Page 1

LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI EL TEMPS DE LES ALIANCES


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES

Aquest document va ser elaborat per a la jornada universitària de la Xarxa Vives «Les universitats de l’arc mediterrani. El temps de les aliances», que va tenir lloc a la Universitat Jaume I el 28 de febrer de 2012. El seu objectiu va ser estimular els assistents sobre la reflexió prèvia dels temes que es tractaran durant la jornada per assolir un debat intens i productiu, i ací s'acompanya de les conclusions i propostes concretes que van sorgir del debat. L’autoria del document de reflexió correspon a Francesc Michavila, director de la Càtedra UNESCO de Gestió i Política Universitària i de la Càtedra d’Innovació, Creativitat i Aprenentatge (INCREA), i a Jorge Martínez, subdirector de la Càtedra UNESCO, els quals van comptar amb la col·laboració de María Ripollés, subdirectora d’INCREA, i de Francesc Esteve i Anna Ladrón, col·laborador i investigadora, respectivament, de la Càtedra UNESCO. ISBN: 978-84-695-4286-6 © Xarxa Vives d'Universitats, 2012


ÍNDEX DE CONTINGUTS 1. LES UNIVERSITATS DE LA XARXA VIVES EN XIFRES 1.1. Els estudis i el personal universitari 1.2. La despesa en educació superior i en investigació

4

4

5

1.3. Productivitat científica

6

2. ESTAT DE LA COL·LABORACIÓ I LES ALIANCES EN LA REGIÓ

7

2.1. Experiències de la Xarxa Vives

7

2.2. Experiències puntuals entre universitats de la Xarxa

8

3. BONES PRÀCTIQUES D’ALIANCES I REGIONS

15

3.1. Marc europeu i algunes bones pràctiques internacionals d’aliances

15

3.2. Bones pràctiques internacionals d’aliances universitàries

16

4. ANÀLISI DAFO

20

4.1. Fortaleses

20

4.2. Debilitats

21

4.3. Oportunitats

22

4.4. Amenaces

23

5. ALGUNES QÜESTIONS OBERTES PER AL DEBAT

25

6. COMENTARI FINAL

27

7. CONCLUSIONS i propostes concretes

28


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES

1. LES UNIVERSITATS DE LA XARXA VIVEs EN XIFRES La Xarxa Vives d’Universitats és una associació de 21 universitats de Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, territoris que formen part de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram). Aquesta regió es configura al voltant de quatre estats europeus —espanyol, francès, italià i andorrà— que comparteixen trets culturals, amb la llengua catalana com a principal tret identitari comú, i amb 21 universitats que han de ser protagonistes del progrés en els territoris de parla catalana, en sintonia amb els objectius europeus de conformar una economia basada en el coneixement. 4

Entre les universitats que formen part d’aquesta Xarxa és possible trobar institucions educatives de tipus molt diversos, siga per antiguitat, grandària, intensificació en determinada activitat o servei universitari, o pels resultats obtinguts i presència internacional. La suma dels avantatges d’aquest conjunt d’universitats, sota un marc estable i ampli de col·laboració interuniversitària, actua com un factor multiplicador sobre els beneficis potencials d’una major i millor participació d’aquestes institucions en les estratègies i en grans projectes de desenvolupament per a l’arc mediterrani. En els apartats següents es presenten alguns dels arguments que fonamenten el potencial de les universitats de la Xarxa Vives. 1.1. Els estudis i el personal universitari Actualment, les universitats que formen la Xarxa representen un col·lectiu superior a 440.000 persones.

Del total, unes 400.000 són estudiants, distribuïts majoritàriament en les universitats catalanes i valencianes. Les universitats que són membres de la Xarxa i que no formen part del sistema espanyol aporten entre el 8 i el 10% al conjunt dels estudiants. En les universitats espanyoles de la Xarxa, els estudiants estrangers matriculats en primer i segon cicle i en grau, representen un 4,3% del total de l’alumnat En el conjunt de les universitats espanyoles, el percentatge d’estudiants estrangers al grau, en el curs 2009-2010, va ser del 4,1%.1 Són prop del 40% els estudiants procedents de la Unió Europea (UE-27), i el 60% correspon a altres països del món (Ministeri d’Educació, 2010a).2 En els estudis de màster, més del 20% dels alumnes matriculats són estrangers. En el curs 2009-2010, en el conjunt del sistema espanyol, els alumnes estrangers de màster va ser del 18,1%. D’aquest total, el 26% provenen de països de la Unió Europea, mentre que el 74% restant correspon a altres països. Aquestes xifres han evolucionat considerablement en els últims anys. També formen part de la comunitat universitària prop de 30.000 persones que conformen el col·lectiu de personal docent i investigador. En l’últim informe de la Xarxa Vives d’Universitats (2010)3, els territoris amb una menor relació d’alumnes per professor obtenen millors resultats en termes de producció científica. Com a mitjana, en les universitats de la Xarxa hi ha un 9,8% d’alumnes matriculats per cada professor, 2 punts per davall de la mitjana a Espanya.

1. Dades i xifres del Sistema Universitari Espanyol Curs 2010/2011 (2010). Ministeri d'Educació, Gobierno de España, pàg. 38. 2. Ministeri d'Educació (2010a). Avanç de l'Estadística d'Estudiants Universitaris. Curs 2009-10. http://www.educacion.gob.es/educacion/universidades/ estadisticas-informes/estadisticas/alumnado.html 3. Xarxa Vives d’Universitats (2010). Universitat és futur.


Finalment, el personal d’administració i serveis suma aproximadament 15.000 persones. En les universitats que agrupa la Xarxa Vives s’imparteixen més de 4.700 titulacions que condueixen a l’obtenció, entre altres, de més de 600 graus i bàtxelors, 1.700 màsters i 500 programes de doctorat, a més d’altres estudis de postgrau i de llicenciatures i diplomatures en procés d’extinció. Tots els camps del saber o branques del coneixement hi estan presents: Arts i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, Enginyeria i Arquitectura. Segons les últimes dades del Ministeri d’Educació (2011b)4 per a les universitats espanyoles de la Xarxa Vives, en els nous graus, prop del 41% dels alumnes

4. Ministeri d'Educació (2011b). Dades bàsiques del Sistema Universitari Espanyol. Curs 2010-2011. http://www.educacion.gob.es/educacion/universidades/estadisticas-informes/datos-cifras.html.

cursen estudis en Ciències Socials i Jurídiques, el 22% en Enginyeria i Arquitectura, el 19% en Ciències de la Salut, el 11% Arts i Humanitats i el 7% Ciències. 1.2. La despesa en educació superior i en investigació Un altre dels aspectes bàsics que cal tenir en compte per a dimensionar la importància de les universitats de la Xarxa i el seu impacte en la regió de l’arc mediterrani és la despesa total en educació superior i bona part de la dedicada a la investigació, que empren aquestes institucions en compliment de les seues responsabilitats: la formació de capital humà, la generació de coneixement i la innovació en productes i serveis. Pel que fa a l’objectiu de dedicar un 3% del PIB de la Unió Europea a la investigació i al desenvolupament, establit en la denominada Estratègia de Lisboa l’any 2000, el seu compliment es trobava ja molt distanciat abans de la crisi i més encara en l'actualitat, a causa de la difícil situació econòmica. Espanya se situava significativament lluny d’aquesta meta el 2005, amb un

5


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES 1,12%, un 1,27% en 2007, i un 1,38% del PIB en 2009 (Cotec, 011);5 i lluny també dels objectius establits pel Govern espanyol el 2010, com ara el fet d’aconseguir una despesa en R+D equivalent al 2% del PIB. Dins de l’àmbit espanyol, existeixen algunes diferències significatives en el percentatge de les despeses destinades a R+D segons les regions. Catalunya, per exemple, destina a aquesta despesa l’1,68% del seu PIB, la Comunitat Valenciana l’1,10% i les Illes Balears el 0,38%. Quant a l’activitat investigadora i el personal dedicat a les activitats d’investigació, cal esmentar que en aquests territoris una gran part del coneixement es genera a través de la tasca que es realitza als centres públics, en què les universitats tenen un pes important o destacat, mentre que l’activitat investigadora que es duu a terme per entitats privades o per empreses té un pes substancialment menor en el conjunt. 6

