Issuu on Google+

00

“...el ferro es fill del nostre braç”

Desembre 2011

Proposta Fundacional 1 2 El sistema capitalista mostra signes de pro-

Els poderosos, lluny de veure-hi un proble-

funda convulsió des de l’inici de la crisi ac-

ma, veuen en la crisi l’oportunitat de retallar

tual, signes que posen en evidència que el vell

els drets socials i laborals, el moment adequat per

model d’acumulació ha deixat de funcionar i

destruir els mecanismes de consens a què les grans

que ara totes les opcions són obertes, inclosa la

confrontacions del segle XX havien abocat el sis-

possibilitat que el sistema hagi assolit un grau

tema. Les classes subalternes esdevenen les vícti-

de decadència irreversible que faci impossible

mes d’aquest procés, terroritzades pel caos social

la seva reproducció per mitjans no directament

i econòmic provocat pels grans propietaris, em-

violents. La qual cosa fa previsible la prolife-

mascarats darrera l’eufemisme dels “mercats”. Els

ració creixent de guerres amb diferents graus

poders econòmics no respecten ja ni tan sols els

d’intensitat, com la recent intervenció a Líbia o

principis més elementals de la democràcia formal,

la persistència de conflictes ja enquistats, com

buidada cada dia de contingut amb decisions com

els de l’Irak o l’Afganistan.

la recent reforma constitucional al dictat dels inte-

www.xsuc.cat


ressos dels rendistes o la imposició de governs no

dins d’una cadena de claudicacions que no sembla

elegits a Grècia o Itàlia.

tenir límits, un cop feta la funesta opció de suplir

3

Aquest nou escenari ha deixat fora de joc

el baix índex d’afiliació mitjançant les subvencions

també els opositors retòrics al sistema, que

de l’Estat, amb totes les hipoteques que això impo-

apel•lant a identitats del passat s’havien acomodat a un paper reformista consistent en negociar petites concessions a canvi de respectar l’explotació capitalista i de professionalitzar-se com a gestors polítics amb uns certs privilegis que els situaven

6

Tot això ha estat el resultat d’una derrota cultural profunda, afavorida per les relati-

ves millores produïdes després de la segona guerra

una mica per sobre de la resta de ciutadans. Això

mundial en les condicions de vida dels treballadors

no només ha afectat a la tradició socialdemòcrata,

dels països centrals del sistema capitalista, mentre

sinó també a part dels hereus de la tradició comu-

els països de l’anomenat “socialisme real” entraven

nista.

en crisi pels seus propis errors i per l’assetjament

4

Al nostre país, certes direccions comunistes

constant del bloc contrari. L’adversari ha aconse-

han convertit la inicial aposta renovado-

guit influir en les nostres consciències per impedir

ra d’IU en una creixent delegació de la seva res-

una reflexió oberta, científica, transparent i de-

ponsabilitat política en estructures cada cop més

mocràtica sobre quin era el bagatge de la nostra

allunyades de la base militant i més en mans de

tradició emancipadora que calia abandonar i quin

professionals del treball institucional, tendència

el que calia conservar i ampliar per obrir pas al so-

que el darrer repunt electoral (molt allunyat, per

cialisme en el segle XXI.

cert, dels resultats de l’època de Julio Anguita) no pot amagar i que, de no invertir-se radicalment, acabarà trencant la possibilitat de connectar amb

7

Així, la nostra tradició s’ha escindit, d’una banda, en uns corrents oportunistes que

aspiren a buscar acomodament en el sistema com

les noves formes de participació política que el

a veus crítiques que accepten, però, els seus prin-

moviment 15-M ha propiciat.

cipis fonamentals i, d’altra banda, en una minoria

5

El sindicalisme reivindicatiu, assemblea-

dogmàtica que es nega a fer una aproximació crea-

ri i participatiu, creat pels comunistes i els

tiva a la realitat i per a la qual tot qüestionament

treballadors més conscients i lluitadors, ha trans-

dels models i mites del passat és pura i simple traï-

mutat en unes estructures burocràtiques que ac-

ció.

cepten convertir-se en predicadores de la bondat d’escatimar dos anys de pensions als treballadors,

2

sa a l’acció sindical.

8

www.xsuc.cat

Cap d’aquestes derives de la tradició comunista, ni l’oportunista ni la dogmàtica,


poden donar resposta a la greu situació de dege-

que permeti que el clam del carrer penetri en les

neració política i social que el capitalisme senil

institucions de manera efectiva i canviï radical-

ha creat i no deixa d’agreujar cada dia. Tampoc la

ment la seva lògica de funcionament, de manera

mera coalició cupular, sense debat programàtic,

que deixin d’estar al servei de les élites per passar al

dels partits o sectors identificats amb cadascuna

servei de la majoria.

d’aquestes tendències, per bé que permeti, a curt termini, obtenir representació institucional, té futur com a via d’avenç cap a la superació del sistema

