Issuu on Google+


EN MEMÒRIA D’UN GRAN FALLER

La comissió de l’Associació Cultural Falla La Victòria vol dedicar el seu llibret d’enguany a un gran faller i bon amic que ens ha deixat, el nostre President Honorífic, Miguel Àngel Alegria Almiñana.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014

1


Edita Associació Cultural Falla La Victòria Coordinació Paco Quiles Tudón Col·laboracions

literàries José

Luis

Martí,

Yolanda Olmos, Antonio Ortiz, Paco Quiles, Juan Carlos Vizcaíno

GESTIÓ COMERCIAL Rosana Muñoz, Miguel Ángel Segovia i Isaac Mas

Fotografies Manolo García, Cristina de Haro, Juan Higueras, Isaac Mas, Maria Mauri, Laura Pastor, Paco Quiles, Rafa Reolid, Anabel Rodríguez, Auri Villar

Correcció del text Associació Cultural Falla La Victòria Justificació de tirada 700 exemplars


DIpòsit legal V-265-2012 Col·laborEN

EXCM. AJUNTAMENT DE SAGUNT

FALLES DE SAGUNT, FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL

L’Associació Cultural Falla la Victória no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col-laboradors El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/)

Aquesta publicació pot descarregar-se de la nostra pàgina web, a l’adreça  www.fallalavictoria.com/descarregues i també al teu telèfon mòbil amb els codis QR que distribuirem pels carrers i a peu de monument.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014

3


1.

ELS NOSTRES PROTAGONISTES

4.

LES NOSTRES FALLES

Monument gran: “La cort del faraó” Monument infantil: “Encara podem frenar el canvi climàtic”

Salutació del President, Isaac Mas La nostra Fallera Major, Alicia Batán Salutació del President Infantil, Iván Acosta La nostra Fallera Major Infantil, Ada Fraj

Recull fotogràfic dels principals actes de l’exercici actual

- Pàgina 8 -

- Pàgina 64 -

2.

LES NOSTRES COMISSIONS

Comissió executiva Comissió executiva infantil Cort d’honor Cort d’honor infantil Relació de socis fallers

3.

- Pàgina 20 -

ENTREVISTES

Entrevista Fallera Major Infantil Entrevista President Infantil Entrevista Fallera Major Entrevista President - Pàgina 28 -

5.

6.

- Pàgina 48 -

EXERCICI ACTUAL

RECORDS GRÀFICS

Recull fotogràfic dels monuments, els actes i la setmana fallera de 2013 - Pàgina 85 -

7.

NOUS FALLERS - Pàgina 112 -


8.

ASSAJOS LITERARIS

1. ALEGRIA PER UNA FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL Paco Quiles Tudón Llicenciat en Periodisme i delegat de Comunicació de la Falla La Victòria - Pàgina 114 2. FESTES I TRADICIONS EN PORT DE SAGUNT Antonio Ortiz López Professor de Geografia i Història de l’IES María Moliner

5. MIGUEL ÁNGEL ALEGRÍA, UNA FLAMA ETERNA José Luis Martí González Regidor de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de Sagunt

9.

- Pàgina 146 -

RELACIÓ DE SOCIS - Pàgina 152 -

10.

- Pàgina 120 3. LA SETMANA SANTA I LA PARTICIPACIÓ IGUALITÀRIA DE LA DONA Yolanda Omos Sánchez Llicenciada en Periodisme amb suficiència investigadora en Estudis Interdisciplinars de Gènere

PROGRAMA DE FESTES - Pàgina 154 -

11.

COL·LABORADORS - Pàgina 157 -

12.

MARATÓ fOTOGRÀFICA

- Pàgina 135 4. FALLES I FOGUERES: EL PRÒLEG I L’EPÍLEG Juan Carlos Vizcaíno Martínez Emblema d’Or amb Palmes de les Fogueres d’Alacant i Bunyol d’Or de les Falles de València

- Pàgina 179 -

- Pàgina 140 -

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014

5


ELS NOSTRES PROTAGONISTES


Foto: Juan Higueras


SALUTACIÓ DEL

PRESIDENT

ISAAC

MAS

Un any més tinc l’honor de dirigir-me a vosaltres, fallers, socis, col·laboradors, veïns, amics: tots els que formeu aquesta gran família fallera. Enguany acaba la meua presidència, després de dos anys intensos i plens d’emocions, però sé que no deixaré de treballar per la nostra comissió i pel nostre barri. Sé que comptaré amb l’ajuda de tots vosaltres, perquè des que vaig prendre possessió del càrrec, a l’abril de 2012, no he trobat a faltar el vostre suport cap dia. Formem una comissió amb molta gent jove i, naturalment, amb fallers veterans que ens ajuden en la nostra lluita i que contribueixen a què la nostra falla haja arribat on es troba ara mateix. Enguany, més encara, és un exercici emotiu i especial, ja que tots els premis que esperem aconseguir els dedicarem a honorar la memòria d’un gran amic i històric faller que ens ha deixat, Miguel Ángel Alegría Almiñana, a qui hem volgut nomenar president honorífic de la nostra comissió per homenatjar tot el gran treball que ha fet pel món de les falles al Camp de Morvedre i a la nostra falla en especial. El nostre company va deixar el llistó molt alt en la competició de llibrets de la Generalitat Valenciana de promoció del valencià en tota la Comunitat, concurs en el qual esperem continuar en un lloc destacat, com va aconseguir ell. De nou, comptem amb dos magnífics monuments en la secció especial i intentarem millorar si és possible els resultats aconseguits l’any passat. Però no només lluitarem pels guardons amb les creacions de Xesco Gil i Francisco Fuentes, sinó que intentarem fer-nos un lloc en la classificació de premis a l’ornamentació del carrer. Vull convidar-vos a compartir amb nosaltres les nostres festes, per a gaudir de les falles tots junts i guardar un bon record, però sobretot amb els nostres representants Alicia, Ada i Iván. Un desig que vull fer extensiu a totes les comissions falleres, i com no, a la Federació Junta Fallera de Sagunt, en un exercici especial en què les falles de la comarca han aconseguit la distinció de Festa d’Interés Turístic Nacional. Una salutació del vostre president, que vos espera en La Victòria.

8

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


9

Foto: Juan Higueras

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Deixa’m que et conte una historieta d’una vesprada de tardor. Vaig vore una reineta que desbordava alegria al seu tro.

FALLERA

MAJOR

Els seus ulls es clavaren molt a dins del meu cor, de vore com ploraven, per tornar a ser Fallera Major. Un cor gallec tenia, mes vestit de valenciana portava. Doncs s’ha criat a la terra de l’ harmonia; harmonia de la pólvora, el foc i la flama. Els llavis rojos duia del color de la passió, eixa que jo sentia quan la veia al seu tro.

ALICIA

BATÁN

El seu somriure es contagiava perquè del cor li eixia, i a tot aquell que la mirava, sense paraules es quedava de vore la seua alegria. Em vaig enamorar de la seua tendresa i estar al seu costat era el meu anhel, per fer-li una sorpresa i que visquera el moment més bell. Un dolç perfum desprenia. Era l’aroma de valenciana, que em portà a fer-te pleitesia i nomenar-te sobirana. Només puc dir per acabar aquesta història que ets tu, Alicia Batán, Fallera Major de La Victòria

10 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Juan Higueras

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 11


Hola sóc Ivan, el vostre President infantil.

SALUTACIÓ DEL

PRESIDENT I N FA N T I L

IVÁN

A C O S TA

Volia dirigir-me a fallers, socis, però sobretot als més xicotets de la nostra comissió, per a fer un saluda, ara que s’acosten les nostres festes de Sant Josep. Espere que enguany siga de nou un magnífic exercici ple d’emocions, alegries, records i com no, de bons premis, perquè m’agradaria moltíssim tornar a tindre uns premis com els de l’any passat, on vam guanyar per segon any consecutiu la secció especial del monument infantil i tinc molta il·lusió. Enguany tinc l’honor de contar amb Ada, la meua fallera major infantil, amb qui em porte molt bé i som molt bons amics. També estic molt agraït de contar amb Alicia, la nostra Fallera Major i amb Isaac, el nostre President, que sempre estan amb nosaltres i ens porten a tots els llocs i ens ho passem de meravella. Als xiquets els demanaria que gaudisquen de les falles i que s’ho passen molt bé, i als majors que continuen treballant com estan fent-ho, perquè continue endavant la nostra falla, i que continue l’harmonia, l’alegria i unió al nostre casal. Voldria convidar els més menuts a les activitats que fem a la falla, en especial, el Dia del Xiquet que és el 18 de març, on tindrem moltes activitats per a passar-ho genial. Solament queda acomiadar-me i desitjar unes bones festes a tots, i als meus companys d’any de les comissions del Port, Sagunt, Gilet, Faura i també a les falleres majors de Federació Junta Fallera de Sagunt, Patricia i Sonia i les seues Corts d’Honor. Una salutació del vostre President infantil. Vos esperem en la Victoria

12 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Juan Higueras

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 13


Princesa en un conte de fades, nimfa en un món de fantasia. Comença hui el teu somni, comença hui la teua alegria.

FALLERA

MAJOR INFANTIL

Mira al voltant, dolça xiqueta. La teua il·lusió hui es veu complida. La banda que tant anhelaves, la banda que tant volies, ja la portes al pit. Per fi comença el conte. Ja eres la nostra regina infantil Ja estàs asseguda al tro. Dis-me Ada què se sent al mirar la teua comissió? Al teu rostre s’endevina que estàs molt emocionada. Els teus ulls brillen de felicitat i l’ alegria esclata al teu somriure. La teua cara sincera i tendra ens trasllada a tots els teus fallers el teu sentiment. Aquest any que hui comença serà dolç i divertit. Serà el teu somni complit. Ser Fallera Major dels xiquets de La Victòria, la primera.

ADA FRAJ

Aquesta comissió et rendirà homenatge, i en cada acte farem festa per tu. Seràs com la ballarina protagonista a una coreografia sense fi. Vas a ser la llum de la xicalla, la seua capitana. En el nostre jardí seràs la flor més fina. Seràs la musa de l’artista de la falla xicoteta, inspirant la teua dolçor i simpatia i els millors ninots. Ada, mira, que ja eres la nostra regina. Hui comença per a tu el camí més esperat. Hui comença per a tu el teu any.

14 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Juan Higueras

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 15


16 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


LES NOSTRES COMISSIONS


Foto: Paco Quiles

18 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 19


COMISSIÓ EXECUTIVA President honorífic President executiu Vice-president 1r Vice-president 2n Vice-president 3r Vice-president 4t Vice-president 5é Secretària Vice-secretària Vice-secretària Tresorera Vice-tresorera Delegada de Loteries Comptador Delegat d’Esports Vice-delegat d’Esports Delegada de Cultura Vice-delegada de Cultura Delegada de Transports Vice-delegat de Transports Delegada de Llibret Vice-delegada de Llibret Vice-delegada de Llibret Casalera Delegat d’Infantils Vice-delegat d’Infantils Vice-delegat d’Infantils Vice-delegat d’Infantils Vice-delegat d’Infantils Vice-delegat d’Infantils Delegat de Monument Delegat de Comunicació Delegat d’Incidències Delegat de Festejos Delegat de Pirotècnia Vice-delegat de Pirotècnia Delegat d’Il·luminació Vice-delegat d’Il·luminació Vice-delegat d’Il·luminació Delegat de So Relacions públiques Delegada d’Activitats diverses Vice-delegada d’Activitats diverses Delegada de Cavalcada Vice-delegada de Cavalcada Delegada de Disfresses Vice-delegada de Disfresses Delegada Decoració Carrer Vice-delegat Decoració Carrer Vice-delegada Decoració Carrer Delegat d’Estendard Delegada de Play-Back Delegada Secció femenina Bibliotecària

Miguel Ángel Alegria Almiñana Isaac Mas Prades Miguel Ángel Segovia Guillen Juan Mas Jurado Antonio Pérez Ibarre Juanjo Bataller Calle Vicente Cuenca Teruel Jennifer Hernández Salvador Iciar Alcaina Martínez Clara Valero Martínez Laura Pastor González Ana Santibáñez Pérez Teresa Fernández Llopis Moisés Muñoz Camacho Samuel Cejudo Mas Jose Manuel Cejudo Mas Mª Luz Lacoba Torres Mª del Mar Rahona Navarro Vanessa Peláez Guzmán Juan M. Guillamón Manzanero Rosana Muñoz Camacho Maria Mauri García Ana Alicia Batan González Noelia Muñoz Medina Miguel Ángel Núñez Martín Jerónimo Noguera Baldoví Pedro Fraj Juberías Sergio Fraj Juberías Juan Carlos Acosta Trincado Rafael Villar Llopis Victor Miguel Coba Valero Paco Quiles Tudón Miguel Fontana Gallego Iván Ros Garrido Millán Fernández Adoves Víctor Millán Fernández Llopis Fco. Jose Guillen Rosaleny Alan Martínez Gabaldón Carlos Benito Martínez Manuel Fernández Peña Jose Maria Guerra Nicolás Guadalupe Navarro Moya Mariló Suárez Martínez Sonia López Alegre Pilar Argudo Gil Sonia Roda Perona Cristina de Haro Rodríguez Silvia Rovira Gracia Sergio Carnicero Rovira Juana Castelló Huertas Carlos Tortajada López Patricia Muñoz Medina Sonia Pérez García Belinda Guerra García

VOCALS Miguel Ángel Alegría Soto Fco. Javier Aguilera Herman Sergio Iván Alonso Gargallo Manuel Anreus García Javier Bataller Calle Luís Miguel Calleja Gimeno Alberto Cano Moreno Pedro Casas González Jose Fco. Catalán García Juan Jose Cebrián Bermúdez César Cerdan Sánchez Raúl Céspedes Manzaneda Jesús Javier Cristóbal Rubio Agustín Díaz López Michael García López Gregorio García Muñoz Javier García Peñaranda Manuel García Sánchez Bruno Hernández Sebastián Juan Carlos Herrero Marco Iván Iserte Hortelano Carlos López Rodríguez Eduardo Marimon Muñoz Héctor Martín Aguado Jose Manuel Mejías Galán Alberto Moral Pérez Sergio Nieto Gómez Miguel A. Orenga Vedri Juan Mª Ortiz Maroto Raúl Palmero Plumed Sebastià Peris Marco Jonathan Piloña Bonilla Aarón Rams Roda Fernando Rey Ballester Juan Carlos Sánchez Relucio Migueltxo Sarasa Alonso Carlos Serra Albiñana Fco. Rolando Serrano Bracamonte Sergio Simón Zapata Fco. Alejandro Sotoca Ruiz Sergio Suárez Hernández Andrés Valero Gutiérrez Santiago Verdejo Milla

20 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


COMISSIÓ EXECUTIVA INFANTIL Iván Acosta García / President infantil Daniel Adrián Blasco

Jorge Salvador Gil

Pablo Moraleja Rustarazo

Manel García Núñez

Nicolás Bataller Lacoba

Alberto Teruel Villarroya

Àlex Pérez Lacoba

Álvaro Jordán Perales

Juan Céspedes Sancho

Ángel Alfaro Esquer

Manuel Sambernardo Becerra

Alejo Muñoz Mauri

Joan García Rueda

Bruno Benito Vizcaíno

Mathis Tourron

Izan Pérez Lacoba

Álvaro López Ocerin

Marcos Chorda Pastor

Ángel Alonso Prats

Adrián San Antonio Abad

Adriá Navarro Merenciano

Pau García Tamarit

Marco Benito Vizcaíno

Gabriel Uribe García

Joel Pérez Oron

Hugo Marti Jaraba

Víctor Coba Reguillo

Kike Alonso Prats

Iván Sánchez Rodríguez

Hizan Nieto Rodríguez

Pau Gil Gil

Gerard Bonet Selles

Joan Vega Gil

Jose Miguel Pérez Oron

Alex Martín Jurado

Javier Escrig Castillo

David Álvarez Vicent

Luís Miguel Sarasa Carnicero

Pau Núñez Castelló

Sergio Gimeno Álvarez

Pablo Brines Carrillo

Jorge Velasco Sánchez

Eric Ratia de Haro

Manel Martín Jurado

Gonzalo Fontana Santibáñez

Marc Álvarez Vicent

Diego Segovia Pastor

Iván Ordóñez Martínez

Hugo González Gallego

Aless Briz Orellana

Oscar Verdejo Martos

Cesar Reolid Agudo

Pablo Martín Sangüesa

Daniel Gallardo Pérez

Erik Andrés Sánchez

David Serrano Cuesta

Alejandro Orenga Martín

Mario Granjo Francés

Dani Briz Orellana

Carlos Verdejo Navarro

Alejandro Rey Belmonte

Javier Maya Suárez

Rubén Gálvez Álvarez

Álvaro Aucejo García

Robert Serrano Sánchez

Daniel Pans Alcaina

José Gualda Barrado

Aarón Casas Hernandez

Cesar Abenezer Villalba Quesada

Hugo Rodríguez Sojo

David Melo Porras

Izan Gálvez Álvarez

Jordi Ballester Ferrer

Héctor Solanas Vius

Álvaro Pardo Huerta

Kiko Guillen Rodríguez

Edgar Casas Hernandez

Alberto Villar Canelles

Iker Rodríguez Sojo

Alberto Moral Piñol

Asier Gálvez Pena

Iván Batalla Jordá

Cesar Soto San Antonio

José Manuel Cejudo Micó

Asier Hernandez Espuig

Adrián Cerdan Martín

Diego García Anreus

Iván Sáez Carnicero

Darío Moraleja Rustarazo

Franz Santibáñez Hebenstreit

Sergio Batalla Jordá

Edrian Sotoca Sánchez

Aitor García Domínguez

Marcos Iserte Lechón

Alejandro Céspedes Frach

Adrián García Martínez

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 21


CORT D’HONOR MAJOR Ana Alicia Batán González / Fallera Major Iciar Alcaina Martínez

