Page 1

42 LA VANGUARDIA

Cultura

DIUMENGE, 27 DESEMBRE 2015

Una nova fornada de poetes

JOSEP MASSOT Barcelona

N

ascuts a partir del 1980, són la pri­ mera generació de poetes formats en democràcia i en català. Són veus molt distintes, però tenen al­ guns trets comuns. A diferència d’altres generacions, no disparen contra ningú, ni s’identifiquen con­ tra grups rivals, ni tan sols practi­ quen estratègies de poder, tal vega­ da perquè emergeixen quan la poe­ sia ja és un territori marginal on no hi ha res per repartir més que el bon nom. Molts d’ells –néts de Casasses, fi­ llesdeMariaMercèMarçal,apadri­ nats als bars per Francesc Garriga– vénen de la poesia recitada i de l’au­ diovisual, sense deixar de practicar la poesia escrita ni limitar­se a un sol registre. S’han conegut i recone­ gut en els circuits i se senten més a prop de la Velvet que de Carner. No perden el temps amb laments: creen les seves pròpies editorials, hereves de Café Central (AdiA de Pau Vadell; Terrícola, de Joan Du­ ran i Esteve Plantada, Edicions del Buc de Rubén Luzón, entre d’altres;

Poesia per a un temps sense poesia

Emergeix la generació de menys de 35 amb circuits, editorials i locals propis Labreu, ), revistes (Poetari), blogs... i es reuneixen a llibreries i locals també joves (La Calders...), on reci­ ten, discuteixen, en actes mig festa, mig performance, barrejant poesia, música i projeccions audiovisuals, unterritori–lafusiódelapoesiailes arts escèniques– que Albert Roig ha conreat amb mestria. El més cone­ gut de tots és Josep Pedrals, nascut el 1979, a qui La Vanguardia –a ell i als recitals de l’Horiginal– va dedi­ ca un ampli reportatge (“Poesia que ja no hi cap dins un llibre”).

El filòleg Jordi Marrugat, nascut el 1978, diu que “són la primera ge­ neracióformadaenunaescolacata­ lana, que ha pogut tenir estudis uni­ versitaris lligats a la Filologia Cata­ lana o a altres formes d’estudi de la tradició literària catalana (i univer­ sal, però en llengua catalana), que viu immersa i condicionada per la nova sensibilitat sorgida dels canvis provocats per la revolució tecnolò­ gica.Peròtotesaquestescondicions històriques no tenen com a resultat ni una estètica comuna ni unes no­

cions reduïdes de la funció de la poesia en la societat postmoderna”. “Ara –diu– autors joves assumei­ xen la dispersió inconnexa de frag­ ments concebuts des de totes les nocions possibles de text com una forma de construir la poesia, tal­ mentcomsielpoemafoslaconsulta d’un hipertext en el qual es va can­ viant constantment de pantalla”. Diversos poetes –hi ha altres noms rellevants com Adrià Targa, Edgar Alemany, Martí Sales, Pau Sif o Mi­ reia Calafell que han irromput amb

gran força poètica– expliquen les seves poètiques. Rubén Luzón (València, 1982) Ca­ mes ajudeu­me, Baladaspirna i Ai. “M’agrada pensar en la poesia com un procés d’indagació constant, creatiu i analític alhora. En sintonia amb això, l’operació d’escriure poe­ mes m’ajuda a conèixer­me millor i a anar descobrint de manera pro­ gressiva les bases de la meua relació amb els altres i amb el món. La poe­ sia em serveix també com a mitjà per afrontar les complicacions que la vida ens presenta. De fet, la vo­ luntat de reflexionar sobre la pre­ carietat i els límits de tot el que po­ dem arribar a percebre apareix rei­ teradament en els meus versos, on el jo líric es mostra amb freqüència inquiet, insatisfet amb el seu en­ torn, i de vegades sembla fins i tot que es complau a furgar en les con­ tradiccions”. Míriam Cano (Molins de Rei, 1983). Buntsandstein.“Elmeuprimercon­ tacteamblapoesiavaser atravésde les lletres de les cançons de Bob Dy­ lan, Leonard Cohen, The Doors o Patti Smith. Més tard vaig arribar a T.S. Eliot, a Dylan Thomas, a Wil­ liam Blake, a Yeats... En els meus


#t u itsd ec ultura

LA VANGUARDIA 43

CULTURA

DIUMENGE, 27 DESEMBRE 2015 La calefacción en casa de mis padres está tan alta que he cogido malaria.