Segons l’informe de la Xarxa Vives (2010), a Espanya, malgrat que hi ha una concentració menor d’investigadors (2,8 investigadors per cada 1.000 habitants, enfront dels 3,3 de França, 3,5 d’Alemanya, o 7,4 de Finlàndia) és més gran en la universitat (1,3 investigadors universitaris per cada 1.000 habitants, enfront dels 1,1 a França, 0,8 a Alemanya, o 2,3 a Finlàndia). 1.3. Productivitat científica Finalment, un altre dels aspectes fonamentals que formen part del potencial universitari és la seua capacitat de generació de coneixement, que pot ser analitzada des de la perspectiva de la seua productivitat científica. Algun dels indicadors que poden servir per a aquest fi

5. Cotec (2011). Informe Cotec 2011: Tecnologia i Innovación a Espanya.

són el nombre d’articles publicats en revistes científiques i el nombre de tesis llegides. Les universitats membres de la Xarxa Vives produeixen actualment el 36,1% dels articles científics universitaris de tot Espanya, amb un total de més de 64.000 publicacions segons l’informe de La universitat pública catalana d’avui (Grau 2011).6. Aquestes xifres, analitzades en funció del nombre de professors, indiquen que avui es publiquen 1,9 articles per professor en revistes seleccionades per l’ISI en les universitats de la Xarxa Vives, enfront de l’1,5 d’articles publicats segons la mitjana espanyola. Quant a l’impacte de les publicacions, la mitjana de l’índex de citacions en revistes seleccionades ISI de la Xarxa Vives és de 6,3, de les quals 6,4 a Catalunya, 6,0 a la Comunitat Valenciana, 5,9 a les Illes Balears i 5,5 a l’Estat espanyol. Aquestes dades resulten rellevants, ja que informen de l’impacte del coneixement generat en les universitats i com aquest serveix per a dimensionar altres investigacions. Quant a patents, entre els anys 2000 i 2007, les universitats de la Xarxa Vives van demanar el 31% de les patents sol·licitades pel conjunt de les universitats de l’Estat espanyol, segons l’informe de la Xarxa Vives (2010), la qual cosa significa que aquestes universitats es troben en una posició molt bona. Així mateix, el 54% de les patents universitàries en explotació a Espanya són de titularitat de les universitats de la Xarxa Vives, el 27% corresponen a les universitats situades a Catalunya, el 25% a les valencianes i el 2% a la universitat de les Illes Balears.

6 Grau Vidal, F.X. (2011). La Universitat pública catalana d’avui. Dimensió, eficàcia i eficiència. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.


2. estat de la col·laboració i les aliances en la regió 2.1. Experiències de la Xarxa Vives La Xarxa Vives és una plataforma única de serveis innovadors que posseeixen un valor afegit per a les universitats dels territoris de parla catalana, tant per a la comunitat universitària com per a la societat. Com a associació d'universitats, a través de més de 50 línies d'actuació concretes cada any, la Xarxa es configura com el referent per a l'actuació comuna de les universitats de Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, el sud de França, Andorra i Sardenya. Aquesta xarxa desenvolupa la seua activitat a través de comissions de treball sota la direcció del Consell General de rectors, mentre que la coordinació recau en la Comissió Permanent. La seua activitat s'orienta cap a l'elaboració de projectes en els àmbits de la divulgació del coneixement, les activitats culturals, el desenvolupament acadèmic, la promoció de la llengua o les relacions internacionals. Quant a l’oferta formativa, la Xarxa elabora una guia en línia d'estudis universitaris de la regió Vives i de cursos d'estiu, i organitza cursos intensius en diferents idiomes (ERASMUS EILC). Pel que fa a la mobilitat, aquesta es promou a través de les ajudes denominades DRAC, que és un programa que va començar el 1999 i que està orientat a impulsar la mobilitat mitjançant la concessió d'ajudes, l'intercanvi d'estudiants, de personal docent i investigador i de personal d'administració i serveis entre les universitats de la Xarxa Vives. S'organitzen 6 tipus d'accions: estiu, hivern, formació avançada, PDI, PAS i Màster. També la Xarxa fomenta l'intercanvi de personal docent i investigador, com és el cas dels intercanvis amb universitats alemanyes i altres institucions, o la beca Segimon de Serrallonga que, en col·laboració amb l'Ajuntament de Torelló, ofereix una beca d'ampliació d'estudis a l'estranger.

Pel que fa a la funció de constituir-se com un espai de coneixement, la Xarxa Vives disposa dels següents recursos disponibles en línia: •

Llibreria universitària: permet la promoció conjunta de les novetats editorials de les universitats de la Xarxa.

Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives: un portal resultant de la col·laboració amb la Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, amb un doble objectiu: potenciar els fons digitalitzats existents en la xarxa i la digitalització de les obres més representatives de la cultura pròpia dels territoris de parla catalana.

Web de recursos lingüístics.

Reportatges audiovisuals.

Tesis doctorals en xarxa (TDX).

Materials docents en xarxa (MDX).

Revistes catalanes amb accés obert (RACO).

Revista BUC.

Revista Mètode.

Vocabularis bàsic de llengua.

Informe «Universitat és futur».

Memòries anuals de la Xarxa.

També convoca els premis següents: premi de comunicació científica «Joan Lluís Vives» i Cum Laude.

7


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES Els projectes universitaris de la Xarxa es divideixen en tres categories. La primera és la formulació i gestió de projectes, on destaca, en primer lloc, el Programa Algèria Universitats (PAU), programa de cooperació al desenvolupament, començat el 2007 i basat en el treball conjunt de 36 universitats (les 21 de la Xarxa Vives i 15 de la CRUO algeriana). L’objectiu del programa és la integració i el reconeixement del sistema universitari algerià com a referent en l’educació superior a través d’accions en els àmbits de la sostenibilitat cultural (patrimoni, llengua i gènere), sostenibilitat ambiental, economia i desenvolupament local, educació a distància, difusió del coneixement i sensibilització.

8

En aquesta categoria, també destaca el programa transfronterer de formació POCTEFA Cultur Pro, concebut per a reforçar la integració transfronterera en el marc de la política regional comunitària de la Unió Europea. Impulsat per la Universitat de Girona, la Universitat de Perpinyà Via Domitia, la Universitat de Lleida i la Xarxa Vives d’Universitats, el projecte va començar el 2009 i finalitzarà el 2012. Una segona línia de treball la constitueix l’organització d’esdeveniments, entre els quals destaquen l’organització de jornades universitàries, tallers internacionals, seminaris i fires. Finalment, la tercera categoria d’activitats promogudes per la Xarxa consisteix en la coordinació de grups de treball, com per exemple el Fòrum Permanent de l’Aigua i el Grup de treball dels departaments de Filologia Catalana. La representació col·lectiva de la Xarxa en l’espai de la regió Vives es duu a terme a les institucions següents: Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Institut Ramon Muntaner, Institut Món Juïc, Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Càtedra de Divulgació de la Ciència de la UV i l'Ajuntament de Torelló. En l'àmbit internacional, la Xarxa està present a través de l’Institut Ramon Llull, Universitats d’Algèria (CRUO), Associació Europea d’Universitats, EPUF, Eurocampus, Societat Catalana de Terminologia (IEC) i Realiter.

2.2. Experiències puntuals entre universitats de la Xarxa A més de pertànyer a la Xarxa Vives, les universitats que la integren també duen a terme un altre tipus de col·laboracions interuniversitàries, entre les quals destaquen els recentment creats Campus d'Excel·lència Internacional (CEI). Les universitats que formen part de la Vives participen en els CEI següents:  CAMPUS HABITAT 5U (2011): gestiona les sinergies derivades de la col·laboració entre les universitats, empreses, institucions i ciutats. En formen part la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València-Estudi General, la Universitat Jaume I, la Universitat d'Alacant i la Universitat Miguel Hernández d'Elx.  Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua (2011): centrat en l'àmbit del desenvolupament i sostenibilitat turística i gestió de l'aigua, conformat per la Universitat de Girona (cap de files), la Universitat de les Illes Balears, el CSIC, i l'ICRA (Institut Català de Recerca de l'Aigua).  ARISTÓS Campus Mundus 2015 (2011): circumscrit a l'àrea de la innovació socialment responsable i sostenible, en el qual participen la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Deusto i la Universitat Pontifícia de Comillas.  VLC-Campus (2010): impulsa la millora docent, així com la valorització i la transferència de la investigació. Hi participen la Universitat de València-Estudi General, la Universitat Politècnica de València i el CSIC.  Campus ENERGIA UPC BarcelonaTech (2010): centrat en l'àmbit de la investigació en ener-


