Page 1


2


EL TEMPS FUGIT I EL TESTIMONI EXISTENCIAL Una visió actual de la temporalitat “Tot flueix, res es manté” Heràclit

El temps passa irreversiblement i alhora és intangible. L’home no pot fer res per aturar-lo, només el sent damunt seu i pren consciència del seu transcurs. Al llarg de la història, ha après a mesurar-lo, cronometrar-lo, interpretar-lo i captar-lo mitjançant imatges i altres mitjans. Els efectes d’aquesta progressiva acceleració han estat un dels motius vitals de reflexió de l’ésser humà. Des de l’inici de les civilitzacions, poetes, filòsofs i artistes en general, s’han ocupat del concepte “temps”, considerat com la línia recta sobre la que transcorre el present. El pas del temps marca les societats, la moda, les maneres de viure i els estils artístics. El temps sempre apareix com una entitat que ens observa des de la seva permanència immutable; sabem de la seva existència abans de nosaltres mateixos i sabem que ens sobreviurà. El temps i el seu control; l’anhel per aprofitar-lo, assaborir-lo i congelar-lo són desitjos inherents a tota persona. Un anhel que històricament ha tingut múltiples expressions culturals i artístiques, des de les màscares funeràries, les tombes egípcies, els calendaris maies o els vanites barrocs. Tant en la literatura com en l’art el concepte de temps científic es barreja amb el temps subjectiu i interior. D’aquí que la inaprensibilitat i fugacitat del temps hagi estat tractada extensament des de temps remots com ho demostra l’expressió Tempus fugit; una expressió que prové del llatí i que significa “el temps s’escapa” o “el temps vola”, convidant-nos a no perdre’l. L’expressió apareix per primera vegada en els escrits de las Geòrgiques, poemes escrits pel poeta romà Virgili (70 a.C-19 a.C.), amb la frase «Sed fugit interea fugit irreparabile tempus, singula dum capti circumvectamur amore», que es pot traduir com “però mentre fuig, fuig el temps irremissiblement, mentre restem atrapats per l’amor cap als detalls”. Una frase llatina semblant sovint es troba escrita en la caràtula dels grans rellotges de pèndul «Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra» que significa el temps vola, com els núvols, com les naus, com les ombres.

5


També el mateix Virgili a La Eneida escriu: “Stat sua cuique dies, breve et irreparabile tempus ómnibus est vitae” que vol dir “Està decidit el dia (temps) per a cadascú, breu i irreparable és el temps de la vida per a tots”. Aquest tòpic literari s’utilitza freqüentment amb el de Carpe diem “aprofita el dia”, en una invitació a gaudir el present sense pensar en el futur. Però ja Heràclit (535-484 a.C.) havia tractat el concepte del temps implacable, impossible de detenir. Grans filòsofs com Heràclit, Plató, Sòcrates, escriptors com Shakespeare, Proust, Ortega, Gabriel García Márquez, Octavio Paz, Steinbeck, cineastes com Fellini, i un llarg etcètera de grans intel·lectuals i artistes, han analitzat aquest fenomen com un element de reflexió davant els avatars de l’home en el seu devenir. Tot i la seva procedència clàssica, el tempus fugit es manifesta sobretot a partir del segle XV quan la classe alta millora el seu nivell de vida i la burgesia veu la mort no com un accés a la vida eterna sinó com una desgràcia. Neix la dita popular “El temps és or”. També en la literatura espanyola, molts poetes han incidit envers aquest tema com ara Jorge Manrique, Luis de Góngora o Luis Cernuda. En la història de la pintura, l’obra La persistència de la memòria (1931) de Dalí, coneguda també com els rellotges tous i deformats, s’han convertit en una de les iconografies més peculiars sobre el pas del temps. L’angoixa de l’home davant del seu propi destí pel pas irremissible del temps i per la seva presència obsessiva, troba en els rellotges que es desfan i es fonen una imatge impactant que trenca amb la consistència del temps i amb la seva submissió. El triomf dels somnis i dels desitjos que dobleguen el control del temps per escapar-se a qualsevol instrument de medició, estan fora de l’abast del temps i de l’espai. Igualment Torres Garcia, ens captiva amb els seus rellotges i vaixells que inicien un viatge al incert. Pel que fa a la música, la definició més habitual en els manuals de música és la que diu: “la música és l’art de la bona combinació dels sons en el temps”. Jugar a disposar en el temps les notes musicals és justament el cor del seu treball; d’aquí que la curta vida d’una composició musical s’hagi equiparat a la imatge de la pròpia vida humana. La noció de temps no ha estat percebuda de la mateixa manera al llarg de la història i des de sempre ha estat íntimament relacionada amb la ciència, la tècnica i la antropologia. Les diferents formes en les que el temps es manifesta ha obsessionat als artistes de totes les èpoques i tot i tractar-se d’un concepte molt difícil de copsar, en tot moment han buscat la manera de representar-lo.

