Issuu on Google+


Llicència Creative Commons Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd)


Criteris Lingüístics per a textos corporatius de difusió general


Índex

Presentació............................................................................................ 7 Orientacions i reflexions generals........................................................... 9

a) Objectiu de la proposta................................................................. 9

b) Qui són els destinataris dels Criteris?........................................... 11

c) Alguns criteris de denominació i presentació............................... 12

d) Algunes recomanacions de redacció (i traducció)........................ 13

e) És possible un model neutre per als usos orals?........................... 14

Criteris i solucions................................................................................ 17

1. Ortografia................................................................................... 19 1.1 Els noms de les lletres f, l, m, n, r, s...................................... 19

1.2 L’accentuació gràfica de les es obertes, tancades o neutres, segons els parlars................................................................ 19 1.3 Les grafies tl i tll................................................................... 20

2. Morfologia................................................................................. 23

2.1 Morfologia no verbal........................................................... 23

2.1.1 El gènere en el sufix -ista............................................. 23

2.1.2 El nombre.................................................................... 23

2.1.3 Els possessius............................................................... 24


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

6

2.1.4 Els díctics de proximitat i llunyania i les anàfores.......... 26

2.1.5 Els pronoms febles....................................................... 28

2.2 Morfologia verbal................................................................ 30

2.2.1 La primera persona del present d’indicatiu................... 30

2.2.2 La vocal temàtica de la primera conjugació.................. 31

2.2.3 El mode subjuntiu........................................................ 32

2.2.4 Els verbs incoatius de la 3a conjugació......................... 37

2.2.5 Els verbs amb doble forma de participi......................... 39

2.2.6 Verbs amb altres variants formals................................ 40

2.2.7 Les desinències verbals segons el tractament............... 42

3. Lèxic........................................................................................... 45

3.1 Els numerals........................................................................ 45

3.2 Geosinònims i variants formals............................................. 46

Annexos ............................................................................................ 49

Annex I........................................................................................... 51

Annex II.......................................................................................... 71

Annex III......................................................................................... 75

Annex IV......................................................................................... 77


Presentació

La Xarxa Vives d’Universitats està formada per 21 universitats que pertanyen a quatre estats europeus i s’estén per tot l’àmbit lingüístic, des d’Elx i Oriola fins a Perpinyà, i des d’Andorra i Lleida fins a Palma i Sàsser (Sardenya), la universitat de referència per a l’Alguer. Es tracta d’un àmbit divers, amb diferents administracions i amb divergències en els usos de la llengua escrita per a relacionar-se amb els ciutadans. Els territoris de la Xarxa Vives configuren una regió euromediterrània que aposta per l’acolliment i la integració de persones d’arreu del món i que participa i promou activament la mobilitat i l’intercanvi. Cal pensar, també, en totes les persones que arriben als nostres territoris i encara tenen un nivell elemental de la nostra llengua. Són moltes les administracions locals, estatals, europees o internacionals i, sobretot, les empreses i institucions que actuen en els nostres territoris i que sovint s’adrecen a tots els territoris o a més d’un. En ocasions la relació amb els usuaris és a través de pàgines web, caixers automàtics, etc., i en casos així els usuaris poden pertànyer a qualsevol punt del domini lingüístic. Diverses empreses i institucions han demanat a la Xarxa Vives que els facilitem unes orientacions per a poder utilitzar-les a l’hora d’elaborar alguns dels seus textos a fi de ser ben acollits pels parlants de qualsevol de les diferents varietats del català o valencià. El document que ara es presenta intenta donar resposta a la referida necessitat de les nostres societats i de les empreses i administracions que hi actuen. Es tracta d’un conjunt de reflexions i recomanacions que, a partir de les varietats i les solucions lingüístiques més generals, tenen com a objectiu facilitar la redacció d’una sola versió acceptable per a tots els usuaris. No es tracta ara de substituir les guies d’estil ni els manuals de referència, sinó d’oferir els mínims comuns al domini lingüístic per a aconseguir un model de llengua neutre facilitador, en determinats casos, d’una única versió lingüística. Els professionals que participen en l’elaboració de textos destinats a usuaris de qualsevol territori haurien de tenir en compte,


8

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

en la mesura del possible i amb el màxim respecte als criteris o al llibre d’estil de l’empresa o institució per a la qual creen el text, les presents recomanacions i el sentit que tenen. En nom de les universitats de la Xarxa Vives vull agrair l’atenció que dedicareu a una proposta que és ben segur que contribuirà a millorar la relació entre les empreses i administracions o institucions i els ciutadans dels territoris de la regió Vives.

Manuel Palomar Sanz President de la Xarxa Vives d’Universitats Rector de la Universitat d’Alacant

Alacant, 9 d’octubre de 2013


Orientacions i reflexions generals

a) Objectiu de la proposta La distribució del nostre territori lingüístic en demarcacions estatals i administratives diverses dóna lloc sovint a l’adopció al si de cada àmbit administratiu, en textos oficials o corporatius d’àmplia difusió, d’uns models de llengua específics de cada zona, en els quals es dóna preferència a les modalitats pròpies respectives. Es tracta d’una tendència comprensible si els textos provenen d’una entitat, pública o privada, que té la seu i l’àmbit d’actuació en un dels territoris, i encara més si s’adrecen específicament a la societat del seu àmbit territorial. En tals casos, la identitat de l’emissor i dels destinataris ho justifica. Ara bé, hi ha uns altres tipus de comunicacions institucionals o comercials, tant d’institucions públiques com de l’àmbit privat, dirigides al conjunt del territori lingüístic —com és el cas de la mateixa Xarxa Vives— o a un àmbit encara més ampli, dins el qual es troba tota o quasi tota la nostra comunitat lingüística —com és el cas de nombroses corporacions públiques o privades d’àmbit estatal o internacional: companyies de transport de persones o mercaderies, cadenes de distribució d’aliments o altres béns, entitats bancàries, organismes i institucions... Es tracta, per tant, de textos que tenen un emissor no personalitzat ni localitzat i uns destinataris que no corresponen a cap àrea geogràfica concreta. En conseqüència, són textos que haurien de tendir a circular en una única versió, si bé per a aconseguir-ho caldria adoptar les opcions més generals i menys marcades territorialment entre les disponibles. Quan les comunicacions van dirigides al conjunt del territori, fins i tot amb un origen sovint extraterritorial, resulta redundant, innecessari i desorientador difondre un mateix document en versions diferenciades de la nostra llengua, més encara si les versions es presenten atribuint a la mateixa llengua noms diferents —català o valencià— pel fet que reben denominacions oficials diferents. En casos anàlegs —neerlandès/flamenc o, fins i tot,


10

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

castellà/espanyol— l’existència de denominacions diverses no dóna peu a la difusió de documents en versions diferenciades. Per tal de contribuir a superar tals duplicitats desorientadores, la Xarxa Vives, en resposta als suggeriments que li han fet arribar diverses empreses i institucions per raó del seu caràcter d’entitat cultural radicada en tot el conjunt del nostre àmbit lingüístic, promou el document que el lector té entre les mans, que pretén esdevenir un recurs pràctic per a la redacció, la traducció i la presentació de la mena de textos que s’adrecen a assolir una difusió supraregional o extraterritorial. Es tracta de superar, mitjançant unes estructures lingüístiques comunes, les variants morfològiques, sintàctiques, lèxiques i, en alguns casos, fonètiques que presenten els nostres parlars, per a aconseguir un model de llengua neutre, apte per a la redacció de textos denotatius relativament breus i formals. Amb la present proposta, doncs, reunim una sèrie de recomanacions dirigides a donar solucions per a la utilització d’un model de llengua comú a tot el territori en determinats tipus de textos públics d’una certa formalitat. Caldria esperar, per tant, que els criteris i propostes del document que ací es presenta, i de les futures actualitzacions que se’n faran, afavoriran la redacció d’una sola versió dels textos corporatius als quals fem referència. Les llengües de més difusió internacional han adoptat fa temps principis similars. Els nous mitjans i els models comunicatius actuals, amb un abast cada vegada més internacional, han mostrat la necessitat de recórrer a models de llengua eficaços, des del punt de vista comunicatiu, i eficients, des del punt de vista econòmic i comercial. Entre les primeres comunitats lingüís­tiques a detectar-ho destaquen aquelles que tenen un abast més ampli, com l’angloparlant, la francoparlant o la castellanoparlant, les quals s’han afanyat a crear nous models que, sense entrar en competència amb els respectius estàndards, simplifiquen l’expressió en benefici de la transmissió del mis­satge. Són models que no estan dirigits als usos generals ni als parlants/usuaris generals de la llengua. Al contrari, els usos a què estan dirigits solen ser molt específics (audiovisual, textos tècnics i científics, etc.) i, per l’alta formalització que presenten i els coneixements avançats en lingüística que els caracteritzen, van dirigits sempre a professionals de la llen­gua (traductors, correctors, dobladors, editors, publicistes...). Per això, no són estranyes denominacions com International English, Simpler En-


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

11

glish, Basic English, Simplified Technical English, etc., referides a diferents models de llenguatge controlat de l’anglès; français rationalisé, referit al francès, o español neutro o español internacional, referits al castellà. El que es pretén amb tals iniciatives no és crear nous estàndards, sinó trobar els mínims comuns al conjunt de parlants de la llengua, amb la finalitat de comunicar amb el màxim nombre d’usuaris d’una sola vegada i sense provocar estranyesa ni cap dificultat innecessària. La principal justificació d’aquests models de llengua neutra és comerci­al: resulta molt més barat fer una única traducció per idioma. L’avantatge d’una única versió idiomàtica en llocs web, progra­mes informàtics, textos publicitaris, publicitat, manuals d’instruccions, etc, és evident. Per això els principals impulsors dels models lingüístics en qüestió solen ser agències governamentals i grans multinacionals (IBM, Xerox, Scania, agències aeroespa­cials, etc.). Però també tenen altres avantatges, intrín­secs, com la unificació de neologismes i la terminologia, el reforçament de la cohesió social de la comunitat lingüística, la facilitació de la traducció d’altres llengües i, per tant, del flux de la comunicació, etc. b) Qui són els destinataris dels Criteris? Com ocorre amb la resta de llenguatges controlats, el model que plantegem no va dirigit al públic general. Ni tampoc és totalment aplicable a la major part dels usos generals de la llengua, com els que demanen un estil més o menys elaborat o expressiu, com serien els textos literaris, etc., especialment si es tracta de textos extensos o amb altes necessitats expressives. Com a model de llenguatge controlat, va dirigit a un públic altament especialitzat i té uns usos molt concrets. Els destinataris primers de la proposta són els responsables de comunicació de les corporacions, públiques o privades, que són els que prenen les decisions prèvies a la intervenció dels lingüistes. Ells hauran de decidir l’adopció dels presents criteris en els textos de difusió general o extraterritorial. En segon lloc, hi ha els professionals de la llengua: assessors i tècnics lingüístics, traductors, correctors, etc., que han d’elaborar textos adreçats a una gran varietat territorial de lectors o d’oïdors. I, en tercer lloc, altres professionals implicats en processos on la llengua té un caràcter


12

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

essencial: editors, publicistes, periodistes, locutors... Són aquests actors els que, seguint el seu criteri professional, hauran de decidir l’aplicació de les solucions concretes proposades o bé optar per una altra solució diferent si la proposta no resulta satisfactòria en el cas concret, sempre tenint en compte l’esperit general del present document. Els Criteris que teniu a les mans van dirigits especialment a textos explicatius, relativament breus i mínimament formals, si bé són aplicables a una casuística molt diversa: fullets o catàlegs publicitaris, diàlegs en caixers electrònics, llocs web institucionals o corporatius, correspondència comercial, notificacions i locucions en trens, estacions, aeroports, etc. c) Alguns criteris de denominació i presentació No és objectiu del present opuscle argumentar sobre el nom o noms de la llengua, però sí que caldria aclarir que la duplicitat de noms no ajuda precisament al nostre propòsit, que és el de mostrar alternatives unitàries als doblets (o, de vegades, triplets) geolingüístics, que poden provocar una falta d’identificació d’una part dels parlants amb formes que no els resulten habituals. Per això són importants les modalitats de presentació i introducció dels textos adreçats als receptors de la comunicació. La denominació de la llengua que s’hi utiltizarà o la substitució per un altre element lèxic que, implícitament, permetrà identificar-la seran decisives per a transmetre una impressió d’unitat o de fragmentació. En el cas d’haver de denominar la llengua, al costat de la denominació acadèmica general de català, o valencià en l’àmbit del País Valencià, es pot adoptar si es considera preferible la doble denominació (català o valencià, valencià o català, o bé, més abreujadament, català/valencià o valencià/català). Tanmateix, en la majoria de casos es pot minimitzar el recurs a la doble denominació. Hi ha casos, com per exemple les pestanyes de pàgines web, en què es pot donar entrada al text unitari amb termes comuns a tota la llengua i sense connotacions regionals o simbòliques diferencials (com ara les banderes) amb un mot com Benvinguda o altres, segons els casos.


