Issuu on Google+


ÍNDEX Festa literària sant Jordi 2008

3

La Diva i el Tato – EI 3A “Les tortugues”

4

Els animals de la selva – EI 3B “Els cargols”

5

Els animals volen patinar – EI 3C “Les formigues”

6

La Marta vol estar contenta – EI 4A “Els conills”

7

Els gat i el ratolí – EI 4B - “Els gats”

8

Rodolins – EI 5 “Els cavalls” i “Els gossos”

12

El ninot trapella – 1A “Ataquelua”

13

La vareta màgica 1B “Els lleopards”

14

El pol nord – 2A “Els lloros”

15

El castell encantat – 2B “Els dofins”

17

El meu somni fet realitat – 3A “L'univers”

19

El carter més feliç – 3B “Els pandes”

20

Les fruites desaparegudes – 4A “Les maduixes”

21

La nena pobra – 4B “Els mini ossets”

22

La rosa blanca – 5A “La mar salada”

23

La Marieta – 5B “Plantes carnívores”

24

La carta – 6A “The final class”

25

El misteri del ... - 6B “Els mims”

28

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

-2-


CEIP LOLA ANGLADA – TIANA FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: "Sant Jordi mata l'aranya". L'aranya que ell va matar tenia molt mala bava, terenyinava les flors i se'n xuclava la flaire, i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven. .................................

Quan el Sant hagué passat tot jardí se retornava: perxò cada any per Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires. Joan Maragall (1860-1911)

FESTA LITERÀRIA Aprofitant la Diada de Sant Jordi, celebrem la Festa Literària amb tots els infants de l’escola. La importància de la lectura és un dels elements clau en la formació dels infants. La lectura freqüent és la millor manera de fer seu el llenguatge i les seves creacions. És el gran instrument que permet la riquesa lèxica, l’argumentació, l’explicació, l’explicació dels propis sentiments, la comprensió dels sentiments dels altres, la llibertat de pensament... Amb l’objectiu de fomentar el plaer per llegir i escriure, durant les darreres setmanes, tots els nens i nenes des de P3 fins a 6è, han participat en l’elaboració de contes, narracions, rodolins i poesies, plenes d’imaginació i de fantasia. Aquí teniu una petita mostra d’aquest treball, que ben segur sabreu valorar.

Què és el que ensenya sense parlar? La resposta la trobareu amagada a sota el drac de la pàgina 23

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

-3-


CONTE COL.LECTIU EI3A “LES TORTUGUES” LA DIVA I EL TATO CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

-4-


CONTE COL.LECTIU EI3B “ELS CARGOLS” ELS ANIMALS DE LA SELVA CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

-5-


CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

-6-

CONTE COL.LECTIU EI3C “LES FORMIGUES” ELS ANIMALS VOLEN PATINAR!


CONTE COL.LECTIU P4A “ELS CONILLS” LA MARTA VOL ESTAR CONTENTA CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

-7-


CONTE COL.LECTIU P4B “ELS GATS” EL GAT I EL RATOLÍ CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

-8-


ELS RODOLINS D’EI5 “ELS CAVALLS” I “ELS GOSSOS” CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

-9-


CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 10 -


CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 11 -


CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 12 -


IU MONTERO FERNÁNDEZ - 1A“ATAQUELUA”

El ninot trapella Hi havia una vegada un ninot trapella que va fer una cosa molt dolenta: va fer un salt i li va fer la traveta a una senyora , i va dir la senyora:

- No t’estimo, ets un ninot dolent! I el ninot va dir:

- I que m’importa!

El ninot trapella va fer moltes malifetes a la gent. I un dia

per la nit li van tirar una galleda al ninot

trapella i es va espantar molt i mai més va fer cap malifeta.

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 13 -


SERGI GARZÓN SEVILLA – 1B “ELS LLEOPARDS”

La vareta màgica Hi havia una vegada un nen que tenia el seu pare malalt. El nen es va assabentar de com fer varetes màgiques. Va anar a la muntanya i d’un arbre va tallar una branca i va fer una vareta per curar al seu pare. Quan va arribar a casa va apuntar amb la vareta al seu pare i li va dir quatre paraules màgiques. Llavors el pare es va millorar i van ser feliços i van menjar anissos.

