L’ANTIGA
MURALLA
EDITORIAL Aquest llibret ha participat en la convocatoria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.info).
coordinació llibret Aitor Caballer i Juan
textos Passió – Aitor Caballer “El Pou de Sant Claudi” - Marc Caballer “L’últim assaig de Claudio i Soci” - Pedro Nuñez “Sabín”
fotografies representants Àngel Torres
imatges “records d’un any” La Comissió
disseny i maquetació Yogur de Fresa
ÍNDEX PRESENTACIÓ
SALUDA PRESIDENT INFANTIL
SALUDA DEL PRESIDENT
SALUDA FALLERA MAJOR INFANTIL
SALUDA FALLERA MAJOR
UN POC MÉS D’ÀNGEL
UN POC MÉS DE SERGIO
UN POC MÉS DE BLANCA
UN POC MÉS DE LORENA
COMISSIÓ INFANTIL
CORT D’HONOR
CORT D’HONOR INFANTIL
COMISSIÓ MASCULINA
MONUMENT INFANTIL
JUNTA DIRECTIVA
ENTREVISTA RUBÉN
EL NOSTRE MONUMENT
SOM BARRI
ENTREVISTA XESCO
FIRMA CONVIDADA: MARC CABALLER
RECORDS D’UN ANY FALLER
FIRMA CONVIDADA: SABÍN
BREU DE LES FALLES 2017
SETMANA FALLERA
ANIVERSARI JLFP
HIMNE
ELS MÉS MENUTS
ELS NOSTRES COL·LABORADORS
LA NOSTRA XICALLA
PER UNA COMISSIÓ
Què vos pareix si imaginem que ens endinsem en un viatge pels diferents mars del món per llegir el següent escrit? Doncs anem allà. Ja queda poc perquè aquesta travessia tan desitjada i esperada per tots els fallers i falleres aplegue al seu final. Aquest trajecte anomenat Falles del 2018 és, en el meu cas, el punt final a tres llargues etapes al capdavant d’un navili tan gran i contundent com és la comissió
Si parlem de l’estat en què em
però tots amb un gran objectiu
de L’Antiga Muralla.
trobe al final de l’etapa, sé que
en comú: remar a favor de
tot el que he fet ha sigut amb la
l’Antiga.
El meu viatge al capdavant ha
millor voluntat possible, sempre
durat 1095 dies plens de grans
amb ganes, esforç i lluita
Açò és gràcies a totes
emocions i enormes decepcions,
perquè aquesta falla estiga on
les persones que m’han
de bons i roïns moments, però
es mereix, al capdavant de les
acompanyat al llarg dels tres
sols cal recordar allò del que he
comissions de la població.
anys formant part de les tres expedicions, on les ganes de
aprés i he gaudit, allò que em va fer estar al més baix per poder
I que dir-ne de com es troba
treballar, sumar i fer-ho d’allò
ressorgir de les cendres i estar al
el navili hui en dia? L’antiga
més bé no han faltat. A nom
front un any més. Començava allà
Muralla passa per dies
personal m’agradaria donar-
pel tercer mes del 2015 i aplega
d’esplendor i de grandesa. Amb
los les gràcies per tot el que
a la seua fi el pròxim 19 de març.
un gran nombre de mariners on
hem viscut, per tot el que hem
Aquesta aventura s’emprenia amb
es mesclen vells i joves, nous
aguantat i per poder tancar
un futur incert, amb molta cura,
o amb dilatada experiència al
una etapa plena de triomfs
humilitat i moltes ganes de fer-ho
món faller i marinerets amb
personals i col·lectius.
d’allò més bé.
ganes de créixer i aprendre,
Per anar acabant, dir-los a Blanca i a Lorena que treguen el cap bé a la coberta i que no es perden cap detall d’aquesta travessia, que recorden aquesta experiència com a una de les millors de la seua vida. Estic ben segur que així serà una vegada arribe el dia 19. Per al mini capità, qui m’acompanya per segona vegada, dir-li que fan Per descomptat que també
falta més personetes com ell i la
ens hem trobat amb pirates i
seua família a la falla, les quals
vaixells a la deriva que volien
sempre tenen a la comissió a la
guerra. A eixa gent, sols dir-
ment i sempre busquen el millor
li que proven de posar-se al
per a ella.
capdavant, a gestionar tot el que es necessita perquè estiga tot
Ens venen dies de gaudir,
correcte i a organitzar activitats
beure, menjar, ballar, riure i
al gust de tots. Sols d’aquesta
mil coses més. Convideu als
manera sabran el que realment
amics i familiars a què visiten
és ser faller i sols així, no seran
L’Antiga Muralla i, pot ser, l’any
tantes les seues queixes i
que ve sumem algun Antiguer i
incoherències, ja que des de
Antiguera més.
terra ferma i segut a una cadira és molt fàcil parlar i criticar la
Fins ací el vostre president, a
feina dels que estan deixant-
vegades capità per manar, però
se la pell per fer que el navili
sempre mariner per remar com
continue a flotació.
el que més.
FALLERA MAJOR A la meua comissió:
compartir-ho amb tres
persones molt especials:
Que lluny veia el 2018, però ací
Blanca, Àngel i principalment
estem un any més, fent falla.
amb Sergio. Des del moment que vaig veure el teu nom
Per fi s’ha complit el meu somni,
apuntat a la pissarra, no vaig
ser Fallera Major, i no de qualsevol
dubtar en apuntar-me per
falla, sinó d’aquella que m’ha
poder ser Fallera Major al teu
acollit com si hagués nascut en
costat. No podria estar millor
ella. Per a mi és un honor i un gran
acompanyada. Estic
privilegi poder representar a la
convençuda que serà un any
meua comissió durant tot un any.
inoblidable per tots nosaltres.
Promet que portaré la Banda,
Però he de dir, que ser Fallera
i el que ella representa, amb
Major no tindria sentit si
gran orgull allà on vaja. Donant
no és al costat d’aquesta
sempre el millor de mi.
gran Comissió que és la Falla Antiga Muralla. Gràcies
I a més, perquè fora encara
a ells, pel seu acolliment,
més gran, tinc el plaer de
suport i dedicació. Per la
nostra essència que tant ens
i les ganes de viure el meu
açò no haguera sigut possible.
caracteritza. Hui, puc presumir
somni al màxim. Espere que ho
Gràcies.
de què aquesta Comissió és
disfruteu tant com jo.
com una gran família.
Ara si, desitge amb tot el Finalment agrair als que han
meu cor que visqueu i gaudiu
Vull donar les gràcies a la Junta
fet possible aquest somni: la
aquesta festa tan intensament
Directiva, per estar sempre al
meua família. Sense
com la visc jo i que ho recordeu
peu de canó, pel seu temps i
vosaltres no hauria estat
com un gran any.
dedicació, per posar il·lusió en
possible aquest somni. Mai
totes les coses que fa, que no
podré agrair-vos tot el que heu
VIXQUEN ELS FALLES
són fàcils i requereixen molt de
fet per mi.