6


La caducitat i la mort com a eix de la mostra L’exposició Temps fugit es planteja com un viatge per la representació del temps i la incidència sobre el món artístic; una exposició d’artistes contemporanis de diferents generacions que confronta estils, llenguatges, percepcions i emocions amb l’objectiu de mostrar al visitant tots els aspectes de la temporalitat. La mostra proposa una reflexió sobre diferents maneres d’entendre el temps a través d’una tria d’obres d’artistes contemporanis que giren al voltant de la idea tan humana i tan irreversible com el pas del temps. Al llarg del recorregut el visitant farà molt bé d’alliberar-se de l’esclavatge del rellotge i deixar-se portar pels suggeriments temporals. El públic anirà descobrint la relació del temps des de mirades i punts de vista diferents: la subjectivitat del temps; la fugacitat de la vida i la mort; la mesura del temps; el temps dedicat al treball i al temps lliure, el temps guanyat; el temps de la memòria i de l’acumulació de records; la irreversibilitat del temps o el futur del temps; la tecnologia que resumeix una reflexió dels avanços de l’home sobre el temps; el temps íntim, la identitat i la durada subjectiva. L’home davant l’irremissible caducitat. El plantejament d’aquesta exposició vol ser una reflexió sobre la temporalitat, la mística i la mort a través de la percepció sobre diferents concepcions del temps. Al temps objectiu i còsmic, li correspon la durada íntima, pertanyent a la condició del sentiment de la brevetat i l’inevitable finitud de l’existència humana. Si l’any passat, l’Associació Art Catalunya va presentar una reflexió sobre la temàtica de l’eròtica entesa des del punt de vista de tot allò orgànic en relació a la recerca, investigació i evocació del plaer, enguany el discurs dóna un gir important per submergir-se en el posicionament de l’home davant del pas del temps o de la seva finitud. El temps no es veu ni se sent i només en coneixem els signes. Alguns són fenòmens naturals que hem aprés a interpretar; altres són enginys humans (tècnics, simbòlics, artístics o científics) que mostren les seves innombrables manifestacions. I són aquestes interpretacions còsmiques i els signes del temps als que els artistes sempre s’hi han referit. Però, la teoria artística contemporània capgira els gèneres, les categories i les classificacions tradicionals

7


ja que concep l’obra d’art lligada al procés, al transcurs, al trànsit i al desenvolupament de l’obra, exigint també temps a l’espectador per a completar-la amb la seva participació. Tinguem en compte que en els nous llenguatges expressius com ara el vídeo, la fotografia, l’art per Internet, les performances, les intervencions en l’espai... el temps apareix relacionat amb l’espai i sovint amb el moviment; ambdós signes inequívocs de la nostra època. La creació artística actual es fa ressò d’aquest ritme trepidant que tot ho envaeix: els habitants del segle XXI vivim amb una acceleració constant i amb la percepció que el temps corre molt despresa. Alhora ningú dubte que aquesta acceleració de la velocitat-temps comença a tenir conseqüències nefastes sobre el propi home, el món i la cultura. Ens envaeix la sensació que la vida es comprimeix i creix el desig per emmagatzemar-ho tot, per guardar i acumular tot el que fem i sabem en espais minúsculs. Els disquets o els USB són una bona prova que podem portar damunt una part de la nostra memòria i la màxima informació del nostre temps.

