Page 1

2012

MEMÒRIA


Xarxa Vives d’Universitats Universitat Jaume I Edifici Àgora, local 10 12006 Castelló de la Plana


MEMÒRIA 2012


00. ÍNDEX 01.

PRESENTACIÓ

09

02.

DEFINICIÓ ESTRATÈGICA

10

03.

ESTRUCTURA

04.

ACTUACIÓ 2012

25

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS 04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT 04.03. LLENGUA 04.04. CULTURA 04.05. DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA 04.06. RELACIONS INTERNACIONALS

28 36 44 48 52 56

05.

INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES

63

06.

PRESSUPOST 2011

65

MISSIÓ VISIÓ ESTRATÈGICA VALORS COMPARTITS OBJECTIUS GENERALS ESTRATÈGICS 13

EL CONSELL GENERAL LA COMISSIÓ PERMANENT LES COMISSIONS DE TREBALL LA SECRETARIA EXECUTIVA


01. PRESENTACIÓ

Benvolgut lector, Benvolguda lectora, En les pàgines següents trobaràs alguns resultats de l’intens treball de cooperació interuniversitària desenvolupat durant l’any 2012 per la Xarxa Vives. Són els fruits de la suma de 21 universitats unides en una plataforma que lidera serveis amb l’objectiu de contribuir al procés de construcció i de desenvolupament econòmic i social dels territoris de parla catalana. A través de projectes per a universitats, organitzacions públiques i privades i societat, la Xarxa ha esdevingut el referent per a l’actuació coordinada de les institucions d’educació superior de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya. D’aquesta manera ens apropem a la nostra visió estratègica: ser la xarxa de referència per a l’acció conjunta de les universitats membres. Avui es parla per tot arreu d’optimació de recursos i de la necessitat de ser més competitius i millorar l’ocupabilitat. A la Xarxa Vives treballem en aquesta línia des de 1994, la qual cosa ens permet mantenir la nostra vocació de treball sense grans canvis en la conjuntura actual. Ben al contrari, continuem aprofundint en aquesta filosofia fundacional per tal de reforçar el paper de les universitats com a motor d’innovació d’aquesta regió universitària transfronterera de l’Europa mediterrània. La col·laboració ens permet reunir institucions públiques i privades en torn a iniciatives conjuntes que garanteixen els millors resultats i ens permeten generar sinergies amb la societat. Volem mirar cap al futur a partir d’un present que presenta moltes oportunitats, malgrat la conjuntura. La regió universitària Vives és una de les més dinàmiques d’Europa, amb una comunitat de més de mig milió de persones com vosaltres. Sense perdre de vista els valors que compartim, l’experiència ens fa conscients de tot allò que podem arribar a fer units. Des de fa gairebé dues dècades, treballem per a promoure la llengua i la cultura pròpies, i per a bastir projectes vinculats al coneixement. Per això, des d’aquestes pàgines us convido a conèixer-nos i a escriure el futur amb nosaltres. Dídac Ramírez i Sarrió President de la Xarxa Vives d’Universitats Rector de la Universitat de Barcelona

09


02. DEFINICIÓ ESTRATÈGICA La Xarxa Vives és una associació sense ànim de lucre que potencia les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de crear un espai universitari que permeta coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia. L’acta de constitució de la Xarxa es va signar el 28 d’octubre de 1994 a la ciutat de Morella (els Ports), on es van reunir els rectors de les 13 universitats fundadores. Actualment, la Xarxa està formada per 21 universitats, que juntes representen un col·lectiu de vora 550.000 persones, de les quals més de 500.000 són estudiantat, unes 30.000 són professorat, i unes 10.000 són personal d’administració i serveis.

10

A les universitats que aplega la Xarxa s’imparteixen més de 4.400 titulacions que condueixen a l’obtenció, entre altres, de 700 graus i bàtxelors, 1.600 màsters i 600 programes de doctorat, a més d’altres estudis de postgrau i de llicenciatures i diplomatures en procés d’extinció. Tots els camps del saber hi tenen presència: Belles Arts, Humanitats, Ciències Socials, Ciències de l’Educació, Ciències Experimentals i Mediambientals, Ciències de la Salut, Arquitectura, Enginyeria i Educació Física.

MISSIÓ VIS VALORS O


MISSIÓ Com a associació d’universitats orientada cap al servei, promou la col·laboració interuniversitària i facilita la interacció amb la societat, mitjançant una estructura de xarxa fonamentada en l’equitat i la cohesió entre els seus membres. Per assolir la seua missió, l’associació es val de l’experiència consolidada en la gestió, i de la qualitat i el dinamisme en la seua actuació.

VISIÓ ESTRATÈGICA Ser la xarxa de referència per a l’acció conjunta de les universitats que en formen part.

VALORS COMPARTITS • Unitat lingüística de les comunitats universitàries membres, amb vincles geogràfics, històrics i culturals comuns. • Col·laboració interuniversitària. • Equitat entre totes les universitats. • Respecte a l’autonomia universitària. • Democràcia com a forma de govern de la institució. • Voluntat de projecció i servei conjunt a la societat.

11

OBJECTIUS GENERALS ESTRATÈGICS 1. Liderar la prestació de serveis innovadors i amb valor afegit a les universitats membres i a la societat. 2. Consolidar la representació col·lectiva de les universitats membres en l’àmbit internacional. 3. Assolir i reforçar el coneixement i el reconeixement vertebrats per part de les diverses societats que composen l’entorn d’influència de la Xarxa.

02. DEFINICIÓ ESTRATÈGICA

SIÓ OBJECTIUS


12


03. ESTRUCTURA En gener de 1998 el Consell General de la Xarxa, format pels rectors de les universitats, va decidir que la presidència de la institució fóra semestral i rotatòria, d’acord amb un torn establert i ratificat per l’òrgan esmentat en cada canvi de presidència. Així, la universitat que presideix la Xarxa esdevé el punt de referència i l’agent principal de la representació institucional de l’associació al llarg del semestre de durada de la presidència. L’any 2011, el Consell General va decidir crear la vicepresidència I, per tal de reforçar la continuïtat de l’actuació de l’associació. L’exrector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas i Salas, va ser triat per a aquest càrrec, amb caràcter permanent, per a un període de dos anys.

PRESIDÈNCIA Primer semestre 2012

Segon semestre 2012

President

Jordi Montaña Matosas (UVic)

President

Jordi Montaña Matosas (UVic)

Vicepresident I

Vicepresident I

Vicepresident II

Joan Viñas i Salas Vicent Climent Jordà (UJI) Vicent Climent Jordà (UJI)

Vicepresident II

Joan Viñas i Salas Vicent Climent Jordà (UJI) Vicent Climent Jordà (UJI)

Vicepresident III

Dídac Ramírez i Sarrió (UB)

Vicepresident III

Manuel Palomar Sanz (UA)

Vicepresident IV

Antoni Giró Roca (UPC)

Vicepresident IV

Jordi Montaña Matosas (UVic)

13

EL CONSELL GENERAL

Òrgan suprem de l’associació, òrgan de decisió i gestió estratègica. Estableix el pla d’actuació, aprova els pressupostos anuals i gestiona l’admissió de nous membres a la Xarxa.

LA COMISSIÓ PERMANENT

LES COMISSIONS DE TREBALL

Són grups de treball l’objectiu dels quals és la gestió de la prestació de serveis i el desenvolupament d’activitats. Totes les comissions estan constituïdes per 21 membres, un per cada universitat.

LA SECRETARIA EXECUTIVA

És l’òrgan de gestió directa de la Xarxa. A més de col·laborar en les tasques d’organització i execució dels acords del Consell General i de la Comissió Permanent, dóna suport organitzatiu a les comissions de treball i desenvolupa la prestació dels serveis i les activitats. La Secretaria Executiva assumeix també la gestió administrativa, patrimonial i financera de l’entitat, a més de gestionar la imatge institucional i la comunicació diària.

03. ESTRUCTURA

Òrgan d’administració i gestió ordinària. Elabora el pla d’actuació i el pressupost, crea comissions de treball, vetlla per l’aplicació dels Estatuts de l’associació i el compliment dels acords del Consell General.


CONSELL GENERAL Carlos Pérez del Valle

Jesús Tadeo Pastor Ciurana

Universitat Abat Oliba CEU

Universitat Miguel Hernández d’Elx

Ignacio Jiménez Raneda

Immaculada Tubella i Casadevall Universitat Oberta de Catalunya Universitat d’Alacant Jean Benkhelil

Manuel Palomar Sanz

Fabrice Lorente

Daniel Bastida Obiols

Universitat de Perpinyà Via Domitia

Universitat d’Andorra Antoni Giró Roca

Ana Ripoll Aracil

14

Ferran Sancho i Pifarré

Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat Politècnica de Catalunya Juan Julià Igual Universitat Politècnica de València

Dídac Ramírez i Sarrió

Josep Joan Moreso Mateos

Universitat de Barcelona

Universitat Pompeu Fabra

Anna M. Geli de Ciurana

Esther Giménez-Salinas i Colomer

Universitat de Girona Montserrat Casas Ametller (+)

Josep M. Garrell i Guiu

Universitat de les Illes Balears Pere Alavedra Ribot

Francesc Xavier Grau Vidal

Universitat Internacional de Catalunya

Universitat Rovira i Virgili

Vicent Climent Jordà

Attilio Mastino

Universitat Jaume I

Universitat de Sàsser

Roberto Fernández Díaz

Esteban Morcillo Sánchez

Universitat de Lleida

Universitat de València Jordi Montaña Matosas Universitat de Vic

Universitat Ramon Llull


COMISSIÓ PERMANENT Carmen Parra Rodríguez

Fernando Borrás Rocher

Universitat Abat Oliba CEU

Universitat Miguel Hernández d’Elx

Faraón Llorens Largo

Llorenç Valverde García Universitat d’Alacant

Carles Cortés Orts

Pep Torn Poch

Universitat Oberta de Catalunya

Florenci Pla Altisent

Martina Camiade

Universitat d’Andorra

Universitat de Perpinyà Via Domitia

Bonaventura Bassegoda Hugas

Marisol Marqués Calvo Universitat Autònoma de Barcelona

Manel Sabés Xamaní

Elisa Sayrol Clols

Universitat Politècnica de Catalunya 15

Pere Quetglas Nicolau

Joan Baptista Peiró López

Universitat de Barcelona

Universitat Politècnica de València

Joaquim M. Puigvert Solà

Daniel Serra de la Figuera

Universitat de Girona

Universitat Pompeu Fabra

Aina Patrícia Trapero Llobera

Josep Maria Garrell i Guiu

Universitat de les Illes Balears

Universitat Ramon Llull

Jaume Armengou Orús

Encarnació Ricart Martí

Antonio Gómez-Reino Isalt

Universitat Internacional de Catalunya

Josep Corcó Juvinyà

Laura Manca Universitat de Sàsser

Wenceslao Rambla Zaragozá

Inmaculada Fortanet Gómez

Universitat Rovira i Virgili

Isabel Vázquez Navarro Universitat Jaume I

Universitat de València M.Carme Sanmartí i Roset Universitat de Vic

Joan Biscarri Gassió Universitat de Lleida

03. ESTRUCTURA

Raquel Iriso Calle


COMISSIONS DE TREBALL RELACIONS INTERNACIONALS I COOPERACIÓ Joan Viñas i Salas Presidència Mar Opisso Coll Universitat Abat Oliba CEU Juan Llopis Traver / Begoña San Miguel del Hoyo Universitat d’Alacant Miquel Nicolau i Vila Universitat d’Andorra Sílvia Carrasco Pons / Mercedes Unzeta López Universitat Autònoma de Barcelona Carles Carreras Verdaguer Universitat de Barcelona Maria Lluïsa Pérez Cabani Universitat de Girona

