Page 1

5

núm.

REVISTA EDITADA PEL CEIP BONAVISTA JUNY 2012


L’escola informa

EDITORIAL

ÍNDEX 1. Portada 2. Editorial 3. L’escola informa 4. L’escola escriu 5. Som artistes 6. Projectes de l’escola 7. La veu dels pares i mares 8. Gegants i cabets 9. Escoltem als especialistes 10. Romanços valencians


L’escola informa

DIRECCIÓ

El curs que ara finalitza, el curs 2011-2012, passarà a la historia com un curs difícil i controvertit pels continus i intensos atacs als serveis públics i més concretament a l’ensenyament públic. Atacs a l’ensenyament de tots i de totes, a l’ensenyament que garanteix l’educació per a tothom sense discriminacions de cap tipus, a l’ensenyament que hem

anat construint amb la lluita, el treball i la dedicació de tants professionals, de tantes famílies i de tantes persones que al llarg de molts anys han cregut en que l’escola pública havia de ser gran, digna i de qualitat. La nostra escola, el Bonavista, com a escola pública que és, no ha quedat al marge de tot aquest atac general a l’educació i s’ha vist afectada greument en diferents àmbits. Ha perdut professorat, a més a més, no se li han substituït les baixes en temps i forma, l’han sotmès a la improvisació constant d’uns governants ineptes i desconeixedors de la realitat de les aules creant tensions absurdes i estèrils. Els i les mestres estem indignats perquè ens hem sentit enganyats, menyspreats i desprestigiats. I per als i les mestres que ens deixem la pell en el nostre treball perquè vocacionalment gaudim d’ell, ens molesta aquest tractament de vegades generalitzat injustament. Els qui treballem com servei púbic, els tan desprestigiats funcionaris, que ens creiem que estem i hem d’estar al servei dels demés, desenvolupem el nostre treball amb la màxima responsabilitat i professionalitat,

partint del respecte que tothom es mereixem.


Però malgrat tot açò i més, no voldria que el meu darrer article per a la revista Xicalla com a directora siga negatiu o victimista, perquè ara més que mai no ens podem rendir, no

podem caure en el pessimisme i en el desencant. No podem

deixar-se vèncer

per

la impotència,

perquè

nosaltres, els qui creguem en l’escola activa i participativa, els qui creiem en l’escola democràtica i de qualitat, els qui lluitem cada dia des de que s’alcem del llit fins que ens gitem , hem de tirar endavant el nostre projecte d’escola amb entusiasme i il·lusió. Els nostres xiquets i xiquetes s’ho mereixen. Els nostres xiquets i xiquetes es mereixen un present ric, encisador, fèrtil, productiu, un present generós

per poder caminar cap a un futur digne, íntegre i meritós, que hem de conformar tots i totes, pobres i rics, homes i dones, blancs i de color, ... perquè tothom fem falta en aquesta societat que estem construint i que serà el que

nosaltres voldrem que siga. També s’ho mereixen les famílies, els pares i mares que han confiat en el nostre projecte i han portat als seus fills i filles al Bonavista perquè estan convençuts del model d’escola que volen per als seus fills, perquè són conscients de la importància que té educar en valors democràtics i plurals i perquè el Bonavista sempre ha segut, és i serà, molt més que una escola. Al proper curs 2012-2013, sense dubte, tothom treballarem

per mantindre el treball ben fet i per continuar prestigiant el Bonavista, després de tants anys salvant obstacles i barreres. Un nou equip directiu, encapçalat per una dona compromesa i lluitadora, capitanejarà les il·lusions, les

noves expectatives i els nous projectes que mantindran viva l’escola Bonavista i que aportaran aire fresc i renovat.


Jo, m’acomiade com directora amb un gran orgull i satisfacció d’haver portat el nom del Bonavista al punt més alt, amb els meus errors i els meus encerts, però sempre intentant oferir el millor. Espere haver aportat un xicotet granet d’arena a aquest gran projecte i aquest encisador món educatiu del Bonavista. Ara inicie una nova etapa, no menys engrescadora, amb tota la il·lusió i tota la energia, per aplicar tot el que he aprés al llarg d’aquestos anys de tots i de cadascun de vosaltres. Gràcies a tots i a totes els qui heu estat al meu costat ens els bons moments i sobretot en els moments durs. Gràcies

per haver compartit amb mi idees, projectes, propòsits, concepcions, ...gràcies per haver suportat el mal caràcter, la meua impaciència i els enutjos. Gràcies per haver-me ensenyat a tot el que m´ha ajudat a créixer com a persona i com a professional. I també perdó a tots els qui els haja pogut molestar amb les meues paraules, amb les meues accions o amb les meues absències. El futur és i serà nostre. Ara sols ens cal abraçar-lo amb força, empenta, ànim i ganes per contribuir en fer-lo possible, potent, i eminentment encisador. Entre tots i totes ho farem possible. Salut, bon estiu i millor inici de curs.

Empar Company Climent


L’escola informa

CICLE INFANTIL

UNA DE PIRATES! Enguany, amb motiu de la celebració de la setmana del llibre, el cicle d’Infantil ha preparat una animació lectora al voltant d’un conte pirata: El capità Calabrot. Durant la setmana, van aparèixer diferents objectes al pavelló: una carta, un cofre, un mapa del tresor... Ací teniu el conte il·lustrat pels xiquets i xiquetes de 5 anys, i les fotos de la festa pirata!

El capità Calabrot era un pirata terrible que vivia en una illa llunyana.

Una vesprada, mentre passejava per la platja, va vore un vaixell que s’acostava a l’illa. Es va adonar que un altre pirata arribava i amagava el seu tresor.

El pirata tenia un tresor amagat a la seua illa i totes les dies el visitava per comprovar que no li faltava res.. .

Calabrot no va poder resistir la temptació i va anar a buscar el tresor del pirata Dents d’or.


L’escola informa

CICLE INFANTIL

Quan l’altre pirata va descobrir que no estava el seu tresor es va posar molt trist i Calabrot es va sentir malament i va reflexionar al voltant del que havia fet.

El capità Calabrot va anar a demanar-li disculpes i a tornar-li el seu tresor. Els dos pirates es van fer molt amics i van compartir l’illa cantant la cançó dels pirates.


L’escola informa

PRIMER CICLE


L’escola informa

SEGON CICLE

L´Albufera de València Sabeu què és una Albufera? Sabeu que prop d´on vivim hi ha una? El dia 9 de Novembre junt a les nostres tutores, vam anar a visitar

l´Albufera de València.

L´Albufera és un parc natural on viuen

moltíssims animals, com garces, ànecs, colls verds, etc. També hi ha molta vegetació com: canyes, joncs, matolls,etc. Quan aplegàrem a l´Albufera, ens van dividir per grups per organitzar millor la visita. Primerament vam visitar una barraca que tenia 50 anys i estava molt ben conservada , sabeu què és una barraca? És la casa típica Valenciana. Tenen un sostre en forma de triangle i és de canyís i palla. Quan vam eixir de la Barraca ens van ensenyar una xarxa per a

pescar gran i una altra menuda. La gran es deia “morna” i la menuda “mornell”. A continuació vam passejar en una barca i vam veure aus per uns prismàtics, Va ser genial! Estàvem rodejats d´animals aquàtics que vam fer que el passeig fora inoblidable. Més tard tots junts vam

visitar la llotja de “El Palmar” on vam veure anguiles, eren molt menudes!! Sabeu que es poden menjar? Per últim tornarem a pujar als autobusos per a anar a dinar a la platja del “El Pinedo” on hi havia un lloc ple de pins amb moltes ombres per poder jugar . Allí dinàrem ,vam jugar al joc la Oca i férem un mural en tot el que havíem vist durant el dia. Vam gaudir molt passant un dia tots junts en la natura, rodejats de la fauna i la flora típica de València, alguns animalets no els havíem vist mai! Recomanem a tot els companys de l´escola que animen als pares i mares per a passar un dia en la natura tota la família junta a l´Albufera. Ja ens contareu l´experiència, a gaudir!