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 14 -


CHANTAL JUVIÑÀ MUÑOZ – 2A “ELS LLOROS”

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 15 -


ÁLVARO VISEDO NOVELLA - 2B “ELS DOFINS”

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 16 -


CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 17 -


ANDREA ROMERA PÉREZ – 3A “L’UNIVERS”

EL MEU SOMNI FET REALITAT Un dia molt bonic de primavera jo estava jugant al parc amb les meves amigues i corríem, cantàvem...resumint, era la millor tarda de la meva vida. Però va passar una desgràcia: la Gemma volia jugar a fer la croqueta a l’herba, la Berta volia jugar a pillar, l’Ada volia estar al tobogan... totes volíem fer coses diferents. De cop i volta es va sentir : - Calleu, si us plau!!! Era l’Ariadna intentant posar ordre a tot aquell xivarri. Totes nosaltres

vam tornar

a casa, i al dia següent a l’escola no ens

parlàvem. A l’hora del pati no fèiem res, només passejar sense saber què fer. Quan vam entrar a la classe, la Montse va fer parelles i a mi em va tocar amb la Gemma, just la persona amb la que més enfadada estava. La Gemma em va dir que ella no volia que tothom estigués enfadat i em va dir: - ... La veritat és que jo ja no estic enfadada, demà a l’hora del pati parlarem d’una festa secreta, però ara anem a fer feina. L’endemà, al pati jo estava buscant a la Gemma , i per fi la vaig trobar. Vam estar tota l’hora del pati parlant de la festa: que si convidaríem molta gent, que si convidaríem poca ... Estàvem tan despistades parlant, que va sonar el timbre i ens vam quedar al pati xerrant i xerrant. Llavors, jo vaig dir: - Gemma, què passa? Per què no hi ha ningú al pati? Ella em va dir que potser ja havia sonat el timbre, i vam estar cridant uns tres minuts. Vam entrar corrents a la classe i, no hi havia ningú. Ja era la una i tothom estava dinant! Ens vam espantar molt, vam entrar corrents al menjador i no quedava dinar. Vam anar a l’escola de Ciutadella, vam passar

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 18 -


molta vergonya dinant amb els de P-3.Vam dinar el més ràpid possible per no estar amb nens tan petits. Quan per fi vam acabar de dinar, vam dir les dues molt decidides: - A fer la festa, però JA!! Vam convidar les dues classes, fins i tot a la Montse i al Josep Maria. Va ser una festa impressionant,i el més important: jo em vaig perdonar amb les meves amigues. Riiiiiiiiiiing!!!!!!!! El despertador! Tot allò que havia passat era un somni. La festa la faré, però amb l’ajuda de les meves amigues, i sobretot la Gemma. Però, també necessito que algú em pari la xerrera a l’hora del pati, haver si em tornaré a despistar! Avui he anat a l’escola i aquesta tarda fem la festa. El temps passa volant i ara mateix ja és per la tarda. La Montse s’ho passa molt bé ballant amb el Josep Maria. Tothom s’està divertint, sobretot jo amb les meves amigues. I conte contat aquest conte s’ha acabat, i si no és mentida, és veritat.

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 19 -


PAULA VALERO MOLERO - 3B “ELS PANDES”

