Issuu on Google+

El museu de l'emperador de xina.

Irene Rodriga単ez Castela,Judit Arilla i Judith Olea


Havia una vegada unes tres noies que anaven per el carri de nit.


De cop i volta veiem un museu obert, i com eren molt curioses van entrar.


Estava tot fosc i no es veia res, era molt estret i havĂ­em d'anar d'una en una.


De cop i volta vam escoltar un crit era una de les noies, la Irene que havia vist alguna cosa.


Judit al sentir el crit va caure a terra.


La Judith en veure a la Judit a terra inconscient es va anar a buscar ajuda.


Judit al cinc minuts desprĂŠs es va llevar i van continuar el camĂ­.


Quan anĂ vem caminant Judith deia que veia ombres i l'altre Judit i Irene van dir: SerĂ  un fantasma!


Per贸 Judith preocupada no creia que era aix貌


i llavors va aparèixer un home que estava amagat darrere les estàtues i va dir:


No crideu, no crideu!- va repetir Soc l'emperador de xina i exigeixo que em deixeu dormir.


Irene sorpresa va dir: I per que no ten vas al teu castell?


Doncs la veritat que no estaria malament, ja que podria dormir mes i no hauria de estar aquí, però el meu castell esta en runes.


Doncs no podem fer res per tu, va dir Judith darrere de Judit.


Doncs deixeu me en pau!


Per贸 tu ets un fantasma tu vius en llocs que fan por, va dir la Irene.


Fora d'aquĂ­ !! va exclamar.


Totes tres van sortir corren esperitades.


No vull tornar aquí mai més, va dir Judit.


Des d'aquell moment l'Emperador de xina no es va veure mes en aquell museu.


I les noies no van tornar a aparèixer per allà.


Conte fantastic