gia, coordinat per la Universitat Politècnica de Catalunya, en el qual participen el CIEMAT i l'IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya).  Campus UPF-Icària-Internacional (2010): potencia els objectius ja definits en l'estratègia UPF25 Anys en l'àmbit de la docència, la investigació i la transferència del coneixement, a més de fomentar la integració amb l'entorn en què se situa (22@ Barcelona). L'única universitat participant és la Universitat Pompeu Fabra.  IBERUS, Campus d'Excel·lència Internacional (CEI) de la Vall de l'Ebre (2010): pretén superar la fragmentació de l'educació superior i la limitació territorial, amb la Universitat de Lleida, la Universitat de la Rioja, la Universitat Pública de Navarra i la Universitat de Saragossa.  Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc) (2010): emmarcat en l’àmbit de les ciències de la salut i liderat per la Universitat de Barcelona.  Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (2010): té l'objectiu de consolidar un pol internacional de coneixement per al desenvolupament econòmic, social i cultural d'àmbit mundial, en el qual participa la Universitat Rovira i Virgili.  UAB CEI (2009): Aposta pel Coneixement i la Innovació: centrat en l'àmbit de la innovació en materials i la nanotecnologia, així com la biotecnologia i biomedicina, en què participa la Universitat Autònoma de Barcelona.  Barcelona Knowledge Campus (2009): implicat activament en el canvi del model econòmic i productiu, l'atracció i estímul de talent i el desenvolupament d'un model integral de campus compromés amb el seu entorn de for-

ma sostenible. Les universitats participants són la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. Al marge dels CEI, totes les universitats de la regió duen a terme diverses estratègies pròpies de col·laboració i aliances amb altres institucions educatives. A continuació s'ofereix una mostra d'aquest tipus de col·laboració entre les universitats que formen part de la Xarxa Vives. Pel que fa a iniciatives de col·laboració en matèria de docència entre les universitats de la Xarxa, destaquen les experiències següents quant a l'oferta conjunta de programes de màster:

9


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES

10

 En el camp de les ciències experimentals i la tecnologia, el Màster Interuniversitari en Química Teòrica i Computacional, coordinat per la Universitat Rovira i Virgili, en el qual participen la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona; el Màster Universitari en Protecció Integrada de Cultius, coordinat per la Universitat de Lleida, en el qual participa la Universitat Jaume I; el Màster Universitari en Enginyeria en Energia, coordinat per la Universitat Politècnica de Catalunya, en el qual participa la Universitat de Barcelona; el Màster de Radiació de Sincrotró i Acceleradors de Partícules, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona, en el qual participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i el CELLS; el Màster en Enginyeria Ambiental, en el qual participen la Universitat de València-Estudi General i la Universitat Politècnica de València; el Màster Universitari en Anàlisi i Gestió dels Ecosistemes Mediterranis, en el qual participen la Universitat Miguel Hernández d'Elx i la Universitat d'Alacant; el Màster Interuniversitari en Catàlisis Homogènia, coordinat per la Universitat Jaume I, en el qual participen la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universidad de Zaragoza i la Universidad de Castilla-La Mancha; el Màster Interuniversitari en Ecologia Fonamental i Aplicada, coordinat per la Universitat de Barcelona en el qual participa la Universitat de Girona; el Màster Interuniversitari en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades, coordinat per la Universitat Jaume I, en el qual participen la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili; el Màster Interuniversitari en Enginyeria Tèxtil, Paperera i Gràfica, coordinat per la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la participació de la Universitat de Girona; i el Màster Interuniversitari en Polímers i Biopolímers, coordinat per la Universitat Poli-

tècnica de Catalunya, en el qual hi participen la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona.  En l'àmbit de les ciències de la salut, el Màster Interuniversitari en Bioinformàtica per a les Ciències de la Salut, coordinat per la Universitat Pompeu Fabra, en el qual participa la Universitat de Barcelona; el Màster en Neurociències, coordinat per la Universitat de Barcelona, en el qual participen la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili; el Màster de Biologia Humana, coordinat per la Universitat de Barcelona i en el qual participa la Universitat Autònoma de Barcelona; o el Màster Universitari en Nutrició i Metabolisme, coordinat per la Universitat Rovira i Virgili, en el qual participen la Universitat de Barcelona i la Universitat de les Illes Balears.  En les ciències socials i jurídiques, el Màster Universitari en Educació Inclusiva, coordinat per la Universitat de Vic, en el qual participen la Universitat de Lleida i la Universitat de les Illes Balears; el Màster Universitari en Sistema de Justícia Penal, coordinat per la Universitat de Lleida, en el qual participen la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Jaume I, la Universitat de València-Estudi General i la Universitat d'Alacant; el Màster Interuniversitari en Ètica i Democràcia, coordinat per la Universitat de València-Estudi General, en el qual participa la Universitat Jaume I; el Màster Universitari en Igualtat i Gènere en l'àmbit públic i privat, coordinat per la Universitat Jaume I, en el qual participen la Universitat Miguel Hernández d'Elx i la Universitat Tecnològica Metropolitana de Xile; el Màster oficial de Gestió Pública, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona, en el qual participen la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona; el Màster


Interuniversitari en Joventut i Societat, coordinat per la Universitat de Girona, en el qual participen la Universitat de Lleida, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona; el Màster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, coordinat per la Universitat de Barcelona, en el qual hi participen la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida i la Universitat de Vic; el Màster Interuniversitari en Gestió Cultural, coordinat per la Universitat Oberta de Catalunya amb la participació de la Universitat de Girona; Màster Interuniversitari en Intervenció Psicosocial coordinat per la Universitat de Barcelona, amb la participació de la Universitat de Girona; el Màster Interuniversitari en Psicologia de l'Educació, coordinat per la Universitat de Barcelona, en el qual participen la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Girona; el Màster Interuniversitari en Ciència Cognitiva i Llenguatge, coordinat per la Universitat de Barcelona, en el qual participen la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona; o el Màster Interuniversitari en Criminologia i Execució Penal, coordinat per la Universitat Pompeu Fabra, en el qual participen la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona.  En les ciències humanes i de la cultura, el Màster Interuniversitari en Història de l'Art i la Cultura Visual, en el qual participen la Universitat de València-Estudi General i la Universitat Jaume I; el Màster Universitari en Història i Identitats Hispàniques en el Mediterrani Occidental, coordinat per la Universitat Jaume I, en el qual participen la Universitat de València-Estudi General i la Universitat d'Alacant; el Màster Uni-

versitari de Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió, que proporciona un doble títol de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Perpinyà Via Domitia; el Màster Interuniversitari en Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política, coordinat per la Universitat de Barcelona, en el qual participa la Universitat de Girona; el Màster en Filosofia Analítica, coordinat per la Universitat de Barcelona, en el qual participen la Universitat de Girona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra; o el Màster Interuniversitari en Filosofia Contemporània: Tendències i Debats, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la participació de la Universitat de Girona.  En l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i les relacions internacionals, el Màster Universitari en Ciències Socials del Desenvolupament: Cultures i Desenvolupament a Àfrica, coordinat per la Universitat Rovira i Virgili, en el qual participen la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Dakar (IUCAD), la Universitat de Yaoundé I de Camerun i la Universitat de Antananarivo de Madagascar; el Màster Universitari en Cooperació al Desenvolupament, coordinat per la Universitat Politècnica de València, en el qual participen la Universitat de València-Estudi General, la Universitat Jaume I, la Universitat d'Alacant i la Universitat Miguel Hernández d'Elx; o el Màster Universitari en Relacions Euromediterrànies: Universitat Rovira i Virgili, Universitat Illes Balears, Universitat Pompeu Fabra, Université de Paris 8 St Denis, Université St Joseph de Beirut. A l'entorn de les TIC, el Màster Oficial en Tecnologia Educativa: E-learning i Gestió del Coneixement, coordinat per la Universitat Rovira i Virgili, en el qual participen la Universitat de

11


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES Lleida, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Múrcia i la Universitat de Sevilla; o el Màster Interuniversitari en Ciències Avançades de les Telecomunicacions Modernes, coordinat per la Universitat de València-Estudi General, en el qual participa la Universitat Pompeu Fabra. Quant a la formació de doctorat, destaquen els programes següents:

12

 En l’àmbit de les ciències experimentals i tecnologia es troben: el programa en Química Orgànica Experimental i Industrial, organitzat entre la Universitat de València-Estudi General, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Politècnica de València i la Universitat Cardenal Herrera-CEU; el programa en Química Teòrica i Modelització Computacional, coordinat per la Universitat Autònoma de Madrid, en el qual participen la Universitat de Barcelona, la Universitat de Cantàbria, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat d’Extremadura, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Jaume I, la Universitat de Múrcia, la Universitat d’Oviedo, la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea a, la Universitat de Sevilla, la Universitat de València-Estudi General i la Universitat de Vigo; i el programa Enginyeria Electrònica, organitzat entre la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears.  En l’àmbit de les ciències de la salut, el programa en Nutrició i Metabolisme, organitzat entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili; i el programa en Immunologia, organitzat entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona.  En les ciències socials i jurídiques i TIC, el programa Educació Inclusiva, organitzat entre la

