Page 1

2013

MEMÒRIA


Xarxa Vives d’Universitats Universitat Jaume I Edifici Àgora, local 10 12006 Castelló de la Plana


MEMÒRIA 2013


00. ÍNDEX 01.

PRESENTACIÓ

09

02.

DEFINICIÓ ESTRATÈGICA

10

03.

ESTRUCTURA

04.

ACTUACIÓ 2013

25

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS 04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT 04.03. LLENGUA 04.04. CULTURA 04.05. DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA 04.06. RELACIONS INTERNACIONALS

28 36 44 52 56 60

05.

INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES

65

06.

PRESSUPOST 2013

67

MISSIÓ VISIÓ ESTRATÈGICA VALORS COMPARTITS OBJECTIUS GENERALS ESTRATÈGICS 13

EL CONSELL GENERAL LA COMISSIÓ PERMANENT LES COMISSIONS DE TREBALL LA SECRETARIA EXECUTIVA


01. PRESENTACIÓ

Benvolgut lector, Benvolguda lectora, A les pàgines següents es condensen alguns resultats del treball de cooperació interuniversitària desenvolupat per la Xarxa Vives durant l’any 2013. Són els fruits de la suma de 21 universitats unides en una plataforma que lidera serveis amb l’objectiu de fer créixer el corredor mediterrani del coneixement. Dues dècades després de la seua constitució, la Xarxa esdevé el referent per a l’actuació coordinada de les institucions d’educació superior de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya. Una institució de referència per al procés de construcció i de desenvolupament econòmic i social dels territoris de parla catalana. A través de desenes de projectes per a universitats, organitzacions públiques i privades i societat, la Xarxa optima recursos, propicia la col•laboració i contribueix a millorar l’ocupabilitat dels titulats. Una línia de treball basada en una cultura de treball compartida, en una forma de fer consolidada en aquesta regió transfronterera de l’Europa mediterrània. Perquè la cooperació interuniversitària ens permet reunir institucions públiques i privades, sumar esforços per tal de garantir els millors resultats a la societat. Ha estat així, seguint aquest camí, que la regió universitària Vives s’ha configurat com una de les més dinàmiques d’Europa. De Perpinyà a Elx, de Lleida a Sàsser, d’Andorra a Palma, som 21 universitats unides per uns lligams culturals i històrics, però també per uns valors de present i futur. En definitiva, som una gran comunitat de persones com vosaltres. L’experiència ens ha ensenyat fins on podem arribar si fem pinya i avancem units. A la Xarxa Vives treballem per a bastir projectes vinculats al coneixement que posen en valor cada dia la llengua i la cultura pròpies. En aquesta línia, us animo a fer xarxa, a seguir fent aquest camí amb nosaltres. Fabrice Lorente President de la Xarxa Vives d’Universitats Rector de la Universitat de Perpinyà Via Domitia

09


02. DEFINICIÓ ESTRATÈGICA La Xarxa Vives és una associació sense ànim de lucre que potencia les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de crear un espai universitari que permeta coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia. L’acta de constitució de la Xarxa es va signar el 28 d’octubre de 1994 a la ciutat de Morella (els Ports), on es van reunir els rectors de les 13 universitats fundadores. Actualment, la Xarxa està formada per 21 universitats, que juntes representen un col·lectiu de vora 550.000 persones, de les quals més de 500.000 són estudiantat, unes 30.000 són professorat, i unes 10.000 són personal d’administració i serveis.

10

A les universitats que aplega la Xarxa s’imparteixen més de 4.400 titulacions que condueixen a l’obtenció, entre altres, de 700 graus i bàtxelors, 1.600 màsters i 600 programes de doctorat, a més d’altres estudis de postgrau i de llicenciatures i diplomatures en procés d’extinció. Tots els camps del saber hi tenen presència: Belles Arts, Humanitats, Ciències Socials, Ciències de l’Educació, Ciències Experimentals i Mediambientals, Ciències de la Salut, Arquitectura, Enginyeria i Educació Física.

MISSIÓ VIS VALORS O


MISSIÓ Com a associació d’universitats orientada cap al servei, promou la col·laboració interuniversitària i facilita la interacció amb la societat, mitjançant una estructura de xarxa fonamentada en l’equitat i la cohesió entre els seus membres. Per assolir la seua missió, l’associació es val de l’experiència consolidada en la gestió, i de la qualitat i el dinamisme en la seua actuació.

VISIÓ ESTRATÈGICA Ser la xarxa de referència per a l’acció conjunta de les universitats que en formen part.

VALORS COMPARTITS • Unitat lingüística de les comunitats universitàries membres, amb vincles geogràfics, històrics i culturals comuns. • Col·laboració interuniversitària. • Equitat entre totes les universitats. • Respecte a l’autonomia universitària. • Democràcia com a forma de govern de la institució. • Voluntat de projecció i servei conjunt a la societat.

11

OBJECTIUS GENERALS ESTRATÈGICS 1. Liderar la prestació de serveis innovadors i amb valor afegit a les universitats membres i a la societat. 2. Consolidar la representació col·lectiva de les universitats membres en l’àmbit internacional. 3. Assolir i reforçar el coneixement i el reconeixement vertebrats per part de les diverses societats que composen l’entorn d’influència de la Xarxa.

02. DEFINICIÓ ESTRATÈGICA

SIÓ OBJECTIUS


12


03. ESTRUCTURA En gener de 1998 el Consell General de la Xarxa, format pels rectors de les universitats, va decidir que la presidència de la institució fóra semestral i rotatòria, d’acord amb un torn establert i ratificat per l’òrgan esmentat en cada canvi de presidència. Així, la universitat que presideix la Xarxa esdevé el punt de referència i l’agent principal de la representació institucional de l’associació al llarg del semestre de durada de la presidència. L’any 2011, el Consell General va decidir crear la vicepresidència I, per tal de reforçar la continuïtat de l’actuació de l’associació. L’exrector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas i Salas, va ser triat per a aquest càrrec, amb caràcter permanent, per a un període de dos anys.

PRESIDÈNCIA Primer semestre 2013

Segon semestre 2013

President

Dídac Ramírez i Sarrió (UB)

President

Manuel Palomar (UA)

Vicepresident I

Vicepresident I

Vicepresident II

Joan Viñas i Salas Vicent Climent Jordà (UJI) Vicent Climent Jordà (UJI)

Vicepresident II

Joan Viñas i Salas Vicent Climent Jordà (UJI) Vicent Climent Jordà (UJI)

Vicepresident III

Manuel Palomar (UA)

Vicepresident III

Fabrice Lorente (UPVD)

Vicepresident IV

Jordi Montaña (UVic)

Vicepresident IV

Dídac Ramírez i Sarrió (UB)

13

EL CONSELL GENERAL

Òrgan suprem de l’associació, òrgan de decisió i gestió estratègica. Estableix el pla d’actuació, aprova els pressupostos anuals i gestiona l’admissió de nous membres a la Xarxa.

LA COMISSIÓ PERMANENT

LES COMISSIONS DE TREBALL

Són grups de treball l’objectiu dels quals és la gestió de la prestació de serveis i el desenvolupament d’activitats. Totes les comissions estan constituïdes per 21 membres, un per cada universitat.

LA SECRETARIA EXECUTIVA

És l’òrgan de gestió directa de la Xarxa. A més de col·laborar en les tasques d’organització i execució dels acords del Consell General i de la Comissió Permanent, dóna suport organitzatiu a les comissions de treball i desenvolupa la prestació dels serveis i les activitats. La Secretaria Executiva assumeix també la gestió administrativa, patrimonial i financera de l’entitat, a més de gestionar la imatge institucional i la comunicació diària.

03. ESTRUCTURA

Òrgan d’administració i gestió ordinària. Elabora el pla d’actuació i el pressupost, crea comissions de treball, vetlla per l’aplicació dels Estatuts de l’associació i el compliment dels acords del Consell General.


CONSELL GENERAL Carlos Pérez del Valle

Immaculada Tubella i Casadevall

Universitat Abat Oliba CEU Josep A. Planell i Estany

Manuel Palomar

Universitat Oberta de Catalunya

Universitat d’Alacant Antoni Giró Roca

Daniel Bastida Obiols Universitat d’Andorra

Enric Fossas Colet

Ferran Sancho i Pifarré

Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat Autònoma de Barcelona Juan Julià Igual

Dídac Ramírez i Sarrió Universitat de Barcelona

Francisco José Mora Más

Ana Maria Geli de Ciurana 14

Universitat Politècnica de València

Universitat de Barcelona Josep Joan Moreso Mateos

Montserrat Casas Ametller

Llorenç Huguet Rotger

Universitat de les Illes Balears

Jaume Casals Pons

Pere Alavedra Ribot

Josep M. Garrell i Guiu

Universitat Internacional de Catalunya

Universitat Ramon Llull

Vicent Climent Jordà

Francesc Xavier Grau Vidal

Universitat Jaume I

Universitat Rovira i Virgili

Roberto Fernández Díaz

Attilio Mastino

Universitat de Lleida

Universitat de Sàsser

Jesús Tadeo Pastor Ciurana

Esteban Morcillo Sánchez

Universitat Miguel Hernández d’Elx

Universitat de València

Fabrice Lorente

Jordi Montaña

Universitat de Perpinyà Via Domitia

Universitat de Vic

Universitat Pompeu Fabra


COMISSIÓ PERMANENT Llorenç Valverde García

Carmen Parra Rodríguez Universitat Abat Oliba CEU Carles Cortés Orts

Marta Aymerich Martínez

Universitat Oberta de Catalunya

Universitat d’Alacant Florenci Pla Altisent

Martina Camiade

Universitat d’Andorra Manel Sabés Xamaní

Jean Louis Marty

Universitat de Perpinyà Via Domitia

Universitat Autònoma de Barcelona Pere Quetglas Nicolau

Joan Baptista Peiró López

Universitat de Barcelona Joaquim M. Puigvert Solà

Vicente Juan Botti Navarro

Universitat Politècnica de València

Universitat de Girona

15

Aina Patrícia Trapero Llobera

Jaume Carot Giner

Daniel Serra de la Figuera Universitat de les Illes Balears

Josep Corcó Juvinyà

Carles Ramió Matas

Universitat Pompeu Fabra

Josep Maria Garrell i Guiu

Universitat Internacional de Catalunya

Universitat Jaume I Joan Biscarri Gassió Universitat de Lleida Fernando Borrás Rocher Universitat Miguel Hernández d’Elx

Carlo Gallucci Universitat Jaume I

Laura Manca Universitat de Sàsser Isabel Vázquez Navarro Universitat de València

Elisa Sayrol Clols

M.Carme Sanmartí i Roset

Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat de Vic

Encarnació Ricart Martí Universitat Rovira i Virgili

Universitat Ramon Llull

03. ESTRUCTURA

Inmaculada Fortanet Gómez


COMISSIONS DE TREBALL RELACIONS INTERNACIONALS I COOPERACIÓ Joan Viñas i Salas Presidència Marcin Kazmierczak / Mar Opisso Coll Universitat Abat Oliba CEU Juan Llopis Taverner Universitat d’Alacant Miquel Nicolau i Vila Universitat d’Andorra Sílvia Carrasco Pons Universitat Autònoma de Barcelona Carles Carreras Verdaguer Universitat de Barcelona Maria Lluïsa Pérez Cabani Universitat de Girona

Ricardo Sagrera Gazeley Natividad Juaneda Sampol Universitat de les Illes Balears Matthew Kwiatkowski Boruch Universitat Internacional de Catalunya Gracia Bruscas Bellido Universitat Jaume I Astrid Ballesta Remy Universitat de Lleida Manuel Miguel Jordán Vidal Universitat Miguel Hernández d’Elx John Zvereff Universitat Oberta de Catalunya Jean Louis Marty Martina Camiade Universitat de Perpinyà Via Domitia

Helena Martínez Piñeiro Universitat Politècnica de Catalunya Juan Miguel Martínez Rubio Universitat Politècnica de València Josep Ferrer Riba Universitat Pompeu Fabra Carlo Gallucci / Anna Berga Timoneda Universitat Ramon Llull Anna Ardèvol Grau Universitat Rovira i Virgili Giovanni Lobrano Universitat de Sàsser Olga Gil Medrano Universitat de València Jordi Masnou i Suriñach Universitat de Vic