Natividad Juaneda Sampol Universitat de les Illes Balears Matthew Kwiatkowski Boruch Universitat Internacional de Catalunya Gracia Bruscas Bellido / Ana Fernández Guerra Universitat Jaume I Astrid Ballesta Remy Universitat de Lleida Manuel Miguel Jordán Vidal Universitat Miguel Hernández d’Elx John Zvereff Universitat Oberta de Catalunya Martina Camiade Universitat de Perpinyà Via Domitia Helena Martínez Piñeiro Universitat Politècnica de Catalunya

Juan Miguel Martínez Rubio Universitat Politècnica de València Josep Ferrer Riba Universitat Pompeu Fabra Anna Berga Timoneda Universitat Ramon Llull Anna Ardèvol Grau Universitat Rovira i Virgili Giovanni Lobrano Universitat de Sàsser Olga Gil Medrano Universitat de València Jordi Masnou i Suriñach Universitat de Vic

LLENGUA Carles Cortés Orts / Faraón Llorens Largo Presidència Universitat d’Alacant

16 Núria Gómez Llauger Universitat Abat Oliba CEU Josep Vicent Forcadell i Saport Universitat d’Alacant Florenci Pla Altisent Universitat d’Andorra Marta Estella i Clota Universitat Autònoma de Barcelona Conxa Planas Planas Universitat de Barcelona Andreu Pulido Bazaga Universitat de Girona

Rosa Calafat Vila Universitat de les Illes Balears Marta Juanhuix Piqueras Universitat Internacional de Catalunya Bartomeu Prior Romero Universitat Jaume I Marta Giné Janer Universitat de Lleida Josep Pérez i Tomàs Universitat Miguel Hernández d’Elx Imma Sánchez i Sáiz Universitat Oberta de Catalunya Alà Baylac Universitat de Perpinyà Via Domitia Marta de Blas Abante Universitat Politècnica de Catalunya

Sergi Linares Terán Universitat Politècnica de València Mireia Calm Novellas Universitat Pompeu Fabra Sílvia Coll-Vinent Puig Universitat Ramon Llull Jordi de Bofarull i Bertran Universitat Rovira i Virgili Elena Landone Universitat de Sàsser Rafael Castelló Cogollos /Josep V. Boira Maiques Universitat de València Oriol Portell Torres Universitat de Vic

COMUNICACIÓ I PUBLICACIONS Joan Viñas i Salas Presidència Josep Ochoa Monzó / José Ángel Silva Reus Universitat d’Alacant Florenci Pla Altisent Universitat d’Andorra Pere Quetglas Nicolau Universitat de Barcelona

Guillem Balboa Buika Universitat de les Illes Balears Antoni Gómez-Reino Isalt / Raquel Iriso Calle Universitat Internacional de Catalunya Joan Biscarri Gassió Universitat de Lleida Esther Sitges Macià Universitat Miguel Hernández d’Elx Xavier Colom Fajula Universitat Politècnica de Catalunya

Joan Baptista Peiró López Universitat Politècnica de València Maria Bargalló Escrivà Universitat Rovira i Virgili Sílvia Barona Vilar Universitat de València M. Carme Sanmartí Roset Universitat de Vic


GRUPS DE TREBALL INSTITUT RAMON LLULL Aina Patrícia Trapero Llobera Universitat de les Illes Balears

Ignasi Casadesús i Olucha Xarxa Vives d’Universitats

Encarnació Ricart Martí Universitat Rovira i Virgili

INSTITUT RAMON MUNTANER Joan Biscarri Gassió Universitat de Lleida

Encarnació Ricart Martí Universitat Rovira i Virgili

ESTUDIS DE FILOLOGIA CATALANA Albert Soler Llopart Coordinació Universitat de Barcelona Carles Segura Llopes / Joan Borja i Sanz Universitat d’Alacant Anna Esteve Guillén / Sandra Montserrat Buendia Universitat d’Alacant Francesc Xavier Villalba Nicolás Universitat Autònoma de Barcelona

Pep Valsalobre Palacios Universitat de Girona Joan Antoni Mesquida Cantallops Universitat de les Illes Balears Jaume Guiscafrè Danús Universitat de les Illes Balears Núria Perpinyà i Filella Universitat de Lleida Jordi Malé Pegueroles Universitat de Lleida

Salvador Climent Roca Universitat Oberta de Catalunya Jordi Ginebra Serrabou Universitat Rovira i Virgili Ramon Xavier Roselló Ivars Universitat de València M. Carme Bernal i Creus Universitat de Vic

17

GRUPS DE RECERCA DE PREMSA DE PROXIMITAT Andreu Casero Ripollés Universitat Jaume I

Josep Lluís Micó Universitat Ramon Llull

GRUP DE TREBALL DE CULTURA + COMUNICACIÓ A LA XARXA Faust Ripoll Doménech / Carles Cortés Orts Universitat d’Alacant Héctor Rubio Marin Universitat d’Alacant

Joaquim Maria Puigvert Solà Universitat de Girona Bàrbara Obrador Roselló Universitat de les Illes Balears

Miriam Duran Farre / Narcís Aguiló Vendrell Universitat Internacional de Catalunya

Albert López Monfort Universitat Jaume I

CONSELL DE DIRECCIÓ CULTUR PRO Joaquim Pèlach Busom Universitat de Girona Marta Giné Janer Universitat de Lleida

Martina Camiade Universitat de Perpinyà Via Domitia Ignasi Casadesús i Olucha Xarxa Vives d’Universitats

03. ESTRUCTURA

CULTURA + FORMACIÓ A LA XARXA


GRUP DE TREBALL COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT Joan Fuster Garcia Coordinació Universitat Rovira i Virgili Carmen Parra Rodríguez Universitat Abat Oliba CEU M. Reyes González Ramírez / Juan Carlos Ramos Ferrándiz Universitat d’Alacant Pendent de nomenament Universitat d’Andorra Jordi Prat Fernández / Begoña Navarrete Sánchez Universitat Autònoma de Barcelona Xavier López Arnabat Universitat de Barcelona

Rosa M. Terradellas Piferrer Universitat de Girona Berta Artigas Lelong Universitat de les Illes Balears Andrea Rodríguez Prat / Narcís Aguiló Vendrell Universitat Internacional de Catalunya David Joan Marí García / Inmaculada Fortanet Gómez Universitat Jaume I Albert Roca Àlvarez Universitat de Lleida Fernando Bornay Llinares Universitat Miguel Hernández d’Elx Eduard Vinyamata Camp Universitat Oberta de Catalunya

Jean Louis Olive Universitat de Perpinyà Via Domitia Xavier Ortega Roig Universitat Politècnica de Catalunya Manuel J. Ramírez Blanco Universitat Politècnica de València Emma Rodero Antón Universitat Pompeu Fabra Rosario Pastor Zegarra Universitat Ramon Llull Fiamma Lussana Universitat de Sàsser Guillermo Palao Moreno Universitat de València Gina Morcillo i Mercader Universitat de Vic

GRUP DE TREBALL PROJECTE DE COOPERACIÓ A MOÇAMBIC Agustí Pérez Foguet Coordinació Universitat Politècnica de Catalunya

18 Jordi Prat Fernández / Begoña Navarrete Sánchez Universitat Autònoma de Barcelona Xavier López Arnabat Universitat de Barcelona

Rosa M. Terradellas i Piferrer Universitat de Girona Àngels Sendra i Ferrer Universitat de Lleida Josep Casanovas Garcia / Daniel López Codina Universitat Politècnica de Catalunya Manuel J. Ramírez Blanco Universitat Politècnica de València

Rosario Pastor Zegarra Universitat Ramon Llull Joan Fuster Garcia Universitat Rovira i Virgili Guillermo Palao Moreno Universitat de València

GRUP DE TREBALL TERMINOLOGIA I NOMENCLATURA Marta de Blas Abante Coordinació Universitat Politècnica de Catalunya Marta Estella Clota Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Galera Porta Universitat Autònoma de Barcelona Lluc Potrony Julià Universitat Autònoma de Barcelona

Conxa Planas Planas Universitat de Barcelona Àngels Egea Puigventós Universitat de Barcelona Magdalena Ramon Andreu Universitat de les Illes Balears Bartomeu Prior Romero Universitat Jaume I Ester Tolos Cuartiella Universitat Jaume I

Sílvia Llovera Duran Universitat Politècnica deCatalunya Alan Lounds Jones Universitat Politècnica de Catalunya Sergi Linares Terán Universitat Politècnica de València Francesc Esteve i Gómez Universitat de València


GRUP DE TREBALL DE QUALITAT LINGÜÍSTICA Conxa Planas Planas Coordinació Universitat de Barcelona

SECCIÓ D’ANGLÈS David Owen Uiversitat Autònoma de Barcelona Marta Juncadella Fortuny Universitat de Barcelona Barnaby Noone Universitat de Barcelona

SECCIÓ DE CATALÀ Francesca Galera Porta Universitat Autònoma de Barcelona Marta Juncadella Fortuny Universitat de Barcelona

Peter Redmond Universitat de Girona Mhairi Bain Universitat Internacional de Catalunya Javier Herrero Vicente Universitat Jaume I David Cullen Universitat Oberta de Catalunya

Luci Vazquez Lithgow Universitat Politècnica de Catalunya John Bates Universitat Rovira i Virgili Graeme Berman Universitat de València Richard Samson Universitat de Vic

Anna Grau Pares Universitat de Barcelona Míriam Salvatierra Mallarch Universitat de Girona Jordi Giner Roig Universitat Politècnica de Catalunya

Alan Lounds Universitat Politècnica de Catalunya Ferran Fabregat i Cosme Universitat de València

19

GRUP DE TREBALL D’APRENENTATGE Héctor Gonzálvez Escolano Universitat d’Alacant Marta Estella Clota Universitat Autònoma de Barcelona

Francisca Latorre Sánchez / Rosa Calafat Vila Universitat de les Illes Balears Bartomeu Prior Romero Universitat Jaume I

Rubén Trenzano Juan Universitat de València Oriol Portell Torres Universitat de Vic

GRUP DE TREBALL DE DINAMITZACIÓ Oriol Portell Torres Coordinació Universitat de Vic

Pendent de nomenament Universitat de les Illes Balears

Pendent de nomenament Universitat de València


GRUP DE TREBALL DE PUBLICACIONS Javier Quintano Ruiz Universitat Internacional de Catalunya M. Carmen Pinyana i Garí Universitat Jaume I Xavier de Castro Fresnadillo Universitat de Lleida Esther Sitges Maciá Universitat Miguel Hernández d’Elx Lluís Pastor Pérez Universitat Oberta de Catalunya Nicolas Marty Universitat de Perpinyà Via Domitia Jordi Prats Prat Universitat Politècnica de Catalunya Consuelo Lario Marín Universitat Politècnica de València

