Issuu on Google+

Illenc El missatge és clar Dius que rius, per què rius? Perquè Sor Tomasseta ja va amb bikini O perquè en Joan Petit ja és gran i no balla amb so dit Que ara va amb monedes que hi posen els güiris I dius que plores, per què plores? Na Catalina de plaça ja no ven pa Ni pega cosetes en es davantal Se'n va anar de guia per guanyar millor jornal Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar: per durar és amb es vells que hem d'estar. I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins, llegint qualque rondaia Digau si serà bona sa sobrassada com se fa una ensaïmada o una oliva trencada Un rubiol, una panada, o lo que era una arada, i com anava sa història fins ara. Dius que rius, per què rius? Perquè en Joanet no cerca sa flor romanial Ni els seus germans li volen fer cap mal La varen baratar per un hotel vora la mar Me diur que plores, per què plores? Perquè sa ximbomba no sona ni sonarà Perquè St. Antoni no va beneir es ca Ara fa sangries amb es Dimoni en es bar Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar: per durar és amb es vells que hem d'estar. I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins, llegint qualque rondaia Padrí quedau i així m'explicau com torrar en es caliu i a aprendre a fer es cap viu Contau-me com feieu abans ses matances, ball de bot, ses gloses, i tantes altres coses. Dius que rius per què rius? I dius que plores, per què plores? Sa Balanguera té reuma però fila I filarà encara per molts més anys Se sent tota sola perquè es jovent no l'ajuda

Perquè es missatge és clar, sa ferida hem de rentar I tornar a deixar que brolli nova sang I si mos cou mos cura, i si mos pica, mos madura


I ara què? A la fi ha acabat aquesta guerra maleïda quatre anys d'infern m'han destrossat la vida he perdut sa dona violada, estimada sa meva família tota assassinada i ara els grans caps se renten ses mans menys serbis, croates, menys musulmans però és clar ells no patiran com jo, no, una altra neteja ètnica no, no, per favor, no però digueu-me què ens passa? o es que això sempre serà s'única cosa que en serio sap fer l'ésser humà si us plau, Déu fes aturar això quan ja no ets capaç de veure sa teva pròpia casa i s'esperança s'allunyat ja massa quan ja no creus en s'homo ni en es teu germà quan ja no serveix per res tot allò per què et van educar i ara se pensen que un paper mal signat ens pot fer oblidar tot lo que he passat camps de concentració setmanes sense pa com seria si ho intentés tornar, no tornar a raonar ara ja no sé el que vull he perdut es meu orgull ara ja no puc somiar aquest mal somni s'ha d'acabar, s'ha d'acabar... però digueu-me

Què ens passa? o es que això sempre serà s'única cosa que no serio sap fer... sap fer l'ésser humà, oh, si us plau Deu fes aturar això, no, més guerra no, per favor, no, no, no més guerra, no Si us plau Deu fes aturar això.


Finalment Rius de sang sang traïda carrer avall dins es fang un cos que ha vist l'ocàs de sa meva vida que ha estat tan breu pareix mentida quan ell la veu amor meu, Déu que t'han fet? Enmig de sa foscor de la nit plora al seu costat llàgrimes sobre el seu pit ulls que reflecteixen flames de venjança un destí que s'augura trista matança i ell es jura que això no quedarà així res no l'atura tan se li'n fot si ha de morir no té res a perdre perquè ja li han arrabatat allò que més s'estimava i veié com se n'anava i no tornava, no tornava tan bon punt va descobrir a qui pertanyien els ganivets que de sang la van tenyir agafà pistola i sortí ulls que reflecteixen flames de venjança un destí que s'augura trista matança l'endemà a sa matinada allunyats de tot món exterior allà els va trobar tot quan a l'hora va advertir que en nombre eren superiors no va poder ni fer un sospir ni que fos de resignat abatiment va caure mort entre els ulls un tir quan els va obrir es van retrobar... ...finalment.