Diferents generacions d’artistes Molts han estat els creadors que s’han afrontat als signes del temps i molts també els que han reflexionat sobre la temporalitat. Pel que fa a la iconografia figurativa: natures mortes, rellotges, creus i crucifixions, escenaris onírics, caps com a contenidors de memòria o mitjans de transport..., analitzen la percepció del temps que s’erigeix a l’entorn del temps fugit, però també els llenguatges abstractes ens remeten a la durada del traç en els recorreguts gestuals, de la mateixa manera que en les exploracions conceptuals la presència de la paraula reforça la contextualització de significacions o la cadència de les estructures de repetició evoquen ritmes musicals. Les obres triades, cadascuna individualment i en el seu conjunt, il·lustren la complexitat de les relacions entre l’home i el temps, des de diverses perspectives i enfocaments. Són obres que recorden la fugacitat de la vida humana lligada a la idea de la mort.

8


L’estructura de la mostra obeeix a un concepte cronològic, i no pas al de tendències o estils. Amb aquest criteri hem volgut traçar un recorregut en el temps a través de diferents generacions d’artistes per veure com ha reflexionat cadascuna d’elles envers el concepte temps, i alhora, com s’hi relacionen. Des del surrealisme de Dalí en el que el triomf dels somnis i dels desitjos dobleguen el control d’aquest temps, passant pels artistes de la Segona Avantguarda que trenquen amb l’art acadèmic per expressar el seu existencialisme més rotund, seguint amb els inquiets artistes nascuts als anys cinquanta i seixanta que fan propostes de tall introspectiu i vital, fins a les noves generacions dels anys 70 que busquen en les noves expressions i llenguatges una manera d’explicar la finitud en una època marcada pel canvi de valors; així és com els 50 artistes representats teixeixen la seva visió particular de la temporalitat. Cal assenyalar que la tria ha partit dels artistes que treballen amb galeries pertanyents a l’Associació d’Art Catalunya, d’aquí que la selecció tingui com a tret de sortida uns determinats autors contemporanis als que se’ls ha demanat la seva participació amb una peça relacionada amb el tema. Per a completar la mostra, i per tal d’oferir un ventall cronològic més ampli, hem completat la representació amb la inclusió d’alguns autors històrics –especialment sensibles a la transcendència de l’efímer- que ens ajuden a resseguir un fil conductor des dels anys 60 fins a l’actualitat. Realitats efímeres que reflecteixen la consciència de la finitud temporal de l’existència humana. Artistes que han traduït el seu temps interior, un temps per al qual són imprescindibles els records. És entre el temps futur -la perspectiva de la mort- i el temps passat -la vida gravada en el record- que transcorre aquesta exposició. Donem la paraula als artistes i els demanem que ens expressin la seva particular experiència del temps. Joan Gil Gregorio Comissari

9


10


SEL·LECCIÓ D’ARTISTES Salvador Dalí

13

Jaume Plensa

63

Antoni Tàpies

15

Jordi Tolosa

65

Romà Vallès

17

Rafael Ruz

67

Albert Ràfols-Casamala

19

Benjamín Torcal

69

Manolo Millares

21

Nobuko Kihira

71

Josep Guinovart

23

Manuel Pajares

73

M. Assumpció Raventós

25

Mercè Humedas

75

Joan Hernández Pijuan

27

Richard White

77

Jorge Castillo

29

Núria Guinovart

79

Josep Vallribera

31

Anna Comellas

81

Teresa Gancedo

33

Pep Fajardo

83

Francesc Artigau

35

Lluís Ivert

85

Josep Avilés

37

Pere de Ribot

87

Josep Bofill

42

Vicenç Almar

89

Xavier Medina-Campeny

41

Imma Alonso

91

Montse Costa

43

Jaume Amigó

93

Victor Mateo

45

Neus Colet

95

Bonaventura Ansón

47

Judit Gaset

97

Joaquín Ureña

49

Natxo Arteta

99

Joan Pere Viladecans

51

James White

101

Rufino Mesa

53

Josep Asunción i Gemma Guash

103

Anna Miquel

55

Yolanda Martín

105

José Carlos Balanza

57

Carme Aliaga

107

Xavier Deltell

59

Pere Gifre

109

Pep Camps

61

Rómulo Royo

111

11


Salvador Dalí (Figueres, 1904-1989) Il·lustració per a la sèrie La conquète du cosmos, 1974 Guaix i aquarel·la damunt d’un gravat original 75 X 55,5 cm.