Lara Gracia González

Laura Pastor González

AIrene lcaina Martínez

Belinda Guerra García

Vanesa Peláez Guzmán

Raquel Anreus Solanas

Vanesa Gutiérrez Giner

Sonia Pérez García

MªBegoña Arguinchona Ereño

Jennifer Hernandez Salvador

Maria Pérez Roca

Pilar Argudo Gil

Ainara Juan Fernandez

Paula Pérez Simón

Andrea Aucejo García

Rosana Lacoba Morte

Lorena Piñol Molina

Mª Luisa Barrado Rodríguez

Ana Lacoba Rosua

Mª del Mar Rahona Navarro

Laura Bazataqui Gil

Mª Luz Lacoba Torres

Maria Rajadell Cañamache

Begoña Belmonte Alonso

Teresa Lacruz Ros

Laura Rivero Gimeno

Mª Soraya Belmonte Edo

Laura Lechón García

Sonia Roda Perona

Mª Carmen Blasco Fernandez

Silvia Lechón García

Mª Jose Rodríguez Moreno

Graciela Maria Bracamonte Porras

Sonia López Alegre

Silvia Rovira Gracia

Yaiza Casas Munuera

Laura Martín Burgos

Vanesa Ruiz León

Juana Castelló Huertas

Isabel Martín Leal

Lidia San Antonio Abad

Loli Castillo Munera

Karina Martín Martínez

Sara Sangüesa Edo

Mª Jose Carnicero González

Sandra Martínez Badal

Mª Jose Santibáñez Hernandez

Lorena Cortes Silva

Marta Mas Prades

Ana Santibáñez Pérez

Cristina de Haro Rodríguez

Maria Mauri García

Mª Jose Sarasa Carnicero

Noelia de la Rosa Pastor

Virginia Mengibar González

Sheyla Soriano Gómez-Pimpollo

Idoia Díaz González

Maria Mico Mérida

Marilo Suárez Martínez

Laura Espinosa Esgrig

Montse Molino Hernandez

Isabel Torres del Campo

Nuria Espinosa López

Ana Montalbán Leal

Ana Lorena Tudón Gómez

Teresa Fernandez Llopis

Ana Maria Morales Santamaría

Clara Valero Martínez

Marta Frach de la Cal

Rosana Muñoz Camacho

Silvia Vázquez Clemente

Carolina Fuertes Gallur

Noelia Muñoz Medina

Laura Verdejo Martos

Verónica García Balaguer

Patricia Muñoz Medina

Noelia Vicent Rosua

Maria Emelina García Peñaranda

Maria Mut Bertomeu

Marta Villalba Monferrer

Andrea García Rueda

Guadalupe Navarro Moya

Auri Villar Castro

Monica Gimenez Fernandez

Amaya Nieto Gómez

Tania Zacarías Gutiérrez

Lucia González Jordán

Laura Oron Morillas

Yolanda González Martínez

Cristina Ortega Cerezuela

Cintya González Torres

Delia Pans Alcaina

22 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


CORT D’HONOR INFANTIL Ada Fraj López / Fallera Major infantil Cristina Abal Sánchez Irene Gimenez Meliá Daniela Noguera Paesa Alba Acosta García Paula Gimenez Meliá Leyre Noguera Paesa Paula Acosta González Carla González Gallego Alba Núñez Castelló Alba Adrián Blasco Lola González Rueda Neus Orenga Martín Leire Anguita Montesinos Rocio González Rueda Cristina Palomar Lloris Iratxe Argudo Domínguez Laura González Torres Esther Pastor Mateo Andrea Barrios Cabeza Zoe Goyeneche Calderón Judith Pastor Mateo Cristina Belmonte Muñoz Leire Granjo Francés Noa Peláez Valenzuela Paula Benedi Rosua Tifany Gualda Barrado Marina Pérez Sánchez Abril Benito Rahona Leyre Guirado Bonet Noa Pérez Vivas Cristina Blasco Ortiz Naia Hernandez Espuig Paula Ratia de Haro Paula Blasco Ortiz Ursula Hernandez Sebastián Amparo Rey Belmonte Ángela Bof Alfaro Lara Herranz Fernandez Helena Sáez Carnicero Daniela Bof Alfaro Eugenia Herrero Ruiz

Marian Sáez Carnicero Miriam Bonet Selles Daniela Iñiguez Hermosilla Sonia Salguero Moreno Aitana Calza Becerra Nadia Juan Caballero Andrea Salvador Gil Rosanna Carnicero Rovira Andrea Lázaro Martínez Paula Sánchez Rodríguez Aitana Catalán Hilario Alejandra López Melgoso Ainhoa Sánchez Villar Naiara Catalán Hilario Sara López Merenciano Marta Sandoval Orellana Laura Céspedes Frach Marta López Ocerin Ángela Sarasa Carnicero Mar Céspedes Sancho Anna Llorens García Laura Segovia Pastor Ana Cosin Lacruz Candela Madrid Berna Neus Serrano Bracamonte Claudia Cuesta Ponz Carmen Madrid Berna Maria Serrano Cuesta Andrea Escrig Castillo Raquel Martín Meliá Marta Serrano García Aitana Fernandez Espinosa Victoria Martín Sangüesa Nuria Serrano García Amelie Ferrer Ferrer Maria Martínez Badal Elena Simón Molino Natalia Ferriz Cáceres Alba Martínez Guillamon Ainhoa Soto Espinosa Sofía Fontana Santibáñez

Paula Martínez Sánchez Maeva Sotoca Sánchez Yael Fraj Roda Elia Maya Suárez Miriam Suárez Hernandez Natalia Galindo Campos Ainhoa Mejias Agut Sara Toledo Puig Ángela Gallardo Pérez Lucia Mejias Nieto Silvia Toledo Puig Sofía García Anreus Ariadna Méndez Argudo Sandra Tortajada Ramírez Ángela García Ocasar Lucia Mesa Guerra Marta Uribe García Inés García Ocasar Paula Mesa Guerra Sofía Vázquez De Gabriel Eva García Ortega Ainara Montes Sainz Selene Velasco Sánchez Zaira García Martínez Elena Moral Piñol Mª Teresa Villalba Quesada Ivonne García Sánchez Mar Morillas Piera Violeta Villar Canelles Valentina García Zacarías Ofelia Morillas Piera Carlota Villar Canelles Maria Gil Campos Mª Jesús Muñoz Medina Aitana Zapater Vicente Sara Gil Gil

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 23


SOCIS FALLERS Antonio Adrián

Juan A. García García

Cristina Prades Herreras

Soledad Agut Núñez

Yolanda García Peñaranda

Silvia Puig Pérez

Eduardo Alcaina Valero

Sonia Gil Rosua

Rosario Quesada Arias

Mª Carmen Alcaina Valero

Ramón Gimeno Muedra

Ola Ramírez Jurado

Mª Concepción Alfaro Nava

Ana Maria González Pérez

Eva M. Reguillo Mateu

Marisol Álvarez

Fernando González Rubio

Mónica Roca Bañuls

Mª Jose Álvarez González

Juan Jose Goyeneche Andréu

Ana Isabel Rodríguez Navarro

Ricardo Anguita Bueno

Sergio Gualda

Jose Julio Rodríguez de la Torre

Pilar Badal Torrente

Jairo Hernandez Salvador

Silvia Rodríguez de la Torre

Clara Maria Batan González

Silvia Hernandez Gorriz

Raquel Rosua Vilchez

Mª Ángeles Becerra Palomino

Mónica Hilario Ruiz

Mayra Rueda Berna

Verónica Belastegui Sánchez

Carlos Jaraba Clemente

Pilar Ruiz

Amparo Berna Serrano

Amparo Jordán

Vanesa Rustarazo Ortega

Alberto Blasco López

Gemma Juan Jordán

Iván Sáez Gracia

Mª Amparo Blasco Rubio

Jose Andrés López Alameda

Nerea Sainz Majarro

David Brines Gómez

Marga Martínez Susierra

Jose Sambernardo Soria

Alberto Briz Martínez

Marisol Martínez González

Blanca San Antonio Arroyo

Teresa Cáceres Cáceres

Juana Victoria Martos Ramos

Gemma Sánchez Díaz

Eva Calderón Alarcón

Antonio Mejias Galán

Mayca Sánchez Díaz

Eva Canelles Díaz

Javier Melo Faus

Luís Miguel Sánchez

Mª Ángeles Carnicero González

Manuel Méndez Carrillo

Rosabel Sánchez Pérez

Rafael Carnicero González

Gemma Merenciano Belis

Yolanda Sánchez Astasio

Amparo Carrillo Aguado

Maria Merenciano Belis

Mª Teresa Sánchez Carreño

Pedro David Céspedes Manzaneda

Amparo Montesinos Ballesteros

Fco. Jesús Serrano Muñoz

Mª Ángeles Cuesta Arnau

Laura Núñez Martín

Mª Jose Simón Gimenez

M. Javier De la Calle Hernandez

Maria Ocerin Gordillo

Arantxa Sojo Bazataqui

Ana Espuig

Begoña Orellana Fernandez

Carlos Solanas Armero

Javier Escrig Cebrian

Inma Ortega Main-Espinosa

Mª Carmen Solanas Armero

Aritz Fernandez Espinosa

Elena Ortiz Subiron

Fco. Toledo Troya

Bibiana Ferrer Ballester

Lourdes Paesa Camarasa

Sebastián Velasco Gálvez

Ramón Ferrer Domingo

Ángeles Palmero

Miriam Vicente García

Lourdes Francés López

Juan Salvador Pans Casas

Luís Cesar Villalba de Encarnación

Eva Gallego Ortega

Juan Ramón Pascual Ferrer

Fco. Villar Calatayud

Fran Gálvez

Jose Miguel Pérez Arcas

Inma Vius Garcera

Belén García Ramírez

Juanjo Pérez Sáez

Isabel Vivas Villar

Santiago García González

Eduardo Pérez Vidal

Sergio García Muñoz

Lourdes Porras Berti 24 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 25


ENTREVISTES


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 27 Foto: Paco Quiles


ENTREVISTA A LA

FALLERA

MAJOR INFANTIL

Foto: Juan Higueras


Té tan sols deu anys, però és sòcia de la falla La Victòria des que tenia amb tres anys. Tota la seua vida ha conegut la festa fallera des de dins i és ara, en 2014, quan està representant la seua comissió d’una forma immillorable. I és que quan Ada somriu es converteix en la millor ambaixadora infantil als actes a què acudeix en representació de la falla, acompanyada per Iván Acosta. És una xiqueta molt alegre i divertida, i eixa mateixa intensitat amb què viu fa que siga una personeta molt sensible. Ja ens avança que enguany serà la nit de la cremà més plorona de la història de la nostra comissió...

Quants anys tens i què estudies? Tinc deu anys i enguany estic cursant el quint curs d’ensenyança primària. Quines assignatures són les que més t’agraden i quines aficions tens? Les meues assignatures preferides són les de llengua, tant el valencià com el castellà m’encanten. En el meu temps lliure m’agrada molt ballar al ritme de la música i, per descomptat, escoltar cançons, però sobretot, el que més m’apassiona és viatjar.

perquè és lliure o l’ós rentador perquè és molt graciós. Des de quina edat formes part de la falla La Victòria? Per què et vas endinsar al món faller? Forme part de la Cort d’Honor infantil de La Victòria des que tenia tres anyets, perquè m’agradava molt vestir-me de fallera i ballar amb la xaranga i a més a més als meus pares també els encantaven les falles. Així que ja fa set anys que sóc fallera, i sempre he estat a la mateixa comissió.

Ja han tingut lloc diversos actes fallers, com la proclamació o la presentació. Amb quin d’ells et quedes i com t’ho vas passar? Els dos actes els vaig viure amb intensitat, m’agradaren moltíssim. Però si he de quedarme amb un d’ells crec que triaria la presentació perquè va ser molt emotiva. M’ho vaig passar genial i vaig gaudir al màxim. Quins són els teus gustos personals? Parla’ns del teu color preferit, els animals que més t’agraden... M’agraden molt els complements, com per exemple les polseres, els anells, els collars... També trobe molt divertit disfressar-me. Pel que fa al meu color preferit, he de dir que em decante pel roig, perquè em resulta acollidor. Si he de triar un animal, m’agrada molt el cavall

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 29


Com portes el tema de posar-te amb el vestit regional valencià tantes vegades?

Com és la teua relació amb la resta de representants de La Victòria?

Realment ho porte molt bé, perquè disfrute moltíssim amb el vestit de fallera, i tot i que de vegades em molesten un poc els rodets, no m’importa perquè hi estic a gust.

Realment hem fet un bon grup i els estime molt. Són com una segona família.

Per què decidires presentar-te a fallera major infantil?

L’acte que esperava amb més ganes era la presentació, però ara que ja ha passat, espere amb il·lusió la setmana fallera.

Perquè volia representar la meua falla i demostrar que sóc una gran fallera. Et sembla molt diferent viure les falles com a fallera major que com a una xiqueta més? Sí, em pareix molt diferent perquè el fet de ser fallera major et dóna una responsabilitat molt gran, ja que en qualsevol acte representes la teua falla. A més, vius amb molta més intensitat l’exercici faller, en un any en què coneixes altres fallers i gaudeixes amb noves experiències que crec que recordaré per sempre.

Quin acte faller esperes amb més entusiasme?

I com avalues els actes de la comarca als que has assistit? Et va agradar la presentació de la Federació Junta Fallera de Sagunt? Algun dia et veus tu com a màxima representant de les falles del Camp de Morvedre? Els actes als que he assistit de la resta de falles del Camp de Morvedre m’han agradat molt, perquè hem estat totes les comissions juntes. Precisament, l’acte d’exaltació de les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt va ser molt bonic, emocionant, en tindre lloc en un monument tan emblemàtic com és el

30 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Teatre Romà de Sagunt. I algun dia m’agradaria ser la màxima representant de les falles de la comarca, per suposat! Has fet amics d’altres falles? Sí, n’he fet molts. M’ho passe súper bé amb ells. L’any passat, la falla La Victòria va guanyar el màxim guardó de les falles infantils de la comarca. Esperes que la història es repetisca enguany? Seria una gran alegria, clar que sí. Espere viure eixe moment tan divertit i alegre en el meu any. Has visitat ja la falla al taller? Què t’ha paregut? Si, vaig estar abans de les vacances de Nadal al taller de Xesco i la falla em va agradar moltíssim, em pareix molt bonica tot i que encara estava sense pintar. Ja saps quin ninot vols emportar-te a ta casa? Si, ja en tinc un pensat. Penses que ploraràs molt la nit de la cremà o serà en un altre moment quan no podràs contindre les llàgrimes? T’assegure que la nit de la cremà ploraré molt, molt i molt. Però no descarte plorar en altres actes, perquè la veritat és que sóc molt sentimental. Ara que el teu somni de ser fallera major ja s’ha fet realitat, que et faltaria per a què el 2014 fora un any redó? Pense que el més important de tot és que les persones que volem tinguen salut, així que el que li demane al 2014 és salut per a tots.

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 31


ENTREVISTA AL

PRESIDENT

Foto: Juan Higueras

INFANTIL


Iván Acosta va experimentar un canvi notable fa uns anys. No li agradaven les falles quan era menut, fins que tota la seua família es va apuntar a la falla La Victòria. Ara, quatre anys després, està al capdavant de la part infantil de la nostra comissió i espera mantindre els bons resultats dels últims anys per a celebrar com a president infantil una vegada més el triomf de la secció especial i ser mantejat amb els banderins el 16 de març. Iván es porta genial amb els altres xiquets de la falla i de la resta de comissions de la comarca, on ha fet bons amics, que de segur seguiran sent-ho després d’aquest exercici faller.

Quants anys tens i què estudies? Enguany he començat l’institut, estudie primer d’ESO i tinc 13 anys. Quines assignatures són les que més t’agraden? I les que pitjor portes? La meua assignatura preferida són les matemàtiques i la que menys m’agrada és la plàstica.

germana i jo volíem fer alguna cosa nova i sempre ens havia agradat la festa fallera, així que ens vàrem animar a fer-nos membres de la falla La Victòria. Tens molts familiars fallers? Si, tinc molts en la nostra falla, però en la Rodrigo també tinc família.

A què dediques el teu temps lliure? O dedicaves, si és que abans de ser president feies més activitats que ara... La veritat és que ser president infantil comporta les seues obligacions, però encara tinc temps per a fer el que més m’agrada, jugar al futbol sala. Enguany estic jugant a l’equip del Club Morvedre. Quins són els teus gustos personals? Tens alguna mascota a casa? El meu color favorit és el blau i l’animal que més m’agrada és el gos, però a casa tinc un conill que s’anomena Wally. El vull molt! Quan decidires formar part del món faller? Per què? Em vaig apuntar a la falla l’any 2010, quan tenia 9 anys, perquè els meus pares, la meua

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 33


Has fet molts amics d’altres comissions? Si n’he fet molts, però ja coneixia alguns de quan anava al col·legi. La veritat és que em porte molt bé amb tots i ens ho passem genial quan estem junts. Com és la teua relació amb la resta de representants de la Falla La Victòria? També és molt bona. Tant Ada, com Isaac i Ali em tracten molt bé. Com creus que aniran els actes que queden? Quin d’ells esperes amb més entusiasme?