I VIXCA LA FALLA ANTIGA
treball, que encara que des de fora no es veja, està ahí.
MURALLA! Tampoc m’oblide de la meua altra família: la
Agrair a les meues amigues
família Sanfelix Antoni, per
i amics, pel seu suport
voler-me i cuidar-me tant.
incondicional i per estar ací
Especialment a Carlos, per no
sempre, per compartir la il·lusió
soltar-me mai la mà, Sense tu,
UN POC MÉS SOBRE ELS NOSTRES REPRESENTANTS... SERGIO CABALLER
UN POC MÉS DE
SERGIO
Sergio Caballer, també conegut com Caba, té 25 anys, i a part de ser el nostre President, és opositor a mestre, intent erroni d’influencer, treballa a una Escola Matinera i dona classes particulars a nens de 9 fins a 15 anys. Aficionat a l’esport en general i al futbol en particular, a comprar sabatilles i vendre coses en wallapop...
CONEGUEM-LO UN POC MÉS... Com estàs vivint el tercer any de President? Doncs estic afrontant el meu últim any com a president de la Comissió i la veritat que ja sé per on van els tirs, què cal fer i què no. A pesar d’açò encara hi trobes sorpreses, tant de bones com de roïnes, amb les quals et toca lidiar per dur-les d’allò més bé. La comissió està responent bé als actes que hem organitzat fins ara, que han sigut un fum, però sí que és cert que falta participació en actes com reunions generals o informatives, el que suposa que tot siga informació errònia i que s’haja d’explicar dues vegades. Però bé, són coses que entren dins de la normalitat i amb les que cal conviure. Alguna anècdota d’enguany? Més que anècdota, us conte el que ha sigut una grata sorpresa per a mi i per a la Comissió. Com sabeu ens faltava un membre de l’equip de representants, s’arrimava la proclamació i eixa figura restava buida. De sobte, va sonar el telèfon i Jessi, la germana d’Àngel, va
soltar la notícia: Àngel president infantil. Quina alegria més gran! D’aquesta manera formaven l’equip al complet per tenir una magnífica representació junt amb Blanca i Lorena. Què esperes de la setmana fallera de 2018? Com bé es diu, la tercera és la bona, pel que simplement espere que tot isca genial en tots els sentits, tant en premis, com en actes i en els dinars i sopars. Què ho passem d’allò més bé i que els antiguers i antigueres passen unes de les millors falles de la seua vida. Què és per a tu ser de l’Antiga? Ser de l’Antiga és pertànyer a una Comissió jove en continu creixement, on cal treballar de valent per dur-la avant. És gaudir dels actes grans, on tot el món està present, i gaudir-ne també dels menuts, aquells que mantenen viva la falla durant l’any, i als quals la participació és més reduïda. És conviure amb gent d’experiència fallera curta i llargues històries de vida fallera. És tindre un trosset de cor morat i groc. És cantar a una única veu: què jo sóc de l’Antiga i tu no!
I pertanyer al Barri? Crec que és un orgull ser coneguts amb aquest nom, “la falla de El Barri”. Des de l’Antiga ja són diversos anys els que duguem participant en les seues festes, com la cavalcada o el sopar a la plaça, per ferles més grans si cap. Donar-li les gràcies als veïns i veïnes de la zona per rebre’ns amb els braços oberts i aprofitar per a demanar-los disculpes per si en algun moment el soroll, el tall de carrer o les cercaviles els porten algun mal de cap. Gràcies per suportar-mos!
UN POC MÉS SOBRE ELS NOSTRES REPRESENTANTS... LORENA IBAÑEZ Lorena és la nostra Fallera Major per al 2018.
UN POC MÉS DE
Té 22 i estudia Gestió i Administració Pública a la Universitat Jaume I de Castelló.
LORENA
Encara que de tant en tant li agrada evadir-se i no pensar en res més, per damunt de tot, el que li encanta és viatjar. Gaudeix organitzant el viatge, gaudeix estant de viatge i gaudeix recordant el viatge amb unes cerveses. El cine i el teatre són altres de les seues activitats favorites. Evidentment, altra de les seues grans passions que no amaga són les Falles. El dia 19 de març de 2017 va ser anomenada Fallera Major, i ens conta que realment no va escoltar el seu nom, tan sols els crits d’alegria de les seues amigues. Però una gran emoció per tot el que li venia damunt la va envair. Confessa divertida que també va sentir un poc de temor per la reacció que tindria sa mare.
CONEGUEM-LA UN POC MÉS...
nosaltres de ser d’una falla que pertany a “el Barrio”.
Quin és l’acte que amb més ànsia esperes?
Un missatge per a tots els fallers i falleres:
Entre els actes que més esperava es trobaven la Proclamació i la Presentació. I han superat les meues expectatives, perquè han sigut preciosos. Ara tinc moltes ganes de la Cavalcada del Ninot, l’entrega de Premis i de l’Ofrena.
Estic molt feliç de poder representar-vos enguany. Espere que disfruteu de cada acte, de cada passacarrer, de cada moment. I que siguen unes falles inoblidables per a tots nosaltres. Per últim... Un desig per a les
Què significa per a tu “Ser de
Falles 2018:
l’Antiga”? Per a mi ser de l’Antiga és molt més que pertànyer a una Comissió Fallera. Ser de l’Antiga és formar part d’un grup d’amics que s’han convertit en família. És diversió, alegria, festa... Són bons moments assegurats. I pertànyer “al Barrio”? Per a mi, pertànyer al Barri és un orgull. Estic molt agraïda per l’acollida i el suport de tots els seus veïns. Sobretot per la paciència que tenen amb nosaltres. Espere que durant la Setmana Fallera li donem encara més color als seus carrers, i que es senten igual d’orgullosos com
Sobretot, gaudir de la Setmana Fallera i passar-ho en gran. I que faça bon solet i bon temps!