L’escola informa

TERCER CICLE

LA VALL BLANCA I BONAVISTA Aquest curs, el tercer cicle, ha tingut la sort de compartir una experiència inoblidable amb l'alumnat del Centre La Vall Blanca. Fou una jornada on tot l'alumnat va participar en un partit de futbol, on els resultats manifestaren la magnifica preparació dels dos equips participants. El resultat fou de sis a sis. Tots i totes reberen un diploma Després d'esmorzar, ens ensenyaren el taller de reprografia on poguérem gaudir de la magnífica organització i la gran tasca realitzada per l'alumnat i també pel professorat. Aquí és l'alumnat el protagonista ja que poden realitzar diferents treballs com enquadernar, fotocopiar, estampar i inclús reciclar paper. També tinguérem l'oportunitat de visitar l'hort escolar. Vam veure com les faves,els enciams i d'altres verdures estaven conreades i la gran quantitat d'arbres fruiters que tenen plantats, tot amb l'esforç i dedicació que això suposa i el millor, entre tots i totes. Nosaltres els obsequiarem amb una llimera per a que tingueren un record per sempre. Hem de dir que ha estat una gran experiència compartida. L'alumnat dels dos centres va gaudir de l'espai, del bon oratge i de les diferents activitats preparades. Desitgem que l'alumnat del col·legi La Vall Blanca ens torne la visita, cosa que esperem amb molta il·lusió. L'ALUMNAT DEL TERCER CICLE


L’escola escriu INFANTIL 3 ANYS

“FEM MONES” Enguany hem fet les mones de Pasqua a la classe utilitzant una màquina d’amassar amb l’ajuda de les mares. Elles anaven explicant els ingredients i la quantitat que havíem d’anar posant, i tots els xiquets i xiquetes van participar en el procés.

Després ho hem pastat a consciència...

Mireu el resultat! Què bones!


Ací vos deixem el full dels ingredients escrit pels xiquets i xiquetes, i la recepta sencera que varem utilitzar per si voleu provar a casa.

Mones de Pasqua Ingredients: 125rgr mantega o margarina a temperatura ambient 200ml llet 25gr rent 150gr sucre 1 sobre de sucre avainillat 2 ous (120gr) 550gr farina de força Decoració: Un ou per pintar-les Boletes d’anisets de caramel de colors, per posar per damunt. Sucre endurit (amb unes gotes d’aigua, fent pegotets) (11 Ous durs )

Preparació: 1.- Posar a la gerra, la mantega amb la llet i programar 3 minuts, temperatura 37º, velocitat 1. 2.- Afegir el rent i barrejar 20 segons, velocitat 5. 3.- Afegir el sucre, els ous i la meitat de farina i barrejar programant 20 segons a velocitat 5, després posa l’altra meitat de la farina i es torna a barrejar 2o segons més a velocitat 5. 4.- A continuació, pastar 3 minuts velocitat espiga. Deixar alçar a la gerra fins que isca la massa per dalt (un hora com a mínim). És una massa blaneta i un poc difícil de pastar. 5.- Traure sobre la taula de treball, prèviament enfarinada, i amassar de nou. 6.- Per donar-los formes: •Divideix la massa en 11 parts iguals (entre 80 i 90gr cadascuna). •Fer les formes que vulgueu, ací estan les fotos d’una tortuga, un cocodril, un espill, un peix, una cara de xica amb els cabells... 7.- Cal posar unes gotes d’oli a la taula, perquè pugueu rodar la massa sense problemes i no es pegue. 8.- Posar les figures en una safata del forn amb paper vegetal. Tapar amb un drap de cuina i tornar a deixar alçar fins que doble el volum. 9.- Precalentar el forn a 250ºC. 10.- Pintar les mones amb ou i li posem per damunt anisets de colors i els pegotets de sucre amb unes gotes d’ aigua. 11.- Baixar el forn a 180º i deixar-ho entre 15 i 20 minuts, amb el forn dalt i baix. 11.- Traure i deixar refredar en una reixeta.


EL CURS EN IMATGES

Entrem a l’escola

Ballem la cançò de la castanyera

Experimentem

Ens mengem les castanyes

Esmorzem

Participem en la fireta

Conte: el mal de la geganta Xocolatada de nadal

El ninot de carnestoltes

Visitem l’hort Ens disfressem

AAla labiblioteca biblioteca

La falla del menjador

Plantem jolivert


L’escola escriu INFANTIL 4 ANYS


EL CURS EN FOTOS

plantem ràvens

ja està aci el carnestoltes


L’escola escriu INFANTIL 5 ANYS

Res ens agrada tant com gaudir de l’escola i la família al

mateix temps.

Enguany hem tingut una experiència dolça, bonica i inoblidable. A principi de curs vam fer el projecte dels

instruments musicals i ho

vam conèixer amb els

familiars. Ells amb molt de gust van vindre a les aules i ens vam emocionar amb les xirimites i el tabalet, ens vam il·lusionar amb la flauta i el trombó, el cos no ens

I així sona el tabalet.

deixava estar quiets amb la guitarra elèctrica i el baix elèctric i per acabar-ho d’arrodonir van vindre uns xics que ens van fer riure molt amb cròtals i plats.

El projecte va ser un èxit i vam aprendre de manera divertidíssima. I és que la combinació família-escola és màgica!

I per explicar un poc més aquest article us il·lustrem

El germà de Neus va tocar el tabalet.

unes quantes fotos i dibuixos de l’experiència.

Vinga xiquets, una tots junts! Així és més greu i així més aguda.

El meu “tio” Mario toca el trombó.

Ara va un passacarrer.


Mon pare va vindre a tocar la xirimita en Irene.

Tot el que siga per il·lusionar.

Fa temps tocava en una banda...

El pare d’Aitor té un instrument musical de corda.

Em diuen Dea, vaig a 4t i m’agrada tocar la flauta.

Marta, agafa la partitura! Sol, la,si.

Endevina quí és!

Hi ha plats xicotets, mitjans i molt grans. Eh! Plassss! I encara sona!


Que majors s’han fet!

Xiquets, xiquetes, a veure un somriure!

Quants anys feu? 5 anys!!

De què t’has disfressat tu?

A veure com funcionen eixes màquines?

Eo eo! Estem ací!

Ai què calentetes estan estes castanyes!

Més alta, tira-la més alta!

I ara la mona la paste jo!

Vaig a descobrir el tresor!


SSSSSSSSSS!!! UNA SORPRESA PER A UNA MESTRA VOLGUDA !

Sols per acabar volem donar-li a Desa una gran besada perquè quan es publique aquest article ella ja estarà jubilada però

nosaltres no podem oblidar-la perquè ha sigut una professional molt compromesa en la tasca docent i treballadora apassionada. I dos desitjos: que sigues molt feliç en aquesta nova etapa de la vida i vine a contar-nos eixos contes meravellosos, tant si son de pirates, com de foc, com si són de fades... Ens ho fas passar d’allò més bé!

T’estimem Desa


L’escola escriu 1r de primària


L’escola escriu 1r de primària


L’escola escriu 1r de primària


L’escola escriu 2n de primària

1.ENTREVISTEM ELS NOSTRES IAIOS I IAIES - Per fer l’entrevista primer vam pensar les preguntes i les vam repartir entre les dues classes. Una vesprada es vam ajuntar per assajar i vorer l’ordre en que anàvem a fer les preguntes. Tots i totes vam preguntar alguna cosa. Vam aprendre moltes coses de quan els iaios anaven a l’escola,com es vestien, com es divertien. -Quan van vindre els iaios va ser molt interessant perquè ens van contar la vida de quan eren menuts i el que feien quan anaven a l’escola i era molt diferent. Sols tenien un llibre fins i tot hi havia xiquets que no anaven ni a l’escola i tenien que treballar. - Quan van vindre els iaios a l’escola, ens van explicar que havia canviat molt el col·legi des que eren xicotets. Els castigaven a la paret i es ficaven un llibre al cap, però com aguantaven un llibre tan gran en el cap?. Els faria molt de mal?

2. BRÚIXOLES AL PATI - Una vesprada vam eixir al pati perquè unes companyes havien portat dues brúixoles. Les mestres ja ens havien explicat coses de com s’orientaven les persones antigament amb el sol i les estrelles. Va ser molt interessant per a tots perquè vam aprendre on està el Nord, el Sud , l’Est i l’Oest. Jo vaig estar escoltant així si em perd puc orientar-me. -Quan vam utilitzar les brúixoles s’ho vam passar molt bé perquè ens vam ensenyar el nord, el sud, l’est i l’oest. També vam veure per on eixia el sol de matí i per on s’amagava de vesprada.


