Issuu on Google+

#148 18 D’ABRIL Primavera 2008 2 euros www.lavanc.com

CONVIVÈNCIA! EL DISTRICTE MANTÉ EL SEU TEIXIT SOCIAL

INTERNACIONAL

L’ombra del feixisme amenaça el barri d’Orriols

“El govern txec vol il·legalitzar el comunisme”

Pintades de caràcter nazi i pallisses a immigrants en Internet disparen l’alerta. L’Associació veïnal acusa l’Ajuntament de València i la Generalitat de voler convertir el barri en un ghetto pàg. 18-19

Milan Krajcà, membre de la il·legalitzada Unió del Jovent Comunista de la República Txeca ens parla de l’onada anticomunista al seu país pàg. 06-07

ESTAT

Batalla per canviar el nomenclàtor franquista Alguns ajuntaments governats per la dreta mostren la seua reticència a complir la Llei de la Memòria Història i retirar la simbologia franquista dels seus carrers pàg. 09

+ Notícies Manifestació a València per la república pàg. 17

Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó

XAVIER MARTÍNEZ

Burjassot va viure el passat dissabte 12 d'abril una jornada convocada per Maulets de record i protesta pel trist aniversari de l'assassinat feixista del jove Guillem Agulló, ara fa 15 anys. pàg. 20

Escola Valenciana presenta les Trobades 2008 pàg. 11

EN IMATGES

Sobiranisme gràfic planes centrals


02

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

FRANZ KAFKA

“Els punts de vista de l’art i la vida són distints inclús en el mateix artísta”

La Generalitat apreta i ofega

A

hores d’ara, la Generalitat Valenciana li deu a la Universitat de València més de 134 milions d'euros de l'exercici de 2007. La situació de la nostra universitat és terminal. No es paga als proveïdors, les nomines es paguen amb crèdits bancaris i mentre els rectors denuncien el cas a la premsa, el portaveu del Consell manifesta que les nostres universitats públiques estan ofegades en diners i no per la seua falta. Clar per molt gran que siga la mentida, repetida mil vegades en l'òrgan d'expressió del PP valencià, Canal 9, al final convencen als valencians d'aquesta mentida. Segons ha pogut contrastar L’Avanç Informació, són moltes les empreses que normalment proveïxen a la Universitat i que des de fa més de 6 mesos que no reben el pagament dels seus serveis. Això si. La VIU (universitat virtual patrocinada pel consell) si que està ofegada de diners. La catòlica i el Sant Pau CEU, també. Tampoc tenen problemes econòmics en la Politècnica de València. És a dir que no és un problema de falta de diners sinó d'orientació política de les nostres més elevades institucions d'ensenyament. Mentre la VIU es munta amb personal de confiança del Consell, les universitats de l'Església són afins al PP i la politècnica a arribat a donar fins i tot un conseller (Justo Nieto) al govern de Camps, la nostra universitat pública s'ha encabotat a mantenir la, ja famosa, autonomia universitària. Cosa que impedeix al Consell fer i desfer en la nostra institució. I és que al País Valencià, el sectarisme afecta a tots, i clar la dreta no anava a ser menys. Es destruïx allò que no es controla i s'afavoreix al que participa del bessamans. Per al nostre govern, que sol confondre els nostres interessos amb els del seu partit a Madrid, qualsevol bretxa oberta contra rojos i separatistes va bé. Ja siga la violència de l’ultradreta, encoratjada des del Consell i que mai ha condemnat, ja siga posar traves a lleis estatals com la de dependència simplement per a desgastar al govern central. I mentre manxecs, andalusos, catalans, etc. es beneficien de les aportacions econòmiques i de serveis que preveu aquesta llei, els valencians ens aguantem perquè és més important fer la guerra a Zapatero. El PP valencià ha aconseguit connectar amb la nostra societat amb un llenguatge populista i maximalista de grans esdeveniments i grandiloqüents discursos en Canal 9, mentre el nostre país se situa en els primers llocs de marginalitat, de fracàs escolar, problemes sanitaris, falta de llits en hospitals i falta de dotacions en les escoles públiques. Fins a ara els valencians havíem de buscar treball fora si volíem investigar, dedicar-nos al cinema, al teatre o a qualsevol tipus d'ocupació que tingués a veure amb l'art o les noves tecnologies. A partir d'ara també haurem de començar a pensar en anar-nos a estudiar i operar-nos a Conca.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. I CP 46006 València · 96 333 93 68 redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

COORDINACIO: Guillem Carreras REDACCIO: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos, David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll, Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba, David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- Dossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert, CORRECCIO: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).

EMILI OLMOS Professor i POETA

Maputxe

U

n dia assolellat i novembrenc del 2001 el profe de Socials de l'Escola Les Carolines de Picassent invità 4 indígenes maputxes en una jornada irrepetible. Aquell proletari de l'ensenyament havia preparat fins al darrer detall, estudi previ de la geografia i cultura maputxe, preguntes de l'alumnat insistent, l'horari esperava el moment, 50 alumnes de 1r i 2n de Secundària compartiren el matí maputxement mentre 3r i 4t ho feren vespertinament. Gran preocupació del mestre, tracteu de comportar-vos, no parleu, no rieu, quan de sobte el problema fou el ritme de treball tan intens que no podien seguir els maputxes verament. Després creàrem el G.A.M. -Grup Ajuda a Maputxes-. Conferències, festes i paradetes solidàries, contenidor a Territori Maputxe amb ordinadors i llibres, entrevistes a la tele, programes de ràdio, articles, milers d'euros solidaritzats, trobada de grups maputxes a Menorca. Arribà l'estiu del 2002 i Emili anà a Territori Maputxe, 600 quilòmetres al sud de Santiago de Xile, Temuko, terra de Neruda. Una ciutat com Castelló de la Plana però sense mar, horta com a València, ací cultiven la terra, allà la ciutat o el dur treball, el carro de cavalls, la camioneta que es trencà, el dispensari, l'autopista de peatge obligatòria sense alternativa de carretera, gràcies Ferrovial pel capitalisme brutal, ací cara a cara, no t'atreviries, allà és diferent, voraç multinacional d'excrements. Passen els dies. Apaga y vámonos. Manel Mayol director. 3 anys buscant la pel·li i a la fi la porten els Premis Tirant. Tot començà fa 500 anys, conquesta colonitzadora a saco d'Abialala -nom indígena amb el qual alguns pobles identificaven el territori d'Amèrica-. 64 milions genocidats a Abialala del Nord, Abialala Central i Abialala del Sud. El putrefacte rei castellà Felip IV signà al 1643 un tractat de pau amb el poble maputxe, seria el pri-

mer i darrer a tot el continent abialalenc. La frontera el riu Bio Bio. Vivien a la natura com els sioux, txeiene, seminoles o tants altres. 40.000 maputxes morts. També la captura i execució del capità castellà Pedro de Valdivia a mans maputxes. 1997 tornen les colonitzadores. L'espanyolíssima multinacional Endesa clava la mirada i les urpes al riu Bio Bio que baixa salvatge dels Andes, terra i territori ancestral o del 2000 i escaig maputxe eternal. Segons una llei xilena les terres de propietat indígena no es poden vendre. Els endesins es llancen a permutar. Terres de 800 a 1300 metres d'altitud que permuten per altres de 2000. Moltes maputxes només parlen mapudungun, algunes analfabetes -des del punt de vista occidental- enganyades, estafades, coartades, destorbades. Un cec analfabet desconeixedor del castellà que signa la permuta. Una maputxe no cega en condicions semblants. El treballador endesí li agafa un dit, l'impregna de tinta i l'estampa contra el paper. Quan l'entrevisten per criticar l'atropellament diu que a ell la policia li fa el mateix quan es trau el carnet i no passa res, pinotxetisme efervescent. Inunden una cultura ancestral, un territori, 14 cementeris sagrats, 7 comunitats indígenes. Mapu-terra i txe-gent, la gent de la terra i sense aquesta no són res. L'engany és la mort, a 2000 metres les collites no creixen igual, hivern neu i gel, no tenen quadres per a animals, les cases permutades plenes de goteres, la teulada no resistirà, els prometeren llum debades, arribà 4 anys després i l'han de pagar. Cinisme colonial. Agost del 2002 visite Ralco, la zona de la presa, amb Pancho Kakilpan, cada 5 minuts un camió en aquell paisatge irrepetible, visitem les nyanyes 2 germanes majors- assistim a una assemblea de les famílies que resisteixen -en són 7, tot dones- xantatge, a una nyanya Endesa li ha fet una pista fores-

tal que arriba a la porta de sa casa. Ha de permutar, ha de permutar. Els esperits del bosc han marxat, la fada de les aigües fugí. Tot açò ja és mort. Hem sufragat dues vegades el capitalisme europeu, primer quan Pedro de Valdivia i la massacre colonitzadora, ara amb Endesa, diu un maputxe. Qui s'oposa a la presa és terrorista, és jutjat amb testimonis de rostre ocult i són condemnats. Martín Villa, el gran franquista indemne, el responsable dels obrers morts a Gasteiz el 1976, l'interlocutor entre el govern xilé i Garzón quan Pinochet, ell, sí, ell és l'honorable president d'Endesa. Per què no indemnitzaren, almenys, els maputxes dignament? El capitalisme té el seu estil, ara Endesa està per la Patagònia fent 6 centrals. I si inundàrem nosaltres els seus cementeris? Els agradaria? Manel Mayol és agradós, idees clares, accessible, jove, el perseguiren per Xile, perquè allà com ací el capitalisme no accepta democràcies. Ell no hagué de fer-se cirurgia estètica com Miguel Littín, per filmar al Xile pinotxetià. Roberto Celedón és un agradós advocat. Crec recordar haver-lo vist en una ocasió quan visitàrem maputxes a la presó de Los Ángeles -Territori Maputxe-. Al documental està insuperable, bo, simplement es manifesta com és i diu que al Palau de la Moneda -Santiago- va fer de mediador entre maputxes i Endesa. La situació era fastigosa, prepotència execrable, feixisme i intolerància putrefacta per part del gerent d'Endesa-Espanya, cap diàleg, racisme xenòfob. Caldrà alertar a aquelles que s'estimen Les Espanyes, el capitalisme i les democràcies occidentals que tot allò ací exposat és fem multinacional meridional que cal imputar al país original. I ens sentim tan exultants i emocionats aquell minut de cada 4 anys mentre votem en llibertat. Sarcasme dictatorial en dies d'electricitat i llamps! Budells de volcans ancestrals!


OPINIÓ

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008 CANAL NOU

MAULETS

Tot i estar presents amb cameres i redactors al desallotjament d’una vaqueria en Aboraia afectada per un PAI, la televisió autonòmica va decidir no emetre les imatges de les brutals càrregues policials contra els veïns d’aquesta població de l’Horta Nord.

L’organització independentista va organitzar un homenatge a Guillem Agulló, assassinat pels feixistes ara fa 15 anys. L’organització va conseguir agrupar més de 500 persones per tal d’honorar al jove de Burjassot i denunciar la impunitat feixista.

TONI CUCARELLA

03

LA MARJAL Escriptor

Un hotel al monestir de la Valldigna?

A

hir el PP i els seus còmplices acudiren a inaugurar la reconstrucció del refectori i el locutori del monestir de la Valldigna, a Simat. Una reconstrucció que s’ha pagat amb diners públics (1’7 milions d’euros), i que hauria de servir perquè els valencians el gaudírem i mostrarem amb orgull un patrimoni cultural que ens pertany. En principi, hauríem de felicitar les nostres autoritats autonòmiques per recuperar el nostre patrimoni. Però no s’escau la felicitació. No hem de caure en el parany de pensar que al PP li interessa el nostre patrimoni cultural i històric perquè són valencians com cal i amants i protectors de la cultura. Pecaríem de blavets. Al PP, tothom ho sap, l’interessa només el negoci, i fa servir la política per ferne. Si no tens un duro i tens el carnet del PP, no t’has d’amoinar per res: alguna paradeta t’apanyarà el partit; a costa dels pressupostos públics, és clar. Amb els diners de tots, els amics del PP fan bons negocis sense arriscar ni un cèntim. Com és d’agraïda la política per a la butxaca d’alguns! Però anem al cas. La reconstrucció del monestir de la Valldigna no es fa per a oferir aquest monument del segle XV als simaters i als valencians, o a les persones d’arreu del món que saben apreciar el valor cultural d’aquesta joia nostra. Ni de bon tros. El que fa el PP és preparar el terreny per a un negoci que ja té apamat i ben

apamat. Al final de la notícia d’ahir, mireu què ens aclareix la consellera del Cultura [sic] del PP: “Miró explicó también tras la inauguración que se sigue redactando el proyecto de construcción de un hotel en la antigua hospedería del cenobio…” Un hotel al monestir! I serà un hotel de luxe, és clar. El que està fent ara la conselleria, com ja us haureu menjat la partida, és preparar-ne l’entorn idílic, amb l’excusa de la recuperació del nostre patrimoni, i a càrrec del nostre pressupost públic. Fins i tot l’hotel serà a càrrec de la nostra butxaca. Després concediran l’explotació del negoci a qualsevol amic seu, per quatre xavos o barat a col·laborar amb la tresoreria del partit, i amb el partit en general. Per exemple, com fa el seu president provincial, i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, que ha invertit morterades de diners públics en la plaça de bous de Xàtiva (que ja no és de Demetri Ribes, ai), que l’ha donada en arrendament a un amic i que quan hi va fer el míting el PP no li van cobrar ni un cèntim. Però vés-hi tu sense el carnet del PP i veuràs si tens prou butxaca o no per a llogar-la. I perquè vegeu que això d’invertir diners públics en patrimoni cultural i després donar-lo en explotació als amics no és un cas aïllat, us explicaré que quan l’edifici de Xàtiva conegut com el Palasiet, modernista, va passar, de resultes d’un PAI conflictiu, a

l’ajuntament de Xàtiva, l’alcalde Rus va dir que el cedirien perquè hi feren un hotel. Com que hi va haver escama popular, de moment el projecte està aparcat. De moment. Això sí, el jardí s’ha obert al públic. Suposem que fins que es farà l’hotel i aleshores serà d’ús exclusiu per als clients. I més d’hotels: després que les darreres monges abandonaren el convent de les clarisses del carrer Montcada de Xàtiva (arramblant amb tot el que van poder endur-se), l’ajuntament s’ha negat a adquirir el monument per a la ciutat. I podría haver demanar un preu “polític” si tenim en compte la cabassada d’euros públics que ens ha costat arreglar la Seu per a l’exposició La llum de les imatges. Una cosa per l’altra. Però no hi ha hagut mans. L’alcalde no ha volgut comprar el vell convent on és enterrada Saurina d’Entença, esposa de l’almirall Roger de Llúria. I sabeu per quin motiu? Perquè vol adquirir-lo una empresa privada per fer-hi… un hotel! El promotor hoteler ja sabrà agrair al partit que no hi haja hagut competència en la compra. Alerta, doncs, amb aquests del PP que ens volen fotre el patrimoni. I aprofitem, ara que encara podem, per visitar aqueixa meravella nostra que és el monestir de Santa Maria de la Valldigna. Quan hi facen l’hotel, només hi entrarem si tenim la butxaca prou femada per llogar-hi una habitació.