12


13


Antoni Tàpies (Barcelona, 1923) Creus foradades, 1975 Pintura acrílica i llapis sobre paper 55 x 103 cm. Ref.2949. Catàleg raonat Antoni Tàpies. Obra completa núm. 3 Fotografia: Xavier Deltell

14


15


Romà Vallès (Barcelona, 1923) Heràclit, sèrie collage, 2008 Tècnica mixta sobre fusta 200 x 100 cm.

16


17


Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009) Sense títol, 1980 Acrílic sobre fusta 150 x 100 cm. Fotografia: Xavier Deltell

18


19


Manolo Millares (Las Palmas, 1926- Madrid, 1972) Sèrie Antropofauna, 1970 Gravat, 16/50 57 x 77 cm. Fotografia: Xavier Deltell

20


21


Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007) Sense títol, 1984 Tècnica mixta sobre paper 65 x 50 cm. Fotografia: Xavier Deltell

22


23


Maria Assumpció Raventós (Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona, 1930) Angoixa vital, 1975-79 Tècnica mixta sobre tela 65 x 92 cm.

24


25


Joan Hernรกndez Pijuan (Barcelona, 1931-2005) Blanc sobre negre, 1964 Oli sobre tela 116 x 98 cm. Fotografia: Xavier Deltell

26


27


Jorge Castillo (Pontevedra, 1933) Sense tĂ­tol, 1997 Oli sobre tela 65 x 100 cm. Fotografia: Xavier Deltell

28


29


Josep Vallribera (Juneda, Lleida, 1937) Temps, 2005 Acr铆lic sobre tela 40 x 30 cm.

30

Tu, temps, jo, 2001 Llum de ne贸 20 x 166 x 1,2 cm.


31


Teresa Gancedo (Le贸n, 1937) El vitrall, 2010-06-05 Dibuix sobre paper transparent 130 x 130 cm.

32


33


Francesc Artigau (Barcelona, 1940) El temps de les cireres, 2010 Oli sobre tela 90 x 120 cm.

34


35


Josep Avilés (Gelida, Barcelona, 1942) Espais blaus per a la meva cambra, 2010 Tècnica mixta 97 x 138,5 x 5 cm.

36


37


Josep Bofill (Barcelona, 1942) Your time, 2009 Mixta i pintura original. Sèrie de 3 96,5 x 76 cm.

38


39


Xavier Medina-Campeny (Barcelona, 1943) Serp, 1990 Fusta 85 x 51 x 20 cm.

40


41


Montse Costa (Barcelona, 1943) Unitats i estructura global, 2007-2008 Tècnica mixta sobre tela 190 x 175 cm.

42


43


Victor Mateo (TĂ nger, Marroc, 1945) Pintura 98-15, 1998 AcrĂ­lic sobre tela 97 x 130 cm.

44


45


Bonaventura Ansón (Tossa de Mar, Girona, 1945) Temps fugit, 2010 Metacrilat, ferro i cable d’acer inoxidable 110 cm alçada x 45 cm diàmetre.

46


47


Joaquín Ureña (Lleida, 1946) Passant el temps, 2010 Aquarel·la sobre paper 100 x 100 cm.

48


49


Joan Pere Viladecans (Barcelona, 1948) Sèrie quaderns verds núm. 4, 1987 Tècnica mixta sobre paper 57 x 77 cm.