Raquel García Ballester
Alicia Claramunt Antoni
Noemi Peiró Alcázar
María Montes García
Paloma Chulvi Sáez
Paula Manzanares Capella
Mª Ángeles Almenara Gómez
Amparo Gimeno Brunet
Irene Munera García
María Pilar Antoni García
Alba Montoro Llobat
Raquel Munera García
Anabel Garcelán Gilabert
Sara Gimeno Aparisi
Lydia Escrig Reche
Encarna Juan Montañana
Rosa Mª Sebastiá Robustiano
Ana Martinez Carricondo
Miriam Cubero Comes
Marro Miguel Sanchis
Mª jesus Esteve Esteve
Carmen Garcelán Gilabert
Nuria Sebastià Sanchis
M.Jose Llobat Enguidanos
Lorena Rafael Gómez
Natalia Almenara Duato
Raquel Sanz Ramos
Pepa Peris Ramírez
Noelia Puga Piqueras
Carmen Sebastia Sanchis
Teresa Soriano Peris
Amanda Martínez Blázquez
Celia Rodriguez Alvarez
Mª Amparo García Gimeno
Jessica Rodriguez Miro
Celia Del Carmen Algaba Lorca
Amparo Soriano Peris
María Anguix Folgado
Alicia Soriano Martinez
Lorena Ibáñez Pérez
Roser Sanchis Olmedo
Cristina Piñol Donderis
Verónica Sánchez Morales
Neus Durá Sanjuán
Carla Polo Agustí
Mª Pilar González Saez
Susana Alfaro Esteve
Claudia Gimeno Ballester
María Isabel Ribelles Montiel
Beatriz Alfaro Esteve
Paula Campos Claramunt
Ana Martínez Gallego
Carla Alpuente Esteve
Marta Carrasquero Pérez
María Almenara Ferrando
Carmen Montes García
Ainoa Alpuente Artero
Estela Rivera González
Beatriz Martín Gómez-Pimpollo
Mªjose Claramunt Antoni
Miriam Gómez García
Andrea Carceller Alcover
Susana Ejarque Durbá
Ana Belen Castillo Rus
Miriam Verdejo Mena
Pilar Ferrer Ruiz
Laura Claramunt Castillo
Teresa García Gimeno
Josefina Ferrer Bayarri
Elisa Tomas Alcon
Vanesa Montañana Granero
Carla Palomares Soriano
Amparo Abad Roig María
Amparo Almenara Roig
Natalia Sánchez Nebot
Alba Durbà Lacruz
Rosario Miró Arona
Ana Isabel Bayarri Sebastia
Carla Leon Peña
Begoña Francia Martí
Elena Sorribes Soriano
Noelia Sedano Domingo
María José Catalá Navarro
Claudia Rodriguez Salazar
Mar Pérez Bayarri
Mª Pilar Pérez Conesa
Raquel Ballester Font
María Pilar Almenara Roig
Vanesa Martos Garrido
Carla Moreno García
Claudia Pla Marzo
Marta Puchol Ros
Lourdes Colomino Lorente
Inmaculada Alonso Claramunt
Mª Amparo Claramunt Daros
Laura León Peña
Carla Saez Carrero
Mª Jose Almenara Ferrer
María Amparo Martin Torres
María Antoni Fabra
Cristina Jimenez González
Gema Brunet Ferrer
Vicenta Esther Piñol Esteve
Pilar Villanueva Flors
Noelia Ruiz Guillen
Yolanda Silvestre Ramon
Anais Sánchez Ros
Olga Castillo Cano
Sara Portales Chulvi
Cristina Sánchez Ros
Carla Claramunt Montañana
Gema Fernandez Llobat
Zaida Saez Avila
Amara Arjona Domínguez
Amparo Almenara Gómez
Nerea Balaguer Lopez
Ana Carmen García Ballester
Monica Lamela Piñeiro
Ester Teodosio Montero
Carla Soriano Martinez
Rebeca Pérez Menéndez
Lorena García Delgado
Arantxa Barrero Chacón
Demelsa Rafael Gómez
María Pilar Duran Rocha
Paula Sánchez Fernandez
Sandra Burches Català
Mª Paz Alonso Ortiz
Paula Serrano Forner
Tamara Pérez Rodriguez
Charo Sebastià García
Neus Blesa Casañs
Marta Planells Almendros
Concha Alfaro Galcerá
Sergio Caballer Juan
Javier Gimeno Ballester
Alejandro Banderas Cabezas
Carlos Sanfelix Antoni
Miguel Martínez Carricondo
Marcos Martínez González
Javier Sànchez Morales
Alejandro Esteve Ferrer
Miguel Ángel Bautista Blázquez
Antonio Báguena Fernández
Jose Esteve Ferrer
David Almenara Orero
Àngel Torres Ruiz
Pascual Serrano Martínez
Pablo Hernández Sáez
Aitor Caballer Juan
Carlos Sanfelix Chulvi
Jorge Teodosio Montero
Octavio Martínez Martínez
Ignacio Sanfelix Antoni
Juan Miguel Bayarri Moreno
David Pérez Martí
Santiago Quirante López Milla
Iván Miralles Mas
Vicente Beltran Fernández
Adrián Torres Aparicio
Vicente Salvador Aparisi
Jose Antonio Esteve Juan
Sergi Vivas Durbà
Alejandro Blesa Casañs
Javier Cubero Comes
Enrique Avila Bayarri
Enrique Sanchis Bayarri
Rubén Naranjo García
Jose Vicente Moreno Ripoll
Carlos Garibo Gil
Pablo Esteve Juan
Jose Vicente Caballer Chulvi
Jose Manuel Brunet Chulvi
Javier Angresola Bayarri
Pascual Villalba Candela
Francisco Almenara Duato
Alberto Beltran Serrano
Jose Luis Peña Moreno
Alejandro Mayo Mayan
Javier Maronda Garrido
David Lorenzo Sanz
José Mauri García
Jesús Sanjuan Polo
Alejandro García Ruiz
Javier Rivera González
Miguel Sánchez Fernández
Jorge Romero Candel
Vicente Pérez Bayarri
Juan Angel Algaba Llorca
Joan Vicent Bosch García
JUNTA DIRECTIVA PRESIDENT Sergio Caballer i Juan
VICEPRESIDENT I Carlos Sanfélix i Antoni
VICEPRESIDENTA II Raquel García i Ballester
SECRETARI Àngel Torres i Ruiz
VICESECRETÀRIA María Montes i García
TRESORERA Àngeles Almenara i Gómez
DELEGADA D’INFANTILS Miriam Cubero i Comes
DELEGADES DE LOTERIA Encarna Juan i Montañana Anabel Garcelán i Gilabert
DELEGADA DE CARTONS Pilar Antoni i García
DELEGATS DE FESTEJOS I CULTURA Aitor Caballer i Juan José Anotnio Esteve i Juan
DELEGATS DE CASAL Octavio Martínez i Martínez Javier Sánchez i Morales Antonio Báguena i Fernández Vicente Beltrán i Fernández
DELEGATS DE JUNTA LOCAL FALLERA Carmen Garcelán i Gilabert David Pérez i Martí Lorena Rafael i Gómez
DELEGAT DE FOCS Javier Sánchez i Morales
“SENYORES I SENYORS, COMENTA LA FUNCIÓ” L´espectacle sempre continua, al gran cric ambulant, on els postres polítics, sempre s´acaben superant.
Els ajuden en la pista, i continuen la funció, Albert Rivera i “ el coletas”, amb un número de malversació.
