Page 2

A mesura que ens enlairem podem veure amb més exactitud com és la ciutat per la qual estem passejant. En la foto segona veiem l’estructura de l’eixample, però en la tercera ja podem apreciar altres barris i estructures. De la mateixa manera, fóra bo que poguéssim, en algunes situacions de comunicació, efectuar el mateix procés, és a dir, allunyar-nos de la situació fins a veure’ns a nosaltres i al nostre interlocutor des d’un punt de vista exterior, no a peu de carrer, com a la primera foto. D’aquesta manera podrem percebre clarament què és el que passa i quins mecanismes es posen en marxa. Un petit exemple: atenem un usuari o una usuària que ha demanat una beca fora de termini. Després d’explicar-li que està fora de termini, ens acusa de no indicar-li el termini bé. Nosaltres intentem calmar-lo i li comentem que està fora de termini i que ja hem tramès als Serveis Territorials totes les beques del centre. Ell ens diu que la tramitem i diguem que se’ns ha perdut a la secretaria. Nosaltres l’indiquem que, tot i fora de termini, podem enviar-la per tal de veure si es pot fer alguna cosa i hi afegim si vol escriure algun motiu pel qual no ha pogut presentar-la abans. Aleshores, ens crida dient que tots els funcionaris som uns inútils i que ell paga el nostre sou, que vivim molt bé i que per culpa nostra el país s’està enfonsant. Arribats a aquest punt és possible que passin diverses coses. Nosaltres podem mantenir-nos en la nostra posició i intentar calmar-lo, o pot ser que ens deixem arrossegar pel que sentim quan ens diu el que ens ha dit. En aquest cas pot ser que iniciem una escalada simètrica, és a dir, un pols per veure qui es posa per sobre de l’altre i defensar uns drets i una dignitat que, en un principi, no era el tema de la conversa, (recordem que el tema era que la beca estava fora de termini). Si comencem a discutir, cridar, acalorar-nos i, fins i tot, ser incorrectes; aleshores… ell haurà guanyat. Hi ha vegades, sobretot en l’àmbit familiar, on els sentiments i les actuacions encara poden ser més explosius arran d’una situació concreta. Abans de cercar fórmules per poder controlar aquests sentiments és important aprendre i practicar agafant l’helicòpter per tal de distanciar-nos una mica i poder veure el bosc, sense que ens ho impedeixin els arbres i poder, encara que no es pugui resoldre la situació, com a mínim quantificar-la de manera objectiva.

En aquesta segona part del mòdul 1 serem conscients del que ens succeeix a nivell intern; és a dir, què sentim, què pensem i què acabem fent. Una tasca gens fàcil. Ser conscients vol dir distanciar-nos de la situació sense involucrar-nos personalment amb els sentiments en l’anàlisi. Ser un observador. Aquest paper d’observador ja el fem sovint, però gairebé sempre amb l’altre interlocutor i pensem: “aquest no ha dormit bé”, o “té problemes”, o, “se m’està enfilant i em falta al respecte”. El que tractarem aquí és d’ampliar aquest discurs interior nostre incloent-nos-hi amb pensaments com: “Aquest se m’està enfilant i jo començo a sentir-me malament”, o “aquest està pujant el to de veu i jo estic fent el mateix i per això m’estan tremolant les cames perquè li fotria un cop, però no ho puc fer..”. “Aquesta cunyada m’està fent sentir malament perquè ja m’ha tret el tema dels diners al dinar de Nadal i m’estic angoixant i cada any se surt amb la seva…” Aquest home m’està cridant i jo tinc ganes de plorar, em sento fatal, humiliat.. etc.

Mòdul 1 part 2 comunicació  
Mòdul 1 part 2 comunicació  
Advertisement