Page 1

CEIP GERMANS OCHANDO, ALMASSORA 4t DE PRIMÀRIA CURS 2013-2014 TUTORA: YOLANDA FAGOAGA


OBJECTIUS DEL PROJECTE D'INVESTIGACIÓ

Conéixer les característiques més importants dels oceans i dels éssers vius que hi viuen ● Descobrir la importància del mar i els oceans com hàbitats que han de respectar i cuidar ● Descriure característiques morfològiques dels peixos ● Adquirir vocabulari temàtic ● Participar i col.laborar en les tasques col.lectives: planificar, organitzar, prendre decisions ● Compartir les observacions, experimentacions i descobriments amb els companys, famílies i altres membres de la comunitat educativa ● Participar activament de totes les tasques ●


CRITERIS D'AVALUACIÓ


GUIÓ DE TREBALL QUÈ ÉS EL QUE CONEC DELS OCEANS? QUÈ ÉS EL QUE VULL SABER DELS OCEANS? COM REPARTIM LES TASQUES D'INVESTIGACIÓ? MIREM I ESTUDIEM VÍDEOS D'INTERNET LLEGIM TEXTOS DELS OCEANS CADASCÚ DELS INVESTIGADORS BUSQUEM INFORMACIÓ COMPARTIM INFORMACIÓ FEM MURALS I ELS EXPOSEM EN CLASSE ELABOREM UNA MAQUETA DE LES DORSALS OCEÀNIQUES


DIFERÈNCIES OCEANS I MARS OCEANS DEL MÓN PLANETA BLAU EL PRIMER OCEÀ EL CICLE DE L'AIGUA PAISATGE SUBMARÍ

ONES I MAREES OCEANS AMENAÇATS HÀBITATS MARINS LLEGENDES DELS OCEANS PEIXOS DEL PASSAT I DEL PRESENT EXPLORADORS DELS OCEA ÈSSERS MARINS PERILLS DELS OCEANS MIGRACIONS OCEÀNIQUES REGALS DELS OCEANS CURIOSITATS DELS OCEANS ELS COLORS DELS OCEANS


INVESTIGADORS 1 DIFERÈNCIES OCEANS I MARS OCEANS DEL MÓN PLANETA BLAU SANTIAGO HUGO HÉCTOR

INVESTIGADORS 2

INVESTIGADORS 3

EL PRIMER OCEÀ ELS COLORS DELS OCEANS LUCAS NACHO LUIS N

EL CICLE DE L'AIGUA PAISATGE SUBMARÍ ANNA PAULA NAZARETH

INVESTIGADORS 5

INVESTIGADORS 4

MIGRACIONS OCEÀNIQUES CURIOSITATS DELS OCEANS SARA PATRICIA LUIS M

PEIXOS DEL PASSAT I DEL PRESENT ÈSSERS MARINS ALBA MARTA ESTEFANIA

INVESTIGADORS 6 ONES I MAREES HÀBITATS MARINS ALVARO JOSE ADRIAN

INVESTIGADORS 7 OCEANS AMENAÇATS LLEGENDES DELS OCEANS EXPLORADORS DELS OCEANS JUAN ALE MARINA

INVESTIGADORS 8 PERILLS DELS OCEANS REGALS DELS OCEANS CARLA NURIA LUCIA


INVESTIGADOR S 1

Encara que ambd贸s noms s贸n utilitzats indistintament, els oceans s贸n grans masses d'aigua salada que separen els continents i que es divideixen en mars. Oceans hi ha 5 i mars hi ha 54. ELS MARS I ELS OCEANS ELS MARS OCEANS


MARES DE HIELO FORMACIÓ DELS CONTINENTS: PANGEA

PANGEA

LA ANTÀRTIDA

L'oceà Atlàntic es va formar fa 150 milions d'anys quan el supercontinent anomenat Pangea es va fragmentar

LOS OCÉANOS Hi ha cinc oceans que estan connectats entre ells: el Pacífic, l ´Atlàntic, l´Àrtic, l´Antàrtic i l´Índic. Pel que fa als mars, n´hi ha molts i són més xicotets que els oceans, encara que podem destacar els més grans que són el mar de la Xina, el mar Carib i el mar Mediterrani.