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

13

d) Algunes recomanacions de redacció (i traducció) Tenint en compte els principis esmentats, la nostra proposta partirà de les formes coincidents, entre les donades com a preferents, en les propostes normatives de les institucions acadèmiques del nostre territori lingüístic, bé perquè s’hi fan constar explícitament, bé perquè formen part de la llengua de redacció. Les formes preferents no coincidents de les obres normatives en qüestió seran justament les que en aquesta proposta considerarem que es poden evitar, sense comprometre la naturalitat i la fidelitat dels textos, a fi de construir una “varietat comuna de mínims” respecte a les varietats que funcionen com a opcions regionals de la varietat estàndard a les diferents comunitats polítiques on la nostra llengua té caràcter oficial: el Principat d’Andorra, Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears. És important notar que les propostes unitàries que s’enuncien, en els casos en què les recomanacions normatives presenten més d’una opció, es basen en els usos més consolidats en els textos redactats en les darreres dècades en la varietat comuna o estàndard amb les característiques descrites abans: emissor no personalitzat ni territorialitzat i destinataris sense ubicació concreta en el territori lingüístic. Els textos objecte de tractament poden ser de dos tipus: originals o traduccions. En el primer cas, la redacció ex novo sovint ens permetrà evitar determinades construccions, mots o expressions i adoptar solucions màximament coincidents. A això van destinats bàsicament els presents Criteris. En general, seran textos no extensos (impresos, formularis, normes, informació general en webs, comunicats de premsa, etc.), atès que quan es tracta de textos de més extensió es fa difícil trobar formes totalment comunes o unitàries sense introduir limitacions expressives. Quan es farà necessària la construcció de textos més llargs, amb les necessitats expressives més àmplies que els són inherents, es podrà considerar, al costat de l’adopció de les solucions més àmpliament difoses, la possibilitat d’admetre algunes formes com a variants lliures o indistintes. Ara bé, caldrà assegurar l’ús de les formes comunes preconitzades en la nostra proposta sobretot en els titulars, resums o entrades prèvies als textos més extensos. El millor exemple són, de nou, les pàgines web, on podem distingir un primer nivell, més visible i rellevant, que es troba en obrir la pàgina, i un segon —i tercer o successius nivells— en voler continuar llegint. Els lectors


14

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

de nivells més “pregons” ja estaran més familiaritzats amb les variacions de l’estàndard i més interessats a aprofundir en el tema de lectura que en la forma dels textos, de la qual potser ni s’adonaran. L’accés als nivells de lectura ulteriors no serà tan freqüent en el cas dels lectors poc avesats a llegir en la nostra llengua, que podrien sentir alguna mena de prevenció davant una varietat que no els resulta habitual i, per tant, poden interpretar que els és “aliena”. En el cas de les traduccions, serà més difícil usar en els nostres textos només formes comunes, perquè caldrà ser més fidels a l’original, i estrictament fidels si són textos de caràcter legal. En tot cas, si hi ha la possibilitat d’introduir els textos referits amb una presentació o síntesi del que s’hi explica, podem aprofitar els mots introductoris per a usar-hi unes formes més unitàries, a fi de no produir estranyesa en els lectors de lectura més superficial. e) És possible un model neutre per als usos orals? Fins ara ens hem referit a documents escrits, que són sempre més fàcils perquè, a més de recórrer a mots comuns, la variació de pronúncia no hi fa acte de presència. Però en els textos destinats a l’emissió oral (en telefonia, megafonia en mitjans de transport, estacions i aeroports, etc.), la problemàtica creix, perquè a les diferències morfològiques i lèxiques cal afegir-hi les fonètiques. Ara convé minorar la distància fònica tot salvant la intel·ligibilitat del missatge, però sobretot es tracta de reduir l’estranyesa que pot causar una varietat fonèticament distant. En dialectometria, ens pot ajudar el concepte de distància lingüística, basat en el càlcul de les similituds. Segons això, la varietat de la nostra llengua que podria representar una menor distància respecte a les altres varietats seria la nordoccidental (Andorra-Lleida-Tortosa). La raó és que es tracta d’una varietat fonèticament més explícita que les altres per al receptor, perquè és equidistant entre les varietats orientals (català central i balear) i el valencià, atès que aglutina característiques pròpies de l’última varietat referida (absència de vocal neutra, [e] tònica tancada en mots com pera o teula), del català central (elisió consonàntica de -r etimològica final, de -t en grups com -lt, -nt; geminació de [b] en casos com poble) i del balear de Mallorca (no neutralització en [u] de les vocals posteriors). Això significa que des de


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

15

les principals varietats s’hi poden trobar elements fònics de familiaritat i de clara percepció dels mots, encara que sense coincidència plena amb la parla de cada receptor. L’ús de la modalitat proposada com a varietat neutra ens permetria, per exemple, superar sense dificultats el problema que representa l’actual distribució de models de pronunciació que fa Renfe en les locucions en la línia que connecta Barcelona amb Alacant: català central al nord i valencià al sud de la frontera administrativa que separa les comunitats autònomes catalana i valenciana, respectivament: una única locució en català nordoccidental podria ser perfectament vàlida i adequada per a tot el trajecte.


Criteris i solucions


1. Ortografia

L’ortografia presenta poques discrepàncies entre les diferents varietats de la llengua. Són bàsicament els tres casos que es recullen a continuació. 1.1 Els noms de les lletres f, l, m, n, r, s Les denominacions originàries de les lletres f, l, m, n, r, s eren antigament ef, el, em, en, er i es. Segurament per influència forana, passaren a ser conegudes com a efe, ele, eme, ene, erre i esse. Amb el desig d’esborrar la interferència i basant-se en la pronúncia oriental, amb una vocal neutra final, la normativa va adoptar les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa. Això ha influït en la pronúncia occidental, que ha tendit a articular-les amb una [-a] final. La recerca de formes unitàries, però, no és problemàtica en la redacció escrita, que pot recórrer directament a escriure f, l, m, n, r, s. Pel que fa als usos orals (poc habituals, però possibles: per exemple, locucions en estacions, aeroports, etc., amb necessitat de lletrejar), convindria optar per les formes acabades amb -e, que només es podrien donar si s’admet la varietat nord-occidental com a model oral neutre (vegeu l’apartat e de la primera part: “És possible un model neutre per als usos orals?”). 1.2 L’accentuació gràfica de les es obertes, tancades o neutres, segons els parlars L’ús normatiu dels accents gràfics sobre les es (é o è) respon al grau d’obertura amb què són pronunciades generalment en català central (é correspon a la vocal tancada i è a la vocal oberta). La correspondència és aproximada en la major part del català balear, on è correspon normalment a una [e] oberta o a una vocal neutra tònica. En canvi, el català occidental articula en molts dels casos descrits una [e] tancada. Això ha donat lloc a l’adopció en valencià de l’accent agut é de les [e], amb algunes excep-


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

20

cions, especialment en mots gramaticals freqüents (perquè, què i alguna més). Solució: Atès el valor convencional que té l’accentuació gràfica i que les gramàtiques valencianes no posen especial èmfasi en el manteniment de l’accentuació particularista en els casos esmentats, convindrà utilitzar l’accent greu en els casos indicats a continuació, d’acord amb els usos més generals. Solucions unitàries per a l’accentuació gràfica -ès

-èn

-èixer

-èncer

-èie-

anglès francès permès compromès cortès interès

cinquè sisè cafè comitè mercè alè

aprèn comprèn depèn

conèixer merèixer

vèncer convèncer

fèiem dèiem fèieu dèieu

1.3 Les grafies tl i tll La diferència entre les grafies tl i tll (i els sons que els corresponen) caracteritza una bona part dels parlars occidentals i de les Illes Balears, per una banda, que usen tl, i els parlars de la major part de Catalunya, que empren tll, per l’altra. Apareixen en paraules poc freqüents en textos com els que tractem, i en alguns casos es pot optar per sinònims (complets o parcials), els quals, sobretot en sentit figurat, són més viables en la mena de textos que ens ocupen. Parlars amb grafia tl motle espatla respatler vetlar

Parlars amb grafia tll

Solucions unitàries

motlle espatlla respatller vetllar

matriu, encuny, plantilla muscle suport, base vigilar, protegir, posar atenció, observar


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

21

Solució: Com a primera solució, convé evitar les paraules amb la divergència tl/tll i utilitzar en lloc seu alguna altra paraula sinònima o equivalent en el context. Si les alternatives suggerides (o unes altres) no hi són aplicables, com passarà sovint en la traducció fidel de textos, caldrà optar per la grafia tll, que és la que ha tendit a predominar en els textos de difusió més general (de fet, en alguns casos és l’única forma possible en totes les varietats de la llengua, com passa en mots com bitllet o butlletí).


2. Morfologia

2.1 Morfologia no verbal 2.1.1 El gènere en el sufix -ista La variabilitat fonètica dels parlars occidentals en la flexió de gènere dels substantius acabats en -ista (artista, dentista, etc., pronunciats -iste en masculí) no té una tradició escrita rellevant. Per tant, s’adoptaran les grafies invariables en -ista, que són generals i també les habituals en la tradició escrita culta en terres valencianes. Solució: Caldrà usar les formes invariables en -ista. 2.1.2 El nombre Com reconeixen les gramàtiques, hi ha mots acabats en -e àtona que fan el plural en -ns (hòmens, jóvens, etc.) en diversos parlars valencians, balears i de Catalunya —si bé no sempre en els mateixos casos. Les formes més generals d’aquests plurals són en -s (homes, joves, etc.). Per consegüent, en els textos de què tractem, s’adoptarà el plural més generalitzat, en -s. Divergència dels plurals en -s/-ns Casos de plural en -ns hòmens jóvens térmens

Formes de plural més generals homes joves termes

Una altra diferència entre les varietats geogràfiques pel que fa a la desinència de plural es dóna en l’acabament en -s o -os com a marca del


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

24

plural en les paraules que acaben en -sc, -st, -xt i -ig. Les dues opcions són igualment vàlides, però cal considerar que les formes en -os, més esteses, són les més apropiades per als nostres textos. Divergència del plural -s/-os Formes menys esteses discs gusts desigs roigs texts

Formes més esteses discos gustos desitjos rojos textos

Noteu, tanmateix, que hi ha alguna excepció: la llengua culta considera preferible raigs a rajos (raigs X, gamma, ultraviolats...), i test (‘prova’) té com a única forma de plural tests. Solució: Usarem els plurals en -s en casos com homes o joves, i en -os en casos com discos, textos, etc. 2.1.3 Els possessius Els possessius mereixen una doble consideració. D’una banda, des del punt de vista estilístic, cal evitar-ne l’ús innecessari acompanyant un substantiu (un abús freqüent en textos publicitaris i administratius). D’una altra banda, les formes femenines del possessiu, tant en singular com en plural (meua, meues / meva, meves; teua, teues / teva, teves; seua, seues / seva, seves) són un dels elements més perceptibles de variació entre els parlars catalans, en bona part dels territoris. En la redacció de textos cal evitar l’ús abusiu dels possessius. De fet, hi ha casos en què l’omissió del possessiu no implica cap diferència de significat, i és millor ometre’l.


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

25

Per favor, confirme/confirmi la seva/la seua assistència. Per favor, confirmeu l’assistència. La biblioteca comença la seva/seua nova dedicació horària a partir del dia 1. La biblioteca comença la nova dedicació horària a partir del dia 1.

