identificacions, i una prova en ell mateix d’altre fet important de la nostra societat: l’autoodi, el cosmopolitisme impostat d’una part de les classes dirigents i també de les elits culturals. Això no vol dir evidentment que la nostra universitat no fos una universitat de qualitat. De fet professors i investigadors al seu si estaven desenvolupant brillantment les eines conceptuals adients i establint diàlegs amb la comunitat científica internacional, també a les ciències socials. Calia d’alguna manera moure —o eixamplar— el focus i mirar cap a dins, cap a allò proper. Perquè les competències investigadores es tenien. I així, després d’un llarg i tortuós camí, arribem a l’any 2016 quan la Universitat de València ha oferit com a títol propi el d’Expert Universitari en Falles i Creativitat. I no és casualitat que Gil Manuel Hernàndez i Martí siga un dels seus directors i el gran impulsor. L’Associació d’Estudis Fallers ha tingut un paper molt destacat dins de la Universitat en eixe camí que ens ha conduït fins a aquesta fita històrica. En efecte, pensem que eixe va ser precisament un dels seus objectius fundacionals, aixoplugats sota la direcció inicial d’Antonio Ariño en aquell grup redactor de la història de les falles publicada per Levante-EMV. Per això una de les activitats més significatives de la història de l’Adef són les converses “Les Falles a la Nau”, eixe punt de trobada de la societat valenciana, les falles i la universitat, que se celebren des de l’any 2004. S’han tractat temes molts diversos i sempre a l’edifici històric de la Universitat de València en una trobada anual carregada de simbolisme. I per això, per posar un altre exemple, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’Associació d’Estudis Fallers han coincidit amb altres institucions europees en el Projecte d’Investigació Carnaval sobre festes amb arquitectures efímeres dins del cicle del Carnestoltes. En certa mesura, així doncs, l’oferta d’aquest títol implica tot un punt d’arribada, una culminació d’eixe procés anterior. Un punt d’arribada perquè representa el total reconeixement per la Universitat de València de la festa de les falles com l’objecte d’estudi i de saber que és: central per conéixer els valencians, fonamental per desenvolupar les nostres possibilitats com a societat. Però també perquè els estudiants que el cursen es trobaran amb un autèntic compendi d’excepció d’especialistes, investigadors, artistes i estudiosos de dins i fora de la universitat que configuren quasi entre tots una mena de summa de l’estat actual de l’estudi, de la reflexió i dels coneixements sobre la festa de les falles: Raül Abeledo, Maria Amparo Alonso, Antonio Ariño,
39