L’escola escriu 2n de primària

3. DUES VESPRADES DE CONTE - La primera vesprada la mare de Noa va contar el conte “ A què fa gust la Lluna” i em va agradar molt perquè els animals treballaven en equip i compartien. Ens va donar titelletes d’animalets. A mi m’ha tocat la tortuga. “ A què fa gust la Lluna?”. Fa gust al que li agrada a cadascú. - M’han agradat molt les titelles de països que ha portat Ester. La que més un drac xinés que mossegava. També ens ha contat una història de Sant Jordi que salva a la princesa. - Alícia ens va contar una història de bruixes que em va agradar perquè els xiquets no tenien por d’ elles. La segona història era d’uns bandits que comprenen que l’or no és el més important i agafen xiquets per tenir cura d’ells i al final es fan bons. - Rafa ens va contar coses de pobles molt antics i d’un guerrer que van trobar a Moixent. Un dia Óscar va dur un clauer de ferro que era aquest guerrer. -Quan van vindre a contar-nos els contes em va agradar molt, perquè eren històries molt, molt boniques i precioses. De totes em va agradar la de la mare de Josep perquè eren de la mitologia grega, sobre tot la d’Hades, que tenia un gos de tres caps amb la boca molt gran. El seu gos era un gos guardià i era molt ràpid sols que feres un moviment sabia on estaves amagat.

4.MAQUETA D’UNA CIUTAT - En les classe de 2n A i B ens van demanar capses de medicaments buides. En plàstica i en el temps lliure anàvem folrant-les amb paper i després vam dibuixar les portes, les finestres….Podíem fer cases, gratacels, tendes,hospitals, farmàcies o supermercats. Després vam apegar les cases en un cartró i vam fer arbres, senyals, semàfors,policies, xiquetes en bici….Finalment vam pintar zones verdes, voreres i redones. A mi la maqueta m’ha agradat molt perquè s’ ha quedat molt acolorida. -Vam portar al col·legi moltes caixetes per fer una maqueta molt gran. Després vam posar molt de pegament i les vam folrar amb paper, les vam pintar, li vam posar una teulada i les vam pegar a un cartó molt gran. Vam pintar el cartó i vam posar cotxes, persones i policies.


L’escola escriu 2n de primària 5.LES BONES MANERES - Nosaltres vam fer primer la bona manera de reciclar. Vam agafar un paper gran i vam dibuixar tres contenidors un de color blau, altre groc i l`últim marró. El que vam fer va ser el següent : vam agarrar coses de plàstic, paper i que no es podien reciclar i els ho vam donar als xiquets, i ells ho anaven apegant al contenidor corresponent. També hem fet la d’alçar el braç per parlar i no fer-ho tots a l’hora perquè així no s’ entenem i la mestra no sap el que diguem. M’ha agradat fer les bones maneres i supose que hauran fet cas en totes les classes.

6. EL 25 D’ABRIL Ahir dimarts les mestres ens van dir que investigàrem dues preguntes: Què va passar el 25 d’abril de 1707 i què va suposar per a nosaltres els valencians. Jo he contestat “la Batalla d’Almansa” i que van prohibir les nostres lleis i el nostre idioma. Les mestres ens han explicat que hi va haver un rei que no tenia fills i que l’Arxiduc Carles i Felip Borbó van fer una guerra de Successió. En una de les batalles, la d’Almansa,va guanyar Felip i ens va posar unes normes que es deien Decret de Nova Planta, una d’eixes normes era que prohibien el Valencià, però la gent en sa casa seguia parlant-lo. També va cremar Xàtiva, per això als d’ allí els diuen “socarrats” i tenen un quadre de Felip cap per avall. Hi ha una poesia que diu: “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”


L’escola escriu 3r de primària

També s’aprén sense llibre de text! Aquest any les nostres tutores de 3r ens han proposat que nosaltres forem els mestres durant una unitat en Coneixement del Medi. Tots estàvem molt contents! El primer dia, les mestres posaren a la pissarra la paraula “Aigua” en gran, a partir d´eixe moment, vam pensar durant uns minuts quines coses voldríem saber d´aquest tema. Així, entre tots es vam fer moltíssimes preguntes com , per exemple; Com es fa l’aigua potable?, Es pot viure sense aigua?, D’on ve l’aigua?, Pot acabar-se l’aigua?... i moltes més. Al dia següent ens posàrem per grups, i vam triar les preguntes que volíem investigar i es vam posar en marxa! Així doncs enlloc d’alumnes vam començar a ser investigadors i investigadores de l'aigua! Cadascú va dur de sa casa el que anàvem trobant en Internet, llibres, enciclopèdies, revistes, llibres de text… en classe ho llegíem amb el grup i decidíem entre tots quina era la millor resposta.


L’escola escriu 3r de primària

Quan ja vam tindre tota la informació, vam decidir el·laborar un llibre entre tots, de tal manera que sempre que vulguem saber alguna cosa de l’aigua podrem anar a buscar-lo. No es podeu imaginar el que és fer un llibre amb índex, bibliografia, dibuixos, fotografies… és molt de treball! Per tal de finalitzar amb aquesta unitat vam exposar el tema a tot tercer , i per grups vam explicar tot el que havíem aprés sobre l’aigua. A més a més, vam aprendre dos coses molt importants que mai s’aprenen en els llibres de text. La primera és cóm treballar en equip i la importància de compartir coses amb els demés. La segona, és que tot el que tingues curiositat sempre podràs saber-ho si et poses a investigar, sempre hi ha una resposta a les preguntes que el fages: TOTS SOM INVESTIGADORS. Ara ja sabeu, si aneu a la biblioteca de tercer podeu trobar un llibre fet per nosaltres mateix, esteu convidats a veure’l!


L’escola escriu 4t de primària

EL NOSTRE MÓN EN MINIATURES Enguany hem aprés dues coses molt importants: una és a fer maquetes i una altra treballar en equip. Un dia, a principi de curs, la nostra companya Alejandra, va portar una maqueta d’una casa de nines. Maria i Rocio, ens van dir si volíem fer maquetes com la que havia fet Alejandra , i nosaltres vam acceptar. I dit i fet, ens vam posar mans a l’obra. Tots portàrem les nostres pròpies creacions: maquetes de cases, paisatges, camps de futbol, concerts, vaixells, parcs, ciutats, escoles… Van quedar molt xules!! Gaudirem de l’experiència i va agradar a tothom. A continuació, vam anar d’excursió a l’Albufera de València. Aleshores, havíem de fer un treball al voltant de l’eixida. Així que vam preguntar a les nostres mestres si podíem fer maquetes i ens van respondre: -Doncs clar que sí, ens sembla un idea fantàstica! El dijous 19 de gener, començarem un tema de medi dels ecosistemes. Utilitzant la nostra creativitat i originalitat, continuarem amb l’elaboració de maquetes de tot tipus: terra, aigua dolça, salada, deserts, boscos, polars… Han estat exposades al corredor. Les heu vistes? Us han agradat els nostres treballs? Els alumnes de quart hem treballat de valent i hem aprés moltes coses. Anima’t a fer maquetes!!