Meritxell Anton Maynadé Coordinació Universitat de Barcelona Javier Barraycoa Martínez Universitat Abat Oliba CEU Josep Ramon Giner Mallol Universitat d’Alacant Univers Bertrana Díaz Universitat d’Andorra Joan Carles Marset Caus Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Ten Costa Universitat de Girona Joan Muñoz Gomila Universitat de les Illes Balears

Marc Boldú i Botam Universitat Pompeu Fabra Carles Targa i Tudón Universitat Ramon Llull Jaume Llambrich Brull Universitat Rovira i Virgili Marco RendelI Universitat de Sàsser Josep Lluís Canet Vallés Universitat de València Montserrat Ayats i Coromina Universitat de Vic

GRUP DE TREBALL D’UNIVERSITATS D’ESTIU

Carmen Parra Rodríguez Universitat Abat Oliba CEU Carmen Marimón Llorca/Josefina Bueno Alonso Universitat d’Alacant Florenci Pla Altisent Universitat d’Andorra Josep M. Tatjer Montaña Universitat Autònoma de Barcelona Sergi Martínez Rigol Universitat de Barcelona

Joan Saurina Canals Universitat de Girona Guillermo Martínez González Universitat Internacional de Catalunya Natividad Alcañiz Gascó Universitat Jaume I Eva Martín Fuentes Universitat de Lleida Esther Sitges Maciá s Universitat Miguel Hernández d’Elx Pilar Ficapal Cusí Universitat Oberta de Catalunya Anne Marie Bellegarde Universitat de Perpinyà Via Domitia Frederic Vilà Martí / Enric Trullols Farreny Universitat Politècnica de Catalunya

Pendent de nomenament Universitat Politècnica de València Pere Gifra Adroher Universitat Pompeu Fabra Dolors Armadàs Font Universitat Ramon Llull Mª Cinta Olivé i Conde Universitat Rovira i Virgili Giovanni Maciocco Universitat de Sàsser Josep Montesinos Martínez/Joan del Alcázar Garrido Universitat de València Joan Masnou Suriñach Universitat de Vic

03. ESTRUCTURA

20

Carme Vall de Porcioles/Borja Molas Gavira Universitat Internacional de Catalunya Bàrbara Obrador Roselló Coordinació Universitat de les Illes Balears


GRUP DE TREBALL DE COMUNICACIÓ Pendent de nomenament Coordinació Helena Gómez Puig Universitat Abat Oliba CEU Maria Martín Arévalo/M. Rosa García Mirasierras Universitat d’Alacant Univers Bertrana Díaz Universitat d’Andorra Esther Crespo Romero Universitat Autònoma de Barcelona M. Helena Gaya Sopena Universitat de Barcelona Olímpia Trias Pilsa Universitat de Girona

Guillem Balboa Buika Universitat de les Illes Balears Antonio Gómez-Reino Isalt / Raquel Iriso Calle Universitat Internacional de Catalunya M. Carmen Aparisi Fenollosa Universitat Jaume I Leo Badia Morera Universitat de Lleida Esther Sitges Maciá Universitat Miguel Hernández d’Elx Eric Hauck Universitat Oberta de Catalunya Aline Savarèse Universitat de Perpinyà Via Domitia Ana Rosa Cánovas Pérez Universitat Politècnica de Catalunya

Pendent de nomenament Universitat Politècnica de València Marc Permanyer Gausa Universitat Pompeu Fabra Carles Targa i Tudón Universitat Ramon Llull Ignasi Soler Seras / Josep M. Arias Giménez Universitat Rovira i Virgili Elisabetta Cioni Universitat de Sàsser Francesc Josep Bayarri Moreno Universitat de València Anna Fàbregas Badia Universitat de Vic

GRUP DE TREBALL DE MOBILITAT M. Rosa Esteve Bueno Coordinació Universitat de Barcelona Marc Opisso i Coll Universitat Abat Oliba CEU José R. Belda Medina / Sílvia J. Caporale Universitat d’Alacant Florenci Pla Altisent Universitat d’Andorra Marta Vilalta Casals Universitat Autònoma de Barcelona Laura Ripoll Martínez Universitat de Girona Yasmina Arnaiz Igarza Universitat de les Illes Balears

Núria Rovira Campos / Narcís Aguiló Vendrell Universitat Internacional de Catalunya Inmaculada Fortanet Gómez Universitat Jaume I Jon Biscarri Gassió Universitat de Lleida Manuel Miguel Jordán Vidal Universitat Miguel Hernández d’Elx Maggie Alonso Hernández/ Maria Taulats Pahissa Universitat Oberta de Catalunya Sylviane Pairet Universitat de Perpinyà Via Domitia Pendent de nomenament Universitat Politècnica de Catalunya Eduardo Vicens Salort Universitat Politècnica de València

Sara López Selga Universitat Pompeu Fabra Àngels Cabau Ferreres Universitat Ramon Llull Mar Figueras Moreno Universitat Rovira i Virgili Pier Luigi Fiori Universitat de Sàsser Alfredo Rosado Muñoz / Ángel Ortí Lahoz Universitat de València Mercè Prat i Trapé Universitat de Vic

COORDINACIÓ TÈCNICA D’ENLLAÇ Patrícia Callejo Parrado Universitat Abat Oliba CEU Josep Vicent Forcadell Saport Universitat d’Alacant Meritxell Sinfreu Gaarre Universitat d’Andorra Teresa Formatger Nin Universitat Autònoma de Barcelona Xavier Lacasta de Rosselló Universitat de Barcelona Pendent de nomenament Universitat de Girona Yasmina Arnaiz Igarza Universitat de les Illes Balears

Elena Castellarnau Izquierdo Universitat Internacional de Catalunya Fernando Vilar Moreno Universitat Jaume I Xavier Moncayo Biosca / Roser Xandri Calafell Universitat de Lleida Josep Pérez i Tomàs Universitat Miguel Hernández d’Elx Maria Taulats Pahissa Universitat Oberta de Catalunya Martina Camiade Universitat de Perpinyà Via Domitia Empar Escoin Carceller Universitat Politècnica de Catalunya

Pendent de nomenament Universitat Politècnica de València Núria Palau Saez Universitat Pompeu Fabra Carol Pérez Alarcón Universitat Ramon Llull Josepa Garreta Girona Universitat Rovira i Virgili Iban Leon Llop Universitat de Sàsser Alfons Esteve i Gómez Universitat de València Montse Simon Ferrer Universitat de Vic

21


SECRETARIA EXECUTIVA Ignasi Casadesús i Olucha Secretari executiu M. Teresa Albero Francés Cap de projectes Isabel Salvador Roig Coordinadora tècnica d’activitats Shaila Andrés Ribes Tècnica d’activitats i comunicació Tania Julián Valls / Maria Quiles Ruiz Tècnica d’activitats

22

Jordi Costa Riera Coordinador tècnic de cooperació internacional Punt de suport a Catalunya Ximo Górriz Plumed Director de comunicació Sofía Cabedo Sanz Cap d’administració Lucía Jarabo Izquierdo Auxiliar d’administració Emilio Bueso Aparici Cap d’informàtica


24


04. ACTUACIÓ 2012

INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

RELACIONS INSTITUCIONALS

25

ACTUACIÓ 2012

DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA

CULTURA

RELACIONS INTERNACIONALS

04. ACTUACIÓ 2011

LLENGUA


ACTIVITATS 2012

26

11 de gener

III Congrés Obert i Virtual «Castelló 2020»

Universitat Jaume I

12 de gener

GT Cooperació al Desenvolupament

Universitat de Lleida

13 de gener

Sessió de treball GT Aprenentatge, GT EILC i GT PEL

Universitat de Barcelona

16 de gener

Consell de Direcció del Cultur Pro

Universitat de Perpinyà Via Domitia

Gener-febrer

Cursos Intensius de Llengua Erasmus (EILC) de català

UAB, UdG, UIC, UPC, URL, UV

1-4 de febrer

30a Fira internacional de llengües Expolangues

París

11 de febrer

Comissió Permanent

Universitat Jaume I

14 de febrer

Reunió GT Universitats d’Estiu

Gandia

28 de febrer

Consell General

Universitat Jaume I

28 de febrer

Fòrum Vives «Les universitats de l’arc mediterrani. El temps de les aliances»

Universitat Jaume I

8 de març

Reunió de capitans de la VIII Lliga de Debat Universitari

Universitat de Vic

14 de març

Reunió del Consell General amb el FC Barcelona

Barcelona

18-30 de març

Visita de la delegació de la UniZambeze

Universitats de la Xarxa

19 de març

Presentació del «Diccionari de neurociència»

Barcelona

21-23 de març

Assemblea d’Associació Europea d’Universitats (EUA)

Warwick, Regne Unit

22 de març

Presentació del «Catalanitzador» per a Windows

Barcelona

30 de març

GT Universitats d’Estiu

Universitat Abat Oliba

12 d’abril

Jornades sobre Gestió de la Informació Científica a l’IEC

Barcelona

16-20 d’abril

VIII Lliga de Debat Universitari

Universitat de Vic

23 i 24 d’abril

I Trobada Hispano-Algeriana d’Universitats

Universitat d’Alacant

26 d’abril

Presentació del «Catalanitzador» per a Windows

Universitat d’Alacant

26 d’abril al 6 de maig

43a Fira del Llibre de València

València

27 d’abril

Publicació de la Guia de cursos d’estiu

Torelló

5 de maig

Lliurament dels Premis Pompeu Fabra

Barcelona

14 de maig

Fòrum Vives. Circuit de ciència: «Alacant i les infraestructures ferroviàries europees»

Alacant

15 de maig

Fòrum Vives. Circuit de ciència: «Professionals i nouvinguts: claus per a una bona comunicació sobre salut»

Vic

25 de maig

Presentació de la Guia de cursos d’estiu

Universitat de Vic

30 de maig

GT PCI Moçambic

Universitat de Lleida

11 de juny

Consell Institut Franco-Català Transfronterer

Perpinyà

11 de juny

Presentació del «Catalanitzador» per a Windows

Universitat d’Andorra

13 de junio

Consell de Direcció i Junta Rectora del IRL

Barcelona

15 de juny

Comissió Permanent

Universitat de Vic

21 de juny

Consell de Direcció del Cultur Pro

Universitat de Girona


ACTIVITATS 2012 GT temporal de Reconeixement Acadèmic

Universitat Internacional de Catalunya

27 i 28 de juny

Jornades Erasmus de l’OAPEE: La Xarxa Vives, exemple de bones pràctiques en la gestió dels cursos EILC

Universitat de Valladolid

4 de juliol

GT de Publicacions

Universitat de Vic

5 de juliol

Reunió amb el director del Programa d’Aprenentatge Permanent de la Comissió Europea

Brussel·les

6 de juliol

Fòrum Vives. V Trobada de síndics, defensors i mediadors

Universitat de Girona

13 de juliol

Consell General

Universitat de Vic

13 de juliol

Acte de cloenda del curs acadèmic 2011-2012 de les universitats de la Xarxa Vives

Universitat de Vic

27 de juliol

Reunió amb el rector de la UniZambeze

UniZambeze (Moçambic)