GUILLEM FONT

El partit del país?

A

la llum dels resultats electorals sembla que PP siga l’acrònim del partit del país. Des de 1993 ha guanyat totes i cadascuna de les eleccions que s’han celebrat al País Valencià. I en van setze! I, el que és encara pitjor, no es besllumena cap canvi. A les generals d’enguany, després de governar més de setze anys l’Ajuntament de València i els principals consistoris, més de dotze anys la Generalitat i les tres diputacions, no s’ha apreciat gens de desgast. El PP, amb una abstenció relativament baixa (20’1%), ha tret ni més ni menys que un 52’16% dels sufragis, més de set punts i mig que la suma de tota l’esquerra (PSOE, EU i Bloc-Iniciativa-Verds), que han abastat, tots tres, el 45’02%.

O l’esquerra ho fa molt malament (que ho fa) o la dreta sap jugar les seues cartes. Un cicle de victòries com aquest no deu ser producte de la casualitat. Entre altres coses el PP ha sabut presentar-se com un partit ideològicament interclassista i de molt ampli ventall, en què caben “tots” els valencians. Contràriament, l’esquerra ha sigut presentada (amb èxit, dissortadament) com marginal i traïdora a la “comunitat”. Ja sé que és el món al revés però els científics socials saben que una mentida creguda per molts esdevé socialment eficaç i funcional. De tal manera que Rita Barberà i Francisco Camps han aconseguit que bona part de les classes socials creguen que (a diferència del

PSOE i, no cal ni dir-ho, EU i Bloc, que serien còmplices del “catalanisme” i alhora, veges tu, servilistes davant el govern central) són “reivindicatius” tant davant de Barcelona (contra els hipotètics atacs a la “nostra” personalitat) com davant de Madrid. Ja sé que són uns espanyolistes de mena però pregunteu als vostres veïns o companys de faena. I al cap i casal la cosa encara és pitjor. El PSOE, mentrimentres, té a Joan Lerma, qui ja estigué al govern durant el Consell Preautonòmic, com a president de la gestora; EUPV està a la cerca de les essències anteriors a la caiguda del Mur de Berlin i el Bloc està decidit a repetir el cicle que començà en 1987. Fantàstic!

CESAR LLEDO

El fals debat

D

es de fa uns anys un assumpte sobreïx en el debat polític, la igualtat... entre les autonomies. Sí, abans la igualtat era la batalla principal de l'esquerra en la lluita per millorar les condicions de vides de la classe treballadora. Ara la igualtat tan sols és l'ariet del PSOE i el PP, partits monàrquics i neoliberals que sense ser el mateix fan la mateixa política; un ariet per a les seues disputes xovinistes entre territoris que encobrix els problemes principals. Les inversions de l'Estat en cada una de les autonomies, els transvasaments, la celebració d'esdeveniments esportius són, entre altres, motiu de pugna i inflamats discursos de peperos i psoeros clamant igualtat entre els territoris. Izquierda Unida contagiada del debat oficial atribuïx els seus roïns resultats electorals a un sistema electoral desigual que afavorix segons ells als nacionalistes. Evidentment serà als espanyols, PP i PSOE, ja que el sistema electoral si fóra pur, proporcional i de circumscripció única només perjudicaria estos dos Evidentment serà als partits. Si en la Transició espanyols, PP i PSOE, ja pareix no es van a donar que la llei electoral es que el sistema electoral si dissenyava per a laminar a fóra pur, proporcional i les minories i afavorir un de circumscripció única sistema bipartidista –per només perjudicaria estos mitjà de circumscripcions provincials, establint 350 dos partits diputats i ni un més ni un menys, un Senat de 3+1...ara seguixen sense adonar-se que eixe sistema electoral parit pel tardofranquisme, com és lògic, no estava fet per a afavorir els nacionalistes bascos i catalans. Malgrat tot, continuen en un dircurs victimista sobre la igualtat front els nacionalistes. Però el substancial del fals debat de la igualtat és que impregna fins a tal punt a la societat que fins a les organitzacions i moviments d'esquerra menys sospitosos de col·laboracionisme amb l'statu quo cauen en la trampa. Cada dia és més freqüent veure a l'esquerra nacionalista i la que diu no ser-ho treballar en paral·lel i inclús en competència amb l'esquerra amb què no compartixen postulats nacionals. El moviment estudiantil i obrer són un exemple. El moviment republicà també patix este mal introduït per la ideologia dominant, en conseqüència hi ha dubtes sobre si uns pretenen en el fons tirar als Borbón perquè tot quede igual però en català –i les lloes a Jaume I alimenten la sospites-, i per altra part sospites de si una república espanyola no serviria fonamentalment per a laminar definitivament les reivindicacions nacionals –les lloes al poble espanyol són les que en este cas desperta sospites-. La pedra de toc es sintetitza en la “ruptura democràtica”, eixe concepte tan antic com la restauració monàrquica sota el feixisme; quan les distintes persones i organitzacions d'esquerra entenen que sense eixa necessària ruptura no és possible cap avanç real, superen les contradiccions i treballen junts per a tombar l'existent i a partir d'ací construir allò nou, basat en un procés popular i democràtic que serà el que definirà que model polític és el que aconseguix l'hegemonia i la seua plasmació. Trencar amb la primera desigualtat, la de la monarquia i tots als que representa i al mateix temps la sostenen, és l'objectiu principal. Treballar i reivindicar per separat la república és com manifestar-se dividits per la retirada de les bases de l'OTAN, de les tropes d'Afganistan o de les tortures en comissaria per defendre distints models d'exèrcit o policia. En el 31 ho van tindre més clar, encara que amb conflictes i contradiccions. Ningú diu que el camí siga fàcil, però hi ha tant que guanyar i tan poc que perdre que la divisió i la paràlisi és inacceptable.


04

OPINIÓ

DE PROP

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

VICENT ÁLVAREZ CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

VICENT COMPANY

Ara més que mai, ens cal honrar el Guillem

F

a temps que el meu amic Carles de Barcelona en demana que expresse la meua opinió sobre diferents afers polítics i quotidians del País Valencià, i jo sempre li conteste que jo el que faig és informar i que no em sembla oportú donar l'opinió per no solapar funcions, però davant la convocatòria del proper dissabte i la crida feta als blocaries dels PPCC, he decidit, però llançar-me. El fet és que, al meu parer, l'actitud de població valenciana envers l'assassinat del Guillem, 15 anys després, no té el ressò que li pertoca en una societat democràtica i madura (que pel que sembla no es el cas de València). Els pronunciaments polítics de l'anomenada esquerra valenciana han estat escassos i/o inexistents, i la mobilització fins avui una mica descafeïnada. Copsant al personal, he trobat respostes de tota mena, gent que no sap res del tema, altres que prefereixen anar-hi a aniversaris, i d'altres que sols pregunten si l'autobús de La Valldigna és o no gratuït. Supose que tots vivim les grans ressaques electorals sofertes darrerament al nostre país pel nacionalisme, i ens envaeix l'aburgesament propi de l'edat i amplificat per la situació actual. València duu en mans de la dreta recalcitrant quasi dues dècades i sembla que totes ens hem acostumat tant a que manen, com a que manipulen i coaccionen. Arreu del país hi ha detencions i intervencions policials més que sospitoses: el cas dels 13 de Gandia n'és un de tants exemples, però no l'únic, l'ús del valencià en comissaries si no està penat per la llei, a la praxis provoca molts problemes als ciutadans que hi vivim en aquestes terres, i el menyspreu a la nostra llengua i cultura es cada dia més evident. És per això que us convide tant a la reflexió com a l'actuació, plantant cara a la injustícia que patim , recuperant la memòria històrica immediata (sols fa 15 anys dels fets que rememorem), demanant la reparació i l'exigència de justícia, ja que els assassins campen solts per les nostres terres, i s'atreveixen a presentar-se en llistes electorals com si res passara, davant la inoperància de la justícia espanyola, i la postura submissa de les nostres consciències. Valencians, en peu alceu-se per honrar al patriota Guillem Agulló, que com tants ha estat víctima del nacionalisme espanyol més ranci.

Recuperant la memòria de la sanitat republicana

E

n la línea de recuperar la memòria històrica calia ,també, fer justícia a tres científics, professionals de la medicina i la salut pública, representatius d´ una sanitat que no va poder ser, en paraules del Professor de la Universitat d´ Alacant Josep Bernabeu. Doncs bé, aquestos dies s´ ha fet la presentació pública de tres llibres, producte d´ una iniciativa feta al si del Consell Valencià de Cultura, amb la qual preteníem exemplaritzar l´ esforç reformador de la II República en al camp de la salut pública. El resultat el tenim ja a l’abast, es tracta de tres obres amb molts comuns denominadors. En primer terme, els autors tres universitaris, a més a més del ja esmentat acadèmic, estaríem el catedràtic jubilat de Cadis José Gomez Sanchez, i el, també catedràtic de la Universitat de València, Josep Lluís Barona. Altres elements comuns els podem trobar

a l’objecte dels llibres, es tracta de l´ activitat de tres metges, dos valencians de naixement, altre d´ adopció, així com el fets de que tots tres serien objecte de la repressió, patint-ne, allò que s´ ha anomenat l’exili interior, a més a més de la presó i altres càstigs. En un breu comentari com aquest, sols podem remarcar punts molts generals, especialment insistir en un marc social i històric de les reformes sanitàries, amb la seua interrupció per la guerra i la dictadura. El professor Barona ens ha aportat un estudi molt suggerent sobre José Chabas, metge nascut a Dènia, Doctor per la Universitat de València, el qual durant molts anys, va jugar un paper molt important en la lluita contra la tuberculosis, així com en la creació d´institucions, publicacions i investigacions, en relació a les mesures preventives sanitàries. Per altre costat, la figura silenciada del que

fou responsable de la sanitat republicana durant part de la guerra, Doctor Estelles Salarich , ha estat objecte de tractament per part del Professor Berenàveu, l’activitat el qual fou un exemple de compromís socials, tenint ben present com el tema de la salut es bàsic per una societat moderna i un estat del benestar. Finalment, i com tercer llibre, esta el dedicat al professor Urtubeny, degà de la facultat de Medicina, durant la guerra civil, el qual presenta una aportació valuosa al camp de la histologia, i seria expulsat de la vida acadèmica desprès de la victòria franquista. Amb aquestes tres publicacions estem contribuint a fer justícia, a recuperar la memòria històrica, cosa important t per a la normalitat d´una societat que vol avançar en la reforma i la reconciliació democràtica. Tanmateix, val la pena rehabilitar trajectòries científiques marginades com aquestes.

Ràdio 9 i Guillem Agulló Josep Nadal CANTANT DE LA GOSSA SORDA ira que fa temps que va la cosa i encara no deixe de sorprendre'm davant de certes actituds en aquesta societat nostra tan Orwelliana. El cas és que ens van trucar de Ràdio 9 per a què els enviàrem el nostre nou cd Saó. Ens van dir que mirarien de posar-lo i que aquesta mateixa nit en parlarien durant uns instants al final de l'informatiu. Així doncs, estàvem atents a la ràdio per a vore que deien. Han sonat els primers compassos de "Farem Saó" i el periodista s'ha posat a llegir algunes línies amb informació general nostra i del nou disc. Fins ací tot correcte, no han parlat de les lletres ni del significat del títol del disc, però era d'esperar. Després el periodista en qüestió ha dit més o menys això: "La Gossa Sorda presentarà el seu disc a la comarca de l'Horta el proper 12 d'abril a Burjassot i estaran acompanyats per Obrint Pas, Feliu Ventura i 121 db" i prou, no han dit res més. Per si no ho sabeu vos aclarisc que al concert de Burjassot d'aquest dissabte, el fet que nosaltres presentem disc és una cosa totalment secundària. El concert està emmarcat dins d'una jornada de lluita que porta per nom. "Ahir, avui, demà. Organitza't i lluita contra el feixisme. 15 anys sense Guillem" i està organitza't per Maulets amb el suport d'altres col·lectius. Agraïsc el suport que alguns periodistes dels mitjans públics valencians estan donant a la música en valencià, tot i que comptem amb l'animadversió manifesta dels seus caps i comissaris polítics. És un suport tímid i encara insuficient però realment valuós si tenim en compte la seua situació professional.

M

Entenc (però no justifique) que hagueren censurat la primera part del lema del concert i que no diguen res dels organitzadors (dimonis pujats a la terra per pervertir la joventut, com tothom sap). Entenc que quan fa dos anys vam anar a Ràdio Nou a presentar el Garrotades posaren tot el disc excepte "Som de La Marina"; entenc això i moltes altres coses, els periodistes han de menjar i desgraciadament ací pràcticament no hi han mitjans que respecten la llibertat professional. Però passar per alt que el concert del dissabte vinent és un homenatge a Guillem Agulló és un colp baix que no pense tolerar. De cacicades en tenim tots els dies, però amagar la memòria d'un jove valen-

cià assassinat per les seus idees a banda de ser una actitud individual freda i cruel, denota també un perfil professional molt baix i una deriva patològica cap a l'autocensura realment preocupant. Potser hi ha alguna altra explicació a tot aquest afer i sóc jo el que estic ficant la pota criticant professionals que pretenen ajudarnos, potser no tenien temps de dir res més, o potser és que quan dius Guillem Agulló bota una alarma als estudis de Ràdio Nou i immediatament la polícia del pensament et porta a alguna sala freda de tortura, no ho sé. El que sí que sé és que durant tot aquestos anys he aprés que pensant mal sempre em quede curt. País de covards.