Universitat de Lleida, la Universitat de Vic, i la Universitat de les Illes Balears; el programa Tecnologia Educativa, organitzat entre la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de les Illes Balears; el programa Economia, Organització i Gestió (Business Economics), organitzat entre la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pública de Navarra.  Quant a l’àmbit de les ciències humanes i de la cultura, el programa Interuniversitari de Doctorat d’Història de les Ciències, coordinat per la Universitat Pompeu Fabra, en el qual participen la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona; el programa en Ètica i Democràcia, coordinat per la Universitat de València-Estudi General, en el qual participa la Universitat Jaume I; el programa en Història de l’Art, coordinat per la Universitat de ValènciaEstudi General, en el qual participa la Universitat Jaume I; el programa en Història Moderna, organitzat entre la Universitat d’Alacant, la Universitat Jaume I i la Universitat de ValènciaEstudi General; i el programa de doctorat en Psicologia de l’Educació, organitzat entre la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Ramon Llull. Pel que fa al grau, a grans trets, no s'han trobat experiències significatives. I quant a la mobilitat entre les universitats de la xarxa, per a professors, estudiants i PAS, l'oferta de mobilitat nacional es focalitza en els programes SICUE, amb les beques SÈNECA i en el programa DRAC (propi de la Xarxa Vives), a més dels programes de mobilitat propis de cada universitat. Pel que fa a les iniciatives de col·laboració respecte a activitats conjuntes d'investigació entre les universitats, cal destacar la col·laboració dels grups següents:


 En l'àmbit de les ciències experimentals i la tecnologia, el grup consolidat de control integral de plagues agrícoles i forestals, compost per membres de la Universitat de Lleida, de la Universitat de Barcelona i de l'IRTA; el grup en Genòmica comparada microbiana, en el qual participen investigadors de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Miguel Hernández d'Elx i la Universitat de València-Estudi General; el grup en ARES: Team for Advanced Research on Information Security and Privacy, integrat per investigadors de la Universitat de les Illes Balears, de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Oberta de Catalunya; el grup en eficiència energètica, virtualització i rendiment de servidors web, format per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Miguel Hernández d'Elx; el projecte que porta per títol Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear, integrat per investigadors de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya; el grup en Magnetostructural effects in magnetic shape memory materials with improved functional properties, format per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Politècnica de Catalunya; el grup en Multimessenger Approach for Dark Matter Detection, format per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Politècnica de València; el projecte en Supramolecular Chemistry Applied to the Design, Synthesis and Evaluation of Bioactive Compounds of Antiinflammatory, Antitumour or Antiparasitic Action, compost per investigadors de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de València-Estudi General i la Universitat de Girona; el grup PROCLAM-I: inversions superficials i dolls de capa baixa en terreny complex: estudi experimental i numèric, compost per investigadors de la Universitat

de les Illes Balears i la Universitat Politècnica de Catalunya; el grup anàlisi de variabilitat en plataformes carbonatades mesozoiques i cenozoiques; l'arquitectura de fàcies en funció dels canvis de producció de sediment i d'acomodació, format per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Autònoma de Barcelona; i el grup DAPIEM - Dynamic Advertising and Product-Placement with Interactive E-commerce for Multimedia (Real Time Television), format per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Politècnica de València.  En l'àmbit de les ciències de la salut, la Unitat d'Investigació en Biologia Evolutiva, integrat per membres de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Autònoma de Barcelona; el grup en alimentació saludable en la prevenció primària de malalties cròniques: la xarxa PREDIMED, composta per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Miguel Hernández d'Elx; el grup en obtenció i caracterització de matriu òssia desmineralitzada (DBM) d'os humà apta per al seu ús clínic, format per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Barcelona; i el grup dinàmica de la desregulació emocional: mesures no lineals per a la comprensió dels mecanismes implicats, format per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Politècnica de Catalunya.  En l'àmbit de les ciències socials i jurídiques, el grup de Dret Privat sobre l'estudi interdisciplinari de la nova normativa aeronàutica sobre seguretat aèria i investigació d'accidents i incidents aeris greus, compost per membres de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de València-Estudi General; el grup de micro estructura dels mercats dirigits per ordres: formació de preus i provisió de liquiditat, format

13


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Jaume I; i el grup en títols valor electrònics; en particular, títols canviaris electrònics, integrat per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Barcelona.

14

 En l'àrea de les ciències humanes i de la cultura, el grup d'anàlisi i investigació sobre pintura i iconografia tardoantiga i alta edat mitjana (ARS PICTA) (subgrup de la UdL), compost per membres de la Universitat de Lleida i de la Universitat Autònoma de Barcelona; el grup emergent UdL mediació i gestió de conflictes en societats multiculturals, format per membres de la Universitat de Lleida i de la Universitat Oberta de Catalunya; el grup sobre les amenaces globals i pors de la vida quotidiana en les dramatúrgies audiovisuals contemporànies: la representació de la realitat després de l'11S, compost per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Autònoma de Barcelona; el grup sobre els textos com a font d'informació pragmàtica: estudi de la gestualitat en l'antiguitat romana (III), format per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Barcelona; el grup de direccions estètiques de la lírica postmoderna a Espanya, format per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Autònoma de Barcelona; i el grup sobre arquitectura i litúrgia, el context artístic de les consuetes catedralícies de la Corona d'Aragó, format per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Autònoma de Barcelona. Hi ha una gran oferta acadèmica en els quatre àmbits científics detectats, a més dels àmbits de la cooperació al desenvolupament i les TIC, tant a nivell de màster com de doctorat.

Una mica més difícil ha estat la recerca de programes de doctorat conjunts en l'àmbit de les ciències de la salut perquè les universitats que ofereixen aquest tipus d'estudis solen establir més convenis amb hospitals que amb altres facultats de ciències de la salut. Tot i això, l'oferta acadèmica disponible és molt extensa. També caldria destacar que els títols oferits, tant de màster com de doctorat, s'adeqüen bastant a les necessitats econòmiques, productives i socials de l'entorn en què s'imparteixen els estudis. Respecte a la investigació, com a comentari general es pot mencionar la qualitat i la quantitat dels grups de docents i investigadors que duen a terme de manera conjunta importants treballs interuniversitaris en els àmbits científics detectats, entre els quals s'inclouen, també, els corresponents a les ciències humanes i la cultura.


3. bones pràctiques d'aliances i regions 3.1. Marc europeu i algunes bones pràctiques internacionals d'aliances En els últims anys han sorgit, en el marc europeu i mundial, nombroses regions per diversos motius o necessitats de tipus social, econòmic o estratègic. Aquestes regions traspassen fronteres i agrupen zones geogràfiques de diferents països i són resultat, habitualment, d’iniciatives empreses per autoritats o per organismes socials representatius de determinats col·lectius. Aquestes regions, conegudes a Europa com euroregions, es constitueixen com una via per a fer front comú en relació a diverses necessitats compartides. Funcionen en alguns casos com a instruments de lobby internacional per accedir a programes, plans i altres tipus de mesures de suport, per exemple, les provinents de la Direcció General de Política Regional de la Comissió Europea. A continuació s’exposen alguns exemples, tant d’organitzacions de regions, com de regions relacionades amb les regions que formen part de l’arc mediterrani.  Assemblea de Regions Europees (ARE) El primer antecedent de l’Assemblea de Regions Europees es remunta a 1985, quan es va crear el Consell de les Regions d’Europa (CRE). El 1987 aquest Consell es va transformar en l’actual Assemblea. Aquest organisme agrupa regions i organitzacions interregionals. La seua funció principal és la de representació i lobby de les regions davant els organismes i les agències de la Unió Europea. Els seus membres consideren que és una veu política davant els governs nacionals i supranacionals.