Altres vegades és possible substituir-lo per un pronom feble o una oració de relatiu. Després d’examinar la seua/seva cartera de comandes... Després d’examinar-li la cartera de comandes... El tribunal revisarà la seva/seua nota. El tribunal li revisarà la nota. Cal destacar la seva/seua gran importància per a... Cal destacar-ne la importància per a... Per la seva/seua importància, li recomanem... Per la importància que té, li recomanem... Volem agrair als usuaris la seva/seua inestimable col·laboració. Volem agrair als usuaris la inestimable col·laboració que ens proporcionen. Gràcies a la seua/seva autonomia, el cotxe pot fer recorreguts llargs sense repostar. Gràcies a l’autonomia de què disposa, el cotxe pot fer recorreguts llargs sense repostar.

Sovint, quan el possessiu acompanya un substantiu format a partir d’un verb, resulta preferible utilitzar una forma verbal no personal (amb un pronom feble) en compte del substantiu en qüestió. Han invertit molt en la seua/seva construcció. Han invertit molt a construir-lo.


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

26

Finalment, també podem substituir el pronom en tercera persona de singular per una segona persona de plural. Després d’examinar la seua/seva cartera de comandes... Després d’examinar la vostra cartera de comandes... Tenim una factura seua/seva. Tenim una factura vostra.

Com podem observar en els tres darrers exemples, el tractament ha passat de ser de vostè a ser de vós (vegeu § 2.2.7.) Solució: Com a norma general cal evitar els possessius, bé ometent-los bé substituint-los per alguna de les construccions referides més amunt. Si resulta impossible evitar-los i s’ha d’utilitzar un possessiu femení, es pot optar indistintament per les formes en -u- (meua, teua, seua) o bé per les formes en -v- (meva, teva, seva), més generals actualment en els escrits formals. 2.1.4 Els díctics de proximitat i llunyania i les anàfores El sistema dels demostratius, els pronoms neutres i els adverbis de lloc presenta diferències importants entre els territoris. A continuació consten totes les formes existents, seguint un esquema ternari. Marquem en cursiva les formes no coincidents en el conjunt dels parlars de la llengua. Variació en els díctics, els pronoms neutres i els adverbis de lloc prop del parlant extern al parlant lluny del parlant

demostratius aquest, este aqueix, eixe, aquest aquell

neutres açò, això això allò

adverbis de lloc ací, aquí aquí, ahí allà, allí

En un model de llengua general, quan es tracta de redactar un text, és possible mantenir l’ús de les formes comunes i substituir les no comunes


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

27

per formes sinònimes o equivalents. Tot seguit hi ha exemples d’alternatives (l’ús d’això amb el sentit de “prop del parlant” es pot considerar forma comuna). Variants identificades regionalment Solucions unitàries Aquest/Este rebut cal portar-lo en mà a l’oficina.

Aqueixa/Eixa prospecció servirà per a conèixer el terreny.

Açò és el que interessa saber. Ací hi ha el pas a l’estança principal. Talleu per aquí.

El rebut cal portar-lo en mà a l’oficina. El present rebut cal portar-lo en mà a l’oficina. Cal portar el rebut en mà a l’oficina. La prospecció servirà per a conèixer el terreny. La dita prospecció servirà per a conèixer el terreny. La prospecció referida... esmentada..., etc. Això és el que interessa saber / Interessa saberho. Al punt assenyalat hi ha el pas a l’estança principal. Pel lloc marcat hi ha el pas a l’estança principal. Talleu per la línia de punts.

Com es pot veure, les alternatives estan en funció del context, que, de fet, queda més explicitat amb les solucions proposades (el sentit dels demostratius depèn sempre del context). D’altra banda, en els textos escrits i, en general, en els textos formals, també orals, no se sol fer una diferència entre tres graus, sinó que es marca simplement una oposició entre prop i lluny en l’espai comunicatiu. Això significa que normalment podem estalviar-nos molts dels marcadors descrits i reduir l’esquema a un sistema binari amb les solucions proposades. Solució: Cal evitar les formes no coincidents al conjunt de varietats de la llengua. Per a fer-ho, usarem un sistema binari de proximitat/llunyania i substi­ tuirem les formes no coincidents per altres fórmules equivalents i coincidents, com s’indica a continuació.


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

28

Alternatives a les formes no coincidents Demostratius Proximitat Llunyania

el, el present, el dit, tal, el referit, l’esmentat aquell

Pronoms neutres

Adverbis de lloc

això, ho

el punt, el lloc...

allò

allà, allí

Es podria objectar que algunes de les formes proposades no corresponen amb allò que fixen alguns manuals d’estil, però es tracta en tots els casos de formes totalment correctes i que ens ajuden a superar la variació dialectal. Si en algun cas no resulta possible adoptar les propostes anteriors —especialment en la traducció de textos—, o les solucions proposades resulten forçades estilísticament, caldrà recórrer a les formes més generals: aquest/ aquell, això/allò, ací o aquí/allà. 2.1.5 Els pronoms febles La morfologia pronominal és força uniforme des de la perspectiva territorial. A més, els pronoms de primera i segona persona del singular (em/me, et/te) i les combinacions pronominals no són habituals en els textos institucionals que ens ocupen. La variació es limita a dos casos: l’ús del pronom us/vos en posició proclítica (“us enviem, adjunt...” / “vos enviem, adjunt...”) i les combinacions de pronoms definits de tercera persona li’l / li la / li’ls / li les, pròpia dels parlars valencians, al costat de les formes més generals l’hi / la hi / els hi / les hi. Les formes plenes s’usen bastant davant del verb en els parlars balears, i els valencians també ho fan sovint. Així és en el cas de la forma plena vos en posició proclítica, on es fa servir en lloc de us, que és la forma més general i per tant la més recomanable en els textos de difusió general. En posició enclítica, vos és habitual en el conjunt de la llengua (dir-vos, enviar-vos, etc.). En la redacció lliure de textos es pot optar per evitar la variació amb les solucions unitàries que es presenta més avall, si bé la forma proclítica us s’ha fet servir habitualment en escrits formals en tot el territori de la llengua.


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Parlars amb formes plenes

Parlars amb formes reforçades

29

Solucions unitàries

Demà vos faran la instal· lació de la fotocopiadora.

Demà vindran a fer-vos la Demà us faran la instal·lació instal·lació de la fotocopiadora. de la fotocopiadora. Demà instal·laran la fotocopiadora a la vostra unitat.

Vos agrairem que ens feu arribar la proposta de comunicació abans del 15 de maig.

Us agrairem que ens feu arribar la proposta de comunicació abans del 15 de maig.

Agrairem que ens feu arribar la proposta de comunicació abans del 15 de maig.

Pel que fa a les combinacions pronominals esmentades anteriorment, en la redacció lliure de documents es pot evitar la combinació recuperant un dels referents, però si no és possible —perquè es tracta d’una traducció que reclama fidelitat estricta a l’original— o la redacció resulta massa forçada, val més recórrer a les combinacions més generals en el conjunt de la llengua. Parlars valencians

Resta del català

Solució unitària

Li l’abonarem demà. Li les lliurarà.

L’hi abonarem demà. Li abonarem demà el rebut. Les hi lliurarà. L’empresa lliurarà les targetes al client.

Solució: Com a norma habitual cal evitar en situació proclítica les formes pronominals us/vos, cosa que exigirà sovint algun canvi en la redacció. Si en algun cas resulta inevitable utilitzar el pronom en posició proclítica serà preferible usar la forma us, especialment en textos molt formals. Quant a les combinacions de pronoms de complement directe i indirecte (l’hi / la hi / els hi / les hi o li’l / li la / li’ls / li les), caldrà intentar evitar-les també, generalment mantenint algun dels referents, però si això resulta inviable i s’ha de recórrer necessàriament a la combinació dels pronoms és preferible usar les formes l’hi / la hi / els hi / les hi, més generals.


30

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

2.2 Morfologia verbal Les diferències més destacables en la variació interna de l’estàndard es troben en la morfologia verbal. A grans trets, podem distingir els contrastos que es presenten a continuació, juntament amb les propostes de solucions per a esquivar-los, si és possible, en la redacció o la traducció lliure de textos. 2.2.1 La primera persona del present d’indicatiu La presència de les persones 1 i 2 és rara en els textos que són objecte d’atenció en la nostra proposta. S’hi troben habitualment terceres persones: “el qui subscriu, els afectats per la disposició...”. De tota manera, vegem quines són les primeres persones, que són les que presenten més varietat de formes. -o

-e/-Ø

canto perdo sento serveixo / servixo

cant perd sent servesc

cante perd sent servisc

No presenten variacions una sèrie de verbs, majoritàriament de les conjugacions 2a i 3a, que presenten a tot arreu morfema zero -Ø: aparec, aprenc, atenc, caic, coc, commoc, componc, concloc, conec, confonc, crec, dec, depenc, dic, duc, escric, estic, faig, fonc, he/haig, jac/jec, moc, molc, obtinc, puc, prenc, ric, romanc, sé, sec/assec, sóc/som, solc, tinc/ tenc, trac/trec, vaig, valc, veig, venc, vinc/vénc, visc, vull. Es tracta d’una llista limitada pràcticament als verbs acabats d’exposar, però encara que els verbs amb final consonàntic en les formes de primera persona són pocs, tenen una freqüència molt alta. Per tant, la possibilitat de recórrer a un dels verbs de la llista, en lloc dels verbs que s’ajusten als models de conjugació exposats en primer lloc, és relativament viable. Així, si es creu convenient d’evitar la primera persona d’un verb amb forma no comuna, en les redaccions o traduccions lliures,


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

31

quan no hi ha restriccions de fidelitat jurídica, es pot mirar de substituir per la d’un altre verb pròxim semànticament, amb finals consonàntics, o també recórrer a fórmules com les que es mostren a continuació. Forma amb 1a persona -e

Forma amb 1a persona -o

Les Corts Generals han aprovat la Llei següent i jo la sancione.

Les Corts Generals han aprovat la Llei següent i jo la sanciono. Forma neutra

Les Corts Generals han aprovat la Llei, i em correspon de sancionar-la [o bé i tinc a bé sancionar-la].

Solució: Cal evitar les formes verbals de les persones 1 i 2 que no resulten coincidents en el conjunt del territori, que podrem substituir per altres verbs que presenten desinència consonàntica en tots els parlars o bé per una reformulació de l’oració. Tanmateix, si aquestes alternatives no són viables o resulten massa forçades, es pot optar per les formes més generals en el conjunt dels territoris, que són les que presenten la desinència -o. 2.2.2 La vocal temàtica de la primera conjugació El mode indicatiu de la primera conjugació presenta en les persones 4 i 5 la vocal temàtica -e (tònica) a la major part del territori i -a a la resta. Pel que fa al mode imperatiu, només es diferencia la persona 5: -e a la major part, i -a a la resta. -e-

-a-

Present d’indicatiu

cantem canteu

cantam cantau

Imperatiu

canteu

cantau

Com en el cas anterior, si el redactor vol evitar la variació dels verbs de la primera conjugació, pot adoptar un sinònim entre els de la segona i tercera, que tenen les mateixes vocals temàtiques a tot arreu (-e i -i).


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

32

Solució: Com a norma general, caldrà evitar les persones 4 i 5 de la primera conjugació, amb una reformulació de l’oració o utilitzant un altre verb sinònim de la conjugació segona o tercera. De tota manera, si la redacció resulta forçada o s’allunya massa del sentit original, en traduccions o textos de tipus jurídic, es poden fer servir les formes en -e, que són les més generals. 2.2.3 El mode subjuntiu El temps de present del subjuntiu té en les persones 1, 2, 3 i 6 formes en -i a la major part del territori, i formes en -e/-a, a la resta. El temps d’imperfet mostra més varietat, per bé que també hi ha unes formes predominants (-és, -ís), i unes altres que no són tan extensament usades (-às, -és, -ís, per una banda, i -ara, -era, -ira, per una altra). Present de subjuntiu -i

-e/-a

Imperfet de subjuntiu -és, -ís

-às, -és, -ís

-ara, -era, -ira

cantàs cantassis cantàs cantàssim cantàssiu cantassin

cantara cantares cantara cantàrem cantàreu cantaren

canti cantis canti cantin

cante cantes cante canten

cantés cantessis cantés cantéssim cantéssiu cantessin

perdi perdis perdi perdin

perda perdes perda perden

perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin

perdera perderes perdera perdérem perdéreu perderen

senti sentis senti sentin

senta sentes senta senten

sentís sentissis sentís sentíssim sentíssiu sentissin

sentira sentires sentira sentírem sentíreu sentiren


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

33

L’adopció d’alternatives unitàries en el subjuntiu és més difícil que en els dos temps verbals anteriors, però també és possible, com veurem tot seguit analitzant amb detall la casuística. Hi ha casos en què el mode verbal de subjuntiu coneix usos que són intercanviables amb altres construccions, com l’ús de l’indicatiu. Vegem, doncs, exemples en què pot escaure un indicatiu o un infinitiu on un subjuntiu mostra diferències territorials. Variants identificades regionalment

Solucions unitàries

La suspensió de la reunió respon al fet que ningú no acudís/acudira a la convocatòria.