11

En aquest moment cal respondre a dues qüestions clau per part d’aquells que llui-

tem, de generacions ençà, per una societat que su-

capitalista, ni tan sols de la seva variant avui dia

peri el capitalisme. La primera: quin es el nostre

dominant: el neoliberalisme.

paper històric; la segona: com podem desenvolu-

9

La tradició comunista es troba, doncs, en

par aquest projecte ara i aquí, en el context de la

una veritable cruïlla en què, d’una banda,

societat present.

ha d’ajustar el seu discurs teòric i les seves formes organitzatives a la realitat actual i, d’altra banda, ha de recuperar l’impuls revolucionari que va propi-

12

Respondre a la primera qüestió és ben senzill dins la nostra tradició: Creiem, o

no, que es pot superar el capitalisme? Acceptem

ciar el seu naixement. I tot això en un entorn en

que l’actual capitalisme senil és el clímax de la his-

què hi ha una necessitat urgent de respostes i pro-

tòria i ens limitem a criticar-lo en les seves mani-

postes concretes, que impedeix dur a terme aquest

festacions extremes? O creiem que és possible una

exercici de reflexió al marge de la realitat i la vida

superació real de la societat present? Per a aquest

quotidiana, ja que cada vegada pesen més ame-

primer interrogant, els que avui volem constituir

naces sobre les condicions de vida de la immensa

aquesta Xarxa tenim una resposta clara i contun-

majoria de treballadors i treballadores.

dent: Creiem, sí, que és possible, sumant prou es-

10

Hi ha molt per fer. Fenòmens com el mo-

forços com el nostre, la superació d’aquest sistema,

viment 15-M indiquen que comença a

de manera que permeti desplegar la potencialitat

constituir-se un bloc social que s’oposa al sistema

mig adormida de la immensa majoria dels treba-

imperant, un “pol alternatiu”, com varem anome-

lladors i de la ciutadania ara exclosa.

nar-lo fa anys, però que no es reconeix encara en cap de les organitzacions polítiques existents i que desconfia inclús d’aquelles que, com IU, semblen

13

La segona resposta és més complexa: Com podem superar aquest sistema?

Quina és la proposta programàtica d’un nou sis-

més sensibles a les demandes que planteja el mo-

tema social, econòmic i polític basat realment en

viment. Està encara per construir el vehicle polític

la llibertat, la igualtat i la fraternitat? Com podem

www.xsuc.cat

3


organitzar els treballadors i ciutadans ara derrotats

jurídic vigent, segons el qual la participació dels

i dispersos per configurar un impetuós corrent

membres s’articula a través d’una assemblea gene-

que escombri la vella societat? Com configurar

ral de la que emana per elecció una junta renovable

el subjecte revolucionari que aprengui dels errors

periòdicament i encarregada de coordinar l’activitat

de la nostra tradició, però aporti de forma eficient

dels membres en diferents àrees, que inicialment

els mecanismes efectius per a la presa del poder al

podrien ser: 1) Proposta política (promoció del de-

servei de la majoria, que el fil roig del moviment

bat intern i extern sobre temes de transcendència

obrer ha anat bastint al llarg de més de 150 anys?

política, tan estratègics com de conjuntura). 2) Par-

14

Per tal de contribuir a la configuració

ticipació en moviments socials. 3) Comunicació. 4)

d’aquest subjecte, un grup de comunistes

Organització interna i finances.

16

de diversa procedència, però

Concebem

animats del comú convenci-

tasca

ment que la nostra tradició

la

d’aquesta

associació, oberta a la

(com no es cansava de prego-

col•laboració i el debat amb

nar el company Lucio Magri,

totes les forces i organitza-

que fa pocs dies ens ha deixat)

cions que coincideixin, to-

posseeix, juntament amb una

talment o parcial, amb els

ganga prescindible, no pocs

nostres objectius de trans-

valors essencials per a la defen-

formació social, com una

sa de la dignitat humana, pro-

tasca revolucionària, con-

posem constituir una associa-

sistent en la recuperació i

ció cultural dedicada a l’anàlisi

revitalització de la cultura

i l’intercanvi d’idees i propostes, a la formació i

comunista, entesa com a força alliberadora de totes

l’elaboració teòriques, al seguiment de la praxi so-

les potencialitats de l’ésser humà, que el capitalisme

cial i a l’acció militant en els moviments d’oposició

coarta i sotmet a la lògica perversa de l’enriquiment

al sistema imperant.

d’una minoria a expenses de la gran majoria. No-

15

En la línia de cerca de la unitat dels lluita-

més els partidaris de mantenir aquesta lògica ens

dors pel socialisme que ha inspirat en molts

trobaran, sense treva ni concessions, en oberta con-

moments la nostra tradició, proposem anomenar

frontació amb ells i amb tot el que representen.

aquesta associació XARXA SOCIALISTA UNIFICADA DE CATALUNYA, tot deixant clar el seu

PER LA DEMOCRÀCIA, LA PAU I EL

caràcter obert, flexible i participatiu dins del marc

SOCIALISME!

www.xsuc.cat


Farga 00