Entre els seus objectius, l’Assemblea promou la modernització i la internacionalització del govern regional; la innovació, el creixement i l’ocupació en les regions europees; la lluita contra l’exclusió social; el desenvolupament sostenible, etcètera. Per part d’Espanya, Catalunya i el País Valencià són membres d’aquesta Assemblea. També la regió francesa de Llenguadoc-Rosselló i la italiana de Sardenya pertanyen a l’ARE.  ERRIN European Regions Research and Innovation Network ERRIN és una xarxa activa que agrupa més de 90 regions europees i les seues oficines de representació amb base a Brussel·les. Aquesta xarxa, així com l’Assemblea, té una funció de lobby molt important per a les regions que la formen, atés que entre els seus objectius es troba la possibilitat d’influir en el disseny de les polítiques regionals que es duen a terme en les institucions de la Unió Europea, perquè responguen millor a les necessitats d’aquestes regions. A més, aquesta xarxa de regions europees d’investigació i innovació fa de l’intercanvi de coneixement el seu objectiu, i el duu a terme a través del foment de l’acció conjunta i l’emprenedoria de projectes comuns entre les regions que la formen. ERRIN compta amb 12 grups de treball temàtics, entre els quals destaquen: cooperació internacional, salut, finançament de la innovació, tecnologies de la informació i la comunicació, transport, nanotecnologia, ciència i societat, entre uns altres. Formen part d’ERRIN la Comunitat Valenciana a través de la Fundació Comunitat Valenciana – Re-

15


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES gió Europea i Catalunya, en aquest cas mitjançant l’agència ACC1O Competitivitat per a Catalunya.  EURAM, Euroregió de l’Arc Mediterrani EURAM es defineix com una regió econòmica europea composta per diversos territoris amb fortes interdependències socials, econòmiques i culturals, i interessos estratègics compartits, per a la cooperació i la col·laboració institucionalitzada. EURAM la formen Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, Andorra i la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló.

16

D’acord amb l’Institut Vilallonga d’Economia i Empresa, on naix EURAM, la dimensió adequada per a les regions europees del futur està entorn als deu milions d’habitants. Regions amb intercanvi comercial intens, amb elements afins, fins i tot històrics i culturals. Aquestes característiques doten la regió de millors oportunitats en un nou mapa europeu i mundial.

3.2. Bones pràctiques internacionals d'aliances universitàries Aquest apartat de bones pràctiques conté quatre exemples d’associacionisme i d’aliances d’institucions d’educació superior motivades per diferents raons i que ofereixen una mostra clara de les possibilitats que les universitats tenen d’influir en el desenvolupament del seu entorn (regional i local) a través de la suma d’esforços amb objectius clarament identificats. A continuació se n’esbossen les característiques principals.  GUNi (Global University Network for Innovation) GUNi és una àmplia xarxa d’institucions educatives d’arreu del món que comparteixen una visió

de servei públic, rellevant i de responsabilitat social sobre l’educació superior. El compromís dels membres de GUNi és l’enfortiment del rol social de les universitats a través de la innovació i les reformes de les polítiques universitàries en el món. GUNi va ser creada el 1999 per la UNESCO, i representa un bon exemple de les iniciatives de col·laboració per instància d’organismes oficials supranacionals. Ara, més de 200 institucions entre universitats, càtedres UNESCO i centres d’investigació en educació superior formen part de la xarxa GUNi, que integra més de 70 nacionalitats diferents. A través d’una xarxa de coneixement (GUNi knowledge community), aquesta xarxa treballa sis temes fonamentals per al desenvolupament de la tercera missió universitària: accés, equitat i qualitat; innovació curricular; obrir el coneixement a la societat; el rol de l’educació superior en la identificació dels grans temes globals; transformació de l’educació per a la sostenibilitat i la responsabilitat social de l’educació superior.  Baltic University Programme (BUP) Un altre exemple d’associacionisme entre institucions d’educació superior és el Baltic University Programme, que agrupa al voltant de 225 universitats i altres tipus d’institucions d’educació superior situades en la regió del mar Bàltic. Aquesta xarxa bàltica d’universitats enfoca el seu treball en qüestions relacionades amb el desenvolupament sostenible, el medi ambient, així com el desenvolupament democràtic dels països de la regió. Les principals actuacions que es duen a terme en aquesta xarxa són, en matèria docent, l’oferta acadèmica compartida en els nivells assimilables


al grau i al màster, utilitzant-hi les tecnologies de la informació i la comunicació. En investigació, la cooperació es duu a terme en projectes relacionats amb el desenvolupament sostenible de la regió. I, finalment, hi ha els projectes aplicats, que són actuacions de cooperació amb les administracions públiques regionals i municipals. Finalment, cal precisar que en aquesta xarxa participen institucions d'un total de quinze països de diferents àrees geogràfiques: Bielorússia, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Letònia, Lituània, Noruega, Polònia, Rússia, República Eslovaca, Suècia, Ucraïna i Estats Units d’Amèrica (a través del campus d’Urbana-Champaign de la Universitat d’Illinois).

 ASEAN University Network (AUN) El 1992 l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN Association of Souteast Asian Nations) va fer una crida als seus membres per a intensificar la solidaritat i desenvolupament d’una identitat regional a través de la formació de capital humà, aprofitant la xarxa d’universitats i institucions d’educació superior de la regió. A partir d’aquesta crida, els països membres van iniciar les converses per a crear AUN, fundada el 1995 amb la signatura dels ministres d’Educació de sis dels països membres i, inicialment, hi participaven dues universitats per cada país associat.

17


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES Pertanyen a AUN universitats i institucions d’educació superior de Brunei, Indonèsia, Cambodja, Laos, Malàisia, Myanmar, Filipines, Tailàndia, Singapur i Vietnam. AUN es va crear amb objectius clarament definits: enfortir la cooperació entre les universitats de la regió; promoure els estudis i investigacions interuniversitàries en la regió, segons les prioritats identificades per ASEAN; promoure la cooperació i la solidaritat entre els membres de les comunitats universitàries de la regió; i orientar les polítiques educatives de la regió. •

18

EPUF, Euromed Permanent University Forum

L’EPUF és una xarxa integrada per més de 100 institucions d’educació superior i de recerca de l’àrea mediterrània, creada a Tampere (Finlàndia) l’any 2006. El seu principal objectiu és la creació d’un Espai d’Educació Superior sostenible a la regió euromediterrània. A més, aquesta xarxa contribueix a la promoció d’una societat del coneixement, en la qual s’incentivi l’intercanvi científic i tecnològic i les col·laboracions en l’àmbit educatiu i de la societat civil.

cia, amb beneficis directes per a la comunitat universitària. TIME és una xarxa de reconegut prestigi dedicada a la formació d’enginyers amb una perspectiva bicultural, dirigida a estudiants de nivell de màster o homologable, a través de la mobilitat i el posterior reconeixement d’aquesta mitjançant un doble títol, per part de la universitat d’origen i per part de la universitat d’acolliment. Aquesta xarxa funciona des de 1989 i inclou la majoria de les universitats tecnològiques, facultats i escoles d’enginyeria més prestigioses d’Europa. La majoria de les institucions participants provenen de països que formen part de la Unió Europea: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Polònia, Portugal, República Txeca i Suècia. També hi ha institucions educatives de Brasil, Xina, Japó, Noruega, Rússia, Suïssa i Turquia. De les institucions universitàries de la Xarxa Vives, són membres de TIME la Universitat Politècnica de València i la Universitat Politècnica de Catalunya.  Eurocampus Pyrénées-Méditerranée

Les universitats de la Xarxa Vives que en formen part són: la Universitat Abat Oliba CEU, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Jaume I, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Perpinyà Via Domitia.  Xarxa TIME TIME (Top Industrial Managers for Europe) és un clar exemple de col·laboració trasnacional entre institucions universitàries en l’àmbit de la docèn-

Aquest campus es va crear l’any 2009 en base a quatre regions que comparteixen la zona oriental dels Pirineus: Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées al costat francés, i Catalunya i Illes Balears al costat espanyol. L’Eurocampus es va crear amb la finalitat de convertir la regió en un pol d’atracció dins de l’economia del coneixement a través de la dinamització del seu capital humà. Aquest conjunt d’universitats agrupa una comunitat universitària de 510.000 alumnes, 40.000 investigadors i 90 centres.


La mobilitat i la cooperació són les vies a través de les quals aquest campus pretén multiplicar els vincles en la regió. Serveix a la Unió Europea i se’n serveix recíprocament. L’oferta acadèmica compartida i altres programes conjunts, dotats d’ajudes específiques, són algunes de les iniciatives de major transcendència i visibilitat d’aquest campus.

Finalment, encara que no corresponen a experiències de col·laboració regional entre institucions de diferents àmbits politicoadministratius (siga municipal, estatal o provincial, o de país), és important esmentar aquells casos en què la participació de la universitat o de les universitats ha exercit un paper rellevant en el desenvolupament de la regió que els acull.

L’Eurocampus ha sigut possible gràcies als esforços previs de reconeixement de la regió com a una euroregió. En aquest cas es va formar un Grup Europeu de Cooperació Territorial, que dota la regió d’una personalitat jurídica pròpia que li permet accedir a determinades ajudes i programes de la Unió.