La suspensió de la reunió respon al fet que ningú no va acudir a la convocatòria.

No es considera convenient que hom deixi/deixe d’abonar els rebuts.

No es considera convenient deixar d’abonar els rebuts.

El fet que no hàgim/hàgem advertit al El fet de no haver advertit al client que proceclient que procedirem a desconnectar-li direm a desconnectar-li l’electricitat, no vol dir l’electricitat, no vol dir que deixem de que deixem de fer-ho. fer-ho. El fet que no hàgim/hàgem recordat a l’estudiant que procedirem a cancel·lar-li la matrícula no vol dir que deixem de fer-ho.

El fet de no haver recordat a l’estudiant que procedirem a cancel·lar-li la matrícula no vol dir que deixem de fer-ho.

Observem ara altres alternatives a l’ús del subjuntiu: un futur (en tots els casos), un participi absolut (a), un adjectiu (b), una oració condicional en present (c) o construcció equivalent (d) o una perífrasi d’obligació (e, f, g). Variants identificades regionalment I quan siga/sigui el moment, caldrà pitjar el botó. El dia que convingui/convinga es posarà en funcionament el pla.

Solucions unitàries I quan serà el moment, caldrà pitjar el botó. a) I, arribat el moment, caldrà pitjar el botó. El dia que convindrà es posarà en funcionament el pla. b) El dia previst es posarà en funcionament el pla.


34

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Només quan caldrà, farem referència al tema. Només quan calga/calgui, farem referència al tema.

c) Només si cal, farem referència al tema. d) Només en cas necessari, farem referència al tema.

La Junta Rectora ha decidit que els alumnes e) La Junta Rectora ha decidit que els alumvagin/vagen sense companyia. nes aniran / han d’anar sense companyia. El Consell General ha resolt que els treballa- f) El Consell General ha resolt que els tredors comencen/comencin la jornada a les balladors començaran / han de començar la 8:00 h. jornada a les 8:00 h. L’Assemblea Particular disposarà que els clients que no tinguen/tinguin accions no hi participin/participen.

g) L’Assemblea Particular disposarà que els clients sense accions no hi participaran / han de participar.

A continuació, examinem les possibilitats de conversió de frases substantives amb verb conjugat per substantives amb verb en infinitiu. Variants identificades regionalment La companyia d’electricitat pretén que s’aug­mente/s’augmenti el preu dels rebuts.

Solucions unitàries La companyia d’electricitat pretén augmentar el preu dels rebuts.

La companyia pretén que els clients gastin/ La companyia pretén fer gastar als clients gasten més llum del compte. més llum del compte. Faran perquè s’aconseguisca/ s’aconsegueixi una reducció del preu.

Miraran d’aconseguir una reducció del preu.

Desitja que el president el rebi/reba.

Desitja ser rebut pel president.

Als dos mesos de la presentació de la factura sense que se n’haja/se n’hagi realitzat pagament,...

Als dos mesos de la presentació de la factura sense haver-ne realitzat el pagament,...

Les autoritats han ordenat que desallotgin/ Les autoritats han ordenat desallotjar desallotgen l’edifici. l’edifici. Que les factures es passin/es passen a final El fet que les factures es passen [‘se solen de mes, no és excusa perquè no s’abonin/ passar’] a final de mes no és excusa per a no s’abonen. abonar-les.

Les solucions amb nominalitzacions poden ser un altre recurs. Observem que en aquest tipus de frases creix el “distanciament” respecte al receptor, factor corrent en textos administratius, però que els manuals de llen-


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

35

guatge administratiu recomanen evitar per un estil més planer, donant preferència a l’ús de l’estructura verbal enfront de la nominal. Per tant, si optem per la nominalització en pro d’aconseguir una solució unitària, seguirem una tendència inversa. Variants identificades regionalment

Solucions unitàries

Així mateix lamentem que el desnonament hagi/haja estat generalitzat.

Així mateix lamentem la generalització del desnonament.

Que s’ignori/s’ignore la llei no ha de ser excusa per a no complir-la.

La ignorància de la llei no ha de ser excusa per a no complir-la.

Esperem que els ciutadans comprenguin/ comprenguen la situació quan hi ha un tall del subministrament d’aigua.

Esperem la comprensió dels ciutadans quan hi ha un tall del subministrament d’aigua.

El sistema evita que els governants es corrompin/es corrompen.

El sistema evita la corrupció dels governants.

No es considera adient que se li concedisca/ No es considera adient la concessió d’un concedeixi un premi a un membre del jurat. premi a un membre del jurat. És aconsellable que els clients comprovin/ comproven les dades de la factura.

És aconsellable efectuar la comprovació de la factura per part dels clients.

La companyia d’electricitat pretén que s’augmente/s’augmenti el preu dels rebuts.

La companyia d’electricitat pretén l’augment del preu dels rebuts.

L’empresa ha decidit que el personal comenci/comence la jornada laboral a les 8.00 h.

L’empresa ha decidit que l’inici de la jornada laboral serà a les 8.00 h.

Les nominalitzacions s’han de combinar a vegades amb un altre canvi en l’oració. Variants identificades regionalment

Solucions unitàries

La possibilitat que les cases estiguen/ estiguin buides anima els delinqüents a entrar-hi.

L’absència dels propietaris de les cases anima els delinqüents a entrar-hi.

Protecció Civil ha aconseguit que el sistema no fallés/fallara.

Protecció Civil ha evitat l’aparició d’errors del sistema.


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

36

Finalment, podem trobar-nos casos en què disposem de dues alternatives previstes ja pel sistema gramatical, com en l’exemple de les conjuncions sinònimes. Variants identificades regionalment Cal procedir a la substitució dels pneumàtics, sigui/siga hivern, sigui/siga estiu.

Solucions unitàries Cal procedir a la substitució dels pneumàtics, tant si és hivern com si és estiu.

Solució: Les formes verbals en subjuntiu són un dels elements més clarament vinculats a unes varietats o altres de la llengua, i cal posar tots els esforços a evitar utilitzar-los. Generalment es poden evitar d’una manera relativament fàcil utilitzant algun dels recursos exposats. No obstant això, si malgrat tot les solucions exposades més amunt suposen un sacrifici de la naturalitat o la fidelitat al text original (com hem dit que sovint reclamen les traduccions jurídiques), caldrà adoptar unes de les formes de subjuntiu dels paradigmes verbals que es mostren al principi d’aquest apartat (2.2.3): les de la columna de l’esquerra, més generals, o les de la columna de la dreta, i evitar en aquest cas les possibles ambigüitats en l’ús del present de subjuntiu de la primera conjugació (“les persones que declaren/declarin”). Pel que fa als verbs cabre/caber i saber, tenen cadascun altres tantes formes regionals del subjuntiu (i d’imperatiu) molt similars entre si, tant que poden semblar iguals als parlants d’unes i altres zones regionals, i això tant en l’oral com en l’escrit. Formes en -ia, -ie

Formes en -iga, -igue

càpia (només subjuntiu) càpies càpia capiem capieu càpien

càpiga (només subjuntiu) càpigues càpiga capiguem capigueu càpiguen

sàpia (només subjuntiu) sàpies sàpia sapiem sapieu sàpien

sàpiga (només subjuntiu) sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

37

Qualsevol de les dues opcions seria vàlida, però sembla lògic donar preferència a les més generals (columna dreta). 2.2.4 Els verbs incoatius de la 3a conjugació El model dels verbs incoatius de la tercera conjugació presenta un infix característic a les persones 1, 2, 4 i 6 de l’indicatiu i el subjuntiu, i a les persones 2, 3 i 6 de l’imperatiu, que és -eix a la major part del territori, i que en altres àrees geogràfiques varia segons els modes: -eix i -ix per a l’indicatiu, -esc i -isc per al subjuntiu, i totes quatre formes per a l’imperatiu. Vegemho esquemàticament (s’hi tornen a incloure les formes de primera persona per tal de mostrar conjuntament totes les persones afectades). -eix

-eix, -esc

Present d’indicatiu

serveixo serveixes serveix serveixen

servesc serveixes serveix serveixen

servisc/servixo servixes servix servixen

-ix, -isc

Present de subjuntiu

serveixi serveixis serveixi serveixin

servesqui servesquis servesqui servesquin

servisca servisques servisca servisquen

Imperatiu

serveix serveixi serveixin

serveix servesqui servesquin

servix servisca servisquen

Hi ha la possibilitat de buscar solucions alternatives a fi d’evitar les formes verbals diferenciades. Tanmateix, com hem dit en els apartats anteriors, la fidelitat a l’original en les traduccions i la naturalitat del text resultant pot aconsellar d’optar per les formes més generals. Especialment en el mode indicatiu, la grafia -eix de les formes de la columna esquerra del quadre no sols és la més usual, sinó que també representa en alguns mots de diferents parlars (deixar, eixien, etc.) la pronúncia ix. No resultarà estrany, per tant, que l’adoptem amb caràcter preferent en el tipus de textos que ens ocupa. De fet, és la solució per la qual opten les guies d’estil d’institucions universitàries o de mitjans de comunicació


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

38

d’arreu del domini lingüístic, fins i tot d’aquelles zones on la realització habitual és amb ix. Respecte al subjuntiu, es podria considerar, al costat de les formes més generals en -eix (columna esquerra), l’ús indistint de les formes en -eixi o -isca: serveixi o servisca. L’adopció de solucions unitàries, en la redacció o traducció lliure de textos, en el cas dels verbs incoatius, també es pot aconseguir amb la utilització de verbs sinònims o pròxims semànticament (cosa innecessària en les persones 4 i 5, que ja són comunes; vegeu § 2.2.7) i per mitjà de nominalitzacions (amb els inconvenients de distanciament que ja hem apuntat abans). Per exemple, servir pot ser substituït per verbs com aprofitar, ser útil o apte, atendre o estar a disposició, o per una nominalització com ara aprofitament, utilitat, atenció, etc. Atès que la mena de verbs en qüestió integra un 15 % de tots els verbs del repertori actual de la llengua, és a dir, que el seu nombre absolut és elevat, vegem-ne tot seguit alguns exemples més. Verbs incoatius

Verbs no incoatius

Nominalitzacions

aclarir

fer més clar, explicar, precisar, detallar

aclariment

afegir

posar de més, dir més, incloure

afegiment, afegitó

insistir

perseverar

insistència

oferir

presentar, donar, posar a disposició

oferta

produir

executar, presentar, realitzar, fer, fabricar, proporcionar, generar

producció, realització

La proposta anterior s’aplicaria igualment a alguns verbs mixtos de la tercera conjugació, que poden conjugar-se com a incoatius (model servir) i com a purs (model sentir). Vegem-ne alguns exemples a través de les terceres persones de singular del present d’indicatiu. Infinitiu

Forma pura

Forma incoativa en -eix

Forma incoativa en -i

acudir

acut

acudeix

acudix

afegir

afig*

afegeix

afegix


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

39

engolir

engul*

engoleix

engolix**

fregir

frig*

fregeix

fregix

llegir

llig*

llegeix

llegix**

renyir

riny*

renyeix

renyix

tenyir

tiny*

tenyeix

tenyix

teixir

tix*

teixeix

teixix

vestir

vist*

vesteix

vestix

*A les comarques centrals valencianes són les formes habituals. **Són formes rares perquè allà on s’haurien de dir, són més habituals les pures.