EL CARTER MÉS FELIÇ Hi havia una vegada un carter que tenia fama de ser el millor carter del món. Un dia un drac el va veure i li va agafar molta enveja per que a ell no l’estimava ningú. Un dia va passar per una botiga i va entrar-hi. Venien moltes gerres , en va agafar una i se’n va anar lluny amb ella. Allà va preparar un encanteri i va tornar al poble. El carter va anar a dinar a un restaurant del poble, però el drac es va disfressar de cambrer i li va preguntar al carter: Què vol vostè? - Vull una copa de vi – va respondre al carter. El fals cambrer va anar a buscar l’encanteri i el va posar dins la copa de vi. El carter se’l va veure i se’n va anar a treballar. Va anar repartint els diaris i resulta que ningú el saludava. Es va convertir en el pitjor carter del poble. Un dia va el va veure un mag i li va preguntar: Què et passa? Ell va respondre que no era com abans, però no sabia explicar-li que li passava. El mag li va dir: - Jo sé el que t’ha passat. Un drac que et té enveja t’ha fet un encanteri i t’ha convertit en el pitjor carter. El mag pensava i pensava i, de sobte, se li va acudir una idea. - Ja sé el que he de fer. T’ajudaré a que siguis com abans. Jo sóc un mag , és a dir, puc fer màgia. Junts van anar cap a casa del mag i aquest li va donar un got amb una poció màgica i el carter se la va veure. El drac va morir i el carter va tornar a ser com abans i va ser el carter més feliç del poble... i conte contat , conte acabat.

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 20 -


PAULA TORRECILLAS SERRANO - 4A “LES MADUIXES”

LES FRUITES DESAPAREGUDES En un país lluny d’aquí hi havia un mercat on es venia molta fruita. A tothom li agradava i en comprava perquè era molt bona. Però a un nen del poble no li agradava gens, per això va pensar-se un pla i el va dibuixar en un mapa. Ah! No us he dit que les fruites tenien una pols màgica que les convertia en les més bones del món. El nen va sortir de casa en una nit fosca, freda, plujosa i amb boira.Va anar a la font i en un racó va enterrar la màgia. A l’endemà quan tothom va provar la fruita no era gens bona, llavors totes les persones menys el nen van anar a la plaça del poble i van decidir que si el nen no confessava el posarien a la presó. Però endevineu com va saber la gent que era ell ? Perquè no estava a la plaça. Llavors van anar a casa seva i li van dir el que havien planejat. Ell va confessar i va tornar la pols màgica a la fruita. Tothom va menjar-ne, fins i tot aquells que abans no en menjaven la van trobar deliciosa. I història explicada, fruita madurada.

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 21 -


TING-TING PICAZO GURINA- 4B “ELS MINI OSSETS”

LA NENA POBRA Hi havia una vegada una nena pobre que vivia pel carrer. Robava menjar perquè tenia sempre molta gana i no tenia pares ni família. Un dia, una persona va veure la nena que robava pa en un mercat i va dir als guàrdies que anessin a arrestar-la, però la nena va fugir corrents per amagar-se. Com que anava molt ràpid va xocar amb un home molt gras, va caure a terra i la van agafar. Després, la nena va anar a judici i el jutge va preguntar que havia fet aquesta nena. Els guàrdies li van dir al jutge que la nena robava i els va preguntar com es deia i quants anys tenia. Els guàrdies van dir que no sabien com es deia ni quants anys tenia perquè era una òrfena. Llavors, un home que estava al judici i que era molt ric va preguntar si podia adoptar la nena. El jutge li va preguntar a la nena si volia anar-se amb aquell home. Ella va dir que sí i que no robaria mai més. L’home ric va adoptar la nena i li va posar el nom de Lioca, que a la nena li va agradar molt. Per fi, la Lioca va ser molt feliç i ja no havia de viure al carrer amb fred i gana.

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 22 -


SÍLVIA MARTÍNEZ PALMA – 5A “LA MAR SALADA”

LA ROSA BLANCA És blanca com la neu, i jove com un hereu. És blanca, fresca, i preciosa com un núvol de pètals de rosa. La seva tija és punxeguda, és més, és com una agulla. Però quan estàs trist i el seu perfum vols imaginar, de sobte ningú el pot oblidar. ------------------------------I és que, és perfecta tenir un jardí, per jugar, amb flors, colors, i amics. Però sé que, amb la lluna de l’alba, la rosa es torna blanca. M’agrada pensar en la rosa, punxeguda, blanca, i formosa. Jo sabia que la Rosa no és una flor, sinó un món ple de sensacions.

