Page 1

Alex Rodrigo Andrea Benito Paula Navarro RubĂŠn Maria del Rosario


1ª Guerra Mundial: Entre 1914 i 1918 va tenir lloc un conflicte bèl.lic que més tard seria anomenat com a Primera Guerra Mundial. Aquest conflicte militar va començar com un enfrontament entre l'Imperi Austro-Hongarès i Sèrbia, però com a conseqüència de les múltiples aliances establertes a Europa durant en període denominat com "Pau armada", va passar a ser un enfrontament armat a escala europea amb les successives declaracions d' guerra per part dels països pertanyents als diferents bàndols (Imperis centrals i aliats o entesa). Més tard amb la incorporació de països no europeus al conflicte, aquest arribaria a convertir-se en el que es va denominar Gran Guerra, fins l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Molts van ser els factors que van desencadenar aquesta guerra, que es va deure bàsicament a les rivalitats econòmiques i militars de les diferents potències, el procés de militarització dut a terme per aquestes, les contínues crisis que cada vegada resultaven més difícils de solucionar sense un gran enfrontament i el nacionalisme de l'època que va fer créixer les rivalitats. Però el desencadenant directe va ser l'assassinat de l'hereu al tron de l'imperi Astro-hongarès i la seva esposa, en el qual estava implicada una organització terrorista sèrbia. La Primera Guerra Mundial va durar quatre anys, tres mesos i catorze dies. La guerra va representar un cost de 186.000 milions de dòlars per als països bel.ligerants. Les baixes en els combats van ser enormes, igual que el nombre de civils morts. La Primer Guerra Mundial, l'enfrontament més sagnant que havia vist la humanitat fins llavors, finalitzava amb el tractat de Versalles. L'ascens al tron alemany el 1890 de Guillem II i la consegüent destitució de l'ancià Bismarck com canceller va suposar un canvi en la política exterior alemanya que va iniciar el procés que finalment va portar a la Primera Guerra Mundial. Guillem II va abandonar el complex sistema d'aliances construït per Bismarck, els sistemes “bismarckianos”, que havia garantit la pau a Europa durant gairebé vint anys i va impulsar una política alemanya d'hegemonia mundial, la “Weltpolitik”. L'ascens de les potències extraeuropees, Estats Units i el Japó, va suposar el pas d'un concert europeu a un concert mundial de potències. El canvi tecnològic propiciat per la Segona Revolució Industrial va comportar un canvi en la correlació de forces entre les potències. La cada vegada més poderosa Alemanya desafiar la ja llarga hegemonia britànica. El colonialisme va exacerbar la pugna entre les potències industrials europees a la recerca de territoris i mercats. L’ imperialisme va provocar que els frecs entre les potències desbordessin el marc europeu i tinguessin lloc pràcticament en qualsevol part del globus. Les potències imperialistes van tendir a establir economies tancades amb les seves colònies, el que va portar primer a una ferotge lluita per territoris i, posteriorment a una guerra d'aranzels. El proteccionisme va ser un altre element que enrarir les relacions internacionals.


