Issuu on Google+

NO EM TIRIS, ’M! PASSA

LLOC DE CONEIXEMENT A JORNADA REDUÏDA Nº 5 - FEBRER 2011


01

editorial

LLOC DE CONEIXEMENT A JORNADA REDUÏDA Com a associació juvenil, a Xítxeros amb Empenta hem mirat sempre de centrar-nos amb aquelles problemàtiques del nostre entorn que ens afectaven com a joves. Ara, que just han passat els últims dies de gener i entram al febrer, molts universitaris passen les hores de sol del dia (i algunes de nocturnes) a les biblioteques. Els exàmens són aquí i la biblioteca, per a molts de nosaltres, es converteix en casa nostra. A Manacor, però, ens trobam amb uns horaris molt restringits: Durant hivern, de 10 a 14h i de 16 a 20h. El dissabte, de 10 a 13.30h. Durant l’estiu, de dilluns a divendres de 8.30 a 14h. En primera instància creiem que com a lloc del coneixement, la biblioteca hauria d’estar oberta els set dies de la setmana. En segon lloc, creiem que s’haurien d’ampliar els horaris. Es poden esgrimir diversos arguments a favor de l’ampliació d’horaris, i són molt senzills. Alguns fan referència a les característiques econòmiques dels estudiants, ja que alguns de nosaltres ens veiem obligats a compaginar estudis amb feina, de manera que quan més temps lliure hi ha (en caps de setmana o en acabar la jornada laboral) la biblioteca ja resta tancada. Altres fan referència a qüestions demogràfiques: Estudiants que no són de Manacor i vénen per estudiar i fer-hi consultes (no oblidem que no tots els pobles tenen una biblioteca com la nostra) no els paga la pena si només és per unes horetes. Finalment, en època d’exàmens, el volum de feina dels estudiants s’incrementa i les hores que han de passar estudiant no són suficients si s’ajusten a l’horari de la biblioteca. No parlem ja de l’estiu, quan toca estudiar per exàmens de setembre. Per tot això, demanam una ampliació d’horaris. No es tracta de carregar amb més feina als treballadors que ja hi ha, que ja fan el seu jornal. Tampoc, si se’ns contesta en aquest sentit, de contractar més treballadors. Nosaltres proposam habilitar sales d’estudi amb servei Wifi (més regular i de més bona qualitat, això sí) a fi que els estudiants tenguin un lloc tranquil on poder anar a estudiar i que no estigui restringit pels horaris de la Biblioteca de Manacor. Siguem conscients que el foment de l’educació també passa per aquí.


societat

02

pensant en la diversitat:

manacor lliure de barreres d’accessibilitat

Desplaçar-se amb facilitat pels carrers, establiments i demés espais públics de Manacor pot resultar tot una odissea quan tenim, per motius diversos, una mobilitat reduïda, dificultats sensorials, visuals o auditives.

voltants del centre, amb voreres que oscil·len entre 0,60 i 0,89 metres i això implica que només hi pot circular una persona a peu, sense entrar a debatre sobre la seva qualitat i seguretat.

No acabaríem mai d’esmentar totes les barreres d’accessibilitat amb les que es pot trobar una persona major amb cadira de rodes, una al·lota amb crosses o simplement un pare amb fills quan porta a terme de forma autònoma les gestions més simples de la vida quotidiana. Però si només ens centram amb les voreres del nucli urbà de Manacor i les comparam amb dades del Ministeri de Foment veurem ja mancances. El Ministeri estipula que l’amplària mínima per les voreres ha de ser de 0,90 metres per a possibilitar el creuament de dues persones i l’accés amb cadira de rodes; l’amplària mínima per a poder passejar dues persones en paral·lel ha de ser de 1,10 metres. Així doncs, ens trobam que tenim, només en aquest aspecte, molta feina per fer.

Per a nosaltres, les millores dutes a terme no són gens menyspreables però ens sobren auditoris i altres despeses innecessàries si primer de tot, tots i totes no tenim cobert allò més bàsic.