OPINIO

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

MARC ANTONI ADELL Psicòleg

La tortura encara (1)

Q

ue quasi quaranta anys més tard, les paraules del professor Tomàs i Valiente –víctima del terrorisme d’ETA-, mantinguen tota la seua vigència, ja resulta preocupant i desolador: efectivament, l’any 1969, el catedràtic de dret, en prologar l’obra de Beccaría De los delitos y las penas, afirmava: “No és avui la tortura un recurs emprat per la policia d’estats civilitzats i occidentals o lliures?” I afegia: “encara que, naturalment, no es reconega així, davant l’opinió pública”. I tot això quan, expressament, la comunitat internacional, ja fa vint i cinc anys aprovà la Convenció contra la Tortura. Ho resumia perfectament el Pemi Nobel d’Economia, Joseph Stiglitz, en afirmar: “Ha succeït l’impensable: un president dels EEUU –Bush- ha defensat l’ús de la tortura...i ha ignorat el Conveni internacional que prohibeix utilitzar-la en qualsevol circumstància.” Efectivament, així ocorria a l’agost del 2002, quan el departament de Justícia dels EEUU elaborà un dictamen que constituïa una defensa aclaparadora, per justificar fins i tot les tàctiques més cruels, per ser aplicat per la CIA i l’exèrcit nord-americà als presoners d’Afganistan i de l’Iraq. Aquell dictamen es reelaborà en forma de manual, en febrer de 2005 i “autoritzava” doloroses tàctiques de tortura física i psicològica, com colpejar-los al cap, submergir-los a l’aigua a punt d’ofegarlos, sotmetre’ls a molt baixes temperatures, obligar-los a escoltar música estrepitosa, que els impedia dormir dies i nits seguides i emmanillar-los durant hores en postures fatigoses. I tot això en un país –EEUU-, que pretén ser exemple de democràcia i llibertat, així com capdavanter de la defensa dels drets humans davant del món sencer. I encara hem hagut de conèixer l’episodi lamentable de la complicitat dels estats europeus –Espanya inclosa-, en el trasllat il•legal i en condicions infrahumanes de simples “sospitosos” de terrorisme, cap a la base nord-americana de Guantànamo, a l’illa de Cuba, que obligà al Parlament europeu a emetre una Resolució, el 14 de febrer de 2007, reconeixent la complicitat i condemnant el transport i detenció

il•legal de presos, el manteniment de presons secretes i la pràctica habitual de la tortura, que ha fet parlar al professor Capella de “barbarització” de la humanitat. Lamentablement, al capdavant d’una tal tragèdia se situen els EEUU, pel refús i la violació que fan dels tractats internacionals i de justificació de la tortura. La “justificació” –és a dir l’excusa- per a l’ús quotidià d’aquells procediments aterridors ha estat el terrorisme que diuen combatre, quan el que fan és, justament, fomentar-lo i donarli “ales”. Perquè per més criminals i injustificables que siguen –que ho són- les accions terroristes, únicament poden ser combatudes –com afirma el jurista Jiménez Villarejo- des dels paràmetres de l’imperi de la llei i amb els instruments propis de l’Estat democràtic i de dret. Qualsevol altra “solució” degrada i perverteix la democràcia i genera tota classe d’abusos, arbitrarietats i atemptats contra els drets humans. I val a dir que així ho entengué el Congrés de Diputats, en la moció aprovada el 20 de maig de 2005, en referir-se a les intervencions sotmeses a les lleis, com a mostra de la fortalesa de l’Estat de Dret, en la lluita contra el terrorisme. Altrament el terrorisme no apareix per casualitat, ni per enveja dels països subdesenvolupats envers la nostra riquesa i benestar. Tampoc pel choque de civilizaciones que

D

os conceptes actualment denigrats i que tanmateix a nosaltres ens semblen imprescindibles i que aspirem que recuperen la dignitat i respecte que mai havien d’haver perdut. Des d’inici d’any fins al moment d’escriure aquestes línies a l’estat espanyol s’han produït trenta morts a conseqüència de la violència masclista, 26 d’elles dones, però també almenys tres menors. I cada divendres de l’any (exceptuant el primer) mostrem el nostre rebuig i el nostre dolor per eixes pèrdues. La mateixa compassió sentim pel cas de la menor Mari Luz Cortés, que pot ser no encaixe a les definicions i estadístiques de la violència masclista, però que indubtablement ha mort a conseqüència del fracàs de

la nostra societat. Són ara moltes les veus que s’alcen reclamant mesures directes, cridaneres (cadena perpètua, castració química, publicitat dels condemnats per delictes sexuals ….) i que no fan més que alçar un odi exacerbat, dirigit contra l’agressor. Ell és el culpable, i contra ell s’ha de dirigir no el càstig sinó la ira col·lectiva, al temps que s’atia aquesta. Una espiral perillosa que a més no ens conduirà enlloc, més que al mateix lloc on estem. I pot ser d’això és tracta. Com tampoc enlloc van les especulacions dirigides a penjar el cartell de culpable a una persona concreta de la judicatura, un cap de turc que es reclama tallar inclús des de tribunes mediatiques que sembla que pensen que és coherent tindre un decàleg per al tractament de les notícies sobre violència masclista i fer portades sensacionalistes i tendencioses amb titulars com ¡Pudo evi-

DE PROP CARLES SENSO

alguns polítics –d’abans i d’ara- d’ingrata memòria, encara defensen sense rubor. El primer i últim origen d’una tal lacra de la humanitat es troba en la pobresa generalitzada de més de mig món; en l’explotació dels recursos –especialment el petroli, però també l’aigua i la riquesa maderera- dels països pobres a favor i per part dels països rics; en els conflictes territorials, ètnics o econòmics, hàbilment atiats pels països colonitzadors; en les accions bèl•liques despietades dels països poderosos –amb els EEUU al capdavant- per controlar els punts estratègics del planeta; en el manteniment de règims polítics titella, falsament democràtics, al servei dels interessos de les nacions riques i poderoses; fins i tot en les profundes desigualtats socials dins el nostre món desenvolupat, amb barris immensos empobrits i degradats, amb altíssims nivells d’atur i misèria, al costat de l’opulència de districtes elegants i provocadors. Amb una panoràmica semblant –amb comerç d’armes incontrolat, per l’afany de guany dels països productors, és a dir dels països rics i alhora colonitzadors-, no és estrany que apareguen el descontent i la revolta i que els més agosarats es convertesquen en “líders”, contra l’opressió i el genocidi que practiquen –practiquem?- els països “civilitzats”: el terrorisme està servit. És aleshores, quan des de la societat benestant occidental i “democràtica”, s’enlaira la proclama de la necessària i “justificada” intervenció per combatre aquell terrorisme...amb un altre terrorisme igual o pitjor: el terrorisme d’Estat, que manipula al seu arbitri els podes públics i fins i tot les lleis, per combatre la lacra que ells mateixos han generat. I això conculcant les garanties jurídiques dels propis ciutadans del món occidental, que veiem com les llibertats i els drets individuals i col•lectius es posen entre parèntesi, per raons de força major: el combat contra els terroristes. És així com hem iniciat la cursa cap a l’afebliment i fins i tot la destrucció de l’Estat democràtic i de dret, la convivència pacífica i una més que desitjable –i cada vegada més llunyana- “aliança de civilitzacions”.

De la compassió a la Justícia Maria Josep Ortega ASSOCIACIO DE JURISTES DONES D’ALZIRA

05

tarse! baix una gran primer plànol d’una menor, i reproduint a l’interior, morbosament, part dels fets provats d’una sentència condemnatòria per delicte d’abusos sexuals. Com a col·lectiu de dones i juristes, admirem el comportament del pare de la menor que des de la seua pena, reclama que es depuren responsabilitats fins les darreres conseqüències i justícia per a la seua família. Però alhora, reclamem una reflexió més enllà, que es comprenga que no es tracta d’un problema conjuntural, sinó estructural, que no és el cas concret d’un agressor, ni les deficiències d’un Jutjat, que no podem limitar-nos a apagar el foc (siga el cas d’Ana Orantes, d’Svetlana, de les xiques d’Alcàsser o el de Mari Luz) i després continuar igual que abans, com si es tractara d’un objecte més de consum. Cal que cada persona es corresponsabilitze per arribar a una societat justa.

Si Jaume I alçara el cap

V

a haver un dia en que el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i Aragó formaven part del mateix territori; la Corona d’Aragó. I ho feien orgullosos. Baix una mateixa llengua, baix una mateixa procedència. Inclòs baix una mateixa forma de concebre el món. Als Borgia els anomenaven els catalani a El Vaticà, els vaixells de la Corona, junt als anglesos, foren els protagonistes d’innumerables saquejos de les riqueses que els castellans confiscaren a les Amèriques, i tots junts, baix Jaume II arribaren a la conquesta de Còrsega, Sardenya, Sicília, Malta, Djerba o el Ducat de Neopàtria, fins controlar la navegació en la Mediterrània occidental i oriental. Hui tot açò ha restat a un racó sense llum de la història. Els altres territoris que formaren aquella Corona d’Aragó es mantenen fidels a les seues arrels. Nosaltres, els valencians, en canvi, rebutgem el passat per interessos polítics actuals. No convé a una sèrie de polítics interessats que es lliguen els presents dels històrics membres d’aquella Corona fundada per Jaume I. No els convé que es faja palès, que durant tota la història, la quadribarrada no era tabú pels valencians (tampoc ho era, per cert, en la tan pròxima i al mateix temps, llunyana, Transició). Hui tot torna a ser diferent. A l’homenatge al monarca pel seu vuit-cents aniversari, Francesc Camps “el president de tots els valencians”, fou l’únic màxim representant polític dels territoris que formaren la Corona d’Aragó que no hi participà en la celebració. Delegà competències, en canvi, en la seua consellera de cultura, Trinitat Miró. Una consellera que no prengué la paraula en l’acte i es limità a escoltar els discursos, asseguda junt als restants consellers. En segona fila. Sense protagonisme. El pare abat del monestir del Poblet (on descansen els restes de Jaume I i on es va realitzar la cerimònia) Josep Alegre, lamentà l’absència del màxim representant dels valencians i afirmà “un poble que no ama les seues tradicions i la seua llengua perd les seues arrels, que és l’antesala de la seua mort”. Els presidents balear, català i aragonés destacaren els vincles culturals i lingüístics que ens uneixen i l’interés de seguir junts al futur per ser més forts. La representant valenciana afirma que no participà perquè no la convidaren a fer-ho. Utòpic. Qui ofèn el passat, ho paga en el futur. Prompte deixarem de ser valencians. Serem una altra cosa però no valencians. Si Jaume I alçara el cap.


00 06

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

MILAN KRAJCÀ

ACTIVISTA DE LA IL·LEGALITZADA UNIÓ DEL JOVENT COMUNISTA DE LA REPÚBLICA TXECA

“El govern txec vol il·legalitzar la tercera força política del país”

KSM. La Unió del Jovent Comunista (KSM) són les joventuts del PC de la República Txeca. AURORA MORA

L

a Unió del Jovent Comunista de la República Txeca (KSM) va ser disolta oficialment i il·legalitzada per l’Estat Txec el 12 d’octubre de 2006. Quatre dies després, la KSM va rebre una carta del Ministeri de l’Interior anunciant la decisió, presa a pesar de la campanya organitzada per la KSM dintre i fora de les fronteres txeques alertant sobre una possible il·legalització, que finalment es va produir. Aquesta il·legalització s’emmarca en una atmòsfera de persecució anticomunista a Europa, reflectida també en l’intent de criminalització i il·legalització del Partit Comunista de Bohemia i Moravia (KSCM), just una setmana abans de les eleccions municipals en les quals aquest partit participava.

“El Partit Comunista és el tercer partit del país, amb el 15 per cent dels vots i amb uns 800.000 militants” “La il·legalització de les joventuts del PC forma part d’una campanya per il·legalitzar totes les organitzacions comunistes”

Tanmateix, la il·legalització de la KSM no ha tingut l’èxit que el govern txec esperava, ja que els joves comunistes es troben molt actius al seu país, i tampoc ha suposat la fi de la campanya internacionalista de solidaritat, que continua en marxa i que ha arribat a València. Fa uns dies va visitar la ciutat del Túria Milan Krajcà, un jove comunista txec amb quil’AVANÇ va conversar sobre aquest greu atac a la democràcia i a la seua organització. Podries fer-nos un diagnòstic de la situació política i econòmica a la República Txeca? La situació al nostre país és de crisi política, social i econòmica, la qual cosa significa molts problemes per al poble. Per exemple ara hi ha un problema molt fort amb la destrucció del sistema de salut, amb els atacs a les Universitats i

XAVIER MARTÍNEZ

en general, contra tot el sistema social. També hi ha un problema molt fort amb la política internacional. De fet, ara la qüestió més important per al poble és la possibilitat de la construcció d’un base militar dels Estats Units al nostre país, contra la qual hi ha una gran oposició, un moviment popular molt fort i contra el govern, que recolza els Estats Units. Si el primer problema són les qüestions socials i el segon, l’orientació internacional del país; el tercer problema versa sobre el nivell de democràcia o el nivell de drets i llibertats polítiques, on vull esmentar especialment els atacs contra les organitzacions d’esquerra, tant comunistes com del moviment sindical, per exemple, contra la meua organització, la Juventut Comunista. Parlem una miqueta de la teua or-

ganització. Com era abans de ser il·legalitzada? Som la Unió del Jovent Comunista (KSM). Som l’organització juvenil del Partit Comunista. Crec que és important dir que el Partit Comunista del nostre país és un partit molt fort. De fet, és el tercer partit del sistema polític, amb el 15% dels vots i amb uns 80.000 militants. Nosaltres som l’organització juvenil del PC i com a tal, organitzem el jovent, els estudiants, lluitem pels drets de la majoria del jovent a les Universitats i els seus llocs de treball. A més som una organització socialista, comunista i lluitem contra el sistema capitalista i pel socialisme. Quins van ser els moviments que va fer el govern txec per dur a terme la il·legalització de la KSM? Existia algun precedent? En el meu país existeix una cam-


INTERNACIONAL

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

ya em trobe visitant l’estat espanyol convidat pel PCPE i per altres col·lectius comunistes, per a informar, especialment al jovent, sobre el moviment anticomunista al meu país i a la Unió Europea.

panya molt forta i permanent orientada especialment contra el Partit Comunista. Existeixen diferents atacs contra el PC en forma de propostes per a il·legalitzar-lo. Per exemple ara tenim una proposta de llei que es discuteix actualment al Parlament i que té com a finalitat il·legalitzar totes les organitzacions i partits polítics que tinguen en el seu nom la paraula “comunista”. Però la il·legalització de la Unió del Jovent Comunista (KSM) ha estat el primer èxit de la campanya per la il·legalització del moviment comunista a la República Txeca.

Vosaltres vau interposar una recurs davant els tribunals contra la il·legalització. Quin ha sigut el resultat? Encara no hi ha cap resultat i ja fa més d’un any i mig des de la nostra pregunta pel procès. Encara no hem rebut cap resposta però esperem que se celebre. Què ha suposat per als militants i simpatitzants del KSM la il·legalització? Ha hagut una campanya de repressió? Sí. S’ha de dir que anys abans de la il·legalització molts amics, camarades i companys tenien molts problemes amb la persecució, no sols per part de la policia o de l’Estat, sinó també a les Universitats i als llocs de treball i ara açò és molt més fort. Com també és molt més forta l’agressivitat per part de la policia durant els esdeveniments públics i a més, està activa la policia secreta, amb l’objectiu d’infiltrar-se, provocar i tot això. Però el més important és la campanya mediàtica contra nosaltres i contra el PC que s’utilitza per a accelerar el procès d’il·legalització del Partit Comunista.

