Issuu on Google+

26

|

EL PUNT AVUI DIUMENGE, 13 D’OCTUBRE DEL 2013

Els Mossos que protegien Montserrat durant la guerra

Societat

La filla d’un dels protagonistes explica com evacuaven monjos d’incògnit evitant els controls dels milicians

Somnis trencats DOCUMENTAL La duresa de la immigració clandestina és narrada des de Vic pels que n’han estat protagonistes PERDUTS N’hi ha molts que ni arriben aquí ni tornen allà, que ningú sap on són Carme Vinyoles VIC

“Fa molt fred a la plaça, fa molt fred, aquí no hi toca el sol...”, diu l’Ajo, i de la boca li surt baf mentre va convidant la càmera que el segueixi des del campus de Miramarges cap a l’estació de Renfe i, més endavant, cap als carrers, mercats, ponts i places de la ciutat de Vic que formen l’escenografia bàsica de Somnis trencats, un colpidor documental sobre l’epopeia de la immigració clandestina, explicada en primera persona i a cara descoberta pels que n’han estat protagonistes i voldrien estalviar patiments a molts altres que es continuen jugant la vida per un paradís inexistent. Sí, fa molt fred en mans de màfies sense escrúpols que s’aprofiten de la pobresa, de lleis d’estrangeria que aixequen barreres físiques i burocràtiques contra el dret a la lliure circulació, i gela també al costat d’aquells que no saben o no volen veure un ésser humà en la pell del que ha vingut a la recerca, com tothom, d’una existència digna. Ajo Loba Dieme, nascut a Ziguinchor (Senegal), amb estudis de dret i casat amb una catalana, ha trobat la metàfora perfecta per situar l’espectador en la crua realitat, transmesa en el film pels seus compatriotes Oumar, Hassan, Falou, Malang, Mammadou, Souleymane i Moussa, tots ells, si més no, supervivents d’un

viatge que en els darrers anys està omplint deserts i aigües de cadàvers anònims, de gent que no arriba a la destinació ni torna a casa, i ningú no sap ni sabrà mai on i en quines circumstàncies s’ha perdut per sempre més: a les 8.000 persones ofegades davant de Lampedusa en les últimes dues dècades, hi podríem afegir les 20.000 que, segons dades del VII Congrés Sobre Migracions Internacionals (Bilbao, 2012), han mort a les costes d’An—————————————————————————————————

30.000 persones han perdut la vida per haver entrat a Europa —————————————————————————————————

dalusia i les Canàries des que el 1988 es va produir el primer naufragi documentat d’una embarcació davant de Tarifa. I segur que quedaríem curts. Quotidianes lampeduses d’homes, dones i nens davant la indiferència i el cinisme –funerals d’estat per als morts i 5.000 euros de multa per als vius?– d’unes autoritats europees obligades ara a sortir a la foto i potser a obrir un debat seriós, valent i lliure de populismes xenòfobs que assumeixi, entre altres qüestions, la prioritat d’intentar posar fi a la sagnia. Somnis trencats pot contribuir amb l’autenticitat i la força dels seus testimonis a plantejar aquest debat, a compren-

Ajo Loba i Ricard Rodríguez entrevisten Oumar en una casa de pagès de Malla ■ MONTSE BOSCH

Les frases ———————————————————————————————————————————————————————————————————————

“Es van acabar els diners, menjàvem de les escombraries”

“Quan van veure que no reculàvem, ens van disparar al cos”

dre els factors d’expulsió de generacions de joves de la seva terra, els riscos amb què s’enfronten durant el trajecte i la rebuda

que, generalment, se’ls dispensa quan aconsegueixen trepitjar un país que per a ells no deixa de ser ric. Val a dir que el títol

no enganya. Que la legítima esperança d’una vida millor es torna sovint desesperació en vista de les escasses possibilitats de regularització administrativa i de trobar feina pensant en les necessitats de la família, que mai no deixen enrere. Amb guió de Montse Bosch, Martí Coromina i Fabiola Mora, és una iniciativa del Consell Local de Cooperació de Vic, que ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona i

de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i que es proposa un doble objectiu de sensibilització: per una banda, la població catalana sobre la creixent magnitud d’aquest drama humà, i per l’altra, la població senegalesa, perquè no s’escolti cants de sirena i pugui orientar les seves expectatives immigratòries amb coneixement de causa. A la vegada, en el documental es fa referència a les potencialitats de


| Societat | 27

EL PUNT AVUI DIUMENGE, 13 D’OCTUBRE DEL 2013

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Calendari de projeccions a Catalunya i el Senegal ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Somnis trencats està seguint amb prou competència el seu recorregut de sensibilització de la societat catalana i senegalesa respecte al pa que s’hi juga amb la immigració clandestina. El documental es passarà a la Bisbal d’Empordà (divendres 18 d’octubre, a les nou del vespre al Mundial), a les Franqueses del Vallès (dijous 21 de novembre, a

les set del vespre, al centre cultural Bellavista) i en dates pendents de concreció a Salt, Molins de Rei i Olot. D’altra banda, el regidor vigatà d’Economia, Serveis i Urbanisme, Antoni Serrat i Callís, en farà la presentació a Dakar el dimarts 15 d’octubre, als locals de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament (Ae-

cid) i dilluns 21 d’octubre al complex esportiu Aubert de Ziguinchor, en col·laboració amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Anteriorment, l’obra s’ha pogut veure a l’espai ETC de Vic, en el Festival de Cinema Solidari de Navarcles, en el Festival de Cinema de Girona i al cine Club Vuitimig de Cassà de la Selva.