LLENGUA Carles Cortés Orts Presidència Universitat d’Alacant

16 Núria Gómez Llauger Universitat Abat Oliba CEU Josep Vicent Forcadell i Saport Universitat d’Alacant Florenci Pla Altisent Universitat d’Andorra Marta Estella i Clota Universitat Autònoma de Barcelona Conxa Planas Planas Universitat de Barcelona Andreu Pulido Bazaga Universitat de Girona

Rosa Calafat Vila Universitat de les Illes Balears Marta Juanhuix Piqueras Universitat Internacional de Catalunya Bartomeu Prior Romero Universitat Jaume I Marta Giné Janer Universitat de Lleida Pendent nomenament /Josep Pérez i Tomàs Universitat Miguel Hernández d’Elx Immaculada Sánchez i Sáiz Universitat Oberta de Catalunya Alà Baylac Universitat de Perpinyà Via Domitia Marta de Blas Abante Universitat Politècnica de Catalunya

Sergi Linares Terán Universitat Politècnica de València Mireia Calm Novellas Universitat Pompeu Fabra Dolors Armadàs Font Sílvia Coll-Vinent Puig Universitat Ramon Llull Jordi de Bofarull i Bertran Universitat Rovira i Virgili Elena Landone Universitat de Sàsser Rafael Castelló Cogollos Universitat de València Oriol Portell Torres Universitat de Vic

COMUNICACIÓ I PUBLICACIONS Joan Viñas i Salas Presidència Marcin Kazmierczak Universitat Abat Oliba CEU Josep Ochoa Monzó Universitat d’Alacant Florenci Pla Altisent Universitat d’Andorra Pere Quetglas Nicolau Universitat de Barcelona

Antoni Fernández Pérez / Guillem Balboa Buika Universitat de les Illes Balears Antonio Gómez-Reino Isalt Universitat Internacional de Catalunya Joan Biscarri Gassió Universitat de Lleida Esther Sitges Maciá Universitat Miguel Hernández d’Elx Marta Aymerich Martínez Universitat Oberta de Catalunya Xavier Colom Fajula Universitat Politècnica de Catalunya

Joan Baptista Peiró López Universitat Politècnica de València Àngels Ingla Mas / Pendent nomenament Universitat Pompeu Fabra Anna Berga Timoneda / Pendent nomenament Universitat Ramon Llull Maria Bargalló Escrivà Universitat Rovira i Virgili Sílvia Barona Vilar Universitat de València M. Carme Sanmartí Roset Universitat de Vic


GRUPS DE TREBALL INSTITUT RAMON LLULL Rosa Calafat Vila / Aina Patrícia Trapero Llobera Universitat de les Illes Balears

Encarnació Ricart Martí Universitat Rovira i Virgili

Ignasi Casadesús i Olucha Xarxa Vives d’Universitats

INSTITUT RAMON MUNTANER Joan Biscarri Gassió Universitat de Lleida

Encarnació Ricart Martí Universitat Rovira i Virgili

ESTUDIS DE FILOLOGIA CATALANA Jordi Giner Ros / Albert Soler Llopart Coordinació Universitat Politècnica de Catalunya Universitat de Barcelona

Albert Soler Llopart Universitat de Barcelona Pep Valsalobre Palacios Universitat de Girona Joan Antoni Mesquida Cantallops Universitat de les Illes Balears Rosa Calafat Vila / Jaume Guiscafrè Danús Universitat de les Illes Balears Núria Perpinyà i Filella Universitat de Lleida

Carles Segura Llopes Universitat d’Alacant Anna Esteve Guillén Universitat d’Alacant Francesc Xavier Villalba Nicolás Universitat Autònoma de Barcelona

Jordi Malé Pegueroles Universitat de Lleida Ona Domènech Bagaria/Salvador Climent Roca Universitat Oberta de Catalunya Jordi Ginebra Serrabou Universitat Rovira i Virgili Ramon Xavier Roselló Ivars Universitat de València M. Carme Bernal i Creus Universitat de Vic

17

GRUPS DE RECERCA DE PREMSA DE PROXIMITAT Andreu Casero Ripollés Universitat Jaume I

Josep Lluís Micó Universitat Ramon Llull

TREBALL DE CULTURA + COMUNICACIÓ A LA XARXA Faust Ripoll Doménech Universitat d’Alacant

Joaquim Maria Puigvert Solà Universitat de Girona

Bàrbara Obrador Roselló Universitat de les Illes Balears

Miriam Duran Farré Universitat Internacional de Catalunya

Albert López Monfort Universitat Jaume I

03. ESTRUCTURA

CULTURA + FORMACIÓ A LA XARXA


COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT Antoni Aguiló Pons / Ruth Escribano Dengra / Berta Artigas Lelong Universitat de les Illes Balears Andrea Rodríguez Prat Universitat Internacional de Catalunya David Joan Marí García Universitat Jaume I Albert Roca Àlvarez Universitat de Lleida Fernando Bornay Llinares Universitat Miguel Hernández d’Elx Eduard Vinyamata Camp Universitat Oberta de Catalunya Joan Peytaví Deixona Jean-Louis Olive Universitat de Perpinyà Via Domitia

Joan Fuster Garcia Coordinació Universitat Rovira i Virgili Carmen Parra Rodríguez Universitat Abat Oliba CEU M. Reyes González Ramírez Universitat d’Alacant Pendent de nomenament Universitat d’Andorra Jordi Prat Fernández Universitat Autònoma de Barcelona Xavier López Arnabat Universitat de Barcelona Rosa M. Terradellas Piferrer Universitat de Girona

Xavier Ortega Roig Universitat Politècnica de Catalunya Manuel J. Ramírez Blanco Universitat Politècnica de València Mònica Figueras Maz / Emma Rodero Antón Universitat Pompeu Fabra Dolors Armadàs Font / Rosario Pastor Zegarra Universitat Ramon Llull Fiamma Lussana Universitat de Sàsser Guillermo Palao Moreno Universitat de València Gina Morcillo i Mercader Universitat de Vic

PROJECTE DE COOPERACIÓ A MOÇAMBIC Agustí Pérez Foguet Coordinació Universitat Politècnica de Catalunya

18 Jordi Prat Fernández Universitat Autònoma de Barcelona Xavier López Arnabat Universitat de Barcelona

Rosa M. Terradellas i Piferrer Universitat de Girona Àngels Sendra i Ferrer Universitat de Lleida Josep Casanovas Garcia Universitat Politècnica de Catalunya Manuel J. Ramírez Blanco Universitat Politècnica de València

Dolors Armadàs Font / Rosario Pastor Zegarra Universitat Ramon Llull Joan Fuster Garcia Universitat Rovira i Virgili Guillermo Palao Moreno Universitat de València

TERMINOLOGIA I NOMENCLATURA Marta de Blas Abante Coordinació Universitat Politècnica de Catalunya Marta Estella Clota Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Galera Porta Universitat Autònoma de Barcelona Lluc Potrony Julià Universitat Autònoma de Barcelona

Conxa Planas Planas Universitat de Barcelona Àngels Egea Puigventós Universitat de Barcelona Magdalena Ramon Andreu Universitat de les Illes Balears Bartomeu Prior Romero Universitat Jaume I Ester Tolos Cuartiella Universitat Jaume I

Sílvia Llovera Duran Universitat Politècnica de Catalunya Alan Lounds Jones Universitat Politècnica de Catalunya Sergi Linares Terán Universitat Politècnica de València Francesc Esteve i Gómez Universitat de València


QUALITAT LINGÜÍSTICA Conxa Planas Planas Coordinació Universitat de Barcelona

SECCIÓ D’ANGLÈS David Owen Uiversitat Autònoma de Barcelona Marta Juncadella Fortuny Universitat de Barcelona Barnaby Noone Universitat de Barcelona

SECCIÓ DE CATALÀ Francesc Galera Porta Universitat Autònoma de Barcelona Marta Juncadella Fortuny Universitat de Barcelona

Peter Redmond Universitat de Girona Mhairi Bain Universitat Internacional de Catalunya Javier Herrero Vicente Universitat Jaume I David Cullen Universitat Oberta de Catalunya

Luci Vazquez Lithgow Universitat Politècnica de Catalunya John Bates Universitat Rovira i Virgili Graeme Berman Universitat de València Richard Samson Universitat de Vic

Anna Grau Pares Universitat de Barcelona Míriam Salvatierra Mallarch Universitat de Girona Jordi Giner Roig Universitat Politècnica de Catalunya

Alan Lounds Universitat Politècnica de Catalunya Ferran Fabregat i Cosme Universitat de València

19

APRENENTATGE Héctor Gonzálvez Escolano Universitat d’Alacant Marta Estella Clota Universitat Autònoma de Barcelona

Francisca Latorre Sánchez Universitat de les Illes Balears Bartomeu Prior Romero Universitat Jaume I

Rubén Trenzano Juan Universitat de València Oriol Portell Torres Universitat de Vic

EXTENSIÓ D’ÚS Oriol Portell Torres Coordinació Universitat de Vic

Pendent de nomenament Universitat de les Illes Balears

Rafel Ramos i Armengol Universitat de València


PUBLICACIONS Meritxell Anton Maynadé Coordinació Universitat de Barcelona Emili Boronat Márquez / Javier Barraycoa Martínez Universitat Abat Oliba CEU Josep Ramon Giner Mallol Universitat d’Alacant Univers Bertrana Díaz Universitat d’Andorra Joan Carles Marset Caus Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Ten Costa Universitat de Girona Joan Muñoz Gomila Universitat de les Illes Balears

Javier Quintano Ruiz Universitat Internacional de Catalunya M. Carmen Pinyana i Garí Universitat Jaume I Xavier de Castro Fresnadillo Universitat de Lleida Esther Sitges Maciá Universitat Miguel Hernández d’Elx Lluís Pastor Pérez Universitat Oberta de Catalunya Nicolas Marty Universitat de Perpinyà Via Domitia Jordi Prats Prat Universitat Politècnica de Catalunya Consuelo Lario Marín Universitat Politècnica de València

Marc Boldú i Botam Universitat Pompeu Fabra Carles Targa i Tudón Universitat Ramon Llull Jaume Llambrich Brull Universitat Rovira i Virgili Marco Rendeli Universitat de Sàsser Josep Lluís Canet Vallés Universitat de València Montserrat Ayats i Coromina Universitat de Vic

COMUNICACIÓ Pendent de nomenament Coordinació Helena Gómez Puig Universitat Abat Oliba CEU Maria Martín Arévalo Universitat d’Alacant Univers Bertrana Díaz Universitat d’Andorra Esther Crespo Romero Universitat Autònoma de Barcelona M. Helena Gaya Sopena Universitat de Barcelona Olímpia Trias Pilsa Universitat de Girona

Pendent de nomenament Universitat Politècnica de València Marc Permanyer Gausa Universitat Pompeu Fabra Carles Targa i Tudón Universitat Ramon Llull Ignasi Soler Seras Universitat Rovira i Virgili Elisabetta Cioni Universitat de Sàsser Francesc Josep Bayarri Moreno Universitat de València Anna Fàbregas Badia Universitat de Vic

IGUALTAT DE GÈNERE M. José Rodríguez Jaume Montserrat Castro Belmonte Coordinació Universitat d’Alacant / Universitat de Girona Javier López Crespo Universitat Abat Oliba CEU Pendent de nomenament Universitat d’Andorra Sílvia Carrasco Pons Universitat Autònoma de Barcelona Montserrat Rifà Valls Universitat Autònoma de Barcelona Maria Antònia Pujol Maura Universitat de Barcelona

Esperança Bosch Fiol Universitat de les Illes Balears Consuelo León Llorente Universitat Internacional de Catalunya Mercedes Alcañiz Moscardó Universitat Jaume I Anna Romero Burillo Universitat de Lleida Juana Aznar Márquez Universitat Miguel Hernández d’Elx Marta Aymerich Martínez Universitat Oberta de Catalunya Dominique Sistach Universitat de Perpinyà Via Domitia Núria Salan Ballesteros Universitat Politècnica de Catalunya