Havies pensat alguna vegada ser president infantil? Per què enguany?

Crec que aniran molt bé, com tots el que he viscut fins ara. Espere amb molt entusiasme la Nit d’Albaes, la Crida i, per descomptat, la Setmana Fallera. En ella espere divertir-me molt amb tots els xiquets i xiquetes de la falla.

No ho havia pensat mai perquè de menut no m’agradaven molt les falles, però ara que ja sóc més major m’he acostumat a la festa i he aconseguit que m’agraden. Et sembla molt diferent viure les falles com a president? Sí, molt més, perquè he conegut a gent que s’ha convertit en amics molt importants per a mi. Ara que han passat les festes de Nadal i estem molt a prop de les Falles, ja han tingut diversos actes fallers a La Victoria. Com els has viscut? Era com els esperaves? La presentació i la proclamació foren moments especials, però el dia de l’elecció m’ho vaig passar molt bé i de segur que no l’oblidaré mai. Fins ara he viscut tots els actes amb alegria i amb molta intensitat. Sense dubte, no esperava viure’ls com els he viscut: han sigut molt millor del que mai haguera pogut imaginar. I la resta d’actes fallers de la comarca? Igual, però m’han agradat més els de la meua falla.

34 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Jahas vist com està quedant el monument “Encara estem a temps de frenar el canvi climàtic”, al taller de Xesco Gil?

Has pensat ja quin ninot t’emportaràs a casa?

Sí, m’agrada molt com està quedant. Vaig estar al taller a finals del mes d’octubre i vaig comprovar el treball que està fent Xesco. Sols l’he vista sense pintar de moment, però ja poguérem vore com quedarà muntada, amb tots els ninots en conjunt.

Un desig?

Creus que tornarem a guanyar per tercer any consecutiu? Com visqueres l’any passat la victòria com a faller de base? Jo crec que sí i si fóra així, em posaria molt content, perquè seria ja el tercer any que aconseguim el primer premi de la màxima secció i això és molt difícil. Les altres vegades ja vaig celebrar el triomf amb molta felicitat, però espere que enguany puga celebrar la nostra victòria com a president infantil.

Sí, però és una sorpresa i no vaig a dir res.

Espere compartir amb tots les festes falleres: amb els fallers menuts i amb els majors, amb els socis, amb els veïns i amb qualsevol persona que ens visite. A tots ells els convide a participar en les nostres festes i a viure intensament amb tots nosaltres tots els actes que encara queden per davant. I en general, al 2014 li demane que siga un bon any, tant faller com per a la meua vida. I com no, que visca la Falla La Victòria!

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 35


36 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 Foto: Paco Quiles


Alicia Batán ja va representar a La Victòria durant les falles de l’any 2011. L’experiència del seu anterior regnat està fent que aquesta jove fallera visca tots els actes de l’exercici actual amb intensitat, alegria i entusiasme. Unes característiques pròpies d’ella, perquè Alicia sempre afronta la vida amb una vitalitat que fa que tota la gent que està al seu voltant estiga alegre i que siga feliç. I és que aquesta bellesa de 23 anys amb cor meitat gallec, meitat valencià, contagia optimisme per allà on va. Més enllà de la seua procedència geogràfica, ha demostrat durant els anys que porta a La Victòria que és una valenciana en cos i ànima, perquè sempre està al casal i entén la festa fallera com un aspecte dinamitzador clau de la cultura valenciana al llarg de tot l’any i no només el mes de març.

Quina edat tens, si no és cap indiscreció...?

Quines són les teues aficions?

Tinc vint-i-tres anys. Així és que, de moment, no és cap indiscreció, jaja.

M’agrada llegir, els treballs manuals, quedar amb els meus amics, anar al casal...

Defineix-te en unes poques línies; parla’ns de la teua personalitat.

Aquesta és la segona vegada que eres la màxima representant de La Victòria. Per què t’animares a repetir en el càrrec?

Sóc una persona familiar i tranquil·la, molt alegre i amiga dels meus amics. No obstant això, he de dir que sóc una miqueta cabuda. Quines són les teues manies i les teues virtuts? La veritat és que no sóc una persona maniàtica, o almenys això crec jo! Pel que fa les meues virtuts, no hauria de ser jo qui les diguera, però em considere una persona fidel, sincera i constant.

La veritat és que no estava entre els meus plans. Quan es va tancar la primera convocatòria i vaig vore que no teníem fallera major, vaig parlar amb el presi i li vaig dir que estiguera tranquil perquè segur que alguna fallera s’animaria a ser-ho. Li vaig prometre que, si no se’n presentava cap, ho faria jo... I com que les promeses cal complir-les, ací estic de nou! Què esperes del teu segon regnat? El viuràs d’una manera diferent que en 2011?

A què et dediques? Fa uns mesos vaig acabar els estudis del cicle formatiu de grau superior de màrqueting i comerç a l’institut Jorge Juan. Actualment estic sense treball, així que puc dedicar-me amb molta intensitat a representar la meua estimada comissió.

No es pot comparar un regnat amb un altre perquè encara que els actes són els mateixos, l’experiència és un grau i es viu tot amb una altra intensitat. L’any 2011 va ser un gran exercici per a mi, i espere que, com a mínim, aquest any siga com aquell.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 37


Una gallega com tu, per què es va endinsar al món faller i quan va ser?

Està sent difícil compaginar la teua vida personal amb la del càrrec?

Va ser fa 7 anys. Quan vaig arribar ací, poc coneixia d’aquest món, però només punt el vaig conéixer, em cridà l’atenció i vaig decidir fer-me fallera. I com no, de La Victòria.

No vaig a negar-te que hi ha moments en què sí que em costa un poc, però amb una miqueta d’organització hi ha temps per a tot. El que més m’ajuda és la paciència i el suport de la meua família i els meus amics.

Què són per a tu les falles? Com has viscut els actes que ja hem passat? Per a mi les falles no són solament una festa d’una setmana. Les falles són el fruit del treball i de l’esforç d’un grup de persones que durant tot l’any es deixen la pell per mantindre viva la nostra cultura. És molt diferent viure la festa com a fallera major? Sí, perquè es viu la festa al llarg de tot l´exercici. Cada setmana tenim com a mínim un acte a què assistir. És un any molt intens, però sobretot, un any molt bonic en el que per sort he conegut a persones molt especials, amb les que tinc la sort de compartir molts i bons moments.

Amb molta alegria i il·lusió. Passa tot molt ràpid, com ja vaig comprovar en 2011, així que intente viure-ho tot al màxim. En què pensaves quan pujaves a l’escenari en la teua presentació? En la fortuna que he tingut per poder pujar de nou a l’escenari com a màxima representant de La Victòria i en la meua gent. Va ser un dia molt especial, no podia parar de somriure (i de plorar també... jaja). Estava molt feliç!

38 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Parla’ns de la teua relació amb els altres representants de La Victòria. Què puc dir de les tres persones amb les que estic compartint aquest regnat! Isaac, el meu president i amic, sempre està pendent de nosaltres, fent que tot siga molt més fàcil; està treballant de valent. Els “peques”, Ada i Iván, ens acompanyen a tots els actes, no se’n volen perdre cap. Són uns solets de xiquets, estic encantada de tindre’ls al meu costat. Sense cap dubte, ells fan que cada segon siga encara més especial que l’anterior. Quin és l’acte entusiasme?

que

esperes

amb

més

La Nit d’Albaes és un dels actes que més m’agrada, em resulta un acte molt emotiu. Què esperes de les falles del 2014?

Quin va ser el moment més emotiu?

Espere que cadascun dels fallers i socis gaudisquen de la nostra festa com estic fentho jo.

Sense cap dubte, els moments de les sorpreses. Enguany tot han sigut sorpreses, però sorpreses de veritat! Mai haguera pogut imaginar que els meus cosins, Manuel, Pilar i Pilar Junior, vindrien des de Galícia per a pujar-me la banda i, a més a més, que ma mare em portara gaiters: increïble... Els representats de l’any 2011, que de nou m’acompanyaren en eixe dia tan important; els meus súper amics recolzant, com diuen ells, a la seua “cachorrica”, com sempre deixant-me sense paraules... i què dir de l’exaltació? La millor exaltació que podia somniar. Gràcies Peter! Com has viscut la resta d’actes fallers de la comarca que han tingut lloc de moment? Per desgràcia no vaig poder assistir a l’exaltació de les nostres màximes representants, però intente que tots i cadascun de la resta d’actes siguen inoblidables. Com ja he dit, un any pareix d’entrada molt llarg però, quan una és conscient de com passa de ràpid el temps, ja ha passat tot i per això cal viure-ho tot amb la màxima alegria i il·lusió possible.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 39


Què canviaries de la festa?

tant si ho aconseguim, com si no, per a mi el 2014 és i serà un any inoblidable.

Jo no canviaria res. En tot cas, que no s’acabara mai.

Has pensat ja quin ninot t’emportaràs a casa?

Has visitat o has vist en alguna foto com està quedant el monument gran, de Francisco Fuentes?

Encara no ho tinc massa clar. Segurament fins que no estiga la falla plantada i la mire amb deteniment no em decidiré.

Sí, m’agrada molt com està quedant la falla. Els germans Fuentes són bons artistes, i estic convençuda que obtindrem amb el seu monument un resultat molt bo.

A punt d’entrar ja en la recta final i en la setmana més important de les Falles, faries alguna crida als fallers de la comissió?

L’any passat no va poder ser, estiguérem a punt de fer un doblet i per uns pocs punts ens quedarem a les portes del primer premi de la Secció Especial en el monument gran. Enguany, la competència també és molt dura entre les cinc comissions que planten a la màxima secció. Penses que guanyarem?

Tan sols demane que continuem com fins ara, que tots els fallers continuem units, treballant en equip, de tot cor i portant sempre el nom de la nostra falla amb orgull.

No et negaré que m’agradaria que per fi aconseguirem fer un doblet, però això mai se sap. El que sí que puc dir amb seguretat és que,

40 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 41


ENTREVISTA AL

PRESIDENT


Amb tan sols huit anys, la seua família va entrar de colp a la falla La Victoria, animats per la insistència dels fallers que acudien a la seua botiga a comprar productes per a la falla. 21 anys després, Isaac Mas ha sigut un dels presidents més joves que ha tingut la comissió en la seua llarga història, però no per això podem dir que no ha tingut decisió i vàlua, sinó més bé tot el contrari. Ha tingut dos bons mestres: un d’ells a sa casa, son pare, que va ser president fa sis anys; l’altre, Miguel Ángel Segovia, qui el va precedir en el càrrec. Amic dels seus amics, bona persona i treballador com el que més, Isaac es defineix a si mateix com poc tranquil, però el ben cert és que la seua serenitat, responsabilitat i compromís amb la falla La Victòria han fet que els seus dos anys de direcció hagen sigut inoblidables per a tota la comissió.

Enguany acaba la teua presidència, com valores aquests dos anys?

Quan decidires formar part del món faller? Per què?

Per a mi, han sigut dos exercicis molt gratificants. La veritat és que he pogut conéixer gent meravellosa que no només es quedaran com a companys d’any, sinó que seguiran sent amics. I amb la meua comissió, he de dir que he tingut un suport incondicional de tot el món i per això estic molt agraït.

No ho vaig decidir jo, ho decidiren els meus pares, ja que els membres de la falla La Victòria venien a comprar a la botiga que tenia la meua família i van convéncer els meus pares per a apuntar-nos. Per aquella època jo tindria uns 8 anys, més o menys. Així que puc dir que porte tota la meua vida vinculat la falla. Ara tinc 29 anys, i ha plogut molt des d’aleshores, ja que al llarg dels anys hem viscut moments amargs, com la desaparició de la comissió durant tot un any, però també hem viscut moments que quedaran gravats en la nostra memòria com per exemple quan vam guanyar per primera vegada un primer premi de la secció especial.

Tornaràs a ser president? Sincerament, sí. Ha sigut un gran honor per a mi ser el president de la falla La Victòria i sé que tornaré a ser-ho tard o d’hora. A què dediques el teu temps lliure, si és que en tens? La veritat és que molt de temps lliure no he tingut durant aquests dos anys, però quan el tinc practique esport, jugue al futbol i al pàdel. Una altra de les meues aficions és quedar amb els meus amics, als quals precisament tinc prou abandonats amb la presidència.

Tens molts familiars fallers? En la falla tinc els meus pares i la meua germana que, com he dit abans, es van apuntar amb mi. També hi estan els meus cosins, que s’hi van inscriure quan mon pare va ser el president ara fa sis anys.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 43


Et sembla molt diferent viure les falles com a president? Per suposat, ser faller de base, que vol dir col·laborar i no sempre és així: si t’abelleix vas a la falla; si no t’abelleix, no. Però el fet de ser el president és viure-ho tot intensament, amb compromís, responsabilitat, serenitat i sobretot, sempre representant la teua gent i la teua falla. Com estàs vivint els actes fallers d’enguany, tant en la falla La Victòria com en la resta d’actes de la comarca del Camp de Morvedre?

Què et va animar a ser president? Ho tenia molt present, volia ser president de la falla i més després de vore mon pare i Miguel com ho portaven tot. Volia agafar jo el relleu i va ser pensat i fet. En les falles del 2012 vaig dir: “L’any que ve jo, president”, i així va ser. Quina és la part més dura de ser president?

La veritat, més tranquil que l’any passat. El primer any vas molt perdut, fins i tot tenint ajuda. I en aquest segon exercici planifiques les coses amb una altra visió, amb més tranquil·litat, i sempre sabent que arribes a ferho tot, malgrat que jo no sóc una persona molt tranquil·la, ja que em pose nerviós amb molta facilitat.

Jo pense que no hi ha parts dures, simplement és dedicació, tindre paciència i saber estar, perquè la comissió és molt gran i no tots opinem de la mateixa manera. Sempre hi ha coses i punts de vista que potser no t’agraden, però que són totalment respectables. Has tingut un molt bon conseller, ton pare... Què destacaries d’ell i quins són els millors consells que t’ha donat? Sóc dels que pensa que sense ell la falla no hauria crescut tantíssim després de la parada que vam tindre en 2004. I què destacar de mon pare? Moltíssimes cosses, la veritat. Ha sigut l’espill on he pogut mirar-me, no sols per a ser president, sinó en la meua vida en general, on he intentat fer les coses com ell ho haguera fet. A més a més, voldria agrair tant a ell com a Miguel Ángel que hagen fet una estructura molt forta per a mi i per a la falla, perquè han sigut incansables i treballadors, tant en els seus anys de presidents, com en els meus. 44 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Quin acte esperes amb més entusiasme d’aquestes falles? No podria escollir-ne cap. Són tots especials, cadascun amb la seua importància. Però si he de triar-ne un, seria la nit de la plantà, on ix a la llum el treball d’un any sencer i es veu l’esforç de tot i de tots.

Cóm és la relació amb les altres comissions? Tant el passat exercici com en aquest, he tingut una relació molt bona amb la resta de comissions. Està clar que hi ha més afinitat amb alguns, però per norma general em porte de meravella amb tots els presidents, presidentes i falleres majors de les trenta comissions, així com també amb els membres de Junta, on tinc vertaders amics.

No havia tingut ocasió de dir-ho encara, però estic molt content i feliç dels sis representants que he tingut en els meus dos anys com a president. En 2013 vaig tindre un equip increïble amb Óscar, Ainhoa i Mari Carmen: vam passar grans moments que recordarem sempre els quatre. D’igual manera, enguany he tingut la sort de tindre a Iván i Ada, que són dos xiquets fabulosos. Els dos van començar amb un poc de vergonya, però a poc a poc han anat perdent-la i ja tenen confiança amb nosaltres. Ara passem moments molt divertits. Amb Ali, he format un equip perfecte, ja que tenia el plaer de conéixer-la des de fa uns quants anys, però enguany l’he coneguda molt més a fons i la veritat és que estic totalment convençut que forjarem una molt bona amistat. De tant en tant compartim rialles, nervis i fins i tot plors, però Ali sempre està quan la necessite i ella ja sap que sempre em tindrà al seu costat quan faça falta.

Foto: Paco Quiles

Com és la teua relació amb els altres representants de La Victòria?

Què penses dels monuments que plantarem enguany? Pense que són encara millors que els de l’any passat. Els de 2013 van ser molt bons i bonics, però a mi m’agraden molt els d’enguany. Esperem amb moltíssimes ganes el dia 14 de març per a vore’ls plantats. Que li demanes al 2014? Li demanaria que fóra com a mínim com el que vam passar l’any 2013, on vam tindre un ambient faller increïble, amb dos monuments espectaculars, revetlles molt bones i divertides però, sobretot, demane que tothom puga gaudir de la festa i que ho passen el millor possible.