negalesos residents a Vic haurien, certament, d’escalfar els cors més glaçats, per continuar amb el simbolisme d’Ajo Loba, que ha participat en les entrevistes i ha actuat com a fil conductor d’una història que ens parla de gana: “Menjàvem de les escombraries o mendicàvem.” D’enganys i abusos a peu de frontera. De piragües sota mínims: “Ens vam quedar sense —————————————————————————————————

Cal un debat valent i lliure de populismes xenòfobs —————————————————————————————————

Les frases ——————————————————————————————————————————————————————————————————————

“Vaig pagar per un contracte fals i ho vaig perdre tot”

“No he vingut aquí per ser ajudat, sinó per treballar”

projectes que aporten recursos amb un gran esforç de planificació per proporcionar oportunitats en els països d’origen

i avançar en el seu desenvolupament (vegeu crònica a part). Les experiències i les reflexions d’aquests se-

aigua i n’hi ha que van morir.” De tanques altíssimes preparades per ferir. De trets d’exèrcits que fan blanc: “Quan van veure que no reculàvem, ens van disparar al cos.” De papers que no arriben i voltors que se n’aprofiten: “Vaig pagar una pasta per un contracte, però era fals; ho vaig perdre tot.” D’enyorança de la família, a qui s’amaga tota penalitat: “Em fa vergonya tornar amb les mans buides.” De mirades hostils. De somnis esmicolats en mil bocins: “No vaig venir aquí per ser ajudat, sinó per treballar.” També és la història d’aquells que, amb tanta generositat com coratge, accepten explicar-la davant de la càmera confiant que, potser així, s’evitarà que es continuï repetint impunement. ■

LA CRÒNICA Ajo Loba Dieme / Montse Bosch / Fabiola Mora

Consell local de cooperació de Vic

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Un jove passeja per Vic, en una escena captada del documental ■ EL PUNT AVUI

Vint anys de cooperació

D

es de fa gairebé vint anys, Vic destina, de forma continuada, una partida pressupostària a projectes de cooperació en el desenvolupament. Inicialment, aquesta cooperació es va fer amb Somoto, Nicaragua, focalitzant el suport en una mateixa àrea geogràfica per poder-ne comprovar l’impacte socioeconòmic i la seva sostenibilitat. A partir del 2000, Vic experimenta un creixement progressiu però espectacular de població immigrant, procedent principalment de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, atreta pels sectors de producció primari, l’industrial i el de la construcció. Actualment, la ciutat té una població de 41.275 habitants, dels quals més de 10.000 són persones vingudes d’arreu del món. Aquesta realitat demogràfica sumada a la crisi econòmica dels últims anys ha obligat a adaptar projectes, programes i polítiques al nou context social i econòmic. Amb l’objectiu d’aconseguir la plena participació de les persones immigrants en la ciutat, l’any 2011, des de la unitat de cooperació de l’Ajuntament de Vic, i de manera transversal, es va iniciar un projecte de codesenvolupament focalitzat en la població nouvinguda procedent del Senegal, per tal de fomentar i visibilitzar la seva participació en la ciutat. Es va escollir aquest col·lectiu perquè un 30% de les entitats del consell treballaven al Senegal, perquè hi ha tres entitats de senegalesos en el mateix consell i perquè l’ACCD i el Fons Català van definir un marc de treball de país prioritari per al Senegal. Així doncs, en un context com el de Vic, té molt sentit que les polítiques de cooperació tinguin una perspectiva de codesenvolupament, amb estratègies d’implicació i participació, ja que tenen en compte la realitat de la ciutat i fomenten la participació ciutadana millorant i enfortint de manera considerable la cohesió social i

vinculant els mateixos immigrants en el desenvolupament socioeconòmic del seu país d’origen, ja que ells són qui en coneixen les necessitats i potencialitats. El col·lectiu senegalès va veure, en aquest marc, la necessitat de sensibilitzar a l’entorn dels perills de la immigració clandestina, per evitar que altres persones passessin per la mateixa situació traumàtica que havien patit en pròpia pell. El documental Somnis trencats n’esdevé el testimoni. Tots els projectes de cooperació en el desenvolupament que s’impulsen s’emmarquen en prioritats com ara l’educació, la sanitat i el desenvolupament socioeconòmic. Després de la construcció d’una escola de primària a la comunitat rural de ——————————————————————————————————————————————————

Les prioritats són l’educació, la sanitat i el desenvolupament socioeconòmic integral i sostenible ——————————————————————————————————————————————————

Diatock, el 2011, s’ha donat continuïtat al projecte a través de la creació d’activitats que aportin beneficis econòmics a la comunitat educativa i assegurin així un desenvolupament socioeconòmic més integral i sostenible, que de moment s’ha materialitzat en la creació d’una horta de conreu comunitària, el 2012, i la implantació d’una granja de pollastres, en una segona fase, per aquest 2013, projectes tots ells vinculats a les dones de la comunitat educativa de Diatock. L’inici d’aquesta segona fase del projecte al Senegal, aquest mes d’octubre, coincidirà amb la presentació del documental a Dakar i Ziguinchor, complementant així aquest doble treball que es fa des del país d’acollida i del país d’origen d’aquests senegalesos residents a Vic.


Dignitat somnis trencats