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 23 -


GLÒRIA BELLÈS PETIT - 5B “PLANTES CARNÍVORES

LA MARIETA Una marieta vola i vola i ho fa sense parar, es queda quieta una estona, en una flor ben bufona. Agafa el pol·len, s’embruta la carona. Bufa el vent un altre cop, i vola una estona... A mi em pica la galta, la pomada em fa falta. La meva mare em dona un mirallet perquè em miri un ratet. M’ha sortit una pigueta?

No! ÉS LA MARIETA!

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 24 -


DANIEL REYES SUBIJANA – 6A “THE FIAL CLASS”

LA CARTA Aquesta història és de fa molt temps, de quan encara existien els cavallers. En un poble molt petit hi havia un nen pobre que es deia Gril. Un dia quan en Gril estava dormint es van sentir uns cops a la porta. - Obre ràpid! – va dir una veu. En Gril es va acostar a la porta i la va obrir, va veure un home vellet i aquest va entrar. - Qui és vostè? – va preguntar en Gril. - Sóc un missatger del rei Nogar – va respondre el vellet. - I perquè ha vingut a la meva casa? – va dir en Gril. - Per què vull que donis aquesta carta al cavaller blanc de l’escut negre, així ell protegirà la carta fins entregar-la al rei Unawen – va dir el vellet. - El rei Unawen! – va exclamar. En Gril havia sentit molt parlar del rei Unawen. - Doncs sí que és important aquesta carta! – va dir en Gril. - D’una importància increïble!!- va exclamar el vellet. - I perquè haig de ser jo qui ha de donar la carta al cavaller blanc de l’escut negre? - Per què jo ja sóc gran i, a més, em persegueixen molts enemics- va respondre el vellet. - I on és el cavaller blanc de l’escut negre? - Viu en una casa enmig del bosc – va respondre el vellet- Vinga! Afanya’t que estàs perdent molt temps. - Però no podré anar molt ràpid perquè no tinc cavall – va dir en Gril. - Tranquil, jo et deixo el meu. Eh! Sobretot, no obris la carta i si algú te la vol robar, el que has de fer és destruir-la! - D’acord! – va dir en Gril. I de seguida se’n va anar de camí cap al bosc. Després d’un camí de dues hores va arribar a la casa del cavaller blanc de l’escut negre. Va entrar a la casa, va veure un home i li va preguntar: - Ha vist un cavaller que porta l’armadura blanca però l’escut és negre? I l’home va respondre: - Sí, fa un moment que se n’ha anat; I m’ha semblat veure un altre cavaller però amb l’armadura negra i l’escut vermell – va dir l’home. En Gril va sortir, va agafar el cavall i se’n va anar a buscar-lo. Després d’una estona va veure un cavall negre com el carbó. S’hi va acostar i va veure una persona al terra: era el cavaller blanc de l’escut negre!! S’hi va apropar i va CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 25 -