L’escola escriu 5é de primària

NICO TEROL, EL CAMPIÓ MUNDIAL DE 125 AL BONAVISTA. Seguint el que ja és una tradició al Bonavista, per al lliurament dels Premis de dibuix Xicalla, varem rebre la visita d’una personalitat rellevant de la nostra Comunitat. Aquest curs, hem tingut l’honor de comptar amb la presència de Nico Terol. El 9 de març l’alumnat de cinquè gaudiren molt entrevistant i escoltant al campió mundial. Aquestes són algunes de les preguntes que preparàrem a les aules: Quan va començar la teua passió per les motos? Em ve de família. A món pare l’agraden les motos des de sempre . De xicotet, als 2 anys ja anava sense rodetes a la bici. Les dos rodes m’encantava i també l’olor a gasolina. M’agradaven molt les correres de motos i era molt seguidor d’Alex Crivillé Quan va ser la primera vegada que has pujat a una moto? La primera vegada sobre 7 o 8 anys. Quan vas començar a ser pilot professional? A l’any 2005, quan vaig començar a córrer pel mundial, tenia 16 anys. Com es van prendre els teus pares que volgueres ser pilot de carrera?. Bé, va començar tot com un joc. Ens vam assabentar que estava la fórmula de campions de Chest , que és una fórmula per si t’agraden les motos on es fa una selecció de 50 xiquets dels 800 aproximadament que es presenten. I a partir d’ací tot va començar com un joc. A món pare l’agradava molt però a ma mare no perquè creia que era molt xicotet per anar en una moto. Però com va veure que les carreres em motivàvem per als meus estudis , es va convertir en la “fan número 1”. Món pare, ha estat des de sempre al meu costat donant-me suport. En que circuit et trobes més a gust? Circuits que en trobe a gust en el campionat del món són els que et donen bé, Indianapolis o Àsia. Però els que m’agraden molt són tots els que tenim a Espanya, perquè els conec des de sempre i tota l’afició que hi ha et motiven molt per córrer encara més. Quina carrera ha sigut la més especial per a tu? La primera victòria en Indianapolis. La primera és molt especial, no saps ni el que sents. Tot el que has volgut des de xicotet aconseguir i quan l’aconsegueixes ni t’ho creus. Quina és la velocitat màxima que vas arribar amb la teua moto? Amb la 125 a Australia 250 km per hora i la moto 2, malgrat que encara no han fet circuits amb rectes llargues però a Jerez, als últims entrenaments, 276 km Què sents quan vas a tanta velocitat? Va tot molt ràpid, la gent de fora em pregunta molt si veig la pissarra que trauen per donar-te informació de la carrera (la distància amb el pilot de davant i el de darrere, la posició que vaig, les voltes que falten). Estem acostumat i tenim els reflexos molt ben adaptats a la velocitat que anem. En realitat no et dones conte de la velocitat que vas fins que no caus.


Alguna vegada has pensat que t’arrisgues la vida en cada carrera? Sí. Faig el que més m’agrada i en això sóc un privilegiat però hi ha vegades que penses que és un esport de risc i poden passar coses que no nos agrades. Cal dir que s’ha millorat molt en seguretat. Córrer en un circuit no és com córrer al carrer. Al carrer no es deu córrer cal fer-ho als circuits amb totes les mesures de seguretat. A tanta velocitat podem ferse mal i lesions importants però compensa. El darrer any va morir un pilot, com el vas viure al circuit? Supose que et refereixes Marcos Simoncelli a Malàcia. És molt dur que una persona tan propera i que fa el mateix que tu que passe el que va passar. Però això el tenim a la vida i és un esport de risc i són coses que poden passar. NO hi ha que pensar-ho, cal gaudir, tenim que pensar que estan millorant molt la seguretat als circuits i als equipatges i en els cascos. Anar en cura i sempre donant molt de gas. Són coses que poden passar però esperem que no passen més. Cap a on t’agrada més agafar les corbes, cap a la dreta o cap l’esquerra? Sempre m’han agradat més a dreta. Però com se me donàvem millor a la dreta vas començar a practicar molt entrat d’esquerres i ara és al revés, m’agraden més d’esquerres i em costen una miqueta més a la dreta. Però això no s’ho digueu als meus rivals, eh? Quina sensació tens quan tombes la moto en una corba? És una sensació increïble, vas a molta velocitat, estàs al límit, a punt de caure i el “conquilleo” que t’entra per la panxa es ... a voltes agradable i a voltes, quan estàs a punt de caure penses: “uff! De la que m’he lliurat!”. És molt bonic. És algo que cal viure’l per saber el que sents. Quantes hores necessites entrenar a la setmana? La moto com és tan car no podem entrenar quasi, aleshores tenim una preparació amb el preparador físic totes les matins de 3 a 4 hores. Hi ha dies que em toca gimnàs, perquè cal estar molt fort, també em toca molt de cardio que és córrer o bicicleta. Entenem de dilluns a divendres i alguns dissabtes. Els diumenges intentem desconnectar i carregar les piles. T’agrada passejar per la serra de Mariola? Sí. M’agrada molt. M’encanta. Jo visc en un món que hi ha molt d’estrès, molt de nervi i quan arribe a casa, m’encanta passejar amb els meus gossos i la meua música, desconnectar un poquet i gaudir del paisatge. Quins consells de seguretat al carrer ens donaries? La carretera és per a circular, per a córrer estan els circuits amb totes les mesures de seguretat. En bici o en moto, pel carrer sempre amb casco perquè et jugues la vida. Cal circular amb molta precaució perquè a més de tu hi ha altres vehicles al carrer. En un ciclomotor, per exemple, entres en una corba una miqueta ràpid, vacil·lant davant els amics i trobes un taca d’oli o qualsevol altra cosa i caus a terra. I una caiguda al carrer no és el mateix que al circuit. Hi ha molts de perills com els guarda-rails o els cotxes que venen en contra. ESCOLTEU QUE AIXÒ ÉS MOLT IMPORTANT. ANEU AMB MOLTA CURA AMB LA BICICLETA O EN MOTO QUAN TINGUEU L’EDAT, PERQUÈ NO ES JUGA AMB AIXÒ.


L’escola escriu 6e de primària

Així diu el refrany popular CARNESTOLTES, MOLTES VOLTES, NADAL, DE MES A MES PASQUA, DE HUIT A HUIT DIES QUARESMA, NO TORNES MÉS Carnestoltes esforç...

a l'escola significa diversió, disfressa, música, organització, treball,

Com tots els anys, quan arriba el mes de desembre l'escola es prepara per celebrar les Carnestoltes i com sempre, l'alumnat de sisè és el protagonista, el responsable de representar el Judici. Un gran compromís i responsabilitat que suposa aprendre's el paper, representar-lo i perdre la por escènica. De forma voluntària es trien els papers dels diferents personatges i es dona un temps per llegir-se'ls, aproximadament un mes, ja que quan arriba gener comencen els assajos i cada vegada s'intensifica més el treball fins que arriba febrer i comencem a posar-se cada vegada més nerviosos i nervioses. Necessàriament hem d'anomenar les xanques, les apreciades xanques. L'alumnat les utilitzarà per a la cercavila on lluiran les elegants perruques i camisoles plenes de color. En aquesta activitat participa tot l'alumnat i també algun mestre que altre. ¡Quins nervis! L'escenari, amb la participació dels pares i mares ja està preparat. Assajos, assajos i més assajos. S'ho saben molt bé, han fet un gran esforç i repassen el text ja memoritzat. El gimnàs de gom a gom, un calor insuportable, a pesar de que és hivern i... nervis molts nervis. La representació transcorre amb normalitat. L'alumnat ha estat perfecte, ha estudiat molt i tot ix molt bé. Al final aplaudiments, abraçades, plors, fotos i... rises. ¡Què bé ha eixit! Estem contens i contentes pel treball ben fet. L'alumnat de sisè recordarà per sempre aquesta experiència.


“V CONCURS DE DIBUIX DE LA REVISTA XICALLA” El Jurat del “V CONCURS DE DIBUIX DE LA REVISTA XICALLA” reunit el dia 29 de febrer de 2012 a les 17:00h i després d’haver-hi tingut en compte les propostes de la Comissió realitzades el 22 d’abril de 2010, acorda atorgar els següents premis : •CATEGORIA 3r Finalista : 2n Finalista: 1r Finalista : 3r PREMI : 2n PREMI : 1r PREMI :

A : EDUCACIÓ INFANTIL PAU GILABERT BETINA GUEROLA PAU SERRALLÉ PAULA FERRI ENRIC LLOPIS PAU BENEYTO

•CATEGORIA 3r Finalista : 2n Finalista: 1r Finalista : 3r PREMI : 2n PREMI : 1r PREMI :

B : PRIMER CICLE JAUME FERRERO JOEL UREÑA HELENA VIDAL SERGI PLA ÓSCAR LLOPIS LARA PLA

•CATEGORIA 3r Finalista : 2n Finalista: 1r Finalista : 3r PREMI : 2n PREMI : 1r PREMI :

C : SEGON CICLE JOAN MONTÉS ANDREA VIDAL ÀNGELA SANFÉLIX CENTO LLIN SARAY MORENO OLGA GARCIA

•CATEGORIA 3r Finalista : 2n Finalista: 1r Finalista : 3r PREMI : 2n PREMI : 1r PREMI :