24 d’agost

Cloenda de la Universitat Catalana d’Estiu

Prada de Conflent

Agost-setembre

Cursos Intensius de Llengua Erasmus (EILC) de Català. Període d’estiu

UA, UB, UIB, UdL, UPC, UPV, UPF, URV, UV i UVic

13-14 de setembre

Jornada «Aprenentatge de la llengua del veí i immersió lingüística» (Cultur Pro)

Perpinyà

21 de setembre

GT d’Estudis de Filologia Catalana

Universitat de Vic

25 de setembre

Consell de Direcció del Cultur Pro

Universitat de Girona

28 de setembre

Acte d’inauguració del curs 2012-2013 dels estudis de català a les universitats de l’exterior

Universitat de Barcelona

Setembre-octubre

Cursos de Qualificació Complementària

Universitats de Tubinga, Hamburg, Saarland, Heidelberg i Bochum

3 d’octubre

Fòrum Vives «Les aliances del coneixement: cooperació universitat-empresa»

Cercle d’Economia (Barcelona)

18 d’octubre

Acte d’inauguració del curs acadèmic 2012-2013

Universitat d’Andorra

19-21 d’octubre

III Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger

Vinaròs i Morella

7 de novembre

Comissió de Llengua

Universitat Politècnica de València

7 de novembre

GT del projecte PAP

Universitat Politècnica de València

8-9 de novembre

Conferència anual de l’Associació Europea de Regions Transfrontereres: «Mobilitat en el mercat laboral transfronterer: experiències, problemes i reptes»

Berlín

9-11 de novembre

Fòrum Vives. XII Trobada del voluntariat lingüístic universitari

Vilafermosa (Alt Millars)

9 de novembre

Acte d’inauguració del 451è curs acadèmic de la US

Universitat de Sàsser

16 de novembre

VIII Jornada científica Realiter

Milà

20 de novembre

Acte pel 80è aniversari de les Normes de Castelló

IEC (Barcelona)

21 de novembre

GT de Mobilitat

Universitat Jaume I

30 de novembre

Comissió Permanent

Universitat de Vic

12 de desembre

Junta Rectora del IRL

Barcelona

27

04. ACTUACIÓ 2011

27 de juny


04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS


cloenda del curs acadèmic 2011-2012 a les universitats de la xarxa vives

Les universitats de la Xarxa Vives van tancar el curs 20112012 amb un acte de cloenda conjunt que va tenir lloc a la Universitat de Vic el 13 de juliol. Per primera vegada, les 21 institucions d’educació superior van compartir aquesta fita, que es va poder seguir en directe a través del portal corporatiu www.vives.org des de l’Aula Magna de la Universitat.

La Universitat de Vic va acollir l’acte de cloenda del curs, que es va poder seguir en directe via web.

29

Anna M. Geli, rectora de la UdG; Vicent Climent, vicepresident II de la Xarxa i rector de l’UJI; Jordi Montaña, president de la Xarxa i rector de la UVic i Joan Viñas, vicepresident I de la Xarxa, van acompanyar els homenatjats amb la medalla d’honor de la Xarxa, Mª Antònia Canals i Eliseu Climent.

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS

La professora Maria Antònia Canals i l’editor Eliseu Climent van rebre l’homenatge de les 21 universitats a través del lliurament de sengles medalles d’honor de la Xarxa Vives. La rectora de la Universitat de Girona, Anna Ripoll i l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, van llegir respectivament la laudatio de Canals i de Climent.


ACTIVITAT INSTITUCIONAL

fòrum vives «les universitats de l’arc mediterrani. el temps de les aliances»

La Universitat Jaume I va dimarts divendres 28 de febrer una sessió del Fòrum Vives sobre les aliances universitàries, dirigida pel professor Francesc Michavila, director de la Càtedra UNESCO de Gestió i Política Universitària de la Universitat Politècnica de Madrid i rector honorari de l’UJI. L’acte es va poder seguir en directe a través del portal www.vives.org i a Twitter (amb l’etiqueta #fòrumvives) D’esquerra a dreta, Jaume Pagès, Francesc Michavila, Vicent Climent, Pau Caparrós i Roland Morancho.

30

El president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, va obrir la jornada, que va comptar amb la participació de Jaume Pagès, conseller delegat d’Universia; Pau Caparrós, director d’Estudis i Projectes de l’Institut Ignasi Villalonga; Francisco Pérez, director d’Investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i catedràtic d’Anàlisi Econòmica a la Universitat de València; Martí March, catedràtic de Sociologia de l’Educació i Pedagogia de la Universitat de les Illes Balears i Roland Morancho, delegat de la Recerca i de la Tecnologia de Migdia-Pirineus.

TROBADA INSTITUCIONAL AMB EL FC BARCELONA

El Consell General de la Xarxa Vives, juntament amb el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, durant la visita al Camp Nou.

El 14 de març, el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, i membres de la Junta Directiva van rebre en el Camp Nou els rectors de la Xarxa, encapçalats pel president i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña. A la recepció institucional, a més d’enfortir els lligams entre el club i la comunitat universitària, es va analitzar la viabilitat d’un projecte conjunt. L’aliança pretén utilitzar la marca Barça com a pol d’atracció de talent internacional per crear projectes acadèmics de referència en l’àmbit esportiu. El president de la Xarxa Vives destaca la importància de la reunió d’avui, «perquè apropa el Barça al món universitari» i permet «trobar vies de treball conjuntes». Al seu torn, el president del club, Sandro Rosell, va destacar la «il·lusió» de l’entitat esportiva davant el projecte.


Inauguració del curs acadèmic dels estudis CATALANS a l’exterior

La Universitat de Barcelona va acollir divendres 28 de setembre l’acte inaugural del curs 2012-2013 dels estudis catalans a les universitats de l’exterior, organitzat per la Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Llull. L’acte va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB i es va poder seguir en directe a través del web www.vives.org. D’esquerra a dreta, el director de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro; el vicepresident III de la Xarxa i rector de la UB, Dídac Ramírez; el president de la Xarxa i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, i Brad Epps, de la Universitat de Harvard.

31

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS

Brad Epps, professor de la Universitat de Harvard, va llegir la lliçó inaugural, titulada «Solitud a la ciutat: Víctor Català i Mercè Rodoreda». També hi intervingueren el president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, i Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull, a més d’Andreu Bosch, cap de l’àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, i Ignasi Casadesús, secretari executiu de la Xarxa Vives qui va presentar la memòria del curs 2012-2013 de la institució.


ACTIVITAT INSTITUCIONAL

I trobada hispano-algeriana d’universitats Els dies 23 i 24 d’abril, la Universitat d’Alacant va acollir la I Trobada HispanoAlgeriana d’Universitats, que va reunir rectors, vicerectors i altres membres d’universitats espanyoles i algerianes, així com representants del món empresarial i productiu. A l’acte inaugural van participar en representació de la Xarxa el vicepresident I, Joan Viñas, i el rector de la Universitat d’Alacant, Ignacio Jiménez Raneda. El rector de la Universitat d’Alacant, Ignacio Jiménez Raneda, intervé a l’acte inaugural de la trobada.

32

inauguració del 451 CURS A LA UNIVERSITAT DE SÀSSER El 9 de novembre, la Universitat de Sàsser va acollir l’acte inaugural del 451è curs acadèmic de la US, que va comptar amb la participació del president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, acompanyat del vicepresident I de la Xarxa, Joan Viñas. Al seu discurs, Montaña va destacar els vincles històrics de Sardenya amb el conjunt dels territoris de parla catalana. El president Montaña, a la dreta del rector de la Universitat de Sàsser, Attilio Mastino, a l’acte inaugural.


ACTIVITAT INSTITUCIONAL

Curs d’INTROdUCCIÓ A LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA COM A IDIOMA ESTRANGER

D’esquerra a dreta, el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua,, Ramon Ferrer; el primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura de Vinaròs, Lluís Gandia, i el director del Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, a l’acte inaugural.

Entre els dies 19 i 21 d’octubre va tenir lloc a Vinaròs i Morella la tercera edició del curs de formació en didàctica de la llengua com a idioma estranger, organitzat conjuntament per l’Institut Ramon Llull, la Xarxa Vives d’Universitats i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Trobada de síndics, defensors i mediadors a la Universitat DE GIRONA 33

El president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, va participar en la cloenda de la trobada.

La trobada va reunir representants de 12 universitats de la regió Vives i a l’acte de cloenda van participar el president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña; el vicerector de Planificació i Qualitat de la Universitat de Girona, Martí Casadesús i el síndic de greuges de la Universitat de Girona, Joan Miró. A més, la trobada va comptar amb la presència del síndic de greuges de la Generalitat de Catalunya, Joan Ribó.

PARTICIPACIÓ A LA cloenda DE LA UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU El president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, va participar el 23 d’agost en l’acte de cloenda de la XLIV edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que va tenir lloc a Prada de Conflent (Catalunya Nord). A l’acte, es va lliurar el premi Canigó a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. Montaña va compartir taula, entre altres, amb el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs i el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner.

El rector Montaña, a l’esquerra de la imatge, durant l’acte de cloenda de les sessions de la Universitat Catalana d’Estiu.

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS

El dia 6 de juliol, la Universitat de Girona va acollir la trobada anual de síndics, defensors i mediadors universitaris de la Xarxa Vives, en el marc de les jornades universitàries del Fòrum Vives.


PARTICIPACIÓ DE LA XARXA VIVES ALS ÒRGANS DE GOVERN DE L’INSTITUT RAMON LLULL

Des de l’any 2008, la Xarxa Vives és membre de ple dret dels òrgans de govern de l’Institut Ramon Llull. L’objectiu d’aquesta col·laboració és aprofundir en la definició de les actuacions del IRL a nivell acadèmic i en l’àmbit de la formació del professorat de llengua catalana.

34

El Consell de Direcció i la Junta Rectora de l’Institut Ramon Llull compten amb representació de la Xarxa Vives d’Universitats.

D’acord amb els estatuts de l’Institut Ramon Llull, la Xarxa Vives compta amb tres representants a la Junta Rectora del IRL i altres dos al Consell de Direcció.

d’una universitat del País Valencià, Andorra, Perpinyà i Sardenya. Per aquests 2 darrers representants es va preveure una permanència d’un any.

El Consell de Direcció i la Junta Rectora es van reunir el 13 de juny a Barcelona, i la junta va tornar a reunir-se el 12 de desembre. En aplicació de l’acord del Consell General de la Xarxa, a la Junta Rectora participen el rector de la Universitat de les Illes Balears, el rector d’una universitat de Catalunya i el rector

Quant al Consell de Direcció, que pot estar format per vicerectors, hi participen el president de la Comissió de Política Lingüística de la Xarxa Vives –que correspon a una universitat catalana– i el membre de la Comissió Permanent de la Xarxa per part de la Universitat de les Illes Balears.


SUPORT A ALTRES ENTITATS

Presentació del «diccionari de neurociència» a barcelona

El president Montaña va participar a l’acte de presentació de l’obra a l’Auditori de la Pedrera, a Barcelona.

Més de 200 persones van assistir a l’Auditori de la Pedrera, a Barcelona, a l’acte de presentació per part del Centre de Terminologia Termcat del «Diccionari de neurociència», que recull més de 2.000 denominacions catalanes. El Termcat va assumir la direcció global del projecte, amb la col·laboració de la Xarxa Vives i el suport de l’Obra Social de CatalunyaCaixa i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, va participar en l’acte i va recordar que la llengua catalana «és una de les raons de ser de la Xarxa Vives, la porta comuna que ens convida a col·laborar en diferents àmbits de col·laboració entre les institucions d’educació superior que conformem la regió Vives»..