M. Rosa Cerdá Hernández Universitat Politècnica de València Mònica Figueras Maz Universitat Pompeu Fabra Dolors Armadàs Fons Universitat Ramon Llull Inma Pastor Gosálvez Universitat Rovira i Virgili Pendent de nomenament Universitat de Sàsser Carmen Tomás Juan Universitat de València Montserrat Casas Arcarons Universitat de Vic

03. ESTRUCTURA

20

Antonio Fernández Coca /Guillem Balboa Buika Universitat de les Illes Balears Antonio Gómez-Reino Isalt Universitat Internacional de Catalunya M. Carmen Aparisi Fenollosa Universitat Jaume I Leo Badia Morera Universitat de Lleida Esther Sitges Maciá Universitat Miguel Hernández d’Elx Lluís Rius / Eric Hauck Universitat Oberta de Catalunya Aline Teissier / Aline Savarèse Universitat de Perpinyà Via Domitia Ana Rosa Cánovas Pérez Universitat Politècnica de Catalunya


UNIVERSITATS D’ESTIU Natividad Alcañiz Gascó / Carme Vall de Porcioles Coordinació Universitat Jaume I Universitat Internacional de Catalunya Carmen Parra Rodríguez Universitat Abat Oliba CEU Catalina Iliescu Gheorghiu Carmen Marimón Llorca Universitat d’Alacant Florenci Pla Altisent Universitat d’Andorra Josep M. Tatjer Montaña Universitat Autònoma de Barcelona Lourdes Cirlot Valenzuela/Sergi Martínez Rigol Universitat de Barcelona

Joan Saurina Canals Universitat de Girona Carme Vall de Porcioles Universitat Internacional de Catalunya Natividad Alcañiz Gascó Universitat Jaume I Joan Sagués San José Eva Martín Fuentes Universitat de Lleida Esther Sitges Maciá Universitat Miguel Hernández d’Elx Pilar Ficapal Cusí Universitat Oberta de Catalunya Anne Marie Bellegarde Universitat de Perpinyà Via Domitia Frederic Vilà Martí Universitat Politècnica de Catalunya

Luisa Camps Palanca Universitat Politècnica de València Pere Gifra Adroher Universitat Pompeu Fabra Cristina Realp Cortillas Dolors Armadàs Font Universitat Ramon Llull Mª Cinta Olivé i Conde Universitat Rovira i Virgili Giovanni Maciocco Universitat de Sàsser Josep Montesinos Martínez Universitat de València Joan Masnou Suriñach Universitat de Vic

MOBILITAT M. Rosa Esteve Bueno Coordinació Universitat de Barcelona Marcin Kazmierczak / Marc Opisso Coll Universitat Abat Oliba CEU José Ramón Belda Medina Universitat d’Alacant Florenci Pla Altisent Universitat d’Andorra Marta Vilalta Casals Universitat Autònoma de Barcelona Laura Ripoll Martínez Universitat de Girona Ricardo Sagrera Gazeley / Yasmina Arnaiz Igarza Universitat de les Illes Balears

Núria Rovira Campos Universitat Internacional de Catalunya Inmaculada Fortanet Gómez Universitat Jaume I Jon Biscarri Gassió Universitat de Lleida Manuel Miguel Jordán Vidal Universitat Miguel Hernández d’Elx Isabel Guinovart / Maggie Alonso Hernández Universitat Oberta de Catalunya Sandrine Canadas / Sylviane Pairet Universitat de Perpinyà Via Domitia Pendent de nomenament Universitat Politècnica de Catalunya Eduardo Vicens Salort Universitat Politècnica de València

Sara López Selga Universitat Pompeu Fabra Àngels Cabau Ferreres Universitat Ramon Llull Marina Casals/ Fina Cabré/ Mar Figueras Moreno Universitat Rovira i Virgili Pier Luigi Fiori Universitat de Sàsser Alfredo Rosado Muñoz Universitat de València Mercè Prat i Trapé Universitat de Vic

COORDINACIÓ TÈCNICA D’ENLLAÇ Patrícia Callejo Parrado Universitat Abat Oliba CEU Josep Vicent Forcadell Saport Universitat d’Alacant Meritxell Sinfreu Gabarre Universitat d’Andorra Teresa Formatger Nin Universitat Autònoma de Barcelona Xavier Lacasta de Rosselló Universitat de Barcelona Pendent de nomenament Universitat de Girona Cristina Robles de Pedro / Yasmina Arnaiz Igarza Universitat de les Illes Balears

Elena Castellarnau Izquierdo Universitat Internacional de Catalunya Fernando Vilar Moreno Universitat Jaume I Xavier Moncayo Biosca Universitat de Lleida Pendent de nomenament / Josep Pérez i Tomàs Universitat Miguel Hernández d’Elx Josep Maria Oliveras Oliveras Universitat Oberta de Catalunya Martina Camiade Universitat de Perpinyà Via Domitia Empar Escoin Carceller Universitat Politècnica de Catalunya

Pendent de nomenament Universitat Politècnica de València Núria Palau Saez Universitat Pompeu Fabra Carol Pérez Alarcón Universitat Ramon Llull Josepa Garreta Girona Universitat Rovira i Virgili Iban Leon Llop Universitat de Sàsser Alfons Esteve i Gómez Universitat de València Montse Simon Ferran Universitat de Vic

21


SECRETARIA EXECUTIVA Ignasi Casadesús i Olucha Secretari executiu M. Teresa Albero Francés Cap de projectes Isabel Salvador Roig Coordinadora tècnica d’activitats Shaila Andrés Ribes Tècnica d’activitats i comunicació

22

Ximo Górriz Plumed Director de comunicació Sofía Cabedo Sanz Cap d’administració Emilio Bueso Aparici Cap d’informàtica


24


04. ACTUACIÓ 2013

INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

RELACIONS INSTITUCIONALS

25

ACTUACIÓ 2013

DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA

CULTURA

RELACIONS INTERNACIONALS

04. ACTUACIÓ 2013

LLENGUA


ACTIVITATS 2013

26

11 de gener

Reunió GT Programa d’Aprenentatge Permanent

Universitat de Barcelona

15 de gener - 4 de febrer

Exposició «Nosaltres els fusterians»

Universitat Rovira i Virgili

17 de gener

Reunió per l’organització del IV Curs d’introducció a la didàctica de la llengua (IRL, AVL, XVU)

Vic

21 de gener

Comissió de Llengua

Universitat Oberta de Catalunya

21 de gener

Reunió d’organització per la IX Lliga de Debat Universitari

Universitat de Barcelona

Gener-febrer

Cursos Intensius de Llengua Erasmus (EILC) de Català. Període d’hivern

UAB, UdG, UIB, UIC, URL i UV

4 de febrer

Presentació del centenari de l’Institut del Teatre

Barcelona

6-9 de febrer

Fira Expolangues

París

7 de febrer

Fòrum Vives «Presentació dels serveis del CBUC»

Universitat de València

7 de febrer

Reunió GT Universitats d’Estiu

Universitat de Perpinyà Via Domitia

11-15 de febrer

Curs de Qualificació Complementària

Universitat de Saarland

22 de febrer

Jornada «El corredor del Mediterrani a l’eix CastellóTortosa-Tarragona»

Peníscola

26 de febrer

Reunió de preparació de la presidència de la UA

Universitat d’Alacant

27 de febrer

Comissió Permanent

Universitat de Barcelona

27 de febrer

Consell de l’Institut Franco-Català Transfronterer

Universitat de Perpinyà Via Domitia

14 de març

Consell General

Universitat de Barcelona

14 de març

Fòrum Vives «Xarxes universitàries: oportunitats i estratègies»

Barcelona

19 de març

Consell de l’Institut Franco-Català Transfronterer

Universitat de Perpinyà Via Domitia

19 de març

Reunió GT del XX aniversari de la Xarxa Vives

Universitat de Barcelona

19 de març

Reunions de jutges i capitans de la IX Lliga de Debat

Universitat de Barcelona

20 de març

IV Jornada de Centres Organitzadors de cursos EILC

Madrid

8-12 d’abril

IX Lliga de Debat Universitari

Universitat de Barcelona

9 d’abril

Reunió GT Universitats d’Estiu

Universitat de Barcelona

11 d’abril

Fòrum Vives «Qualitat Lingüística»

Universitat de Barcelona

16-30 d’abril

Exposició «Nosaltres els valencians»

Universitat Pompeu Fabra

25 d’abril-5 de maig

48a Fira del Llibre de València

València

26 d’abril

Reunió amb els responsables de Certiuni

Universitat d’Alacant

2 de maig

Publicació de la Guia de cursos d’estiu

8 de maig

Reunió amb el rector de la Universitat Oberta La SalleAndorra

10 de maig

Comunicat sobre la denominació del català a la nova llei de llengües d’Aragó

10 de maig

Convocatòria del premi de comunicació científica «Joan Lluís Vives»

Universitat de Girona


ACTIVITATS 2013 Desplaçament de professorat - PCI Moçambic

17 de maig

Convocatòria del concurs de la marca del XX aniversari

31 de maig

Publicació de la Guia de cursos de llengua

13 de juny

Comissió de Llengua

Universitat d’Alacant

13-14 de juny

Trobada Fòrum Vives de Serveis Lingüístics

Universitat d’Alacant

17 de juny

Signatura d’un conveni amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Universitat Jaume I

19 de juny

Comissió Permanent

Universitat de Barcelona

5 de juliol

Fòrum Vives: VI Trobada de síndics, defensors i mediadors universitaris de la Xarxa Vives

Universitat de les Illes Balears

12 de juliol

Consell General

Universitat d’Alacant

12 de juliol

Acte de cloenda del curs acadèmic 2012-2013 de les universitats de la Xarxa Vives

Universitat d’Alacant

17 de juliol

Reunió del projecte de cooperació a Moçambic

Universitat de Lleida

19 de juliol

Reunió del GT de Mobilitat

Universitat Rovira i Virgili

21 d’agost

Presentació del Pla de Política Lingüística a la UCE

Prada de Conflent

Agost-setembre

Cursos Intensius de Llengua Erasmus (període d’estiu)

UAO, UA, UB, UIB, UdL, UJI, UPC, UPV, UPF, URL, URV, UV i UVic

15 de setembre-15 d’octubre

Exposició «Nosaltres els fusterians»

Universitat de Perpinyà Via Domitia

25 de setembre

Reunió del projecte de cooperació a Moçambic

Universitat de Lleida

Setembre-octubre

Cursos de Qualificació Complementària

Universitats d’Alemanya

3 d’octubre

Seminari Fòrum Vives sobre l’implementació del SET

Universitat Jaume I

5 d’octubre

Comunicat sobre el sistema del Tractament Integral de Llengües a les Illes Balears

16-17 d’octubre

IX Jornada científica Realiter

París

18 d’octubre

Comissió de Llengua

Universitat de Girona

25-27 d’octubre

IV Curs d’introducció a la didàctica de la llengua

Vinaròs i Morella

30 d’octubre-22 de novembre

Exposició «Nosaltres els fusterians»

Universitat de Lleida

31 d’octubre-3 de novembre

XIII Trobada de voluntariat lingüístic universitari

Tinença de Benifassà

8 de novembre

Comissió Permanent

Seu de la UA a Cocentaina

2 de desembre

Inici del curs en línia XarxaMOOC

2 de desembre

Constitució i primera reunió del GT Igualtat de Gènere

Seu de la UA a La Nucia

2 de desembre-31 de gener

Exposició «Nosaltres els fusterians»

Universitat Autònoma de Barcelona

18 de desembre

Lliurament del premi de la marca del XX aniversari

Universitat Jaume I

27

04. ACTUACIÓ 2013

16 de maig-6 de juny


04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS


CLOENDA DEL CURS ACADÈMIC 2012-2013 A LES UNIVERSITATS DE LA XARXA VIVES

Les universitats de la Xarxa Vives van tancar el curs 20122013 amb un acte de cloenda conjunt que va tenir lloc a la Universitat d’Alacant el 12 de juliol. Per primera vegada, les 21 institucions d’educació superior van compartir aquesta fita, que es va poder seguir en directe a través del portal corporatiu www.vives.org des del Museu de la UA.

La Universitat d’Alacant va acollir l’acte de cloenda del curs, que es va poder seguir en directe via web.