Quins motius va al·legar el Ministeri de l’Interior per a la il·legalització? Creieu que hi ha altres motius diferents dels què es van anunciar? El motiu oficial que finalment va utilitzar el Ministeri de l’Interior per a il·legalitzar la KSM és que el Jovent Comunista té al seu programa un passatge que diu que lluitem pel socialisme i que açò significa que lluitem pel canvi de la propietat privada dels mitjans de producció a propietat pública. Ells diuen que això és un atac contra la propietat privada i per tant, contra la llei. Però això no és veritat perquè no tenim cap llei que diga que no podem lluitar contra la propietat privada dels mitjans de producció. En la nostra opinió eixa és sols la raó oficial i crec que la vertadera raó és atacar el Partit Comunista, perquè, com vaig dir, el PC és una força molt important al meu país. En eixe sentit, s’ha d’assenyalar que la il·legalització es va celebrar solament tres dies abans de les eleccions i podem veure una connexió molt clara entre la il·legalització i els atacs contra el partit per part del govern i dels partits de la dreta. Has comentat que un dels fronts d’activitat del Partit Comunista era el rebuig a les bases nord-americanes. Creus que això ha influit per a què el govern pro-americà actue? Crec que sí, perquè per exemple en els atacs contra el Jovent Comunista podem veure la connexió amb el moviment contra la base militar, ja que el Jovent Comunista va ser la primera organització que va iniciar la campanya forta de resistència popular contra la base militar i ara podem veure uns resultats al voltant del 70% de la població que és contrària al govern i als Estats Units en aquest cas. La petició del Jovent Comunista ara té com uns 150.000 signatures i es celebren una multitud de marxes, concentracions, events culturals, debats i discussions contra la base militar i és el moviment popular més fort des dels anys de la restauració del capitalisme al nostre país. I sí, nosaltres podem veure la connexió entre eixe moviment i els atacs contra els comunistes, que són la força principal d’aquest moviment. Creieu que aquesta il·legalització va ser un cas aïllat o pel contrari s’engloba en un marc més interna-

07

XAVIER MARTÍNEZ

“L’onada anticomunista d’i·legalitzacions està sent esperonada per les institucions de la Unió Europea” “L’anticomunisme al nostre país forma part del moviment de l’extrema dreta contra la democràcia”

cional? Crec que sí, que aquesta il·legalització de la KSM no és alguna cosa aïllada, sinó que podem veure a tota la Unió Europea diferents atacs contra el moviment comunista, socialista, sindical i d’esquerres. Una demostració d’açò que et comente és, per exemple, les resolucions anticomunistes de les institucions de la UE, com el Parlament Europeu o l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Els resultats dels quals no sols podem veure’ls ara a la República Txeca, sinó també a Hongria, on ara s’està duent el procès de la Cort contra tots els membres de la direcció del Partit Comunista dels Treballadors d’Hongria; o també ho podem veure als països bàltics, que ara hi són també a la UE, on els partits comunistes són il·legals. Bo, crec que no és una cosa aïllada i que aquest cas té una espenta forta de les institucions de la UE. Quina va ser la vostra resposta a aquest procès d’il·legalització?

Nosaltres vam organitzar una campanya d’informació per a informar a la gent del nostre país sobre aquest cas i sobre uns altres atacs contra els drets democràtics i les llibertats. Organitzàrem aquesta campanya, també vam fer una petició que té milers de signatures, el nostre partit va protestar contra açò tant al Parlament Txec com al Parlament Europeu. Vam rebre l’ajuda i la solidaritat de diferents moviments i organitzacions sindicalistes, estudiantils, culturals, etc. També va ser molt important la solidaritat que vam rebre des de les organitzacions de Veterans de la Lluita Antifeixista al nostre país. Per altra banda, hi ha una campanya internacional que es celebra en molts països d’Europa i del món, que organitza per exemple, la Federació Mundial del Jovent Democràtic i que té èxit. Molts moviments i personalitats ens mostren la seua ajuda i solidaritat, com per exemple, l’escriptor italià i guanyador d’un premi Nobel Dario Fo o altres. Com a part d’eixa campan-

Us heu reorganitzat amb un altre nom? No. Nosaltres treballem com KSM. Amb molts problemes, però encara és possible treballar com a jovent comunista, especialment per l’opinió pública i per la campanya de solidaritat que s’ha desplegat al voltant de nosaltres, que bloquegen l’acceleració dels atacs contra nosaltres, tot i que no és sempre possible i quan no és possible, que és moltes vegades, hem de treballar de diferents formes, amb les nostres associacions estudiantils, culturals i tot això, però allò important és que continuem amb la nostra activitat i la nostra lluita. Fa uns mesos un neonazi va assassinar un jove antifeixista a Praga. Creus que hi ha un rebrot de la violència neonazi a la República Txeca? L’anticomunisme al nostre país és una part del moviment de l’extrema dreta contra la democràcia i contra les forces progressistes i en els últims anys s’ha produït un increment del moviment feixista i, especialment, del moviment neonazi. Ells celebren les seues marxes, les seues demostracions contra accions nostres i contra accions del jovent i l’agressivitat dels neonazis augmenta cada dia, la qual cosa es demostra per l’assassinat brutal d’un jove antifeixista a mans d’un neonazi. Aquest assassinat inicia una altra vegada un moviment de resistència del jovent, especialment del jovent contra neonazis i feixistes. Nosaltres, com a Jovent Comunista, lògicament participem en aquest moviment perquè és molt important lluitar contra açò.


08

INTERNACIONAL

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

El mal personificat. El que és normal a qualsevol democràcia occidental esdevé un acte de tirania si el seu promotor és el govern d’Hugo Chávez.

ANÀLISI! MÉS MENTIDES MEDIÀTIQUES CONTRA VENEÇUELA

Ara Chávez persegueix Els Simpson El suposat cas de censura contra la famosa sèrie nord-americana de dibuixos animats esdevé l’enèsim cas de manipulació informativa contra el govern bolivarià de Veneçuela, que l’únic que ha fet ha sigut traslladar l’emissió dels Simpson fora de l’horari infantil, a instàncies d’un organisme que protegeix la formació i els drets dels menors PASCUAL SERRANO*

Imaginem que el departament de protecció audiovisual de la infantesa de Mèxic o de Perú requerís a una televisió del seu país el canvi d'horari de la sèrie Els Simpson per no considerar adequada la seua emissió en horari infantil. Algú s'imaginaria mig centenar de titolars de premsa en mitjans hispans del tipus dels “mexicans no podran veure Els Simpson”, “Mèxic prohibeix l'emissió dels Simpson” o “A Calderón no li agraden Els Simpson?" Evidentment és difícil pensar en desenes de mitjans titolant així. Ara bé, si això ocorre a Veneçuela la cosa canvia. El que ha succeït a Veneçuela és que l'organisme regulador denominat ‘Consejo de Telecomunicaciones’, després de rebre diverses queixes ha determinat que en aplicació de la Llei de Responsabilitat Social en Ràdio i Televisió que prohibeix els “missatges que atempten contra la formació integral de nens, nenes i adolescents”, la sèrie Els Simpson havia d'abandonar l'horari infantil en què s'emetia a la cadena de televisió Televen. Per tant, són falsos la majoria dels titolars que han bombardejat els mitjans estatals: no es prohibeixen, no s'impedeix la seua emissió (només es canvia d'horari), no es veten, els veneçolans els poden seguir veient, ni tan sols se li impedeix

als nens (poden fer-ho fora de l'horari infantil), no sabem si li agraden a Chávez o no, el president d'aquest país no ataca a cap dibuixos animats ni els escanya… L'única censura que han sofert Els Simpson, va ser del seu propi canal nord-americà, Fox, que va censurar en un capítol la frase "This sure is a lot like Iraq will be", que podria traduir-se com "Això s'assembla molt a com estarà l'Iraq". Feien referència a la imatge devastada de Springfield, la ciutat dels Simpsons, que segons sembla ha estat atacada pels marcians en una guerra en la qual l'excusa és que tenien armes de "desintegració" massiva. El que ha succeït a Veneçuela és només que l'Estat, a través d'un organisme professional, ha considerat que havia d'assumir la responsabilitat que els continguts de televisió en l'horari infantil s'ajusten a criteris pedagògics i educatius per als nens. Podria haver ocorregut com a l’Estat espanyol, on els mitjans no critiquen la política governamental perquè no aquesta és inexistent. A l’Estat espanyol no se'ls exigeix res, existeix només un Codi d'Autorregulació que han creat les cadenes i que després no el compleixen. Un informe de la Universitat Rey Juan Carlos difós al juliol del passat any denunciava que les cadenes de televisió van cometre ni més ni menys que 9.000 infraccions

del codi de la infantesa en 14 setmanes. “Les televisions d'àmbit estatal (TVE 1, Antena 3, Quatre, Tele 5 i la Sisena) van infringir en tan sols 14 setmanes 9.000 vegades el Codi d'Autorregulació sobre Continguts Televisius i Infància”, assenyalava l'informe realitzat pel grup d'Investigació sobre Comunicació, Societat i Cultura (GICOMSOC) de la Universitat Rey Juan Carlos. El treball va analitzar del 25 de setembre al 31 d'octubre i del 2 gener al 12 d'abril, de dilluns a divendres, les més de 1.400 hores de producció televisiva que van emetre aquestes cinc cadenes en horari infantil de protecció reforçada (entre les vuit i les nou del matí i entre les cinc i les vuit de la tarda). D'aquestes 9.000 infraccions, la meitat (49%) corresponien a comportament social, seguides de temàtica conflictiva (25%), violència (20%) i sexe (6%). Les infraccions afectaven des de les telenovel·les a les sèries de televisió, inclosos els dibuixos animats, i cita els exemples de Shin Chan a Antena 3 “en el qual el protagonista és un nen amb comportament social inadequat, llenguatge groller o actituds sexistes, així com referències sexuals constants en tots i cadascun dels seus capítols”. També citen altres exemples de dibuixos animats com Bola de drac i Pretty Cure, ambdues del gènere

manga. El govern es va limitar a demanar a les televisions que complisquen el codi, que és el mateix que autoritzar-les a seguir incomplint-lo. Val la pena el reportatge d'El País del 26 de novembre passat, “La teleescombreria devora als nens", de María R. Sahuquillo i Rosario G. Gómez, on es recorda que “baralles conjugals, infidelitats i insults dominen la programació televisiva en horari infantil - Creixen les veus que exigeixen sancions i un consell supervisor”. De fet, alguna televisió va prendre nota, com La Sexta, que al gener va deixar d'emetre Padre de Familia al migdia, segons sembla atenent a les massives queixes que consideraven inadequada l'emissió d'aquesta sèrie en un horari tant a l'abast dels nens. No és desgavellat pensar que, amb criteris educatius i pedagògics, es puga considerar lamagnífica sèrie Els Simpson no apropiada per a nens de set anys per la irreverència dels seus continguts, la ironia dels quals no pot ser captada pels menors. Per cert, el joc per Nintendo dels Simpson on Homer no fa una altra cosa que menjar i caure està recomanat pera majors de dotze anys pel fabricant. La pàgina web especialitzada en els Simpson Rapids Simpson establix el gènere de la pel·lícula com “Animació; Comèdia. Classificació per edats PG-13,

no recomanada per a menors de 13 anys, per “humor irrespetuòs i impertinental llarg de la pel·lícula”. A més, la pel·lícula dels Simpson va ser qualificada per a majors de 13 anys als Estats Units, a Colòmbia va ser classificada per a majors de 7, a Portugal i Alemanya per a majors de sis i a Mèxic la versió en anglès va ser classificada per a majors de 13 anys. Ningú amb un mínim de criteri pedagògic discuteix que la seriosa Els Simpson és per a adults. En qualsevol cas, el que es planteja és si creiem que un organisme regulador públic gestionat per professionals pot tenir competències per a definir quins continguts són aptes per a l'horari infantil o deixem que les cadenes ens prenguen el pèl establint codis d'autorregulació que després no compleixen per a aparentar criteris ètics. O potser ni aquest dilema existeix en aquests titulars, només la necessitat de mentir una vegada més per a poder posar en la picota al president de Veneçuela Hugo Chávez. Per cert, un país en el qual com revela Javier Adler Els Simpsons no ha de desagradar tant al govern quan el seu Ministeri de Cultura va organitzar un “cinema fòrum per a discutir i analitzar la seua pel·lícula”. *www.pascualserrano.net


09

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

Vestigis del passat. En ple segle XXI hi ha nombrosos carrers per tot l’Estat que fan referència a personatges i conceptes de la dictadura.