veure que tenia una ferida al coll. El cavaller es va moure i va dir amb veu cansada: - Qui hi ha aquí? En Gril es va inclinar sobre ell. - Quedi’s estirat, senyor. Vaig a ajudar-lo. Té mal? Va veure que el cavaller mirava a través d’una màscara. - No et conec- va dir el cavaller amb veu feble- No et molestis, sé que vaig a morir. Però, què fas aquí? - He vingut per vostè- va dir en Gril. - Vens per mi? – el va interrompre el cavaller – Tens alguna cosa per mi ? - Sí, senyor. Una carta. - Una carta? Ensenya-me-la – li va demanar el cavaller- Però, no! Primer, mira si algú ens espia. En Gril va mirar al seu voltant i va dir: -No hi ha ningú, excepte els nostres cavalls. Va treure la carta, li va donar i va dir: - Expliqui’m què li ha passat. - El cavaller negre de l’escut vermell m’ha desafiat a un duel i mentre buscàvem un lloc, el meu adversari ha planejat una emboscada i els seus cavallers m’han atacat i m’han ferit. - I què volien de vostè? – va preguntar en Gril. - Ferir-me per aconseguir la carta que m’has donat. Per cert, com és que la tens tu?- li va preguntar. En Gril li va explicar com s’havia presentat aquell vellet a casa seva. El cavaller va afegir: - Ara que jo no la podré donar al rei Unawen, ho hauràs de fer tu. - Jo? – va exclamar en Gril. - Sí, no hi ha alternativa. Tu ets capaç, confio en tu. Té la meva espa... I el cavaller blanc va deixar de respirar. En Gril, armat amb la brillant espasa del cavaller, va pujar al seu cavall i va començar a galopar en direcció al castell del rei. Al cap d’una bona estona, va sentir un soroll i, de cop i volta, van sortir uns homes. Eren uns deu i anaven armats amb garrots, punyals i espases. - La bossa o la vida! – va dir un d’ells. Eren lladres! - Ho sento, però no tinc diners- va dir en Gril. - És veritat, ja se’t veu. Però el cavall i aquesta jaqueta de llana d’ovella m’agraden molt- va comentar un dels lladres que tenia la barba pèl-roja. En Gril no volia donar-li la jaqueta perquè hi duia la carta. Es va resistir i va rebre un cop al cap que el va deixar inconscient. Al cap d’unes hores en Gril es va despertar amb la veu d’una noia que li deia: - Eh, noi, desperta! - La...la...la carta! – va exclamar en Gril. CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 26 -


- Quina carta? – va demanar la noia. - La carta que havia de donar al rei Unawen. - Rei Unawen? Tu ets un missatger del rei? – va dir la noia. - Més o menys – va dir en Gril. - I on és aquesta carta?- va demanar la noia. - Resulta que uns lladres m’han robat el cavall i la jaqueta on portava la carta- va explicar desesperat en Gril. - Un dels lladres era baixet i tenia la barba pèl-roja? – va preguntar la noia. - Sí, com ho saps? - Per què sovint venen a la meva taverna. Si tenim sort i avui me’ls trobo, demà et portaré la carta, la jaqueta i el cavall. Tu, espera’m aquí. -I com t’ho faràs? - Això és cosa meva. No t’amoïnis. Ja faltava poc perquè es fes de nit i en Gril va seure sota un arbre i es va adormir. La llum del dia el va despertar i al cap d’una estona, va aparèixer la noia a sobre del seu cavall i amb la jaqueta cobrint-li les espatlles. - Com t’ho has fet?- va exclamar en Gril bocabadat. -Molt fàcil. Els he servit molta cervesa, s’han emborratxat i s’han adormit. Mentre dormia l’home que tenia la teva jaqueta, li he tret sense que s’adonés i li he posat una altra. Només tenien un cavall. És el teu, oi? - Sí, sí. És el meu – va dir content en Gril- No sé com agrair-t’ho. - No cal, tenia ganes de donar una lliçó a aquella colla de ximples. - No ho oblidaré mai- va dir emocionat en Gril. I en Gril se’n va anar saludant la noia amb la mà. Al cap de molts dies i moltes nits va arribar al castell del rei Unawen anunciant que portava de molt lluny una carta per a Sa Majestat i els soldats que vigilaven la gran porta el van acompanyar. Un cop davant el rei, es va agenollar. - Majestat, aquesta carta és per vostè – va dir en Gril. - Gràcies, noi. Descansa. Soldats, aquest vailet és el nostre convidat d’honor. I té això pel teu esforç- va dir el rei. I li va donar un sac ple de monedes. En Gril mentre descansava en una de les habitacions del castell ja pensava en la vida tranquil·la que portaria a partir d’ara. Però aquesta tranquil·litat duraria molt poc temps perquè a la carta hi posava: SA MAJESTAT EL REI NOGAR DECLARA LA GUERRA AL REI UNAWEN

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 27 -


LAIA RAMS GONZÁLEZ - 6B “ ELS MIMS”

