Issuu on Google+

TREBALL COL·LECTIUS: DONES MALTRACTADES

PART TEÒRICA

Anna Nadal Xènia Puig Estel Sampera 1r ISO


1.

Dades identificatives del servei TIPOLOGIA DEL SERVEI Casa de la jove comença com a residencia d’acció sòcio-educativa per a emergències socials. Atent a joves, dones embarassades, amb fills o sense a partir dels 16 anys i famílies de diferents edats i procedència, que es troben en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social, com per exemple víctimes de la violència masclista, manca d’habitatge, precarietat econòmica i immigrants sense recursos. Proporciona atenció psicoeducativa, allotjament i manutenció les 24 hores del dia els 265 dies l’any. UBICACIÓ GEOGRÀFICA I PERSONA DE CONTACTE Casa de la jove està ubicada a Llinars del Vallès, i la persona amb la que vàrem contactar es la Irene. TIPUS DE FINANÇAMENT IENTITATS I/O ORGANISMES QUE LA FINANCIEN Casa de la jove conta amb el suport de la generalitat de Catalunya, de l’ajuntament de Barcelona, el ministerio de trabajo e inmigración, i de diferents obres socials d’entitats bancaries i fundacions. També rep abonaments de quotes o donatius. COORDINACIÓ D’AQUETS SERVEIS AMB ALTRES La principal coordinació que manté casa de la jove es amb la DGAIA i la EAIA. Tenen reunions anualment per a coordinar totes les activitats que es duen a terme i es funcionament de la casa. També per via telefònica estan coordinats les 24 hores al dia per problemes que poden anar sorgint durant la setmana.


2-

Activitat o funció que desenvolupa en servei i/o unitat de convivència:

CARACTERÍSTIQUE QUE DEFINEIXEN EL SERVEI I BREU HISTÒRIA DEL SEU ORÍGEN: La Casa de la Jove, és una casa d'acolliment per a noies a partir dels 16 anys que pateixin una situació de risc. El naixement de l’Associació “in via” a Barcelona es determina per l’ACISJF-in via Internacional, creada a Suïssa l’any 1897 amb la finalitat de donar resposta a les necessitats específiques amb les que es trobaven les dones joves en situació de desarrelament social. Amb el temps aquesta Associació s’estén a nivell internacional, constituint una xarxa d’acollida i d’ajuda estesa a diversos països, entre ells Espanya (1906), on es constitueixen associacions en diferents ciutats agrupades en una Federació nacional. En 1953 s’inicia la activitat de la Associació a Barcelona sota el nom ACISJF, obtenint al llarg d’aquesta llarga trajectòria, forces reconeixements a la nostra tasca (reconeixement com entitat pública l’any 1998 i Placa President Macià el 1994 entre d’altres) fins que els 17 de desembre de 2009 s’aproven els nous estatuts de l’Entitat, que actualitzen la Missió per adaptar-los a la creixent professionalització de l’activitat. També s’adopta in via com a nom, per el qual es coneixerà la nostra Associació a Barcelona. CARACTERÍSTIQUE DELS USUARIS: Els usuàris que resideixen a la Casa de la Jove són noies d'apartir de 16 anys que es troben en situació de risc a causa de desamparament, risc social i/o violència. En molts casos les noies o dones tenen fills, que també conviuen en la casa. En la majoria de casos, es troba una violència, de qualsevol dels tipus, sense ser aquesta la causa de l'ingrés, és a dir, en el 90% dels casos, les noies han patit algun tipus de violència. L'estada a la Casa de la Jove pot ser: d'urgència o de llarga estada, tenint com a termini oficial un any d'estada, però que no s'arriba a complir quasi mai el termini, ja que hi ha noies que resideixen a la casa de la jove des de fa tres o més anys.


TIPUS D'INTERVENCIÓ QUE ES PORTEN A TERME: -Objectius: L’objectiu general del treball psico educatiu que realitzen a la Casa de la Jove, és acollir i acompanyar a la dona i/o família que està vivint una situació de risc i potenciar la recuperació de la seva propia autonomia i emancipació. És a dir, diferenciant-ho en diferents apartats, els objectius són: 1. Cobrir les necessitats bàsiques i materials de la dona i els seus fills, en cas de tenir-los. 2. Acompanyar a la dona en l’assoliment d’una estabilitat psicoemocional que li permeti iniciar un procés de canvi. 3. Acompanyar a la dona a aconseguir l’autonomia suficient com per iniciar un camí cap a la plena emancipació.