El mimo i la mima, fan d´embaixadors, del nostre govern, i la seua corrupció.
Pedro Sánchez els mira, com un entusiasta espectador, del PSOE s´ha desmarcat, i ni la tele vol les seues declaracions.
M. Rajoy i Soraya, presidixen la nostra falla, a veure si en la crema, per fi donen la talla.
A la fi, tots junts, fan el circ continuar, com Miliki i Fofo, la seua vida es actuar.
ARTISTA
XESCO GIL
ENTREVISTA ARTESÀ FALLER
XESCO GIL ARTISTA DEL MONUMENT GRAN
Tinc el taller en el polígon de Quartell, situat en el Ventorrillo de les Valls.
A una Comissió tan jove com l’Antiga Muralla, m’agradaria aportar una bona recompensa i la millor per a mi, deixant els premis a part, que la Comissió quede contenta en mi i el meu monument.
Quan fa que et dediques a fer falles? Perquè vares
Com ha sigut treballar amb l’Antiga?
On tens el teu taller?
decidir dedicar-te a fer falles? Em dedique a fer falles quasi des de ben menut, és una cosa que sempre m’ha agradat. Però professionalment fa uns 10 anys.
Treballar en l’Antiga ha sigut genial, no puc queixarme de res. Són gent de 10. Descriu en tres paraules el monument que plantarem el dia 15 :
Què signifiquen per a tu les falles i treballar per a elles?
Il·lusionant, gràcies Antiga!
Per a mi les falles són part del meu dia a dia, una responsabilitat tot l’any com en qualsevol treball, però és un treball que il·lusiona.
Un desig per a les falles 2018
Què aportes com artista a una comissió tan jove com la nostra?
Que l’oratge ens respecte i que pugam plantar un gran monument!
RECORDS FA
LLES 2017
30 ANYS DE JUNTA LOCAL FALLERA DE PUCOL
30 ANYS FENT FALLES #Un2018Redó va ser el lema elegit per commemorar el 30 aniversari de la Junta Local Fallera de Puçol. Diversos actes com la Setmana Cultural o la San Silvestre han fet d’aquest 2018, un any redó! Des de la A.C Fallera l’Antiga Muralla volem felicitar a la Junta Local Fallera de Puçol i a totes les persones que al llarg d’aquests 30 anys han treballat per fer les festes falleres del nostre poble més grans si caben.
LA NOSTRA
XICALLA
PRESIDENT INFANTIL
Un altre any tinc el plaer de poder ser President Infantil de la falla l’Antiga Muralla. Mai haguera imaginat tornar a ser un altre any el President Infantil de la nostra Falla, però la veritat que estic encantat. Espere fer- ho igual o millor que els altres anys que he sigut president infantil, per poder acompanyar a la meua Fallera Major infantil Blanca, al costat del President Sergio i també amb Lorena, la Fallera Major. Esperem passar un gran any, i per això convidem a tot el món, sobretot als més menuts, a què vinguen a disfrutar de les nostres falles i sàpiguen gaudir com nosaltres de la nostra festa, perquè les portes del nostre casal estan obertes per a tot el món.
FALLERA MAJOR INFANTIL
BLANCA ÀVILA I ANTONI Hola, sóc Blanca Àvila i Antoni, la Fallera Major Infantil. Estic molt contenta de ser enguany la representant de tots els menuts i més jóvens de la nostra falla. Qui m’ho havia de dir a mi l’any passat, el meu primer any com a membre de la falla... La veritat és que des del primer moment vaig connectar, em vaig sentir molt a gust. Tots els membres em feren sentir com a casa i tant ho vaig disfrutar que, amb les ganes dels meus pares i l’ocasió que va sorgir, em permeteren presentar-me per a fallera major infantil... i ara ja puc dir que ho sóc. I és meravellós. Estic molt feliç i espere fer-ho molt bé. Estic segura que van a ser unes grans falles, al costat de Àngel, Lorena, Sergio i tota la Comissió de l’Antiga Muralla que som una gran família. Ho anem a passar molt bé, aixina que convide a tots els xiquets i xiquetes del poble a passar-se pel nostre Casal i a viure amb nosaltres la festa fallera. Visca l’Antiga i visquen les falles 2018.
UN POC MÉS SOBRE ELS NOSTRES REPRESENTANTS... ÀNGEL RODRÍGUEZ Àngel és el nostre President Infantil, té 13 anys i estudia a l’Institut de Puçol. El que més li agrada és tirar petards i és un gran aficionat als bous. Va fer un gran pas tornant a ser President Infantil perquè va pensar que estaria molt bé acompanyar a Blanca en aquest any, ja que al principi, no teníem representant.
CONEGUEM-LO UN POC MÉS... Com estàs vivint aquest any com a President infantil? És el meu tercer any com a President Infantil, i l’estic vivint com el primer any. Disfrutant al màxim de cada acte i amb tots els membres de la nostra Comissió. Què esperes de la setmana fallera del 2018? Espere que siga molt divertida i que tot isca genial. Quin acte és el que més t’abelleix? El acte del que més ganes tinc és l’entrega de premis. Què és per a tu ser de l’Antiga? Per a mi, ser de l’Antiga és lo millor, i disfrute amb cada faller. És la meua gran família fallera. I pertànyer a El Barri? Pertànyer al Barri és una alegria, ja que des de menut, estic ací.
UN POC MÉS
UN POC MÉS SOBRE ELS NOSTRES REPRESENTANTS... BLANCA ÀVILA Blanca és la nostra Fallera Major infantil. Té 12 anys i estudia 1r d’ESO a l’institut de Puçol. El que més li agrada és muntar a cavall i li torna botja xarrar, ratllar, fer “musicalis” i ballar.
CONEGUEM-LO UN POC MÉS... Com estàs vivint aquest any com a FM infantil? Molt bé. Estic gaudint molt en els actes que celebra la falla i al costat de la meua comissió infantil, els quals són a l’hora amics meus. L’acte que més m’ha agradat ha sigut la presentació. Què esperes de la setmana fallera del 2018? Passar-ho d’allò més bé. Que no se’m passe ràpid el temps per poder disfrutar de tot el que ens espera. Que tinga’m una setmana guai, que no ploga i guanyar molts premis. Quin acte és el que més t’abelleix? Tinc ganes de tots, però si he d’elegir-ne un, aquest és l’entrega de premis.
DE BLANCA Quan va ser anomenada com a representant dels menuts de l’Antiga, es va posar a riure sense parar de l’emoció que envaïa el seu cos.
Què és per a tu ser de l’Antiga?
És molt guai. N’hi ha molta gent en la que xarrar i jugar. Tots em tracten genial. Sóc de l’Antiga per què em vaig enamorar d’ella quan era menuda, ja que la visitàvem tots els anys. I pertànyer a El Barri?
