Page 1

l’hortsa,,rduteesXiircivamellinas carril

Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat Regidoria de Joventut

AgraĂŻments a Vicent Camps i Rafa Moriel per les seues aportacions a aquest treball


Rutes de vida Les rutes discorren pel que s'ha anomenat des de fa molt l’Horta de Baix i l’Horta de Dalt, les 2 zones en què s'ha organitzat històricament la nostra horta, al sud de la població, i regades cada una d'elles per un sistema independent: la séquia de Xirivella (un ramal principal de la séquia de Mislata que rega l’Horta de Baix. Foto 1) i les de Faitanar - Benàger, que fan el seu treball a l’Horta de Dalt. D'esta manera, pots veure un sistema de séquies molt interessant repartit per tota la nostra 1 horta, i entendre a un colp d'ull la seua riquesa i importància. Es pot conéixer molt de la història de Xirivella visitant la seua horta, la que encara ens queda, i amb esta xicoteta guia t'invitem a fer-ho … A més d'això, pots i has de consultar el divers material bibliogràfic i les rutes específiques que es poden trobar sobre el nostre municipi i a les quals pots accedir a través del Fons local de la Biblioteca Pública o en la mateixa web de l'Aj de Xirivella. Coneixeràs millor el passat i el present del poble on vius, i segur que faràs un esforç per cuidar-lo... O no?

L’HORTA DE BAIX L’Horta de Baix, on destacava per la seua importància l'Alqueria de La Closa, encara en peu i a hores d'ara integrada en el nucli urbà de la població. Tenim, a l’accés del Parc Pablo Iglesias, el que s'ha marcat com l'inici de les rutes. I a esta part de l’horta, entre el poliesportiu i la depuradora de Quart - Benàger, a més de camins rurals i d'un sistema de séquies que inclou algun partidor, com el de l’Ull de Bou (al camí del cementeri, a l'altura del poliesportiu. Foto 7), trobem un grup d'alqueries en el camí d’este nom: Montesi2 nos, Sorlí, Rabiando (foto 2) i Ximet, que ens traslladen la memòria als anys previs a la Segona República, quan la gent de teatre xirivellera, encapçalada entre altres pels que donen nom a l'actual carrer dels “Actors Camps, Mas i Montroy”, es dirigia a representar teatre fins al barri de Sant Isidre de València. En el camí d'anada i tornada feien “parada i fonda” en alguna d'estes alqueries... També en estes hortes tenim el pou de reg d'El Salvador (foto 3), al costat del poliesportiu municipal, exemple d’unes obres hidràuliques que tingueren sentit a principis del segle passat per augmentar el cabdal d’aigua, sobretot en temps de sequera.

3


L’HORTA DE DALT I l’Horta de Dalt, que històricament va ser terra de cultius més propis de secà, deu el nom al fet d’estar un poc més elevada que l'anterior (prova d'això és la zona denominada “les Penyetes” en el camí amb este mateix nom. Foto 5). Ha sigut tal 5 vegada la més castigada amb la intervenció urbanística (el polígon industrial, la construcció de l'AVE, etc.). Esta zona compta encara amb un pou de reg (el de M. Auxiliadora) 4 i amb 7 alqueries en peu, per les quals val la pena passar per a conéixer millor el nostre poble i la nostra horta. Fins als anys setanta del segle XX, quan va desaparéixer davall del polígon industrial, s'alçava majestuosa l'alqueria de Castillo, amb les seues basses de secar cànem i envoltada d'una terra de secà farcida de garroferes i oliveres, on la gent del poble anava a passar les festes pasqüeres, ens ha quedat un testimoni també en forma de cançoneta: “Ja venim de ca Castillo de jugar a la tarara, ens h e m begut un got de vi i hem trencat la carabassa“.