No vull oblidar-me dels pares dels menuts, que han sigut i estan sent per a mi els meus segons pares, sempre atents a qualsevol hora i moment.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 45


46 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


LES NOSTRES FALLES


48 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


LA CORT DEL

FARAÓ SECCIÓ ESPECIAL

A R T I S TA FRANCISCO FUENTES

CRÍTICA VÍCTOR COVA PACO QUILES Foto: Isaac Mas

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 49


INTRODUCCIÓ

Enguany volem comunicar el que succeeix a la nostra ciutat Els embolics dels polítics i la partida que sempre estan jugant La primavera la sang va alterar i l’oposició va fer reunió Una moció de censura va sonar I en res es va quedar Encara falta molt de temps Per a les pròximes eleccions I ja van prenent posicions A la cort del faraó Tot comença en una disputa per agafar la batuta Volen sortir airosos per a viure majestuosos Al nostre poble l’Ajuntament moltes obres ha començat Algunes no les ha acabat i altres, les ha cagat Els nostres joves volen reivindicar que no volen marrons heretats Volen un futur amb dignitat I que no apareguen perills amagats

50 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014

Foto: Isaac Mas

Foto: Isaac Mas


CIM I COS

CENTRAL Foto: Paco Quiles

A l’imperi saguntí mals temps estan patint El nostre faraó comença a patir I al seu regnat vol posar-li fi Molts embolics té Castelló al cap Perquè en massa assumptes està ficat Alcalde de la ciutat; de les Corts diputat I en el port comercial, amb autoritat

Foto: Isaac Mas

L’alcaldia vol abandonar i càrrecs ha de fixar l’Ajuntament i el port haurà de deixar Per a les Corts, emigrar Sergio Muniesa alé li està donant perquè secretari general l’han nomenat A les pròximes eleccions és el candidat i no vol problemes al seu mandat Maribel Sáez al seu costat en el càrrec l’ajudarà Ho acomplirà amb entusiasme sostenint la vara del comandament

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 51


1ª ESCENA PREPAREN EL SEU FUTUR

Els militants del PSPV volen manar i soterren les velles glòries del partit per vore si a la fi capten votants perquè tornar a governar és divertit Els del Bloc continuen esperant ser claus per poder governar Ara Compromís s’han anomenat mentre critiquen el Partit Popular Els de SP obliden la segregació i també canvien de denominació Ara es diuen Iniciativa Portenya mentre paren de llançar al foc llenya A Sagunt el centre Mario Monreal tres milions d’euros s’ha emportat Ens ha deixat la cultura sense un real i al Port una vegada més li ho han furtat Al Port reclamen un tramvia per pujar fins a la població veïna, en lloc de millorar el servei d’AVSA que opera de forma més que roïna Els de Segregació Portenya s’han disfressat de romans a vore si enganyen els governants per invertir al Port com abans

Foto: Paco Quiles

52 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


2ª ESCENA LES OBRES FARAÒNIQUES SÓN UNA KAGÀ

D’Europa el major parc industrial en la nostra ciutat se suposa que està Rates, matolls i faroles són un bon material Pels gats menjar i els lladres coure furtar Demanaven per la terra un preu celestial I amb els temps que corren Encara està prou car Tots els matins Davinia Bono amb llet de burra es banya perquè l’aigua és cara i no funciona la dessaladora del govern d’Espanya La ministra no volia el transvasament i la Calero li va seguir el corrent, 35 milions d’euros, serà l’enfonsament del nostre Ajuntament gens valent

Foto: Isaac Mas

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 53


D’una altra galàxia ací som quan fem els pavellons La nau de Star Trek el nou pareix Però sense sostre, envelleix Els ciutadans de Sagunt estan esculpint una figura: l’anomenen el “Kaguetom” per atraure millors inversions Almenys el Pla Mixt d’Ocupació treball i millora urbana ha donat Però tres mesos són molt pocs I al Servef els treballadors han tornat Una nova llum il•lumina la ciutat i les olimpíades han començat En ella cremen l’excés de gas i els jocs els patrocina Saggas Les disciplines olímpiques ací són molt especials: La solta d’ànecs i el pal engreixat la boxa a la Tinença d’Alcaldia i les regates pluvials per la ciutat Els iaios mostren amb alegria la continuació de la seua dinastia El nano a les cucanyes anirà però les festes no li les deixaran canviar

Foto: Isaac Mas

El handbol local fa molts anys que a la divisió d´honor va militar I per no tindre el pavelló cobert el baixaren a primera nacional

Els de SP la nit de la xopà la seua bandera volien col•locar Alguns festers no els van deixar el seu feu no és pot tocar

Un ovni construïren i tornaren a pujar I ara per capacitat ens volien baixar Davant el cementeri un nou pavelló, el PP té paralitzada la seua construcció

La competició de les regates al nostre barri es disputa Amb pluja i quatre gotes tot s’inunda i de merda s’embruta

54 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


3ª ESCENA F A B R A N E C E S S I TA ACOMPANYANT

4ª ESCENA

E L S NOSTRES

Alberto Fabra està molt preocupat pel desastre que amb RTVV ha ocasionat La demagògia serà l’eina per retallar qualsevol servei, excepte el sou dels diputats Tan gran va ser la retallada Que un cuiner que tenia abans De xofer li van col•locar perquè l’anara assessorant La Comunitat està arruïnada pels projectes mastodòntics de Camps Educació i Sanitat diu Fabra que manté i els barracons continuen estant

A Madrid els nostres diputats la crisi no saben superar llancen polèmiques sense trellat perquè no parlem de veritat No contents amb el que cobren els seus gintònics s’han subvencionat estan bufats i no se n’adonen que l’avortament és fonamental I el pròxim que faran serà posar-se al seu honor un menú a la carta en un restaurant famós

D I P U TAT S Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 55


56 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 57


ENCARA PODEM FRENAR

EL CANVI CLIMÀTIC

SECCIÓ ESPECIAL

Amb la falla vos volem conscienciar, perquè el nostre planeta està malalt. És el virus del canvi climàtic, que entre tots hem ocasionat. És un problema de tota la societat, encara no estem conscienciats. Si entre tots no ho intentem arreglar, problemes més grans va a ocasionar. L’energia és la nostra vida, ja que l’utilitzem tot el dia. A algú donem una alegria, quan factura amb soltura. Cada vegada més energia necessitem i per produir-la més contaminem. Les energies renovables són el futur i si el petroli no utilitzem, els governs fotrem.

A R T I S TA XESCO GIL CRÍTICA VÍCTOR COVA DANIEL PANS

Tot comença a la nostra llar, aprenguem a consumir i reciclar. Cada any, tot està més car, perquè els imposts ens han pujat. Moltes coses perdrem, principalment a la natura, ja que la contaminació devora amb massa soltura. L’escalfament del nostre planeta, principalment a la mar afecta. Quantes meravelles perdrem, si no reaccionem a temps. Des d’ací fem una crida perquè encara estem a temps. Si tots posem un poc més, el nostre planeta salvarem. I ara el nostre jove faller, ens contarà a tots un conte. Perquè s’adone el mon sencer, que la terra es mor massa prompte.

58 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 59


LA FEBRE DE LA

CONTAMINACIÓ

UN CONTE DEL FALLER

DANIEL PANS

ALCAINA Al fons de la mar estan de festa. Ha nascut una sireneta, que bonica és! Els seus pares estan molt contents perquè les seues germanes manifesten la seua alegria i no paren de nadar, revoltant i somrient al seu costat. Els dofins salten feliços, fan les seues millors piruetes, ja que l’ocasió és excepcional. El polp utilitza tots els braços per a llançar caramels a grapats. Des de dalt un xiquet que busseja observa la festa i, a la superfície, una xiqueta gaudeix del bany de tan meravellós dia.

La sireneta va anar creixent i en una revisió del metge li van diagnosticar una rara malaltia: “la febre de la contaminació”. Es tracta d’una dolença molt estranya que prové de la superfície i que si no s’anul·la, pot contaminar tota la mar. Fins i tot, els mars tropicals poden veure’s molt afectats, perquè són molt delicats i aquesta malaltia podria tindre conseqüències molt greus. A més a més, podríem perdre el bonic arc de Sant Martí que formen els corals i els seus delicats i majestuosos pobladors marins, com el cavallet de mar o l’estrela. Als pols es veuen els pingüins molt feliços amb els seus esmòquings. Els ossos polars tampoc s’ho passen malament jugant amb els esquimals. Ells estan assabentats de la malaltia de la sireneta així que intentaran fer una cura per salvar-la i evitar els desastres que poden ocórrer si no aconsegueixen curar-la a temps.

60 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


La balena, grosseta i molt simpàtica, com sempre troba la solució: els humans tenen la clau per a parar el amb el problema de la contaminació. Els ossos polars avisen els esquimals que si volen ajudar-los a salvar-se, els humans han de cuidar el planeta Terra. No van tardar ni un segon a salvar tota la població terrícola. Increïblement, de sobte la sireneta va millorar d’aquesta malaltia que durant tants anys ha fet tant de mal. Els animals van poder tornar a viure en pau, els corals, els pingüins, els dofins, ja estan salvats. No obstant això, tota la brutícia que ha quedat quedarà per sempre, per tant, hem d’evitar la contaminació perquè el planeta i els éssers vius perduren per molts anys.

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 61

Foto: Paco Quiles


EXERCICI ACTUAL


Foto: Paco Quiles


E L E C C I Ó

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

64 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 65


PROCLAMACIÓ

Foto: Paco Quiles

66 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


FALLERES MAJORS

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 67


EXALTACIÓ FFMM FJFS

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras

68 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


SETMANA

CULTURAL

Foto: Juan Higueras

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 69


Foto: Paco Quiles

Foto: Juan Higueras

Foto: Paco Quiles

70 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


9 D’OCTUBRE

Foto: Paco Quiles

Foto: Juan Higueras

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 71


Foto: Paco Quiles

Foto: Juan Higueras

72 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


P R E S E N TA C I Ó

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 73


Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras

74 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Juan Higueras

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 75


NADAL

Foto: Isaac Mas

Foto: Isaac Mas

76 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Isaac Mas

Foto: Laura Pastor

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 77


PREMIS AC FALLA Foto: Laura Pastor

Foto: Isaac Mas

Segon premi en concurs de fotografia

Tercers en pàdel

Segon premi en concurs de fotografia Foto: Laura Pastor

78 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


LA VICTÒRIA

Foto: Isaac Mas

Vicente Cuenca després de jugar la final de tennis i classificar-se al segon lloc. Foto: Isaac Mas

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 79


80 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


RECORDS GRÀFICS

Foto: Manolo García


MONUMENT INFANTIL Lema: “La vida és un encant” Artista: Xesco Gil 1er premi de la Secció Especial Premi a la Millor Pintura i a la Millor Falla de Sagunt 2013

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

82 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 83


MONUMENT GRAN Lema: “La crisi, quin espectacle!” Artista: Francisco Fuentes 2n premi de la Secció Especial Premi Enginy i Gràcia

Foto: Isaac Mas

84 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 85


Foto: Isaac Mas

Foto: Isaac Mas

Foto: Paco Quiles

86 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Isaac Mas

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 87


CELEBRACIÓ DELS PREMIS

Foto: Paco Quiles

Foto: Anabel Rodríguez

88 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Juan Higueras

Foto: Rafa Reolid

Foto: Anabel Rodríguez

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 89


Foto: Paco Quiles

Foto: Anabel Rodríguez

Foto: Paco Quiles

90 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


NIT DE LA PLANTÀ

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 91


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

92 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


DECORACIÓ DEL CARRER

Foto: Paco Quiles

Foto: Auri Villar

Foto: Cristina de Haro

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 93


BATEIG FALLA INFANTIL

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

94 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


NINOT INDULTAT

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 95


C AVA L C A DA

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Isaac Mas

96 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Paco Quiles

Foto: Isaac Mas

Foto: Anabel Rodríguez

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 97


PRESENTACIÓ DEL LLIBRET I MAQUETES

Foto: Antonio J. Fresno

Foto: Paco Quiles

98 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


PREMI LLIBRET

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 99


ALTRES ACTES

Entrà de la Murta

Foto: Auri Villar

Creu de Maig Foto: Auri Villar

100 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Nit d’Albaes

Nit d’Albaes

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 101

Foto: Auri Villar

Foto: Auri Villar


CRIDA

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

102 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


SETMANA FALLERA

Visita Faura

Foto: Maria Mauri

Escriptor del conte de la falla infantil, Hugo Román

Foto: Maria Mauri

Programa Onda Cero

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 103

Visita Gilet


Visita de Laura Pastor com a dama de FJFS

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Passacarrers El Port

Nits de Falles

Foto: Anabel Rodríguez

Nits de Falles

Nits de Falles

104 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Anabel Rodríguez

Foto: Anabel Rodríguez

Foto: Isaac Mas

Globotà

Globotà

Traca de caramels

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 105


Comiat del monument

106 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014

Foto: Paco Quiles

Ofrena

Foto: Auri Villar

Foto: Paco Quiles

Comiat del monument

Foto: Paco Quiles

Ofrena


Comiat del monument

Foto: Auri Villar

Parlant amb la Merkel Foto: Cristina de Haro

Menjar dia Sant Josep

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 107

Foto: Paco Quiles


CREMÀ

Foto: Paco Quiles

Foto:Auri Villar

108 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 109


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

110 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


NOUS FALLERS


NOUS FALLERS

Abril Benito Rahona

Aitana Catalán Hilario

Laura Céspedes Franch

Alejandro Céspedes Franch

José Manuel Cejudo Micó

Manel García Núñez

Nicolás Bataller Lacoba

Valentina García Zacarías

Isaias Jurado Domínguez

Víctor Coba Reguillo

Alejo Muñoz Mauri

Manuel SamBernardo Becerra

112 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


ASSAJOS LITERARIS


ALEGRIA PER UNA FESTA

D’INTERÉS

T U R Í S T I C NACIONAL

PAC O QUILES T U D Ó N Periodista de

i

delegat

Comunicació

de

l’AC Falla La Victòria

Organitzar un llibret de falla és una tasca costosa, però ho és més encara el de la falla La Victòria, sobretot amb el llistó tan alt que va deixar un gran faller i millor persona, membre d’aquesta comissió, que posava tota la seua passió i amor per les falles en la realització d’aquesta publicació. I la va portar fins al més alt, aconseguint el reconeixement amb llocs destacats en els concursos organitzats per diverses institucions, com el de la promoció del valencià en els llibrets de falla organitzat per la Generalitat Valenciana, o els premis al llibret lliurats per l’Ajuntament de Sagunt. Miguel Ángel Alegria Almiñana no només va aconseguir portar el nom de la nostra comissió per tot arreu al llarg de la Comunitat Valenciana i també va fer molt per la nostra llengua o per la recerca cultural de temes locals i autonòmics, sinó que també va lluitar per la recuperació de tradicions que havien desaparegut o que estan en perill d’extinció. En un any en què la comunitat fallera del Camp de Morvedre desborda alegria davant una nova distinció atorgada pel govern espanyol a la nostra festa, Alegría segur que faria honor al

114 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


seu cognom i compartiria, amb molt de gust, aquesta alegria pel camí recorregut per les falles morvedrines; un camí que ell mateix va potenciar, com veurem a continuació. Fa un parell d’anys em va preguntar si podia realitzar un article sobre l’origen de les falles a la comarca del Camp de Morvedre per incloure-ho en el llibret, en el que vaig analitzar no només l’aparició i assentament de la festa fallera a partir d’aquella primera falla plantada en Port de Sagunt en 1927, sinó també el paper que juga aquesta festa en l’eina de la comarcalització, és a dir, en la creació del sentiment de pertinença al Camp de Morvedre amb l’estrenyiment dels llaços d’unió entre les localitats que plantem monuments. Era per a mi una tasca molt difícil, perquè tot i que de forma quotidiana solc escriure i investigar sobre qualsevol esdeveniment, ja que forma part del meu treball com a periodista, fins

al moment mai havia elaborat un article de l’envergadura que ell em proposava i per la que havia d’il·lustrar-me amb una bibliografia voluminosa. A més, havia decidit anar més enllà i remuntar l’anàlisi a la mateixa formació del Camp de Morvedre com a comarca per, posteriorment, justificar el paper vertebrador i de cohesió social i cultural que realitza la festa fallera. I va ser per a mi un orgull que una persona com Miguel Ángel Alegria quedara fascinat per l’article, perquè poc més se li podia contar a una persona que ha sigut una de les espines dorsals a la que hem d’agrair que les falles del Camp de Morvedre estiguen on estan en l’actualitat, pel seu destacat paper en la implantació i consolidació de la Federació Junta Fallera de Sagunt. La d’aquell article va ser la meua primera col·laboració en el llibret faller de La Victòria, però va ser l’any passat quan, a causa de la seua

Foto: Pilar Agudo

Miguel Ángel Alegría va repassar en un article del llibret de 2012 els quaranta anys d’història de la falla La Victòria, amb motiu del seu aniversari. Ací el veiem al monestir Sant Miquel dels Reis, de València, després de recollir el premi per la promoció del valencià.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 115


Foto: Miguel Giménez

El constant treball del nostre company va fer que la falla La Victòria es fera un lloc en el llistat de comissions premiades per la Generalitat Valenciana per la promoció de la nostra llengua.

malaltia, em vaig ocupar del llibret. Isaac Mas em va preguntar si podia encarregar-me de la realització d’aquesta publicació, si bé va ser el mateix Alegria qui es va encarregar de la part més costosa: la recerca i coordinació dels articles. Al llarg dels anys, la part d’articles de divulgació del llibret de la falla La Victòria ha versat sobre temes diversos: l’agermanament de la capital del Camp de Morvedre amb la població italiana de Cecina, la igualtat de gènere, els xiquets en les falles, la sàtira en les revistes valencianes o la toponímia dels carrers de la ciutat, entre molts altres temes. En aquesta ocasió, quina millor forma d’honrar i recordar el valuós treball del nostre company que amb l’elecció de la festa com a fil narratiu, a la que va dedicar una bona part de la seua vida. I ho fem en un any que quedarà marcat al calendari per una efemèride que serà recordada en la història de la comarca. El passat 30 de desembre el Butlletí Oficial de l’Estat feia oficial la resolució del 10 de desembre de 2013 en la que la Secretaria d’Estat de Turisme declarava les falles de

Sagunt com a Festa d’Interés Turístic Nacional. La resolució és una notícia que Alegría hauria rebut molt gustosament, gràcies a l’intens treball que va realitzar perquè les nostres falles tingueren una projecció més àmplia, fent-se un lloc en el rànquing faller autonòmic que promocionem l’ús de la llengua de tots els valencians. De moment, la distinció servirà com a reclam turístic de les falles del Camp de Morvedre en tota la geografia espanyola i, per això, hem volgut retre homenatge una vegada més a l’estudi de la festa fallera i d’altres tradicions festives i culturals que tenen lloc en el nostre entorn. Però més enllà de les distincions administratives com aquesta, Alegría va aconseguir un interés turístic més ampli però no reconegut en una resolució: l’interés internacional per la nostra ciutat, ja que va aconseguir que les falles morvedrines sobrepassaren les fronteres nacionals per la intensa tasca de comunicació que va realitzar a Cecina, localitat italiana on també era i seguirà sent una persona molt volguda.