D : TERCER CICLE ANNA LLIN GERARD REVERT JORDI PLA NURIA MURIANA MARTA VALLS DENYSA CISTEAN

MENCIÓ ESPECIAL : MARC TORMO FUENTENEBRO Ontinyent, 29 DE FEBRER de 2012


Projectes de l’escola MENJADOR APUNTAR-LO AL MENJADOR ESCOLAR I QUEDAR-SE TRANQUIL!!! Amb aquest títol podríem definir amb molta claredat el sentiment de molts pares i mares que han decidit sol·licitar per al seu fill o filla el servei del menjador. Doncs, la mateixa inquietud la tenim les persones que en un moment determinat vam decidir gestionar el menjador. Ara em permetreu fer un paronet per parlar d’aquestes persones que ens van donar l’oportunitat de portar endavant aquest projecte de menjador, Sara i Empar. Amb elles dos, amb l’entusiasme que tot projecte nou desperta, vam iniciar l’associació de pares i mares del Bonavista el nostre recorregut com empresa per gestionar el menjador de la nostra escola. Personalment vull agrair i supose que en nom de tota la comunitat educativa també, el suport d’Empar com a Directora i de Sara com encarregada de menjador i acomiadar-les amb paraules d’agraïment pels moments compartits, que com tota empresa, hi ha hagut de bons i moments de molta preocupació que sempre hem resolt amb el treball en equip. Ara elles acaben com encarregades docents del menjador i nosaltres continuem amb el dubte de sempre. Ens trauran altra normativa nova? Ens pagaran els deutes?, Eixiran les beques de menjador?.... sempre amb la incertesa de la nostra continuïtat, però sempre sense deixar de costat la vigilància de la qualitat del nostre menjar i del nostre servei. I ara sí, després d’aquest agraïment a Sara i Empar vaig a explicar-vos el perquè d’aquest títol. No sentiu els pares i mares una angoixa el primer dia de menjador dels vostres fills? No teniu de vegades un sentiment de culpabilitat per deixar-los amb persones desconegudes? No vos preocupa que menjaran? Aquests dubtes els entenem perfectament, perquè una empresa de menjador formada per pares i mares coneixedors de tot el que envolta al món escolar és la millor resposta per aquestes inquietuds. L’empresa AMPA MENJADOR BONAVISTA té una funció molt important, vetllar per la qualitat del menjador dels vostres fills i filles. Per aquesta empresa de menjador el més important és que el xiquet o xiqueta estiga vigilat “com a casa”, alimentat “com a casa”, però sobretot que es senta estimat i respectat com a persona. Aquesta és la funció de les educadores que eduquen als vostres fills i filles, atendre les seues necessitats però facilitant que siguen autònoms, educar-los a menjar de tot, no simplement el que mengen, ensenyar-los a resoldre els conflictes, no intervinguen si no és necessari, però sobretot donar-los estima i reconduir-los quan el motiu o la situació ho requerisca.


Nosaltres estem convençuts que aconseguir un menjador saludable és possible i per aquest motiu aquest curs hem fet una aposta important introduint als nostres menús quasi tota la verdura ecològica i de temporada. Hem implantat el sistema APPCC de control de qualitat dels proveïdors i dels aliments. Per reduir despeses mai hem pensat en reduir qualitat, no volem cuineres que es limiten a obrir la borseta d’aliments provinents d’indústries alimentàries per després ficar-ho al forn. Un menjador saludable compra els productes frescs, sobretot la verdura, la carn, el pa .... Un menjador saludable no s’ha de limitar a elaborar un full bonic amb un menú (en teoria elaborat per nutricionistes), un menjador saludable ha de trencar amb la rutina del primer, segon i postres, això no és important si el que mengen no és de qualitat, perquè el que importa de veritat és que els productes siguen frescs com la verdura d’aquest curs, que estiguen elaborats en tècniques culinàries adequades sense greixos innecessaris i que aporten tots els nutrients necessaris per a l’edat dels vostres fills i filles.

Malgrat la situació econòmica que hem patit aquest curs pels retards en els pagaments de la Conselleria, en cap moment hem rebaixat la qualitat del menjador, així ho va decidir la comissió de menjador i així ho va voler l’empresa. Hem rebut moltes ofertes i més econòmiques de subministradors de carn, de pa, de peix, que saben la situació que estàvem patint els menjadors escolars, però l’empresa AMPA MENJADOR BONAVISTA els hem dit clar .... no volem ofertes, nosaltres volem qualitat i a ser possible dels proveïdors més pròxims al nostre entorn. Aquest és un xicotet resum del que ha segut aquest curs, nosaltres com sempre continuarem lluitant per la qualitat i vosaltres pares i mares quedeu-se tranquils!!! Sayo Gandia Coordinadora del menjador


Projectes de l’escola

PROJECTE ECOCOLES

EL REBROTÍ, EL NOSTRE HORT COM A EXPERIÈNCIA POSITIVA

Des de fa alguns anys la nostra escola porta plantejant-se la idea de construir un hort escolar. I és al primer comitè ambiental d'aquest curs quan

l'Ampa

presenta una proposta per a que aquest siga una realitat. Conscients de la manca de sensibilitat que moltes vegades es té dels problemes mediambientals,

veien que podíem potenciar la relació família - escola des d’un punt de vista diferent, els tallers de pares i mares, les festes conjuntes, etc,.. i ampliar el treball conjunt amb l’alumnat i les seues famílies però també

implicant al professorat, en aquest projecte..

Quan els representants dels pares i mares del comitè mediambiental ens va proposar el projecte de l’hort a la resta de components,

en primer lloc el

claustre es posà al costat i poc després tota la resta de la comunitat educativa.

La qüestió clau

a l’hora de marcar uns

objectius és pensar en una escola sensibilitzada en tots els problemes ambientals que pateix el planeta Terra i ser conscients de la necessitat de canviar unes actituds i conductes que no afavorixen gens a la conservació i

equilibri mediambiental.

“El futur de planeta passa pel respecte als recursos naturals

que ofereix la Terra”


L’educació ambiental està inclosa en el nostre projecte educatiu com a eix transversal del currículum,

amb l’objectiu de promoure la reflexió envers el nostre estil de vida actual. L’escola ha d’afavorir que l’alumnat siga crític davant els problemes que l’ envolta i adoptar mesures

i

actituds

respectuoses.

Les

famílies

col·laboraran amb l’escola en aquelles activitats que ajuden a la formació dels seus fills i filles. Aquest projecte vol oferir a l’alumnat

un

material que els permetrà estimular els sentits, conèixer l’experimentació directa, aprendre les qualitats més evidents,

descobrir

les

diferents

sensacions

i

experiències que aporten aquestes activitats a través dels sentits, la vista, l’olfacte, el tacte, l'oïda i el gust, i també gaudir i compartir el temps amb els altres companys i adults.

El nostre projecte no haguera segut possible

sense Enric Tortosa, pare d’una alumna de l’escola que ha sigut el fil conductor i el coordinador de tot el projecte. La seua implicació

ens ha facilitat molt el

treball i l'èxit obtingut des del primer moment. Enric ens ha programat totes les activitats de l’hort i tan l’alumnat com el professorat han gaudit d’unes sessions molt interessants, formatives i molt saludables!!!

Tan sols heu de donar-li una ullada al nostre hort, que per cert ja té nom: “El Rebrotí”, per comprovar que ha estat tot un èxit. Des d’ací us animem a formar el vostre propi hort al balcó o a la terrassa de casa, però això serà per al proper curs.

Gràcies a tots i totes per la vostra partcipació. Seguirem ….


Projectes de l’escola

COMISSIÓ DE FESTES


Projectes de l’escola COMISSIÓ SOLIDÀRIA

Al mes d’abril, com tots els anys, vam participar en la Setmana Mundial de l’Educació (SAME) que, aquest any, tenia com a lema “Per una educació primerenca de qualitat”. Començàrem treballant a les classes les diferents activitats proposades per l’organització de la SAME, jocs, contes,... per tal de sensibilitzar els nostres alumnes vers la importància de l’educació des dels primers anys de vida. A partir d’aquesta activitat i com a reflexió final se li va demanar a cada alumne que pensara en com era l’escola on anava quan era menut, un bon record d’ella o com li haguera agradat que fora. Tots els xiquets i xiquetes van fer un dibuix on es reflectien aquestes idees. Amb els dibuixos es va confeccionar un gran mural , que està penjant a l’entrada de l’escola i que representa “La gran imatge del Bonavista” El 27 d’abril al Palau de la Vila, també es va fer un acte com a cloenda de la SAME. El nostre centre va estar representat pels xiquets i les xiquetes del consell on es va llegir un manifest, que ells mateix havien redactat, i es va entregar una representació de la gran imatge del BONAVISTA per formar “LA GRAN IMATGE D’ONTINYENT”.