Batalla pel nomenclàtor franquista La Llei de la memòria obliga els municipis a retirar la simbologia franquista, incloent-hi els noms de carrers que hi fan referència. No obstant això, alguns ajuntaments governats per la dreta mostren la seva reticència a complir aquest precepte. A Lleó, Pamplona o Jaén els alcaldes apel·len a la mateixa memòria històrica per mantenir noms de la dictadura ÀLEX ROMAGUERA

A hores d’ara, ningú no dubta que la Llei de la memòria històrica ha quedat centrada en la polèmica dels vestigis franquistes. Llevat d’aquells monuments aixecats durant la Dictadura, dels quals els nostàlgics van acatant l’eliminació progressiva amb algunes resistències sonades, el nomenclàtor ha desfermat una guerra motivada per sectors que busquen escletxes a l’obligació d’eliminar qualsevol carrer referit a l’antic règim. Un precepte que les administracions haurien d’executar, però que ja està topant amb interpretacions interessades perquè algunes de les vies dedicades a personatges de la dictadura es mantinguen dins del nomenclàtor. Entre les poblacions més refractàries al canvi de nomenclàtor hi ha ciutats governades pel PP, com Lleó, Pamplona o Jaén, en les quals els respectius alcaldes busquen argúcies per conservar carrers o vies públiques que reten homenatge a alcaldes, a artistòcrates o, directament, als capitostos de l’aixecament feixista de 1936. A la capital lleonesa, per exemple, l’equip municipal ha decidit conservar carrers que, segons el Fòrum per la Memòria, tenen una “clara inspiració franquista”, però que l’alcaldia manté amb l’excusa que es tracta de referències relacionades amb la ciutat; apel·lant, doncs, a la mateixa “memòria histò-

rica”. De manera que, al caliu d’aquest esperit, ha decretat la preservació dels carrers de Fernández Ladreda, General Lafuente, Carlos Pinilla, Raimundo Rodríguez del Valle i d’altres destacats falangistes. De la seua banda, l’alcadessa popular de Pamplona, Yolanda Barcina, ha presentat un recurs contra la sentència del Tribunal Administratiu de Navarra que l’obliga a canviar 20 noms de carrers del barri de Txantrea que recorden soldats franquistes “muertos en la Cruzada”. Barcina afirma que el dictamen judicial no és “imparcial” perquè el ponent de la resolució ha estat candidat d’Izquierda Unida a la comunitat i perquè, segons ella, la Llei de símbols forals, sobre la qual considera que s’ha de regir la ciutat, només par-

L’ajuntament de Santander acaba d’inaugurar un nou vial dedicat a un líder falangista local L’alcaldessa de Pamplona ha recorregut una sentència que l’obliga a canviar el nom franquista de 20 carrers

la de monòlits i d’estàtues, però en cap moment dels noms dels carrers. Mentrestant, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Jaén, també en mans del Partit Popular, apel·la a “l’esperit integrador” de la Llei de la memòria històrica per mantenir en el nomenclàtor oficial l’avinguda dedicada a un dels franquistes més importants de la ciutat, l’exprimer alcalde després de la guerra, Juan Pedro Gutiérrez. Fins i tot, en aquesta cursa desbocada per superar el filtre de la llei, hi ha casos tan escandalosos com el de Santander. Controlada pel PP, la capital de Cantàbria és l’única de l’Estat que conserva dem-

peus una estàtua eqüestre de Franco amb l’excusa que, d’aquí a uns quants anys, unes obres al seu emplaçament obligaran a retirar-la. Doncs bé: a hores d’ara, l’Ajuntament acaba d’inaugurar un nou vial dedicat al falangista Antonio Zúñiga, traspassat al gener de 2006, acceptant així una proposta de La Falange, que a Cantàbria té força influència política. D’aquesta manera, la “flexibilitat” de la normativa que s’atribueixen diversos alcaldes ha donat ales a La Falange i a altres grups ultres per pressionar. Així ha passat a Madrid, on insta l’Ajuntament a dedicar un ca-

Homenatge a Xirinacs El mandat d’eliminar les referències del franquisme ha conduït a una pluja de peticions perquè la nova llista de carrers incorpore noms de persones que s’han distingit pel seu compromís amb les llibertats democràtiques. El cas que ha tingut més notorietat mediàtica ha estat el del poble aragonès d’Illueca, on el regidor del CHA ha proposat que el carrer Franco passe a denominar-se del Chiki Chiki. Aquesta proposta en clau d’humor no ha agradat en alguns sectors defensors de la recuperació de la memòria històrica,

que consideren que hi ha milers de lluitadors antifranquistes o defensors de la democràcia que es mereixen tindre abans el nom d’un carrer. Un nom que està apareguent a moltes propostes a Catalunya és el de l’activista independentista Lluís María Xirinacs. Segons la Llei de la Memòria Històrica és a les comunitats autonòmes a qui correspon vetlar pel seu compliment. La Generalitat valenciana ja ha anunciat que no mourà ni un dit en favor de la desaparició de la nomenclatura franquista als carrers.

rrer a l’almirall Blas de Lezo, considerat un dels grans estrategs de l’«Armada española», i alhora insta altres consistoris a respectar el nomenclàtor franquista perquè la seva desaparició seria «un acte de venjança, reobriria ferides i faria oblidar una part significativa de la història d’Espanya”. La campanya de la ultradreta no ha fet sinó esperonar el Fòrum de la Memòria i alguns partits d’esquerres, que, davant les vacil·lacions dels ajuntaments, continuen retirant plaques mentre proposen que el nou nomenclàtor permeti restaurar la dignitat democràtic


11

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

Jesús Huguet, secretari del CVC, Diego Gómez President d'Escola Valenciana, Laura Font Coordinadora de la FEV-València i Àngel Martí Gerent de la FEV amb la samarreta Mariscal.

XAVI MARTÍNEZ

PRESENTACIÓ! LA FESTA DE LA LLENGUA CAMINA DE NOU

Comencen les Trobades 2008 Les 19 Festes per la Llengua, que preveuen superar els 220.000 assistents, commemoraran l’aniversari del naixement del rei Jaume I i els 25 anys de la LUEV. En la seua presentació, Escola Valenciana ha instat a la Generalitat a “treballar conjuntament si realment vol millorar la política lingüística a les escoles” REDACCIÓ

“Escola Valenciana té la convicció que el rei Jaume I assistiria a les Trobades amb la samarreta, convençut que el Valencià És Futur”. Amb aquest referència va encetar Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, la roda de premsa de presentació de les Trobades d’Escoles en Valencià 2008, que va tindre lloc el passat 18 d’abril a la Seu del Consell Valencià de Cultura. Pel 2008, les Trobades compleixen 23 anys i se celebraran en 19 municipis amb el lema “El Valencià és Futur”. Aquest lema serà el centre de la campanya gràfica dissenyada per Xavier Mariscal, consistent en 20.000 cartells, 60.000 samarretes i 28.000 pins commemoratius. Gómez ha explicat que amb aquesta proclama “es vol transmetre un missatge en positiu, una declaració d’intencions, convençuts que l’aposta de l’entitat per promoure la nostra llengua en diversos àmbits està donant els seus fruits, front a l’escassa de política lingüística del govern valencià”. Laura Font, presidenta de la Coordinadora d’Escola Valenciana de València ciutat, explica els pobles que acolliran les Trobades 2008, tot

destacant “la visió vertebradora de les Festes per la Llengua del nostre territori”. Les Trobades començaran divendres a Agost i clouran el 7 de juny a Canal, tot passant per Albaida, Sollana, Museros, Faura La Romana, Benicàssim, València, Xixona, Alabal, Guardamar, RibaRoja, Beniarjó, Beniarbeig, Altea, València Escola de Magisteri i Barcelona.

Diego Gómez, i en referència a l’ensenyament de les llengües al centres valencians ha afirmat que “si el Conseller Font de Mora vol realment millorar la política lingüística a les escoles el primer que ha de fer assentar-se a la taula, escoltar i treballar conjuntament amb Escola Valenciana”. El president d’Escola Valenciana ha reiterat en diverses ocasions que l’objectiu de l’entitat de reunir-se durant la present legislatura amb el Conseller.

L’encontre més multitudinari

Un any més, les Trobades es presenten com l’encontre lúdic-reivindicatiu més multitudinari del País Valencià, i esperen superar els 220.000 assistents de la darrera edició. Aquest creixement respon, segons s’ha explicat des de l’entitat, a que “l’Escola Valenciana ha obert la convocatòria de l’escola a la societat en general, del centres educatius a tot aquell que aprecia la llengua i que creu que el valencià és la llengua pròpia, oficial i d’us normal per a tots i per a tot”. Així i tot, l’entitat recorda que al centre de les Trobades continuen les escoles en valencià, en total hi participaran 700 centres educatius que organitzaran més de 2000 tallers. Precisament la matèria educativa ha centrat part del discurs de

Commemoracions

Un any més, les Trobades es presenten com l’encontre lúdicreivindicatiu més multitudinari Amb el lema ‘El valencià és futur’ es vol transmetre un missatge en positiu perquè l’aposta de l’entitat està donant fruïts

Així mateix, les Trobades 2008 encetaran les activitats d’Escola Valenciana centrades en commemorar els 25 anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, que arribaran al seu punt culminant el 23 de novembre, data concreta en que es va aprovar la llei i en que l’entitat té previst presentar l’ambiciosa proposta de l’Oficina de Drets Lingüístics. La commemoració del 800 aniversari del naixement Jaume I també estarà present a les Trobades 2008, i amb motiu Gómez ha reiterat el seu suport al Consell Valencià de Cultura en la seua proposta d’anomenar l’actual plaça de l’Ajuntament Plaça Jaume I.

Paral·lelament a les Trobades 2008, Escola Valenciana ha presentat La Gira, el Festival Itinerant de Música en Valencià, que posarà el ritme a les nits de les Festes per la Llengua. La tercera edició de La Gira celebrarà un total de 21 concerts on s’oferiran 45 actuacions de 30 grups diferents. Com l’any passat, Benlloch clourà el Festival el mes de juliol, oferint un marc incomparable per posar punt i final a 4 mesos de concerts de nord a sud del País Valencia. Pel 2008, s’inaugura l’itinerari a la localitat de Deltebre, on se celebrarà el FestourGira 2008, gràcies a un acord entre la productora Tercera Via i l’Escola Valenciana. Altra de les novetats de darrera hora, ha estat la incorporació a La Gira d’un itinerari a Mallorca, al poble de Santa Margalida. Segons el gerent d’Escola Valenciana, Àngel Martí, la Gira “ha esdevingut un dels principals festivals de música del moment, per xifres de concerts, assistència i grups participants”. Alhora ha destacat La Gira com “un projecte on dotzenes d’entitats organitzadores uneixen forces per generar una oferta conjunta, que permet una major difusió de la música en valencià”. www.fev.org


12

COMARQUES

Des de l’Illa MARC PERIS

Els 15 anys furtats a Guillem

R

ecorde molt bé el dia que em vaig assabentar de l’assassinat d’en Guillem Agulló. Jo anava a l’institut Lluís Vives de València. Recorde el moment, la llum que entrava per la finestra de l’aula, recorde la trista conversa amb els companys de classe . Recorde que quelcom es va trencar dins nostre, un silenci ens envaí de sobte. Quasi no ho podíem creure. Recorde aquell dia perquè potser fou el que marcà la fi de la meua infantesa, la pèrdua de la ingenuïtat, el naixement conscient d’una ràbia que ha estat el motor de la meua trajectòria. Aquell dia, als fills de la transició progressista a València ens esclatà la bombolla en la qual molts ens havíem criat. De sobte ens adonàrem que ens podien matar per les nostres idees, per la nostra llengua, pel nostre origen. Teníem 15 anys, com deia la cançó, i una ombra cobrí els primers amors, les primeres festes, l’aprenentatge, com si fos un eclipsi ominós. De sobte, tot ho inundà la ràbia, tancàrem l’institut i eixírem al carrer. El poblàvem com descobrint-lo, emmirallats pel poder d’unir-nos, ens manifestàrem una i una altra vegada. Aquest carrer havia quedat desert durant anys a València. La majoria érem joves, tot just preníem consciència que calia lluitar. Quan tornàrem a l’institut, a la nostra aula algun gos havia pintat amb esprai un “Guillem Jódete”, rubricat amb una esvàstica. Així que açò era Espanya... Recorde temps després, el judici dels assassins a Castelló, milers de persones demanaven una justícia que mai es dugué a terme. Com sempre, l’única resposta fou la repressió. La sentència fou una broma macabra. Quatre anys per assassinar a sang freda un jove que estava d’acampada amb uns amics i amigues. Però el que més em dol és vore que matar-nos els surt tan barat. El botxí Pedro Cuevas, aquest instrument del sistema, ara es presenta per ser regidor en la farsa de democràcia valenciana. Premi reconegut a la carn de canó que els fa la feina bruta, ofrena noves glòries a Espanya, apallissa immigrants i indigents, posa bombes en seus de partits polítics... Aquest és el Currículum Vitae d’un autèntic cabró. En Guillem, en canvi, mai no pogué compartir amb nosaltres aquests anys de lluita, ni seguir gaudint de l’estima dels seus, o de viure tranquil al seu poble, Burjassot. A en Guillem, de moment, li han furtat aquests quinze anys. La seua memòria no ha estat restituïda com cal. No ha pogut riure amb els amics, no ha viscut la maduresa, no ha pogut crear noves vides. Ni ell ni nosaltres hem pogut encara vore la nostra terra lliure. Però d’alguna manera, en tots aquests anys ens ha acompanyat el seu record, ens ha carregat de força, ens ha empentat quan dubtàvem, quan les cames feien figa, quan teníem por, o estàvem cansades o perdudes. Perquè ell lluità, i això li feu donar-lo tot, aquesta és la força que ens regalà, potser, sense saber-ho. Per això no t’oblidem Guillem, i davant el silenci nosaltres cridem ben alt: La lluita continua! +info: desdelilla.blogspot.com

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

INICIATIVA! INTERCULTURALITAT EDUCATIVA

Escola Valenciana presenta ‘Acosta’t al Territori’ El programa consta de cinc propostes d’activitats extraescolars enfocades a conéixer el territori a partir de les premisses de normalització lingüística, qualitat, interculturalitat i seguretat REDACCIÓ VALÈNCIA

El vaixell Garcia Lorca, de la Fundació Baleària i amforat al port de Dénia, va acollir el passat dissabte 12 d'abril la presentació del projecte on van assistir Jaume Fullana, president de la CAPPEV i coordinador d’Acosta’t al Territori, Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, Ricard Pérez, gerent de la Fundació Baleària, Josep Vicent Mascarell, director de programes de la mateixa fundació i Susana Mefford, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Dénia. “Una proposta inherent a l’Escola Valenciana que siga referent de les activitats extraescolars dels centres valencians sota les premisses de normalització lingüística, qualitat, interculturalitat i seguretat”. Aquestes són les bases de la proposta Acosta’t al Territori, que el passat dissabte de matí va presentar Escola Valenciana i la seua coordinadora a la Marina Alta, la CAPPEV i de la que la Fundació Baleària és patrocinadora oficial del projecte. Segons van informar els impulsors del projecte en la seua compareixença, l’Acosta’t al Territori oferirà 5 propostes als centres educatius: conèixer la comarca. Programa destinat a descobrir els espais que ens envolten i el patrimoni natural i etnològic que el formen, Parcs Naturals del País Valencià l’objectiu del qual és el coneixement del territori natural mediterrani, Centres històrics. Es tracta d’una invitació al passat de cada ciutat o vila que permet entendre millor el seu desenvolupament al llarg de la història, Viatges fi de primària. Programa en el que es realitzen sortides de tres a cinc dies arreu del territori i que ens ajuda a crear llaços amb altres realitats socials i culturals, Terra de Retrobament. Intercanvis d’àmbit escolar entre la nostra comarca i les Illes Balears. A més de presentar les línies generals del projecte, l’acte va tenir com a motiu central la presentació del primer viatge d’Acosta’t al Territori, emmarcat dins el programa Viatges de fi de primària. Per aquest motiu, a la inauguració van assistir més de 100 persones, entre alumnes, pares i professors que participen al viatge. Aquest tindrà com a nexe el vaixell de la Fundació Baleària, i partirà el dilluns 21 d’abril de la Marina i arribarà al port de Dénia el 26 d’abril després d’haver visitat Barcelona, Palma de Mallorca i Santa Margalida. La lògica del programa implica el constant intercanvi i convivència en-