-Activitats: Les principals activitats estan diriguides al bon funcionament de la casa i alhora, enfocades al bon funcionament d'una possible casa pròpia, en un futur. Cada dona té la seva tasca que va variant cada setmana, i ja poden ser tasques de cuina, neteja o d'anar a fer la compra, sense oblidar que individualment, tothom ha de tenir el seu espai de la habitació endresat. A la casa, també es realitzen activitats, però no són d'assistència obligatoria, ja que es busca la màxima similitud a una casa normal. Però el taller que ningú és perd és el taller de Família en Joc, un espai on mares i fills juguen plegats, mostrant-se un afecte d'uns a altres que en la majoria de casos s'ha perdut o ha estat danyat a causa de la situació viscuda. -Recursos humans: A la Casa de la Jove, compten amb 8 educadors, que treballen per torns, més la coordinadora i la directora, és a dir, un total de 10 persones que treballen allà. I per altre banda, compten amb les persones que acudeixen a fer voluntariat o bé pràctiques, tant educadors com integradors.


-Infraestructura i equipaments a destacar: La Casa de la jove compta amb la casa “d'acolliment”, on tenen un total de 24 places per a famílies en risc, i després compta amb uns pisos tutelats, situats a Barcelona, on les dones de la Casa, després d'un temps a la casa, i de l'assoliment dels objectius necessàris per a realitzar una vida autònoma, poden passar a viure en aquests pisos compartits, amb el seguiment d'un tutor. En alguns casos, després de sortir de la Casa per anar als pisos, s'ha realitzat algún retorn a la casa, ja que la persona mostrava pors o inseguretats, o no s'adaptaven bé als nous companys o a la nova forma de viure.

3-

OBSERVACIÓ I OPINIÓ PERSONAL:

Un cop portada a terme la reunió que teníem pendent amb Irene, Educadora social i Directora de la Casa de la Jove, un cop haver parlat durant més d'una hora, explicar-nos el seu servei, el tracte amb les usuàries, el tracte que els educadors tenen amb elles, des del primer moment en el que arriben a la casa, fins a passar en els moments on la dona decideix tornar amb la seva parella, per que sent una dependència total cap a ella, com actuen els educadors davant d'aquestes situacions, entre moltes altres. Irene, ens va fer un ampli ventall de les persones, dones, adolescents, famílies que estan i han estat a la casa de la jove, de quins recursos disposen i posant-nos en antecedents del que és ser educador, el grau d'implicació, la duresa dels casos que els arriben i sobretot el fet de no prejutjar a les persones per el fet de perdre una decisió o un altre, o bé per el sol fet d'actuar d'una forma o altre. Un cop acabada la reunió ens dirigíem cap a la casa, on per casualitat es trobaven amb dues de les adolescents fumant un cigarro, a una de les escales del pati, elles una d'elles ens va explicar la seva situació, com va arribar a la casa i quina era la situació amb la que estava actualment, la seva vida havia millorat, estava estudiant , era molt conscient d'on estava i que els límits li feien més que be. Vam tenir la oportunitat de conèixer a altres de les usuàries de la casa, vam conèixer l'habitació de les adolescents, una casa gran amb tres plantes , on hi vivien noies, una senegalesa amb el seu fill, una noia de 16 anys amb el seu nadó entre d'altres més.


Vam conèixer a Nagore, una de les educadores de la casa, ens va parlar de la seva antiga feina, treballava amb meines, una altre cosa que havíem aprés, vam mantenir conversa llarga estona amb Irene i ella, durant una llarga estona, fins que va arribar l'hora de dinar, ens havien fet dinar per nosaltres tres, vam quedar al·lucinades .... Opinió personal, super positiva, vam sortir encantades, van ser aproximadament 3 hores de visita, converses i histories de diferents usuàries que ens deixaven cada cop més encantades, les tres vam decidir que tornaríem.

Aquesta és la màxima observació i opinió personal que us podem oferir, l'explicació de viva veu la nostre experiència, que inicialment ho veiem molt negre per el tipus de col·lectiu que havíem escollit, però, com bé es diu, “quien la sigue la consigue”, i nosaltres ho hem aconseguit ....

Així que després de la llarga xerrada, amb l’oferiment per part de la directora, la Irene, de poder fer el voluntariat amb elles, elaborar els nostres projectes i portar-los a terme amb les usuàries de la casa, oferir-nos la possibilita de fer les practiques …. una injecció d’emoció, ganes de treballar i ajudar-les més que mai, una experiència difícil d’oblidar.


jufhgarudskjlbgf