Les universitats van homenatjar, mitjançant el lliurament de la medalla d’honor de la Xarxa Vives d’Universitats, al lingüista i dialectòleg Joan Veny i, a títol pòstum, a l’anterior rectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Montserrat Casas. Carles Bona, vidu de l’homenatjada, va rebre la distinció. Jaume Carot, vicererector i catedràtic de Física Teòrica de la UIB i Josep Massot, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, van lloar a Casas i Veny, respectivament, amb sengles laudatio. Abans de l’acte els rectors del Consell General van descobrir una placa i van plantar una olivera al Jardí de la Memòria de la UA, en record de Casas.

Descoberta de la placa i plantació de l’olivera en memòria de Casas.

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS

D’esquerra a dreta, Joan Viñas, Joan Veny, Manuel Palomar, Carles Bona i Vicent Climent.

29


ACTIVITAT INSTITUCIONAL

CONCURS DE LA MARCA DEL XX ANIVERSARI DE LA XARXA VIVES

La Universitat Jaume I va acollir el 18 de desembre l’acte de lliurament a l’alumne Luis Valverde Divieso del diploma acreditatiu com a guanyador del concurs convocat per a triar la marca del XX aniversari de la Xarxa Vives d’Universitats, de mans del vicepresident II de la Xarxa i rector de l’UJI, Vicent Climent. Valverde va finalitzar el curs 2012-2013 els seus estudis de Publicitat i Relacions Públiques a l’UJI. Vicent Climent va lliurar el diploma commemoratiu a l’alumne de Luis Valverde (imatge: UJI)

30

Climent va felicitar l’estudiant pel premi i per haver finalitzat amb èxit els seus estudis a l’UJI. L’acte va comptar amb la participació de la membre de la Comissió Permanent de la Xarxa i vicerectora de Cooperació, Relacions Internacionals i Institucionals i Multilingüisme de l’UJI, Inmaculada Fortanet, juntament amb el secretari executiu de la Xarxa, Ignasi Casadesús. El guardó va incloure un premi de 600 euros bruts, a més d’una matrícula gratuïta a un curs que figure a la Guia de cursos d’estiu 2014 de la Xarxa. A més, altres 5 alumnes de diferents universitats (Raquel Inchaurraga, Carolina Mila, Pablo Torrecillas, Ainhoa Alberola i Maria Pilar Muntané) van obtenir accèsits i van rebre com a premi un curs d’estiu gratuït a qualsevol de les universitats de la Xarxa.

ELABORACIÓ DEL PROGRAMA COMMEMORATIU DE L’ANIVERSARI Durant l’exercici de 2013, sota l’impuls de la presidència de la Universitat d’Alacant, es va engegar i desenvolupar la tasca d’elaboració del programa commemoratiu del XX aniversari de la Xarxa Vives, previst per al 2014. Amb el lideratge del Comitè d’honor compost pels rectors del Consell General, es va elaborar un programa amb desenes d’activitats arreu del territoris de parla catalana, amb accions adreçades al conjunt de la comunitat universitària.


ACTIVITAT INSTITUCIONAL

FÒRUM VIVES «XARXES UNIVERSITÀRIES. OPORTUNITATS I ESTRATÈGIES»

La Universitat de Barcelona va acollir dijous 14 de març una jornada de debat sobre la utilitat de les aliances internacionals per a les institucions d’educació superior, amb la participació del Consell General de rectors i de representants d’altres xarxes interuniversitàries a nivell internacional.

Els participants al Fòrum Vives, en un moment de la sessió de treball a la Sala de Juntes del Rectorat de la UB.

CONSTITUCIÓ DEL GRUP DE TREBALL D’IGUALTAT DE GÈNERE La seu de la Universitat d’Alacant (UA) a La Nucia (Marina Baixa) va acollir ahir el 3 de desembre la reunió de constitució del grup de treball d’Igualtat de Gènere de la Xarxa Vives,. A la reunió es van tractar les línies estratègiques del grup i s’ha traçat el pla de treball per als propers anys. Els membres del grup de treball van rebre la visita de Maria Lloret, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de La Nucia, així com de les regidores Esperanza Soria -Serveis Socials- i Vanessa Geijo -Ocupació, Comerç i Indústria. Així mateix, Carles Cortés, membre de la Comissió Permanent de la Xarxa i vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la UA va participar a la reunió, juntament amb Eva Valero, directora del Secretariat de Seus Universitàries de la UA.

31

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS

El vicepresident III de la Xarxa i rector de la Universitat d’Alacant, Manuel Palomar, va moderar una taula rodona que va comptar amb la participació de Joan Viñas; Marcello Scalisi, director executiu de la Unió de les Universitats de la Mediterrània (UNIMED); Jens Gabbe, responsable del comitè científic de l’Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE); Christian Bataillou, profesor de la Universitat de Perpinyà Via Domitia (qui va parlar de la utilitat de l’Agència Universitària de la Francofonia-AUF) i de Sergi Valera, coordinador de l’Agència de Postgrau de la UB (qui va parlar de les xarxes AUIP (Associació Universitària Iberoamericana de Postgrau) i EUCEN (Associació Europea per a l’Aprenentatge Permanent Universitari).


ACTIVITAT INSTITUCIONAL

COMPROMÍS DE LES UNIVERSITATS AMB LA LLENGUA I LA CULTURA

Durant l’any 2013, la Xarxa Vives d’Universitats ha realitzat diferents pronunciaments públics en defensa de la llengua i de la cultura compartides per la societat dels territoris de la regió universitària. El tancament de Ràdio Televisió Valenciana, les iniciatives legislatives contràries a la denominació científica de la llengua a l’Aragó o la iniciativa del Tractament Integrat de Llengües (TIL) a les Illes Balears n’han estat assumptes protagonistes. Estudis de RTVV a Burjassot.

32

El 8 de novembre, el Consell General de la Xarxa Vives va instar en un comunicat a la Generalitat Valenciana a reconsiderar la decisió del tancament de RTVV i apostava per un model de ràdio i televisió pública, valenciana i de qualitat, defensant el dret dels ciutadans a uns mitjans de comunicació públics. Mesos abans, el 10 de maig, la Xarxa va fer públic un comunicat contra la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó, que atribuïa al català la denominació de LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental). A més, al mes d’octubre el Consell General va criticar el nou sistema de Tractament Integral de Llengües (TIL) impulsat pel Govern de les Illes Balears, al qual va instar a reconsiderar una decisió no consensuada.

SUPORT A L’APOSTA PEL CORREDOR MEDITERRANI El castell de Peníscola (Baix Maestrat) va acollir el 22 de febrer una jornada organitzada per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga sobre el corredor ferroviari de l’arc mediterrani a l’eix Castelló-TortosaTarragona. A la jornada, que va reunir representants de tots els sectors econòmics de la societat, la Xarxa Vives es va adherir al manifest promogut pels organitzadors, en favor de la finalització del corredor en tot el seu recorregut.

El corredor ferroviari és clau per a la millora de les comunicacions de la regió Vives.


ACTIVITAT INSTITUCIONAL

PRESENTACIÓ DEL PLA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA A LA UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent va acollir dimecres 21 d’agost la presentació dels resultats provisionals del Pla de Política Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats. A l’acte van participar el president de la Comissió de Llengua de la Xarxa i vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant, Carles Cortés, i el secretari executiu de la Xarxa, Ignasi Casadesús.

Durant la seua intervenció, Cortés també va destacar la gestió agrupada dels cursos intensius de català per a Erasmus, amb una inversió de 392.000 € des del curs 2010-2011. «Cada any, una desena part dels 10.000 Erasmus que rep la regió Vives s’interessa per aquests cursos de català», va indicar Cortés, qui també ha posat l’accent sobre el fet que la Xarxa esdevé el punt de trobada perfecte per sumar forces i recursos en la projecció exterior del català, mitjançant marcs estables de col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (més concretament, amb la Secció Filològica), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut Ramon Llull o l’Institut Ramon Muntaner i el Termcat, entre altres. Quant a les properes accions del Pla, Cortés va destacar la imminent publicació d’unes Recomanacions per a textos de difusió al conjunt del domini lingüístic, un treball «que ofereix l’opció comuna de redacció en català a tots els parlants i per a les institucions, grans corporacions o empreses que actuen en tots o en alguns dels territoris de parla catalana. No es tracta ara de substituir les gramàtiques i els diccionaris normatius o de referència sinó de buscar els mínims comuns al domini lingüístic»..

CLOENDA DE LA UCE El 22 d’agost, Carles Cortés, president de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats i vicerector de la Universitat d’Alacant, en representació de la Xarxa Vives, participà en l’acte e cloenda de la UCE 2013 que, a més, comptà amb la presència de Jordi Sales, rector de la Universitat Catalana d’Estiu, Antoni Castellà, secretari d’universitats i recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Riera, catedràtic d’Història Medieval i Jaume Figueras, traductor. Els Premis Canigó d’aquesta edició foren atorgats a la Societat Andorrana de Ciències, Josep Huguet, Josep Vallverdú i Cristià Bourquin. .

Cortés va participar a l’acte de cloenda de la XLV Universitat Catalana d’Estiu.

33

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS

El president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, va participar en la cloenda de la trobada.

Cortés va destacar que la Xarxa «ha estat l’única institució, fins al moment, a articular un Pla de Política Lingüística al conjunt de territoris de parla catalana» a partir de criteris compartits per les 21 universitats membres. A més, el president de la Comissió de Llengua de la institució va enumerar alguns resultats del pla, des de la publicació de diferents catàlegs, informes i manuals en àmbits com la terminología, la seguretat lingüística o l’ús de la llengua a la docència.


RELACIONS INSTITUCIONALS

LA XARXA VIVES ALS ÒRGANS DE GOVERN DE L’INSTITUT RAMON LLULL Des de l’any 2008, la Xarxa Vives és membre de ple dret dels òrgans de govern de l’Institut Ramon Llull. L’objectiu d’aquesta col·laboració és aprofundir en la definició de les actuacions del IRL a nivell acadèmic i en l’àmbit de la formació del professorat de llengua catalana.

34

El Consell de Direcció i la Junta Rectora de l’Institut Ramon Llull compten amb representació de la Xarxa Vives d’Universitats.

D’acord amb els estatuts de l’Institut Ramon Llull, la Xarxa Vives compta amb tres representants a la Junta Rectora del IRL i altres dos al Consell de Direcció. En aplicació de l’acord del Consell General de la Xarxa, a la Junta Rectora participen el rector de la Universitat de les Illes Balears, el rector d’una universitat de Catalunya i el rector d’una universitat del País Valencià, Andorra,

Perpinyà i Sardenya. Per aquests 2 darrers representants es va preveure una permanència d’un any. Quant al Consell de Direcció de la institució, que pot estar format per vicerectors, hi participen el president de la Comissió de Política Lingüística de la Xarxa Vives –que correspon a una universitat catalana– i el membre de la Comissió Permanent de la Xarxa per part de la Universitat de les Illes Balears.

CENTENARI DE L’INSTITUT DEL TEATRE L’Institut del Teatre va celebrar el seu centenari amb la col·laboració de la Xarxa Vives. El vicepresident I de la Xarxa Vives, Joan Viñas, va formar part del Consell d’Honor del Centenari, juntament amb els rectors de la Xarxa, que va participar activament en el centenari a través de la col·laboració en l’elaboració del Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), que es va engegar l’any 2013. L’objectiu del projecte és realitzar una història de les arts de l’espectacle de l’àmbit català.

El centenari de l’Institut del Teatre va comptar amb la col·laboració de la Xarxa.


SUPORT A ALTRES ENTITATS

COL·LABORACIÓ ENTRE LA XARXA VIVES I L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

El president Ramírez va signar el conveni amb Ramon Ferrer (AVL).

La Xarxa Vives i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua van consolidar la seua relació de col·laboració el 17 de juny mitjançant la signatura d’un conveni marc. En un acte a la Universitat Jaume I, el president de la Xarxa i rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, va signar l’acord amb el president de l’AVL, Ramon Ferrer, amb la finalitat de «coordinar futurs projectes de foment de la llengua i la cultura pròpies». El president Ramírez va destacar la «importància simbòlica» de l’acord, que compta «amb una càrrega importantíssima de compromís» per a les dues parts i no va dubtar a qualificar la signatura del conveni com una de les fites de la seua etapa «com a president i com a rector de la UB». Al seu torn, Ferrer va remarcar «les ganes de treballar conjuntament amb la Xarxa des de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua».