Des de Dénia. La primera activitat serà un viatge en vaixell per diversos punts de la Mediterrània

tre centres. En aquest cas serà l’escola de Santa Margalida a Mallorca la que acollirà als escolars valencians, i des de fa un mes les escoles d’ambdós costats del mediterrani preparen activitats d’intercanvi cultural. Un exemple serà el taller de l’intercanvi de danses i cançons populars. Just abans de la presentació, els pares i alumnes que han assistit a l’acte han assajat al Port de Dénia La dansada gegant de la Marina. A aquest viatge hi participaran 102 alumnes de les escoles de Graüll (Xàbia), Gabriel Miró (Calp) i de les escoles rurals de la Retoria. Entre les activitats previstes destaquen la visita al Delta de l’Ebre, al Camp Nou amb acollida per membres de la plantilla del primer equip, la visita a la ciutat de Barcelona (liceu, casc antic, Sagrada Família, Aquarium, Palau Sant Jordi, Fira de Sant Jordi, Museu de la Ciència...), visita a la ciutat del Palma, coves del Drac i visita i intercanvi escolar a Santa Margalida. El viatge clourà amb una festa de benvinguda al port de Dénia. Tant abans com després del programa, el viatge de primària comptarà amb un treball de recolzament pedagògic a les classes. A més, el viatge comptarà amb l’e-

dició de suports pedagògics editats per Edicions 96, com ara l’Agenda Acosta’t al Territori, on els alumnes tindran tota la informació necessària i que servirà com a dietari del viatge. Des de l’organització, Jaume Fullana va destacar que la “qualitat pedagògica serà el centre de l’Acosta’t al Territori, volem generar una oferta que responga a les necessitats de l’escola pública valenciana”. Per la seua banda, el president d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, Diego Gómez, va destacar que Acosta’t al Territori “naix a la Marina Alta amb vocació d’esdevenir un dels programes més ambiciosos de l’entitat cívica, i que l’any que ve el programa s’oferirà a totes les escoles valencianes”. Alhora, els representants d’Escola Valenciana van agraïr a Baleària el seu compromís amb el programa. El viatge de fi de primària i la resta de programes d’Acosta’t al Territori que aniran desenvolupant-se progressivament compten amb els següents denominadors genèrics comuns: La llengua: S’empra el valencià com a llengua vehicular en totes les activitats, la seguretat: S’hi fa una especial atenció, tant pel que fa en

els desplaçaments com en el desenvolupament de la pròpia activitat. Les empreses de transport són cuidadosament seleccionades i els itineraris revisats… l'interculturalitat: La perspectiva intercultural també hi és present en la nostra planificació. Ho considerem molt necessària més encara en una comarca com la nostra on la presència d’alumnes d’origen estranger representa entre el 20 i el 80% de l’alumnat segons els centres. Es tracta d’aprendre a viure junts sense pèrdua d’identitat fomentant una visió positiva de la diferència i de la diversitat. En el cas valencià –com en altres de cultura minoritzada—tant important és el rebuig de les concepcions etnocèntriques de la cultura com el foment de l’autoestima i el desenvolupament d’actituds per a guanyar-se el reconeixement de la societat. Finalment, afirmen des d'Acosta't al Territori, "treballem per a que la Qualitat constituisca un pilar de les nostres actuacions. Aquesta ve avalada per un sistema d’indicadors que determinen l’adequació de les activitats i que les reorienta d’acord amb els fins proposats. En definitiva queden definits criteris per a avaluar-ne regularment l’eficàcia".


14

EN IMATGES

L’Avanç Informació, 18 d’abril de 2008

Dissenys per la sobirania Recull de cartells i enganxines sobiranistes durant els anys de la transició

L’Avanç Informació, 18 d’abril de 2008

EN IMATGES

15


COMARQUES

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

17

MANIFESTACIÓ! 19 D’ABRIL A VALÈNCIA

La república és viva La commemoració de la Segona República ve marcada enguany per l’esperit unitari de les convocatòries de mobilitzacions pel retorn a la legalitat de 1931. Nombroses entitats i organitzacions polítiques eixen al carrer el 19 d'abril REDACCIÓ VALÈNCIA

‘Perquè la democràcia sí importa, volem la República’. Amb aquest lema i per tercer any consecutiu l'any passat va ser en Alacant amb l'arribada del Tren Republicà de Castelló a alacant- la Coordinadora del País Valencià`per la República (CPVR) ha convocat una manifestació a la ciutat de València aquest dissabte 19 d'abril que discorrerà a partir de les 18 hores des de la plaça de Sant Agustí fins a la plaça del Patriarca. Aquesta manifestació és l'acte central dels republicans valencians en un mes, el d'abril, en el qual es desenvolupen desenes d'iniciatives al llarg del País Valencià. al final de la manifestació es realitzarà una paròdia del "Tinc una pregunta per a vosté" en la qual Juan Carlos I com a convidat respondrà les qüestions que se li plantegen. Des de l'Alacantí, Elx i Oriola eixiran autobusos per a reforçar la manifestació. I trens de rodalia coordinats procedents de Gandia, MoixentXàtiva, Utiel, Sogorb i Castelló recolliran els col·lectius republicans locals per a acudir a la manifestació. L'ajuntament de València, com ja va ocórrer fa dos anys, ha tractat d'obstaculitzar la manifestació, desestimant el recorregut inicial proposat per la Coordinadora. La Constitució no ha resolt els problemes de convivència a l’Estat espanyol, no permet avançar en justícia social ni tampoc reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles. "Som republicans perquè la monarquia és una institució arcaïca, un residu antidemocràtic del passat. Però,

Presentacó amb membres del Bloc, Sobirania Valenciana, Esquerra Unida i PCPE.

a més a més, ací representa la continuitat amb la dictadura, que va imposar la reinstauració monàrquica, amb un rei que acumula importants poders. Sols en un estat republicà és possible la democràcia plena, començant pel fet que la màxima representació de l'estat estiga sotmesa a la sobirania popular". Així s’expressa el manifest signat per les organitzacions republicanes que s’han sumat a la convocatòria. Passat l’aniversari de la capitalitat valenciana de la República durant la guerra civil, la flama republicana segueix encesa al País Valencià. “En un

nou aniversari de la proclamació de la II República, l'enderrocament de la monarquia és avui més que una esperança, és una reivindicació que està sobre la taula i s'exigeix cada vegada amb força al carrer, especialment per part de la joventut”. El manifest fa referència a episodis com la crema de fotografies del rei o les creixents protestes contra la monarquia, que han portat “al règim monàrquic a reprimir la lluita republicana i la crítica a la família reial, com hem vist recentment en diversos casos”. L’obejtiu de la Coordinadora és “assolir un règim de justícia i lliber-

XAVIER MARTÍNEZ

tat mitjançant la restitució de la República. No ens serveix cap reforma del règim monàrquic. No considerem legítima la monarquia per quant suposa una imposició del franquisme. Tampoc la Constitució monàrquica de 1978, a la que també considerem imposada, per haver-se redactat sota la coacció dels aparells repressius heretats de la dictadura”. A diferència d’altres convocatòries unitàries que s’estan succeïnt a l’Estat espanyol, la valenciana respecta les diverses ascripcions nacionals de l’heterogeni moviment republicà. “Els demòcates de veritat -expressen

els convocants- ens caracteritzem per voler sempre més democràcia en tots els àmbits, en totes les organitzacions, en totes les institucions i en tots els països. A l'igual que quan reivindiquem el dret a una sanitat o a un ensenyament públics i de qualitat no ens entrebranca si opinem que aquests han de ser valencians o espanyols o catalans, quan reivindiquem la república hem de reivindicar-la tots units per a tots els humans i no només per a un determinat país. Des d'aquesta metodologia en positiu, quan la Coordinadora del País Valencià per la República reivindica la república està reivindicant les repúbliques: totes les repúbliques”. Entre les organitzacions convocants hi ha Foro por la III República de Alicante, Plataforma Castellonenca 14 d'Abril per la III República, Plataforma 14 d'Abril per la III República, Mov. Ciudadano por la III República 'Miguel Hernández' d'Oriola, A.C.R. Constantí Llombart, República Valenciana-pve, PCPV, A.R, González Germà, Bloc, Ateneu Republicà d'Aldaia, Fòrum per la Memòria del País Valencià, CJC, Plataforma Republicana 'Sobirania Valenciana', Coordinadora de Treballadors del País València, Iniciativa d'Esquerres d'Alginet (IdEA), ARDE, Ciutadans per la Repúbliuca-PV, PCE (m-l), ENV, Republicanos de Rocafort, Fòrum per la República del Camp de Morvedre, Plataforma per la III República de Nurjassot, Estat Valencià, Plataforma per la III República de Carlet, EUPV, JCPV, Plataforma 14 d'Abril per la III República de Torrent, IRPV, Col·lectiu Autònom de Treballadors i Ateneo Republicano de Paterna


18

COMARQUES

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

Perifèria. El barri d’Orriols és un dels rostres amagats de la València de la Copa Amèrica i la Fórmula 1.

FIRMA DEL AUTOR FOTOGRAFIA

DENÚNCIA! L’ASSOCIACIÓ VEÏNAL ACUSA L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT DE VOLER CONVERTIR EL BARRI EN UN GHETTO

L’ombra del feixisme amenaça Orriols

Aquesta barriada obrera i popular de la perifèria de València suma a les tradicionals mancances de serveis i equipaments públics la presència d’un nucli consolidat de caràcter feixista que amenaça amb trencar la convivència d’una zona que s’ha convertit en una de les més receptores de la ciutat de població provinent d’altres parts del món ÀNGEL CASAS

Barri perifèric de València, integrat per classes populars, amb una presència cada vegada més palesa de població immigrant i abandonat per les diferents administracions, pel que fa a inversions i serveis públics. Orriols ofereix molts dels trets perquè esclaten brots xenòfobs i agressions de caire feixista. L’alarma es va disparar en aquest barri del nord del cap i casal, independent de la capital fins a l’any 1882, en aparéixer imatges de violència nazi en Internet, en con-

Des de l’associació de veïns del barri es denuncia la presència d’un nucli consolidat de caràcter feixista El veïnat porta una dècada reclamant-li a la Generalitat un centre sanitari, del qual només està habilitat el solar

cret, setze vídeos de brutals agressions en el portal YouTube. Entre d’altres, el llançament d’un explosiu dins d’un cotxe on dormien dos immigrants o l’apallissament d’un jove per la seua condició d’homosexual. Abans d’això, una de les principals vies d’aquesta barriada obrera, el carrer Duc de Mandas, va aparéixer en dos ocassions amb pintades de caràcter nazi-feixista, com representació d’hesvàstiques, referències al “poder blanc” i consignes vexatòries amb el col·lectiu immigrant. Una d’elles va romandre

més de vint dies en un dels murs més visibles de la barriada. Des de l’Associació de veïns d’Orriols confirmen la presència d’un nucli consolidat de caràcter feixista. “Es tracta -afirmen- de gent jove, en situació socio-laboral precària i amb una ideologia poc definida, molt aprofitable per grups d’extrema dreta amb major formació política. El seu discurs consisteix en culpar els immigrants dels problemes del barri”. Els veïns han constatat que aquest grup rep suport extern i, fins i tot, venen de fora a alliçonar-

los. Recorden les “ràtzies” en el barri vinculades a la violència futbolística, protagonitzades per les “brigades branquiazules” després d’un partit Llevant-Espanyol, o per components de la penya valencianista Yomus. Es va parlar fa dos anys, a més, de la convocatòria de desfilades al estil de Russafa per part d’España 2.000, “i no estem disposats a consentir-ho”. Un dels portaveus del col·lectiu veïnal, Antonio Terrones, alerta que “hi ha un perill real” que es propague la violència d’extrema dreta a Orriols. “Hem parlat amb l’Ajun-

CAMPANYA D’OBJECCIÓ FISCAL 2008 Informa’t al 96 383 44 40 Confederació General del Treball del País Valencià Av. del Cid, 154-Baix www.cgtpv.org


COMARQUES

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

19

UNA CIUTAT EN CONFLICTE

València, capital de l’ultradreta

tament i l’únic que han fet es enviar al barri a la policia local per, a la manera d’una pel·lícula dolenta americana, prendre el barri durant una hora i procedir a l’identificació d’immigrants. Tot el contrari d’allò que se’ls havia demanat”. Les crítiques de l’associació veïnal apunten directament a les administracions municipal i autonómica com a responsables de la degradació que pateix el barri. “Volen convertir Orriols en un ghetto. En la ciutat de la Copa Amèrica i la Fòrmula 1, una barriada obrera com la nostra presenta mancances molt greus; de fet, no es realitzen inversions malgrat que en els últims cinc anys la població ha augmentat vora un 25%”.

Reivindicacions

El llistat de reivindicacions és nombrós. Els veïns porten una dècada reclamant a la Generalitat un centre sanitari, del qual està habilitat el solar però no comença l’execució de les obres. Mentestant, l’atenció primària es dispensa en un baix. Tampoc no hi ha al barri centres socials, esportius ni juvenils, i enguany han minvat els treballadors socials que presten serveis en la llar del jubilat. També han demanat policia de barri. “No per a la repressió –aclaren- sinó per a previndre situacions d’aldarulls i vandalisme durant el cap de setmana”. Malgrat aquesta preocupació, Antonio Terrones assegura que la convivència en el barri és “bona”. “Existeix un teixit de poble i de barriada que no volem perdre. Molta gent es coneix i participa. Es fa molta vida al carrer”. La Plataforma d’Entitats del Barri d’Orriols, en la qual estan representats l'Institut, l’associació de comerciants, Valencia Acoge o el Centre Cultural Islàmic, rebutja qualsevol tòpic xenòfob: “som el barri amb major població immigrant de València alhora que tenim una de les taxes més baixes de cri-

minalitat. Els problemes de convivència no són diferents als de qualsevol altra zona de la ciutat”. Manifesten, així mateix, que no acceptaran que es considere

Orriols “un barri a degradar cara a futurs processos d’especulació urbanística i immobiliària”, com en els casos del Cabanyal, Velluters o El Carme.