Dins del polígon industrial, podem trobar 3 alqueries més: l'alqueria de Serra (foto 6), amb el seu mur de contenció de les aigües que, en moltes ocasions, arribaven enfuriades per l'antic Camí Fondo i que arribava fins al poble per “La Rambleta”, on calia posar taulons per a desviar la força de les aigües. També trobem als voltants d’este polígon industrial les alqueries de Moret Nova i la de Moret Vella, que tanquen velles històries de túnels que recorrien l'horta i comunicaven moltes alqueries amb la principal i defensiva de Castillo. Totes elles ens mostren un estil de vida lligat a l'horta, fàcilment 6 imaginable en veure-les. Al final del camí de les Penyetes i del Xiprer, pròxims a Alaquàs, tenim altres alqueries, com són la de Canut o la d'Alós. En esta zona d'horta tenim també una de les alqueries més significatives a Xirivella, malgrat l'estat ruïnós que presenta: l'alqueria del Pollastre, junt amb la de Severino, i molt pròxima al poliesportiu de Picanya… amb infinitat de curiositats; des del seu origen, en tractar-se d'una de les més antigues del nostre terme, el seu model constructiu que aprofità restes d’obres pretèrites per a la seua construcció, al seu nom lligat probablement a un tipus d'arbre allí plantat, que dóna unes flors en forma de bec de gall o a la pròpia mescla d'història i llegenda de les germanes Cubells que allí van viure i que van ser assassinades en els temps de la Guerra Civil per la seua vinculació amb activitats religioses…

7


s p m e t l e a l n l e e v i r i L’horta, de X Fa quasi ja 2000 anys Xirivella evolucionava des d'un conjunt de viles romanes, coneguda com Silvel·la (paraula que fa referència a un bosquet) i que rodejava la ciutat de valència, cap a un nucli de població en què, gràcies als segles de presencia de la població àrab, es desenrotllaria un sistema de séquies per a regar camps de cultiu i hortes, arbres, fruiters (com les figueres, les moreres,…), camins, alqueries...

Fa poc més de 50 anys, els xiquets i xiquetes de Xirivella anaven a prendre el bany al Clot de la Lluna. Un xicotet toll d'aigua que la séquia de Xirivella formava al bell mig de l'horta, en el que ara és el llit del nou Túria, i del qual el nostre poeta Vicent Camps ha deixat constància en un poemari que porta per títol aquell topònim xiriveller tan líric. Però hi havia més clots dins de la nostra horta, com ens recorden les cançonetes i dites que ens han arribat dels més majors: “El Clot de la Lluna, i el de Sant Vicent, el Clot del Moreno i el de Casa el Grec. I al voltant d'aquest espai d'aigua i de camp” Mentre, les alqueries envoltaven un municipi on l'agricultura era el principal motor de l'economia.

I, ara… després de diversos plans urbanístics, la construcció del Pla Sud (un llit artificial per a evitar les riuades del nostre riu Túria ), dos vies de tren, dos autovies, i uns quants polígons industrials, el nostre poble ha canviat molt, és veritat. Però sense entrar en detalls, ara mateix encara conservem un poc més d'una tercera part del nostre terme com a horta (poc més de 2 km2), encara tenim unes quantes alqueries en peu, les poques ceberes que queden encara poden veure's junt amb les séquies, els rolls, els partidors, els camps cultivats i inclús algun projecte 8 d'agricultura ecològica. Amb esta ruta i este fullet explicatiu, volem que conegues tot açò, que arribes a valorar-ho i, per descomptat, que ho respectes, perquè també és teu, forma part d'este poble des de fa molt de temps. Si entre tots ho fem possible, no caldrà penedir-se una altra vegada per la pèrdua d'indrets com el Clot de la Lluna, i els versos que Vicent Andrés Estellés dedica a Xirivella prendran cada vegada més sentit: “Com idioma arnat, com un canyar, com una font, com nit i nit i aigua alegre que canta. Com camp i camp i segellada estrofa””


A peu o en bici per l'horta de Xirivella  

Guia dels camins i carrils bici per a camnar o rodar en bici per l'horta de Xirivella

Advertisement