RELACIÓ DE CONVENIS SIGNATS 17 d’abril

Conveni entre la Xarxa Vives i La Cívica - Escola Valenciana Organització per part de La Cívica - Escola Valenciana d’una Lliga de Debat entre els estudiants de Secundària o Batxillerat dels instituts del País Valencià, d’acord amb el model de la Lliga de Debat

23 d’abril

35

Conveni entre la Xarxa Vives i l’Associació Cultural Xarxa Alcover

29 de maig

Conveni entre la Xarxa Vives i l’Organisme Autònom de Programes Educatius Europeus (OAPEE) del Govern espanyol Organització de Cursos Intensius de Llengua Erasmus (EILC) en el marc del Programa d’Aprenentatge Permanent, Programa Erasmus.

3 de juny

Conveni entre la Xarxa Vives i l’Institut Superior de Ciències de la Salut (ISCISA) de Moçambic Establir un marc de col·laboració

3 de juliol

Conveni entre la Xarxa Vives i la Universitat de València Establir les condicions de finançament del Premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives

12 de juliol

Conveni entre la Xarxa Vives i les universitats d’Alacant, Andorra, Barcelona, Girona, Illes Balears, Jaume I, Lleida, Perpinyà Via Domitia, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili i Vic Reconeixement multilateral de crèdits ECTS dels cursos d’estiu organitzats per universitats i altres institucions vinculades

24 de juliol

Conveni entre la Xarxa Vives i el Centre de Terminologia TERMCAT Establir un marc de col·laboració

19 de novembre Conveni entre la Xarxa Vives i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Col·laboració en el finançament d’activitats de la Xarxa Vives de 2013.

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS

Establir un marc de col·laboració


04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT


GUIA DE CURSOS D’ESTIU

La Guia de cursos d’estiu s’edita en format electrònic a www.estiu.info. Al web –amb més de 40.000 visites durant l’estiu– es pot trobar la informació més detallada i fins i tot realitzar la matriculació electrònica en molts cursos. La Guia s’adreça principalment a l’estudiantat de les universitats de la Xarxa, però també és una proposta oberta a qualsevol persona interessada a ampliar els seus coneixements universitaris. Un bon grapat de cursos són reconeguts com a crèdits per part de les universitats, i aquest fet permet a l’estudiantat ampliar el seu itinerari curricular, també en altres universitats properes. A més, el programa d’ajuts DRAC Estiu facilita la mobilitat de l’alumnat universitari.

Marcs organitzatius • Aula Interuniversitària de Matadepera AIUMA • Campus Universitari de la Mediterrània EPSEVG / UPC • Centre Universitari d’Estudis Francesos de la Universitat de Perpinyà Via Domitia • Cursos d’Estiu 2011 - Universitat Internacional de Catalunya • Cursos d’Estiu a les Seus de la Universitat d’Alacant - Rafael Altamira • Cursos d’Estiu de l’INEFC • Cursos d’Estiu de la Universitat Jaume I • Cursos d’Estiu de la Universitat Pompeu Fabra • Els Juliols de la UB • Institut de Formació Continuada. IL3-Universitat de Barcelona • Universitat Catalana d’Estiu • Universitat Catalana d’Estiu de la Natura

• Universitat d’Estiu Abat Oliba - CEU • Universitat d’Estiu d’Andorra • Universitat d’Estiu de Gandia (Universitat de València) • Universitat d’Estiu de l’Autònoma • Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida • Universitat d’Estiu de la Universitat Rovira i Virgili • Universitat d’Estiu de Vic • Universitat d’Estiu Ramon Llull • Universitat de Girona - Cursos d’Estiu • Universitat d’Estiu UIB • Universitat Miguel Hernández d’Elx • Universitat Oberta d’Estiu

04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

Des de 1995, la Xarxa Vives publica una guia que incorpora la major oferta agregada de cursos i activitats d’estiu d’Europa. Estructurada per àrees temàtiques, localitats, dates i marcs organitzatius, aquest catàleg aplega tots els cursos que realitzen les universitats de la Xarxa i altres entitats vinculades a les universitats entre el 15 de maig i el 15 d’octubre. A la Guia de 2013 s’aplegaren 642 cursos que es van realitzar en 78 localitats diferents dels territoris de parla catalana. Els cursos van comptar amb més de 12.000 alumnes.

37


CARTA DE SERVEIS DE LA XARXA

Durant l’any 2013 es va elaborar i publicar una nova carta de serveis de la Xarxa Vives, per tal de difondre el seu catàleg d’activitats a nivell intern i extern. Aquesta carta, disponible en paper i en línia (www.vives.org/serveis) estableix els trets identitaris de la institució i el ventall de serveis que ofereix per a reforçar el paper de les institucions d’educació superior com a motor d’innovació i de millora de la competitivitat de la regió universitària Vives.

38

Els serveis de la Xarxa Vives es presenten estructurats en 4 àrees de treball: gestió integral de projectes; divulgació del coneixement; suport a formació, recerca i mobilitat i organització d’esdeveniments. A més, s’hi presenten els beneficis i les garanties de treballar en xarxa per a les universitats i per a la societat.


FÒRUM VIVES

JORNADA «XARXES UNIVERSITÀRIES: OPORTUNITATS I ESTRATÈGIES»

La utilitat de les aliances internacionals per a les institucions d’educació superior va ser objecte de debat al Fòrum Vives «Xarxes universitàries: oportunitats i estratègies» que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona ahir dijous, 14 de març amb la participació del Consell General de rectors de la Xarxa Vives i de representants d’altres aliances europees. Les intervencions dels ponents van coincidir en què la implicació en xarxes potencia la internacionalització de les universitats. A la jornada es va presentar un informe inèdit elaborat per la Xarxa Vives sobre les xarxes universitàries europees. Ignasi Casadesús, secretari executiu, va destacar que les universitats de la Xarxa participen a 25 de les 44 aliances analitzades. D’acord amb l’informe, un 58% de les xarxes estan conformades exclusivament per universitats, a un 19% participen també altres organitzacions educatives i en un 14% dels casos es tracta de xarxes amb participació d’universitats i empreses.

A la seua intervenció, el president de la Xarxa Vives i rector de la UB, Dídac Ramírez, va constatar que el benefici que les xarxes «és proporcional a la implicació i a l’aportació de les universitats membres», punt en el qual van coincidir els participants a la jornada. En el cas concret de la Xarxa, el vicepresident primer, Joan Viñas, va constatar que el retorn econòmic en projectes interuniversitaris obtingut per les universitats triplica la seua inversió, i va destacar que el major benefici passa, no obstant, per participar en el referent universitari del sud d’Europa. La jornada va tenir lloc en el marc d’un procés de reflexió que va començar amb el Fòrum Vives «Les universitats de l’arc mediterrani. El temps de les aliances», que va tenir lloc a la Universitat Jaume I en febrer de 2012.

04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

El 14 de març, a la Universitat de Barcelona va tenir lloc una jornada universitària sobre les xarxes universitàries en l’actualitat. En el marc del Fòrum Vives, el debat va comptar amb la participació de representants de xarxes internacionals, en el context d’un procés de reflexió que va començar amb la jornada «Les universitats de l’arc mediterrani. El temps de les aliances», que va tenir lloc a la Universitat Jaume I en febrer de 2012.

39


FÒRUM VIVES

PRESENTACIÓ DELS SERVEIS DEL CBUC A LES UNIVERSITATS DEL PAÍS VALENCIÀ El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València va acollir el 7 de febrer un Fòrum Vives de presentació dels serveis del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) a les universitats valencianes, organitzat conjuntament pel CBUC i la Xarxa Vives d’Universitats (vegeu el programa). A l’acte van participar directors i tècnics de les biblioteques universitàries del País Valencià, i va comptar amb les intervencions del president i el director del consorci, Antoni González Senmartí i Lluís Anglada, respectivament.

La directora del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València, Victoria García Esteve, va donar la benvinguda als assistents i a continuació, González Senmartí va destacar de manera especial la importància del treball conjunt entre institucions com el CBUC i la Xarxa Vives d’Universitats en el moment actual, «perquè cal col·laborar per oferir millors serveis als usuaris, en lloc de competir». En finalitzar les sessions de treball, els assistents van realitzar una visita a les instal·lacions de la Biblioteca Històrica de la UV. L’acte es va emmarcar en la línia de col·laboració en la difusió del coneixement entre la Xarxa i el CBUC, que es va encetar en 2011. Amb l’acord, ambdues institucions es van comprometre a potenciar serveis que ofereixen en línia, com són la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives de la Xarxa i els repositoris cooperatius de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), de Materials Docents en Xarxa (MDX), de producció científica (RECERCAT) i de Revistes Catalanes en Accés Obert (RACO), del CBUC. El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya té la

missió d’assegurar l’accés de tots els membres del sistema català de producció de coneixement a les fonts d’informació i documentació, per tal d’incrementar la productivitat científica catalana, i facilitar la difusió universal de la producció científica generada pels membres del sistema català de producció de coneixement. El CBUC es va constituir l’any 1996 i en són membres les set universitats públiques de Catalunya i la UOC, a més de la Biblioteca de Catalunya i de la Secretaria d’Universitats i Recerca. A més, compta amb membres associats -6 universitats dels territoris de parla catalana, els departaments d’Ensenyament i de Cultura de la Generalitat de Catalunya i els museus Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Amb posterioritat a la jornada i durant el mateix any 2013, el CBUC es va disoldre per fusionar-se amb el Consorci de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) i formar el nou Consorci de Serves Universitaris de Catalunya (CSUC). Al llarg de la seua vida el CBUC va creat fins a 12 programes que tenen continuïtat per l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC.


FÒRUM VIVES

TROBADA DE SÍNDICS, DEFENSORS I MEDIADORS UNIVERSITARIS

A la jornada van participar les universitats Autònoma de Barcelona, Jaume I, Pompeu Fabra, Oberta de Catalunya, Rovira i Virgili, Politècnica de Catalunya, Girona (UdG), Internacional de Catalunya, Barcelona, Alacant i València, a més de la UIB. Entre altres assumptes, es van tractar qüestions com l’avaluació docent del professorat a la Universitat. El rector de la UIB, Llorenç Huguet, va rebre els participants al Rectorat.

Un moment del la recepció al Rectorat de la UIB dels assistents a la trobada anual dels síndics i defensors universitaris .

JORNADA «IMPLEMENTACIÓ DEL SUPLEMENT EUROPEU AL TÍTOL A LA REGIÓ VIVES» La Universitat Jaume I va acollir el 3 d’octubre un seminari amb el títol Implementació del Suplement Europeu al Títol (SET) a la regió Vives en el marc del Fòrum Vives. Amb participació de representants de les universitats dels territoris de parla catalana, la jornada va analitzar el context actual i l’aplicació pràctica del SET a les institucions d’educació superior membres de la Xarxa. Entre les conclusions del seminari, destaca l’acord de les universitats per treballar conjuntament en una proposta sobre el SET que s’elevarà al Ministeri d’Educació espanyol per tal d’establir unes directrius que permeten una gestió simplificada. Pilar Garcia, vicerectora d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa de l’UJI, va obrir el seminari. A continuació ha tingut lloc una taula rodona moderada per M. Carmen Falomir, de l’UJI, amb les intervencions de Miquel Nicolau, de la Universitat d’Andorra; Carles Pérez, de la Universitat d’Alacant; J. Antoni Claver, de la Universitat Politècnica de València i Alfons Esteve, de la Universitat de València.

El Rectorat de l’UJI va acollir el seminari.

04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

La Universitat de les Illes Balears va acollir la VI edició de la Trobada anual de síndics de greuges, defensors i mediadors universitaris organitzada per la Xarxa Vives d’Universitats en el marc del Fòrum Vives, amb la participació de 20 representants de 12 universitats de la regió Vives.