El perfil del feixista del barri és un jove en situació sòcio-laboral precària i amb una ideologia poc definida

Malgrat tot, la convivència al barrri és “bona”, existeix un teixit de poble i barriada que no es vol perdre

RADIOGRAFIA

De barri obrer a ghetto

S

egons dades municipals, a la barriada d’Orriols resideixen 17.528 persones, a les quals cal afegir aproximadament 5.000 del nou barri de San Llorenç (que inclou una part del Nou Orriols) i els no empadronats. En total, podria arribar-se als 25.000 habitants. El 26,8% de la població constatada en les fons municipals és estrangera, cosa que sitüa Orriols com el barri del cap i casal amb una taxa més alta d’immigració. Més de la mitat provenen d’Amèrica Llatina, sobretot Ecuador, tot i que també arriba gent del magreb, Europa de l’Est i l’Àfrica Subsahariana. El 22% del total de la població del barri procedeix de l’estat espanyol. Aquestes xifres confirmen Orriols com un barri de consolidada tradició migratòria. Per la seua composició sociológica es tracta, a més, d’un barri de classe treballadora, castigat per l’atur i la precarietat laboral (principalment en el sector de la construcció), i on el fracàs esco-

lar i la mancança de treball ha estat un problema endèmic. La situació de l’habitatge permet dibuixar un fidel retrat d’Orriols. De les 7.502 habitatges registrats per l’Ajuntament de València, més de la mitat (4.573) es van construir en la dècada dels seixanta del segle passat. Orriols s’adaptava, d’aquesta manera, al model de barri obrer amb abundants blocs de VPO característic del “desenrotllisme” franquista. Amb el pas del temps, i en augmentar el seu nivell de renda, els primers compradors han venut uns pisos que, pel seu preu assequible, han estat un reclam per a la població immigrant. Teixit urbanístic compacte, amb els preus dels habitatges més barats de la capital, una xarxa de petit comerç regentat cada vegada més per immigrants i una nova zona residencial (al voltant de l’avinguda Alfahuir) que segrega el barri en dos àrees netament diferenciades, completen la fotografia urbanística d’Orriols.

José Luís Roberto. Líder d’España 2000 ÀNGEL CASAS

El País Valencià compta amb el rècord d’agressions feixistes a l’estat espanyol durant l’any 2007, amb 600 atacs, segons denuncia el Moviment Contra la Intolerància. Des del col·lectiu Autodefensa’t s’apunta la “complexitat” de les causes que expliquen el creixent pes del feixisme al País Valencià. “L’esquerra ha perdut el carrer; aquestes xifres demostren que avui València esdevé la capital del feixisme a l’estat espanyol. Mentres l’esquerra no faça autocrítica i recupere el carrer, les agressions continuaran”. Autodefensa’t arriba més lluny en l’explicació de les causes: un augment de la població immigrant que ha servit de coartada? a un discurs “Xenòfob” i “espanyolista” com el que practica España 2.000. “En molts casos els immigrants no presenten denúncia a causa de la seua situació legal, a més que el sistema judicial afavoreix els agressors”. “En València l’extrema dreta gaudeix d’una impunitat judicial absoluta”, afirma el col·lectiu. “En el cas de les agressions d’Orriols la fiscalia encara està plantejant-se si obrir o no una investigació. Així mateix, el sistema judicial mai aplica ni l’agreujant per racisme, ni pertinença a banda armada ni motius ideològics. Això dona als ultres un marge d’acció”. Quant al tractament dels mitjans de comunicació, “aborden la qüestió com un conflicte entre tribus urbanes i mai li donen un fons polític. Això crea una societat passiva per a la qual no existeix el racisme”. Què es pot fer per a frenar aques-

!!

Pintades de caràcter nazi i pallisses a immigrants en Internet disparen l’alerta ta plaga? “El primer de tot es perdre la por i denunciar públicament el que està passant: Hi ha exemples de denúncia al carrer que han eixit positivament, com les formulades contra Levantina de Seguridad”. “Cal movilitzar-nos, recuperar els espais i autodefensar-nos sense esperar que es produïsca una agressió”.

Onda i Silla, “punts calents” de la presència ultra

Els punts àlgids de la presència ultra al País Valencià en l’actualitat són Onda i Silla, municipis amb un regidor d”Espanya 2.000. Tambén en Castelló s’han produït atacs contra el Kasal Popular, l’últim durant les festes de la Magdalena. L’Horta i La Costera, on grups independentistes han patit agressions, i València Capital, amb “barris conflictius” com Benimaclet o El Carme, formen part de la geografia de la violència ultra. Casals Jaume I de partits nacionalistes també han sofert en els seus locals les ires de l’extrema dreta.


20

COMARQUES

MANIFESTACIÓ! 15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ

Ni oblit, ni perdó REDACCIÓ / FOTOS: XAVIER MARTÍNEZ

Burjassot va viure el passat dissabte 12 d'abril una jornada de record i protesta pel trist aniversari de l'assassinat feixista del jove Guillem Agulló, ara fa 15 anys. Persones de totes les edats van passar la vesprada al costat dels amics i familiars de Guillem per recordar el jove i l'injust desenllaç del cas. Els actes es van convertir també en un nou crit d'alerta davant el rebrot de la violència feixista que pateix el País Valencià, i l'escàs interès que les autoritats mostren per aturarho. Altres localitats com Barcelona o Vic van realitzar actes simultanis en record del jove antifeixista. Un miler de persones va marxar el passat dissabte pels carrers de Burjassot per commemorar el 15 aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló, veí del poble que fou apunyalat per un grup de neonazis i que s'ha convertit en tot un símbol de la lluita antifeixista al Pa��s Valencià. La marxa va transcórrer sense incidents, amb crits en re-

cord de Guillem i contra el feixisme, i va acabar davant l'Ajuntament del poble d'on era natural Guillem. Allà, un representant de Maulets , organització on militava Agulló, va llegir un manifest unitari i va destacar la fortalesa i l'exemplar esperit lluitador de la família de Guillem, que també ha estat víctima. Així, es va recordar la impunitat amb la què compten els feixistes al País Valencià, destacant la ridícula pena que va acomplir l'assassí de Guillem, únic condemnat i a 16 anys, dels quals només va acomplir 4. L'acte va finalitzar amb la Moixeranga i diversos concerts a la casa de la cultura, que van arribar a concentrar vora 2.500 persones. A Barcelona, una concentració de protesta i un concert organitzat per Espai País Valencià i diverses organitzacions van recordar també en Guillem. A més, durant tota la setmana, la xarxa es convertia en un crit solidari de record, amb nombrosos articles i un banner que ha circulat arreu del ciberespai

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008


21

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

ANÀLISI! DOS MESOS DE VAGA ALS JUTJATS DE VIOLÈNCIA

Uns Jutjats sense justícia XAVIER CORRALES

Els Jutjats de Violència sobre la Dona del País Valencià, a dia d'avui, es mantenen ferms en la seua vaga indefinida de dues hores diàries amb la finalitat d'aconseguir les seues reivindicacions laborals que, entre altres aspectes, inclouen unes instal·lacions adequades en les seus judicials que asseguren la protecció de la víctima de la violència domèstica, una formació professional per als funcionaris destinats en aquests jutjats que garanisquen el correcte compliment de la Llei de Violència Domèstica i portar a terme les seues funcions amb l'agilitat i diligència que requereix la transcendència d'aquest tipus de delictes. És per això que fa gairebé dos mesos van decidir declarar-se en vaga. A pesar de la urgència dels casos que no cessen d'arribar als jutjats, la Conselleria de Justícia no ha manifestat fins al moment cap mostra de voluntat encaminada a la solució del conflicte. Després de dues meses de negociació en les quals les propostes efectuades per Conselleria van ser únicament verbals, la qual cosa denota una falta notable d'interès real a solucionar els problemes, en

Comitè de vaga. A pesar de la urgència dels casos que no cessen d’arribar als jutjats, la Conselleria no cedeix en res.

l'última reunió es va presentar per escrit un xantatge inacceptable per a les treballadores i treballadors afectats, això és, accedir a la majoria de les reivindicacions a canvi de quelcom insòlit: romandre tota la plantilla judicial fins a les 19,00 ho-

res, tots els dies cada tres setmanes, per a, segons ells, defensar els drets de les víctimes. No obstant això, Jutges i Fiscals no tindrien aquesta obligació de permanència. Però la pregunta clau és: quins professionals tenen més res-

ponsabilitat en la defensa dels interessos de la víctimes? Els funcionaris que estan immersos en el procés de negociació amb la Conselleria, la funció de la qual queda reduïda a transcriure i donar compliment al que Jutges i Fiscals acorden, o a

aquest últim col·lectiu, l'obligació del qual és vetllar per la integritat de les víctimes maltractades, dictant les resolucions oportunes? L'Administració està intentant, davant l'opinió pública, atribuir als funcionaris d'escales inferiors una responsabilitat que només competeix a Jutges i Fiscals, assenyalantlos, errònia i malintencionadament, com responsables de la integritat física i moral de les víctimes. Donades totes aquestes circumstàncies, les i els funcionaris han decidit seguir lluitant per a aconseguir l'efectiva tutela judicial de les víctimes, amb l'esperança que l'Administració reconsidere la seua postura i intente un acostament de postures sense posar en joc els dretgs de les víctimes. En qualsevol cas, tal com estan les coses, la prolongació del conflicte, etc., i tenint en compte el que el ministre de Justícia de Zapatero, Fernández Bermejo, va pactar amb els dirigents sindicals estatals d'UGT i CCOO, al marge dels Comitès de Vaga i de l'Assemblees de treballadors, no és d'estranyar que el nostre honorable conseller de Justícia i Administracions Públiques, Fernando de Rosa, intente aquests dies una maniobra semblant. Esperem que aquesta no siga massa desfavorable per als funcionaris i funcionàries dels Jutjats de Violència sobre la Dona del País Valencià.


LA GIRA 2008

L’Avanç Informació, 18 d’abril de 2008

Miquel Gil s’estrena oficialment a València El cantautor valencià Miquel Gil es presenta per primera vegada a casa, set anys després de començar aquesta darrera etapa que l’ha portat a ser un habitual a les llistes europees de ritmes ètnics, present en grans cites i festivals arreu d’Europa, ha col·laborat amb artistes com Savina Yannatou, Lluís Llach, Martirio, Miguel Poveda, Sprig Hill Jack, Sol Picó, Pascal Comelade, ara mateix es un referent de la veu mediterrània i un renovador de les formes valencianes de cant, el proper 25 d’abril es presentarà al claustre del carrer de la Nau de la Universitat de València dins de la Setmana per la Llengua ,organitzada des del Servei de Política Lingüística de la pròpia Universitat. Per a l’ocasió, Miquel Gil s’ha envoltat de còmplices i amics del món musical valencià, com és el cas de Soledad Giménez, així com el reconegut pianista de jazz Ricardo Belda, el també cantautor xativí Feliu Ventura, Spyros Kaniaris del grup de fusió balcànica Krama, els membres de l’Orquestra Àrab de Barcelona el violinista Mohamed Soulimane i el cantant Mohamed Bout “Ayoub” vinguts per a l’ocasió. Al Tall, el seu bressol, ha volgut sumar-se. No es fàcil, per a determinats artistes valencians presentar el seu treball en bones condicions. Haver tocat als millors festivals o compartit escenari amb els millors artistes no es cap aval per a la ciutat de València, s’ha hagut d’esperar pacientment, però, ha arribat l’hora de presentar-se a casa amb un espectacle fet a mida per a l’ocasió, tal i com es mereix el cap i casal, amb la diversitat i l’heterodòxia, guarit pels textos d’Enric Casasses, Manel Rodríguez Castelló, Anna Montero, Teresa Pasqual, Tono Fornés, Jaume Pérez Montaner, Ramón Guillem ,Josep Piera, Joan Barcelò, Manuolis Rasoulis, poetes que habitualment escriuen les cançons de Miquel Gil als seus discos. Miquel Gil, format al grup Al tall, va ésser part del grup pioner de música ètnica “Terminal Sur”, l’arribada del seu primer disc en solitari, Orgànic el va situar com un dels màxims referents de la música folk a nivell nacional; el segon treball d’estudi “Katà” li va valer el reconeixement de la crítica especialitzada a nivell europeu, la seua veu comença a fer-se habitual en la ràdio internacional; amb “Eixos” s’ha passejat quatre mesos pels top-ten de les llistes especialitzades, festivals com el “Ollin Kan” a Mèxic DF o el que participarà el proper mes de juny a Chicago i al novembre a Brasil confirmen aquesta projecció.

TRET D’EIXIDA

ENGUANY LA GIRA ARRIBA A LA SEUA TERCERA EDICIÓ AMB VINT CONCERTS ARREU DEL PAÍS TANCANT-SE A BENLOC FOTO: MSF REDACCIÓ

El Festival Itinerant de Música en Valencià arriba a la seua tercera edició. En total, La Gira 2008 té previst celebrar 20 concerts on participaran més de 25 grups: Svaters, Agraviats, Desgavell, Orxata Sound System, Rapsodes, Ovidi Twins, Mugroman, Sant Gatxo, Odi, Urbàlia Rurana, Soul Atac, La Gossa Sorda, Bajoqueta Rock, The Skartats, Miquel Gil, The Skafeinats, Ràbia Positiva, Atzukak, Skatimat, Skapolits, Raça Borda, Aspencat, Lilit i Dionís, Pinka i Anguiles de Camal. Les parades de la Gira 2008 són Museros, Agost, Albaida, Faura, Riba-Roja, Sollana, Benicàssim, Cocentaina, Albal, Guardamar, Altea, Beniarjó, Beniarbeig, Deltebre, Barcelona, Picassent,

Universitat d’Alacant i Benlloch. El festival itinerant de música en valencià compta, a més, amb la col·laboració de Vilaweb, Info TV, Icat Ràdio, Cadena Ser València, Cadena Ser Ràdio Litoral, Levante Alacant, Canfali, Enderrock, El Punt, L’Avanç i l’Accent. En l’edició del 2007, la Gira va superar els 18 concerts, 15.000 assistents, 5000 km de recorregut i 30 grups participants, consol·lidant-se com el principal festival itinerant de música en valencià. Els instituts, coordinadores d’Escola Valenciana i pobles que acullen La Gira són els encarregats de seleccionar any rere any els grups presents al Festival. Segons expliquen, els organitzadors la Gira potencia la presència de nous grups de les comarques

valencianes amb l’actuació de bandes ja consolidades en el panorama musical valencià. Com l’any passat, Benlloc clourà el Festival el mes de juliol, oferint un marc incomparable per posar punt i final a 4 mesos de concerts de nord a sud del País Valencià. Pel 2008, s’inaugura l’itinerari a la localitat de Deltebre, on se celebrarà el Festour-Gira 2008, gràcies a un acord entre la productora Tercera Via i l’Escola Valenciana. En la seua tercera edició La Gira acumula xifres de rècord. En tres anys El Festival Itinerant de Música en Valencià ha realitzat 52 concerts amb 134 actuacions de més de 70 grups diferents. + info: www.lagira.cat


23

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

MÉS ENLLÀ DE LES DADES EMPÍRIQUES

LA PLAGA DELS ‘CONSPIRANOICS’ València acull el primer simposi sobre teories conspiratives. Les jornades abasten totes ‘tesis’ que tracten fets com si foren fruit d’una trama secreta, des del cas de les xiquetes d’Alcàsser fins els atemptats de l’11-M a Madrid, passant pels precedents històrics del que vindria després amb Alcàsser. En el cas de les nenes assassinades, es va fer córrer la brama que existia una misteriosa xarxa de persones poderoses implicades en el segrest. Fins i tot es va arribar a dir que membres del Govern hi estaven implicats». Es va donar el fet que un dels pares de les nenes es va convertir en un assidu de molts programes «especials» sobre els fets: «Cada vegada que aquest pare hi participava i semblava donar la raó a tesis complotistes l’audiència pujava». Per Joan Oleaque, les teories conspiratives suposen una forta distorsió de la veritat, que és víctima de la lluita per l’audiència i l’experimentació sobre nous formats televisius. La solució? «No n’hi ha d’altra que la reflexió aprofundida del que ha passat i de com evitar- ho. Perquè el més lamentable és que el soroll mediàtic sobre tots aquests drames, al final, no serveix per evitarne d’altres, com s’ha vist ara amb el cas de Mari Luz».