116 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Un dels anys que va ser president Alegría, el 1991, al costat de les falleres majors, María Antonia Alegría i Teresa Fernández, i el president infantil, Javier Pérez.

La declaració com a Festa d’Interés Turístic Nacional és un assoliment que devem, no només a les últimes comissions executives de la Federació Junta Fallera de Sagunt per la tramitació del corresponent expedient davant el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, sinó a tots els fallers en general que fem possible la celebració d’aquestes festes. No hem d’oblidar en cap cas els precursors i dinamitzadors de la federació, com el seu fundador, Luis Cuadau Marco o el mateix Miguel Ángel Alegria Almiñana, qui va presidir l’agrupació des de 1992 fins a 1998, al capdavant de la qual va aconseguir notables avanços. Entre els assoliments més destacats durant la seua etapa al capdavant de la institució es troba el Congrés Faller, creat com a conseqüència de l’elaboració del reglament que regula tant la presa de decisions, com el funcionament i l’organització entre les diferents falles que formen la Federació Junta Fallera de Sagunt. Així mateix, Alegría va ser el precursor que l’exaltació de les Falleres Majors de la comarca del Camp de Morvedre es traslladara fins al Teatre Romà i va fer possible la implantació del Museu Faller, situat al barri de Baladre de Port de Sagunt.

Totes aquestes consecucions foren possibles gràcies al seu treball constant, perquè com ell mateix deia, si alguna cosa podia fer-se millor, preferia ficar-se a treballar per demostrarho i en lloc de criticar, li agradava actuar. Va lluitar perquè les falles es mantingueren fora de la política i perquè les falleres majors de la comarca se situaren al lloc que es mereixien i amb la dignitat que el càrrec comportava. I ho va aconseguir. I com deia abans, l’anomenament de la distinció de Festa d’Interés Turístic Nacional ha sigut possible pel treball de totes i cadascuna de les comissions que fem possible la festa fallera. I en aquest sentit, Alegría va lluitar amb afany per prestigiar la Falla La Victòria no només quan va ser president des de 1982 fins al 1991, amb el parèntesi de les festes de l’any 1988, sinó durant tota la seua vida i, en especial, a través del llibret o amb l’elaboració de poemes d’exaltació a les falleres majors de la nostra comissió i la redacció de la crítica dels monuments fallers, entre moltes altres actuacions.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 117


Recepció per part de La Victòria a la resta de comissions falleres del Camp de Morvedre durant la visita de cortesia a les falles de Port de Sagunt, l’any 1991.

El nostre company ha sigut sempre molt estimat al municipi italià agermanat amb Sagunt, Cecina, fins on Miguel Ángel es va desplaçar en diverses ocasions per participar en les seues festes.

118 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Miguel Ángel Alegría al costat d’altres membres de la falla La Victòria en una paella celebrada a la plaça Picasso el 9 d’Octubre d’un dels anys en què va ser president.

També a ell li devem la recuperació de tradicions que s’havien perdut. És el cas de l’Entrà de la Murta, un acte que gràcies al treball del nostre company vam poder tornar a gaudir d’ell en 2011. Es tracta d’una de les tradicions valencianes més antigues desaparegudes no només a la ciutat, sinó també pràcticament a la resta de la comarca. En Port de Sagunt, tan sols La Victòria l’ha mantinguda durant molts anys, des de la seua fundació en 1972 fins al canvi de segle, ja que va deixar de realitzar-la fa més d’una dècada però l’ha recuperada de nou. El mateix Miguel Ángel explicava orgullós que aquest costum de decorar els carrers amb catifes vegetals sí que es realitza en alguns pobles com ara Faura o Estivella, però no de la forma tradicional coneguda com l’Entrà de la Murta i que el músic Salvador Giner va plasmar en el seu pasdoble. Una tradició que procedeix de l’àmbit religiós més habitual en poblacions menudes, on els festers decoren els carrers amb murta perquè després passe la processó per damunt. Acompanyats per la xaranga i per un carruatge de cavalls, els fallers de la Victòria escampem al voltant de quinze dies abans de falles, herbes aromàtiques pels carrers del barri,

per preparar així l’ambient per a l’arribada de la setmana fallera. Com marca la tradició, els cavalls passegen per les vies públiques engalanats amb cascavells. I damunt del carruatge, les nostres falleres majors llancen les plantes, al costat dels nostres dos presidents, seguits tots pels fallers de la comissió. En resum, ens ha deixat una persona que feia honor al seu cognom, que desbordava alegria amb una intensitat sense igual quan parlava de les falles i transmetia aquestes ganes incansables pel treball i la dignificació de la festa. A partir d’ara, sense el valuós treball que realitzava Miguel Ángel per aquesta comissió, intentarem mantenir el nivell aconseguit pel nostre company en la realització del llibret faller. I a ell precisament dedicarem els triomfs que puguem obtenir, perquè segur que, allà on es trobe, estarà ben orgullós de la seua falla, La Victòria. Un sentiment que serà recíproc, perquè els fallers que fem possible que cada 14 de març el barri torne a omplir-se de festa, llum i color, estarem sempre orgullosos d’un gran amic, incansable treballador i amant de les falles, a qui sempre portarem en els nostres cors.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 119


FESTES I TRADICIONS EN PORT DE SAGUNT

ANTONIO

ORTIZ LÓPEZ Professor de Geografia i Història de l’IES María Moliner

1. Introducció Escriure sobre la història del Port em resulta sempre apassionant. En rebuscar en la memòria dels majors i en els seus documents antics, tan sols vull contribuir a immortalitzar per a la posteritat llocs, fets, costums, tradicions i personatges que, d’una altra manera, caurien en un lamentable oblit. Lamentable, perquè aquest passat ens ha forjat aquest present que ens ha tocat viure i, amb això, és l’essència de la nostra identitat col·lectiva. Per aquesta raó, a les meues classes recórrec sempre al nostre patrimoni històric-artístic per fer comprensibles, sense caure en el localisme, no només els conceptes genèrics de les ciències socials, sinó també, per posar en valor l’ofici d’historiador i geògraf pel que fa als coneixements que aporta sobre el passat i l’entorn. Pense que faig més atractives les ciències socials al meu alumnat quan els serveixen com a instrument per comprendre tot el que els envolta. Transmet això a les meues classes cada dia i, per descomptat, el missatge no sempre arriba nítid o tarda més del que s’esperava. No obstant això, segons passen els anys, és reconfortant comprovar que has sintonitzat amb alguns dels teus pupils i que has contribuït a formar-los com a ciutadans responsables, gelosos custodis del nostre patrimoni històric-artístic.

120 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Les festes, costums i tradicions populars també formen part del nostre patrimoni, com el Forn Alt, els Tallers Generals, la Gerència, la basílica de la Mare de Déu de Begonya o la nostra particular manera de parlar. Ara bé, no sempre és fàcil investigar sobre el seu origen i evolució, encara que fer-ho siga doblement emocionant. D’una banda, pels obstacles que l’investigador sol trobar en el seu periple de cerca de documents oficials que corroboren circumstàncies o fets que ens transmeten la tradició oral o altres documents de tipus privat. Per una altra part, perquè el temps corre inexorablement en contra, emportant-se per sempre els protagonistes del passat que es pretén analitzar, doncs són ells, els nostres majors, la principal font d’informació.

realitza, que no per la seua originalitat, novetat o aportació interessant al coneixement del passat. Són, més bé, aportacions interessades, en la línia de la causa d’aquesta elit rància que, no obstant això, es vanagloria de ser més progressista que ningú. Per tant, sense deixar-nos influir per qui pretén decidir què pot ser o no objecte del coneixement històric del nostre poble, abordem l’anàlisi de les nostres festes i tradicions. Per a això, res millor que la història oral, sense selecció prèvia de testimonis com a alguns els agrada escriurela, i la cerca sistemàtica en publicacions que

Sorprén, a més a més, que en el nostre municipi s’haja instal·lat una pretesa intelligentsia, una elit intel.lectualòide, en molts casos composta per hereus de la més rància burgesia agrària huitcentista, que repeteixen els mateixos gestos i actituds d’aquell controvertit sistema canovista, com decidir, sense que ningú s’ho haja demanat, qui forma part del seu cercle, així com què pot o no ser objecte d’anàlisi històrica, fins i tot prevalent postures historiogràfiques provinents de persones de dubtosa formació en la ciència històrica, si s’ha de jutjar per les seues mancances investigadores. D’aquesta manera, queda demostrat que patim una intelligentsia un poc provinciana, que s’enamora a primera vista de tot allò aliè a l’ofici d’historiador i al municipi i al país mateix, que es mostre dòcil en la seua tasca d’imposar una superestructura cultural que, d’una altra banda, no cala al poble. És curiós com el temps es mostra cíclicament cabut i, igual que a l’antiga Roma es creia necessari prestigiar l’origen de la ciutat recorrent a la llegenda i al mite per ennoblir un passat no massa esplendorós en els seus orígens, la intelligentsia saguntina, a través del tamís d’un aparent progressisme, condemna a l’oblit el coneixement sobre moments i personatges passats, per no resultar interessants al seu judici, o tindre poca talla per ser tinguts en compte en la recerca històrica local. Així, es posen obstacles a l’accés d’arxius oficials i tenen prevalença treballs de recerca més per llaços de consanguinitat i pel pedigree de qui ho

El

patrimoni

històric

de

qualsevol

societat no solament es compon pels béns

materials.

La

nostra

herència

cultural summa a un interessant llegat arquitectònic -que de vegades no sabem conservar, com succeeix amb la Gerènciaun

variat

patrimoni

immaterial,

on

destaca el conjunt de festes i tradicions.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 121


Port, ja que va localitzar ací el moll per poder exportar el mineral de ferro des d’Ojos Negros (Terol) i va crear la indústria siderúrgica. D’origen basc és la festivitat de la patrona religiosa de la població, la Mare de Déu de Begonya, que se celebra cada agost. Pot ser que ja estiguera arrelada en el nostre entorn la festivitat a la patrona dels mariners, la Mare de Déu del Carme, ja que l’ofici pesquer, si bé hui en dia està en vies d’extinció, ja s’exercia a les nostres terres abans de l’arribada de la indústria basca.

Agost de 1955. Processó en honor a la Mare de Déu de Begonya. En primer terme podem observar unes xiquetes i un xiquet vestint el vestit tradicional basc.

l’elit a la qual abans ens referíem titllaria de poc serioses, però que són el fet de bategar del poble, com els llibrets de falla, els cartells i altres manifestacions de la cultura popular.

2. Els orígens Hem d’advertir que en l’origen de les nostres festes i tradicions pesa en gran mesura l’origen de la població portenya. La immigració massiva procedent de moltes parts d’Espanya, portava darrere seu els costums propis de la seua terra natal. Les principals tradicions, les d’origen basc, ja que d’aquesta zona eren els quadres directius i l’empresari Ramón de la Sota i Pla (1857-1936), qui va ser l’autèntic fundador del

La celebració de la Setmana Santa és consubstancial a les arrels saguntins i les festes de les Falles, encara que van ser ideades a la ciutat de València, van ser ràpidament adoptades per immigrants andalusos que van plantar en 1927 la primera falla del municipi en El Port. A més, el gran nombre d’habitants procedents de Terol va ser la causa de la fundació en 1941 del Centre Aragonés, casa regional que des d’aleshores promociona el folklore baturro amb rondalles de cantants de jotes (de les millors d’Espanya) i intèrprets de llaüt, bandúrria i guitarrico, que tenen la seua escola des de 1952 al conegut edifici del carrer del Treball. Finalment, la Casa d’Andalusia es va fundar en 1986 al carrer Sagasta, 41 (encara que la seua seu actual està al carrer Espronceda, 34) també fa el mateix amb els costums propis de la seua regió, de manera que podem afirmar que totes les nostres festes i costums es fonamenten en quatre tradicions culturals: la basca, l’aragonesa, l’andalusa i la valenciana. I tot això té també el seu reflex en la manera de parlar pròpia del Port, llenguatge ric de vocables propis d’aquestes quatre zones, encara que molt desvirtuats.

3. Festejar a l’Albereda Abans d’analitzar les tradicions i festes portenyes més destacades actualment, m’agradaria recordar alguns costums que van tindre gran rellevància en la nostra societat i que hui en dia ja no es conserven. La història oral, les fotografies privades i les publicacions periòdiques ens parlen de festejar a l’Albereda i en les tremuges d’aigua conegudes com a les “Tolvas”.

122 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Paco Quiles

L’església de la Mare de Déu de Begonya presideix l’Albereda del Consell. El temple va ser construït en 1929, seguint el disseny neo-barroc de l’arquitecte Ricardo de Bastida, qui es va inspirar en la basílica bilbaïna de la patrona basca, que també ho és de Port de Sagunt, en record dels seus fundadors.

L’Albereda és el nom popular amb què es coneix la primera esplanada que es va construir enfront de la basílica de la Mare de Déu de Begonya, autèntic fòrum o punt de trobada per a la joventut portenya fins ben entrats els anys setanta. Es tracta del primer espai d’oci que va tindre El Port. La seua situació a mig camí entre els habitatges obrers, els dels quadres directius de la Gerència i la mateixa factoria, la va convertir durant moltes dècades en l’autèntic centre de la ciutat. De fet, era l’aparador on els joves i les seues famílies es mostraven. Els pertanyents a les classes benestants passejaven cada vesprada amb roba nova i a la moda. No obstant això, la majoria eren les famílies obreres i els seus joves havien d’esperar a què arribara el diumenge o una festa assenyalada per lluir una nova muda, que era com es deia abans de la guerra civil el fet de canviar d’imatge.

Baix l’ombra dels arbres de l’Albereda (que mai van ser àlbers), hi havia bonics bancs xapats amb ceràmica vidriada, alguns d’ells amb forma circular entorn d’un fanal, on les parelles joves, proveïdes de carabina (que solia ser la mare o una germana de la xicona) intentaven conéixer-se millor. En aquest espai es reunia gairebé tota la població diàriament: era el pas obligat per a l’entrada i eixida de la siderúrgica, per acudir al temple i a l’escola d’Aprenents. Els festius, podia haver-hi revetlla i, fins a l’aparició de les falles a la fi dels anys 1920 i de la tasca d’espai social portada a terme pel Casino de Productors durant la dictadura franquista, era el lloc escollit per als esdeveniments socials. Gairebé tots els matrimonis i amistats dels nostres majors van tenir el seu origen en l’Albereda. Ells recorden, encara amargament, el xiulet de les deu menys quart, l’avís de la sirena de la siderúrgia per al canvi del torn de nit, que marcava el final de festa. A les deu de la nit, sobretot a l’època de la dictadura, ni una ànima es veia en l’Albereda, l’autèntic cresol porteny.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 123


Foto: Familia Tudón

Foto: Familia Tudón

L’Albereda del Consell ha sigut durant

La plaça del Sol, aleshores simplement

tot el segle XX el centre neuràlgic de la

coneguda com la plaça del Mercat,

vida social de la població, sobretot entre

albergava

els anys 50 i 70. Com a mostra aquesta

atraccions i paradetes diverses. En la

imatge, on la iaia, la filla i les seues nétes

imatge, Francisco Tudón i Miguel Gracia;

passegen per una Albereda decorada

dos amics enfront d’un carrusel de

amb les típiques banderoles durant les

cavallets, el dia 1 de gener de 1962.

la

fira

a

l’hivern,

amb

festes patronals.