RELACIÓ DE CONVENIS SIGNATS 22 de gener

Conveni entre la Xarxa Vives i Digec, S.A. Venda de les publicacions del portal e-BUC.com, mitjançant Llibres.com (renovació)

25 de gener

35

Conveni entre la Xarxa Vives i Casa Mediterráneo Patrocini de la Trobada Hispano-Algeriana d’Universitats Conveni entre la Xarxa Vives i l’Institut d’Estudis Catalans Establir un marc de col·laboració per a contribuir al progrés de la ciència, de la tecnologia, de les humanitats, la difusió de la cultura i el desenvolupament de la societat.

30 de maig

Conveni entre la Xarxa Vives i l’Organisme Autònom de Programes Educatius Europeus (OAPEE) del Govern espanyol Acord per a l’organització de Cursos Intensius de Llengua Erasmus (EILC) en el marc del Programa d’Aprenentatge Permanent, Programa Erasmus.

13 de juliol

Conveni entre la Xarxa Vives i la Diputació de Barcelona Establir un marc de col·laboració estable amb la finalitat d’elaborar el Projecte de les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC)

4 d’octubre

Conveni entre la Xarxa Vives i l’Institut Ramon Llull Organització del III Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger

18 d’octubre

Conveni entre la Xarxa Vives i el Govern d’Andorra Establir un marc de col·laboració

26 de novembre Conveni entre la Xarxa Vives i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Col·laboració en el finançament d’activitats de la Xarxa Vives d’Universitats

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS

23 de maig


04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT


GUIA DE CURSOS D’ESTIU

La Guia de cursos d’estiu s’edita en format electrònic a www.estiu.info. Al web –amb més de 63.000 visites durant l’estiu– es pot trobar la informació més detallada i fins i tot realitzar la matriculació electrònica en molts cursos. La Guia s’adreça principalment a l’estudiantat de les universitats de la Xarxa, però també és una proposta oberta a qualsevol persona interessada a ampliar els seus coneixements universitaris. Un bon grapat de cursos són reconeguts com a crèdits per part de les universitats, i aquest fet permet a l’estudiantat ampliar el seu itinerari curricular, també en altres universitats properes. A més, el programa d’ajuts DRAC Estiu facilita la mobilitat de l’alumnat universitari.

Marcs organitzatius • Aula Interuniversitària de Matadepera AIUMA • Campus Universitari de la Mediterrània EPSEVG / UPC • Centre Universitari d’Estudis Francesos de la Universitat de Perpinyà Via Domitia • Cursos d’Estiu 2011 - Universitat Internacional de Catalunya • Cursos d’Estiu a les Seus de la Universitat d’Alacant • Cursos d’Estiu de l’INEFC • Cursos d’Estiu de la Universitat Jaume I • Cursos d’Estiu de la Universitat Pompeu Fabra • Els Juliols de la UB • Espai de Formació La Nau dels Estudiants - Universitat de València • Institut de Formació Continuada. IL3-Universitat de Barcelona • Universitat Catalana d’Estiu • Universitat Catalana d’Estiu de la Natura

• Universitat d’Estiu a Manresa • Universitat d’Estiu Abat Oliba - CEU • Universitat d’Estiu d’Andorra • Universitat d’Estiu de Gandia (Universitat de València) • Universitat d’Estiu de l’Autònoma • Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida • Universitat d’Estiu de la Universitat Rovira i Virgili • Universitat d’Estiu de l’Autònoma • Universitat d’Estiu de Vic • Universitat d’Estiu Rafael Altamira (UA) • Universitat d’Estiu Ramon Llull • Universitat de Girona - Cursos d’Estiu • Universitat d’Estiu UIB • Universitat Miguel Hernández d’Elx • Universitat Oberta d’Estiu de la UOC

04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

Des de 1995, la Xarxa Vives publica una guia que incorpora la major oferta agregada de cursos i activitats d’estiu d’Europa. Estructurada per àrees temàtiques, localitats, dates i marcs organitzatius, aquest catàleg aplega tots els cursos que realitzen les universitats de la Xarxa i altres entitats vinculades a les universitats entre el 15 de maig i el 15 d’octubre. A la Guia de 2012 s’aplegaren 671 cursos que es van realitzar en 78 localitats diferents dels territoris de parla catalana. Els cursos van comptar amb més de 15.000 alumnes.

37


LLIBRERIA ELECTRÒNICA UNIVERSITÀRIA E-BUC

El portal e-BUC. (www.e-buc.com) es va posar en marxa l’any 2008 amb l’objectiu de promoure la divulgació de la producció cultural i científica de les universitats a través de la comercialització dels llibres de les universitats dels territoris de parla catalana, en tots els àmbits del coneixement.

38

ris: Destinata

nt l’any ptar dura nics m o c a v aris ú El web 15.600 usu 2012 amb un 86% ar i va registr ves, tes. no s e it àgines vis de vis e 28.700 p d s é m b am

El portal de la llibreria electrònica www.e-buc.com incorpora un fons editorial que durant l’any 2012 va superar els 11.500 registres de llibres editats per les universitats. A més, els usuaris poden subscriure’s a les novetats per matèries.

L’estructura de la llibreria es va modificar durant els primers mesos de 2012, una vegada es va deixar de publicar la revista BUC. Universitat. Cultura. Llibres. Actualment, els principals apartats són el catàleg editorial, que prioritza la visibilitat de les novetats i dóna accés a l’àrea de compra; un espai per als llibres més consultats; enllaços als continguts publicats a la revista en paper i finalment, una barra de cerca multicamp que permet cercar llibres per paraula clau, editorial, matèria i data.


FÒRUM VIVES

jornada «les universitats de l’arc mediterrani. el temps de les aliances»

La jornada va comptar amb la participació de representants del món acadèmic, polític, social i empresarial, sota l’organització de la Xarxa amb el suport de l’UJI -a través de la Càtedra Increa- i de la Càtedra Unesco de Gestió i Política Universitària de la Universitat Politècnica de Madrid. El fòrum va comptar amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (IIVEI). El fòrum va girar en torn a un document de reflexió coordinat pel rector honorari de l’UJI i director de la Càtedra Unesco de Gestió i Política Universitària, Francesc Michavila, qui va destacar que la Xarxa ha d’impulsar noves aliances «per ser molt més forts i créixer» i va concloure que les universitats «tenen voluntat, capacitat i mitjans per a fer-ho». Al seu torn, el president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, va destacar la rellevància del corredor mediterrani del coneixement, «encara més important» que el corredor de mercaderies. Jaume Pagès, conseller delegat d’Universia, va reflexionar sobre el panorama acadèmic i va analitzar què representa l’educació en el PIB a nivell mundial, amb

dades sobre el nou centre del món que és Àsia. D’altra banda, Pau Caparrós, director d’Estudis i Projectes de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, va exposar la visió econòmica de l’arc mediterrani i va aportar diferents exemples de bones pràctiques i de les aliances de tot tipus en el context euromediterrani. A la taula rodona posterior, Francisco Pérez, director d’Investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i catedràtic d’Anàlisi Econòmica a la Universitat de València, va reflexionar sobre l’estat de la recerca i el desenvolupament a la Xarxa. «És necessari –ha dit- reforçar la sinergia entre el teixit social i econòmic i l’activitat universitària de l’arc mediterrani». Al seu torn, Martí March, catedràtic de Sociologia de l’Educació i Pedagogia Social de la Universitat de les Illes Balears, va analitzar els programes de mobilitat des d’una perspectiva dinàmica i va dir que cal «una avaluació real dels temes de mobilitat, per a construir una visió pràctica i estratègica». Finalment, Roland Morancho, delegat de la Recerca i de la Tecnologia de Migdia-Pirineus, va analitzar el tipus d’aliances possibles, «que són el termòmetre de la salut de les universitats».

04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

El 28 de febrer, la Universitat Jaume I va acollir una jornada universitària sobre les xarxes universitàries en l’actualitat, amb l’objectiu d’estimular la reflexió sobre l’estat de la col·laboració i les aliances a la regió Vives, i per a conèixer bones pràctiques d’aliances, a més de propiciar el debat sobre els reptes i les oportunitats de la participació en xarxes. La jornada va ser organitzada per la Xarxa en el marc del Fòrum Vives.

39


FÒRUM VIVES

TROBADA DE SÍNDICS, DEFENSORS i mediadors UNIVERSITARIS

La Universitat de Girona va acollir el 6 de juliol la Trobada de síndics i defensors universitaris de la Xarxa, en el marc del Fòrum Vives. El president de la Xarxa i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, va participar en la cloenda de la trobada juntament amb el vicerector de Planificació i Qualitat de la Universitat de Girona, Martí Casadesús i el síndic de greuges de la UdG, Joan Miró.

La jornada va comptar amb la participació de representants de 12 universitats de la regió Vives, a més del síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, a l’acte de cloenda. Entre altres assumptes, es van tractar qüestions com els casos conflictius que tracten les oficines dels síndics, així com els efectes de la crisi a la universitat. En l’acte de cloenda van participar el president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña; el vicerector de Planificació i Qualitat de la Universitat de Girona, Martí Casadesús i el síndic de greuges de la Universitat de Girona, Joan Miró. En la seua intervenció, Jordi Montaña va destacar que la trobada «esdevé cada any el millor espai per aprofundir en el treball de les oficines de les sindicatures de greuges, amb l’objectiu final de servir cada dia millor a la comunitat universitària».

40

Un moment dels treballs de la trobada anual dels síndics i defensors universitaris a la Universitat de Girona.


FÒRUM VIVES

XII TROBADA DEL VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC UNIVERSITARI

Estudiants de les universitats de València, Lleida, Politècnica de València, Rovira i Virgili, Autònoma de Barcelona, Jaume I, Miguel Hernández d’Elx i Alacant van participar en la trobada, que tenia com a objectiu dinamitzar el contacte entre el voluntariat lingüístic de les universitats i debatre sobre la política lingüística en l’àmbit universitari. Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la UV i Immaculada Fortanet, vicerectora de Cooperació, Relacions Internacionals i Institucionals i Multilingüisme de la Universitat Jaume I, van obrir la trobada divendres 9 i van plantejar l’estat de la política lingüística en l’àmbit universitari. En el torn de paraula, els estudiants participants van mostrar la seua preocupació per l’estat actual de la llengua catalana a la

Els participants van pujar al cim de Penyagolosa.

docència. A més, dissabte els participants a la trobada van tenir ocasió de pujar al cim de Penyagolosa i conèixer així una de les contrades més emblemàtiques del País Valencià. Des de la posada en marxa del programa de Voluntariat Lingüístic de la Universitat de València (UV), el curs 1996-1997, s’han organitzat ja 12 trobades de voluntaris.

jornada «la semipresencialitat en el context de la xarxa vives»

Joan Simon, de la UB, va presentar els resultats de l’estudi «Semipresencialitat: estat de la qüestió a les universitats de la Xarxa Vives», elaborat pel grup d’innovació docent GIBAF de la UB. A continuació van tenir lloc diverses taules rodones sobre la visió de la semipresencialitat a les institucions d’educació superior, amb participació de professors de les universitats Abat Oliba CEU, Andorra, Perpinyà Via Domitia, Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Ramon Llull, Politècnica de València, Jaume I, Oberta de Catalunya, Vic i Girona.