El ren, mascle i femella, té banyam, però el mascle el perd a l’hivern. Així que els rens de Pare Noel, inclòs el Rudolph, són femelles.

@borjacobeaga

@neiltyson

Borja Cobeaga Guionista i director

La tendència històrica del politeis­ me al monoteisme està bé, però estaria bé que avancés un pas més, un déu més.

Lo de Stallone en Creed es monu­ mental. Sutil, conmovedor y con mucha verdad. Y el Oscar lo ganará alguien que haga de tullido.

@RichardDawkins

@juancampanella

Juan José Campanella Cineasta

Richard Dawkins Biòleg i escriptor

Neil DeGrasse Tyson Astrofísic i divulgador

L’exemple de dos poetes: Jaume C. Pons Alorda i Blanca Llum Vidal

La passió i la paraula amb el classicisme: la modernitat és la pell de serp que va canviant, el classicisme són les venes submer­ gides que irriguen sang contínua­ ment per no morir. El resultat glo­ bal és un cos. Per a mi la Literatura camina com una criatura salvatge. Aquest és el meu univers”. Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) ha fet una aposta arriscada a Punyeteraflor(Labreu).“Lapoesia que m’interpel∙la —i amb la qual miro d’encaixar­m’hi de mans i de

Espais poètics a Barcelona 6

1

Gran Via

5

4

1

Llibreria Calders

2

Llibreria Nollegiu

3

Llibreria La Impossible

4

Bar Horiginal

5

Bar Cronopios

7

Parc de la Ciutadella

Montjuïc

Barceloneta

Amistat, 22

Provença, 232 Ferlandina, 29

Ferlandina 16, (precintat)

6 Bar Heliogàbal 7

Ateneu Barcelonès

8

La Createca (La Poeteca)

Canuda, 6

Comte Borrell, 122

2 Port Olímpic m

FONT: Ajuntament de Barcelona

0

lletra— és la que s’ocupa d’allò es­ trany, d’allò altre, d’allò diferent. Laque,ennomd’això,nos’instal∙la en cap mística pseudoreligiosa des de la qual el poeta es converteix en una espècie de sacerdot, sinó que es dirigeix a la plaça, és a dir, al lloc on tot pot (i deu) ser posat en qües­ tió i on la poètica que interessa no només és la de la boca, sinó també la de l’orella”. Massa poesia oral a Catalunya? “No m’atreviria a dir –hi respon–

“No m’atreviria a dir que a Catalunya hi ha un excés de poesia oral; sí que hi ha molta festa”

Pge. de Pere Calders, 9

Ramón y Cajal, 80

Via Laietana

3

Av. de Roma

8

l

Passeig de Gràcia

gon a

Passeig de Sant Joan

Dia

l l·le ra Pa

aume Cristòfor Pons Alor­ da (Caimari, Mallorca, 1984) és tota una força des­ lligada. L’any passat va en­ lluernar amb la seva traducció de Fulles d’herba, de Walt Whitman, i enguany ha reunit els seus poemes aTotselssepulcres(Labreu),hapu­ blicat Apocalipsi uuuuuuuaaaaa­ aa.Diariderodatged’‘Històriadela meva mort’ d’Albert Serra (Coma­ negra) i La recerca del flamenc (La­ breu), un triangle literari escrit amb Sebastià Portell i Joan Todó. “La meva intenció –diu– és que tot el que faci sigui poesia. Vull fer servirtotselsgènerespossiblesper tal d’aconseguir que la poesia ho impregni tot com un virus o, com diu Lluís Calvo, fer honor a la poe­ sia hacker del segle XXI”. En poesia és hereu de la genera­ ció dels setanta. “La meva poesia vol ser eclèctica, innovadora, radi­ cal, experimental, revolucionària, brutal,explosiva.Lamevaveupoè­ tica va a la recerca de la proclama­ ció de l’entusiasme, sigui de color blanc com de color negre. El mà­ xim aliment dels meus versos és el Furor en majúscules”. En prosa, s’inscriu en el món de Faula, una distopia extrema de ciència­ficció on l’existència sem­ bla un cos putrefacte i deliciós al mateix temps. La meva intenció és crear una mitologia complexa i emocionant, una sèrie de déus, ti­ tans, monstres i herois que puguin explicar, simbòlicament, l’essèn­