41


PARTICIPACIÓ EN FIRES DE LLIBRES I ESTANDS DE PUBLICACIONS

48 FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA La participació amb un estand propi en diferents fires és una expressió de la presència social de la Xarxa arreu del territori i a nivell internacional. A més d’exposar una selecció de les publicacions de les universitats membres, també es comercialitzen llibres del catàleg universitari de la Xarxa, disponible durant tot l’any a la llibreria electrònica universitària e-BUC. Durant l’any 2013, la Xarxa va participar a la 48ena Fira del Llibre de València, que va tenir lloc del 25 d’abril al 5 de maig. Un any més, el certamen va ser un èxit de públic i va rebre centenars de milers de visitants, amb unes vendes finals superiors als 700.000 euros.

Els jardins de Vivers de València acullen la Fira del Llibre.

García Poveda

42


LLIBRERIA ELECTRÒNICA UNIVERSITÀRIA

L’estructura de la llibreria es va consolidar l’any 2013, després de ser modificada l’any 2012, una vegada es va deixar de publicar la revista BUC. Universitat. Cultura. Llibres. Actualment, els principals apartats són el catàleg editorial, que prioritza la visibilitat de les novetats i dóna accés a l’àrea de compra; un espai per als llibres més consultats; enllaços als continguts publicats a la revista en paper i finalment, una barra de cerca multicamp que permet cercar llibres per paraula clau, editorial, matèria i data.

El portal de la llibreria electrònica www.e-buc.com incorpora un fons editorial que durant l’any 2013 va superar els 12.500 registres de llibres editats per les universitats. A més, els usuaris poden subscriure’s a les novetats per matèries.

04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

El portal e-BUC. (www.e-buc.com) es va posar en marxa l’any 2008 amb l’objectiu de promoure la divulgació de la producció cultural i científica de les universitats a través de la comercialització dels llibres de les universitats dels territoris de parla catalana, en tots els àmbits del coneixement.

43


04.03. LLENGUA


PLA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE LA XARXA VIVES

El Pla de Política Lingüística de la Xarxa va ser aprovat l’any 2012 pel Consell General de la Xarxa Vives. El 21 d’agost de 2013, el president de la Comissió de Llengua de la Xarxa i vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant, Carles Cortés, va presentar els primers resultats del Pla a la Universitat Catalana d’Estiu.

Cortés va destacar que la Xarxa «ha estat l’única institució, fins al moment, a articular un Pla de Política Lingüística al conjunt de territoris de parla catalana» a partir de criteris compartits per les 21 universitats membres. A més, el president de la Comissió de Llengua de la institució va enumerar alguns resultats del pla, des de la publicació de diferents catàlegs, informes i manuals en àmbits com la terminología, la seguretat lingüística o l’ús de la llengua a la docència.

s’interessa per aquests cursos de català», va indicar Cortés, qui també va posar l’accent sobre el fet que la Xarxa esdevé el punt de trobada perfecte per sumar forces i recursos en la projecció exterior del català, mitjançant marcs estables de col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (més concretament, amb la Secció Filològica), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut Ramon Llull o l’Institut Ramon Muntaner i el Termcat, entre altres.

Durant la seua intervenció, Cortés també va destacar la gestió agrupada dels cursos intensius de català per a Erasmus, amb una inversió de 392.000 € des del curs 2010-2011. «Cada any, una desena part dels 10.000 Erasmus que rep la regió Vives

L’informe de la Xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans va destacar en novembre de 2013 l’«extraordinària efectivitat» del Pla de Política Lingüística de la Xarxa Vives a l’hora de plantejar polítiques lingüístiques comunes per al món universitari.

45

Entre els dies 6 i 9 de febrer, la Xarxa Vives d’Universitats va estar present a la fira de les llengües i les cultures Expolangues 2013 per cinquè any consecutiu, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull. L’objectiu fou presentar l’oferta educativa en llengües i en altres matèries de les 21 universitats de la regió Vives a l’estand compartit amb el IRL. La fira va acollir en la seua 31ena edició al voltant de 25.000 visitants i va comptar amb 180 estands, en què van estar representats més de 30 països i 80 llengües. La Xarxa Vives, a través de l’estand conjunt de la llengua catalana, va difondre informació sobre els programes intensius de formació EILC perquè els estudiants estrangers Erasmus puguen estudiar català durant la seua estada a les universitats dels nostres territoris..

04.03. LLENGUA

EXPOLANGUES


CURSOS EILC

389 ERASMUS ESTRANGERS APRENEN CATALÀ A LES UNIVERSITATS

L’any 2013, les universitats de la Xarxa Vives van presentar per tercera vegada un únic projecte conjunt a la convocatòria dels cursos intensius de català per a Erasmus (EILC). Per a la convocatòria 2013-1014 es va sol·licitar cofinançament per a 25 cursos i la resolució va atorgar fons per a un total de 17.

46

Per acord amb la Comissió de Llengua, un any més, un grup de treball específic va planificar el repartiment de cursos entre les universitats i la Secretaria Executiva de la Xarxa va centralitzar la gestió integral del procés de recepció de sol·licituds i de selecció d’estudiants. Des de l’oficina tècnica i informativa de tots els EILC de català es van realitzar les gestions amb les universitats d’origen i es van tramitar les sol·licituds des de l’adreça eilc@vives.org. Per aquest fi, des de la Secretaria es va promoure una pàgina web específica concebuda com a pàgina d’aterratge dels estudiants internacionals a la regió universitària Vives, amb tota la informació sobre els EILC i es va desenvolupar una campanya de promoció per tal d’atreure els estudiants internacionals a les universitats dels territoris de parla catalana, on cada any arriben al voltant de 10.000 estudiants estrangers en el marc del programa Erasmus. Les universitats d’Alacant, Abat Oliba CEU, Autònoma de Barcelona, Barcelona, Girona, Illes Balears, Internacional de Catalunya, Jaume I, Lleida, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili i Vic van acollir un curs cadascuna, mentre que la Universitat de València va desenvolupar 2 cursos. Un total de 954 sol·licituds es van gestionar per a cobrir les 400 places ofertades i es van formalitzar un total de 389 matrícules.


GUIA DE CURSOS DE LLENGUA

La Xarxa Vives va publicar el 31 de maig la Guia de cursos de llengua, que recull l’oferta formativa en llengües de les 21 universitats membres, amb la vocació de reunir en línia el catàleg actualitzat de la formació lingüística que s’imparteix a les institucions d’educació superior. Durant l’any 2013, la nova Guia de cursos de llengua va recollir 370 cursos en 21 llengües diferents, amb informació detallada sobre dates de realització, durada, certificacions, reconeixement acadèmic, preu i nivell del curs d’acord amb el Marc Europeu Comú de Referència (MERC). L’objectiu de la Guia és facilitar l’accés a la formació lingüística, clau per augmentar les competències professionals i millorar la ocupabilitat. Aquesta eina s’emmarca en la nova secció de Formació del portal de la Xarxa, que reuneix també l’oferta de titulacions de Grau i Postgrau i la Guia de cursos d’estiu. D’aquesta manera, es posa a l’abast dels visitants un ventall d’informació agrupada amb més de 4.200 opcions de formació a les universitats.

47

El web permet fer cerques personalitzades per universitats, períodes, localitats i llengües, facilitant la localització dels cursos més atractius per a l’usuari en un entorn que incorpora així mateix l’accés a informació suplementària dels recursos lingüístics que les universitats de la Xarxa posen al servei dels potencials estudiants.

04.03. LLENGUA

La Guia forma part del portal www.vives.org, web principal de la Xarxa Vives. Dins d’aquest domini, la Guia de cursos de Llengua va ocupar el 2n lloc quant a pàgines vistes en el conjunt de l’exercici de 2013.


FÒRUM VIVES «QUALITAT LINGÜÍSTICA»

La UB va acollir la sessió del Fòrum Vives sobre qualitat lingüística, en el marc del qual es van presentar projectes del Grup de Treball de Qualitat Lingüística.

48

La Universitat de Barcelona va acollir l’11 d’abril una sessió del Fòrum Vives sobre qualitat lingüística, amb l’objectiu de presentar els projectes que durant els anys anteriors ha dut a terme el Grup de Treball de Qualitat Lingüística (GTQL) de la Xarxa, així com per a fer difusió dels materials que ha anat elaborant perquè siguen d’utilitat a totes les universitats dels territoris de parla catalana.

La vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la UB, Gemma Fonrodona; la comissionada per a Multilingüisme, M. Teresa Garcia, i la directora dels Serveis Lingüístics de la Universitat, Conxa Planas, han presidit l’acte d’obertura que ha tingut lloc aquest matí. Entre altres qüestions, a la jornada s’ha analitzat el procés de control de qualitat dels textos i es desenvolupa una taula rodona sobre la qualitat lingüística en temps de crisi. Entre els treballs presentats destaca el Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès. Aquest projecte està inclòs en el Pla de Política Lingüística 20122014 de la Xarxa Vives com un dels objectius específics de foment del multilingüisme a les universitats. Entre els temes tractats a la jornada es van presentar ponències sobre la qualitat lingüística en temps de crisi (Marta de Blas, UPC) i sobre el procés de control de qualitat dels textos dels SLU (Alan Lounds).

El Grup de Treball de Qualitat Lingüística (GTQL) treballa en projectes per a la millora de la qualitat en l’àmbit de l’assessorament lingüístic i està format per la UB, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de València (UV) i la Universitat de Vic (UVic), i per a alguns projectes concrets s’hi afegeixen altres universitats de la Xarxa.


XARXAMOOC. CURS D’INTRODUCCIÓ AL LLENGUATGE D’ESPECIALITAT EN CATALÀ

El 2 de desembre va encetar-se la primera edició de XarxaMOOC, el curs d’introducció al llenguatge d’especialitat en català organitzat per la Xarxa Vives sota la coordinació de la Universitat d’Alacant. Un curs massiu, obert, en línia i gratuït per a l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalana. Sota el subtítol «Introducció al llenguatge d’especialitat en les universitats de llengua catalana. Eines digitals per als futurs estudiants de la Xarxa Vives», el curs es dirigeix tant a l’alumnat com a professionals i a qualsevol persona interessada en la comunicació científica en català. El projecte va ser presentat el 12 de juliol pel Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats, amb motiu de l’acte de cloenda del curs a les universitats de la Xarxa, que va tenir lloc a la UA. Posteriorment, el 27 de novembre, el rector de la UA, Manuel Palomar, va presentar el curs en qualitat de president de la Xarxa Vives, en una roda de premsa en la que van participar també el vicepresident primer de la Xarxa Vives, Joan Viñas; el president de la Comisió de Llengua de la Xarxa, director acadèmic del curs i vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la UA, Carles Cortés i el secretari general del curs, Robert Escolano.

Es tracta del primer curs MOOC en català de llenguatge especialitzat. Segons va indicar Robert Escolano, encara que és una eina adreçada en primer terme al públic preuniversitari i de primers cursos de grau de les universitats de la Xarxa, «també està pensada per al futur alumnat de la Xarxa i als estudiants Erasmus que vindran a estudiar als territoris de parla catalana, així com a l’alumnat dels lectorats estrangers i dels cursos de català de les universitats de fora del domini lingüístic amb docència de català» (audio). El curs, a més, és completament obert i això permet que qualsevol professional relacionat amb els àmbits del curs, com també qualsevol persona interessada, s’hi puga inscriure.

Un moment de l’acte de presentació de XarxaMOOC a la UA.

La iniciativa compta amb la col·laboració de les institucions i associacions següents: l’Institut d’Estudis Catalans, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Termcat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, la Universitat L’Orientale de Nàpols, la Federació Escola Valenciana, Softcatalà, Un Entre Tants i El Tempir, entre altres. Al seu torn, el vicepresident primer de la Xarxa, Joan Viñas, va destacar la participació de 7 universitats de la Xarxa en els continguts i el fet que el curs s’incorporara al programa d’activitats del 20 aniversari de la Xarxa, que es commemorarà l’any 2014.

04.03. LLENGUA

Segons Manuel Palomar, «XarxaMOOC és un dels projectes insígnia que la Universitat d’Alacant coordina dins la presidència de la Xarxa Vives d’Universitats». El rector va explicat, que «aquest curs vincula les 21 universitats de la regió Vives amb 3 idees-força: el compromís amb el català i el plurilingüisme, la projecció internacional i l’aposta per les noves tecnologies».