Ramon Torrents

La Universitat de Barcelona va acollir el 28 de setembre una jornada sobre la situació actual i els reptes de futur de la semipresencialitat. A l’acte d’inauguració van participar M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Docent i Científica de la Universitat de Barcelona (UB); Josep Ribas, subdirector general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Montaña, president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Vic.

04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

Vilafermosa (Alt Millars) va acollir els dies 9, 10 i 11 de novembre la dotzena edició de la trobada, que va reunir a més de 60 estudiants d’arreu dels territoris de la regió Vives. Amb el títol «Al sostre del País Valencià», les jornades van tenir lloc al Mas de Borràs de Penyagolosa sota l’organització, en el marc del Fòrum Vives, de la Xarxa Vives d’Universitats i del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.

41


FÒRUM VIVES

FÒRUM VIVES «les ALIANCES DEL CONEIXEMENT: COOPERACIÓ UNIVERSITAT-EMPRESA» La seu del Cercle d’Economia de Barcelona va acollir dijous 3 d’octubre la jornada organitzada conjuntament per la Xarxa Vives i la Fundació FemCAT, en el marc del Fòrum Vives. La jornada va començar amb el parlament de Jordi Montaña, president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Vic, qui va assegurar que «les universitats han de treballar amb la Comissió Europea per assolir els objectius del 2020». A continuació van donar la benvinguda Xavier Cambra, secretari general de la Fundació Privada d’Empresaris FemCAT, i Jordi Alberich, director general del Cercle d’Economia. 42

En acabar els parlaments de benvinguda, Toni Moreno, del Servei d’Atenció a l’Estudiantat de la Universitat de Barcelona, va presentar Jordi Curell, director d’Educació Superior de la Comissió Europea, qui va exposar la ponència Les aliances del coneixement. En opinió de Curell, «les universitats han d’obrirse al món real amb el triangle del coneixement: educació, empresa i investigació». En aquest sentit, va posar l’exemple de l’Institut Europeu de Tecnologia, que compta amb socis universitaris, de recerca i empreses. A més, Curell va explicar altres exemples activats des de la Comissió Europea, com l’organització de programes de doctorat realitzats al 50% a universitats i a empreses, i va afegir que «al 2014 hi haurà un augment del pressupost per invertir en més iniciatives de universitat i empresa» amb l’objectiu que «des de les universitats no es generen persones que busquen feina, sinó que creen feina». Per assolir aquest objectiu, va concloure, «calen més aliances del coneixement». D’altra banda, el director del PAP va explicar que les competències lingüístiques són bàsiques per cercar feina i en aquest sentit, en breu la Comissió Europea presentarà uns objectius lingüístics europeus. En acabar la ponència de Curell, va donar-se pas al torn de preguntes i a la cloenda de la jornada. Knowledge Alliances és un nou projecte pilot que s’insereix en el marc Cooperació Universitat-Empresa de la Comissió Europea. L’eix central és la promoció d’iniciatives estructurades entre

Jordi Curell, director d’Educació Superior de la Comissió Europea, a la jornada.

les universitats i el món empresarial, iniciatives basades en els resultats i centrades en els vincles lògics entre ambdós sectors (formació i món laboral). Aquestes aliances han d’orientarse a crear nous programes curriculars multidisciplinars que fomenten l’emprenedoria en l’ensenyament, així com al desenvolupament d’altres destreses transferibles com la resolució de problemes en temps real i el pensament creatiu. Estem parlant d’un veritable procés de doble direcció que implica un canvi de mentalitat a l’ensenyament superior i a l’empresa per tal de dissenyar la via, des de la innovació i la sostenibilitat, d’incrementar i millorar el nostre capital humà.


Participació en fires de llibres i estands de publicacions

43 fira del llibre de valència La participació amb un estand propi en diferents fires és una expressió de la presència social de la Xarxa arreu del territori i a nivell internacional. A més d’exposar una selecció de les publicacions de les universitats membres, també es comercialitzen llibres del catàleg universitari de la Xarxa, disponible durant tot l’any a la llibreria electrònica universitària e-BUC.

04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

Visió general de la 43 edició de la Fira del Llibre de València.

García Poveda

Durant l’any 2012, la Xarxa va participar a la 43a Fira del llibre de València, que va tenir lloc del 26 d’abril al 6 de maig. Un any més, el certamen va ser un èxit de públic i va rebre centenars de milers de visitants, amb unes vendes finals superiors als 80.000 euros.

43


04.03. LLENGUA


PLA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE LA XARXA VIVES

Les 21 universitats membres de la Xarxa Vives van publicar a la primavera de 2012 el primer Pla comü de Política Lingüística, per al període 2012-2014. Aprovat pel Consell General el 28 de febrer a la Universitat Jaume I, el document descriu els criteris generals de política lingüística de la regió Vives i estableix un pla de treball conjunt per a la seua aplicació.

El pla de treball marcat per al desenvolupament del Pla de Política Lingüística s’estructura en torn a 4 eixos: normalització, multilingüisme, coordinació i projecció, que ordenen la tasca que les universitats posen en comú per a la promoció del català.

• La del

Xarxa Vives ha d’afavorir la transferència coneixement i de la tecnologia en català.

• La participació dels serveis lingüístics universitaris és una peça clau al servei de la política lingüística de la Xarxa Vives.

Els criteris compartits establerts per les universitats i que es fan explícits al pla són, principalment, els següents: • La Xarxa Vives d’Universitats és la institució de universitats dels territoris de parla catalana que es constituir, entre altres objectius, amb la finalitat crear un espai universitari que permeta potenciar utilització i la normalització de la llengua pròpia.

les va de la 45

• Cada universitat de la Xarxa ha de ser una comunitat universitària plurilingüe amb individus plurilingües. • La Xarxa Vives té un compromís amb la projecció exterior del català i les relacions institucionals i internacionals.

Entre els dies 1 i 4 de febrer, la Xarxa Vives d’Universitats va estar present a la fira de les llengües i les cultures Expolangues 2012 per quart any consecutiu, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull. L’objectiu fou presentar l’oferta educativa en llengües i en altres matèries de les 21 universitats de la regió Vives a l’estand compartit amb el IRL. La fira va acollir en la seua trentena edició 23.800 visitants i va comptar amb 180 estands, en què van estar representats més de 30 països i 80 llengües. La Xarxa Vives, a través de l’estand conjunt de la llengua catalana, va difondre informació sobre els programes intensius de formació EILC perquè els estudiants estrangers Erasmus puguen estudiar català durant la seua estada a les universitats dels nostres territoris. .

04.03. LLENGUA

EXPOLANGUES


CURSOS EILC

349 erasmus estrangers aprenen català a les universitats

L’any 2012, les universitats de la Xarxa Vives van presentar per segona vegada un únic projecte conjunt a la convocatòria dels cursos intensius de català per a Erasmus (EILC). Per a la convocatòria 2012-1013 es va sol·licitar cofinançament per a 21 cursos i la resolució va atorgar fons per a un total de 20.

46

Per acord amb la Comissió de Llengua, un any més, un grup de treball específic va planificar el repartiment de cursos entre les universitats i la Secretaria Executiva de la Xarxa va centralitzar la gestió integral del procés de recepció de sol·licituds i de selecció d’estudiants. Des de l’oficina tècnica i informativa de tots els EILC de català es van realitzar les gestions amb les universitats d’origen i es van tramitar les sol·licituds des de l’adreça eilc@vives.org.

Les universitats d’Alacant, Girona, Internacional de Catalunya, Lleida, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili i Vic van acollir un curs cadascuna, mentre que les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Illes Balears i Politècnica de València van desenvolupar 2 cursos cadascuna i la Universitat de València va acollir 3 cursos. Un total de 951 sol·licituds es van gestionar per a cobrir les 400 places ofertades i es van formalitzar un total de 38.524 matrícules. 349 alumnes van finalitzar els cursos, 62 més que el curs anterior.

Per aquest fi, des de la Secretaria es va promoure una pàgina web específica concebuda com a pàgina d’aterratge dels estudiants internacionals a la regió universitària Vives, amb tota la informació sobre els EILC i es va desenvolupar una campanya de promoció per tal d’atreure els estudiants internacionals a les universitats dels territoris de parla catalana, on cada any arriben al voltant de 10.000 estudiants estrangers en el marc del programa Erasmus.

EXEMPLE DE BONES PRÀCTIQUES EN LA GESTIÓ La Xarxa Vives va estar considerada per l’Organisme Autònom de Programes Educatius Europeus (OAPEE) del Ministeri d’Educació espanyol un exemple de bones pràctiques en la gestió dels cursos EILC de català per a Erasmus. Per aquest motiu, va estar convidada a exposar l’experiència de la gestió conjunta dels cursos dins de la Jornada de Mobilitat Erasmus que organitza anualment l’Organisme. La jornada va tenir lloc a la Universitat de Valladolid els dies 27 i 28 de juny, i es va adreçar a vicerectors i directors de relacions internacionals de les universitats i institucions d’ensenyances artístiques superiors participants al Programa Erasmus.


Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger

L’Institut Ramon Llull, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Xarxa Vives van organitzar, entre els dies 19 i 21 d’octubre, la tercera edició del Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger, que va tenir lloc a Vinaròs (Baix MaestratI) i Morella (els Ports). Com en les edicions anteriors, el curs es va adreçar a llicenciats i graduats, preferentment en filologia catalana, i a estudiants del darrer any de grau de llicenciatura. L’objectiu del curs és contribuir a la formació de futurs professors per a l’exercici de la docència de la llengua en universitats de l’exterior. En aquesta segona edició del curs es van omplir totes les places ofertades amb 40 inscrits i altres persones interessades que van quedar en llista d’espera. L’acte inaugural del curs va tenir lloc divendres 19 d’octubre a la Biblioteca Municipal de Vinaròs i va comptar amb la participació de Lluís Gandia, primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura de Vinaròs; Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Vicent Climent, rector de la Universitat Jaume I. Tot i que diumenge al matí es va realitzar una sessió d’aplicació pràctica, dissabte 20 a la nit va tenir lloc un acte de

40 persones van seguir el curs a Vinaròs i Morella.

cloenda institucional a l’Ajuntament de Morella en el qual van participar Rhamsés Ripollés, alcalde de la capital dels Ports; Andreu Bosch, director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull; Verònica Cantó, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Ignasi Casadesús, secretari executiu de la Xarxa Vives d’Universitats. Durant el curs, els participants realitzaren intenses sessions de treball sobre un programa que girava entorn a 3 grans blocs teòrics: Llengua i cultura: tractament de la cultura i la variació lingüística en la didàctica de la llengua; Llengua i materials didàctics: eines i recursos multimèdia per a l’aprenentatge a l’exterior i finalment, Llengua i didàctica: estratègies didàctiques per a l’ensenyament de llengües estrangeres.

47

presentació del «catalanitzador PER A WINDOWS»

A la Universitat d’Alacant, l’acte va tenir lloc el 26 d’abril i va comptar amb la participació de Faraón Llorens, membre de la Comissió Permanent de la Xarxa i vicerector de Tecnologia i Innovació Educativa de la UA. L’11 de juny, a la Universitat d’Andorra, es va presentar l’eina amb la presència de Florenci Pla, membre de la Comissió Permanent de la Xarxa i director de l’Escola Informàtica i de Gestió de la UdA. A l’acte de la Universitat de les Illes Balears, el 15 de juny, va participar la directora del Servei Lingüístic de la UIB, Rosa Calafat.