També és molt recordat el costum de proveirse d’aigua de qualitat en les tremuges del ferrocarril miner de Sierra Menera, que s’estacionaven en l’entrada a la siderúrgica per l’Albereda, al costat de la basílica de la Mare de Déu de Begonya. Allí acudien en alegre processó mestresses de casa i joves proveïdes de càntirs de fang i tot tipus de recipients que s’omplien en les aixetes soldades en els fons laterals de les tremuges, que aparcaven la seua funció original de transportar mineral de ferro per apropar l’aigua potable a una creixent població immigrant. L’aigua provenia d’aqüífers que el ferrocarril utilitzava per a les seues locomotores a vapor al llarg de la seua ruta fins a les mines d’Ojos Negros (Terol). Els testimonis orals recorden que, anar a aconseguir aigua a “las Tolvas” també era un pretext per festejar, és a dir, era la manera de

citar-se que tenia la joventut del moment, doncs les tecnologies actuals eren ciència ficció i només s’anhelava passejar i fer una xarradeta... Quants festejos i matrimonis es formarien d’aquesta manera! Un urbanisme improvisat com el del Port, sempre va anar a remolc de les necessitats dels seus habitants nouvinguts. La falta d’aigua potable en els habitatges d’auto-construcció era un fet crònic. En general, segons la història oral, el primer que es feia en els fonaments de les cases era excavar un pou cec, una fossa sèptica que no sempre estava ben segellada. Solia construir-se amb grans pedres procedents del riu, però un terreny argilós i fangós com en el que s’assenta la nostra població, a causa de la proximitat del mar, no sempre és estable i les esquerdes en les canonades i en el

124 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


compartiment del pou cec, eren habituals. Això feia que els pous d’aigua potable, que de per si mateix tenien una elevada salinitat, no només anaren tan profunds que havia d’utilitzar-se una bomba de mà per extraure l’aigua, sinó que també, quedaven contaminats per les filtracions fecals. Això va afavorir que el naixent nucli de població s’haguera de proveir d’aigua de certa qualitat, que només proporcionava el motor de Caruana, situat a la finca que l’insigne advocat saguntí Fausto Caruana Aloy (1897-1945) tenia a la zona hui ocupada pel col·legi Cervantes i els xalets blaus. Quan l’any 1932 l’Ajuntament de Sagunt concedeix al vallduxense Vicente Moliner Abad (1890-1968) el “monopoli” del cobrament de l’impost de consums, aquest es converteix en arrendatari del motor de Caruana i es farà amb la propietat plena de la finca en 1943, coneixent-se des d’aleshores com a motor de Moliner el principal proveïdor d’aigua corrent en El Port. No obstant això, la població preferia anar en processó als vagonstremuja del ferrocarril miner per obtenir aigua de qualitat per a la cocció dels aliments i el consum general, fins que la companyia va deixar de prestar aquest servei a mitjan anys 1950.

bascos. El seu campanar és el primer que veien en aproximar-se a port, com passava amb El Abra de Neguri. Per tant, des dels seus primers temps, El Port celebra les seues festes patronals la primera quinzena del mes d’Agost en honor de la Mare de Déu de Begonya. Durant aquestes setmanes, es programen gran varietat d’esdeveniments. Des de sempre, s’han realitzat tot tipus de concursos populars, com les carreres de cambrers o la competició de recollir cintes des d’una bicicleta. Algunes d’aquelles diversions són hui un record llunyà. No així les festes taurines, les cucanyes i la solta d’ànecs.

4.1. Bous al carrer Encara que han tingut diverses ubicacions al llarg del temps, els festejos taurins (correbous, bou embolat...) sempre han tingut lloc pels carrers del barri marítim del Port, bé en una plaça de bous desmuntable, bé en un circuit tancat de carrers.

4. Les festes patronals Com és ben sabut, El Port deu la seua existència a l’activitat empresarial del magnat basc Ramón de la Sota i Pla (1857-1936). Va ser capaç de captar inversors per realitzar entre 1907 i 1923 l’increïble projecte del ferrocarril miner, el moll embarcador i la siderúrgia a la platja de Sagunt, en un lloc on no hi havia tradició fabril i on la pesca i l’exportació d’aiguardent i taronges eren les activitats predominants, al costat de l’agricultura. Sota no només va construir les instal·lacions fabrils; va confiar l’adreça dels seus negocis ací a un grup d’enginyers bascos. Amb ells, van arribar també els seus costums i tradicions. Entre elles, es va imposar com a patrona del nou poblat a la bilbaïna Mare de Déu de Begonya, en honor a la qual es va edificar en 1929 la basílica que presideix l’Albereda i que recorda a l’original de la capital basca. La seua disposició, amb la façana neobarroca apuntant directament al moll, té una nota nostàlgica per als naviliers

El motor de Caruana en 1922, posteriorment conegut com a motor de Moliner, s’alçava pròxim al Col·legi Públic Cervantes, en l’actual carrer Fornàs, on en l’actualitat existeixen uns habitatges adossats.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 125


Foto: Yolanda Olmos

La reina de les festes de 1975, Mari Carmen Dolz, acompanyada per les dames de la seua cort. Una forma de representació de les festes patronals que es va perdre en El Port però encara conserven molts municipis de tota la geografia espanyola.

Foto: Yolanda Olmos

Foto: Yolanda Olmos

La reina i les dames de les festes patronals de 1975, desfilant en la seua carrossa per l’avinguda Doctor Fleming, entre el Sanatori i el Triangle Umbral, hui tallada al trànsit i només per als vianants. En l’època se celebraven desfilades festives amenitzades per majorets i altres actuacions.

126 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Familia Olmos Jérez

Els carrers del Port s’engalanaven durant les festes patronals amb adorns florals, tapissos, garlandes i plantes. Sobre aquestes línies, diverses fotografies del carrer Concepción Arenal en finalitzar la dècada del cinquanta. En l’actualitat, només roman una part d’aquesta tradició a les festes del Barri Obrer, setmana en la qual els veïns engalanen els carrers amb motius pictòrics.

Des de la dècada dels huitanta, la celebració d’aquests esdeveniments es realitza a càrrec de les penyes taurines, que confeccionen els cadafals o llotges des d’on participen en els esdeveniments. Amb els seus defensors i detractors, sempre polèmics per les greus agafades patides pels seus participants i pel dany que se li infringeix a l’animal, els actes taurins s’han convertit en la medul·la de les festes patronals. Com mana la tradició, la xopà suposa l’inici de les festes i marca el començament del regnat de les penyes taurines al programa de les festes patronals. Els penyistes es concentren al caure la nit en la rotonda enfront de l’IES Eduardo Merello (l’antiga escola d’aprenentes) per recórrer tota l’Avinguda Camp de Morvedre fins a la Tinença d’Alcaldia. Aquesta desfilada sol estar acompanyat d’un correfoc, on els penyistes es llancen mútuament petards, bengales, coets i altres artefactes pirotècnics, per ser refrescats a poalades a la Plaça del Sol. A la mitjanit, es llança un potent coet, el tro d’avís, que anuncia el començament oficial de les festes patronals.

Foto: Familia Olmos Jérez

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 127


4.2. Les cucanyes El matí del 15 d’agost, l’últim dia de les festes patronals, es porten a terme les cucanyes a la dàrsena pesquera del moll. Tot i que se sol cridar cucanya al pal greixat de cinc metres de llarg que sol plantar-se verticalment en algunes localitats per realitzar concursos d’ascens lliure, utilitzant únicament braços i cames, en El Port es col·loca quasi verticalment des d’una embarcació o moll –segons l’època- cap al seu exterior, de manera que la caiguda de qui intenta arribar al trofeu del seu extrem es produeix sobre les tranquil·les aigües. De totes maneres, en El Port es denominen cucanyes al conjunt de festejos aquàtics del 15 d’agost compostes per la mateixa cucanya, el concurs de natació lliure i el de la captura d’ànecs. Aquest últim acte ha originat en els últims anys una gran polèmica entre els ecologistes radicals i els defensors de la tradició, en la que han sigut diversos els mandats judicials que parlen del maltractament o estrés que pateixen els ànecs amb aquesta pràctica. Les festes patronals solen acabar amb una mascletà al migdia, prèvia a la processó de la imatge de la Mare de Déu de Begonya, i una Nit del Foc, amb un castell pirotècnic al costat del mar. Observem com unes festes patronals d’origen basc s’han adornat, amb el pas del temps, amb elements propis de la tradició valenciana: la pólvora i els bous.

5. La Mare de Déu del Carme La naviliera Sota i Aznar es pot considerar com l’empresa matriu dels negocis de Ramón de la Sota, ja que la seua flota de vaixells mercants li van encastellar en el trànsit internacional de minerals. Això va comportar que arrendara les mines de ferro d’Ojos Negros, que construïra un ferrocarril propi fins a la platja de Sagunt i que establira allí una siderúrgia, destinació dels seus carregaments de carbó, que tornaven amb mineral de ferro i acer cap als mercats més llunyans. Per tant, la vocació marinera tradicional de les terres saguntines, va quedar

reforçada amb l’aparició del moll fabril i no és d’estranyar, doncs, que El Port haja celebrat des de sempre la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners. La Mare de Déu del Carme se celebra el 16 de juliol amb una solemne missa. El diumenge més proper a aquesta data, s’organitza una processó de la imatge mariana fins al moll, on és embarcada per endinsar-se en el mar i beneir les aigües perquè siguen pròdigues i benignes per als pescadors i mariners. Aquesta tradició va ser molt instrumentalitzada pel nacionalcatolicisme que va dirigir Espanya durant el franquisme (1939-1975). En la processó no faltava, a banda dels preveres, els caps locals de la Guàrdia Civil i de la Marina, vestint els seus uniformes de gala al costat del cap local del Moviment (el partit únic d’aquell moment) i l’alcalde la ciutat. Assistir a la processó es va fer quasi obligatori en la post-guerra per abandonar qualsevol sospita de subversió per part de les autoritats locals. Per tot això, la processó va ser tenint cada vegada menys adeptes a partir de la dècada dels 70 i durant molts anys no es va celebrar, fins que en 1989 es va recuperar com a tradició marinera, gràcies a la Confraria de Pescadors que, actualment, travessa per una situació crítica. Si en 2000 comptava amb 32 vaixells que pescaven, en 2008 només hi havia set. Així que la pesca artesanal és ja un fenomen residual, amenaçat per la presència de piscifactories i la regasificadora. Confiem que això no acabe també amb la ressuscitada celebració de la Mare de Déu del Carme.

6. Les Falles Se celebren entre el 14 i el 19 de març en honor a Sant Josep, patró dels fusters, organitzades per la Federació Junta Fallera de Sagunt. Segons els estudis del recordat Emilio Llueca Úbeda (1949-2008), els inicis de les falles en el municipi saguntí se situen l’any 1926, quan Antonio Blasco Sanjuán i Francisco Cervantes López porten algunes figures de diversos tallers fallers de la capital valenciana i els planten en la confluència dels carrers Llibertat i Luis Cendoya. Nombrosos veïns acudeixen a la cremà improvisada i allí mateix naix la primera comissió fallera de les trenta que

128 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: José Nebot

Principis dels anys 60. Lliurament de premis als guanyadors de la cursa de cambrers, en la plaça de bous portàtil durant les festes patronals en honor a la Mare de Déu de Begonya. Aquestes curses, les de sacs i altres concursos on els participants podien mostrar la seua habilitat, eren habituals en els programes festius d’antany, que oferien una àmplia oferta lúdica per al gaudiment dels participants i el públic. Hui, en l’era de l’alta tecnologia, ens poden resultar poc atractius concursos com aquests, però la joventut d’aquells anys participava massivament en ells.

Foto: Arxiu Fundació PPHIS

Cucanyes a la dàrsena del port durant les festes patronals de 1947. Possiblement es tracte d’una instantània del fotògraf dels Alts Forns del Mediterrani, Manuel Rodríguez Velo.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 129


Any 1960. Moll de la CMSM i AHV. Processó marinera de la Mare de Déu del Carme. La Confraria de Pescadors va rescatar en 1989 aquesta tradició que durant el franquisme presidien les autoritats polítiques locals. Al fons observem un dels remolcadors de la siderúrgica integral i darrere d’ell, el desaparegut edifici del moll que s’assemblava al pont d’un navili, situat una miqueta més a l’est que l’actual Comandància de Marina enfront de l’Hospital Vell. Presideix la cerimònia el recordat pare Jaume Pons.

haurà de conéixer Sagunt. La formaven Ángel Xirivella, Bautista López, Antonio Pérez, Ángel Gavarda, Pedro Juan Redás, Pascual Gómez, Vicente Rams i els dos pioners, Antonio Blasco i Francisco Cervantes. Sembla que a aquest últim debem l’esbós i els cartells amb les crítiques de la primera falla que es va plantar oficialment en 1927, coincidint amb el primer intent segregacionista del Port. Tota la comissió va col·laborar en la fabricació d’alguns ninots, que portaven vestimentes confeccionades per les dones dels comissionats. Les falles són quasi un mode de vida més que una festa. Durant tot l’any, les comissions s’esforcen a recollir fons entre els seus abonats i a aguditzar l’enginy per aconseguir una temàtica atractiva i divertida. Aquesta temàtica general organitza tot el monument faller, que serà construït per il·lustrar les crítiques de l’actualitat social, econòmica i política. Aquestes solen recollir-se en versos escrits en valencià

que en un principi, malauradament, no es regien per les normes ortogràfiques i reproduïen la fonètica d’expressions tradicionals del parlar valencià més popular. Amb el pas dels anys, afortunadament, això ha canviat i la sàtira fallera respecta l’adequació ortogràfica. En ella, absolutament cap assumpte és assenyalat com no criticable. Fins i tot en els anys de la dictadura franquista, es van permetre sarcasmes, paròdies i ironies il·lustrades amb ninots que recordaven a personatges molt coneguts i que denuncien, sempre, la insatisfacció dels ciutadans pels fets esdevinguts durant l’últim any. Cremar els ninots on s’expressen aquestes crítiques ve a ser com una catarsi, com una sort d’alliberament de tot el negatiu que es vol deixar enrere amb el foc purificador amb l’esperança d’un nou any millor.

Les primeres falles dedicaven gran part de les seues crítiques a la gestió de l’urbanisme local: la falta d’aigua potable, de serveis públics de

130 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Familia Tudón

Les falles comptaven a mitjans dels anys seixanta amb més càrrecs de representació entre les dames de la Cort d’Honor de la Fallera Major, entre ells, el de Reina del Foc o el de Reina de la Flor, com testifiquen aquestes dues xiquetes de la falla La Palmereta de 1966.

qualitat i d’habitatges més dignes, es barrejaven amb els desitjos de segregació i al·legories de fets protagonitzats per ciutadans coneguts. Al llarg dels anys, s’ha perdut un poc d’enginy i de gràcia en els versos que acompanyen als ninots, si bé aquests han guanyat en plasticitat, encara que la qualitat d’una falla quasi sempre ve marcada per la capacitat econòmica de la comissió que l’organitza. Les festes de Sant Josep són de les més conegudes fora del nostre país. Hui són un gran reclam turístic per a tots els municipis que les celebren i una gran manifestació de cultura popular. Tot i que els intents recents d’acabar amb les falles des de la regidoria de cultura quan va ser ocupada per una forma sectària de fer política nacionalista i no valencianista, no hi ha dubte que les falles són un emblema més de la identitat valenciana i una tradició tan arrelada que pot sobrepassar els períodes d’aguda crisi com el qual ara travessem. Hui

totes les comissions són associacions culturals i durant tot l’any organitzen activitats lúdiques i d’esplai, com a teatre, exposicions, concursos culinaris, de jocs de taula, de fotografia, dibuixos infantils i narrativa en valencià. A més, quasi totes les comissions solen celebrar una setmana cultural. L’any faller comença oficialment al setembre, quan cada comissió proclama les seues falleres majors. Posteriorment, en un acte que reuneix totes les comissions de la comarca al Teatre Romà de Sagunt, se celebra l’exaltació de les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt, així com la seua corresponent cort d’honor (igualment en el cas de les falleres infantils) per a representar el Camp de Morvedre. Individualment, cada falla fa l’acte de presentació de les seues representants i de la resta de la comissió al llarg de la tardor i part de l’hivern. El Nadal se sol celebrar en cada casal faller amb un pessebre i rebent

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 131


major presència de la celebració entre el veïnat. El mateix dia 15, al matí, han d’estar plantades totes les falles que entren en concurs. Aquest divideix la trentena de comissions en diverses seccions, segons el pressupost que tenen. En cada secció es reparteixen diversos premis, de manera que totes les comissions s’alcen amb algun guardó. Al llarg del segle passat, es van anar afegint certàmens a les falles. Entre ells, els premis a l’ornamentació dels carrers, a l’enginy i gràcia, a la millor cavalcada o al millor llibret de falla, que recull el programa iconogràfic del monument, explica la seua temàtica i s’ocupa de publicitar en valencià els temes d’història local o les tradicions, al costat de les fotografies de les falleres majors i infantils, perquè cada comissió sol plantar dos monuments: un per als adults i una altra falla infantil.

els Reis Mags. Les setmanes prèvies a la de A més del càrrec de Reina del Foc, que veiem en la banda d’aquesta fallera, existia el de Reina de la Flor, Reina de la Música, Reina de la Poesia, Reina de la Taronja, Reina de la Joventut, Reina de la Despertada, Reina del Bunyol i Reina de l’Arròs.

Falles és típic que es canten als casals albaes amb històries improvisades sobre les falleres majors acompanyades de tabal i dolçaina. Finalment, unes setmanes abans de les Falles, la fallera major de la comarca llança la Crida des de la balconada del Centre Cívic, convidant tots a participar de les festes. En els dies previs al 14 de març, cada comissió comença a plantar els seus monuments fallers. Aquests solen localitzar-se en interseccions dels carrers principals del Port, per la qual cosa durant els dies de la festa, són tallades al trànsit les principals artèries de la ciutat. Això atorga

Durant la setmana fallera, són normals les desfilades i cercaviles amb bandes de música de fallers i falleres, així com les visites entre comissions. Les nits s’amenitzen amb concerts i revetlles i cada comissió compta amb una seu, el Casal Faller, on es guarden els trofeus i es planifica l’any faller, si bé durant els dies fallers, serveix més de lloc de trobada i copes dels fallers i els seus coneguts. El dia 19 de març es fa una ofrena floral a la Mare de Déu Desemparats durant tot el matí històricament davant la Tinença d’Alcaldia i, des de l’any passat, enfront de l’Església de la Mare de Déu de Begonya. Finalitzada l’ofrena, cada comissió dispara la seua particular mascletà. A la mitjanit, després de la cremà de les falles infantils, comença la cremà de les falles majors.