Solució: Si no es possible la substitució per un verb no incoatiu, caldrà usar les formes en -eix en el cas dels indicatius. Pel que fa al mode subjuntiu, si no es pot evitar l’ús del verb incoatiu, convindrà usar indistintament les formes en -isca i -eixi. 2.2.5 Els verbs amb doble forma de participi Tant si són purs (omplir) com incoatius (complir, establir, oferir), els participis d’alguns verbs de la tercera conjugació presenten actualment una doble forma: la regular (en -it) i la irregular (en -ert). Si volem evitar la variació geogràfica, podrem mirar de substituir-los per participis d’altres verbs que no presenten variació. Participi en -it

Participi en -ert

Substitució

PURS

omplit

omplert

ple, emplenat

INCOATIUS

complit oferit establit reblit sofrit suplit

complert ofert establert reblert sofert suplert

acabat, aconseguit, atès posat a disposició, donat determinat, fixat tapat, cobert patit, experimentat substituït, reemplaçat


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

40

De tota manera, hi ha bastants verbs d’altres tipus que també presenten opcions diferents de participi, que alternen lliurement en la varietat estàndard de la llengua (estat/sigut, matat/mort, fus/fos, pertanyut/ pertangut). Això ens inclina a considerar vàlides indistintament les formes de participi dels verbs purs i incoatius que han estat objecte de tractament en el present apartat. Solució: Tant la forma regular del participi (establit) com la irregular (establert) són vàlides per a usar-se en la mena de textos que ens ocupen. 2.2.6 Verbs amb altres variants formals Hi ha una sèrie de verbs que presenten variacions en alguns temps, en algunes persones o en tota la conjugació, i que també podem evitar en textos de redacció lliure. No obstant això, hi ha casos en què les solucions mitjançant sinònims comporten una pèrdua de càrrega semàntica; en aquests casos podem considerar-los variants lliures i, per tant, indistintament vàlides. Verbs Persones 1, 2, 3 i 6 dels presents indicatiu i subjuntiu + 2, 3 i 6 de l’imperatiu -a -e Substitució jaure traure contraure retraure

jeure treure contreure retreure

descansar llevar, eliminar, moure, desplaçar minvar, agafar (una malaltia) recordar, censurar, retirar

Persones 1, 2, 3 i 6 del present indicatiu, tot el present de subjuntiu + 2, 3, 4 i 6 de l’imperatiu -a

-e

nàixer

néixer

Substitució venir al món originar-se


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

41

Tota la conjugació -a

-e

Substitució

arrancar nadar xarrar

arrencar nedar xerrar

extirpar, eliminar, llevar fer (o practicar la) natació parlar, conversar

Substantius derivats Amb els plurals corresponents -a

-e

Substitució

nadador, nadadora xarrada

nedador, nedadora xerrada

professional de la natació conferència, exposició, sessió

Altres verbs només mostren diferències en els infinitius, i podem considerar innecessari establir preferències clares envers una de les dues formes, bé perquè manquen d’un repartiment geogràfic ben definit, bé perquè són fàcilment intel·ligibles per totes les oïdes dialectals, si bé caldria optar preferentment pels derivats construïts a partir de tenir i venir. Amb -r

Amb -re

caber caler doler tenir* venir** valer

cabre caldre doldre tindre vindre valdre

Substitució incloure, introduir ser necessari, fer falta fer mal, saber greu posseir arribar, ser-hi assolir valor

*I tots els seus derivats: contenir, sostenir, etc. **I tots els seus derivats: prevenir, provenir, etc.

Solució: Les variants del present apartat són igualment vàlides, i com a tals poden ser usades indistintament. No obstant això, en el cas de tenir/tindre i venir/ vindre i derivats, caldria optar preferentment per tenir i venir i derivats.


42

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

2.2.7 Les desinències verbals segons el tractament Per a tancar l’apartat morfològic, ens ocuparem d’un cas especial però molt important per a transmetre una imatge d’unitat lingüística: l’ús de les desinències verbals de persona que indiquen formes de tractament. Comencem examinant les frases següents. Formes de 3a persona del singular (amb diferències segons les varietats regionals de l’estàndard)

Formes de 2a persona de plural (unitàries)

És important que (vostè) especifiqui correctament el seu domicili per a assegurar-ne la És important que (vós o vosaltres) especifirecepció. queu correctament el vostre domicili per a És important que (vostè) especifique correc- assegurar-ne la recepció. tament el seu domicili per a assegurar-ne la recepció. La gestió cal fer-la al lloc on (vostè) sol·liciti el tràmit. La gestió cal fer-la al lloc on (vostè) sol·licite el tràmit.

La gestió cal fer-la al lloc on (vós o vosaltres) sol·liciteu el tràmit.

L’empresa els ofereix (a vostès) un descompL’empresa posa a la vostra disposició (de te de l’IRPF superior a la mitjana. vos o de vosaltres) un descompte de l’IRPF L’empresa els oferix (a vostès) un descompte superior a la mitjana. de l’IRPF superior a la mitjana.

Com veiem, el tractament de vostè suposa l’ús d’una tercera persona, que ja comporta variació, i si això implica l’ús d’un subjuntiu o d’un verb incoatiu, encara augmenten les diferències regionals. Per tant, suggerim el tractament en segona persona del plural (vós o vosaltres), que, a més de solucionar les diferències, ens fa guanyar en proximitat respecte al receptor, sobretot tenint en compte que el vós no ha d’aparèixer explícit en el text. Pels mateixos motius acabats d’expressar, en el cas de l’emissor del missatge, també es podria considerar la viabilitat d’usar la primera persona del plural en compte de la del singular, que presenta el contrast entre -o, -e i -Ø.


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Formes de 1a persona del singular

43

Formes de 1a persona de plural

Ofereixo un vi d’honor per a celebrar el Nadal. El president Oferisc un vi d’honor per a celebrar el Nadal. Oferim un vi d’honor per a celebrar el Nadal. El president

La Presidència

Oferesc un vi d’honor per a celebrar el Nadal. El president

Es tracta d’alternatives semblants a les fórmules que miren d’esquivar les marques de gènere (El president > La Presidència), sobre les quals afegim l’exemple que ve a continuació: Amb marca de masculí

Amb marca de femení

Vostè està obligat a prorrogar el carnet de conduir.

Vostè està obligada a prorrogar el carnet de conduir.

Sense marques de gènere Teniu l’obligació de prorrogar el carnet de conduir.

A part dels verbs conjugats en formes de plural, partint del tractament de vós o vosaltres, podem recórrer a altres recursos, com ara expressions de caràcter impersonal o nominalitzacions, cosa que dóna lloc també a un cert distanciament del receptor del missatge. Els exemples següents aporten solucions alternatives a les que hem vist adés: És important especificar correctament el domicili. És important l’especificació correcta del domicili per a assegurar-ne la recepció. La gestió cal fer-la al lloc on se sol·licita el tràmit. L’empresa fa a la clientela un descompte de l’IRPF superior a la mitjana. L’empresa posa a la disposició de la clientela un descompte de l’IRPF superior a la mitjana. S’oferirà un vi d’honor per a celebrar el Nadal És obligatori prorrogar el carnet de conduir.


44

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Solució: Convé usar el tractament de vós en lloc del de vostè, que ens ofereix avantatges importants: evita l’ús de formes no coincidents del subjuntiu i és invariable pel que fa al gènere, a més de proporcionar més proximitat al receptor del text. En alguns casos, però, podem recórrer a expressions de caràcter impersonal o a nominalitzacions.


3. Lèxic

Seria molt difícil en un treball de les característiques del present reunir tot el lèxic que té un ús localitzat en les diferents regions de la llengua. Per això, hi hem aplegat només el vocabulari que amb més probabilitats ens trobarem en el tipus de textos que ens interessa. 3.1 Els numerals Examinem quins són els numerals cardinals que presenten diferències regionals. Numerals cardinals 2 (fem.) 8 17 18 19

Major part del territori lingüístic (formes més generals) dues vuit disset desset divuit devuit dinou denou

Resta del territori dos huit dèsset díhuit dènou

En principi, tendirem a usar les formes més generals. Si es vol obviar la variació, quan es tracta de llengua escrita, tenim l’opció d’escriure els numerals en xifres, especialment pel que fa a les expressions horàries, que poden seguir les convencions internacionals (9 hores 15 minuts; 10 h 30 m; 11:45, etc). Quant als numerals ordinals, també es podria evitar l’escriptura mitjançant lletres i així s’eliminarien les diferències regionals. En tal cas, suggerim afegir a les xifres les abreviatures dels ordinals acabats en -è seguint els criteris d’accentuació que hem exposat, d’acord amb la solució més general.


46

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Numerals ordinals

Major part del territori lingüístic

Resta del territori

cinquè sisè setè vuitè desè

quint sext sèptim octau dècim

5è 6è 7è 8è 10è

Solució: Cal utilitzar les formes més generals (dues, vuit, disset, divuit, dinou; cinquè, sisè, etc. ), si bé en determinats casos es pot fer ús de xifres o abreviatures (2, 8, 17, 18, 19; 5è, 6è, etc.). 3.2 Geosinònims i variants formals Hi ha una sèrie de mots que presenten unes diferències formals mínimes entre varietats, per exemple, d’una vocal (redó/rodó, cementeri/cementiri, etc). En casos de variants formals així, s’usaran les formes més generals i amb més tradició en els registres formals escrits (veure, mentre, meitat, endemà, xarxa, etc.), i en el cas de geosinònims es faran prevaldre els de més extensió o, si són d’extensió equivalent, es consideraran variants lliures, com mesclar/barrejar o eixir/sortir. Solució: Són formes igualment vàlides algunes com les següents: sortir/eixir mesclar/barrejar rodó/redó cementiri/cementeri


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

47

En canvi, són preferibles les formes que tenen un caràcter més general i que presenten més tradició en la llengua escrita sobre altres formes vives. Formes generals

Altres formes

veure mentre meitat endemà xarxa etc.

vore mentres mitat sendemà xàrcia etc.


Annexos


Annex I

Llista completa de verbs incoatius (ampliació del primer quadre de la pàgina 38) Verbs incoatius Verbs no incoatius

Nominalitzacions A

abaratir abastir abellir ablanir abolir

rebaixar abastar (de provisions) venir de gust, desitjar fer tornar bla, estovar suprimir, eliminar

abonir abrasir abscindir absorbir abstergir aclameir aclarir accedir acollonir acolorir acomplir aconduir aconseguir acovardir

fer tornar bo abrasar minvar la longitud (peces d’un escut heràldic) xuclar, xuplar netejar les ferides abatre, debilitar fer més clar, explicar, precisar, detallar acceptar, arribar fer perdre el coratge donar color, pintar fer, realitzar, portar a cap, donar satisfacció disposar les coses obtenir, atènyer intimidar, acoquinar, descoratjar, espantar, esglaiar anar a un lloc, tenir una idea, ocórrer-se una idea causar o tenir dolor, fer mal presentar comprar, obtenir, guanyar, atènyer avisar, assabentar debilitar posar de més, dir més, incloure, ajuntar parts tornar flac o prim adolorar, passar pena o dolor córrer o arribar a un lloc alliberar

acudir adolorir adduir adquirir advertir afeblir afegir aflaquir afligir afluir afranquir

rebaixa abastament abolició, supressió, eliminació

absorció neteja aclariment acceptació, arribada

obtenció acudit presentació adquisició avís afebliment afegiment, afegitó dolor afluència, concurrència