04.03. LLENGUA

Diverses universitats van acollir sengles actes de presentació del «Catalanitzador per a Windows», una eina informàtica gratuïta desenvolupada per Softcatalà que permet posar l’ordinador en català de manera senzilla.


04.04. CULTURA


VII Lliga de Debat Universitari

L’any 2005, la Xarxa Vives va organitzar per primera vegada la Lliga de Debat Universitari, amb l’objectiu de fomentar l’ús de la paraula entre l’estudiantat sota el format d’un enfrontament dialèctic entre diversos equips d’alumnes. Plenament consolidada al programa d’actuació anual, la novena edició de la Lliga va tenir lloc a la Universitat de Vic, del 16 al 20 d’abril.

L’equip guanyador va ser el de la Universitat Pompeu Fabra, format per Eulàlia Solé i Tomàs, Berta Solé Grau, Josep Vicenç Mestre Nogué, Marc Laporte Navarro, Edmon Girbal i Andrea Jiménez Villoria. El seu premi va ser de 2.500 euros. L’equip subcampió, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va estar integrat per David Gutiérrez i David Daura.

EQUIPS PARTICIPANTS Universitat d’Alacant Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat Internacional de Catalunya Universitat Jaume I Universitat Miguel Hernández d’Elx Universitat Oberta de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat de Vic

L’equip de la Universitat Pompeu Fabra, guanyador de la competició, i el jurat de la fase de les es eliminatòries..

49

04.04. CULTURA

La vuitena edició de la Lliga, amb 9 universitats participants, va analitzar un tema polèmic i d’actualitat: Els indignats, un nou corrent de pensament? La competició, oberta a l’alumnat de les 21 universitats de la Xarxa, consisteix a defensar una posició a favor o en contra sobre el tema triat, per tal de valorar les capacitats de cada equip en el treball en grup, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa en la intervenció i la correcció tant semàntica com formal.


VII LLIGA DE DEBAT UNIVERSITARI

Un moment de la final de la VIII Lliga de Debat Universitari.

El jurat d’honor de la vuitena edició de la competició de dialèctica de la Xarxa Vives.

50

La competició es va caracteritzar per una ronda d’eliminatòries on cada equip van competir amb la resta d’equips del seu grup i la realització d’una fase semifinal, on els dos equips millor classificats de cada grup van disputar les semifinals, de manera que el millor classificat d’un grup va competir amb el segon classificat de l’altre grup i viceversa. A més, les puntuacions es van poder consultar en línia, en temps real. Així mateix, la competició es va poder seguir en directe des del portal de la Xarxa Vives (www.vives.org). Els participants mateixos trien, des de la quarta edició, el millor equip de la competició, un premi honorífic que va rebre la Universitat Autònoma de Barcelona, representada per David Gutiérrez Colominas i David Daura Costa. A més, el jurat va nomenar Daura mateix com a millor orador de la competició. Per a seguir els debats i elaborar les puntuacions corresponents a cada equip, d’acord amb el reglament, es va crear un equip de jutges format per professionals de diversos àmbits i encapçalat per Anna Albó i Pere Rostoll, caps de jutges.

Jurat d’honor Jordi Montaña, president de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat de Vic. Manuel Camós, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona. Gerard Guiu, cap del Gabinet de Presidència del FC Barcelona. Albert Om, periodista. Gemma Rigau, vicepresidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Anna Albó, cap de jutges. Pere Miquel Campos, cap de jutges. Jurat de les eliminatòries Pere Rostoll, periodista. Lluïsa Cotoner, doctora en Filologia Hispànica. Carles Durà, director del Centre d’Adults Joan Lluís Vives d’Ibi. Candi Espona, advocat. Pere Medina, enginyer i membre de Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica (SECOT). Josep M. Prat, president de l’Aula de la Gent Gran de Centelles. Carme Rubio, catedràtica d’Ensenyament Secundari, llicenciada en Ciències Romàniques. Ismael Vicedo, tècnic d’Escola Valenciana.


PROJECTE DE RECERCA DE LES ARTS ESCÈNIQUES CATALANES (praec)

La Universitat de Vic va acollir el 13 de juliol l’acte de signatura d’un conveni de col·laboració entre la Xarxa Vives i la Diputació de Barcelona, per a l’elaboració del Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), en el marc de l’Institut del Teatre. El president de la Xarxa i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, va signar l’acord amb Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, en presència del secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà.

L’objectiu final del projecte és realitzar una història de les arts de l’espectacle de l’àmbit català i posar a disposició del públic una enciclopèdia en xarxa de les arts de l’espectacle. El projecte està impulsat per 14 de les 21 universitats de la Xarxa i s’emmarca en els actes programats per al Centenari de l’Institut del Teatre, que té lloc l’any 2013. Durant l’any 2012, representants de diverses universitats de la regió Vives van iniciar el treball en aquest projecte, que tracta tant de rellegir el patrimoni dramatúrgic, amb especial èmfasi en la seua validesa o capacitat de recuperació,

com d’estudiar la pràctica escènica en el sentit més ampli i en tots els seus gèneres i manifestacions. Amb el lideratge de l’Institut del Teatre s’ha iniciat l’elaboració d’una Història, pensada en 5 volums, així com una Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes en línia, que s’obrirà amb un primer nucli de continguts amb 1.500 entrades, d’acord amb les previsions inicials. Els rectors i rectores de la Xarxa formen part del Comitè d’Honor del Centenari de l’Institut.

51

El conveni es va signar a la Universitat de Vic, en presència del Consell General de rectors de la Xarxa Vives.

La Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives (www.lluisvives.com) es va engegar amb un conveni l’any 1999 entre la Universitat d’Alacant i la Xarxa Vives. Durant l’any 2012 es van superar els 1.500 registres a la Biblioteca, amb els títols cabdals del nostre patrimoni cultural comú.

La Biblioteca té l’objectiu d’aprofitar al màxim els fons a través de projectes de recerca conjunts, potenciar l’edició de nous fons i l’accés més eficient als recursos bibliogràfics entre la comunitat universitària, i difondre el llegat de les obres importants del nostre patrimoni cultural entre la població en general. La missió de la Biblitoteca esdevenir una eina d’accés documental capdavantera en la difusió del coneixement del patrimoni bibliogràfic en català.

04.04. CULTURA

BIBLIOTECA VIRTUAL JOAN LLUÍS VIVES


04.05. DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA


PROGRAMA DRAC D’AJUTS A LA MOBILITAT

Les universitats participants a les accions Estiu, Hivern, Formació Avançada, PDI i PAS són:

D’acord amb les dades del Grup de Treball de Mobilitat de la Xarxa, durant el curs 2011-2012 les universitats van atorgar 412 ajuts DRAC, responent positivament al 76,6% de les sol·licituds presentades, 7 punts per damunt del curs anterior.

Universitat d’Alacant Universitat d’Andorra Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat Jaume I Universitat de Lleida Universitat Politècnica de València Universitat Pompeu Fabra Universitat Rovira i Virgili Universitat de València Universitat de Vic

Les accions que compten amb més sol·licitants són DRAC Estiu (adreçada a estudiants) amb 137 ajuts atorgats, i DRAC Formació Avançada (per a estudiants de doctorat i màsters oficials), amb 93 ajuts. En el cas de l’acció DRAC Màster, en el segon curs de funcionament es van atorgar 22 ajuts, un 27% per damunt del curs 2010-2011.

Les universitats de la Xarxa Vives que participen al DRAC Màster són: Universitat d’Alacant Universitat de Barcelona Universitat de les Illes Balears Universitat de Lleida Universitat Rovira i Virgili Universitat de València

04.05. DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA

Engegat l’any 1999, el programa d’ajuts DRAC a la mobilitat de la Xarxa Vives està orientat a impulsar, mitjançant l’atorgament d’ajuts, l’intercanvi d’estudiantat, personal docent i investigador i personal d’administració de serveis, entre les universitats de la Xarxa Vives. Aquest intercanvi es promou a través de les accions Estiu, Hivern, Formació Avançada, PDI, PAS i Màster.

53


BECA SEGIMON SERRALLONGA

La Xarxa Vives col·labora amb l’Ajuntament de Torelló des de l’any 2008 en la convocatòria de la beca Segimon Serrallonga. Arran d’aquest acord, la Xarxa dóna suport a aquesta beca d’ampliació d’estudis a l’estranger mitjançant la seua difusió entre els titulats o els estudiants de darrer any d’una titulació de les àrees d’humanitats, arts i ciències de l’educació, que hagen cursat o cursen els seus estudis en alguna universitat o centre d’educació superior de la Xarxa. L’acord també compta amb la participació de l’Aula Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic.

Al mes de juny de 2012, el jurat va triar el projecte d’estudis d’Anna Ortín Nadal, d’Almacelles (Segrià), un màster en Ciències de la Filosofia a la Universitat d’Edimburg. 33 propostes van presentar-se a la convocatòria, i la guardonada va obtenir la dotació de 15.000 euros. La proposta d’Ortín va ser valorada pel jurat per l’interès actual de l’objectiu filosòfic del projecte -la qüestió del jo o de la identitat personal- i fins i tot la seua derivada social, la solvència del seu plantejament i la brillantesa de l’expedient acadèmic de la candidata.

54

DICCIONARI BIOGRÀFIC DE DONES

El Diccionari Biogràfic de Dones (www.dbd.cat) és el resultat d’un projecte de recerca concebut per donar relleu a la contribució històrica de les dones als territoris de parla catalana. 655 històries de vida de dones al llarg dels segles i fins al present, de diferents àmbits socials, polítics i culturals. Biografies de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, en un arc cronològic del segle I al segle XXI. Durant l’any 2012, la Xarxa Vives d’Universitats ha potenciat la difusió del Diccionari als territoris de parla catalana, a través dels seus canals de comunicació.


PREMI DE COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

Xisca Homar rep el diploma de mans del president de la Xarxa i rector de la UVic, Jordi Montaña..

El jurat de la tretzena edició del premi, integrat per Gustau Muñoz (Universitat de València), Artur Aparici (Universitat Jaume I), Josep Bernabéu (Universitat d’Alacant), sota la direcció de Martí Domínguez (UV), va rebre un total de 39 treballs, 19 corresponents a la modalitat A i 20 a la modalitat B. El jurat va atorgar els premis als següents estudiants: Modalitat A (Ciències socials i de l’educació, i humanitats): Xisca Homar Borràs, de la Universitat de València, per l’article Una aposta per la resistència. Modalitat B (Ciències bàsiques, ciències de la salut, enginyeries i arquitectures): Arnau Sebé Pedrós, de la Universitat de Barcelona, per l’article L’origen dels animals, una història de bricolatge evolutiu. Els premis es van lliurar el 13 de juliol de 2012 a la Universitat de Vic, en el marc de l’acte de cloenda del curs 2011-2012 de les universitats de la Xarxa Vives. La temàtica dels articles que es presenten a la convocatòria han de versar sobre la mateixa tesi i el jurat valora la incidència, i sobre tot, l’interés científic i social de la recerca. Cadascuna de les modalitats compta amb un premi d’1.500 euros i la publicació dels articles a les revistes Mètode i L’Espill, a més d’una ressenya periodística dels treballs a la revista El Temps.