49


FÒRUM VIVES

TROBADA DELS SERVEIS LINGÜÍSTICS

La Universitat d’Alacant va acollir els dies 13 i 14 de juny la XVIII Trobada dels serveis lingüístics universitaris de la Xarxa Vives, en el marc del Fòrum Vives. Representants dels serveis de llengües van reflexionar sobre la seua tasca quotidiana, van compartir experiències i analitzaren els reptes que afronten en l’actualitat. En l’acte inaugural, el vicepresident III de la Xarxa i rector de la UA, Manuel Palomar, va obrir la trobada juntament amb el director del Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística, Josep Ochoa, i el secretari executiu de la Xarxa, Ignasi Casadesús.

50

Durant la seua intervenció, Palomar va destacar que la trobada ofereix una «bona oportunitat per a l’intercanvi d’experiències» i va agrair la participació de representants dels serveis lingüístics de diferents universitats de Galícia, Euskadi i Navarra. El rector de la UA va afegir que aquest fòrum «permet estudiar com aprofitar les noves eines i els nous canals de comunicació per part dels serveis lingüístics». Al seu torn, Josep Ochoa va donar la benvinguda als assistentes i finalment, Ignasi Casadesús va destacar l’«ambició» del Pla de Política Lingüística compartit per les universitats de la Xarxa. La trobada, que es va poder seguir a través de Twitter amb l’etiqueta #fòrumvives, va comptar amb dues conferències obertes que s’emeteren en temps real. La primera va tenir lloc dijous 13 a càrrec de Dolors Reig, psicòloga social i editora principal d’El Caparazón, qui va intervenir sota el títol Socionomia: benvinguts a la societat augmentada. La segona va ser divendres 13, a càrrec de Vicent Sanchis, director d’El Temps, qui desenvoluparà la conferència Tres llengües, tres funcions? A més, hi va haver una taula rodona amb la participació de Isabel Vaquero, tècnica del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de Santiago; Maria Cristina Rodríguez, tècnica de l’Àrea de Normalització Lingüística de la Universitat de Vigo; Goretti Sanmartín, directora del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de la Corunya; Jesús Mari Makazaga, director del Servei d’eusquera de la Universitat del País Basc i Koldo Asirón, director del Servei d’eusquera de la Universitat de Navarra. Finalment, dijous de vesprada es van desenvolupar 4 tallers en paral·lel sobre formació, assessorament, dinamització i política lingüística i tecnologies i plataformes institucionals.

Manuel Palomar va participar a l’acte inaugural de la trobada.


CURS D’INTRODUCCIÓ A LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA COM A IDIOMA ESTRANGER

L’Institut Ramon Llull, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Xarxa Vives van organitzar, entre els dies 25 i 27 d’octubre, la quarta edició del Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger, que va tenir lloc a Vinaròs (Baix MaestratI) i Morella (els Ports). CL’acte inaugural del curs va tenir lloc a la Biblioteca Municipal de Vinaròs i va comptar amb la participació del primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vinaròs, Lluís Gandia; el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro i el president de l’AVL, Ramon Ferrer. Lluís Gandia va donar la benvinguda als assistents i va mostrar la satisfacció de la ciutat per acollir, per quart any consecutiu, la primera jornada del curs. A continuació, Vicenç Villatoro va agrair «el compromís amb la llengua pròpia» que suposa la continuïtat del curs. El director de la Fundació Ramon Llull va afegir que la idea de la diversitat lingüística «és un bé, i l’existència de llengües diferents a un mateix estat també ho és». Villatoro va afirmar que una llengua «no pot ser mai una presó, sinó una oportunitat, i aprendre llengües no ens ha de servir per anar pel món, sinó per fer el món i conviure». Al seu torn, Ramon Ferrer va destacar que el curs «ens ha permés reafirmar la nostra voluntat d’obrir nous camps

Com cada any, 40 persones van seguir el curs a Vinaròs i Morella.

i horitzons per a fer visible la nostra llengua i cultura. Eixe compromís i convenciment ens fa compartir esta taula de diàleg, de convivència i de projecció exterior». El president de l’AVL va valorar el clima «de franca col·laboració, de respecte, de buscar allò que ens uneix i d’anar de la mà en la projecció exterior» i va agrair «l’amistat i la lleialtat institucional que sempre ens ha mostrat Vicenç Villatoro», qui va abandonar recentment la direcció de l’IRL.

51

La sessió de cloenda va tenir lloc dissabte a l’Ajuntament de Morella. Hi intervingueren l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés; el director de l’àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, Andreu Bosch i la secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verónica Cantó.

La XIII Trobada de voluntariat lingüístic universitari va tenir lloc a la Tinença de Benifassà en el marc del Fòrum Vives del 31 d’octubre al 3 de novembre, amb el títol «Temps de crisi, temps de canvis». Organitzada per la Xarxa Vives d’Universitats i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, la trobada va comptar amb la participació de 87 persones entre ponents, professorat, tècnics i acompanyants provinents de les universitats de València, Alacant, Lleida, Politècnica de València, Jaume I, Barcelona, Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra. Des de la posada en marxa del programa de Voluntariat Lingüístic de la Universitat de València (UV), el curs 1996-1997, s’han organitzat onze trobades de voluntaris. Les set primeres van ser exclusives de la UV, les dues següents es van obrir als voluntariats de la Xarxa Vives. En 2010 es va fer a Mallorca, organitzada per la Universitat de les Illes Balears, en 2011 a la franja d’Aragó i en 2012, al parc natural de Penyagolosa.

04.03. LLENGUA

FÒRUM VIVES DEL VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC: «TEMPS DE CRISI, TEMPS DE CANVIS»


04.04. CULTURA


IX LLIGA DE DEBAT UNIVERSITARI

L’any 2005, la Xarxa Vives va organitzar per primera vegada la Lliga de Debat Universitari, amb l’objectiu de fomentar l’ús de la paraula entre l’estudiantat sota el format d’un enfrontament dialèctic entre diversos equips d’alumnes. Plenament consolidada al programa d’actuació anual, la novena edició de la Lliga va tenir lloc a la Universitat de Barcelona, del 8 al 12 d’abril.

L’equip guanyador va ser el de la Universitat Autònoma de Barcelona, format per David Gutiérrez, David Daura, Jordi Alegre, Raquel Chasserot i Jordi Farnés. El seu premi va ser de 2.500 euros. L’equip subcampió, de la Universitat de Barcelona, va estar integrat per Edmon Girbal, Gonzalo Fernández, Arià Paco, Georgina Rodríguez i Jordina Pérez.

EQUIPS PARTICIPANTS Universitat Abat Oliba CEU Universitat d’Alacant Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat Internacional de Catalunya Universitat Jaume I Universitat de Lleida Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Universitat de Vic

L’equip de la Universitat Autònoma de Barcelona, guanyador de la competició disputada a la Universitat de Barcelona.

53

04.04. CULTURA

La novena edició de la Lliga, amb 12 universitats participants, va analitzar un tema polèmic i d’actualitat: El dret a l’assistència sanitària ha de ser universal? La competició, oberta a l’alumnat de les 21 universitats de la Xarxa, consisteix a defensar una posició a favor o en contra sobre el tema triat, per tal de valorar les capacitats de cada equip en el treball en grup, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa en la intervenció i la correcció tant semàntica com formal.


IX LLIGA DE DEBAT UNIVERSITARI

Un moment de la final de la IX Lliga de Debat Universitari.

54

La competició es va caracteritzar per una ronda d’eliminatòries on cada equip van competir amb la resta d’equips del seu grup i la realització d’una fase semifinal, on els dos equips millor classificats de cada grup van disputar les semifinals, de manera que el millor classificat d’un grup va competir amb el segon classificat de l’altre grup i viceversa. A més, les puntuacions es van poder consultar en línia, en temps real. Així mateix, la competició es va poder seguir en directe des del portal de la Xarxa Vives (www.vives.org). Els participants mateixos trien, des de la quarta edició, el millor equip de la competició, un premi honorífic que va rebre la Universitat Jaume I, representada per Isaies Albert, Carles Crespo, Iván Argente, Taray Navarro i Santiago Pablo Rosado. A més, el jurat va nomenar Blanca Vives, de la Universitat Ramon Llull, com a millor oradora de la competició. Per a seguir els debats i elaborar les puntuacions corresponents a cada equip, d’acord amb el reglament, es va crear un equip de jutges format per professionals de diversos àmbits i encapçalat per Anna Albó i Pere Miquel Campos, caps de jutges.

El jurat d’honor de la novena edició de la competició de dialèctica de la Xarxa Vives.

Dídac Ramírez, president de la Xarxa Vives d’Universitats i rectorD’HONOR de la Universitat de Barcelona. JURAT Joan Viñas, vicepresident I de la Xarxa Vives. Francesc Casas, doctor en Medicina i Cirurgia i especialista en Oncologia Radioteràpica a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Patrícia Gabancho, periodista i escriptora. Anna Albó, cap de jutges. Pere Miquel Campos, cap de jutges. JURAT DE LES ELIMINATÒRIES Isabel Albó, infermera i cap de la Unitat d’Atenció al Client del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya. Núria Borrell, professora de Didàctica i Organització i docent a la Universitat de l’Experiència de la Universitat de Barcelona. Carles Durà, director del Centre d’Adults Joan Lluís Vives d’Ibi. Julio Galán, responsable d’una empresa d’assessorament i selecció de personal. Carles Hervàs, doctor en Medicina (UB) i en Història (UPF) i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Encarna Melero, professora i llicenciada en Geografia i Història. Pere Rostoll, periodista. Ismael Vicedo, tècnic d’Escola Valenciana.


EXPOSICIÓ «NOSALTRES ELS FUSTERIANS»

Les universitats Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, Perpinyà Via Domitia, Lleida i Autònoma de Barcelona van acollir durant l’any 2013 l’exposició itinerant «Nosaltres els fusterians», organitzada inicialment per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Milers de persones van visitar la mostra de poesia experimental al llarg de l’any als diferents campus de la Xarxa que van acollir-la. El món de Joan Fuster va ser l’eix temàtic de l’exposició, en el marc del 50è aniversari de la publicació de «Nosaltres els valencians».

L’exposició va estar organitzada inicialment per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, però va esdevenir una activitat itinerant entre diverses universitats de la Xarxa Vives que finalitza el seu viatge a la UAB. Les universitats que van acollir aquesta mostra en diferents moments de l’any 2013 van ser Miguel Hernández d’Elx, Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, Perpinyà Via Domitia, Lleida i Autònoma de Barcelona. «Nosaltres els fusterians» és un homenatge, o una celebració, del 50è aniversari de la publicació de Nosaltres els valencians, text

fonamental de l’assagista Joan Fuster. 46 artistes van aportar obres a la mostra. El món de Joan Fuster, eix de l’exposició commemorativa del 50è aniversari de la publicació de «Nosaltres els valencians», és pensament, però també actitud sense reserva. D’acord amb el catàleg de l’obra, «el pensament il·lumina els miralls de la conducta, per a residenciar el fet d’humanitat. Ens cal la poesia, però necessitem el poeta. I tot, i tots, vinculats per l’audàcia de sentir-se pròxims a l’exercici social del compromís necessari. També llibertat. I les imatges que acaricien l’existència».

55

L’exposició de poesia visual en torn al món de Joan Fuster va recórrer la regió Vives des de la UMH.

La Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives (www.lluisvives.com) es va engegar amb un conveni l’any 1999 entre la Universitat d’Alacant i la Xarxa Vives. Durant l’any 2013 es van superar els 2.800 registres a la Biblioteca, amb els títols cabdals del nostre patrimoni cultural comú.

La Biblioteca té l’objectiu d’aprofitar al màxim els fons a través de projectes de recerca conjunts, potenciar l’edició de nous fons i l’accés més eficient als recursos bibliogràfics entre la comunitat universitària, i difondre el llegat de les obres importants del nostre patrimoni cultural entre la població en general. La missió de la Biblitoteca esdevenir una eina d’accés documental capdavantera en la difusió del coneixement del patrimoni bibliogràfic en català.