PEP MARTÍ

Octubre Centre de Cultura Contemporània, de València, ha presentat ‘Spectra-Primer Simposi Mundial sobre Teoria de la Conspiració’, que s’ha fet a la capital del País Valencià del 17 al 19 d’aquest mes d’abril. S’hi apleguen els millors especialistes de diverses teories complotistes que han flagel·lat la societat al llarg de les darreres dècades. Mike Ibáñez i Emili Payà són els coordinadors d’aquest simposi que pretén analitzar el perquè de l’èxit d’aquestes fantasies que, des del «contubernio judeo-masónico» a les teories sobre l’11- M han cobrat un protagonisme immerescut. També l’atemptat contra les Torres Bessones va alimentar paranoies vàries. Emili Payà és un dels coordinadors del simposi. Segons ell, l’actualitat de la trobada és evident: «Les teories de la conspiració són més vives que mai. I amb les noves tecnologies tenen una capacitat immensa per arribar a molts sectors. Creiem que són una amenaça per a la democràcia, i l’única arma eficaç contra aquest perill és l’anàlisi seriosa de la informació que rebem».

Fenòmens paranormals

Leo taxil

Entre els participants hi ha el jesuïta Ferrer Benimeli, que ha investigat la famosa teoria conspiranoica contra els maçons alimentada des del règim franquista; Joan M. Oleaque, que va estudiar el cas de les nenes d’Alcàsser; Gudrun Greunke, especialista en el cas de l’oli de colza i en altres escàndols vinculats a la salut; O Javier Cavanilles, expert a desmuntar les moltes fantasmades sobre fenòmens paranormals, entre d’altres. Segons Payà, les conspiranoies continuen construint-se seguint els patrons de les esbojarrades històries del falsificador Leo Taxil, l’home que al final del segle XIX va erigir- se en el gran denunciant d’una suposada conspiració de maçons per dominar el món. Taxil és un prototipus que ha tingut molts seguidors. L’home va començar intentant ajudar a augmentar les vendes d’un periòdic de Marsella: es va inventar l’existència de taurons al port marsellès. Payà explica que el Simposi, al qual han posat el nom de Spectra, vol presentar el conspiracionisme com una part de la cultura popular, amb un especial èmfasi en l’estudi del paper dels mitjans: «Vivim en la paradoxa de rebre un volum d’informació abassegador, però això no implica que ens fem una idea més exacta dels fets, sinó que, a vegades, el que passa és que creix la confusió».

Típic cartell dels ‘Peones Negros’, organització ultra que qüestiona l’autoria de l’11-M.

Les nenes d’alcàsser

El crim d’Alcàsser va sacsejar la societat espanyola el 1992. Tres nenes van ser segrestades, violades i assassinades brutalment. Durant mesos, les càbales sobre possibles sospitosos van generar una espiral aprofitada per alguns mitjans de comunicació per treure suc del drama. Finalment, un dels culpables va ser

detingut, però el principal responsable, Antonio Anglés, continua en parador desconegut. Un dels qui van seguir el cas és el periodista Joan Manuel Oleaque, autor del llibre Des de la tenebra (Empúries), la millor investigació sobre el cas. Oleaque va cobrir els fets, però en la segona part del llibre fa una anàlisi crítica de l’actuació dels mitjans en aquell cas. Oleaque explica que

«Alcàsser va ser el primer símptoma de l’aplicació de teories conspiratives entorn d’un fet mediàtic en el nostre país. Pensem que els fets d’Alcàsser van coincidir amb l’engegada de les televisions privades i la posterior lluita aferrissada per l’audiència. Abans hi havia hagut el cas de l’assassinat dels marquesos d’Urquijo, que va tenir també un fort impacte, però que va ser un aperitiu

Un altre gran front que és un niu de conspiranoics és tot el referent als molts fenòmens paranormals publicitats des de certs mitjans. Un dels periodistes que els han investigat i han demostrat la farsa de molts suposats «fenòmens inexplicables» és Javier Cavanilles, autor de Los caras de Bélmez (Ed. RiE). Cavanilles és un estudiós de tot un seguit de fenòmens aparentment irracionals que solen aparèixer en els mitjans de comunicació i que atribueixen a forces estranyes fets com el de les cares de Bélmez. En aquest cas, es tracta d’unes suposades cares dibuixades a la cuina d’una casa de Bélmez de la Moraleda (Jaén) que van aparèixer el 1971 i des d’aleshores han fet córrer rius de tinta. Al final, un seguit d’estudis químics han demostrat que tot era una invenció d’alguns per guanyar diners. A Cavanilles, el cas el va dur a denunciar especialistes dels fets paranormals com Jiménez del Oso i Iker Jiménez. Les cares de Bélmez, que alguns espavilats van arribar a definir com l’esdeveniment paranormal més important de la història d’Espanya, no és l’únic fenomen d’aquestes característiques. Les invencions de relats entorn de suposats ovnis o contactes amb gent d’altres mons, per demostrar que «no estem sols», han servit per omplir moltes butxaques. Com diu Cavanilles, «hi ha persones que busquen simplificacions per no haver de respondre dels seus actes, i la mateixa societat que creu aquestes coses després vota Jesús Gil». La lluita per la racionalitat és un combat inacabable.


24

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

Lílit i Dionís celebren l’arribada de la Primavera Fotos: Juanjo Femenia LA SONORA DEL MAURÀ, TONI DE L'HOSTAL, SERGI CONTRÍ, LA CARDIACAN TOUR, LILIT I DIONÍS, ASPENCAT. Festa de la Primavera. Pego. 5 d'abril Ben aviat veurà la llum QUE DIGUEN MISSA! el primer i sorprenent disc de LILIT I DIONÍS. De moment hem celebrat la bona nova amb bons amics i grans artistes el passatdia 5 d'abril a Pego en una festa per donar la benvinguda anticipada a la Primavera, el bon temps i les samarretes de tirants.


L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

Homenatge a Guillem Fotos: Mar Cervera Concert 15 anys sense Guillem Agulló. Feliu Ventura, La Gossa Sorda. Obrint Pas. 12 d’abril. Auditori de Burjassot. L'organització Maulets va organitzar tot un seguit d'actes el passat 12 d'abril de 2008 a Burjassot (Horta Nord) per recordar el 15é aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló amb el lema, que van finalitzar amb un concert inoblidable a càrrec de Feliu Ventura, La Gossa Sorda i Obrint Pas.

25


26

L’Avanç informació, 18 d’abril de 2008

El Món de Xicutel a Punt 2

PROGRAMACIÓ

ràdio i televisió

Aquesta nova sèrie infantil per als matins de diumenge que està protagonitzada per Edu Borja com Professor Timonet, Ana Conca menge Mandarina, José Banyuls menge Senyor Popi i Mari Giner en la veu de Xicutel, i ha estat escrita i dirigida per Charly Álvarez i Manuel València. Una aposta per l'humor com vehicle educatiu, tan necessària com radical. Aventures, riures, màgia, música i ensopecs! Un programa diferent que transportarà els xiquets a un món on tot és possible.

Ficció

Info Televisió comença a emetre en directe a internet Info TV| www.infotelevisio.com A més d’eixa emissió ininterrompuda, els interessats poden trobar també les notícies del dia, amb el seu titular, el text corresponent i un enllaç a alguna pàgina web que amplie la informació. Però l’internauta també disposa de la versió audiovisual en format windows media video (wmv), en peces que contenen la locució del periodista i les intervencions dels protagonistes. També són accessibles les notícies dels dies anteriors. Els pròxims dies, el web infotelevisio.com ampliarà progressivament els

continguts i els serveis, mitjançant l’habilitació d’espais temàtics des d’on els interessats podran obrir o descarregar-se vídeos i reportatges de temes socials i polítics, d’ara mateix o de fa un temps, però sempre de la màxima actualitat. S’obriran també seccions dedicades a l’entreteniment, a les curiositats o a la participació dels ciutadans, que podran reflectir es este espai les seues opinions sobre qüestions d’actualitat. L’emissió per Internet és una aposta d’InfoTV que va en la línia de reforçar la seua

presència i arribar a tot el públic que ara mateix no té accés a un canal caracteritzat pel seu compromís amb el dret a la informació, la pluralitat política i social, la llibertat d’expressió i les idees de progrés. És també una manera ben eficaç de sortejar tots els impediments administratius que, des del juny del 2005, ha posat la Generalitat Valenciana a este projecte obert i progressista. Val a recordar que InfoTV no va rebre cap llicència de televisió digital en el concurs

convocat fa tres anys pel govern valencià, que va servir per dibuixar un panorama audiovisual monopolitzat per canals de televisió locals i autonòmics pròxims al Partit Popular. Segons l’última medició oficial disponible de l’audiència, feta l’any 2007 per l’empresa TNS Global, InfoTV té 63.000 espectadors diaris i un acumulat mensual de 330.000 espectadors, xifres certament espectaculars a la vista d’un pressupost que a penes arriba als 500.000 euros anuals.

Del 21 d’abril al 5 de maig de 2008 7

Majors de 7 anys

13

Majors de 13 anys

InfoTV

Canal 42 d’UHF

+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA (Espai de Cuina) 15.00. L’INFO. Primera Edició. Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA. 18.00. L’INFO. Primera Edició R 18.25. L’ORATGE. R 19.00. UNIVERSITAT OBERTA. Presenta Artur Balaguer. 19.45. CASABLANCA. Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema) 20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve. 20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA. 21.20. PARA TAULA. (Espai de Cuina)

18

Majors de 18 anys R Repetició S Subtitols per a sords 21.15. 21.30. 22.05. 22.10. 22.12. 22.15. 22.50.

Para Taula. R L’Info. L’Oratge. Tenim Paraula. Animailades. L’Info. (Anàlisi) Els Debats d’Info TV al Micalet. Presenta Ignasi Munyoz. 23.15. Watts. (Videoclips). 23.45. Els Reportatges d’Info TV. 00.05. L’Info (Redifusió).

L’ORATGE. TENIM PARAULA. ANIMAILADES. L’INFO. ANÀLISI VEUS LITERÀRIES. L’INFOBORSA. LES MÚSIQUES D’INFO TV ESPECIAL. L’INFO R L’INFO. L’ANÀLISI R LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS 14.45. Para Taula. 15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ. Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada. 18.00. L’Info. Primera Edició. R 18.45. Especial. 19.30. L’Info. L’Anàlisi. R 20.00. Veus Literàries. R 20.30. Les Músiques d’Info TV. R

Universitat Oberta. Casablanca. Infoborsa. Les Músiques d’Info TV. L’Info (Inclou L’Anàlisi) R La Nit d’Info TV

DISSABTE 14.00. La Setmana. Infomigdia. R 16.00. Programació de Vesprada.

19.45. 21.00. 22.15. 23.20. 00.50.

L’Info (Anàlisi) R Els Debats d’Info TV. R Les Músiques d’Info TV. Meninfo TV. R La nit d'InfoTV. Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE 01.00. L’Info. L’Anàlisi. 01.30 La Nit d’Info TV

R

DIVENDRES 14.45. Para Taula 15.00. L’Info.Primera Edició. Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge. 15.30. Programació de Vesprada 18.00. L’Info. Primera Edició (Repetició) 18.30. Programació de Vesprada. 19.50. Meninfo TV. Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor). 20.10. Els Debats d’Info TV. Des del Teatre El Micalet de València. 21.15. Para Taula. 21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve. 22.10. Animailades.

104.4 FM València + info: www.radioklara.org

DILLUNS

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges. Presenta: Blanca Gras. R

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo. 22.10. 22.15. 22.17. 22.20. 22.45. 23.15. 23.20. 23.50. 00.30. 01.10. 01.30.

22.15. 23.00. 23.30. 23.35. 00.10. 01.30

RàdioKlara

PluraliaTV www.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIES Reflexions sobre la vivenda, Obrador dóna suport a la rebe·lió ÚLTIMES NOTÍCIES Russafa notícia, Entrevista Irak NOUS MITJANS Col·lectiu “Bajo el asfalto está la huerta” TREBALLADORS Mango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita MICHAEL MOORE Nova edició AUTOR Entrevista a Miriam Ciscar, Documental “Ganga del Cel a la Terra” CREACIÓ

14.00. La Setmana. Infomigdia. R 16.00. Programació de Vesprada. 20.00. La Setmana. R Noticiaris Nocturns i de l’Infosport. 00.00. Casablanca R 00.30. La nit d'InfoTV. Els millors moments de la programació d'InfoTV. NOTES 1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Les músiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debats d'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments més interessants de la programació més recent. Entre programa i programa sempre va intercalat un capítol de Tenim Paraula. 2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àrea metropolitana. En cas de tindre a casa una antena col·lectiva, s’hi ha de col·locar un mòdul amplificador. Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àrees de La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes hores del dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I a Ontinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de la Televisió d’Ontinyent. 3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb la col·laboració de Gandia TV els partits del Gandia Bàsquet.

06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 16:30 - 18:00 19:00 - 20:00 20:00 - 22:00 22:00 - 22:30 22:30 - 00:30

Lliure Directe (Info) Africania El Jardín de Epícuro Hora Roja (Joves EUPV) Maldición de Malinche El Vaivén El Perito Pirómano

DIMARTS 06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 16:30 - 17:00 19.00 - 20:00 20:00 - 21.30 21:30 - 23:00 23:00 - 01:00

Lliure Directe Radio Insurgente EZLN Radio Ciencia Nosotras en el Mundo Poesia/El taller de etc. Argento La Descoberta

DIMECRES 06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS 06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 17:00 - 19:00 19:00 - 20:00 20:00 - 22:00 22:00 - 00:00

Lliure Directe Taller de Folk La Passió pel Teatre La Vereda Club amigos del crimen Klartelera (Cinema)

DIVENDRES 06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 20:30 - 21:30 00:30 - 02:00

Lliure Directe Cajas Negras La Caixa de Música Con otro acento

DISSABTE 09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

SOMRIU Càlico enamorat, contra els marcians... RESÚM EDICIONS Resum de les edicions anteriors amb els millors vídeos CURTS Secció especial de curtsmetratges

NOTES 1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes a personatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatius Democracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio França Internacional. 2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programes més interessants de la seua graella.



L'Avanç 149