04.05. DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA

El premi de comunicació científica va nàixer amb l’objectiu de fomentar les habilitats comunicatives dels estudiants de doctorat de les universitats de la Xarxa. La convocatòria compta amb el suport de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

55


04.06. RELACIONS INTERNACIONALS


INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC DELS ESTUDIS CATALANS A L’EXTERIOR

Un any més, la Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Llull van organitzar conjuntament l’acte d’inauguració del curs acadèmic dels estudis catalans a l’exterior. L’acte solemne va tenir lloc el 28 de setembre a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ COMPLEMENTÀRIA A ALEMANYA

L’any 2006 l’Institut Ramon Llull (IRL) va iniciar a la Universitat de Bochum (Alemanya) un projecte anomenat Qualificació Complementària en llengua i cultura catalanes. Es tracta d’un programa d’estudis que s’organitza en un Mòdul bàsic de llengua i cultura catalanes (150 hores) i un Mòdul especialitzat (40 hores), que permet els estudiants universitaris completar els coneixements de la seua especialitat amb coneixements d’altres disciplines. Aquest programa també preveu la realització d’estades de pràctiques dels estudiants en empreses i institucions del nostre territori, alhora que fomenta l’intercanvi de professorat per mitjà dels programes de mobilitat europea.

El curs passat i per quarta vegada, les universitats de la Xarxa Vives van col·laborar en l’organització de la convocatòria 2012 amb la participació d’alguns dels professors de les nostres universitats, en virtut de la presència de la Xarxa Vives als òrgans de govern del IRL. L’any 2012 van participar 8 professors dels àmbits de patrimoni, ciències empresarials, periodisme, llenguatge, política i dret. Els cursos es van realitzar a les universitats de Tubinga, Hamburg, Saarland, Bochum i Heidelberg.

04.06. RELACIONS INTERNACIONALS

57


XXV Jornades internacionals de professors de català

Organitzades conjuntament per la Xarxa Vives i l’Institut Ramon Llull per tercer any consecutiu, les XXV Jornades Internacionals de Professorat de Català van tenir lloc a la Universitat de Vic entre el 18 i el 21 de juliol.

Al voltant de 100 professors assistiren a les jornades a la Universitat de Vic.

58

D’esquerra a dreta, Vicenç Villatoro, Jordi Montaña i Andreu Bosch.

Les XXVI Jornades Internacionals de Professorat de Català van tenir lloc a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Al voltant d’un centenar de professors de català d’arreu del món van participar en aquesta trobada, que té l’objectiu de potenciar l’intercanvi entre els docents de llengua, literatura i cultura catalanes en l’àmbit internacional. L’edició d’enguany es va centrar en el tractament de la traducció i de la literatura a les classes de català com a llengua estrangera, així com també les eines i recursos didàctics per a l’aprenentatge de la llengua. Les jornades van comptar amb una sessió inaugural a càrrec de Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic, Vicenç Villatoro, director de l’IRL i Andreu Bosch, director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’IRL. A continuació va tenir lloc la conferència inaugural «La projecció exterior i la vitalitat d’una cultura», a càrrec de Vicenç Villatoro, director de l’IRL. En finalitzar la inauguració de l’acte es realitzaren sengles rutes guiades per la ciutat de Vic: d’una banda, una ruta literària de la novel·la «Laura a la ciutat dels Sants» i d’altra, una ruta cultural per la ciutat de Vic. Com a novetat, enguany va augmentar significativament la participació del professorat de la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior, amb la presentació d’experiències docents.

COOPERACIÓ AMB UNIVERSITATS DE MOÇAMBIC La Xarxa Vives va engegar durant l’any 2012 una línia de treball de cooperació per a l’enfortiment institucional de les universitats públiques de Moçambic, mitjançant la creació d’una o diverses accions integrades de suport a les principals universitats públiques del país: la Universidade Zambeze al centre de Moçambic, la Universidade Lúrio al nord, i les universitats Eduardo Mondlane i Pedagógica, presents ambdues a tot el país. L’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) va concedir a la Xarxa un ajut per a portar a terme una acció preparatòria en xarxa en el marc del Programa de Cooperació Interuniversitària i Investigació Científica (PCI) de l’agència estatal.


I TROBADA HISPANO-ALGERIANA D’Universitats

El Programa Algèria Universitats (PAU) és un programa de cooperació al desenvolupament iniciat l’any 2007 i basat en el treball conjunt entre 37 universitats: 21 de la Xarxa Vives i 16 de la Conferència Regional d’Universitats de l’Oest (CRUO) d’Algèria. El PAU es va tancar amb la I Trobada HispanoAlgeriana d’Universitats, que va tenir lloc entre els dies 22 i 24 d’abril de 2012 a la Universitat d’Alacant.

La Trobada La tercera i darrera fase del PAU, engegada a principis de 2011, va finalitzar amb la I Trobada Hispano-Algeriana d’Universitats, organitzada per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), el Ministeri espanyol d’Afers ExteriorsAECID, el Ministeri algerià d’Educació Superior i Investigació Científica i la Xarxa Vives. A la trobada es van analitzar els sistemes universitaris espanyol i algerià, les sinergies universitat-empresa i la cooperació interuniversitària, entre altres temes. Objectius del Programa Algèria Universitats L’objectiu general del PAU és la integració i el reconeixement del sistema universitari algerià dins l’arc mediterrani, alhora que la seua potenciació com a bon referent en educació superior.

La Universitat d’Alacant va acollir la I Trobada Hispano-Algeriana d’Universitats, que va suposar el tancament oficial del Programa Algèria Universitats.

04.06. RELACIONS INTERNACIONALS

59


CULTUR CULTURPRO PRO

El programa POCTEFA Cultur Pro és un projecte de formació concebut per reforçar la integració transfronterera, en el marc de la política regional comunitària de la Unió Europea. Impulsat per la Universitat de Girona (cap de files), la Universitat de Perpinyà Via Domitia, la Universitat de Lleida i la Xarxa Vives d’Universitats, el projecte va iniciar-se el 2009 i va finalitzar l’any 2012.

Finançat pels fons FEDER de la UE a través dels Programes Operatius de Cooperació Territorial Espanya-FrançaAndorra 2007-2013, el projecte es va concebir com una eina per al desenvolupament territorial integrat, mitjançant la cooperació i l’intercanvi d’experiències interregionals. La Xarxa Vives va desenvolupar íntegrament l’eix de comunicació del projecte, i dóna suport tècnic a la resta de socis en la realització de diferents accions Cultur Pro: un grup de vuit accions que van contemplar tant la formació presencial a ambdós costats dels Pirineus com la formació a distància.

60

Diferents moments de les accions formatives desenvolupades durant l’any 2012 al voltant del Programa POCTEFA Cultur Pro, impulsat des de la Xarxa Vives d’Universitats.


CULTUR PRO

Trobades transfrontereres. Els dies 17 i 18 de març van tenir lloc a Palafrugell la tercera edició de les Trobades Transfrontereres del programa POCTEFA Cultur Pro, amb desenes de participants, participants també al programa de parelles i trios lingüístics. Parelles lingüístiques. A partir de les II Trobades transfrontereres es van consolidar 8 parelles i trios lingüístics que durant l’any 2012 van continuar realitzant intercanvi lingüístic a través de videoconferència (amb la Plataforma Adobe Connect Pro) i d’altres xarxes socials. Aquests contactes regulars van tenir la finalitat de posar en pràctica, en un context real i relaxat, els coneixements adquirits durant les classes de llengua en què van participar els estudiants.

EL PERTÚS ACULL LA TERCERA trobada transfronterera La tercera edició de les trobades transfrontereres va tenir lloc al Pertús (Catalunya Nord) durant els dies 17 i 18 de març. L’objectiu de la trobada fou reunir els participants dels cursos de francès organitzats per la Universitat de Girona en col·laboració amb l’Ajuntament de Palafrugell, i l’altre grup provinent dels cursos de català a la Universitat de Perpinyà Via Domitia. A la imatge, participants a la tercera edició de les trobades transfrontereres del programa Cultur Pro.

Mòduls de formació virtual. Durant l’any 2012 es va completar el catàleg de mòduls de formació virtual en cultura professional, disponibles a través del web de formació transfronterera del programa (culturpro.cat) Els mòduls estan segmentats per públics: per al professional (l’estatut del treballador, tipus de contractació, pràctiques i formació, organitzacions de treballadors, impostos); per a l’empresari (impostos sobre els beneficis, seguretat social, ajuts a l’expansió comercial) i per a l’emprenedor (formats de l’empresa i comptabilitat). Mòduls audiovisuals. Amb l’objectiu d’afavorir la cultura professional dels estudiants, per millorar la seua inserció laboral en el conjunt de l’Eurodistricte de l’Espai Transfronterer, durant l’any 2012 es va completar la relació de mòduls audiovisuals disponibles al web del Cultur Pro (www. culturpro.eu). En total s’han elaborat 7 vídeos, i els temes tractats en els mòduls realitzats són: espai, mapa i territori; els mitjans de comunicació; els Països Catalans; la Catalunya Nord; el català, llengua vehicular; la Generalitat de Catalunya i Andorra.

61

04.06. RELACIONS INTERNACIONALS

Cursos. Durant l’any 2012, en el marc dels cursos que organitzen les universitats sòcies del Cultur Pro, més de 140 persones han après francès a la Universitat de Girona (UdG), a Palafrugell i a La Bisbal d’Empordà. D’entre aquestes persones hi ha professionals universitaris, gent jove, gent a l’atur, gent major i comerciants o gent del sector serveis.


05. INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES SUPORT AL PLA D’ACTUACIÓ ANUAL

Generalitat de Catalunya

05. INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES

COL·LABORACIONS PER PROJECTES

63


06 . PRESSUPOST 2012 DESPESES

Llengua Cultura Relacions internacionals i cooperació Desenvolupament acadèmic: docència i recerca Relacions institucionals Informació i divulgació del coneixement 250.000 €

200.000 €

150.000 €

100.000 €

50.000 €

0€

65

Quotes dels afiliats Sector públic

350.000 €

300.000 €

250.000 €

200.000 €

150.000 €

100.000 €

50.000 €

0€

Altres

06. PRESSUPOST 2012

INGRESSOS


Secretaria executiva Universitat Jaume I Edifici Àgora, local 10 12006 Castelló de la Plana Tel. +34 964 72 89 93 Fax +34 964 72 89 92

66

Punt de suport Catalunya Universitat de Vic Rectorat Sagrada Família, 7 08500 Vic Tel. +34 938 861 855 Fax +34 938 891 063

Punt de suport Illes Balears Universitat de les Illes Balears Edifici Son Lledó Ctra. de Valldemossa, km. 7,5 07122 Palma Tel. +34 964 72 89 93 Fax +34 964 72 89 92

xarxa@vives.org www.vives.org

Memòria 2012 de la Xarxa Vives  
Memòria 2012 de la Xarxa Vives  

Memòria anual de la Xarxa Vives d'Universitats, corresponent a l'exercici de 2012. La Xarxa és una institució sense ànim de lucre que repres...

Advertisement