LA VEU DELS PARES I MARES

” Cultivar l’Entusiasme “ No és broma, fa un temps vaig sentir parlar de la "Síndrome d'Heidi". Per als xiquets i xiquetes de la generació de Bob Esponja, Gormiti i Pokemon, els sonarà a xinés la famosa sèrie de televisió amb què ens vam criar la generació del baby boom i el personatge creat per l’escriptora Johanna Spyri. Heidi, una xiqueta que viu amb el seu iaio als Alps és portada a Frankfurt, però la xiqueta es fica malalta a la gran ciutat i pateix amb gran tristesa el seu allunyament de la vida en la muntanya.

Una investigació realitzada en col·legis espanyols pel catedràtic de Psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid José Antonio Corraliza conclou que el contacte directe i quotidià amb elements naturals té un efecte amortidor de l’estrès diari, la qual cosa ve a recolzar el que la majoria de pares no hem oblidat de la nostra pròpia infància i és que tots els xiquets i xiquetes necessitàvem córrer i cridar a l'aire lliure, i que tocar l'aigua, la terra o els insectes era superdivertit. Crec que la necessitat dels xiquets i xiquetes de hui en dia per jugar al “pilla-pilla” o a “l'escondite” no ha canviat, però per múltiples circumstàncies, els xiquets passen molt de temps a casa davant de la televisió o jugant a videojocs, rodejats de vida artificial i podem afirmar que acumulen un verdader dèficit de naturalesa. És per això que, si molts xiquets quan van a casa ja no tenen amb qui jugar, el pati del col·legi ha de cobrar, si cal, una major rellevància com a espai educatiu, de sociabilització i de contacte amb la natura.


A principi d'este curs, la Comunitat Educativa del Bonavista vam començar a treballar en un projecte d'hort escolar, no és una idea nova, però nosaltres volíem que el nostre projecte nasquera amb força i amb pas segur, per això, tant en el claustre de mestres com en l'assemblea de l'AMPA vam acordar recolzar i donar el major impuls possible al nostre hort, que treballaríem durant tot este curs, però amb vocació de ser un projecte educatiu transversal i perdurable en el temps. Es clara la motivació de les famílies per potenciar el contacte amb la natura i els hàbits de vida saludable, així és que ens vam posar mans a l'obra, vam buscar el lloc més adequat al pati del nostre col·legi, vam aportar terra, fem orgànic, vam instal·lar una tanca de fusta perimetral, els xiquets i xiquetes es van encarregar de fer planter i de ficar-li nom a l'hort, els mestres van treballar els continguts didàctics a l'aula, tot això amb l'assessorament tècnic de l'encarregat del nostre hort, Enric Tortosa, pare de l'escola i amb experiència en la matèria. Hem arribat al final d’aquest curs i ens sentim molt orgullosos del nostre hort escolar ecològic "El Rebrotí". El pati del Bonavista compta amb una nova ferramenta pedagògica que ens ha permès integrar la naturalesa al pati de la nostra escola, tindre un recurs educatiu fora de l'aula per tocar elements naturals i estimular la creativitat, descobrir el camí dels aliments de la terra a la taula, potenciar l'alimentació saludable per mitjà del consum de fruites i verdures, en definitiva es tracta que a través d'un trosset de natura els xiquets aprenguen divertint-se.


D'altra banda, vull comentar que hem viscut un curs prou agitat. És evident que són moltes les dificultats que amenacen l'educació pública, hi ha inclús qui afirma que vivim una emergència. En un món cada vegada mes competitiu, què passarà amb aules amb més alumnes, amb menys beques, amb menys mestres de suport, ..., que passarà amb els xiquets que són més lents en aprendre, ... Però, se m'ocorre que en compte de quedar-nos a les nostres cases queixant-nos, tal vegada puguem eixir al carrer i dir que no estem d'acord amb moltes coses. Però també, se m'ocorre que podríem "Cultivar l'Entusiasme". Igual que en un hort la llavor germina, creix una planta que captura l'energia del sol i la converteix en fruits, l’entusiasme, podria generar una idea que es convertisca en un projecte que igualment done fruits. Crec que el nostre hort és una "Metàfora de l'Entusiasme", de com una idea es materialitza en un projecte. Si el nostre desànim mata el nostre entusiasme no trobarem solucions als problemes de l'educació. Ara més que mai tots hauríem d'acostar el muscle i fer una educació més cooperativa: els alumnes més avantatjats poden ajudar els seus companys, els pares hem de continuar col·laborant amb activitats esportives, culturals, festives, mediambientals i solidàries, el professorat ha de superar el seu desànim. Tots hem d'ajudar a l'ESCOLA !!! Finalment, mereix ser ressaltat l'inestimable esforç de tots els papàs i mamàs que heu dedicat part del vostre temps lliure a afegir vida a la nostra volguda escola amb la vostra participació en les comissions, reunions del consell escolar i assemblees de l'associació de mares i pares. Feliç estiu famílies !!!

Rafa Cano President de l’AMPA


GEGANTS I CABETS

Hola a tots i totes! Grans i menuts, pares i fills, cuineres, educadores, professorat, directora ... Som nosaltres, els gegants del col·legi Bonavista.... Des de que som ací, estem feliços perquè cada dia vos veiem entrar i eixir, vos veiem jugar i compartir. Volem agrair-vos que esteu ací, perquè sou vosaltres els que ens doneu vida i els que mereixeu el mèrit i valor que té el mantindre aquesta cultura de balls populars a l’escola.

Heu de saber que sempre ens fa falta la vostra ajuda, tant per eixir a desfilar com per a participar en els balls. Nosaltres ens deixem vore i també portar per tots. Estem contents d’haver participat a la Trobada i d’haver fet un bonic taller. Com que ballar i escoltar música és divertit i és festa, ajuda’ns a que cada dia siga millor. Apunta’t ..... i a ballar tot el món!!


NOW, IT'S TIME OF …. FRUIT AND VEGETABLES

Dintre de la programació del departament de llengües estrangeres, el darrer curs escolar encetarem una nova tasca anomenada “The Word of the Week”.

Aquest projecte, com ja sabeu va dirigit a tota la comunitat educativa i ha resultat tan divertit i a la vegada didàctic que hem decidit aquest curs portar-lo endavant amb la col.laboració i coordinació amb l'equip de menjador.

L´objectiu principal era que els alumnes des

d'infantil fins a 6é participaren en el mateix projecte i tot l'equip educatiu treballarem l'aprenentatge de les fruites i verdures de la temporada.

A partir del programa: “ARA ÉS TEMPS DE... LES FRUITES I VERDURES DE TEMPRORADA”, hem agrupat per mesos les diferents fruites I verdures de les que tenim oportunitat de gaudir i saborejar, ja que al mateix temps

estàn incloses en el menjar de la

setmana. Tot açò coordinat amb el servei de menjador.

Al mateix temps que estem aprenent hàbits per

ENGLISH

VALENCIÀ

CASTELLÀ

STRAWBERRIES

MADUIXES

FRESAS

a una alimentació sana I variada amb productes de la

CHERRIES

CIRERES

CEREZA

nostra terra, comparem la nostra llengua amb la llengua

MEDLARS

NESPRES

NÍSPEROS

ENGLISH

VALENCIÀ

CASTELLÀ

ASPARAGUS

ESPÀRRECS

ESPÀRRAGOS

Aquest és un exemple de les fruites I verdures

TENDER ONION

CEBA TENDRA

CEBOLLA TIERNA

que estem treballant al llarg del mes de maig, entre

CAULIFLOWER

FLORICOL

COLIFLOR

SPINACH

ESPINACS

ESPINACAS

TENDER GARLIC

ALLS TENDRES

AJOS TIERNOS

estrangera, en les que podem definir la paraula de la setmana.

altres:


ESCOLTEM ALS ESPECIALISTES

JOCS POPULARS I DE PASQUA Com tots els anys a l'acabament del segon trimestre i coincidint amb les vacances de Pasqua, s'organitzaren activitats lúdiques i jocs populars i de pasqua des de l'àrea d'Educació Física, abastant tots els nivells des d'infantil fins a cinqué de primària.

