa per la Diversitat, impulsant unes Festes Majors populars –sí, ara hi ha molta gent, però algú va haver de començar–, perseguint pels carrers del centre als buròcrates “socialistes” que ens acabaven de desallotjar i que van acabar plorant… Sí, som molt pesats. Segonament, la nostra darrera aposta per treballar en l’àmbit de la política institucional municipal neix i es desenvolupa AL MARGE de la CUP. Companys de l’Entesa, jo – personalment– entenc perfectament el malestar encara palpable per la marxa de la CUP de


l’Entesa, i sobretot, per com es va fer: tirant merda a l’Entesa. Però m’agradaria que tothom sabés que l’MPS, precisament, va enviar uns delegats a l’assemblea oberta de la CUP durant la qual es va fer pública la marxa de l’Entesa per OPOSAR-NOS FRONTALMENT a aquesta decisió, essencialment, perquè no consideràvem que hagués estat resultat d’un procés de debat obert i amb tota la informació sobre la taula. Encara que hi haguessin posiconaments de l’ES que no compartíem, pensàvem i pensem que el nostre model de candidatura havia de comptar amb l’opinió dels col·lectius que a priori li dónen suport per prendre una decisió com aquesta. A més, personalment sospitava, i encara sospito, que hi havia massa desavinences de tipus personal, i no tan polítiques, entre els lideratges d’ambdues organitzacions. És més, tinc la percepció que, malgrat que en el pla teòric la CUP sí que és favorable a tornar a anar amb l’Entesa i així li ha fet saber, no s’han fet els esforços necessaris per refer uns ponts i desfer uns ressentiments més que comprensibles. I això que dic segurament no caurà bé en alguns persones de la CUP però és el què penso fermament. La nostra proposta, per tant, és humil: sabem que no som ningú per exigir res a ningú. Però ja ho he dit, som molt pesats. I si considerem que no té sentit que un context de desmobilització i anihilament de l’esquerra les propostes alternatives, rupturistes, romanguin separades i es posi més èmfasi en el què ens separa que en el què ens uneix. Segurament la nostra pretensió de que ES i CUP vagin plegades a les eleccions de 2011 no és factible perquè anem tard. Però el nucli de la nostra proposta no és aquesta unió ara sinó EXPRESSAR LA VOLUNTAT DE CONSTRUIR UNA CANDIDATURA ENCARA MÉS ÀMPLIA pel futur (i pel 2015 com a futur més immediat), que aixoplugui encara molts sectors polítics anticapitalistes compromesos encara per aglutinar. I alguns de l’ES pensaran: Però esteu plantejant una unió en igualtat de condicions entre dos projectes que pretesament tenen igual força i rellevància? Teniu un full de ruta? En absolut i en absolut. Si per tal i com estan redactats el text de recollida de signatures o les resolucions de la Taula Permanent del MPS sobre municipalisme es pot concloure que tenim alguna proposta concreta de com hauria de ser aquesta concorrència per les eleccions de 2011 és que no ens hem explicat bé. La nostra proposta és molt més ingènua en aquest sentit. Personalment penso que, de cara a aquestes eleccions en particular –insisteixo, m’importen menys que la idea a mig termini d’aplegar encara a més gent– la única proposta raonable seria que la CUP s’integrés dins l’ES com passa en d’altres Candidatures Alternatives del Vallès i com passava fins la ruptura. Una proposta molt més ambiciosa en una suposada negociació per part de la CUP ara mateix reflectiria, des del meu punt de vista, el què abans comentava: que malgrat que es digui el contrari, no es busca realment la unitat amb l’ES. Això, de ser així, opino que suposaria un error de càlcul per la pròpia CUP, encara que sigui en termes merament tàcits i electorals: Ja s’escolten cants de sirena d’una posible proposta de coalició sobiranista (SI, Reagrupament, ERC, CUP i ES) provinent de sectors vinculats a la PAS, que de no tirar endavant (segur que no per part de la CUP) deixaria la porta encara més oberta a una patacada electoral considerable. Però això, clar, és una opinió personal, i en realitat, no n’he de fer res. I l’MPS en cap moment parla del com, ni planteja res de l’estil del què jo acabo de dir. Tan si aquesta entesa tàctica pel 2011 s’assoleix o no, a partir del dia després de les