És genial. Carrers amples on jugar, parcs... Quasi totes les meues amigues viuen allí, conec a molta gent, és un barri tranquil i té la millor cosa del món, la meua falla.
Ángel Rodriguez Miro Jordi Sànchez Martínez Sergio Cabezas Sánchez Carles Cabezas Sánchez Javier Martínez Alfaro Javier Lozano Claramunt Carlos Lozano Claramunt Hugo Lanzas Garcelan Xavi Maronda García Didac Fajardo Ejarque Jose Moreno Martos Lucas Perez Rafael Omar Martínez Navarro Héctor Báguena Montañana Alejandro Guitiérrez Montañana Carles Soriano Francia Pablo Hernández Villanueva Àngel Brunet Ferrer Jaume Durbà Alfaro Fernando Claramunt Sánchez Javier Soria Soriano
Blanca Loria García
Paz García Claramunt
Alicia Carrasquero Pérez
Mireia Soriano Francia
Alicia Alfonso Giménez
Jezabel Delfa Morales
Marta Esteve Vanacloig
Irene Gigante Martínez
Ruth Pérez Rafael
Inés Gigante Martínez
Thais Sànchez Martínez
Adriana Báguena Montañana
Triana Segura Cubero
Elia Sebastia Planells
Lucia Mayo Cubero
Ariadna Mauri Pérez
Celia Martínez Alfaro
Julia Hernández Villanueva
Angharad Peña Rafael
Sara Moreno Duran
Daniela Peña Rafael
Alma Mora Martín
Rocío Quirante Gómez
Paula Brunet Ferrer
Daniel Blazquez Castillo
Vega García Castillo
Iris Blazquez Castillo
Olga García Castillo
Daniela Bautista Verdejo
Valeria Moncada Ruiz
Julia Naranjo Bonet
Martina Almenara Gázquez
Saioa Fajardo Ejarque
Mar Lis Tomás
Natalia Moreno Martos
Mar Roger Chacón
Natalia Ibañez Lamela
Paula Naranjo Bonet
Blanca Ávila Antoni
Lucía Sanchis Cayuela
Rebeca Lorenzo Pérez
“TU NO” Tots els xiquets i xiquetes somien en tindre una caseta dalt d’un arbre. Tots imaginen que els seus castells, els vaixells de pirates o llocs màgics estan dalt de les escales de l’arbre més gran del seu jardí... Tu no!!! És un crit d’energia i de reivindicació dels més menuts de la casa per a continuar en el seu món infantil i oblidar-se de les seues responsabilitats. Els xiquets i xiquetes diuen Tu no!!! A l’hora dels deures en eixir de classe... També diuen tu no!!! A l’hora del bany o d’anar al dentista... A més elles i ells diuen tu no a menjar fruites i verdures... perquè dalt estan molt bé! Creant històries de pirates i tresors, escoltant a tota hora la seua música preferida o jugant amb els ossets a l’hora del te. I és que ser xiquet és molt complicat i esgotador, és l’hora d’aprofitar que el joc acaba de començar perquè en qualsevol moment, sense que ens n’adonem, tot passarà i en ells creixeran les obligacions i responsabilitats.
ARTISTA
RUBÉN CANET
ENTREVISTA ARTESÀ FALLER
RUBÉN CANET ARTISTA DEL MONUMENT INFANTIL
Tinc el taller en València, al barri de Malilla. El meu barri.
s’implica és molt nombrosa. És de rebut implicar-se i treballar sense descans per a tota eixa gent que confia en tu i que deposita la il·lusió en les mans dels artistes.
Quan fa que et dediques a fer falles?
Què aportes com artista a una comissió tan jove
On tens el teu taller?
com la nostra? Este és el meu primer any com a artista Faller, encara que l’any passat vaig debutar a València en la meua Comissió. Perquè vares decidir dedicar-te a fer falles?
Tinc la sort de trobar-me en una jove comissió que treballa de valent per plantar una gran falla. Podríem dir que ens trobem en una situació molt similar. Les meues ganes i la il·lusió són, a dia de hui, les meues principals armes per a afrontar els projectes que tinc.
L’amor per la nostra festa, i molt més per les falles, juntament amb la passió que bé de familia, han sigut els culpables de que hui estiga ací. Des de menut he volgut plantar la meua pròpia falleta i, des de menut també, he vist al meu pare fer xicotetes maquetes que cada dia m’acostaven un poquet més a perseguir el somni...
Ha estat genial! Ha sigut una gran experiència.
Què signifiquen per a tu les falles i treballar per a
Infantil, colorida i emocionant.
Com ha sigut treballar amb l’Antiga?
Descriu en tres paraules el monument que plantarem el dia 15:
elles? Per a mi, les falles, són la expressivitat del talent valencià en tots els àmbits. Treballar per les falles i intentar fer-les cada dia més grans és una gran responsabilitat. Tenim una gran festa on la gent que
Un desig per a les falles 2018 Sentir el dia de la cremà l’orgull d’haver fet bé les coses.
SOM BARRI Fa 9 anys un gran grup de gent va decidir tirar endavant una nova Comissió Fallera: la falla Antiga Muralla. Una de les decisions a prendre era on s’anava a situar, i es va decidir que el barri de Sant Claudi, més conegut com EL BARRIO, seria un bon lloc. Agraïts enormement als veïns i veïnes per la seua acollida i tracte, enguany volem dedicar part del nostre llibret a la gent que viu en El Barri, als seus carrers, a la seua vida... A la seua història. Hem preguntat a membres de la nostra Comissió que significa per a ells i elles viure en aquesta zona històrica del poble de Puçol. Així també contem amb dos firmes convidades que han escrit dos articles per al nostre Llibret Faller. Reiterem l’agraïment al BARRI que ens ha acollit i que s’ha convertit en la nostra casa. “SOM BARRI” pretén ser eixe homenatge.
A l’any 2015, una veïna de “El Barri”, amb gran il·lusió, va dedicar unes paraules a la nostra Comissió i als seus fallers i falleres. Unes paraules tretes del cor, que no voliem deixar perdre enguany que rendim homenatge a aquesta zona de Puçol.
VIDA AL CARRER Ia una falla en el poble que no te que envejar, és la falla de la Muralla que a poquet a poquet se va fent gran.
VIDA AL Unes paraules que volem que siguen publicades al Llibret de 2018 per a que apleguen a tot el món i queden per sempre a la nostra memòria.
Ella és “La Vila” i li donem les gràcies des d’aquestes pàgines per la seua estima.
Els fallers i les falleres tot el any van treballant pa que en el carrer no falte ni si quiera ni un detall.
I eixa banda de xaranga que recorre els carrers tocant els seus pasacalles pa que la gent ixca al carrer.