Enguany amb la particularitat que per primera vegada es realitzaren al pati del centre. On es distribuïren els xiquets

i

xiquetes

pels

diferents

espais

on

es

desenvoluparen els jocs consistents en: •El joc del paracaigudes •El joc del cementeri. •El joc de la pilota “sentada”. • L'aranya. •El mocador.

Els alumnes anaren rotant i passant per cadascun dels espais dels diferents jocs gaudint durant 20 minuts en cadascun d'ells, per a posteriorment passar pels tallers organitzats per la comissió de festes i amb la col·laboració dels alumnes de cinqué de primària.

Cal dir que l'activitat en conjunt va ser un èxit

i els

alumnes quedaren molt contents i ho passaren d'allò més bé.

Els mestres d'EF


Una bona opció per desenvolupar el gust i plaer per la lectura, es llegir o escoltar un conte musical. Una bona manera de despertar l’amor per la música i per la

literatura. Estimula el llenguatge i la

imaginació. El

conte és una de les bases del desenvolupament intel·lectual dels xiquets i xiquetes, fa treballar la seua memòria i les ganes per expressar-se, amplia la seua sensibilitat i un muntó de beneficis més . A més a més acompanyat tot el treball amb bona música, el fa més lúdic. Els dibuixos animat i pel·lícules infantils utilitzen la música clàssica per fer-les més atractives, es a dir, estem envoltats de música, ens movem i formem integralment amb la música. Us anime a llegir amb els vostre fills i filles

i

que

transmitiu així el gust per la música. Doncs ací us deixe unes quantes recomanacions musicals per a que

intenteu dedicar una estona al plaer de la lectura i escolta musical. “LA MOTA DE POLVO” ÉS UNA COL·LECCIÓ DE CONTES MUSICALS ENTRE ELS QUE DESTAQUE:

•Piccolo, Saxo y compañia. •El sastrecillo valiente. •Pere i el llop. •Sherezade. •La mota de polvo. •El toro Fernando e Insectos infectos. •El sol borracho. •Las baquetas de Javier. •La historia de Felipe. Historias para no dormir.

•Historia de Babar el elefantito. •El pájaro de fuego. •Peer Gynt. •Juego de niños.

•El carnaval de los animales. •La boutique fantasque. •La leyenda de Santa María de la Pena Negra. •Mi madre la oca. •Pulcinella. •Los niños de la Isla del Norte. •Pasen señores pasen.

ESCOLTEM ALS ESPECIALISTES

CONTES MUSICALS!!!


ESCOLTEM ALS ESPECIALISTES

UN “FERRARI” EN MANS D’UN/A XIQUET/A Maria Jesús Herrero (Psicòloga del Gabinet Psicopedagògic Municipal d’Ontinyent)

Aquestes són les principals errades que, amb més freqüència, debiliten i disminueixen l’autoritat dels pares: (amb la conseqüent pèrdua d’horitzons adequats i d’una educació coherent per als fill i filles)

•La

permissivitat.

És

impossible

educar

sense

intervindre. El xiquet, quan naix, no té consciència del

que és bo ni del que és dolent. No sap si es pot ratllar a les parets o no. Els adults som els que hem de dir-li el que està bé o el que està malament. Deixar que es

•L’autoritarisme. És l’altre extrem del mateix pal que la permissivitat. És intentar que el xiquet/a faça tot el que el

pare

vol

L’autoritarisme

anul·lant-li sols

la

persegueix

seua

personalitat.

l’obediència

per

l’obediència.

pose plantat damunt del sofà perquè és xicotet, per por a frustrar-lo o per comoditat, és el principi d’una mala educació. Un fill que fa “coses dolentes” i que son pare no el corregeix, pensa que és perquè son pare no l’estima ni el valora. Els xiquets necessiten referents i límits per a créixer segurs i feliços. •Cedir després de dir “no”. Una vegada que vostè s’ha decidit a actuar, la primera regla d’or a respectar és la del “no”. El “no” és innegociable. Mai es pot

negociar el “no”, i perdone que insistisca, però és la errada més freqüent i que més mal fa als xiquets. Quan vostè vaja a dir “no” al seu fill, pense-ho bé, perquè ja no hi ha marxa arrere. Si vostè li ha dit al seu fill que hui no vorà la televisió, perquè ahir va estar més temps del que calia i no va fer els deures, el seu fill no pot vore la televisió encara que li demane agenollat i per favor una oportunitat i li assegure que mai més ho tornarà a fer, amb cara suplicant, plena de pena. Hi ha xiquets entrenats en aquesta paròdia que podrien ensenyar molt a

les

estrelles

del

cine

i

del

teatre.

En canvi, el sí, sí es pot negociar. Si vostè pensa que el xiquet pot vore la televisió eixa vesprada, negocie

amb ell quin programa i durant quant de temps.

Tots i totes en som sabedors, de la importància de les

noves tecnologies als temps actuals. Cada vegada més la nostra llar es veu inundada d’aparells diversos dels que ara en tenim una necessitat que no teníem abans. Quantes persones coneixem sense mòbil, ordinador

amb internet,… o rentadora, assecadora, televisió…? Sí, encara n’hi ha algunes però podem dir que són una “espècie en extinció”


ESCOLTEM ALS ESPECIALISTES

És clar que als nostres fills intentem donar-los tot el que

pensem que és bo o que és millor per a ells. I així trobem pares que, amb aquest afany, col·loquen un televisor a dins de l’habitació dels fills, o un ordinador amb connexió a internet també dins de l’habitació o,

simplement, els compren amb 8 anys (aprofitant algun esdeveniment religiós) un mòbil d’última generació (Android) on poden també connectar-se a internet Les noves tecnologies estan ací per fer-nos la vida més Que va primer: la gallina o l’ou? Què és primer: l’objecte

fàcil. Tenen coses molt positives, per tant. El que hem

o la necessitat que tenim d’ell? Posseir objectes està

d’aprendre és a vore la part negativa, els perills que

relacionat amb la classe social o amb l’intent d’estar a

comporten. El perill que suposa comprar-li un Ferrari a

les més altes. Indica que s’està amb una bona situació

un xiquet que encara no té el carnet de conduir. De

econòmica i es suposa també personal i social per tant.

comprar-li un mòbil quan no en té necessitat i més, de

Coses totes menys certes. Els xiquets i les xiquetes es

comprar-li’l amb més possibilitats de les que són

miren si tenen aquest objecte (mòbil, sabatilles d’eixa

desitjables per a la seua edat. Però ells s’ensenyen molt

marca,...)

prompte. Els que necessitem un poc més de temps i

i

presumeixen

de

tindre-lo

perquè,

lamentablement, pensen que així seran més feliços,

d’informació som nosaltres.

més guapos, més rics... No fa molt, a una classe de l’Escola de Pares i Mares Nosaltres diem: “és que com tots ho tenen, ¿com no

d’Ontinyent, es vam sorprendre perquè hi ha certes

vaig a fer l’esforç perquè el meu ho tinga també i siga

zones al poble on, sobretot els dissabtes, es troben

com tots?”. I, així, la nostra actuació com a pares i

plenes de xiquets i xiquetes amb mòbils a les mans. Els

mares ens la marca el fals aparentar del grup. Farem al

pares els compren els aparells sense accés a internet

nostre fill una persona amb

poca capacitat de

però ells i elles (recordem s’ensenyen prompte) saben

solucionar els seus problemes, poc capaç de tolerar la

què cal fer per a accedir a internet. I qui busca, troba o

frustració i serà més difícil que tinga la seua pròpia

troba, sense voler, informació, fotos, vídeos,... de coses

manera d’adaptar-se a les situacions sent ell mateix. Si

que no esperava. Per exemple, materials pornogràfics

la seua família pensa, raona, busca i dialoga, el fill o la

que no són exemple de cap relació real entre les

filla també ho farà.

persones..

Cal saber totes les implicacions reals dels aparells que regalem o tenim a casa i que afecten els nostres

fills i filles. Nosaltres hem de saber com protegir-los per tal que, de veres, les noves tecnologies siguen educatives i no destructives. I, clar, continuem posant-los límits.


ESCOLTEM ALS ESPECIALISTES

ESTIMULACIÓ DELLLENGUATGE I RECURSOS WEB Les noves tecnologies ofereixen un món de possibilitats i recursos, tant per a professionals com per a famílies, a

l’hora d’estimular i treballar el desenvolupament de la parla i el llenguatge en els xiquets. Evidentment no són l’únic recurs ni es

pretén

substituir l’estimulació

tradicional tan valuosa i necessària. Els xiquets aprenen

a comunicar-se sobretot interactuant amb els iguals, jugant i en les aules en general. Recentment férem un taller per a mares i pares d’infantil amb l’objectiu de definir les bases fonamentals per al desenvolupament comunicatiu

de

l’alumnat.