L'oceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic, o Mar Àrtic. Situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials L'oceà Àrtic està gairebé envoltat totalment per Euràsia i Amèrica del Nord, i durant tot l'any es troba parcialment cobert de gel Està connectat a l'oceà Pacífic per l'estret de Bering i a l'Atlàntic pel mar de Grenlàndia i el mar de Labrador. Té una profunditat de 5450 m, L'oceà Àrtic té relativament poca vida vegetal amb l'excepció del fitoplàncton. El Fitoplàncton és una part crucial de la biosfera de l'oceà i n'hi ha quantitats massives en l'Àrtic.Antàrtic (també anomenat oceà L'oceà Glacial Antàrtic) és la massa d'aigua que envolta el continent antàrtic. És el quart més gran del món (només és més petit l'oceà Àrtic) Profunditat 7.235 m a la Fossa de les Illes


L' oceà Pacíf ic és el cos d' aigua més gran del món. Aquest oceà cobreix una tercera part de la superf ície terrestre. El Pacíf ic conté unes 25.000 illes. El punt més baix de la superf ície de l' escorça terrestre, la f ossa de les Marianes, es troba al Pacíf ic.Prof unditat 11.034 m.


L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra. Es troba situat entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est. Existeix una connexió artificial entre l'Atlàntic i el Pacífic pel Canal de Panamà.Cobreix aproximadament el 20% de la superfície terrestre i només l'oceà Pacífic el supera en mida. La profunditat mitjana de l'Atlàntic, amb els seus mars adjacents, és de 3.332 m; sense ells és de 3.926 m. La profunditat més gran, 8.605 m, és a la fossa de Puerto Rico. L'amplada de l'Atlàntic varia els 2.848 km que hi ha entre Brasil i Libèria i els 4.830 km que hi ha entre els Estats Units i el nord d'Àfrica. L'estret de Gibraltar forma el límit amb el mar Mediterrani;


L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.[1] Està limitat al nord pel sud de l'Àsia, a l'oest per la península Aràbiga i l'Àfrica, a l'est per la península de Malacca, les illes de la Sonda i Austràlia, i al sud per l'Antàrtida. És l'únic oceà que porta el nom d'un país: l'Índia


FORMACIÓN DE LOS CONTINENTES GEOLOGÍA DE LOS FONDOS MARINOS: DORSALES Y FOSAS FORMACIÓ DELS OCEANS

Las aguas oceánicas

DEEPBLUE


FORMACIÓ DELS OCEANS LA FOSA DE LAS MARIANAS En l'antiguitat els continents estaven units en un gran continent anomenat Pangea; quan els continents coneguts avui com a Àfrica i Amèrica van començar a dividir-se va quedar exposat un gran buit que es va omplir d'aigua salina provinent de l'oceà el Pacífic i Antàrtic. L'Atlàntic va començar a formar-se fa uns 150 milions d'anys, quan l'antic supercontinent denominat Pangea es va fragmentar, donant lloc a la formació de grans mars entre les plaques continentals que s'allunyaven entre si, separades les dorsals oceàniques. Finalment i després de la separació completa d'Amèrica de l'Antic Continent va quedar format un oceà d'aproximadament 80 milions de km² L'oceà Atlàntic sembla ser el més jove dels oceans del món.


El cicle de l'aigua: animaci贸


Erupció d'un volcà submarí vídeo


VÍDEO: MIGRACIÓ DE LES TORTUGUES MARINES

VIAJE A LAS PROFUNDIDADES


VIDA SUBMARINA SIN LUZ El abismo en el fondo del mar EL CORAL

VIDA EN LOS OCÉANOS FITOPLÀNCTON L'oceà Àrtic té relativament poca vida vegetal amb l'excepció del fitoplàncton. El Fitoplàncton és una part crucial de la biosfera de l'oceà i n'hi ha quantitats massives en l'Àrtic.

Antàrtic fitoplàncton i algues marines. Hi té poques espècies d'animals i vegetals, però, en canvi, llurs poblacions hi són molt nombroses i abundants esponges. A més, hi podem trobar tant éssers molt petits (com ara, el fitoplàncton i el krill) com els més grossos


ARAÑA GIGANTE DE MAR EL GRAN TIBURÓN BLANCO

GIGANTES DEL MAR ANIMALS DEL GEL: LA BALENA BELUGA


ANIMALES DE LAS PROFUNDIDADES CRIATURAS DEL ABISMO

VIDA EN EL ABISMO

A 6900 METRES MAMÍFERS EN LA MAR: EL DOFÍ


EL MONSTRE DEL LLAG NESS

El Triangle de les Bermudes, definit imaginàriament per un triangle amb les Bermudes, Puerto Rico i Cayo Hueso als vèrtexs, és una zona famosa per nombrosos casos de desaparicions d'avions i vaixells en circumstàncies estranyes sense explicació lògica aparent.