04.04. CULTURA

BIBLIOTECA VIRTUAL JOAN LLUÍS VIVES


04.05. DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA


PROGRAMA DRAC D’AJUTS A LA MOBILITAT

Les universitats participants a les accions Estiu, Hivern, Formació Avançada, PDI i PAS són: Universitat d’Alacant Universitat d’Andorra Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat Jaume I Universitat de Lleida Universitat Miguel Hernández d’Elx Universitat Politècnica de València Universitat Pompeu Fabra Universitat Rovira i Virgili Universitat de València Universitat de Vic Les universitats de la Xarxa Vives que participen al DRAC Màster són: Universitat d’Alacant Universitat de les Illes Balears Universitat Jaume I Universitat Rovira i Virgili Universitat de València

D’acord amb les dades del Grup de Treball de Mobilitat de la Xarxa, durant el curs 2012-2013 les universitats van atorgar 420 ajuts DRAC, responent positivament al 77,36% de les sol·licituds presentades, unes dècimes per damunt del curs anterior. Les accions que compten amb més sol·licitants són DRAC Estiu (adreçada a estudiants) i DRAC Formació Avançada (per a estudiants de doctorat i màsters oficials). Es van atorgar 137 ajuts de l’acció DRAC Hivern, 123 de DRAC Formació Avançada i 84 de DRAC Estiu.

04.05. DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA

Engegat l’any 1999, el programa d’ajuts DRAC a la mobilitat de la Xarxa Vives està orientat a impulsar, mitjançant l’atorgament d’ajuts, l’intercanvi d’estudiantat, personal docent i investigador i personal d’administració de serveis, entre les universitats de la Xarxa Vives. Aquest intercanvi es promou a través de les accions Estiu, Hivern, Formació Avançada, PDI, PAS i Màster.

57


BECA SEGIMON SERRALLONGA

La Xarxa Vives col·labora amb l’Ajuntament de Torelló des de l’any 2008 en la convocatòria de la beca Segimon Serrallonga. Arran d’aquest acord, la Xarxa dóna suport a aquesta beca d’ampliació d’estudis a l’estranger mitjançant la seua difusió entre els titulats o els estudiants de darrer any d’una titulació de les àrees d’humanitats, arts i ciències de l’educació, que hagen cursat o cursen els seus estudis en alguna universitat o centre d’educació superior de la Xarxa. L’acord també compta amb la participació de l’Aula Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic.

Al mes de juny de 2013, el jurat va triar el projecte d’estudis de Noemí Barrera Gómez, doctoranda de Filosofia a la Universitat de Barcelona, per a un projecte d’estudis a la Universitat Catòlica de Lovaina. 19 propostes van presentar-se a la convocatòria, i la guardonada va obtenir la dotació de 15.000 euros. La proposta de Barrera va ser valorada pel jurat pel seu excel·lent currículum personal, per la solvència metodològica i l’interès dle seu singular objecte d’estudi (l’enciclopedisme medieval) i per la contribució que aquest estudi pot fer al projecte més ampli de recerca en què s’insereix: l’anomenada filosofia de la ment.

58

PREMI CUM LAUDE

En desembre de 2013, l’Institut Món Juïc va convocar la cinquena edició del Premi Cum Laude amb l’objectiu de premiar les obres de recerca d’alt nivell d’humanitats escrites en català. El premi compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la Xarxa Vives d’Universitats. Amb una dotació en metàl·lic de 6.000 a més de la publicació i difusió de l’obra guanyadora, la convocatòria s’adreça a tots els estudiosos que hagen defensat la seua tesi doctoral en el decurs de 2013 en qualsevol de les universitats de la regió universitària Vives, que hagen obtingut la qualificació de Cum Laude i que l’hagen redactada en català.


PREMI DE COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

Els guanyadors del Premi de Comunicació Científica, en finalitzar l’acte de lliurament.

El jurat de la catorzena edició del premi, integrat per Enric Balaguer (Universitat d’Alacant), Gustau Muñoz (Universitat de València) i Salvador Macip (Universitat de Leicester), sota la direcció de Martí Domínguez (UV), va rebre un total de 40 treballs, 18 corresponents a la modalitat A i 22 a la modalitat B. El jurat va atorgar els premis als següents estudiants: Modalitat A (Ciències socials i de l’educació, i humanitats): Marc Andreu Acebal, de la Universitat de Barcelona, per l’article El model Barcelona dels moviments socials. Modalitat B (Ciències bàsiques, ciències de la salut, enginyeries i arquitectures): Joan Tutusaus Batlle, de la Universitat de Lleida, per l’article L’origen dels animals: una història de bricolatge evolutiu. Els premis es van lliurar el 12 de juliol de 2013 a la Universitat d’Alacant, en el marc de l’acte de cloenda del curs 2012-2013 de les universitats de la Xarxa Vives. La temàtica dels articles que es presenten a la convocatòria han de versar sobre la mateixa tesi i el jurat valora la incidència, i sobre tot, l’interés científic i social de la recerca. Cadascuna de les modalitats compta amb un premi de 1.500 euros i la publicació dels articles a les revistes Mètode i L’Espill, a més d’una ressenya periodística dels treballs a la revista El Temps.

04.05. DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA

El premi de comunicació científica va nàixer amb l’objectiu de fomentar les habilitats comunicatives dels estudiants de doctorat de les universitats de la Xarxa. La convocatòria compta amb el suport de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

59


04.06. RELACIONS INTERNACIONALS


PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ COMPLEMENTÀRIA A ALEMANYA

L’any 2006 l’Institut Ramon Llull (IRL) va iniciar a la Universitat de Bochum (Alemanya) un projecte anomenat Qualificació Complementària en llengua i cultura catalanes. Es tracta d’un programa d’estudis que s’organitza en un Mòdul bàsic de llengua i cultura catalanes (150 hores) i un Mòdul especialitzat (40 hores), que permet els estudiants universitaris completar els coneixements de la seua especialitat amb coneixements d’altres disciplines. Aquest programa també preveu la realització d’estades de pràctiques dels estudiants en empreses i institucions del nostre territori, alhora que fomenta l’intercanvi de professorat per mitjà dels programes de mobilitat europea.

El curs passat i per cinquena vegada, les universitats de la Xarxa Vives van col·laborar en l’organització de la convocatòria 2012 amb la participació d’alguns dels professors de les nostres universitats, en virtut de la presència de la Xarxa Vives als òrgans de govern del IRL. L’any 2013 van participar 9 professors dels àmbits del patrimoni, les ciències empresarials, la literatura, la gestió cultural i el periodisme, que van realitzar 6 cursos a les universitats de Tubinga, Hamburg, Humboldt Berlin, Saarland, Bochum i Heidelberg. Els professors participants van ser, en aquesta ocasió, Elena Sánchez López (Universitat d’Alacant); Francesca Tugores (Universitat de les Illes Balears-UIB); Ismael Hernández Adell (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB); Xavier Fontich Vicens (UAB), Montserrat Mola Martí (Universitat de Girona); Oriol Izquierdo Llopis (Universitat Ramon Llull); Antoni Picazo (UIB); Maria Cabrera Callís (Universitat de Barcelona) i Carla González Collantes (Universitat Internacional de Catalunya).

Universitat de Heidelberg.

04.06. RELACIONS INTERNACIONALS

61


XXVII JORNADES INTERNACIONALS DE PROFESSORS DE CATALÀ

Organitzades conjuntament per la Xarxa Vives i l’Institut Ramon Llull per quart any consecutiu, les XXVII Jornades Internacionals de Professorat de Català van tenir lloc a la Universitat de Vic entre el 15 i el 18 de juliol.

Al voltant de 100 professors assistiren a les jornades a la Universitat de Vic.

62

Les XXVII Jornades Internacionals de Professorat de Català van tenir lloc a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic. Al voltant d’un centenar de professors de català d’arreu del món van participar en aquesta trobada, que té l’objectiu de potenciar l’intercanvi entre els docents de llengua, literatura i cultura catalanes en l’àmbit internacional. L’edició d’enguany es va centrar en experiències i activitats d’innovació docent, i va tenir lloc en el marc de l’Any Espriu, amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor. Les jornades van comptar amb una sessió inaugural a càrrec de Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic, Vicenç Villatoro, director de l’IRL i Andreu Bosch, director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’IRL. A continuació va tenir lloc la conferència inaugural «Salvador Espriu: escriptor local, escriptor universal», a càrrec del periodista i escriptor Agustí Pons. L’objectiu de les jornades és crear un lloc de trobada i d’intercanvi d’experiències del professorat de català de les universitats de l’exterior i alhora un fòrum de formació permanent per a la docència de la llengua com a idioma estranger, la cultura i la literatura.


COOPERACIÓ AMB UNIVERSITATS DE MOÇAMBIC

Durant els anys 2012 i 2013, les universitats de la Xarxa Vives han desenvolupat una acció preparatòria per a l’enfortiment institucional de les universitats de Moçambic , en el marc del Programa de Cooperació Internacional (PCI) de l’Agència Espanyola de Cooperació (AECID). L’acció es va desenvolupar amb la participació de 10 universitats de la regió Vives.

Equips docents i investigadors de 10 universitats distintes (Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida, Jaume I, Politècnica de Catalunya, Ramon Llull, Rovira i Virgili, València i Vic) van prendre part en el disseny de l’acció preparatòria. Cadascuna de les universitats participants va aportar al programa les persones disponibles en la seua institució amb capacitats, voluntat, experiència i disponibilitat per respondre a les demandes i a les necessitats expressades per les universitats públiques moçambiqueses. Dins d’aquesta acció preparatòria, es van realitzar els primers desplaçaments per conèixer les necessitats i possibilitats de futurs projectes conjunts. Per part de la Universitat de Zambeze, Lourenço Magaia, director de Planificació, Cooperació i Desenvolupament Institucional, i Vicente Aniceto Manjate, director del Gabinet del rector de la Universitate Zambeze, van visitar les universitats de la Xarxa Vives del 18 al 31 de març de 2012. Les universitats visitades van ser les següents: Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Vic, Universitat de Lleida, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Jaume I, Universitat de València, Universitat Politècnica de València i Universitat Rovira i Virgili. Per part de les universitats de la Xarxa Vives, del 16 de maig al 6 de juny va tenir el darrer desplaçament de l’acció preparatòria. Les professores Carmen Campoy (Universitat de Lleida) i Elisa Viñas (Universitat Rovira i Virgili) van viatjar a Mocambic en el marc d’una acció de l’àmbit docent de la salut.

Visita de representants d’universitats a Moçambic a la Universitat Jaume I, en el marc de l’acció preparatòria.

04.06. RELACIONS INTERNACIONALS

Entre els resultats del viatges realitzats cal destacar especialment la signatura de convenis de col·laboració entre les institucions moçambiqueses i Xarxa Vives, així com la creació d’un grup de treball que continua avançant en diferents aspectes, tant acadèmics com operatius, d’un projecte de cooperació de la Xarxa Vives, que se centrarà en les àrees de rehabilitació funcional i formació en fisioteràpia a l’Àfrica subsahariana i que promet ser de gran interès per les institucions involucrades i sobretot per a la població de Moçambic.

63


05. INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES SUPORT AL PLA D’ACTUACIÓ ANUAL

Generalitat de Catalunya

05. INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES

COL·LABORACIONS PER PROJECTES

65


06 . PRESSUPOST 2013 DESPESES

Llengua Consell General Relacions internacionals i cooperació Comunicació i publicacions Comissió Permanent Operacions financeres 250.000 €

200.000 €

150.000 €

100.000 €

50.000 €

0€

67

Quotes dels afiliats Sector públic Prestació de serveis

300.000 €

250.000 €

200.000 €

150.000 €

100.000 €

50.000 €

0€

Altres

06. PRESSUPOST 2012

INGRESSOS


Secretaria executiva Universitat Jaume I Edifici Àgora, local 10 12006 Castelló de la Plana Tel. +34 964 72 89 93 Fax +34 964 72 89 92

68

Punt de suport Catalunya Universitat de Vic · Universitat Central de Catalunya Rectorat Sagrada Família, 7 08500 Vic Tel. +34 938 861 855 Fax +34 938 891 063

Punt de suport Illes Balears Universitat de les Illes Balears Edifici Son Lledó Ctra. de Valldemossa, km. 7,5 07122 Palma Tel. +34 964 72 89 93 Fax +34 964 72 89 92

xarxa@vives.org www.vives.org

Memoria 2013  
Memoria 2013  

Memòria anual de la Xarxa Vives d'Universitats corresponent a l'exercici de 2013.

Advertisement