Hem

mostrat

models

d’autoavaluació, registres, activitats i estratègies per a millorar aquest creixement. En Internet disposem de molts

recursos

gratuïts,

lúdics

i

potents

per

a

complementar l’estimulació i investigar, en funció de la motivació i necessitats de cada família. A continuació oferim alguns d’aquestos recursos i direccions. No tots

FONÈTICA: fa referència al so i a l’articulació de les paraules. Per a treballar la fonètica és important que els nens discriminen els sons de la llengua, que vocalitzen, que presencien un model adequat en els adults i que

desenvolupen la consciència dels fonemes, es a dir, com es pronuncia cada lletra i com s’integra cadascun dels fonemes en la paraula. LÈXIC: fa referència al vocabulari, tant comprensiu com expressiu, als conceptes i als continguts. És fonamental que els nens augmenten el vocabulari i que entenguin el seu ús. Hem d’aprofitar els camps semàntics de l’entorn (casa, escola, família, barri...) per anar experimentant amb el nom de les coses.

serveixen per a tot ni tots funcionen igual, cal ser crítics i

SINTAXI: les paraules s’uneixen per formar frases. Els nens

selectius per a triar aquells que més ens interessen. Hi

d’infantil han d’anar construint frases senzilles estant

ha activitats en diverses llengües i cal que adaptem les

conscients de l’estructura gramatical (Subjecte + verb +

activitats com ja hem dit. Finalment afegim conceptes referents al llenguatge i una selecció de recursos amb la paraula clau per fer recerca en Internet.

complements). Les accions en forma de vinyetes, dibuixos,

fotos, etc... més l’observació de les coses que fem en el dia a dia, ens poden servir per a provocar en els nens la producció d’aquestes frases. PRAGMÀTICA: ens referim a l’ús que fem del llenguatge. L’articulació, el vocabulari i la frase són els instruments que ens permeten, entre altres, construir petites narracions, converses, descripcions i mostrar de forma oral els nostres sentiments i experiències. Els nens han d’aprendre a escoltar i a parlar de forma coherent, seguint converses,

narrant contes, fent descripcions de l’entorn i expressant mitjançant la parla tot el seu llenguatge interior. Hem d’aprofitar igualment l’entorn natural per a provocar situacions i jocs per a fer ús del llenguatge.


RECURSOS GENERALS TAULA DE RECURSOS ORDENATS http://www.juntadeandalucia.es/averroes/eltejar/recursos/ficheros/todosrecursosTIPO.php AULA PT INFANTIL http://www.aulapt.org/infantil-2/infantil/ CLIC http://clic.xtec.cat/ “EDUCAMADRID LENGUAJE” http://www.educa.madrid.org/portal/c/portal/layout?p_l_id=120.24 PEQUETIC http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2009/pequetic/index.html INFORMES 18 CNICE http://ares.cnice.mec.es/informes/18/contenidos/indice.htm CREENA http://centros.educacion.navarra.es/creena/003Documentacion/descargar.html

FONÈTICA O ARTICULACIÓ FONÈTICA UIOWA http://www.uiowa.edu/~acadtech/phonetics/# “SONIDOS” MEM2001 http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2001/sonidos/index.html PEKESAPIENS “LOTO FONÉTICO” http://www.pekesapiens.com/loto-fontico.html DESCÀRREGA “LOTO FONÉTICO” http://disfasiaenzaragoza.com/pictogramas/ficheros/pictogramas%20color.pdf UDICOM http://www.educarm.es/udicom/indexb.htm

LÈXIC I SEMÀNTICA VOCABULARI ACCIONS PEKESAPIENS http://www.pekesapiens.com/vocabulario-acciones.html VOCABULARI VERTAAL http://www.ver-taal.com/ VOCABULARI BÀSIC AULA PT http://www.aulapt.org/primaria/llengua-v/ RACO DE LES PARAULES http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com/ LEOLOQUEVEO http://www.leoloqueveo.org/leoloque.htm

SINTAXIS LOTO DE ACCIONES http://rasmiaestimulacion.blogspot.com/2009/02/loto-de-acciones-diferente-con-bonitas.html SINTAXI GALEON http://desarrollandolalyc.galeon.com/productos2067174.html

PRAGMÀTICA LÀMINES PRAGMÀTICA PEKESAPIENS http://www.pekesapiens.com/lminas-expresin-oral-pragmtica.html MATERIAL DIDÀCTIC EDU GVA http://www.edu.gva.es/polin/es/publi_material.html

JOCS JUEDULAND http://roble.pntic.mec.es/arum0010/ SEHACESABER http://www.sehacesaber.org/chavales/chavales06Juegos?edad=1

DOCUMENTACIÓ http://www.xtec.cat/sep/documents/us_llenguat_escola.pdf http://www.xtec.cat/crp-santceloni/llenguatge-oral/ http://orientacionandujar.files.wordpress.com/2010/05/estimulacion-del-leguaje-oral-en-infantil-mila-serrano.pdf

ESCOLTEM ALS ESPECIALISTES

...ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE I RECURSOS WEB...


ESCOLTEM ALS ESPECIALISTES

DESENROTLLAMENT INSTRUMENTAL I NOVES TECNOLOGIES Des de l'aula de pedagogia terapèutica donem atenció

específica

a

l'alumnat

que

necessita

suports

o

recolzament per a aconseguir un ritme d'aprenentatge més òptim. Les necessitats de l'alumnat són diverses i diferents en cada cas, no obstant això la majoria dels

alumnes de l'aula necessiten reforç en les àrees instrumentals, lectura, escriptura, càlcul i raonament lògic, tant verbal com matemàtic.

El treball és

majoritàriament en grup i centrat en activitats i exercicis

Les ferramentes que utilitzem habitualment són:

acords al currículum del seu nivell i adaptat segons cada

•Activitats de l'entorn JClic que ens permeten

cas. Els recursos materials que utilitzem són els propis

treballar les diverses àrees del currículum i en les

quaderns i llibres de l'alumnat, fitxes d'elaboració pròpia

tres llengües curriculars.

i quaderns específics de reforç en cada àrea.

http://clic.xtec.cat/es/jclic/

Dins d'esta organització del treball, durant el curs, hem

•Pàgines de recursos Web per al desenrotllament

implantat noves ferramentes digitals i quaderns virtuals que ajuden i faciliten el desenrotllament de cada

de les matemàtiques i de la lectura com són: http://recursostic.educacion.es/primaria/cifras/web/

alumne. Els alumnes practiquen en l'ordinador de l'aula de forma rotativa i això els motiva de cara a l'esforç, a

més, l'estructura i versatilitat dels recursos donen

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/ ~cepco3/fondolector/

qualitat a la intervenció i observem que els avanços i

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/005eficas/

millores són més significatives.

(en català) Aquestes pàgines ens serveixen de complement i motivació per als aprenentatges.

•Entorns virtuals d'aprenentatge: cognitiva, per a lectura

i

escriptura

en

llengua

castellana

http://www.entornosdeaprendizaje.es/ceipbonavista Concretament, esta ferramenta aconsegueix que els alumnes inicien o milloren el procés lector al treballar amb una metodologia sistemàtica que gestiona molt bé els errors i que s'adapta al ritme En general, podem dir que l'ús de les noves

de cada alumne, a més tenen accés les 24 hores

tecnologies possibilita un aprenentatge més

del dia a través de la xarxa i tant tutors com

divertit sense deixar de ser exigent i adaptat

famílies poden fer un seguiment detallat dels

al disseny curricular.

avanços de cada alumne i a l'instant.


ROMANÇOS VALENCIANS II Hi han romanços de moltes temàtiques diverses: tradicionals, religiosos, relacionats amb la vida corrent, humorístics o de festa. Això sí, tots presenten una varietat mètrica pròpia, que no es correspon amb la mètrica dels romanços castellans. És un fenòmen encara viu dins la cultura popular valenciana.


ROMANÇOS VALENCIANS II


XICALLA_2012  

Revista Escolar del Ceip Bonavista d'Ontinyent

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you