Illenc Obre els ulls un bon dia cap a ponent la mar m'enlluerna perquè hi pega es sol i es vent en es cel una gavina crida i es quan me passa pes cap que aquesta illa just com sa gavina fuig i no pot tornar, però no és ella qui se'n vol anar i fuig pel mig de la mar se'n va i no la tornaré a escoltar ...i quan estigui lluny de casa i no pugui respirar s'aire de la mar diuen que sense terra no hi ha arrels qui és que ven ca seva qui és que ven ca seva,no no tenguis por illa meva tu mai no moriràs ni passaràs en mà estrangera es teu poble et duu dins el seu cor es teu poble et duu dins el seu cor dins el seu cor, dins el seu cor. d'un turó veig que comença a ploure quatre gotes primes fan sortir aquell cargol pes verdet ja hi corr un rierol però sa terra que el banya ja no el vol perquè ja no ho és, no és sol mallorquí es doblers l'han tret d'aquí i pensa que l'han traït una vida mal baratada així. l'endemà es padrí va a passejar per sa camada de quan era un nin però no pot perquè li han barrat camí i ha de voltar es temps passa massa aviat i pensa que hem baratat es pa d'avui per sa fam de demà sa fam de demà no tenguis por illa meva tu mai no moriràs ni passaràs en mà estrangera es teu poble et duu dins el seu cor es teu poble et duu dins el seu cor dins el seu cor, dins el seu cor.


Encara és prest pes dia de dir-nos "Adéu" tanta sort que n'hi ha que pensen que hi som a temps També és ver, que al seu cost puc viure però és que entre poc i massa sa mesura passa i jo no vull poder dir que aquesta illa no és dels meus fills nostra terra és tot lo que tenim quin orgull que és dir jo som mallorquí. Raig de lluna Aquesta nit, he sortit a passejar Per devora de la mar A ordenar els meus pensaments, Sentiments, a la fi A trobar-me amb jo mateix Assegut, a s'arena i fent castells Que ses ones se'n duran I cercant una claror, una llum de consol Que m'allunyi sa foscor Que me torni sa il·lusió Però un raig de lluna il·lumina es meu camí Me duu a sa memòria tot lo bo que vaig sentir Mirar cap enrere ja no és sa solució Aixecar sa mirada i esperar que arribi es sol Recordant tot es temps que ja no hi és mirant fotos a sa nit Són imatges d'un passat que he deixat Ja molt lluny I amb nostàlgia tenc present Si un dia, la vida em dona un desig Jo sé què demanaré I serà fer es camí envoltat dels amics I que hi siguis tu al destí On jo ja seré feliç


Pecador mallorquí Avui s'oratge està calmat, ses ones diuen endavant pots sortir au, idò, comença un nou dia a la mar som un pescador mallorquí d'aquells que ja no n'hi ha per aquí som una espècie en perill d'extinció sa meva barca ho sap bé això som un pescador mallorquí... a les 5 des matí al port de Cala Bona estic per ses xarxes anar a tirar aquest és el meu pa de cada dia i quan surt sa llum des sol fins que se'n va sa blavor em vol envoltar i aquest és el meu pa de cada dia sa meva barca ho sap bé... En els dies que la mar està calmada solc cantar aquella tonada d'aquell mariner que sa tramuntana se'n dugué no tenc por que se me'n dugui a jo també des Cap Vermell a Canyamel cap amunt el sol es posa és un teló des meu llaüt sa lluminari des port em dóna conhort veig que casa poc a poc se'm fa a prop. ca meva és la mar i jo tenc salades ses mans i els vents són els meus germans de Migjorn, Llebeig, Garbí o Mestral a tots m'estim per igual pescador mallorquí...


Cançó de n'Aroa a sé que m'he cremat Ja sé que m'he cremat, i no sent foc I tu ets s'espurna I ni calor no sents Ja sé que m'he enyorat Ja sé que m'he enyorat i no tenc lloc Tu ets es temps, es vent; tu ets els moments Els moments que jo vull I que tu tens Te puc veure sense els ulls, que no et miren per orgull I així i tot hi veig que estic perdut Tu ets sa imatge tu ets sa meva llum, I jo crem entre por i fum Ni ses llàgrimes li donen punt. Tu ets s'oronella que ve amb s'estació i se'n va amb ella Però deixes es niu en es terrat, i se't recorda quan te n'has anat Ja veig que no puc fer Ja veig que no puc fer res més que res Ni m'he donat a entendre ni t'he entès De sa teva dolçor d'una nina major has anat fent Sa presó de sa meva il·lusió, il·lusió, just d'això som pecador Massa feina i dius que no, i desenterres sa llavor Que si fos que si ara seria un jardí De roses que han emmusteït, i han tornat un espinall Que és es teu reflex i es meu mirall