INMERSIÓN DIDÁCTICA EN LOS OCÉANOS: GREENPEACE

Pesca il.legal

Escalfament global

CONTAMINACIÓ DELS OCEANS

LA SOBREEXPLOTACIÓ

ELS OCEANS ENS NECESSITEN OCÉANOS DE PLÁSTICO: EL BASURERO DE LA HUMANIDAD ISLAS DE PLÁSTICO EN EL PLANETA


El gel polar s'està aprimant i hi ha un forat en el la capa d'ozó. La reducció de l'àrea de gel sobre el mar tindrà efectes sobre el planeta, i possiblement afectarà l'escalfament global. De fet, existeixen dades científiques que mostren que l'Àrtic podria estar lliure de gel per primera vegada en història humana entre el 2013 i el 2040. Molts científics estan preocupats per les temperatures creixents de l'Àrtic i que podrien provocar grans quantitats d'aigua dolça provinent del desglaç i que a l'entrar a l'Àtlantic Nord interromprien i modificarien els corrents oceànics globals. D'això en resultarien canvis profunds del clima terrestre.[18] D'altres problemes ecològics estan relacionats amb la contaminació radioactiva de l'oceà Àrtic i que prové, per exemple, dels abocadors de residus radioactius russos al mar de Kara i dels assajos nuclears realitzats durant la Guerra Freda. Degut a les amenaces que suposen els abocaments de petroli i hidrocarburs, plàstics, i la incineració de residus tòxics al mar, existeixen diversos tractats internacionals per a reduir algunes formes de contaminac Algunes espècies marines que habiten a l'Atlàntic es troben en perill d'extinció, entre les quals hi ha els manatins, les foques, els lleons marins, les tortugues i balenes. Les xarxes de pesca a la deriva poden matar dofins, albatros i d'altres aus marines, com petrells i àlcids, alhora que la pesca d'arrossegament està provocant la desaparició dels bancs de peixos i contribuint als conflictes internacionals

NDIC Les espècies marines amenaçades inclouen els dugongs, les foques, tortugues i balenes. petroli i la contaminació de l'aigua deguda als vaixells amenaça el mar d'Aràbia, el golf Pèrsic, i mar Roja.


DINÀMICA OCEÀNICA

COM ES PRODUEIXEN LES MAREES MAREES CÓMO SE PRODUCEN LAS MAREAS

CORRIENTES MARINAS DEL MEDITERRÁNEO FUERZAS GRAVITATORIAS


L'explorador portuguès Fernão de Magalhães va batejar l'oceà amb el nom de Pacífic, és a dir, tranquil.[2] En el seu viatge des de l'estret de Magallanes fins a les Filipines, Magalhães va trobar l'oceà tranquil. Els indonesis van creuar l'Índic per a establir-se a Madagascar. Es creu que Marco Polo (c. 1254-1324) va tornar de Francisco de magallanes. Aquest explorador durant l'Extrem Orient per l'estret de la seva expedició al voltant del món va nomenar a Malacca. aquest oceà pacífic doncs durant la majoria del seu viatge des de l'Estret de Magallanes fins a les Filipines, ho va trobar en calma


L'Atlàntic ha estat explorat extensivament des dels primers assentaments humans a les seves costes. Els víkings, els portuguesos i Cristòfor Colom van ser els més famosos exploradors. Després de Colom, l'exploració europea es va accelerar ràpidament, i moltes rutes de comerç noves es van establir. Com a resultat, l'Atlàntic va ser (i encara és) la principal artèria entre Europa i Amèrica (el vell món i el nou). Una pintura de Georg von Rosen de l'any 1886 en que apareix Adolf Erik Nordenskiöld durant la seva exploració de l'Àrtic.


LOS ANIMALES MÁS PELIGROSOS DEL MUNDO Els icebergs antàrtics poden tenir mides imponents, arribant a uns quants quilòmetres, i són un perill per a la navegació. Els icebergs són comuns a l'estret de Davis, el de Dinamarca, i l'Atlàntic nord-oest de febrer a agost i s'han observat algun cop fins i tot a les Bermudes i les illes Madeira; els vaixells estan exposats a gelades en la superestructura d'octubre a maig; la boira persistent pot ser un perill de maig a setembre; hi ha huracans de maig a desembre. Els huracans també són un perill natural a l'Atlàntic

A L'ÍNDIC Existeix el risc de tsunamis deguts a previs terratrèmols


ENERGIA MAREMOTRIZ ’energia mareomotriu té la qualitat de ser renovable, mentre que la font d’energia primària no s’esgota per la seva explotació, i és neta, ja que en la transformació energètica no es produeixen subproductes contaminants gasosos, líquids o sòlids. No obstant això, la relació entre la quantitat d’energia que es pot obtenir amb els mitjans actuals i el cost econòmic i ambiental d’instal lar els dispositius per al seu procés han impedit una proliferació notable d’aquest tipus d’energia. Altres formes d’extreure energia del mar són: les ones, l’energia ones, de la diferència de temperatura entre la superfície i les aigües profundes de l’oceà, el gradient tèrmic oceànic, de la salinitat, dels corrents submarines o l’eòlica marina OCEÀ ÍNDIC La pesca en aquest oceà és de gran importància per al creixement de països que el voregen, tant per a consum interior i com per a exportació. Les flotes pesqueres des Rússia, el Japó, Corea del Sud i Taiwan també n'exploten els recursos, principalment per a gamba i tonyina.Grans reserves d'hidrocarburs. Aproximadament un 40% de l'extracció de petroli en alta mar del món ve de l'oceà Índic. Les sorres de platges riques en minerals pesats,