50


51


Rufino Mesa (Badajoz, 1948) Fuerzas DĂŠbiles. El oculto espĂ­ritu del tiempo. Castellvell, 1997 30 peces de coure i bronze de 15 x 10 x 9 cm. El tubs van estar 30 dies en una cova omplint-se del vent i de les queixes que passaven.

52


53


Anna Miquel (Barcelona, 1949) Variacions amb arbre, 2005 AcrĂ­lic i oli sobre tela 120 x 120 cm.

54


55


JosĂŠ Carlos Balanza (LogroĂąo, 1952) 164 minutos. Obra en el tiempo. 24.08.08. Ferro i cera 80 x 70 x 8 cm.

56


57


Xavier Deltell (Barcelona, 1953) Homenatge, 2010 Fotografia impressi贸 Lambda 100 x 100 cm.

58


59


Pep Camps (Sant Llorenç Savall. Barcelona, 1954) Línea del temps, 2010 Cedre de l’Atles. Talla directe 117 x 76 x 28 cm.

60


61


Jaume Plensa (Barcelona, 1955) Lady Macbeth, 2000 Paper Arakaji tintat, enganxat sobre Aquari tintat, collage de lletres, fotografia i esfera de plĂ stic. Ed. 14/50 57,5 x 50 cm. Fotografia: Xavier Deltell

62


63


Jordi Tolosa (Badalona, Barcelona, 1956) Muerte de sobremesa, 2009 Acer, fotografies i cautxĂş 6 x 90 x 90 cm. Fotografia: Carles Fargas

64


65


Rafael Ruz (San Fernando, Cadis, 1956) Apenas nada, 2010 AcrĂ­lic sobre tela 130 x 130 cm.

66


67


Benjamin Torcal (Barcelona, 1959) S/T, 2010 Tècnica mixta sobre tela 162 x 130 cm.

68


69


Nobuko Kihira (Nagoya, Japó, 1960) Sèrie volums i ombres. Sol vertical, 2009 Tècnica mixta sobre pasta de paper i fusta 135 x 135 x 8 cm.

70


71


Manuel Pajares (Lleida, 1960) The best, 2010 Tècnica mixta sobre tela 205 x 140 cm.

72


73


Mercè Humedas (Lleida, 1960) Només temps, 2010 Acrílic sobre tela 162 x 130 cm.

74


75


Richard White (Filadèlfia, EEUU, 1961) Dur ancestor, 2008 Pintura i vinil retallat sobre tela 162 x 162 cm.

76


77


NĂşria Guinovart (Barcelona, 1961) Amagatall de moviments, 2009 Ciment i quitrĂ 100 x 120 cm.

78


79


Anna Comellas (Manresa, Barcelona, 1961) El vent furiós arranca fins i tot els estels, 2008 Acrílic i imatge digital sobre paper japonès, tela i plom 146 x 150 cm.

80


81


Pep Fajardo (Barcelona, 1961) Eclipsi total. Elegia per a Humberto Rivas (1937-2009), 2010 Fusta, ferro, tèxtil, marbre, esmalt, fotografia i lent òptica 110 x 110 x 15 cm.

82


83


LluĂ­s Ivern (Barcelona, 1962) No passa el temps, 2010 Pigment, resina, fulles, corda i fusta sobre tela de lli 150 x 120 cm.

84


85


Pere de Ribot (Girona, 1962) Sense tĂ­tol, 2007 Oli sobre tela 114 x 146 cm.

86


87


Vicenç Almar (Gandia, València, 1962 ) Vicenzo, 2007 Fotografia digital sobre paper fotogràfic 70 x 125 cm.

88


89


Imma Alonso (Barcelona, 1962) Rastres de temps, 2010 AcrĂ­lic sobre tela 200 x 200 cm.

90


91


Jaume Amig贸 (Barcelona, 1963) Cinc observacions antigues. Hivern-primavera, 2010 T猫cnica mixta sobre tela 97 x 162 cm.

92


93


Neus Colet (Barcelona, 1963) Mecanisme I, 2010 Ferro i fusta 100 x 30 x 4 cm.