52

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius

Nominalitzacions

afrevolir agrair

agraïment

antecedir apeixir apetir apoquir aplaudir aprofundir argüir arraulir arredonir

debilitar regraciar, donar les gràcies, mostrar reconeixement atacar amargar desvirtuar afegir, aferrar, manifestar-se d’acord, acceptar, assumir favorejar, augmentar la bellesa acostumar-se als perills abaixar una part del cos, humiliar fer o esdevenir més lent, disminuir la velocitat alleujar, fer més lleu esmentar fer tornar prim preparar, condimentar apaivagar, tranquil·litzar el marrà, fer l’acte sexual amb l’ovella fer tornar moll estovar, mitigar, suavitzar mostrar els llavis cap a fora amortitzar, pagar un deute, eliminar un càrrec o un ofici venir abans, anar davant donar la becada o el menjar als ocells venir de gust, abellir, desitjar fer més petit mostrar aprovació, aprovar profunditzar argumentar arronsar simplificar, completar

ascendir aspergir assaborir

pujar ruixar amb un líquid tastar, degustar

assentir asserir asservir assistir assolir assortir assuavir

acceptar afirmar posar algú en estat de servitud estar present, ajudar obtenir proporcionar, abastar assuaujar, suavitzar

agredir agrir aigualir adherir afavorir aguerrir ajupir alentir alleugerir al·ludir amagrir amanir amansir amarrir amollir amorosir amorronir amortir

agressió adhesió, acceptació, assumpció afavoriment ajupiment esment condimentació

amortització

apetit, desig aplaudiment aprofundiment argumentació arredoniment, arrodoniment, simplificació ascens aspersió assaboriment, tast, degustació assentiment

assoliment, obtenció assortiment


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

53

Verbs incoatius Verbs no incoatius

Nominalitzacions

assumir atapeir atemorir aterrir atonir atordir atribuir atuir avergonyir

assumpció atapeïment intimidació esglai

averrir avorrir avortir

adoptar, adquirir (un compromís) omplir, fer més compacte intimidar, acoquinar, descoratjar espantar, esglaiar, terroritzar, astorar espantar, esglaiar, terroritzar, astorar desesmar, desorientar assignar, considerar la causa deixar com a mort sentir, fer sentir o causar vergonya, ridiculitzar / menysprear el porc, fer l’acte sexual amb la truja causar o sentir tedi o aversió avortar

atordiment atribució avergonyiment avorriment avortament

B bandir barbutir bastir

bandejar rondinar edificar

brandir bendir beneir

brandar (exhibir una arma a la mà) parlar bellament donar la benedicció, acceptar, aprovar

bipartir bonir boquir botir bleir brogir bruixir brumir brunyir brunzir brusir

fer dues parts iguals manifestar descontent el boc, fer l’acte sexual amb la cabra abarrotar cremar, apallissar fer remor el gos, lladrar fer una remor sorda abrillantar el cuir xiular (les bales, p. ex.) igualar puntes de vidre amb el brusidor

bastiment,construcció, edificació benedicció, acceptació, aprovació

C campir candir, candir-se canusir capir cedir cenyir

pintar un fons llis adobar amb sucre, anar consumint-se tornar-se blancs els cabells entendre deixar passar, permetre, acceptar limitar-se, ajustar una peça de roba al cos

comprensió cessió, renúncia estrenyiment


54

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius circuir clapir coercir

circumdar fer crits aguts els gossos obligar, contenir, constrènyer

coexistir cobrir cohibir

col·lidir col·ludir colpir compadir compartir compatir compel·lir competir complir comprimir compungir comunir concedir concernir condescendir condir conduir confegir conferir confluir confugir conjunyir conquerir consentir consistir consumir constituir construir contendir contribuir

existir simultàniament, cohabitar tapar intimidar, acoquinar, descoratjar, espantar, esglaiar correspondre, estar d’acord, combregar (fig.) / trobar-se fer extractes (d’un llibre), traure conseqüèn­ cies, causar o fer un greuge xocar, topar conspirar impressionar plànyer (algú), apiadar-se de estar d’acord, combregar (fig.) sentir compassió, apiadar-se obligar autoritàriament lluitar, esforçar-se executar, realitzar, atènyer, fer anys fer minvar un cos mitjançant la pressió fer passar pena, neguitejar, inquietar conjurar el mal temps acceptar, donar afectar, interessar atorgar, acceptar donar de si guiar, menar, portar, dur refer, lletrejar assignar, atorgar, comunicar portar direccions coincidents buscar refugi unir formant un tot conquistar permetre, tolerar tractar-se de, estar en , raure en gastar, utilitzar fer o formar part, conformar, fundar, establir edificar contendre, disputar, lluitar participar, col·laborar a, ajudar

controvertir

disputar(-se), barallar-se

coincidir col·legir

Nominalitzacions

coerció, obligació, contenció cohabitació

coincidència, correspondència col·lisió, xoc, topada conspiració impressió compassió compassió competició compliment, execució compunció concessió, acceptació acceptació conducció atorgament confluència conquista consentiment consum conformació construcció, edificació disputa, lluita contribució, col· laboració, ajuda controvèrsia


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

55

Verbs incoatius Verbs no incoatius

Nominalitzacions

convergir

estar d’acord, combregar (fig.), trobar-se

convertir coproduir corferir corregir corroir custodir

esdevenir, arribar a ser, ser ja, transformar-se cofabricar, coelaborar nafrar del cor esmenar, emmenar rovellar, oxidar, corrompre custodiar

convergència, confluèn­ cia conversió esmena rovell custòdia

D decatir decidir deduir defallir deferir definir

minvar la lluentor de la llana optar per, concloure, resoldre, determinar concloure, descomptar desmaiar atribuir (honors), sotmetre (a jurisdicció) fixar, determinar, concretar

deflectir defugir deglutir deixondir delir delinquir demolir departir deperir deprimir derelinquir derruir

desviar-se esquivar, evitar empassar-se aliments deixondar, despertar, espavilar desitjar, anhelar cometre delictes enderrocar separar; conversar encaminar-se devers la mort o la destrucció desmoralitzar abandonar una cosa enderrocar, destrossar

desaconduir desadherir desafavorir desbastir descendir descenyir descobrir descolorir descompartir descomprimir desconfir desdir desembadalir

cessar d’estar aconductat separar frenar, contrariar desfer allò que hom havia bastit baixar llevar la roba que està ajustada al cos conèixer, destapar fer perdre el color separar rebaixar la pressió derrotar no ser adient a, no adir-se a deixar d’estar l’ànim suspès

decisió conclusió, descompte desmai definició, fixació, concreció desviació evitació deglució deixondiment desig, anhel demolició separació, departiment depressió enderrocament, destrossa privació de favor

descobriment descoloriment separació descompressió derrota


56

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius desembotir desembravir desemmandrir desemmelangir-se desempedreir desemperesir desempobrir desempudentir desencarir desendropir desengorronir desengrevir desengruixir desenguerxir desenllaminir desenllepolir desensenyorir desensopir desentenebrir desenterbolir desentristir desentumir desfrunzir desservir desespessir desfavorir desflorir desguarnir desinhibir desjunyir deslluir desistir desmentir desobeir desobstruir desoir desordir despolir desposseir desproveir dessaborir desteixir destenyir

cessar d’estar una cosa molt estreta dins d’un embolcall fer cessar d’estar embravit abandonar la mandra o ganduleria perdre la melangia eliminar l’enduriment fer perdre la peresa abandonar la pobresa empudegar, molestar fer més barat un preu cessar de ser gandul cessar la manca de ganes fer o esdevenir menys greu perdre el gruix aplanar un cos cessar d’estar enllepolit cessar d’estar enllepolit cessar de senyorejar llevar l’ensopiment cessar la tenebra cessar d’estar enterbolit cessar d’estar trist deixar d’estar insensible cessar d’estar frunzit no prestar els serveis deguts fer perdre l’espessor frenar, contrariar perdre la flor fer cessar un guarniment fer perdre la vergonya fer cessar d’estar junyit perdre lluïment abandonar rectificar ignorar, desatendre cessar d’estar barrat el pas no fer cas desfer allò que és ordit llevar el poliment perdre o llevar la possessió furtar, llevar fer perdre el sabor desfer les passades d’un fil entrellaçat fer perdre el color

Nominalitzacions

privació de favor

desistiment, abandó rectificació desobediència

desproveïment


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

57

Verbs incoatius Verbs no incoatius

Nominalitzacions

destituir destruir desunir desvestir detergir devanir dextrogir diferir

separar d’un càrrec, rellevar posar fi a l’existència d’alguna cosa separar despullar netejar amb detergent, netejar una ferida infondre o agafar vanitat moure’s d’esquerra a dreta d’un escut diferenciar; ajornar

destitució destrucció separació

difluir digerir diluir

vessar per tots els costats fer la digestió desvirtuar, minvar la concentració d’una substància posar el càrrec a disposició, renunciar (un càrrec) guiar, governar, controlar, adreçar acabar, resoldre, dissoldre separar, destriar, identificar

dimitir dirigir dirimir discernir discutir dispergir dissuadir disminuir distingir distribuir divergir divertir dividir

debatre; barallar-se dispersar convèncer (de no fer o abandonar un projecte) minvar, minorar diferenciar, separar fer parts, escampar, donar a la gent dissentir, portar direccions diferents entretenir agradablement fer-ne meitats, fer-ne parts

diferenciació, ajornament

dimissió direcció acord, disposició discerniment, aclariment discussió dispersió dissuasió disminució distinció distribució, repartiment divergències diversió divisió

E eduir efluir eixarreir eixobrir, eixorbir eixorivir elegir elidir eludir eluir embadalir embajanir embalbir

obtenir una cosa d’una altra brollar o emanar d’un lloc ressecar, fer tornar adust, aspre descalçar els ceps d’una vinya animar-se, millorar triar, seleccionar, escollir eliminar, llevar, apartar evitar, esquivar sotmetre a elusió (química) suspendre l’ànim amb la contemplació fer tornar bajà, neci, simple fer tornar balb

tria, selecció elisió evitació


58

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius embasardir embastardir embellir emblanquir emblavir embogir emboniquir embotir embravir embretolir embrunir embrutir empobrir empoquir emergir emmagrir emmalaltir emmaleir emmanseir emmelangir emmorenir emmudir emmandrir emmusteir empagesir empal·lidir empedreir emperesir empetitir empoltronir empudeir empudentir enagrir enaltir enasprir encabir, enquibir encalbir encalentir encallir encanudir encarir encertir encoberir

infondre basarda, depressió o por fer perdre les qualitats pròpies fer tornar bell o més bell fer tornar blanc fer tornar blau tornar boig fer tornar bonic omplir alguna cosa al màxim agafar bravesa o valentia fer tornar brètol fer més moreno embrutar; fer tornar com un bèstia, deshumanitzar, (fer) degenerar venir a ser pobre fer o esdevenir més petit aparèixer en una superfície aprimar, fer tornar prim posar-se malalt irritar una ferida calmar, llevar la ferocitat a un animal causar melangia fer tornar moreno callar fer agafar mandra debilitar semblar pagès tornar pàl·lid fer-se dur (empedreït: ‘reconsagrat’) fer agafar peresa fer més petit fer tornar gandul empudegar, molestar empudegar, molestar amargar lloar, alabar, exalçar enasprar, fer tornar aspre ficar dins, encaixonar, acomodar fer tornar calb escalfar fer un call o una durícia posar els cabells blancs apujar el preu donar o obtenir certesa protegir (amb no: no suportar)

Nominalitzacions

embelliment

embrutiment

aprimament

enaltiment

escalfament encariment


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

59

Verbs incoatius Verbs no incoatius

Nominalitzacions

encobrir encoixir encongir encruelir encuriosir endarrerir endolcir endolentir endropir endurir enfadeir enfastidir enfellonir enferir enfervorir enfollir enfondir enforfoguir enfortir enfosquir enfranquir enfredorir enfurir engallardir engalvanir engandulir engegantir engelosir englotir engolir engolosir engordir engormandir engorronir engrandir engrevir engroguir engrossir engruixir enguerxir enllaminir enllangorir

encobriment

enllepolir

ocultar, amagar, tapar fer coix algú minvar, fer-se menut, minorar exacerbar, agreujar, irritar sentir curiositat retardar, (fer) recular fer més dolç fer tornar dolent fer tornar gandul fer-se dur fer tornar fat o insípid causar o sentir tedi fer tornar irat, enutjar-se fortament preparar coses per a la navegació infondre fervor tornar boig fer més fondo o endinsar ofegar-se, acalorar-se fer més fort fer fosca una cosa o fer-se fosc el dia alliberar fer passar fred o passar fred enfuriar animar, encoratjar, excitar els ànims fer agafar mandra fer-se gandul donar a una cosa dimensions gegantines causar gelosia empassar empassar-se causar atracció amb afalacs o llepolies fer-se corpulent atraure algú amb afalacs o llepolies fer perdre les ganes fer més gran, ampliar fer tornar (més) greu o esdevenir (més) greu fer tornar groc fer tornar gros augmentar el gruix desviar de la línia recta atraure amb llaminadures o amb afalacs causar llangor o esdevenir llangorós (tristesa o depressió) atraure algú amb afalacs o llepolies

encongiment curiositat retard, endarreriment

enfervoriment

ampliació


60

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius

Nominalitzacions

enllestir enlletgir enlluentir enlluir ennegrir ennoblir enorgullir enrancir enrarir

finalització

enrederir enrellentir enrigidir enriquir enrobustir enrogir enronquir enrossir ensalvatgir ensenyorir ensopir ensordir ensuperbir ensutzir ensutzeir entebeir entemonir entendrir entenebrir enterbolir entorcir entorpir entrelluir entreoir entreteixir entristir entumir envair envalentir envanir envellir enverdir envermellir envesprir