CARRER Eixa falla gran i xicoteta van donan li alegría i vida als veins de estos carrers, de la Verge al Peu de la Creu i alrededor de tots ells.
Vegeu que sencillo ésdonar li vida a un carrer.
*Som conscients que no segueix la normativa lingüística, però hem volgut respectar la manera que “La Vila” ha escrit els versos.
AINOA ALPUENTE M’agrada viure a “El Barrio” per què és tranquil i accessible, on pots viure amb tranquil·litat i rodejat d’un bon veïnat. Quan apleguen festes ens trobem al costat de la plaça per gaudir-ne d’elles i també tenim la nostra comissió de bous. Com he dit abans, en estar al costat de la plaça del País, els cap de setmana “El Barrio” té prou de moviment, ja que la gent jove va molt a la plaça. Perfectament situat en la població i sobretot és perfecte per què tenim la meua falla, la falla L’Antiga Muralla.
ENRIQUE ÀVILA Des de molt xicotet he estat molt lligat a El Barrio. En la casa on visc vivien els meus iaios i en casar-me me’n vaig vindre a viure ací. És un lloc molt tranquil. Vaig pertànyer a la penya taurina El Barrio i ara a l’altra Associació festera, la falla L’Antiga Muralla. A més a més la meua filla enguany es Fallera Major Infantil, més no puc demanar Estic molt integrat al Barrio i a la seua gent. I ja sabeu... si voleu falles... falla l’Antiga. Sense dubtes. Visca l’Antiga i Visca El Barrio
ANA MARTÍNEZ Si em donaren a triar on m’agradaria viure, sense dubte una i mil vegades, triaria viure a Puçol, al barri Sant Claudi, més conegut com “El Barrio”. Carrers amples, gent propera i bondadosa, cases baixes i el camp a pocs metres. En definitiva un barri tranquil amb la comoditat de tindre tot a l’abast i disfrutar de les seues festes i l’ambient faller que es respira en aquests dies.
CARLA ALPUENTE El Barri, o el ‘Bario’ com és conegut per les ames dels carrers, és com viure dins d’una xicoteta part de tradició i costums del poble de Puçol. En aquesta zona on tots els veïns ens coneguem, gaudim del mercat municipal els dissabtes, de la melodia del campanar cada volta que les seues campanes voltegen, i de la Festa del Bou amb la seua comissió que amb tantes ganes esperem al llarg de l’estiu. També ho fem amb el pas de Sant Antoni a finals de febrer, amb les cavalcades i si per tot açò fora poc, des de fa ja 9 anys comptem amb l’última tradició que li faltava per estar complet, les Falles. El Barrio a més de tindre tot açò, al mes de març és plena de festa, pólvora i il·lusió provocada per la nostra comissió la Falla l’Antiga Muralla, on gent del barri, del ‘casc antic’ i d’allà dalt ens unim per viure al llarg d’uns dies un dels millors moments de l’Any. Així que per a mi, ser del Barrio és ser tradició, ser costum i com no amb molt d’orgull, ser de la Falla l’Antiga Muralla!
MARIAJO ALMENARA I MARTINA ALMENARA Segons m’expliquen, històricament Puçol no destacava per ser un municipi eminentment faller, encara que sí que és veritat que un gran nombre de puçolencs es desplaçaven a la Capital i al cap i casal any rere any per admirar i gaudir tant dels monuments com dels nombrosos actes que se celebraven durant la setmana fallera, què culminava amb la cremà, la nit de Sant Josep.
No va ser fins a l’exercici de l’any 80/81 quan un grup de persones van tenir la feliç idea de muntar la primera falla en Puçol, a la qual van batejar amb el nom d’Hostalets, fent honor al barri on es va situar el casa i el monument. Anteriorment a aquesta falla, va haver-hi una falla que amb gran entusiasme i humilitat muntava la família Polo, a força de com diu el pasdoble El Faller; “replegant els trastos pa la falla”. A poc a poc i en poc espai de temps, la flama de l’esperit faller va calar profund en una gran part de
la població arribant al nombre de 6 falles les que
d’aquesta comissió estava gairebé presa, però per
es planten a Puçol en l’actualitat.
circumstàncies no va ser fins a l’any passat quan vam fer el pas definitiu de convertir-nos en dos
En el que a mi em respecta, la meua faceta
més d’aquesta exemplar entitat fallera.
fallera és molt semblada al que acabe de relatar, m’agradava viure aquesta festa però sense
Ara el nostre desig és que aquest binomi que
plantejar-me formar part d’ella.
formen Antiga Muralla i El Barri siga per a tota la vida perquè, en el que a nosaltres respecta,
Quan aquesta gran família fallera que formen
puguem sentir-nos orgulloses com ens sentim, de
els integrants de la comissió, l’Antiga Muralla,
formar part de la nostra falla i del nostre barri.
van triar El Barri (el meu Barri, el nostre barri) com a seu, teníem clar (la meua neboda i jo) que tard o prompte la meua decisió de formar part
DAVID PÉREZ Ser del barri és com ser d’un poble diferent dins del mateix poble de Puçol. És gaudir de les seues festes com si foren les del poble, del seu bou al carrer on totes les cases estan plenes de barrots i on dóna gust córrer pels seus carrers. Carrers on m’he criat acompanyat de la meitat de la meua quadrilla d’amics i on quan érem menuts jugàvem a conillets d’amagar. I que dir-ne d’eixes eixides nocturnes caçant dragonets en el tiraxines casolà que ens féiem. Viure al Barri és criar-se com dirien, un poc salvatges. Anàvem als camps a jugar al futbol, a fer-se cabanyes i sobretot anàvem al millor col·legi de Puçol, el Bisbe Hervàs, qui tantes i tantes amistats i alegries ens han donat als quals hem estudiat allí. I què dir de formar part de la meua falla, que era una cosa que sempre m’havia fet il·lusió però mai acabava d’identificar-me en cap falla, fins que feren aquesta, prop de casa i al meu barri, on tot és harmonia, alegria i germanor amb el veïnat. A d’això sumar-li que a la meitat ja els coneixia, doncs feren que des del minut 1 estiga orgullós de la meua falla i de la gent que forma part d’ella. Visca l’antiga muralla i visca el Barri de Sant Claudi.
MARÍA ALMENARA Jo sóc del barri des del meu naixement, primer en la finca del passatge de Casa Amparo i després en el carrer Mariano Amigó. Els seus carrers amples, tranquils, amb bona gent i des de fa 9 anys amb una comissió fallera de la qual em sent molt orgullosa de pertànyer. La falla dóna alegria, plena els carrers de gent per a veure els seus monuments, acudir als seus actes i festes, paelles... Pense que ha fet que tinga més vida, no sols en falles sinó també durant la resta de l›any. Vaig a agafar-me la llibertat de convidar a tots els meus veïns a passar per la nostra falla, que vegen la gran família que te!