EL MISTERI DEL... Hola, em dic Aleix, tinc tretze anys, sóc alt i molt popular, Vesteixo roba de marca, jugo a bàsquet i faig primer d’ESO. Sempre porto una llibreta i un boli a la butxaca i des de cinquè m’agrada una nena de la meva classe que es diu Júlia, però ella no ho sap. Avui he arribat a casa després d’un cansat dia d’institut i la mare m’ha dit: - Hola Aleix, com t’ha anat avui el dia? - Molt bé. mama. Tinc dues germanes bessones de dos anys que es diuen Marta i Alba, són petites però s’adonen de TOT. No sé si ja ho hauré dit, no, crec que no. Shhht... no li digueu a ningú, però la meva gran afició és investigar coses que passen, sobretot a l’institut. Però com he dit abans sóc un noi popular i per tant no vull quedar com un “frikie”. Això de què m’agrada investigar només ho saben sis persones: els pares, l’Alba, la Marta, la Júlia i en Marc, que és el meu millor amic. En Marc és un “pijo” acabat i mimat; casa seva és cinc vegades més gran que la meva, i la meva no es pot dir que sigui petita, però bé... A mi m’és igual que sigui ric o pobre, el que de debò m’importa és que és molt amic i que m’ajuda en tot. La Irene, és la nena que li agrada al Marc, encara que ella no ho sap; però ell tampoc sap que la Irene està boja per ell. A en Marc i la Júlia també els agrada molt investigar. Bé, no ens desviem del tema, com anava dient, he arribat a casa molt cansat i he pujat cap a la meva habitació, però quan estava a punt d’arribar sento la mare que diu: - Com t’ha anat l’examen de català? - Molt bé mama, molt bé. Ens ha dit el professor que demà ens donarà les notes. - A veure si és veritat això de què t’ha anat tan bé! He entrat a l’habitació i he encés l’ordinador, a través de “l’emule” he obert el mesenger i m’he posat a parlar amb la Júlia i en Marc; hem estat comentant al llarg d’una mitja horeta com ens havia anat l’examen de català, quan, de cop i volta... la pantalla ha agafat una gamma de colors mai no vistos i no sé com ni per què, m’he trobat dins la pantalla. Estava com en un bosc, com si tot fos un dibuix; llavors s’ha sentit aquell soroll tan molest com el que fa quan engegues la tele i... de sobte han

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 28 -


aparegut la Júlia i en Marc: justament els tres amics que ens agrada investigar: quina casualitat! En aquell moment no estàvem per tonteries, l’únic que ens preguntàvem tots tres era: Com havíem arribat allà?, On estàvem?, Què havia passat? Tots tres vam començar a caminar i, de sobte, un sorollet entre els matolls ens va espantar tant que la Júlia em va abraçar de cop i en Marc es va amagar darrera la Júlia, per tant vaig quedar jo al davant com el més valent de tots. Em vaig posar com el tomàtic del Club Super Tres, i en Marc i la Júlia ni us ho podeu arribar a imaginar. Resulta que de darrera d’aquells matolls va sortir... un esquirol molt divertit que tot i que era menudet i amb cara d’entremeliat anava borratxo i cantant: “la barbacoa, la barbacoa, como me gusta la barbaquiu; la barbacoa, la barbacoa, como me gusta la barbaquiu...” En Marc, la Júlia i jo vam començar a riure com a cabres, i l’esquirol va dir: - Què passaaa? De cop i volta, va posar els ulls com si fos un peix i... PUUFF, cap al terra! Al cap d’uns minuts va tornar a estar conscient i va dir. - Què ha passat? On sóc? Qui sou? Ràpidament li vam explicar tot i ho va entendre. Ens va explicar que estava jugant amb un amic a pinya-futbol i li va caure una pinya al cap, llavors la va anar a buscar i va caure de cap. Així que no anava borratxo, simplement estava inconscient. - Com et dius? - Em dic Oscar. I vosaltres? - Aleix, Marc i Júlia. – Vaig dir jo. De seguida ens vam fer molt amics i li vam explicar tot el que ens havia passat, ell va dir-nos que feia temps que en aquellla illa, que es deia “Shankung-ionansin”, hi vivia un rei diferent a tots els altres, ja que era un rei lleó. Per alguns era el gran rei Sitocacomer, i per altres, com per exemple l’Oscar, era el rei malvat. També ens va explicar que aquest rei feia dos mesos que regnava l’illa “Shankung-ionansin” i que ho havia canviat tot: des dels nius dels ocells fins els llacs i els rius. Però feia tres setmanes que no se sabia res d’ell i que tot estava molt bé. En Marc, la Júlia i jo ens vam mirar i li vam dir alhora: - Això està fet! Vam demanar-li on era el palau de sa majestat, ell va comentar que es trobava a prop del llac de les granotes. L’Oscar ens va portar fins al palau però... només hi havíem segurates que vigilaven l’entrada. Aleshores vam demanar entrar per poder parlar amb ell i ens van donar pas. Només passar, vam trobar un conseller del rei que ens va dir que el rei havia desaparegut i que nosaltres tres estàvem allà perquè sa majestat així ho havia ordenat; ja que en el món irreal també s tem per la realitat. A continuació comentà que si trobàvem el rei ens deixaria tornar acasa. Ens va donar un mapa de l’illa, una motxilla per cadascun amb cinc objectes. CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 29 -