cia del nostre món i de tots els mons narratius inventats fins ara. Si la meva obra fos un planeta, el nucli incandescent seria la Passió, laPassióconnectaamblapoesiaiel dietarisme,ambelrecitalilanarra­ tologia. A la superfície hi ha una ciutat, infinita però impossible de catalogar en un mapa, i dins d’aquesta ciutat hi ha màgia, fanta­ sia, palimpsestos. I tot, absoluta­ ment tot, és Poesia per a mi, una Poesia on la modernitat connecta

La Ram bla

J

J. MASSOT Barcelona

500

A. Monell / LA VANGUARDIA

que a Catalunya hi ha un excés de poesiaoral.Síquehihamoltafesta, però. Molt de festival i festivalisme icommésgrosimésllargsiguil’ad­ jectiu, més aplaudit i brindat. Això, queésiquepassa,iqueensimateix no és ni positiu ni negatiu, té relle­ vància, entenc, si després ens fem la pregunta de si això invalida (o no)lalecturaensoledatiensilenci, i de si abans ens preguntem si la li­ teratura llegida en públic és (o no) un esdeveniment ètic, tal com re­ clama Marina Tsvietàieva a El poe­ ta i el temps, i de si aquest esdeveni­ ment en què es diu doblement (s’escriuiesrecita)ésconsiderat(o no), un acte polític”.c

XAVIER CERVERA

Nou poetes.

Xavier Zambra­ no, Maria Sevilla, Laia Noguera, Miriam Cano i Esteve Plantada. Drets: Mireia Calafell, Anna Gual i Carles Morell, foto­ grafiats a la llibreria La Calders, un dels

focus més actius de la Barcelona cultural, inscrit en un barri de moda. El més gran és Xavier Zambrano, nascut el 1977, i el més jove, Carles Morell, nascut el 1992, però ja té una sòlida reputació

poemes no acostumo a buscar­hi la narració. Escric a partir d’allò que visc, sí, però miro de sublimar­ho fins que pugui ser, en certa manera, útil a la resta. Com tota la gent de la meva edat, des que era petita he es­ tat exposada a l’audiovisual. És per això que acostumo a partir d’imat­ ges molt clares per construir la me­ tàfora. M’agrada molt el cinema i l’art i hi busco sovint la inspiració. Quan vas a la caça del poema, qual­ sevol cosa que trobis s’hi pot con­ vertir,desd’unafrased’unamicfins a una escena d’una pel∙lícula. En el meu proper llibre experimento amb algunes teories clàssiques de la física quàntica i les matemàtiques”. Maria Sevilla. (Can Ruti, Badalona,

1990). Dents de polpa. “Pel que fa a Dents de polpa, crec que d’alguna manera es podria parlar d’una poè­ tica del bruxisme: aquella gesticula­ ció violenta d’estrènyer les dents quan dormim (a causa de la ràbia o la impotència acumulades), o tam­ bé pel consum de certes substàn­ cies.Arabé:aquèésdeguda,aquella violència? D’on surt, tota aquesta impotència? Crec que la resposta d’això gira entorn els dos pols opo­ sats al voltant dels quals gravita, en unestira­i­arronsaconstant,elpoe­ mari: d’una banda l’angoixa per la indeterminació, per la pèrdua de la paraula i del significat, i de l’altra l’ànsiadeldesig,l’horrorvacui,l’àn­ sia de l’èxtasi”. Anna Gual. (VilafrancadelPenedès, 1986). Implosions, L’ésser blau, Sím­ bol47.“Elqueescricevocaimagina­ ris visuals i conceptuals poderosos, que busquen increpar el lector. Moltes vegades a partir de la tècni­ cadelcollageodelesconnexionsci­ nematogràfiques. Perquè jo no bus­ co aquella poesia que suavitza sinó la que colpeix, que trastoca, que in­ terroga, que sacseja. Molts dels meus poemes inclouen preguntes formulades a l’aire, i pretenc que el lector se les apropiï. Són poemes­