94


95


Judit Gaset (La Seu d’Urgell, Lleida, 1963) Observatori d’il·lusions V, 2008 Fang refractari i ferro 175 x 31 x 31 cm.

96


97


Natxo Arteta (Madrid, 1965) Silenci, 2009 Tècnica mixta sobre tela 130 x 97 x 15 cm.

98


99


James White (Filadèlfia, EEUU, 1966) The sweet herafler, 2010 Tècnica mixta sobre fusta 110 x 80 x 15 cm.

100


101


Josep Asunci贸n i Gemma Guasch (Barcelona, 1966) Ajna, 2007 V铆deo, durada 40 minuts Format imatge 4.3. Edici贸10 c貌pies

102


103


Yolanda Martin (Barcelona, 1968) Fragments de memòria, 2010 Tècnica mixta sobre fusta 122 x 122 cm.

104


105


Carme Aliaga (Terrassa, Barcelona, 1971) Par Marseille, 2008 Tècnica mixta sobre fusta 89 x 195 cm.

106


107


Pere Gifre (Figueres, Girona, 1974) Impact, 2010 Resina i plata 33 x 23 x 17 cm.

108


109


Rómulo Royo (Saragossa, 1976) Sèrie Siameses. Tiempo de frio mental, 2006 Tècnica mixta sobre paper 153 x 120 cm.

110


111


JUNTA DIRECTIVA

112

Presidenta:

Carme Espinet i Asensio

Galeria Carme Espinet. Barcelona

Vice-presidenta:

Laura Zubiaur i Martínez-Montenegro

Galeria Cal Talaveró. Verdú

Secretari:

Josep Canals i Gual

Galeria Canals. Sant Cugat del Vallès

Tresorera:

Mercé Juvés

Galeria Art Centre. Barcelona

Vocal:

Susanna Gibert i Faidella

Espai G d’Art. Terrassa

Vocal:

Antoni Pinyol

Galeria Antoni Pinyol. Reus.

Vocal:

Joan Planellas

Galeria Joan Planellas. Tossa de Mar


Antoni Pinyol C. del Vidre, 11 - Reus Tel 977 34 10 41 www.antonipinyol.com

Espai Cavaller 31/33 C. Cavallers, 31-33 - Lleida Tel 629 033 150 www.espaicavallers.com

Arcadi Calzada Pl. Rector Ferrer, 13 - Olot Tel 972 26 01 86 www.galeria.arcadicalzada.com

Espai G d’Art C. La Palla, 10 - Terrassa Tel 93 780 62 28 www.espaigdart.com

Art Centre C. Provença, 253 - Barcelona Tel 93 487 51 54 www.artcentrebcn.blogspot.com

Galeria d’Art Maragall Rambla de Catalunya, 116 - Barcelona Tel 93 218 29 60 www.artmaragall.com

Barcelona Pl. Dr. Letamendi, 34 - Barcelona Tel 93 323 38 52 www.galeriabarcelona.com

Joan Planellas C. Sant Pere, 10 - Tossa de Mar Tel 972 34 25 11 www.galeriajoanplanellas.com

Cal Talaveró C. de la Font, 20 - Verdú Tel 973 34 80 53 www.caltalavero.cat

Marges-U C. Unió, 12 - Cadaqués Tel 972 25 85 43 www.galeriamarges-u.com

Canals - Galeria d’art C. de la Creu, 16 - Sant Cugat del Vallès Tel 93 675 49 02 www.canals-art.com

Paqui Delgado C. Sant Antoni, 43 - Sant Sadurní d’Anoia Tel 93 818 42 36 www.galeriapaquidelgado.com

Carme Espinet C. Balmes, 86 - Barcelona Tel 93 216 06 14 www.carmeespinet.com

Setba Zona d’Art Plaça Reial, 10, 1er,2a - Barcelona Tel 934813696 www.setba.net

113


Amb la col路laboraci贸 de

TEMPS FUGIT  

Associació(art)Catalunya - TEMPS FUGIT - La temporalitat en la obra d'art - Comissari: Joan Gil Gregorio - Sala la Nau. Tossa de Mar - Del...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you