7. Altres tradicions Entre les tradicions que no gaudeixen de tan bona salut com les falles, tenim la de Sant Antoni el dia 17 de gener, conegut ací com a festa de San Antón. Va haver-hi una època en què en quasi tots els carrers es plantaven fogueres realitzades amb andròmines i estores velles que recollia la joventut. Era típic saltar aquestes fogueres i reunir-se entorn d’elles compartint

132 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Minerva Gracia

La festivitat de Sant Antoni Abad perdura en els nostres dies, si bé ha disminuït la quantitat de fogueres que es realitzen espontàniament per tota la població. En la imatge, foguera en l’Albereda de l’any passat.

uns moments alegres, torrant creïlles, embotits

popular d’un dolç compost per una espècie de

o carn en la foguera. Actualment, les mateixes

pa d’oli fornejat amb alguna forma divertida

ordenances municipals a favor de la salut

per als xiquets, com un caragol o una coloma

pública tendeixen a determinar espais per a les

i adornat amb un ou dur i una pluja d’anisets

fogueres i elements que poden ser cremats, de

de colors. Mentre va durar el popular trenillo i

manera que s’ha eliminat tot el romanticisme a

l’utilitari no es va generalitzar (fins a principis

aquest festeig, que està en camí de desaparéixer.

dels anys 1970), les famílies i grups de joves es desplaçaven per aquest mitjà fins a Sagunt. Allí

Una altra tradició portenya és la tPasqua.

es dirigien caminant als voltants de la pedrera

Durant la Setmana Santa, especialment el

de Gausa, d’on es va extraure la pedra que

primer diumenge de Pasqua, és costum eixir al

configura els primers dics i esculleres de moll.

camp a menjar-se la mona. Aquest és el nom

Allí gaudien els xiquets jugant a saltar la corda

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 133


Foto: Familia Tudón

Abril de 1961. Unes xiquetes, vestides amb les típiques sabatilles pasqueres, posen davant la càmera mentre gaudien d’un dia de mona en l’enyorada i popular Pinaeta, situada en l’actual barri Baladre. Al fons veiem el característic dipòsit d’aigua del barri Xurruca i part de l’actual CEIP Mestre Tarazona. Cal notar quan lluny està aquesta fotografia dels actuals abillaments de blue jeans i xandalls que les joves prefereixen hui dia.

i els joves flirtejaven al voltant d’una manta estesa en terra on tenia lloc el menjar campestre. Altres llocs on acudien els pasquers eren els voltants del monestir de Sant Esperit de Gilet i al mateix Castell de Sagunt. L’endemà, el dilluns de Pasqua, se solien desplaçar a berenar, a la vesprada, a llocs propers al nucli urbà, com les riberes del riu Palància o a la zona de la Vallesa, ocupada des de mitjans dels anys setanta per les instal·lacions fabrils. La Pinaeta, propera al col·legi públic del mateix nom, també va ser destinació dels pasquers. La setmana campestre acabava el dilluns, dia de Sant Vicent Ferrer.

Finalment, se segueix celebrant l’arribada de l’estiu la nit del 23 de juny, vespra de Sant Joan. Fins a finals dels anys setanta hi havia a la platja barracons de fusta pintada a ratlles blanques i blaves, on les famílies acudien a sopar per a la mitjanit aproximar-se a la vora de la mar perquè les ones es trencaren en els seus turmells. Des de fa diverses dècades, els grups d’amics i les famílies realitzen fogueres directament en l’arena de la platja, on sopen i salten set ones seguides perquè l’estiu els siga propici; la festa acaba amb un castell de focs d’artifici.

134 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


LA SETMANA

SANTA I LA PARTICIPACIÓ IGUALITÀRIA DE LA DONA

YOLANDA

OLMOS SÁNCHEZ

Pe r i o d i s t a Llicenciada en Periodisme amb suficiència

investigadora

Cinquanta-sis pals de fregar amb els serrells cap a baix i un ciri a l’altre extrem, dibuixant en el sòl la forma d’una creu cristiana. Aquesta és l’obra d’art modern amb la que l’artista María García Ranedo va voler mostrar el paper domèstic que se li ha reservat a la dona en la Setmana Santa Saguntina. L’obra, situada a l’interior de la seu de la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, l’Ermita de la Sang de Sagunt, va estar present en la tercera edició de l’exposició d’art efímer contemporani Peregrinatio, en 2008. Es tractava d’un projecte que, entre 2006 i 2010, recorria anualment les ermites de Sagunt per obrir-les al públic. Aquell any, l’exposició tenia com a temàtica central la terra mare. Aquesta artista va anomenar la seua exposició Vita Brevis. Amb la fusió d’un objecte domèstic amb un cerimonial va voler cridar l’atenció sobre “l’abandó de la dona com a subjecte defugible” 1 en aquesta tradició saguntina, que compta ja amb més de cinc segles d’història. Un costum que, desafortunadament, no s’ha vist contagiat pels temps de canvi que hem viscut les dones des de la democràcia. Diversos són els exemples de la inversió d’aquesta situació que s’han donat en dècades recents en altres municipis, en els que hem vist la dona passar d’un àmbit secundari a un de protagonista en aquesta festivitat religiosa. Les pioneres van ser les dones malaguenyes, que des de fa més de 40 anys, han arribat a ocupar llocs de gran responsabilitat dins de la Setmana Santa. A poc a poc, en totes les confraries d’aquesta província s’ha anat donant un procés natural de feminització, i ara per ara, a Màlaga, les dones ja estan presents en totes les confraries i en els seus diferents papers a representar: en les desfilades processionals, com natzarenes o portadores, en les bandes de música i en els àmbits de presa de decisions, on ja existeixen dones que presideixen i formen part de les juntes de govern.

en

Estudis Interdisciplinars de Gènere.

1. VVAA. Peregrinatio, Tierra Madre. Catàleg de 2008. Generalitat Valenciana. València, 2008.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 135


Foto: José Ramón Crespo

Foto: José Ramón Crespo

L’interior de l’ermita de la Sang es va convertir en 2008 en un espai de reivindicació artÌstica amb l’exposició “Peregrinatio, Tierra Madre”. Una creu cristiana formada per pals de fregar convertits en candelers criticava que la dona està relegada a un segon plà en la Setmana Santa Saguntina i només es dedica a netejar i ajudar, però no a participar en la presa de decisions així com tampoc per ser confraressa.

Sense anar més lluny, en la nostra Comunitat Autònoma tenim l’exemple de la Setmana Santa de Gandia, El Passio, que en la dècada dels 80 aproximadament va incorporar definitivament la participació de la dona com a confraressa, amb tots els drets i obligacions que pot tindre qualsevol confrare. Per què aleshores no s’ha donat aquest canvi en la Setmana Santa Saguntina? Els estatuts actuals de la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist daten del segle XIX i recullen els usos i costums d’origen medieval de la confraria. Entre aquests es troba el fet de que els confrares que aleshores sortien en processó, els que actuaven en les

representacions de la Passió i es flagel·laven com a penitents, eren tots homes. I des d’aquell moment, fa més de 500 anys que les dones, més enllà de la seua participació com a actrius en la representació de La Passió de Jesucrist, han col·laborat en aquesta festivitat en un segon pla. La seua dedicació està exclusivament limitada per a l’espai organitzatiu intern, en l’elaboració de túniques i de vestits, com a responsables de la cura i del vestit dels titulars, de la cura i neteja de les capelles i confraries, en l’ornamentació, etc. L’espai extern de representació i els càrrecs de presa de decisions és un àmbit reservat als homes, com fa no molts anys ocorria en la resta de la societat.

136 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: José Ramón Crespo

L’obra de Mar García Ranedo va parlar obertament d’aquesta situació d’exclusió de gènere a la capital del Camp de Morvedre. Els estatuts centenaris de la confraria, creats al segle XIX, no permeten que la dona siga confraressa.

Aquesta dicotomia espai públic - espai privat (el primer reservat als homes i el segon a les dones) va aconseguir trencar-se al nostre país amb l’arribada de la democràcia, gràcies a un moviment organitzat de dones que va lluitar per aconseguir la igualtat d’oportunitats. Més tard, aquesta lluita s’ha vist acompanyada d’una legislació que, més amb passos de nan que de gegant, ha vingut recollint algunes de les seues reivindicacions. No obstant això, el dubte que em sorgeix a l’hora d’escriure aquest article és si realment existeix aquesta lluita organitzada de dones per entrar a formar part de la Setmana Santa Saguntina en igualtat de condicions que els homes. O és que les dones que participen d’aquesta festivitat es

conformen amb mantindre’s en aquest segon pla que la confraria els ha atorgat? Ara per ara, les respostes que he trobat estan més a prop d’aquest últim pensament. “Què seria dels nostres majorals sense eixes dones, mares, parelles o germanes a l’hora d’organitzar la festa? Quina responsabilitat i emoció tenen! Són com les dones de Jerusalem que acompanyen al Natzaré fins a l’últim acte i es van sentir dignificades i recompensades”. Així resa un article escrit per una dona saguntina, Mari Petra Quevedo, en la publicació anual editada per la majoralia de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, corresponent a l’any 2009. La intenció d’aquest article no era una altra que la de motivar aquestes dones

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 137


Foto: Paco Quiles

Altres ciutats amb festivitats religioses arrelades, com ara la Setmana Santa de Gandia, adaptaren els seus costums al segle en que vivim i permeten que la dona puga ser confraressa. A la imatge, la confraria de l’Entrada de Jesús en Jerusalem, de Beniopa (Gandia).

Foto: Paco Quiles

Una confraressa, en primer pla, porta un carret de bebé amb ella, durant la processó del Divendres Sant de 2012 de Gandia, on participen les 18 confraries integrades en la Junta Major de Germandats.

138 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


a conformar-se amb el seu paper de “amiga, cuidadora, companya, mestra, guia i una infinitat d’oficis sense retribució”, tal i com va fer la Mare de Déu. Si bé és cert que han de ser les pròpies dones partícips d’aquesta festa les qui facen seua la lluita per aconseguir la igualtat de participació respecte dels seus companys, el paper de la resta de veïnes i veïns que vivim des de fora aquesta festivitat del nostre poble és fer visible la necessitat que aquelles tradicions que deixen de costat els drets humans i no permeten la participació en igualtat de condicions de dones i homes introduïsquen d’una vegada per totes la cultura d’equitat i els valors democràtics com a únic mitjà per aconseguir una societat més igualitària i lliure de violència amb l’objectiu de que manifestacions com les de la dona de la Confraria de la Sang que escrivia aquest article deixen de formar part de l’imaginari col·lectiu del nostre poble. Portada de la publicació Passio, editada per la Junta Major de Germandats de Gandia, protagonitzada per una dona confraressa de la qual només podem veure els seus ulls, amb les pestanyes pintades.

Les pescadores d’El Palmar: història d’una tradició que sí ha canviat L’any 2008, després d’onze anys de lluita, les dones de la Comunitat de Pescadors (i ara pescadores) d’El Palmar van aconseguir per majoria de 83 vots a favor, 39 en contra i una abstenció, que la Junta directiva admetera les sis veïnes que en el seu moment van presentar una demanda per demanar el seu ingrés en aquest col·lectiu. Aquesta decisió de sotmetre a votació l’admissió en el col·lectiu es va aconseguir després de l’estimació d’una demanda que les dones van interposar al jutjat de primera instància número 23 de València, el qual va estimar la demanda i els va condemnar a admetre-les. Les sis veïnes de la pedania valenciana, descendents de pescadors, van haver de recórrer un llarg camí de contratemps i pesars fins a aconseguir la seua admissió. Així, van marcar un precedent perquè, com manifestava en aquells moments la portaveu d’aquest grup, Carmen Serrano: “mai es torne a negar l’accés a l’entitat a una dona descendent de pescadors”.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 139


FA L L E S I FOGUERES; EL PRÒLEG I L’EPÍLEG

JUAN CARLOS

VIZCAÍNO MARTÍNEZ Emblema d’Or amb Palmes

de

les

Fogueres d’Alacant Bunyol d’Or de les Falles de València

A Isaac Mas, amb la meua estima Quan sobrepassem ja els huitanta-cinc anys d’existència, potser és probable que no s’haja entés bé l’origen de la festa de les Fogueres de Sant Joan d’Alacant. És cert que tot va començar per la iniciativa de José María Py i Ramírez de Cartagena, després d’una estada prèvia al món de les falles valencianes de més de vint anys – per cert poc coneguda i estudiada, i en la qual es troba fins i tot la seua episòdica aportació com a artista faller-, els atzarosos orígens gestats després de la conclusió de les falles de 1928, amb l’ajuda inestimable de la societat “Alacant Atracció”. Els seus objectius clarament turístics, l’èxit que aquestes van aconseguir, la seua ràpida implantació, etc. són tots aquests detalls que han estat narrats i escrits en multitud d’ocasions, sense detallar una cosa molt important que solament historiadors com Josep Joan Coll i pocs més han assenyalat. És a dir, que quan apareixen Les Fogueres a Alacant, coincideix amb un període d’exportació de la festa fallera valenciana a diferents localitats, que en aquest mateix any els va portar a estrenar-se en localitats tan dispars com Gandia o Borriana. Sempre he pensat –i és una teoria molt personal-, que si Py no hagués abanderat el referent a l’hora de donar vida al projecte foguerer, haguera sigut una altra persona qui s’haguera fet càrrec de la iniciativa. Alacant

140 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


1928. La primera Foguera de Benito Pérez Galdós, “Unió regional”. Artista: José García Badias. La prova de la germanor amb València que es va mantindre en els orígens de les Fogueres.

necessitava en aquells moments unes festes de relleu, i es volguera o no, aquesta personalitat festiva era un fet consubstancial al nostre poble. I quan les nostres Fogueres van prendre forma, es va donar en elles un gran encert i un gran error, que les ha condicionat amb el pas del temps. L’encert va ser configurarles com a festes d’estiu, davant el referent valencià de la seua celebració al març –i amb això acollint la denominació “Fogueres de Sant Chuan” (sic)-, i el demèrit, l’organització de les seues comissions, en forma d’encarregats representants de la tasca festiva dels districtes, en compte de participar en elles activament tots aquells que desitjaven trobar-se implicats.

Orígens i manipulacions Ens podem imaginar l’escàs ressò que tindrien unes fogueres o falles plantades a Alacant al mes de març? Fins a quin punt la forma d’organització interna de la festa alacantina ha condicionat el seu -em dol reconéixer-hoinsuficient teixit social? Són preguntes que de vegades em faig, encara que no és aquest el tema que ens ocupa, sinó intentar reflectir els vaivens que ha tingut la relació Falles – Fogueres al llarg del temps, en bona mesura condicionada pels ja existents entre les ciutats de València i Alacant. Arribats a aquest punt,

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 141


1951. La Comissió Gestora de Fogueres, presidida per Ramón Guilabert, durant la seua visita a la comissió de la Falla del Mercat, triomfadora un any més en aquells temps.

cal assenyalar que durant dècades, a Alacant es van estendre equívocs interessats que parlaven del menyspreu existent en el moment de la creació de les Fogueres –fins i tot es parlava d’una suposada falla que ens titllava en el seu lema com a “Micos d’Imitació” i que mai s’ha pogut provar-. I res amb més incertesa. El món faller valencià va recolzar Alacant quan va decidir embarcar-se en l’aventura de les seues festes del foc. Potser ja fóra per les bones relacions que Py tenia a València, o per una clara condició de germanor regional. Són nombroses les referències que parlen d’aquest cordial acolliment que interessadament va ser enfosquit a Alacant en períodes posteriors on, curiosament d’una altra banda, no es feia més que copiar elements de la festa fallera, però per una altra part, es negava la referència de la matriu d’on havia sorgit, per tant el que es pretenia era plantejar una espècie de diferenciació comparativa –en alguns casos justificada i sorgida de manera espontàniao fins i tot inventar elements de discòrdia allí on caldria apel·lar just el contrari. Cal

no oblidar d’una banda aquells temps en ple desenvolupisme franquista, on a Alacant es va arribar a plantejar la denominació “Sud-est”, per plantejar una possible dissociació de la província d’Alacant i integrar-la com a regió al costat de Múrcia. De la mateixa manera, és just reconéixer que la capital del “cap i casal”, durant dècades, va fomentar un oblit en la seua mirada cap a Alacant, que va arribar a estendre’s fins i tot quan l’autonomia ens va arribar, sobreposant-se fins i tot a sentiments nacionalistes que a Alacant –tantes vegades reconeguda com a terra d’al·luvió i de recepció d’immigrants d’altres regions espanyoles-, van tenir un ressò minvat.

Del desacord a la vertebració La veritat és que des de dècades enrere, la presència de la delegació de les Fogueres va estar present a la festa fallera de València,

142 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Mitjans dels anys seixanta. El president de la Junta Central Fallera de València, Juan Bautista Martí Belda, presidint l’Ofrena de Flors de les Fogueres, al costat de l’aleshores president alacantí Tomás Valcárcel Deza.

i ja en els anys setanta comencen a produirse alguns agermanaments entre comissions de falles i de fogueres. És curiós assenyalar en l’àmbit personal com en 1977, la falla del meu barri –un servidor va viure a València durant catorze anys-, en concret la de MayorMoraira, es va agermanar amb la Foguera de Sèneca-Autobusos, on poc més d’una dècada després anirien unides les meues destinacions com foguerer. Existien altres comissions també agermanades, però cal reconéixer que era un fet inusual. Més perceptible era trobar a Alacant aquest lamentable “Puta València!” corejat pels joves que assistien al ritu de la cremà de les fogueres i enmig de les aigües de la “banyà”, o fins i tot l’existència de desacords de certa transcendència entre la Comissió Gestora de Fogueres i la Junta Central Fallera –com aquell més sonat que va tindre lloc en 1985-, o els no menys afrentosos boicots que es van produir en alguns pregons de fogueres quan van intervindre algunes autoritats valencianes… Tot això ara sona tan kafkià com lamentable en aquells temps.