Als Estats Units destaquen tres casos: Boston, la Vall del Silici (Silicon Valley) i Carolina del Nord. En el primer, les seues institucions educatives són mundialment conegudes, l’Institut Tecnològic de Massachusetts i Harvard d’una banda i, d’una altra la Universitat de Massachusetts. A Califòrnia, Stanford ha sigut fonamental en el desenvolupament de la coneguda Vall del Silici en la formació d’enginyers i en el desenvolupament de la indústria electrònica de la regió. Finalment, la Universitat de Carolina del Nord a Chape Hill, la Universitat de Carolina del Nord a Raleigh i la Universitat de Duke han creat un triangle d’investigació de resultats notables.

Transversalis

Aquest projecte que té com a principal objectiu reforçar la integració transfronterera en el marc de la política regional comunitària de la Unió Europea. Hi participen la Université de Toulouse Pôle de Recherche et Enseignement, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Perpinyà Via Domitia, la Universitat d’Andorra, la Universidad de Zaragoza i Universitats de Tolosa II i Tolosa III. El projecte Transversalis està coordinat per la Universitat de Toulouse, que federa vuit institucions d’educació superior i d’investigació de la zona transfronterera franco-espanyola al voltant de set accions. Els objectius que estableix són la promoció de la formació i la inserció professional d’estudiants i professionals de l’espai transfronterer, així com la integració del concepte de desenvolupament sostenible en les professions relacionades amb el Turisme i la Muntanya. Aquest projecte està finançat pels fons Feder (65%) a més de la participació d’altres organismes socis de la Regió Midi-Pyrénées, el Conseil Général de l’Ariège i l’Ajuntament de Figueres.

A Europa també s'han donat exempls en aquest sentit, encara que de dimensions menors en quasi tots els països membres de la Unió Europea, entre els quals destaquen els casos de Twente i Amsterdam a Holanda, Sheffield al Regne Unit, Munich, KTH, etcètera.

19


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES 4. ANÀLISI DAFO En aquest apartat es presenta el resultat de l’anàlisi DAFO realitzat en col·laboració amb els ponents participants al Fòrum Vives i d’un grup d’experts universitaris i líders d’opinió relacionats amb les institucions educatives de la regió. 4.1. Fortaleses En primer lloc, des d’una perspectiva interna, es presenten les fortaleses percebudes en la Xarxa Vives i les institucions educatives que la integren: A. Les institucions universitàries de la regió posseeixen una identitat compartida basada en una sèrie d’elements comuns, culturals i històrics, i que tenen com a eix vertebrador de la regió una llengua pròpia, el català. 20

B. Les institucions universitàries que formen part de la Xarxa Vives posseeixen una rellevància social, acadèmica i científica, important entre les universitats de l'entorn i en l'àmbit internacional. Entre les universitats que formen part de la Xarxa en l'actualitat es troben algunes de les institucions espanyoles millor posicionades en diferents rànquings internacionals. De fet, en aquest sentit la Universitat de Barcelona és la universitat espanyola millor posicionada en les classificacions mundials i es troba entre les 200 millors institucions d’educació superior del món. Al seu torn, la investigació universitària de la regió és un fort valor de competitivitat enfront d’altres regions europees, en les quals el pes d’aquesta activitat en les universitats és menor. A més, les institucions de la regió lideren projectes internacionals capdavanters en al-

gunes disciplines i estudis i en la innovació educativa a través de les metodològiques docents. Quant a la seua magnitud, el conjunt de les universitats que conformen la Xarxa Vives en l'actualitat agrupa dos dels majors sistemes universitaris espanyols, el català i el valencià, amb institucions diverses, històriques i potents. C. D'altra banda, hi ha voluntat i mitjans per a la col·laboració interuniversitària de la regió. Existeixen diversos i nombrosos exemples de col·laboració entre les universitats de la Xarxa, alguns dels quals s’han descrit en apartats anteriors. D'aquests exemples s’extrauen com a valors positius no solament els resultats, sinó també la convicció dels beneficis que aquesta col·laboració genera i la voluntat d’augmentar-la. D’altra banda, els mitjans disponibles per a aquesta col·laboració existeixen i no requereixen una major aportació o dotació substancial per augmentar la mobilitat de les persones i de les idees entre la regió. Es tracta, per tant, d’aprofitar els recursos existents a favor d'aquesta col·laboració, com és el cas de les infraestructures universitàries: residències, tecnologies d’informació i comunicació, laboratoris, etcètera. La mateixa existència de la Xarxa Vives és un punt fort per a la col·laboració i l’acció conjunta entre les universitats de la regió de l’arc mediterrani. D. Les universitats de la regió compten amb capacitat suficient per a dotar-la d'una millor posició competitiva en l'entorn europeu mitjançant la col·laboració.


Hi ha l’experiència prèvia suficient i el talent per a dissenyar els processos organitzatius interuniversitaris que faciliten la mobilitat de les persones i les idees en la regió. Cal considerar, també, la fortalesa de la potencialitat de les institucions universitàries derivades d’una major relació amb els sectors econòmics, en un entorn amb millors indicadors de benestar que en altres regions de referència.

4.2. Debilitats El revers de la moneda s’observa en les debilitats associades a la Xarxa Vives, com a vèrtex a partir del qual s’estableixen col·laboracions de major abast entre les seues universitats. A. Es percep un escàs coneixement de la Xarxa Vives entre la comunitat universitària de la regió.

Malgrat les tasques dutes a terme, la visibilitat de la Xarxa i les seues activitats és escassa en tots els àmbits: comunitat universitària, local, regional i, per descomptat, internacional.

Els Campus d’Excel·lència Internacional són un exemple clar d’aquest tipus de projectes emergents en els quals participen les universitats al marge d’iniciatives com ara la Xarxa Vives, i en què la capacitat d’establir aliances i d’obrir les universitats a nous socis i projectes conjunts es va enfortint amb l’experiència adquirida.

Es desconeix l’existència d’informació sistematitzada sobre les universitats que integren la Xarxa respecte a grans temes d’influència en la col·laboració interuniversitària: oferta acadèmica, recursos humans, sistemes de gestió i d’informació, i activitats de R+D i transferència de coneixement.

Es tracten, alhora, de grans oportunitats a les quals es podria aportar una perspectiva d’acord i en col·laboració amb la Xarxa Vives.

B. L’abast de les activitats de la Xarxa Vives és limitat. Si bé la Xarxa va ser creada amb finalitats clarament definides i delimitades, és, potser, el moment de qüestionar i de revisar l’abast d’aquesta xarxa.

E. Les universitats de la regió participen en altres projectes emergents de col·laboració i aliances interuniversitàries.

Finalment, l’experiència de la Xarxa en alguns projectes de col·laboració i la vigència d’aquests constitueixen una fortalesa de les universitats de la regió. F. Cal destacar que les universitats que formen part de la Xarxa Vives són conscients del paper que tenen en el desenvolupament de l’entorn en què s’ubiquen. Les experiències de col·laboració amb els sectors socials i productius són nombroses, així com el desenvolupament d'estudis sobre l'impacte de l'activitat universitària de l'entorn.

En les condicions actuals, la Xarxa Vives no és capaç d’emprendre projectes de major importància que impliquen la col·laboració de les institucions universitàries que la integren. C. El lideratge de la Xarxa és reduït i, com s’ha dit, d’abast limitat. El seu desenvolupament requeriria un nou plantejament estratègic que definira una nova filosofia per a la xarxa: visió, missió, objectius, estratègies, metes, etcètera. El resultat d’aquest exercici s’assoliria amb una major col·laboració en projectes d’abast divers i no només humanístics o lingüístics.

21


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES D. Existeix una forta independència universitària, entesa com la presència de barreres que obstaculitzen la col·laboració interuniversitària a qualsevol nivell, institucional o personal, en determinats projectes o iniciatives, per exemple, finançats per una universitat determinada. E. No existeixen sinergies en l’àmbit dels processos organitzatius que afavorisquen la mobilitat de persones i idees, més enllà dels processos impulsats a través d’alguna iniciativa de la Vives i dels bilaterals entre institucions de la regió. Això fa suposar que, possiblement, les universitats de la Xarxa donen prioritat a la col· laboració amb institucions d’altres països pel valor afegit que afavoreix la consecució d’objectius d’internacionalització d’aquestes universitats.