En aquest marc de creixent competència entre les potències, van florir altres rivalitats, essencialment de tipus territorial, que estan en l'origen de la Gran Guerra: (proteccionisme) Rivalitat franco-germana, ineludible des de l'annexió d'Alsàcia-Lorena per Alemanya el 1870. La creixent debilitat turca i el nacionalisme eslau anti-Habsburg incrementar de manera significativa la rivalitat entre Rússia i Àustria-Hongria per l'hegemonia als Balcans. Un últim element que no hem d'oblidar és la rivalitat psicològica entre els pobles. El creixent nacionalisme va ser sistemàticament fomentat per la premsa i per les campanyes de militars i grans industrials. Els casos més evidents es van donar a França, Alemanya i Gran Bretanya. L'odi al veí va ser més la norma que l'excepció. En la dècada anterior a la guerra van tenir lloc quatre crisis internacionals que van marcar l'evolució cap al conflicte generalitzat: Primera crisis marroquí (1905-1906): Guillermo II va proclamar que Alemanya no permetria que el Marroc passés a ser dominat per una única potència. Alemanya va quedar aïllada i França va rebre el clar suport britànic. L'annexió austríaca de Bòsnia i Hercegovina (1908): Àustria-Hongria es va annexionar Bòsnia. Alemanya va donar suport al seu aliat i Rússia es va veure forçada a cedir davant l'agressió austríaca. Ni França ni Gran Bretanya es van mostrar disposades a donar suport a Rússia en un eventual conflicte. L'incident d'Agadir al Marroc (1911): L'enviament d'un vaixell canyoner alemany a Agadir en un clar desafiament a França va provocar una greu crisi que va concloure amb la signatura d'un acord franco-alemany pel qual Alemanya donava mans lliures a França al Marroc a canvi d'una part important del Congo francès . Les guerres balcàniques (1912-1913): Dos successives guerres dels estats balcànics, la primera contra Turquia i la segona interna entre ells (Sèrbia i Grècia i Montenegro contra Bulgària) van concloure amb el Tractat de Bucarest (1913). Les potències van complir fidelment les seves aliances. Heus aquí resumida la successió de fets que va portar a la guerra:  28 juny Atemptat de Sarajevo  23 jul Després assegurar-se el suport alemany, Àustria-Hongria llança un ultimàtum a Sèrbia.  28 juliol Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia.  30 jul Rússia inicia la mobilització general.  1 agost Alemanya declara la guerra a Rússia i França inicia la mobilització general.  3 agost Alemanya declara la guerra a França.  4 agost Alemanya envaeix Bèlgica, el que provoca que el Regne Unit li declari la guerra. L’any 1914 els exercits s’estanquen en una guerra de trincheres que provoca moltes baixes. També es un any on s’estabilitzen els fronts occidentals i orientals.


Els anys 1915 i 1916 es desenvolupa industrialment noves armes. Ambdós bàndols sofreixen una exaltació patriòtica. I la guerra s’estén per les colònies africanes, Orient mitjà i el Pacífic. Els anys 1917 comencen amb una guerra submarina , per la qual Alemanya inventà un nou transport, el submarí. El front oriental desapareix i comença la Revolució rusa. Els Estats Units s’uneixen als aliats i amb els seus recursos econòmics i militars fan possible que els aliats guanyen. El 1918 va ser l’any en què la Primera Guerra Mundial va arribar a la seva fi. La segona batalla del Marne (del 15 al 26 de juliol de 1918) va marcar el començament de la fi d’Alemanya. Finalment, el 8 d’agost d’aquell mateix any, els aliats es van confrontar a l’exèrcit alemany a la batalla d’Amiens i en van partir la línia defensiva. A partir d’aquell moment, van començar les retirades constants de tropes germàniques, i els alemanys van començar a preguntar-se si seguir o no amb una guerra que els estava portant clarament a la derrota. Finalment, davant la dissidència interna alemanya, que demanava la fi de la guerra, l’emperador alemany Guillem II va abdicar i es va exiliar als Països Baixos. Això va derivar, el 9 de novembre, en la proclamació de la república denominada «de Weimar». Dos dies després, l’11 de novembre, el nou govern germànic va firmar l’armistici amb els aliats. La Gran Guerra havia acabat. Després de la guerra desapareixen l’imperi alemany, l’austro-hongar i el turc. En l’Europa oriental es creen nous Estats amb població de distintes nacionalitats. França i Gran Bretanya donen suport als nous Estats per crear el nou “cordó sanitari”: Una línea d’Estats que serviria de barrera per la Rússia comunista. L’Imperi Rus perd territoris i es creen nous Estats en el mar Bàltic.

1ªguerra mundial  

treball sobre la primera guerra mundial

Advertisement