enigma sense resoldre, poemes que desafien aquell que els llegeix”. Carles Morell. (Artés, 1992) Els va­ pors que maten. “Dic perquè he ca­ llat moltes coses; no pas per dir exactament el que he callat, sinó un feix de paraules de magnitud sem­ blant que m’alliberi. Escric per obli­ dar­me de mi mateix i per no obli­ dar­me’n, per entendre algunes co­ ses i complicar­ne d’altres, per fer­ me un món que és l’únic que podria arribar a dominar i que no domina­ ré mai. La poesia em serveix per evadir­me de mi i poder ser moltes coses, posar­me a la pell de l’altre; gratar el que en diem universal (que no existeix; com la unitat dels lli­ bres, a la qual aspiro, només possi­ ble a partir de fragments). Procuro fer una poesia­de­la­ment (que pot parlar del cos) a partir d’un llen­ guatge acurat i tenint molt en compte el ritme intern dels versos. Que s’hagi de rellegir però que es pugui gaudir com es gaudeix d’un disc. Posar les coses difícils al lector és no faltar­li al respecte”. Maria Cabrera. (Girona, 1983). Jo­ nàs, La matinada clara. “Crec que escric per dir la ferida. La llivanya lluminosa que resulta del trencar­

se. O per donar gruix i volum a les ombres que de vegades em brosten per dintre, i que necessito recrear perquè prenguin cos. Això tampoc no és nou, és clar: a casa nostra i en els dies nostres, això que explico es diu Maria­Mercè Marçal. Què em singularitza, què ens singularitza generacionalment, doncs? Per co­ mençar, entenc que una certa ten­ dènciaalaplasticitat,pròpiadelali­ teratura audiovisual d’aquest nos­ tre segle. L’egocentrisme no és nou –el tòpic és cert: qui escriu poesia s’exhibeix–; sí que és més nova, la indefensió, la incapacitat d’autono­ mia a què ens ha menat el benestar enquèhemcrescut.Iaixòesnotaen la manera com afrontem els nostres poemes –i els nostres problemes!”. Xavier Zambrano. (Sant Sadurní d’Anoia, 1977). Malvestats i paisat­ ges, Fonoll, Marxarà el circ. “L’art no és més que un sotmetre’s a la ri­ quesa de l’instant. Però l’instant és elusiu. La nostra mirada tendeix a allargassar­lo en dues direccions: el passat i el futur. Els qui provem d’escriure estem condemnats a un terrible estrabisme temporal: mirar lescosesabocatsalfuturamblespa­ raules que ens ha llegat el passat. La meva poesia intenta furgar en la

frontissa, en aquest cop de porta quel’instantensdónaalsnassos.Un escriptor és un embalsamador. Per això m’interessa un tipus de poesia queparlidesd’unaveufantasmagò­ rica, que apunti amb dit acusador cap a una vida més densa que la vi­ da, un truc d’il∙lusionisme fet de pa­ raules que –contra el tòpic romàn­ tic– sempre serà més interessant que la vida de l’autor”. Esteve Plantada. (Granollers, 1979). A l’ombra dels violins, Obli­ dar, Temporari, Fosca límit. Entre la divisió eterna de la poesia: trobar clus (l’art difícil) o trobar lleu (l’art clar)elldiuquelasevapoesiaésfos­ ca,peròtambééseclèctic.“Enshem educat sentint Casasses. Fer reci­ tals era una manera de fer visible la poesia i també de baixar­la del pe­ destal on estava posada”. A més de referents no literaris (cinematogrà­ fics, hip­hop), Plantada destaca les connexions amb la música: ell és un dels Nens Eufrònics de Josep Pe­ drals. Entre altres influències, es­ menta Perejaume i Màrius Sampe­ re. “La meva poesia és fosca. Quan escrius poesia vas als límits de tu mateix, sexuals, mentals, vitals, és una manera de qüestionar­te el que ets”.c

Profile for XavierZ

La Vanguardia 27/12/15  

Emergeix la generació de poetes formats en democràcia i en català.

La Vanguardia 27/12/15  

Emergeix la generació de poetes formats en democràcia i en català.

Profile for xzdocs
Advertisement