A més de ser una via de transport, l'Atlàntic ofereix dipòsits de petroli abundants a les roques sedimentàries de la plataforma continental i els recursos pescaters més rics del món, especialment a les aigües sobre les plataformes. Les àrees més productives són els Grans Bancs de Terranova, la plataforma continental a Nova Escòcia, el Banc de Georges a Cape Cod, els Bancs de Bahames, les aigües al voltant d'Islàndia, el mar d'Irlanda, el mar del Nord i els Bancs de les Malvines. També s'han pescat anguiles, llagostes i balenes en grans quantitats. Tots aquests factors, donen a l'Atlàntic un gran valor comercial. Jaciments de petroli i gas, pesca, mamífers marins (foques i balenes), agregats de sorra i grava, nòduls polimetàl·lics, pedres precioses. El museu més gran del món, sota les aigües No són només abocaments i contaminació el que l'home ha deixat al llarg de la història sota els oceans de tot el món: el museu més gran del món jau sota les aigües. Ningú pot indicar amb exactitud la xifra, però al llarg de la història de la humanitat milers de navilis han anat a pic en el fragor de les batalles o sota la violència de les tempestats, i s'han emportat cap als fons marins àmfores romanes, lingots d'or, canons i caixes de porcellana xinesa. Fins a mitjan del segle XX, davant la impossibilitat d'accedir al fons marí, els oceans eren una immensa caixa forta en què dormien aquests tresors de les civilitzacions. Per donar una idea del trànsit marítim n'hi ha prou dient que la flota de la Companyia Neerlandesa de les Índies va fer, durant els segles XVI i XVII , 8.000 viatges d'anada i tornada a la Xina. Al juny de 1999 van ser trobats per Robert Ballard, descobridor de les restes del Titanic, dos navilis fenicis de fa poc més de 2.700 anys. Són els més antics trobats per ara. Part dels avanços en el camp submarí cal agrair-los al comandant Jacques-Yves Cousteau, autor de la primera exploració submarina fa ja 51 anys. La costa de Marsella va ser l'escenari d'aquella immersió, que va permetre recuperar àmfores gregues i romanes.

ARQUEOLOGÍA SUBACUÁTICA


VÍDEO: POLARD BEARS En el Cercle Polar Ártic es troba l'os més gran del món: l'os polar. L'os polar es considerat realment un mamífer marí. La Isla Grande de Hawai es como un gigantesco iceberg del que sólo es visible la punta y su altura real es dos veces la del monte Everest. Las islas que se encuentran en el extremo norte del archipiélago están desapareciendo en el Pacífico.

LA MAJOR PROFUNDITAT DEL MÓN QUE S'HA ARRIBAT El punt de més fondària de la superfície terrestre, la fossa de les Mariannes, està ubicat al Pacífic.

OCEÀ ÀRTIC. La seva salinitat mitjana és la menor dels cinc oceans mercès a una menor evaporació, i una gran aportació d'aigua dolça que prové de rius i torrents. Durant l'estiu, el Sol no es pon i així permet que el fitoplàncton faci la fotosíntesi ininterrompudament i que es pugui reproduir ràpidament. Tanmateix, i de forma contrària durant l'hivern pateixen la manca de llum i han de sobreviure condicions molt dures per a sobreviure.


El peix netejador viu amb els taurons, netejant-los la pell i el tauró no se'ls menja Els dofins i les balenes són animals vivípars. Els peixos són ovípars Els peixos s'alimentes del fitoplancton El peix pallasso viu amb les anomenes perquè les neteja Els peixos s'ajunten en bancs de peixos

els pops poden canviar de color segons on estan enganxats, si estan a la roca son del color de la roca, si estan a la sorra son del color de la sorra. les morenes son verinoses ,si mossega a un peix, el peix es more. els peixos que tenen la cua en forma de v son ràpids i els que tenen la cua rodona, son més lents, les estrelles de mar tenen cinc braços i si es trenca un , torna a sortir. El peix més veloç dels oceans


OCEANS  

"OCEANS" ES UN PROYECTO DE TRABAJO REALIZADO POR LOS ALUMNOS DE CUARTO DEL CEIP GERMANS OCHANDO DE ALMASSORA. TUTORA: YOLANDA FAGOAGA GALI

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you