eleccions sí que ens comprometem a ser part activa en el procés de confluència que hem proposat. Perquè és el què realment ens importa. Però aquest procés serà molt més senzill si es van llimant diferències i superant enemistat (que no legítimes discrepàncies) des d’ara mateix, començant per la taula rodona de dimarts. I com és que ha trascendit que l’MPS donarà suport a la CUP es vagi o no amb l’ES a les eleccions de 2011? Perquè és així i així ho hem decidit. No crec que descobreixi res a ningú si dic que els col·lectius del MPS formen part –o orbiten, depenent de la concepció movimentista i política que es tingui– del què s’anomena Esquerra Independentista, i es fan seu el projecte de la CUP. De fet, molts militants n’han entrat a formar part en els darrers temps, en el què entenc que ha estat un procés de renovació i creixement de la militancia prou destacable. Però això no treu que molts pensem que no té sentit en una ciutat com la nostra, i amb l’existència d’un projecte amb la força de l’ES i d’altres forces vives transformadores de la ciutat, plantejar de treballar només –també en l’àmbit del municipalisme– amb la gent que combrega al 100% amb els nostres plantejaments, entenent que la renúncia i la generositat –amb uns límits, clar– han de ser sempre presents en les nostres apostes tàctiques i estratègiques si volem incidir realment en la transformació de la realitat i trascendir els nostres guetos polítics. Sempre que n’hem sabut prou, hem obrat així políticament. Els límits, per exemple, són per nosaltres clars i els compartim amb la CUP: No treballarem en un alternativa de govern que, amb l’objectiu d’apartar el PSC del consistori, vulgui aplegar gent tan allunyada dels nostres plantejaments com ERC, ICV o CiU. En aquest sentit, la darrera proposta d’unitat a aquestes formacions feta per l’ES d’anar totes juntes, també amb la CUP, a conformar l’esmentada alternativa no ens sembla raonable i per aquí segur que no ens hi trobarà ningú. Així doncs, sembla raonable que la nostra aposta a curt termini, i merament tàctica, sigui donar suport a la CUP en les properes eleccions, com a espai primer de referencia insititucional, però sempre i quan aquesta tingui clar que l’objectiu ha de ser treballar aviat amb més gent, que més gent també inclou l’ES, i que la CUP per si sola no és el nostre model municipalista a Sabadell. Us poseu les piles tard… Ara no hi ha temps per això. Ja hem començat amb el nostre programa i… Segurament. Però ja he dit abans que no ens hem estat de braços plegats fins ara. Que portem des del 2000 aproximadament treballant per consolidar projectes transformadors i eines i espais popular de transformació –Un casal, una ràdio, una revista, una agència de notícies pròpia i un portal de notícies, espais alliberats de l’especulació per joves…– i que fins ara no ens hem sentit preparats o no hem prioritzat aquest àmbit de lluita. Això sí, l’hem tingut present. I hem treballat amb i per a tothom des de tots aquests projectes que he esmentat. Perquè, insisteixo, nosaltres sí que tenim clars els límits. Hem tingut la mala llet d’haver acabat aquest procés de reflexió i debat intern a les portes d’unes eleccions. Llàstima. Potser ara no hi serem a temps. Però si la trobada de dimarts serveix per començar a reconstruir ponts segur que molts ja ens donarem per satisfets. Perquè, torno a dir-ho, la concorrència a curt termini tampoc és la darrera prioritat d’aquesta aposta unitària de futur.

Moment per la humilitat, la franquesa i la generositat  

Apunts sobre els acords del MPS sobre municipalisme (o perquè la CUP s'estrellarà a Sabadell si no s'entén amb l'Entesa, i perquè l'ES desap...