Coses d'ahir Tot allò que passà ahir se n'ha anat amb s'aire sa lluna pàl·lida no brilla i ses estrelles tampoc no gaire i és que intent no recordar perquè només pretenc refer es meu camí fou tot just com un riu que no trobà on desembocar no acabà d'arribar enyor tant aquells anys i aquells instants


sa vida me passa i jo no vull estimar més jo te coneixia i ara me deman, me deman "qui ets?" aquells pensaments me volen torturar i jo no sé com els hi he d'escapar, o no! I sospit que aquells dies foren en va i no van deixar més que records i entrenyors i qui sap... si alguna llàgrima viva i mil imatges, un cos nu, me manca coratge per poder dur aquest mal viure sense tu... nimfa de l'amor que em vas embruixar com una ondina enmig de la mar es teu verí es nodreix des sol que ens despertava a trenc de l'alba malva que creix en es meu jardí per a tu tan bal·ladí flors que es van emmusteint descansa ja sa meva ànima mansa oblida fins demà...

Els amics que se'n van Cada dia pens en aquell amic que un dia vaig tenir jo el vaig estimar i quan el record tenc ganes de plorar i amb llàgrimes als ulls escric una cançó per recordar aquells dies que mai no tornaran què va passar? el temps tot ho ha canviat


què va passar amb sa nostra amistat? Di'm què va passar, oh di'm què va passar es temps tot ho ha canviat i quan estiguis dins es fang quan estiguis dins es fang ningú no et traurà ningú no et traurà anàvem d'excursions, cantàvem cançons i eren molts I ara on sou tots? Estàvem tots plegats i no teníem por de llenegar agafa'm sa mà i vine amb jo a somiar que mos tornam trobar a la mar i tornam a cantar aquella cançó d'uns joves que d'amor feren il·lusió I ara deuen ser advocats alguns milionaris i altres uns pringats quan siguis més gran te'n recordaràs del que vaig posar a aquesta cançó i ara esteim tots anegats, i ara esteim tots separats, però encara ens enrecordam... d'aquells amics. Temps enrrere, temps endavant Temps enrere quan els foners guaitaven i vetllaven que cap galera fera prop de sa Torre d'en Tunis o es Castell de Capdepera I aquest túnel des temps mos ha duit a un present on lo que compta és rodó i això no és cap sermó noltros creim


que esteim en lo cert empaltat d'àrab, jueu i català conjuntura que designa un ser humà orgullós del lloc on ha nascut tan de bo pensassin tots igual I aquest conte no és cap quimera aquest conte no és cap banalitat tocam de peus a terra ningú mos podrà aturar en es pla de Sant Jordi els molins no solen voltar i es seu aspecte sòrdid ningú no vol considerar però és que no ho veis que són mirall d'un passat romans, jaumes, francesos, borbons quanta gent, i aquest ferm illenc ha tornat més condescent i aquest ciment m'anul.la sa ment paradigma d'actitud dels insulars arronsam ses esquenes i ja ho veurem no ho entenc és que no hem quedat en res. crida més fort que no te sentim férem un esforç noltros també venim a transformar aquesta realitat que m'ofega, m'incomoda, que m'espanta de gent n'hi ha tanta que voldria volar I aquest conte no és cap quimera aquest conte no és cap banalitat tot això que hem somiat volem se faci realitat. Vell Marí Nat l'any 1911 germà de sis germans Mallorca pagesa


època de pobresa no pogueres somniar no pogueres desitjar no pogueres arribar allà on havies d'arribar i ara que ja no ets aquí escolta mon pare què s'ha fet des teu fill record el que em deies quan pens en tu de nit quan pens en tu de nit i cada vespre que véns als meus somnis me pareix que me xerres però lo que dius ja no me fa pensar en tot això davant dels teus ulls jo tenc es teu record o devora d'una barca com un mestre vell i prim com un vell marí com es meu padrí... vingueren temps de guerra aquella història no era sa teva... però si tanmateix has de morir no viuré, no te'n vagis que jo vindré... es teu nét, oh vell marí... que ja no és aquí escolta mon pare que s'ha fet des teu nét record el que em deies quan pens en tu de nit oh vell marí


Lletres de les cançons del disc "Illenc".