EL POU DE SANT CLAUDI
Com cada dissabte, emprengué la petita María Lluïsa el camí del Puig i el viatge fins a casa de l’àvia. Un hora de camí separava el poble de Puçol del Puig. La jove María Lluïsa sempre se entretenia junt al barranc per tirar pedres al fons, imaginant que colpejava el drac que hom sap que viu al fons. Encara que ella no havia vist mai aquell drac del que tothom parlava, somiava veure els seus ulls llepissosos i les seues afilades urpes. L’àvia vivia molt prop de aquell majestuós monestir que Jaume I havia fet construir quasi tres-cents anys enrere. Quan trucà a la porta ja l’esperava amb el somriure tendre. La va fer passar i li donà a provar un poc d’orxata que havia comprat aquell matí al mercat. Aleshores la nena li va mostrar el que portava. Havia teixit amb l’ajuda de la seua mare algunes robes de plana que es vendrien molt be al mercat de El Puig, perquè els jornalers sempre portaven les robes trencades de tant de treballar i sempre en necessitaven unes de noves. El tafetà, amb el qual havia teixit les seues robes, era una tela, gaire sovint, molt resistent. Les van portar al mercat, en front del monestir. Anava la petita María Lluïsa de la mà de la seua àvia que li contava tots i cadascun dels secrets del mercat. Quan aplegaren es van col·locar en un racó i van esperar que foren els jornalers els que s’acostaren per provar les robes que María Lluïsa havia fet. Aquells jornalers sempre preguntaven sorpresos: “Açò ho has fet tu sola?”, i María Lluïsa somreia orgullosa i deia que sí amb un gest del seu cap. Passada una estona, va permetre l’àvia que María Lluïsa fera un descans i anà a veure la resta del mercat. De vegades trobava alguna cosa que necessitaven a casa i la comprava amb una part dels diners que havien guanyat. Aquesta vegada, però, va esser un altra cosa la que va cridar la seua atenció: Hi havia una tenda que mai no havia vist abans i, seduïda pels seus colors, es va apropar. Al interior de la tenda va trobar una dona darrere d’una taula redona i coberta amb un mantell dels mateixos colors que la tenda, que jugava a les cartes tota sola. Veritablement no jugava a les cartes aquesta dona, però allò va ser el que la nena va entendre. “Vine ací, María Lluïsa.” va dir la dona. Com va saber el seu nom es una cosa que mai no endevinà. Va seure allà la xiqueta com hipnotitzada pels ulls de la jugadora i aquesta va dir “vols conèixer el teu futur?” La xiqueta, com es natural en qualsevol nen, va dir que sí que volia. Aleshores la dona barallà les cartes i les va llençar per sobre la taula. Tan sols dues cartes van quedar ocultes cap per avall i van estar precisament aquestes dues, les quals, amb gran misteri, va arreplegar la dona que, cada cop que feia espantava més i més la petita María Lluïsa. Llavors, en veure les cartes, hi va sentir una gran por. La primera de elles mostrava un home amb un aureola groga com la dels sants de l’església i unes barbes marrons i abundants, María Lluïsa no el va reconèixer però. La segona carta mostrava un esquelet fastigós amb una enorme dalla. Tothom sap que aquesta figura no pertany a un altra que a la Mort. “Filla meua!”, va cridar la llançadora de cartes. “Corres un gran perill!”, digué; “però, si em dones les monedes que portes a la butxaca et lliuraré de tots els mals!” La petita María Lluïsa va portar-se la mà al lloc on guardava amb cel totes les monedes que havia guanyat venent les robes de plana i, espantada perquè aquella dona conegués aquella informació, va eixir corrent de la tenda mentre sentia cridar a la tendera.
Havia passat una bona estona al interior de la misteriosa tenda, com va comprendre en eixir, perquè la resta de tenders feien un gran guirigall ara que desmuntaven les seues tendes. “Àvia, Àvia!”, cridava María Lluïsa desesperançada, quan de sobte, va girar i es troba baix les faldes de la seua àvia. “María Lluïsa”, digué, “on t’havies ficat, filla meua, que no veus que es tard? Tens que tornar amb la teua mare abans que es faça fosc i tanquen les portes de Puçol!” Així va emprendre el camí de tornada la xiqueta i ja havia oblidat les paraules que aquella dona a la misteriosa tenda de colors li havia dit quan aplegà al barranc del Puig. Agafà una pedra de cantera i la llençà al fons. De sobte va sentir un aire gelat i un bufit que va sortir d’algun lloc al fons del barranc. Va veure com es movia una massa roja i sanguinolenta entre els matolls i, aleshores, comença a córrer en direcció al poble mentre cridava “mare, mare! Ajuda’m per favor!” Malgrat els seus crits no va rebre cap resposta i continua corrent la xiqueta fins que no va poder més. Es va aturar, finalment, a l’ombra d’un gran arbre i allí va descansar. Va sentir les campanades del poble i va saber que encara tenia un hora per entrar dintre la muralla, per això es va tranquil·litzar un poc i va traure una poma que li havia donat l’àvia. Comença a rosegar-la quan va tornar a sentir aquella presencia. Mirà cap a l’horitzó allà on el camí es perdia i va distingir una figura quadrúpeda que s’acostava perillosament. Com que era una fantàstica trepadora va pujar a l’arbre i encara va tenir la mala gana de burlar-se’n de la bestiola que guaitava, no tan lluny, a la xicona. Va pensar, María Lluïsa, que es cansaria aquella mala sort de drac d’esperar que baixés, però aguaita tot el temps que va ser menester i, va sentir la nena, que tornaven a fer sonar les campanes de Puçol. En un moment baixà del arbre i continua corrent fins al poble, mentre aquell ser sense cap identificació la seguia incansable. Ja s’havia amagat el sol a l’altra banda de la serra, quan aplegà. Era massa tard. Les portes ja estaven tancades... “obriu! Per favor, obriu!” va cridar la pobra María Lluïsa, però ningú no la va escoltar. Colpeja i colpeja la porta, pum, pum, pum! Però no res va aconseguir. Aleshores va tornar a sentir el fred alè de la bestiola a les esquenes i va córrer aquesta vegada al voltant de la muralla, cercant un lloc per on entrar. Sabia, però, que seria impossible, doncs el objectiu dels murs era no deixar entrar cap persona. Es va separar del mur quan ho va comprendre i amb les últimes llàgrimes de sol, en un intent desesperat de trobar refugi on passar la nit, es va endinsar en el bosc, al nord-oest de la població, en direcció al Picaio; sempre amb la sarnosa presencia de l’ésser que la seguia a les esquenes. Botà branques i apartà les grosses teranyines que creixien de arbre a arbre quan va perdre el peu i caigué al fons d’un pou enorme i profund. “No patisques més, filla meua.” Va sentir que deia una veu dins del clot abans que tot es fera fosc. “Jo et protegiré...” Al matí següent la noticia va córrer de porta en porta i tots els veïns del poble van voler ajudar en la recerca de la petita María Lluïsa. L’àvia va dir que la xiqueta havia tornat pel camí amb temps suficient, però la xiqueta mai no havia aplegat al poble, va informar el guardià de la porta. Aleshores, quan tot semblava
perdut, va aparèixer en Raimon, un dels millors pastors de la regió. Portava amb ell, ben lligat, un gos tot sarnós, que no tenia pas pel al cos, que estava tot brut i que pareixia mes be una bestiola salvatge. Digué que l’havia trobat aquell matí al voltant d’un pou al nord del poble i que aquell gos era la fidel mascota d’un caçador pugenc mort dues setmanes enrere. Digué també que la bestiola havia estat buscant el seu amo tot aquell temps i que ell es faria càrrec del pobre animal. Llavors. Va tindre, llavors, la mare de la xiqueta un pressentiment i va demanar al home que la portés fins al pou on havia trobat el gos. “Desperta, filla”. Va dir Sant Claudi i en fer-ho, va reconèixer la xiqueta, al home que havia vist a la baralla de la llançadora de cartes... “La teua mare ha vingut a buscar-te”. Tots els veïns van voler ajudar a traure la xiqueta del pou. Mai no es van explicar como una nena tan petita havia sobreviscut a una caiguda dins d’un pou tan fosc i profund com aquell. Tot allò sols podia haver estat un milacre de Sant Claudi, tal i com va pregonar la xiqueta.
