Issuu on Google+

Característiques que ha de tenir un bon discurs: •

 Entretenir : cerca  a l’auditori una bona resposta, divertida i complaença,  amb  el propòsit  predominant  de fer  oblidar  la vida  quotidiana  amb  els  seus   petits  successos  i   els   seus  constrenyiments  basats  en   d’humor.  Ofereix grans avantatges, tant l’emissor com als receptors, a causa de la  narració i l’expressió cultural que s’utilitzi.

 Informar :   persegueix  la  clara  compressió  d’un  assumpte,  tema  o  idea  que   resol  una   incertesa.  El   seu   principal  objectiu  és  d’ajudar   els  membres  perquè   aquests  pretenguin  ampliar   el   seu  camp  de  coneixement.  La seva característica  principal d’aquest  discurs  és dur a  terme l’objectivitat.

 Convèncer : Argumentar. És influir sobre els oients sobre veritats clares i  indiscutibles 

que 

de   poder 

ser 

provades 

comprovades.

Argumentar:  El   que  constitueix  una   operació  lògica  que   empra  elements  cognoscitius  i  racionals;  creant   una  actitud  lliure  i  reflexiva,  amb l’absència d’element positiu. Persuasió:  Aspira  una   resposta  d’adhesió  o   acció,   en  on  es  defineix  com un  mitjà  d’influenciar  la  conducta  a  través  de  crides  dirigits  primàriament  a emocions, constitueix  en la comunicació  verbal un element  clau  ja  que  és  la   característica   que  es   val  de   les   tres  anteriorment  esmentades. On es manipula l’individuo segons la seva conveniència. Propòsits  del   discurs:  Es   considera  a   la   resposta  precisa   que  l’emissor  desitja  obtenir  de  l’auditori, que  desitja  que se li  compleixin  les  seves  necessitats, de  manera que  l’orador  tracta  d’obtenir la  comprensió  dels seus receptors perquè faci, comprengui i gaudi del missatge que li ha  proporcionat 

La construcció del guió.

l’emissor.


Concisió: és una declaració llarga i complexa del tema a redactar, on la  idea resideix en les accions principals que l’orador realitza i manifesta el  propòsit que  el receptor  o els  receptors  puguin crear  preguntes  en la  seva ment, elaborar un pensament des de la perspectiva d’aquests , on  en   finalitzar  el   discurs,   els  oients  puguin   intervenir  en   el   discurs  extemporània.

Exactitud: és aquella  on  ens hem de preocupar  en cadascuna de  les  paraules que expressem, en els punts principals que acciona l’emissor i  aquests al seu torn, produeixin una impressió entre els receptors, en la  redacció s’ha d’evitar paraules innecessàries, procurar mantenir una veu  activa que barregi afirmacions i preguntes.

Claredat: és l’exposició de punts a base de paraules i frases que cridin  l’atenció per la seva vivacitat i el de procurar que les paraules manifestin  una funció clau en la conclusió o termini d’un discurs.

Originalitat: l’expressió de cada individu, de manera que desenvolupa un  tema  de la seva preferència  o impost, el  qual integra  la informació que  cregui convenient i d’alguna manera, això ens dirà que professionalisme  i 

compromís 

a

 

l’hora

 

de 

desenvolupar­lo.


Discurs