Vam començar a caminar i a caminar, van passar dues hores i encara no havíem trobat res. De cop i volta, vam trobar un barranc que tenia a l’altra banda una caseta de fusta molt velleta. Al terra de cada una de les bandes hi havien uns claus amb un forat. Vam recordar que a la motxilla portàvem una corda i un paracaigudes de la mida de l’Oscar. Primer de tot vam lligar totes les cordes fins fer-ne una de molt llarga per lligar-la a l’altra banda, vam agafar el paragaigudes, el vam lligar a l’Oscar i el vam tirar amb molta força fins a l’altra banda del barranc. L’esquirol va lligar la corda i vam aconseguir travessar tots tres. En arribar a la caseta de fusta, ja era negra nit, així que ens vam instal·lar, vam preparar el sac i el pijama i jo vaig dedicar una estona a apuntar tot el que havia passat aquell dia en la meva llibreta de ruta i aventures. L’endemà vam agafar les motxilles i ens posarem en marxa. En Marc pesat com era no parava de dir: Quan falta? Quan portàvem quatre hores de camí amb la llauna de’n Marc preguntant quan faltava, vam parar en unes roques a descansar una estona i en el moment de posar-nos en marxa l’Oscar va dir: - I en Marc, on és? Jo li vaig respondre que estava fent un pipí. Quan va tornar en Marc vam seguir caminant i caminant fins que vam arribar a un camí ple de roques on es feu fosc de cop, però no perquè es fes de nit, no, no... sinó que era perquè era una zona coberta d’arbres i de roques. Llavors va ser quan o veiem res i vam encendre unes llanternes que duiem; en veure el llum de les lots, vam sentir un soroll com si hi hagués algú allà. De sobte, va sortir el rei i verviós com estava ens va empènyer; tots nosaltres caiguérem a terra. Al cap d’uns deu segons va sortir una mena de caçadors com buscant algú. Llavors ho vam entendre tot. No havia estat una pèrdua, a en Sitocacórrer el van segrestar. Ens van explicar que quan a la nit el rei havia anat a prendre l’aire, uns viatgers li van començar a fer fotos i ell va intentar fugir corrents; aleshores els viatgers el van segrestar, el van lligar a una cadira i li van començar a fer fotos. Mentre tornaven al palau, el rei els va explicar per quin motiu actuava de manera tan estranya.... Però jo això no us ho puc dir perquè... és un secret i....! - Aleix desperta que faràs tard a l’institut! - Oh no, tot ha estat un somni. L’endemà l’Aleix i la Júlia ja estaven sortint i en Marc i la Irene també. I conte contat, conte acabat!

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 30 -


La diada de Sant Jordi

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

CEIP LOLA ANGLADA – TIANA – FESTA LITERÀRIA SANT JORDI 2008

- 31 -


Revista Sant Jordi 2008