deixar llest, acabat; acabar tornar lleig enlluentar emblanquinar fer negre, pintar de negre, fer fosc fer noble fer tornar orgullós fer tornar ranci minvar la densitat d’un gas o deteriorar la qualitat de l’aire o d’un ambient enrederar, causar rigidesa humitejar fer esdevenir rígid esdevenir ric fer-se més robust fer tornar roig fer tornar ronc fer tornar ros tornar salvatge senyorejar mostrar manca d’interès fer tornar sord fer superbiós embrutar embrutar fer tebi fer perdre els sentits fer més tendre, en sentit físic i figurat entenebrar, omplir de tenebra fer tèrbola alguna cosa o privar de lucidesa tòrcer, torçar, fer girar destorbar deixar-se entreveure sentir a mitges entrellaçar fils d’una tela posar-se trist inflar, fer tornar insensible ocupar, saquejar, conquistar fer o esdevenir valent infondre o agafar vanitat; vanar-se, vantar-se tornar vell fer-se verd, pintar de color verd fer o esdevenir de color vermell fer-se fosc

ennegriment ennobliment enrariment

enriquiment

entendriment

destorb

invasió envelliment


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius envestir envigorir envilanir envilir enxiquir erigir esbalair esbaltir esbandir, esbaldir esbargir esblanqueir esbraveir escalfeir escandir escarnir escarpir escatir escindir esclafir esclarir escondir escopir esculpir esduir esfereir esgrimir esgrogueir esmorteir esmortir espair espaordir espargir espellir espesseir espessir espoltrir esporuguir espunyir establir estabornir estampir

escometre algú, anar a l’encontre d’alguna cosa donar o agafar vigor tractar com a vilà fer vil, esdevenir menyspreable fer més petit elevar a certa condició, alçar, fundar espantar, esglaiar fer perdre el sentit dissoldre amb aigua clara el sabó recórrer a distraccions fer tornar blanc o perdre el color fer perdre la bravesa escalfar una mica mesurar un vers, recitar-lo fer burla, burlar-se de, imitar desembullar els cabells, pentinar, netejar dilucidar; esporgar o podar tallar, separar fer un esclafit (a riure, plorar, etc.) desembullar els cabells, dissipar els núvols amagar llançar saliva, expulsar un líquid modelar l’objecte d’escultura dissipar rebre esglai, quedar espantat argumentar, manejar una arma blanca quedar groc, fer perdre el color fer minvar la vivor o intensitat deixar com a mort, minvar la intensitat esplaiar, donar expansió (a un sentiment) espantar, intimidar, acoquinar, descoratjar, espantar, esglaiar escampar, disseminar, dispersar descloure, obrir una cosa tancada fer més espès fer més espès fer-se pols, trencar-se fer agafar por, intimidar, acoquinar, descoratjar, espantar, esglaiar esprémer alguna menja determinar, instal·lar; posar-se d’acord; imposar, fixar, disposar perdre el sentit d’un colp posar una cosa entre altres dues

61

Nominalitzacions

enviliment erecció

escarniment escissió, separació

esglai argumentació

establiment, instal· lació, disposició


62

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius

Nominalitzacions

estatuir estergir estordir estremir estretir esvair estamordir estufir evadir

reglamentació

exaudir excedir excel·lir exercir exhaurir exhibir exigir eximir existir expandir expedir expel·lir exprimir extingir extorquir extradir extrudir

fixar un reglament, reglamentar marcar un dibuix deixar sense esma tremolar molt de fred o de por fer més estret desaparèixer deixar mort, fer agafar por escopir un líquid evitar, escapar, esquivar, oblidar, fer evasió de capitals escoltar benignament un prec i atorgar sobrepassar destacar desenvolupar, activar, fer ús, posar en acció esgotar mostrar demanar amb força, fer indispensable alliberar d’una obligació haver-hi, ser real estendre, escampar emetre, trametre, despatxar, donar curs fer moure cap a fora expressar desaparèixer imposar, arrabassar lliurar per extradició fer passar una massa per un broquet

estremiment esvaïment evasió excés exercici exhauriment exhibició exigència exempció existència expansió emissió extinció extradició

F fallir farcir fendir ferir fingir finir flectir florir fluir forbir fornir fregir

fallar omplir fendre, tallar, fer un solc per a doblegar nafrar, afectar dolorosament, ofendre simular, dissimular finalitzar avenir-se a un altre parer; venir-se avall gradualment alguna estructura nàixer les flors; fer-se malbé alguns aliments córrer (un líquid) o fer una cosa amb facilitat arranjar proporcionar guisar, cuinar, coure en oli

fallida farciment ferida, nafra, ofensa simulació acabament, finalització floriment, florida arranjament forniment


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius fremir fruir frunzir fugir fulgir

63

Nominalitzacions

tremolar fortament obtenir profit, posseir, sentir un gran plaer fer plecs petits en la roba escapar, allunyar-se brillar

fruïció fugida fulgor

G garantir garfir gaudir gemir glapir glatir guarnir guarir

assegurar, respondre d’alguna cosa agafar clavant les ungles obtenir profit, posseir gemegar agafar el gos la caça, agafar una cosa bategar el cor amb força, desitjar col·locar ornaments curar

garantia gaudi

guarniment guarició

I imbuir immergir impartir

suscitar, produir en l’ànim ficar dins un líquid ensenyar; fer parts

impedir impel·lir imprimir incidir incomplir incumbir induir inferir infligir influir infringir ingerir inhibir inquirir inserir insistir instituir instruir intercedir interferir

aturar una acció, ser objecció per a fer moure empenyent, incitar a fer quelcom posar en lletra impresa, material imprès tocar un tema, subratllar, destacar no donar satisfacció, no executar importar portar, emmenar algú a alguna cosa arribar a una conclusió aplicar una pena afectar insensiblement violar la llei o un pacte empassar-se, ficar-se en assumptes d’altri aturar o detenir una intervenció indagar incloure (una cosa dins d’una altra) perseverar donar principi, fundar donar coneixements, practicar diligències mirar d’aconseguir interposar-se

intervertir

canviar l’ordre de dues coses

immersió ensenyament, impartició impediment impuls impressió referència incompliment incumbència inducció inferència influència infracció ingerència inhibició indagació inserció insistència institucionalització instrucció intercessió interferència, interposició


64

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius introduir intuir intruir invertir investir

Nominalitzacions

presentar, fer entrar, posar en ús pressuposar, imaginar el magma, fer intrusió dins les roques anar en una direcció oposada; posar diners atorgar un honor o una autoritat

introducció intuïció inversió investidura

J jaquir junyir

deixar enjovar

L llanguir llegir lluir

estar afectat per la llangor o decaïment fer lectura aparèixer lluminós, mostrar, tenir èxit

lectura lluïment

M maleir malferir malparir malservir marcir, emmarcir

reprovar nafrar amb perill de mort avortar prestar mals serveis debilitar

mentir migpartir mugir munir musteir

dir mentides fer dues parts iguals bramar (el bou i la vaca) proveir de materials de subsistències debilitar

reprovació avortament afebliment, debilitament

afebliment, debilitament

N negligir nodrir

no tenir cura d’alguna cosa, desatendre; abandonar alimentar

negligència nodriment, alimentació

O obeir obscurir obsedir obstruir occir

fer cas, respondre a, complir fer fosca una cosa o fer-se fosc el dia obsesionar-se tancar el pas matar

obediència enfosquiment obsessió obstrucció


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

65

Verbs incoatius Verbs no incoatius

Nominalitzacions

oferir oir oprimir ordir

oferta

presentar, donar, posar a disposició sentir fer pressió física o autoritària maquinar, planejar; posar fils sobre el corró

opressió

P pair pansir parir partir patir penedir percudir perir perquirir perseguir persistir persuadir pervertir podrir polir pol·luir posseir precedir preestablir preexcel·lir preexistir preferir premunir prescindir presidir presumir preterir procedir produir proferir

fer la digestió dessecar-se un vegetal, desanimar-se una persona tenir un fill o una cria anar-se’n, començar, fer meitats o parts experimentar, passar pena saber greu conjugar com a pur (percut) deixar d’existir escorcollar anar darrere d’algú mantenir-se ferm, durar convèncer desviar d’una moral descompondre’s un organisme fer llis o lluent, revisar, corregir, arranjar, fer cortès, educar contaminar tenir, dominar, contenir venir de, venir abans, anar davant predeterminar destacar en un alt grau haver tingut una existència anterior estimar més, ser millor, triar, escollir proporcionar mitjans per a evitar un risc no necessitar, no tenir en compte, eliminar, abandonar, acomiadar (d’un treball); despatxar governar, manar, encapçalar suposar, creure, fer creure, vanar-se; vantar-se fer omissió executar, venir de executar, presentar, realitzar, fer, fabricar, proporcionar, generar pronunciar

digestió desànim marxa patiment, sofriment, dolor penediment mort escorcoll persecució persistència persuasió, convicció perversió podriment poliment, arranjament contaminació possessió, contingut origen, procedència

preferència

presidència, govern procediment, provinença producció, execució, realització


66

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius

Nominalitzacions

prohibir propel·lir propendir prosseguir prostituir protegir proveir provenir punir

prohibició

vedar, interceptar, proscriure, interdir fer moure cap avant tendir a, tenir propensió continuar, portar endavant obligar a exercir la prostitució defensar contra un dany, emparar proporcionar venir abans castigar

continuació prostitució protecció proveïment provinença càstig

R radiodirigir rapir reabsorbir reassumir reblanir reblir rebotir recenyir recomplir reconquistar recobrir recondir reconduir reconstituir reconstruir reconvertir redargüir redescobrir redhibir redimir

guiar a distància arrabassar tornar a xuclar o xuplar tornar a fer propi fer més bla tapar inflar-se un embolcall per una part tornar a ajustar una peça de roba al cos executar totalment tornar a conquistar tapar de nou guardar portar al lloc d’origen tornar a un estat primitiu o al vigor anterior tornar a edificar sotmetre a reconversió, transformar argumentar contra un argument tornar a conèixer tornar un objecte comprat alliberar

redistribuir reduir reelegir reexpedir referir reflectir reflorir refluir refregir refringir refulgir

fer un repartiment diferent simplificar, rebaixar, minvar tornar a triar tornar a enviar esmentar, tenir relació fer reflexos, representar, mostrar tornar a nàixer la flor canviar de direcció un líquid tornar a coure amb oli o fer-ho per excès refractar brillar amb esclat

reabsorció cobertura

reconquista cobertura reconstitució reedificació reconversió redescobriment redempció, alliberament redistribució reducció, simplificació reelecció referència reflex reflux


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

67

Verbs incoatius Verbs no incoatius

Nominalitzacions

regir reimprimir reincidir reinserir reinvertir relinquir rellegir relluir remollir remordir rendir renyir reomplir repartir repel·lir repercutir repetir repodrir repolir reproduir

govern reimpressió reincidència reinserció reinversió

reprimir requerir rescindir residir resistir resplendir resseguir ressorgir restablir restituir retribuir restringir resumir reteixir retentir retenyir retorquir retraduir retrocedir reunir

estar vigent, governar tornar a posar en lletra impresa tornar a incórrer en una falta, delicte o error tornar a admetre tornar a posar diners abandonar una cosa tornar a fer lectura donar resplendor estovar, fer tornar bla causar remordiment retre rompre l’amistat tornar a completar la capacitat d’un recipient fer parts, escampar causar repulsió, resistir, repugnar tenir repercussió, recaure sobre tornar a dir o fer corrompre’s algun organisme tornar a fer llis, tornar a revisar tornar a fer existir, fer una còpia, donar naixença o existència, copiar contenir allò excessiu, sotmetre a repressió, castigar demanar finalitzar, anul·lar, invalidar (un contracte) viure, habitar aguantar, suportar brillar repassar, escorcollar tornar a aparèixer, reaparèixer tornar a l’estat anterior tornar a l’estat anterior pagar limitar fer un resum tornar a entrellaçar fils retrunyir tornar a impregnar de color fer valer un argument contra el mateix que l’ha fet tornar a traslladar a la llengua original recular, anar cap arrere ajuntar, posar unides

repartiment repulsió repercussió repetició reproducció repressió petició rescissió residència resistència ressorgiment, reaparició restabliment restitució retribució, pagament restricció

retrocés reunió


68

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius revellir revel·lir reverdir reverir revertir revestir rostir rugir