**** Va mirar el seu fill als ulls i va pentinar els seus cabells amb la mà al peu de l’antiga muralla. Aleshores afegí: “Veus, Marià? Aquest es el objectiu de la relíquia de Sant Claudi que, encara hui, guardem a l’església dels Sants Joans: protegir a tots i cadascun dels habitants de Puçol.” Va somriure el pare Amigó perquè endevinà, a la mirada atenta del seu fill, el futur d’un poble. Conta la llegenda que allò es tot el que li va dir i que, al any 1927, cercant el pou de la María Lluïsa, inspirat per les paraules de son pare, va anar el pare Marià Amigó de l’església de Sant Joan i va trobar aigua allà on va ficar la primera pedra del barri de Sant Claudi i al carrer que, a hores d’ara, encara porta el seu nom.
Encara que aquest conte ha estat elaborat partint de fets reials, es un relat de ficció elaborat per Marc Caballer Galcerá i amb el suport històric de Sabín
ÚLTIM ASSAIG DE CLAUDIO I SOCI
SETMANA FALLERA
DISSABTE 10/03/18 12:00 h. M AS T E R C L AS S d e Z U M BA p per l’Espa atrocinad i Multifun a cional Tre spol 19:00 h. PASSACA RRER: rep etim l’exp de l’any p eriència assat. Les xiques eix Casal per iran del replegar als xics d Comissió e la nostra , acompa n ya d e s d e Xaranga 21:00 h. SOPAR: to rrà de carn al nostre Casal
DIJOUS 15/03/18 17:00 h. JOCS POPULARS Infantils, organi tzats pels membres de la nostra Co missió 21:00 h. PRIMER SOPAR de la Setmana Fallera 2018
NIT DE LA PLAN
TÀ
8 1 / 3 0 / 1 1 E G N E DIUM 10:00 h. CO N C U R S POPULAR i ES M O R Z A R D’ALLIOLI 12:30 h. L L ES DIA DE PAE 17:00 h. ALAVERA FALLERA C A L e d ig e Torn participar) el qui vuiga (obert a tot L MÉS INFO A
CEBOOK NOSTRE FA
DIVENDRE
08:0
D ES
0 h.
PER
TÀ I E
S 16/03
14:0 SMO 0 h. RZA R DIN AR A LA C 17 : 0 ARP 0 h. A ENT R EG A DE 21:0 PRE 0 h. MIS SOP AR A LA C 23:0 ARP 0 h. A NIT DE P LAY i en - BA aca KC bar… D I S C S CO M I SSIÓ OMÒ MAJ BIL O
R
/18
8 1 / 3 0 / 7 1 E T B DISSA
AR 0 h. ORZ M S 08:0 E TÀ I S6 PER E LE D D ES T UN h. ONJ 11:00 ER C R R ACA L U ÇO PASS DE P S E FALL A 0 h. ARP 14:0 CLE LA C A CTA R E A P N I S D IE TILS 0 h. FAN N 18:0 I KS BAC PLAY ÀGIA DE M A 0 h. ARP 21:0 LA C A ÚL R A b RA SOP m a r mo 0 h. BIL l’ H u 23:0 OMÒ C t de i S I N D ra n abar La G n ac e i ÓN ANT
8 1 / 3 0 / 9 1 S N DILLU ZA MOR
R DE
L ES
ES 0 h. TÀ I 08:0 PER S E D IMA ÚLT , 2018 S abar LE n ac FAL e i EP 0 h. JOS 11:0 ANT S E SA D R MIS RRE ACA S S PA A 0 h. ARP 14:0 LA C A R A Si DIN NTIL A F IN 0 h. OCS 17 : 0 de J a d ra Vesp TÀ L ES OLA XOC A DE P R A 0 h. LA C 21:0 AR A P O IM S ÚLT 018 ES 2 NTIL L L NFA I FA T MEN 0 h. ONU 22:3 M L S DE DE RA N MÀ G E R S C ENT NUM 0 h. O 0 : M 0 0 S DEL EMÀ la R IÓ C C 08:00 LA em a r B h. a O z lit res LA P , rea D ES P E alle emà RTÀ I E les f r 19 e C d SMOR s 20 nt r la ZAR alle aba 11:00 h f ame c n s a e e l . En nom ts de a el PASSA iden s e carp CA R R E r p R: anir ors i n o s t re em a r maj s Falle e p legar a re s M a de la X les jors ac ompan aranga ya t s 14:00 h. DINAR A LA C ARPA 17:00 h . OFREN A 21:00 h. SOPAR A LA C ARPA 23:00 h. CO N C URS D E DISF per un R ES S E a DISC S ame OMÒB nitzat IL
DIUMENGE 18/0
3/18
la comissió, la junta directiva i l’ajuntament es reserven el dret de modificar qualsevol dels horaris i actes previstos
HIMNE Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!
Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressò notes de nostra albada canten les glòries de la regió. Valencians: en peu alceu-se Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.
Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora...
Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu germans vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!
Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus. Sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.
Flamege en l’aire Nostra Senyera!
Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!
Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.
Glòria a la Pàtria!
Visca València! Visca! Visca! Visca!
GRÀCIES
MISCEL·LANIA