Seguint aquestes recomanacions ens trobam que a Manacor disposam d’un 23% dels nostres carrers, la majoria d’ells als

No ens serveixen ja les excuses de les minories, ja que ningú no pot escapolir-se de sofrir, circumstancialment, reduccions en la seva mobilitat: principalment les derivades de malalties o la vellesa, i no oblidant el transport d’infants petits en cotxets. Es fa necessari l’existència efectiva no només de reglaments com el Decret 20/2003, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el reglament de supressió de barreres arquitectòniques, sinó una aposta ferma i duta a la pràctica. A totes i tots ens beneficia, i així ho reclamam: el carrer ha de seguir sent també un espai de relació i les vores estretes no ho permeten.

mots d’abans

agotzonar-se

Acotar-se sostenint el pes del cos damunt les puntes dels peus, sense tocar amb les anques en terra; Etimologia: format damunt gotzó Fonètica: əɣoʣonəɾsə́, əɣoʣonəʦə́ (Manacor)


03

medi ambient

la trapa, una finca per a tothom “La Trapa, atrapa” és el primer que em van dir mentre parlàvem de la primera acampada que faria amb el GOB. Fa un any que sóc monitor del grup excursionista juvenil i com més temps passa i més visites hi faig, mes convençut estic de que és veritat. Situada en un entorn privilegiat a una vall de l’extrem sud-oest de la Serra de Tramuntana, just davant l’illa de Sa Dragonera és un paratge de vistes meravelloses que són una gran mostra de l’antiga Mallorca rural on l’arquitectura i la natura no s’enfronten sinó que es compenetren.

va rebre una oferta per fer una urbanització, però enamorat del paisatge, va fer una oferta alternativa per salvar-la que el GOB no va poder rebutjar. L’any següent i amb les aportacions de la gent de Mallorca i d’arreu del món (com l’associació naturalista de Frankfurt o l’artista Joan Miró), van recaptar els diners necessaris per adquirir-la. Era l’any 1980 i des de llavors ha estat oberta a tothom que vulgui gaudir de la natura amb consciència i responsabilitat.

A començaments del segle XIX la finca va ser lliurada a uns monjos francesos exiliats que van ser els qui li van donar el nom (eren monjos trapencs) i l’aspecte que l’ha definit amb nombroses terrasses de cultiu, dues fonts de mina, un petit monestir, la casa del forner i el molí de sang. Anys més tard quan els monjos ja feia temps que havien abandonat la finca el seu propietari

va de dites...

ets més caparrut/da que una trutja sorda


opinió cultu-

04

manacor, una ciutat d’arbres fruiters L’altre dia mentre passejava per la Bassa em va venir gana, però no portava diners. En aquell moment vaig pensar que si alguns dels arbres que sembra l’Ajuntament fossin fruiters productius, hauria pogut disfrutar d’una poma, taronja, pera, etc. i haver-me passat la gana. Els nostres pobles tenen una visió negativa de sembrar arbres fruiters productius al seu interior, per què? Des de Xítxeros amb Empenta volem promoure la sembra d’arbres fruiters per el gaudi de tota la població.

Potser no volen arbres que produeixin fruita per la brutor d’aquestes quan cauen dels arbres, però tots els arbres que perden les fulles a la tardor també embruten i ningú es queixa. No els volen perquè necessiten molta d’aigua? Perquè poden atreure plagues? Doncs així que sembrin arbres de plàstic que no gasten gens. El pitjor que pot passar és que les fruites no surtin bones! Al nostre municipi es sembren arbres, evidentment. Hi ha qui dirà que en bon nombre i qui dirà que insuficients, aquest no és el tema, sinó el tipus d’arbres. A Manacor hi ha una gran quantitat de palmeres, un gènere exòtic que envaeix els nostres paisatges i es veu atacat pel becut vermell i a la zona de Porto Cristo hi ha molts de pins, atacats per cuques al gener i febrer. I aquests són només dos casos d’arbres que no són aprofitables i tenen problemàtiques! Esperem que d’aquí a uns anys puguem agafar un berenar d’un arbre al mateix centre de Manacor com ho podem fer als nostres foraviles. I mostrar-los als nostres fills la bellesa de compartir.

catosfera

repopblica.com

Repopblica és una xarxa social en català que et permet conèixer les últimes novetats musicals i culturals del teu entorn.