22

la mateixa manera que afavoreix l’accés a programes i projectes europeus i internacionals en general. Les tendències econòmiques actuals, enfront de la globalització, afavoreixen la creació de regions i de clústers que aglutinen avantatges competitius enfront d’altres regions de referència. B. El marc és propici per a la cooperació i la col· laboració. Hi ha una possibilitat legal i operativa per a la col·laboració interuniversitària entre les institucions educatives dels tres estats que formen part de la Vives, a través, per exemple, d’una oferta acadèmica compartida, atractiva i de referència d’àmbit internacional. En apartats anteriors d’aquest document es presenten dos casos exemplars en aquest sentit: la xarxa TIME i l'Eurocampus.

4.3. Oportunitats Des d’una perspectiva exògena es presenten situacions i condicions que es transformen en oportunitats per a la Xarxa Vives i per a les universitats que la integren: A. El moment i les condicions de l'entorn són propicis per a col·laborar entre universitats de la regió. La situació de crisi econòmica present en el continent europeu i les polítiques restrictives de la despesa pública en les economies de la regió dibuixen un escenari en el qual l’ús eficient dels recursos passa per l’establiment d'aliances i marcs de col·laboració en més àmbits de l'activitat universitària i en major profunditat. D’igual manera, la consolidació d’una regió i d’una de les seues institucions afavoreix la influència d’aquestes en el disseny de les polítiques regionals en els organismes supranacionals, de

Hi ha, també, la possibilitat d’ampliar els programes d’intercanvi, de mobilitat i de cooperació entre universitaris de la xarxa, tant respecte als professors, com als investigadors i gestors. C. Els mitjans faciliten la col·laboració. En l’actualitat, el nivell de desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) permet dur a terme tasques remotes abans impensables i inimaginables entre les institucions universitàries. Les TIC s’han integrat en la normalitat del dia a dia de la societat, i la universitat n’ha incorporat gradualment l’ús en les tasques universitàries. Les metodologies educatives, el treball col· laboratiu i la possibilitat de compartir recursos són tan sols alguns dels àmbits en els quals les


tecnologies han influït dins de la universitat. Les TIC generen un efecte multiplicador en el potencial de col·laboració interuniversitària, traduït en una major mobilitat virtual de les persones i les idees. D. Altres projectes de cooperació que impliquen la regió representen una oportunitat immillorable per tal de, a través de la Vives, incorporar-hi la participació de les universitats. Un exemple d’això és el projecte del «corredor mediterrani», en el qual les universitats haurien d’estar presents amb una participació activa i afegint valor al projecte a través de la formació, la investigació i la innovació al voltant de la construcció i operació d’aquest corredor. E. L’existència d’altres regions interessades a ampliar la seua col·laboració amb institucions universitàries pertanyents a la Xarxa, amb les quals es comparteixen interessos, elements culturals o espais geogràfics, com el cas dels països de sud del Mediterrani, i amb les quals es podrien establir convenis més amplis en nom de la Xarxa. 4.4. Amenaces Finalment, l’entorn també presenta amenaces, ja siga a través d’obstacles o condicions adverses que, si no s’eviten, podrien obstruir la desitjada col·laboració entre les universitats de la xarxa i, com a conseqüència, causar un detriment dels beneficis que per a la regió es poden derivar de la col·laboració. A. El context de crisi econòmica genera una clara disminució dels recursos públics i privats disponibles per a totes les institucions universitàries i, en particular, per a les universitats que

s’agrupen en la Xarxa Vives, encara que la política dels estats afectats tinga en l’actualitat un marcat sentit diferent. En aquesta situació, la competència entre les institucions educatives pels recursos disponibles és més elevada, i en els criteris per a la seua distribució hauran de prevaldre els resultats de la tasca universitària. La disminució de recursos per la via de les transferències públiques es tradueix en una inevitable política de reducció de despeses, davant la impossibilitat d’ampliar de manera considerable altres ingressos a través de les taxes i els preus públics. D’altra banda, la captació d’ingressos privats, d’escassa presència en la majoria dels models universitaris a Europa, no compta amb un desenvolupament com el que es podria tenir si s’emularen els casos anglosaxons. Així i tot, els recursos privats també s’han vist disminuïts, per tant podran captar-ne més els que competisquen millor. Aquest serà un dels temes d’interès emergent per a les associacions universitàries amb voluntat de pervivència no només testimonial. B. L’escassa rellevància social que pot ser atribuïda a la Xarxa enfront d’altres projectes més consolidats, com ara l’espai europeu d’educació superior, o altres xarxes en les quals participen alguns membres de la Xarxa Vives, és una amenaça notòria per a les aspiracions d’ampliar l’abast de les seues activitats. Al mateix temps, mantenir un statu quo sense buscar coincidències amb altres projectes en els quals la col·laboració de la xarxa podria

23


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES aportar valor afegit, també suposaria una amenaça en relació a la poca importància que li pot concedir la societat en general. C. L’existència d’altres iniciatives d’associacionisme amb una referència regional genera una forta competència no solament per la captació i ús dels recursos limitats, també per la visibilitat i la influència de la veu i opinió que porta cada xarxa en l’àmbit regional i més enllà, com a representant de la regió. D. Les tendències de globalització i d’exigència d’internacionalització obliguen la xarxa i la regió a buscar la seua visibilitat i la seua presència en altres entorns internacionals, més enllà del que podríem denominar tradicional o històric, en els quals la competència per a construir una identitat i obtenir el reconeixement és encara més dura que en l’àmbit continental. 24

En aquest sentit, la recerca d’un espai internacional des d’una xarxa que té com a eix principal una llengua, pot resultar poc atractiu des de l’exterior, i per això aquesta recerca ha d’anar acompanyada d’una estratègia interna en cada universitat i global en la Xarxa Vives, d’internacionalització i de multilingüisme.


5. Algunes qüestions obertes per al debat Dels apartats anteriors s’extrauen algunes idees i qüestions amb què facilitar el debat en la sessió de treball de la Xarxa (28 de febrer de 2012). En l’anàlisi DAFO es presenten qüestions que, segons el parer de l’equip redactor d’aquest document, són clau per al debat sobre el futur de la col·laboració interuniversitària en el marc de la Xarxa Vives i de la regió en general. Per part de les fortaleses, es proposa la potenciació d’aspectes com la identitat compartida, la rellevància i les particularitats de les institucions que formen part de la Xarxa, l’existència de voluntat i de mitjans suficients per ampliar l’abast de la col·laboració interuniversitària en el marc de la Xarxa, i l’existència d’altres projectes coincidents amb què es poden generar sinergies en benefici de la regió. Respecte a les debilitats, s’adverteix que s’ha de tenir cura en assumptes com ara la poca visibilitat i presència de la Xarxa, l’abast limitat de les accions de la Xarxa, la necessitat d’un plantejament conjunt de major abast i la disposició de generar processos organitzatius i projectes conjunts en el marc de la Xarxa. Des de l’entorn s’assenyalen oportunitats que caldria aprofitar, entre les quals es troben les condicions de l’entorn, propícies per a la col·laboració i la recerca d’horitzons més llunyans, l’existència d’altres projectes sobre els quals la Xarxa podria participar i afegir-hi valor, més el desenvolupament tecnològic, que facilita la tasca col·laborativa i conjunta, entre altres. Les amenaces de l’entorn que es perceben fan referència, principalment, a la conjuntura econòmica actual, que comporta una reducció dels recursos públics i privats disponibles i una major competència per aconseguir-los; i, d’altra banda, destaca l’amenaça de no

captar l’interès extern si només s’adopta com a eix vertebrador la llengua sense una estratègia multilingüe a favor de la internacionalització. Finalment, els ponents de la sessió de treball proposen un conjunt de qüestions obertes per a provocar la reflexió del lector i facilitar el debat posterior. Aquestes qüestions s’agrupen en tres eixos de reflexió: la mobilitat, les activitats R+D i les aliances universitàries, amb l’anàlisi de les bones pràctiques que hi ha en l’actualitat. Sobre la mobilitat, els ponents proposen reflexionar a partir de les preguntes següents: •

Quines són les conseqüències que per a la mobilitat dels estudiants espanyols té l’existència, dins de l’espai europeu d’educació superior, d’estructures diferents des de la perspectiva de la duració dels estudis (model 3+2 versus. model 4+1)?

Els programes de mobilitat universitària suposen una millora tant per a les universitats d’origen com per a les receptores en els àmbits de docència, d’investigació, d’extensió i de transferència de coneixement?

Quin ha de ser el paper de la mobilitat universitària dins del procés d’internacionalització i globalització de l’educació superior? Suposa això una millora en la situació i valoració de les universitats europees en els diversos rànquings universitaris?