No obstant això, a poc a poc va ser imperant la prudència. Prudència que començava per la visió oberta que des d’Alacant van manifestar dirigents del món foguerer com Conrado Albaladejo o Andrés Lloréns, obrint una oberta franja de confraternitat amb els respectius responsables de la Junta Central Fallera de València. Es va anar comprovant que sempre era millor anar acompanyat de la mà que separats. També en el si de les comissions la mirada va començar a evolucionar, i un cert grau de vertebració es va anar instaurant entre el món faller i el foguerer. Alguns dels elements importants en aquest procés van ser, indubtablement, l’enriquiment de la festa alacantina, o la presència d’un element tan important com va ser la presència de Canal Nou-RTVV a partir de 1990. Va ser la instauració d’un estat d’igualtat, d’un respecte a la diversitat, d’un enriquiment mutu…El ben cert és que en uns quants anys, el que existia d’insensata fredor, va anar transformantse en la llavor d’allò que mai hauria d’haverse perdut: la sincera germanor. Un creixent

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 143


Foto: A.C. Aguilar

2012. La Foguera Gran Via-Garbinet, vivint uns moments de germanor amb la Falla QuartPalomar de València, una vegada conclosa l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

procés de vertebració, la tendència de què fins i tot podria marcar aquesta creixent globalització en totes les matèries –i que ha tingut aspectes concrets en les Fogueres, a l’hora de no frenar-se en contractar artistes procedents dels gremis de València i Borriana per a un bon grapat dels seus monuments-, han estat elements que han suposat una senda en el qual els fallers valencians i els foguerers alacantins han sabut apostar primer per allò que els uneix abans que per allò que els distingeix –que no els separa-. Ara per ara, són ben poques les comissions de fogueres que no es troben agermanades amb alguna falla –i en això les festes valencianes tenen desavantatge per les seues superiors xifres-. El tracte sol ser cordial, i la continuïtat que anys enrere havia esdevingut un poc més fràgil, a dia de hui es troba pràcticament assegurada. Jo mateix he tingut ocasió de posar el meu granet de sorra, perquè des de les comissions en les quals he anat formant part al llarg de la meua carrera foguerera, es propiciaren agermanaments amb falles com Blanqueries, Cadis-Els Centelles o, en aquests últims anys, la veteraníssima de Quart-Palomar, amb la que la Foguera de Gran Via-Garbinet de la que forme part manté unes excel·lents relacions.

Gaudi sincer; germanor consolidada Quan en les últimes dues dècades ambdues celebracions han sabut reprendre per al seu funcionament i calendari anual, elements i facetes procedents de la seua festa germana, és cert que des de fa un parell d’anys es pot afirmar amb rotunditat que els llaços que uneixen a les festes del foc de primavera i d’estiu, es troben no solament consolidats, sinó que van creixent dia a dia. És molt comú que quan arriben les festes de Sant Josep, multitud de foguerers ens acostem a visitar i viure l’ambient valencià, com contemplar en els passacarrers la presència d’ambaixades de diferents comissions alacantines, fonamentalment en el gran acte de la festa fallera: l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Però és que aquesta implicació, s’estén fins i tot a la nombrosa presència de foguerers en actes previs com la “Crida”, la visita prèvia a les exposicions del ninot, o fins i tot el seguiment més a prop d’actes com les eleccions de les Corts d’Honor i altres activitats. Sense dubte, la desaparició de la ja citada televisió autonòmica limitarà en gran mesura aquest contacte, però no és menys

144 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Juan Higueras

Els representants de la foguera Gran Via-Garbinet durant la seua visita a la nostra falla, el dia de la presentació.

cert que la llavor ha germinat en un lligam real, que també té la seua expressió quan arriben les festes de juny. Em consta la manifestació de nombrosos amics fallers –que envaeixen i gaudeixen de la mateixa manera les nostres celebracions-, destacant com de bé s’ho passen arribades les nostres festes, que lògicament viuen sense haver d’assumir les pressions de les seues festes. I és que, al cap i a la fi, tot es resumeix en una afirmació que em va servir com a brindis quan, allà per l’any 1999, vaig formular en el meu torn de paraula sent llavors president de la Foguera Puente- La Vilavella, assistim a un sopar al costat de nostra recentment agermanada Falla de Cadis-Els Centelle. Allí vaig assenyalar que calia entendre les celebracions d’ambdues festes com un fet global. Sentir que per als alacantins les falles eren el pròleg de les fogueres, i per als valencians la festa alacantina com l’epíleg de la seua celebració de Sant Josep. Així crec que la sentim tots, i així s’estén la força d’una cultura mediterrània, festiva, pròpia del poble valencià, que si bé en el passat i de forma interessada es va voler desvirtuar,

en els nostres dies per fortuna ha revelat la seua importància com un dels elements més importants i vertebradors de la nostra identitat col·lectiva. Un autèntic fenomen que en els últims anys ha arribat a traspassar l’àmbit d’ambdues capitals, estenent-se a l’àmbit de localitats caracteritzades per la seua enorme vitalitat en les seues manifestacions falleres. És el cas d’Alzira –la tercera ciutat que més monuments planta en la Comunitat-, Gandia, Borriana o la mateixa ciutat de Sagunt. A poc a poc s’entén aquest mapa global en el qual Alacant, per una simple qüestió de dates, guanya la partida, convertint-se cada inici d’estiu, i actualment de manera contínua, en una ciutat hospitalària, beneficiant-se d’aquest flux fester de milers de fallers procedents de nombroses localitats valencianes. D’una vegada per totes, aquella premissa d’unió regional que va servir de base a la visionària iniciativa de José María Py, i després de diverses vicissituds, pot dir-se que es troba no solament en un estat òptim, sinó que es manifesta amb tanta normalitat com a autèntica i entranyable senyal d’identitat.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 145


UNA FLAMA

ETERNA MIGUEL ÁNGEL ALEGRIA AMIÑANA

JOSÉ LUIS

M A RT Í GONZÁLEZ

Regidor de Festes de l’Excm.Ajuntament de Sagunt

Quan em va plantejar Isaac escriure sobre Miguel Angel Alegria Almiñana, amb tot el seu bagatge personal, familiar, professional i humà, vaig pensar com podria resumir en unes poques línies tot el que t’evoca la seua persona i el llegat que a tots ens deixa per al present i futur de la nostra ciutat i, en particular, al món cultural, social, esportiu, festiu, i sobretot faller, de la mateixa. Per a mi és escriure sobre la persona que considere el màxim exponent del món faller de la nostra comarca, per molts i diversos motius. Sense voler menystenir moltes altres grans falleres i fallers que han donat, donen i donaran el millor de si mateixos per les nostres falles. Motius de sobra coneguts dels que de segur, en aquest, i en altres llibres es parlarà, fent el merescut reconeixement i homenatge a tota la seua trajectòria més enllà de les “fronteres” del que sempre ha sigut, i serà, el seu “món faller” més íntim, el de la seua Falla La Victòria. I és ací on em vull centrar, en el Miguel Ángel a qui he tingut el plaer, i la sort, de poder conéixer de prop en la falla del seu cor. Immediatament em vénen a la memòria dues imatges recents en el temps: una d’elles quan fa dos anys va rebre la màxima recompensa fallera que s’atorga i que es mereixia més que de sobra.

146 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


I l’altre és una imatge d’ell en Falles. En el bar del bo de Julio, amb Millán, Pepe, Antonio i alguns més, esmorzant i, si es donava el cas, jugant una partideta abans d’anar a la falla a rematar alguna faena. Un ser noble, molt humà, una bona persona, enamorat de la seua família i de la seua família fallera, que sempre ha respirat falla pels quatre costats, perquè ha tocat tots els pals que aquest particular món pot comprendre, bé com a faller de base, com a membre de l’executiva de la seua falla, com a President de la mateixa o com a President de Junta Fallera. Sempre pendent de tots els detalls, des de la indumentària, una cosa que es viu en tots els racons de sa casa, passant per l’organització

de la falla, la pólvora, la crítica fallera, les poesies, coordinar els llibrets que ha editat la comissió o fins i tot, col·locant la gespa la nit de la plantà perquè tot estiguera perfecte en el moment en què el jurat fóra a qualificar el resultat del treball de tot un any plasmat en forma de monuments fallers major i infantil. I ara, en certa manera, has deixat un buit, el buit de no comptar amb la teua presència, amb la teua conversació, amb el teu consell, amb la teua opinió, el teu saber estar, la teua diplomàcia i el teu pensament encertat a l’hora de prendre una decisió. I dic en certa manera perquè, encara que tu no estigues ací físicament, entre nosaltres, sempre et tindrem molt present.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 147


Has creat escola en molts vessants de la falla, la llavor que has plantat al llarg d’aquestos anys està donant els seus fruits, i, hui en dia, La Victòria és una gran família que ha sabut “mamar” de la teua saviesa durant tot aquest temps.

cabells de punta a tots i que va fer que les llàgrimes brollaren de tots els que les sentim, mig caiguda a l’escenari, fent el cor fort per a no plorar i aconseguir dir-te les paraules més boniques que se li poden dedicar a algú a qui es vol de veritat.

Eixes persones són la saba que continuarà alimentant l’esperit de la teua flama eterna en La Victòria per molts anys, com en el cas de Tere i de les seues paraules cap a tu el dia de la presentació que ens van posar els

Miguel Ángel, has sabut inculcar, impregnar de Falla a moltíssimes persones, de moltes comissions. Has arribat al cor i a l’esperit de tantes persones que eres com un virus faller. Ens has contagiat i has aconseguit gravar amb

148 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


foc en els nostres gens l’amor que tu mateix sents per este món, per l’orgull de sentir-te valencià i faller, per treballar sempre perquè les nostres Falles ocupen el lloc que mereixen. I ací no queda tot, perquè, a més de les falles, has sigut un gran professional en el teu treball, eres un referent en el món de l’handbol de la nostra ciutat, i com a llegat, el teu fill continua la saga familiar amb la seua tasca com a entrenador. Has viscut la indumentària fallera cada dia, veient com Kathy, Ana i Marian creen autèntiques joies per a ser brillants en forma de vestits. Tot això, sense oblidar la teua passió per veure al més xicotet de la casa córrer darrere d’un baló, en aquest cas de futbol, cobrint una altra de les teues passions, la del teu estimat Acer i del València del teu cor. Ara ens contemples des de la talaia del cel, junt amb molts altres fallers, especialment amb aquells companys de la teua Falla La Victòria que fa temps que estan allí dalt cuidant de tots nosaltres.

Però si hi ha una cosa que tinc clara és que sempre et vorem en cadascuna de les puntades que Kathy i les teues filles donen en un vestit, en cada passe de futbol que els teus néts facen o en cada jugada que el teu fill idee per al seu equip, en cada vers que s’escriga per a exaltar les Falleres Majors de La Victòria, en l’essència de cada llibret que la Falla edite, en el so i olor de pólvora de les despertaes en la plaça, en la crítica fallera i en cada grapat de gespa que es col·loque el 14 de març a la nit durant la plantà. I sobretot, cada 19 de març, quan el foc torne a fer que les Falles renasquen de les seues pròpies cendres, en eixe foc veurem eternament la teua flama, Miguel Ángel Alegria Almiñana, una flama que mai s’apagarà en el món de les Falles, especialment en el de la teua Falla La Victòria, ni en el dels nostres cors.

Una forta abraçada, Miguel Ángel. José Luis Martí González.

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 149


SOCIS D’HONOR


Foto: Juan Higueras


SOCI D’HONOR Il·lustríssim Sr. President de la Diputació de València N’Alfonso Rus Terol

FALLERS D’HONOR Na Victorina Juberias Remiro Mesón Jesús En Ramón Plumed Martínez N’Antonio Cosin Mares En José Luis Peláez Ruiz En Juan F. Higueras García En Juan Mañez Grau

152 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


PROGRAMA DE FESTES


Dissabte 14 de setembre de 2013 Proclamació de les Falleres Majors de la nostra falla Ana Alicia Batán González i Ada Fraj López Divendres 27 de setembre de 2013 Proclamació de les Falleres Majors FJFS Patricia Burgos Sayas i Sonia Argilés Ruiz Dissabte 28 de setembre de 2013 Exaltació de les Falleres Majors de la FJFS Patricia Burgos Sayas i Sonia Argilés Ruiz Del 7 al 9 d’octubre de 2013 Setmana cultural AC Falla La Victòria Dissabte 9 de novembre de 2013 A les 16 h. a la Casa de Cultura, Exaltació de les nostres Falleres Majors Ana Alicia Batan González i Ada Fraj López Divendres 3 de gener de 2014 Visita als betlems per part de FJFS i Reis Mags Sectors III i IV Dissabte 4 de gener de 2014 Visita als betlems per FJFS i Reis Mags Sectors I i II Dissabte 1 de febrer de 2014 Play-back dels majors al Pavelló Poliesportiu Diumenge 9 de febrer de 2014

René Marigil

A les 11.30 h. Crida a càrrec de la Fallera Major Diumenge 2 de febrer de 2014

de FJFS

Play-back dels infantils al Pavelló Poliesportiu

Patricia Burgos Sayas

René Marigil Divendres 14 de febrer de 2014 Divendres 7 de febrer de 2014

Nit d’albaes sector I

Nit d’albaes sector IV Dissabte 15 de febrer de 2014 Dissabte 8 de febrer de 2014

Sopar de Germanor

A les 17 h. Cavalcada a Gilet A les 19.30 h Concurs de Pasdobles Fallers

Divendres 21 de febrer de 2014 Nit d’albaes sector II Inclou el Casal de la AC Falla La Victoria a les 22 h.

154 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Divendres 14 de març de 2014 Plantà oficial de les falles Dissabte 15 de març de 2014 A les 9 h. Despertà A partir de les 9 h. visita dels jurats A les 15 h. Concentració a la carpa per a visitar Gilet i Faura A les 23 h. Ball amb l’orquestra Calle Mayor Diumenge 16 de març de 2014 A les 9 h. Despertà A les 15 h. Concentració a la carpa per a la visita a Sagunt i el lliurament de premis A les 23 h. Ball amb l’orquestra Oasis Musical Dilluns 17 de març de 2014 A les 9 h. Despertà A les 15 h. Concentració a la carpa per a visitar el Port de Sagunt A les 23 h. Sorpresa musical Dimarts 18 de març de 2014 A les 9 h. Despertà A partir de les 10h, Dia del Xiquet. Globotà i jocs diversos A les 17 h, continuació dels jocs. Traca de caramels i més A les 20 h. Tradicional berenar de socis A les 23 h. Ball amb l’orquestra Magia Negra A les 00 h. Castell de focs d’artifici Dissabte 22 de febrer de 2014 Cavalcada a Sagunt

Dimecres 19 de març de 2014 A les 9 h. Despertà

Diumenge 23 de febrer de 2014

A les 11 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu

Cavalcada a Faura

dels Desemparats A les 14 h. Tradicional mascletà

Divendres 28 de febrer de 2014

A les 22 h. Cremà de la falla infantil

Nit d’albaes sector III A partir de les 00 h. segons l’horari establert i Dissabte 1 de març de 2014

quan arriben els bombers es llançarà el castell

A les 10 h. Entrà de la Murta que recorrerà el barri

de focs d’artifici i a continuació, Cremà de la

Per la vesprada, cavalcada a Port de Sagunt

falla gran.

Diumenge 9 de març de 2014

La comissió es reserva el dret de modificar el

Bateig dels monuments al taller de l’artista

programa

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 155


COL路LABORADORS


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 157


158 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 159


160 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 161


162 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 163


164 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 165


166 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 167


168 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 169


170 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 171


172 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 173


174 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 175


176 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 177


MARATÓ FOTOGRÀFICA


Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 179


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

180 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


Foto: Paco Quiles

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 181


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

182 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014


HIMNE És el nostre estendard la grata memòria que guarda intactes nostres tradicions, el símbol fidel de la nostra història testimoni orgullós de mil emocions.

El nostre foc lo roin purifica omplint els carrers de música i color, ser faller treballar significa per a fer nostre món mol millor.

És la mà oferida al bon valencià, el guardià vigilant de nostra cultura, el fil que unix l’ahir i el demà, la flama encesa que sempre perdura.

Tots units ajuntarem nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots els humans, igualtat per a l’home i la dona, protecció per als bons valencians.

És l’ensenya de nostra barriada, la música alegre portada al carrer, és la pau per sempre anhelada la insígnia forjada en el nostre voler. És la pólvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glòria, és l’ofrena, del poble cultura, la passió per la nostra Victòria.

Demanant-li ajuda en la la festa per mantindre nostres tradicions, per a fer del barri conquista fent-li arribar nostres il·lusions. Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la Falla de nostra barriada, treballem per la festa de nit i de dia fent en la Victòria la nostra trobada.

La nostra festa la lluita soterra. no admet distincions de colors, allò diví s’acosta a la terra avivant els nostres valors.

SEGUEIX-NOS A: www.fallalavictoria.es

@FallaLaVictoria

www.facebook.com/FallaLaVictoria


Foto: Juan Higueras

AGRAÏMENTS

VOLEM DONAR LES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE, PER LA SEUA COL·LABORACIÓ, HAN FET POSSIBLE LA PUBLICACIÓ D’AQUEST LLIBRE.

184 Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014



Llibret falla La Victòria 2014