05

cultura

sant antoni, una glosa que ens va marcar Volem donar les gràcies a en Sebastià Riera Pocoví, gran amic nostre i millor persona, per aquesta glosa que va escriure poc abans de les festes de Sant Antoni i que amb gran orgull hem volgut exposar:

De manera que quedi hermós

Les cançons de Sant Antoni

Només em queda un llant

No sé com ho he de dir,

amb dos pals he anat sonant

per poder-me despedir

i és que estic ben orgullós

m’ha robat sa veu el dimoni

365 dies hivernant

de ser un bon manacorí

no li agrada així com cant

falta un any per tornar-hi

Han estat un èxit ses festes

Moltes gràcies els dimonis

que arribi ja! Sant Antoni

i ara es moment de dir-hó

Sant Antoni i sonadors

ho celebrerem tots cantant

llegonises i bones llesques

baciner i glosadors

i ballant amb el dimoni.

i tercer amb el fogueró

per ses festes i serimonis

30 anys ha complit l’esplai

Es xitxerós estan arruats

venerant a n’aquest Sant

de crist rei anomanat

com gran part de sa verdura

partesc tot d’una a dormir

el club no morirà mai

podem estar ben animats

que ja estic desvariejant.

està ben imortalitzat

amb joves que estimen sa cultura

seguirem tots esperant

Me sent ben manacorí

digues la teva! que trobes de la gestió horària de la biblioteca? Entra a la nostra web i opina!

creus necessàries les manifestacions estudiantils? Si... No... No m’importa massa el tema

73% 9% 18%


agenda cultural

concerts 09 12 16 19 23 26

21.00 20.30 21.00 20.30 21.00 20.30

DUO PIRATES PIRATS ENTREVINS SIAU QUI SOU! RAPSÒDIA MUSICAL DE GUILLEM D’EFAK TEATRE DE MANACOR LA VEREDA ENTREVINS CARLES GRIMALT: CAMALEON EMOCIONAL TEATRE DE MANACOR NACHO (VERSIÓ POP ANGLÈS) ENTREVINS BATÀ AMB L’ESPECTALCLE: CANÇONS DE BUTXACA TEATRE DE MANACOR

cinema/documentals/teatre/dansa/monòlegs 10 16 17 18 19 20 20 21 24 26 27 28

22.00 19.00 22.00 21.00 20.00 19.00 19.30 20.30 22.00 18.00 19.00 20.00

MON. CINEMA MON. TEATRE TEATRE TEATRE DOC. TEATRE MON. TEATRE TEATRE TEATRE

10 MONÒLEGS (VERÓNICA) ENTREVINS IV CICLE DE CINEMA I EDUCACIÓ: “IN TREATHMENT: OLIVER” TEATRE DE MANACOR XAVI ENTREVINS INVISIBLES (INDECOP TEATRE) TEATRE DE MANACOR INVISIBLES (INDECOP TEATRE) TEATRE DE MANACOR INVISIBLES (INDECOP TEATRE) TEATRE DE MANACOR QUIMIO TEATRE DE MANACOR INVISIBLES (INDECOP TEATRE) TEATRE DE MANACOR FOOL CABARET ENTREVINS MALLORCLOWN TEATRE DE MANACOR STOP AL MATRIMONI (IMAS TEATRE) TEATRE DE MANACOR STOP AL MATRIMONI (IMAS TEATRE) TEATRE DE MANACOR

conferències/presentacions/col·loquis/lectures 23 20.00 CONF.

PONS PONÇ MÓN DE LLIBRES

exposicions 05 20.00 OBRA PÚBLICA: IMATGE I PARAULA CENTRE DE CULTURA DE PORTO CRISTO

06


INFILTRATS!

VOLEM SER LA TEVA VEU! SI TENS ESPERIT CRÍTIC, UNA OPINIÓ DEL MÓN QUE T’ENVOLTA I/O UNA BONA IDEA, AQUESTA ÉS LA TEVA REVISTA! CREA EL TEU ARTICLE I ENVIA’NS-EL!

Publicació editada per

Amb el suport de

Xítxeros amb Empenta

Obra Cultural Balear


Xítxeros amb Impremta 05