Quines són les diferències, amb els punts forts i els punts febles, entre la modalitat de la mobilitat física i la mobilitat trasnacional? Com es pot articular la mobilitat presencial amb la mobilitat virtual?

Com es poden estimular els programes de mobilitat universitària no només entre els països de l’eurozona, sinó entre aquests i altres paï-

25


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES sos, tant els més desenvolupats com els emergents? •

26

Pot suposar la mobilitat universitària un procés de fugida cap a països més desenvolupats en determinades situacions i condicions? Com es poden finançar els programes de mobilitat universitària i quin ha de ser el paper de la Unió Europea, dels Estats o de les comunitats autònomes? Com, i fins a quin punt, poden participar en aquests programes les empreses, les entitats financeres i altres entitats privades? I els professors, els estudiants i els gestors?

Quin és el paper dels programes de cooperació i solidaritat internacional en el marc de la mobilitat universitària? Són aquests una prioritat universitària? Fins a on han d’arribar i com han de finançar-se?

Tenen realment les universitats plans estratègics, perfectament articulats i programats amb altres universitats d’altres països per a desenvolupar, de forma intensa, la internacionalització i la mobilitat dels diferents actors de la comunitat universitària?

En el marc de l’educació al llarg de la vida i de l’aprenentatge permanent, quin ha de ser el paper (i els objectius) dels programes universitaris de persones majors i d’adults, en els processos de mobilitat i d’internacionalització de les universitats?

És imprescindible per a una universitat estar internacionalitzada? En quin sentit i en quins àmbits de la seua activitat (docència, investigació…)?

Quin és el cost per a la societat del fet que les universitats atenguen les demandes locals i a penes competisquen entre elles per atraure els bons estudiants, tant si viuen prop com lluny?

Quines implicacions té per als graduats que es formen prop del seu domicili la resistència a la mobilitat? I per a la societat que en finança la formació?

És desitjable una major diferenciació entre universitats i el desenvolupament d’estratègies de competència i cooperació basades en el reconeixement de les diferències?

És realista la idea que totes les universitats estan en disposició de desplegar activitats similars i amb una intensitat semblant (docència de grau, docència de postgrau, investigació) i estar presents en diferents àmbits (local, nacional, internacional)?

Quin pes té en la investigació universitària l’activitat que té reconeixement internacional? És desigual el pes en relació a les universitats?

Quin pes té l’àmbit local en l’activitat docent? És desigual aquest pes entre les universitats?

Quines característiques tenen les universitats més locals i quines les més internacionals? En aquest sentit, quin és el perfil de les universitats de la Xarxa?

Quins perfils tenen els estudiants i els professors que lideren la mobilitat? I els que no es mouen?

Quant a la investigació i la dualitat globalització-localització, els experts ponents plantegen les inquietuds següents: •

Pot la universitat exercir la seua missió de manera satisfactòria considerant, sobretot, com a referència, el seu entorn més pròxim?


Finalment, respecte a les aliances universitàries, si la universitat s’entén com un lloc d’intercanvis, de trobades i d’obertura cap al món socioeconòmic local, nacional i sobretot internacional, s’han d’establir normes i pautes per a l’establiment d’aquestes aliances. Les preguntes següents propicien de forma ordenada una reflexió sobre la temàtica: •

Quines són les principals motivacions per a establir aliances en docència, investigació i altres camps d’interès?

Pot viure una universitat sense acords de col· laboració en formació i/o en investigació?

Són les aliances i els acords el resultat d’una vertadera política de la universitat o són el reconeixement de relacions individuals entre investigadors de diverses universitats, per exemple?

Com es trien les universitats per a establir aliances? Quins són els indicadors que n’afavoreixen l’elecció? Com estan definides les prioritats?

Com es «valoritzen» les universitats davant els futurs socis?

Moltes universitats presumeixen de nombroses aliances. Com poden mantenir vigents totes les aliances? Poden desenvolupar activitats amb cada soci?

Quins són els interessos polítics per a crear una xarxa local com la Xarxa Vives? Quin és l’interès d’agregar a la Xarxa universitats de països veïns? Què es pot esperar de l'associació?

No hi ha competició entre les universitats d’un mateix territori de la Xarxa per atraure estudiants, per exemple?

Com es visualitza el desenvolupament i el paper de la Xarxa Vives en un futur pròxim?

És la Xarxa Vives reconeguda per cada universitat? En quina àrea la Xarxa podria ser més eficaç?

Com es decideix la política de la Xarxa? És necessària la unanimitat per a prendre una decisió? Quina és la llibertat d’acció del president de la Xarxa? Pot parlar en nom de la Xarxa?

És la Xarxa Vives una entitat que estructura l’entorn universitari del territori nord-est d’Espanya? Està considerada com a protagonista de la vida econòmica? Quina és la seua contribució? Com s’ha d’estructurar la contribució de les universitats estrangeres?

6. COMENTARI FINAL Al llarg dels cinc apartats d’aquest document, els lectors han pogut iniciar un procés de reflexió des del coneixement de la realitat de les seues pròpies institucions, respecte a la necessitat i factibilitat de les aliances entre les universitats de l’arc mediterrani, agrupades en la Xarxa Vives. L’única pretensió dels autors ha sigut oferir als participants de la jornada universitària una sèrie d’elements ordenats sobre la Xarxa, la col·laboració universitària i les aliances, a través de bones pràctiques i l’opinió d’experts acadèmics. Les conclusions i propostes concretes del debat que s'exposen a continuació corresponen als participants en la jornada del 28 de febrer de 2012 sobre «Les universitats de l’arc mediterrani. El temps de les aliances».

27


LES UNIVERSITATS DE L’ARC MEDITERRANI. EL TEMPS DE LES ALIANCES 7. CONCLUSIONS I PROPOSTES CONCRETES En el torn d’intervencions del Fòrum Vives, els participants van insistir en la importància que es definisquen propostes concretes en què les universitats de la Xarxa puguen col·laborar. Entre les propostes realitzades es troben: 1. La potenciació de la Xarxa com a eix vertebrador de la col·laboració interuniversitària de les institucions que hi formen part. 2. La millora de la visualització i el coneixement de la Xarxa entre la comunitat universitària de la regió, així com per part dels interlocutors socials i econòmics, actuant com a lobby davant la CRUE i la EUA en temes referents a interessos comuns dels membres de la Xarxa.

28

3. La definició d’un catàleg d’actuacions puntuals que afavorisquen la transferència de les universitats de la Xarxa cap a l’entorn, en especial cap a les estratègies de desenvolupament dissenyades per a la regió, com és el cas del corredor mediterrani. Entre les actuacions assenyalades destaquen els projectes interuniversitaris en temes relacionats amb el transport, la logística, el desenvolupament tecnològic, etcètera; el desenvolupament de tesis doctorals en aquestes temàtiques; el disseny de continguts formatius conjunts ad hoc, entre altres. 4. La creació d’una escola doctoral interuniversitària per a les universitats de la Xarxa, relacionada amb les necessitats de la regió. 5. Elaborar ofertes selectives de màsters i doctorats de les universitats de la Xarxa, de forma conjunta, per al mercat universitari. Cal aprofitar la bona opinió que molts països emergents tenen de la manera europea d’afrontar la vida.

6. Organitzar projectes comuns per sol·licitar recursos a la Unió Europea, on el nombre d’universitats demandants és un factor favorable. 7. Organitzar, dins de cada universitat, seminaris especialitzats impartits per experts d’altres universitats de la Xarxa, d’interès per a professors/investigadors/alumnes de la universitat. Aquests cursos/seminaris s’impartirien en nom de la Xarxa i així ràpidament augmentaria el seu coneixement en els departaments universitaris. 8. Ara, amb Bolònia, són importants les pràctiques en empreses. Es podria demanar a entitats financeres que els interessare apropar-se més als estudiants als quals financien aquesta mobilitat. 9. Les universitats tenen diferents punts forts en recerca i I+D+I. Es podria fer un catàleg de la Xarxa on cada universitats indicare les seues línies estratègiques. Es faria una tria diferenciadora entre universitats per a què no es feren la competència en aquests àmbits o de col· laboració conjunta pactada entre vàries universitats. S’hi donaria publicitat i s’iniciarien activitats conjuntes. Aquestes conclusions es van elaborar a partir de l’esborrany redactat per la Cátedra UNESCO de Gestión y Política Universitaria de la UPM, que va ser complementat amb les aportacions dels participants en el Fòrum Vives.


30


31


Fòrum Vives «Les universitats de l'arc mediterrani. El temps de les aliances»  

Document de reflexió i conclusions de la jornada universitària organitzada per la Xarxa Vives que va tenir lloc a la Universitat Jaume I el...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you