Nominalitzacions

fer semblar més vell o fer-se vell abans d’hora causar la revulsió d’un mal tornar a fer-se verd tractar amb reverència recuperar una propietat reversió posar un vestit especial, atorgar un càrrec torrar cridar (alguns animals i en sentit figurat)

S salsir sargir sebollir seduir seguir

sobreteixir sofregir sofrir

dessecar-se al sol, socarrar-se refer amb l’agulla un teixit enterrar convèncer, causar atracció anar o venir darrere, continuar, esdevenir-se, durar, estendre’s ser útil o apte, aprofitar, atendre, escudellar, estar a disposició moure’s de dreta a esquerra d’un escut posar encara més a una cosa ja completa sobrepassar fer la impressió d’imatges sobre un mateix suport entrellaçar fils per a fer un dibuix coure amb oli lleugerament experimentar, passar pena

sorgir subdividir submergir subseguir subsistir substituir subtendir subvertir succeir sucumbir suggerir sulsir sumir suplir suprimir

aparèixer fer parts menudes ficar dins l’aigua venir una cosa darrere en el temps sobreviure, romandre reemplaçar estendre’s una recta tirar a terra l’ordre establit ocórrer, passar, esdevenir-se acceptar la derrota apuntar una idea, proposar socarrar-se enfonsar reemplaçar, canviar eliminar, llevar, evitar, esquivar

servir sinistrogir sobreafegir sobreexcedir sobreimprimir

seducció continuació aprofitament

excés

sofriment, patiment, dolor sorgiment, aparició subdivisió submersió subsistència recanvi subversió esdeveniment suggeriment enfonsament recanvi supressió


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Verbs incoatius Verbs no incoatius

69

Nominalitzacions T

teledirigir tendir tenyir teixir traduir trair transcendir transferir transgredir transigir transir tremir tripartir

guiar a distància tenir tendència a impregnar de color entrellaçar fils traslladar d’una llengua a una altra fer traïció, violar (la fidelitat), abandonar superar, ultrapassar, anar més enllà transportar, destinar violar (la llei, un precepte) fer concessions morir tremolar fer-ne tres parts iguals

teledirecció tendència traducció traïció transcendència transgressió, violació transacció

U ungir unir urgir urpir usucapir

consagrar (un capellà) ajuntar, establir un lligam ser urgent urpejar (‘ferir amb les urpes’) adquirir per drets adquirits i fets consumats

unció unió urgència

V vestir vigir vogir

posar roba al cos estar en vigor rodar

vigència


Annex II

a) Lèxic amb diferències menors Hi ha una sèrie de lèxic que presenta unes diferències mínimes entre varietats. Per exemple, d’una vocal. Vegem el tipus referit al quadre 1.

ordre públic

alternança e/o amb -osubstitució fonoll rodó, arrodonir Caldria optar per la llengua del redactor. La diferència seria imperceptible. ronyó rostoll altres diferències menors hui el dia present cementiri lloc d’enterrament cordill fil gros efectuar la defensa, protegir, abonar, donar defendre suport a desenrotllament desplegament sendemà endemà (més general) forquilla cobert juí acte judicial perjuí dany mitat part igual (indicar percentatges) mentres mentrestant 1: quan, alhora que, en el moment, l’estona que 2: però, i, coma, punt i coma, dos punts orde disposició tema, qüestió, contingut de la reunió, a tractar, pau social, tranquil·litat, normalitat

desordre

desorde

servei

servici

vacances

vacacions

amb -efenoll redó, arredonir renyó restoll avui cementeri cordell defensar desenvolupament endemà forqueta judici perjudici meitat mentre mentre (1) mentre (2) ordre ordre del dia

disturbi, avalot subministrament, dotació, unitat administrativa vacances (més general)


72

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

veure

vore

xarxa

xàrcia

mirar, observar, copsar, adonar-se, percebre amb la vista, visitar, reunir-se amb lligam, interrelació conjunt, associació, grup

Quadre 1

Algunes diferències són poc perceptibles (per exemple, hui/avui, ordre/ orde, etc.), cosa que ens hauria d’estalviar la recerca de sinònims i deixar la tria lèxica en mans del redactor de torn. Altres són majors i potser hauríem de recórrer a solucions com les proposades en la tercera columna, que inclouen hiperònims o parts de la definició de diccionari quan no hi ha sinònims disponibles. b) Lèxic amb diferències majors El lèxic que més caracteritza les grans varietats catalanes és el que prové d’arrels totalment diferents. És de difícil substitució mitjançant sinònims o perífrasis. Es tracta, així mateix, d’una diversitat que és habitual a totes les llengües normalitzades, on solen ser conegudes activament les variants pròpies i passivament les alienes. En català hi ha encara moltes mancances quant a la intel·ligibilitat passiva, però les solucions neutres són difícils. Ara bé, hi haurà casos de textos molt breus (per exemple, cartells), en què caldrà optar per presentar junts dos geosinònims, com ara un rètol d’eixida/ sortida, les cartes de restaurant o menús (patates/creïlles), les relacions de productes (calcetins/mitjons), etc. Això es complica quan el català ha de compartir l’espai disponible amb altres llengües, però caldrà esforçar-se per trobar solucions tipogràfiques que deixen clar que els geosinònims del català no són llengües diferents. Atès que el coneixement de la distribució territorial que presenta pot ser útil per a la preparació dels textos objecte d’interès, l’oferim així als quadres 4-5 (deixem en blanc els espais sense possibilitats de formes neutres i amb l’única alternativa de la llengua del redactor o d’especificar el doblet: calcetins/mitjons).


Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

català central Nen noi (xicot) tarda

balear nin al·lot horabaixa, capvespre

valencià xiquet xicon, xicot vesprada

tomàquet

tomàtiga

tomata, tomaca

neutre infant, criatura jove, adolescent hores, parts del dia Caldria optar per la llengua del redactor. La diferència seria poc perceptible.

Quadre 2 català central

neutre el dia d’ahir, el dia de demà, abans-d’ahir, demà passat despús-ahir, despús-demà data exacta amanida ensalada aquest any enguany l’any corrent, any exacte borni tort sense un ull calces bragues calcetins mitjons clatell bescoll nuca eixugar torcar netejar per damunt escombra, escombrar granera, agranar llombrígol, melic melic melic mitges calces (mitges: més generalitzable) mullar banyar omplir d’aigua, ruixar, xopar petó bes, besada (bes: més generalitzable) aparença propera semblar parèixer ser com, creure, pensar solter fadrí no casat sorra arena sucar mullar xopar, amerar/amarar treure llevar eliminar, apartar

Quadre 3

balear

valencià

73


74

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

català central valencià balear alcalde batle gos ca buscar cercar

neutre primera autoritat municipal, president de l’ajuntament animal que lladra indagar, investigar, fer per trobar

Quadre 4 català central aixecar mirall patata petit rentar sortida, sortir

Quadre 5

balear

valencià alçar espill creïlla xicotet llavar eixida, eixir

neutre elevar (espill: més generalitzable) (patata: més generalitzable) menut, reduït, menor fer neteja amb líquids (sortida: més generalitzable)


Annex III

Text d’exemple en un català comú: columna dreta (BOE 65, de 16-3-2007) Versió original

Versió amb formes comunes

5585 LEY 3/2007, de 15 de marzo, regula- 5585 LLEI 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificación registral de la dora de la rectificació registral de la mención relativa al sexo de las persomenció relativa al sexe de les personas. nes. JUAN CARLOS I REY DE ESPAÑA

JOAN CARLES I REI D’ESPANYA

A todos los que la presente vieren y entendieren. Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente ley.

A tots els qui veuran i entendran la present llei. Han de saber: Que les Corts Generals han aprovat la llei següent, que queda sancionada per mi.

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La presente Ley tiene por objeto regular los requisitos necesarios para acceder al cambio de la inscripción relativa al sexo de una persona en el Registro Civil, cuando dicha inscripción no se corresponde con su verdadera identidad de género. Contempla también el cambio del nombre propio para que no resulte discordante con el sexo reclamado. La transexualidad, considerada como un cambio de la identidad de género, ha sido ampliamente estudiada ya por la medicina y por la psicología. Se trata de una realidad social que requiere una respuesta del legislador, para que la inicial asignación registral del sexo y del nombre propio puedan ser modificadas, con la finalidad de garantizar el libre desarrollo de la personalidad y la dignidad de las personas cuya identidad de género no se corresponde con el sexo con el que inicialmente fueron inscritas.

La present Llei té com a objecte regular els requisits necessaris per a accedir al canvi de la inscripció relativa al sexe d’una persona en el Registre Civil, quan la dita inscripció no es correspon amb la vertadera identitat de gènere que ostenta. Regula també el canvi del nom propi per a evitar la discordança amb el sexe reclamat. La transsexualitat, considerada com un canvi de la identitat de gènere, ha sigut àmpliament estudiada ja per la medicina i per la psicologia. Es tracta d’una realitat social que demana una resposta del legislador, per tal de poder modificar la inicial assignació registral del sexe i del nom propi, amb la finalitat de garantir el lliure desplegament de la personalitat i la dignitat de les persones la identitat de gènere de les quals no es correspon amb el sexe amb què inicialment van ser inscrites.


76

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

De acuerdo con la regulación que se establece en esta Ley, la rectificación registral del sexo y el cambio del nombre se dirigen a constatar como un hecho cierto el cambio ya producido de la identidad de género, de manera que queden garantizadas la seguridad jurídica y las exigencias del interés general. Para ello, dicho cambio de identidad habrá de acreditarse debidamente, y la rectificación registral se llevará a cabo de acuerdo con la regulación de los expedientes gubernativos del Registro Civil.

D’acord amb la regulació que es determina en la present Llei, la rectificació registral del sexe i el canvi del nom s’adrecen a constatar com un fet cert el canvi ja produït de la identitat de gènere, de manera que queden garantides la seguretat jurídica i les exigències de l’interès general. Per a això, el dit canvi d’identitat haurà d’acreditar-se degudament, i la rectificació registral es durà a terme d’acord amb la regulació dels expedients governatius del Registre Civil.

[…]

[...]

Artículo 1. Legitimación.

Article 1. Legitimació.

1. Toda persona de nacionalidad española, mayor de edad y con capacidad suficiente para ello, podrá solicitar la rectificación de la mención registral del sexo. La rectificación del sexo conllevará el cambio del nombre propio de la persona, a efectos de que no resulte discordante con su sexo registral. 2. Asimismo, la persona interesada podrá incluir en la solicitud la petición del traslado total del folio registral.

1. Qualsevol persona de nacionalitat espanyola, major d’edat i amb capacitat suficient per a fer-ho, podrà sol·licitar la rectificació de la menció registral del sexe. La rectificació del sexe comportarà el canvi del nom propi de la persona, a l’efecte d’evitar la discordança amb el seu sexe registral. 2. Així mateix, la persona interessada podrà incloure en la sol·licitud la petició del trasllat total del foli registral.

[…]

[…]

Disposición final quinta. Entrada en vigor.

Disposició final quinta. Entrada en vigor.

La presente Ley entrará en vigor el día si- La present Llei entrarà en vigor l’endemà de la guiente al de su publicación en el «Boletín publicació en el «Boletín Oficial del Estado». Oficial del Estado». Por tanto.

Per tant.

Mando a todos los españoles, particulares y auto- S’ordena a tots els espanyols, particulars i auridades, que guarden y hagan guardar esta Ley. toritats, complir i fer complir la present llei. Madrid, 15 de marzo de 2007.

Madrid, 15 de març de 2007.

JUAN CARLOS R.

JUAN CARLOS R.

El Presidente del Gobierno, JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO

El president del Govern, JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO


Annex IV

Autoria L’esborrany inicial, tant de l’opuscle inicial com dels annexos, correspon a Brauli Montoya (Universitat d’Alacant); la revisió general i l’afegitó de parts importants del text s’han d’atribuir a Joan Costa (Universitat Pompeu Fabra), i la lectura final, a Joan Melià (Universitat de les Illes Balears). Cal fer referència, així mateix, a la participació del personal del Servei de Política Lingüística de la Universitat d’Alacant, que va fer alguns suggeriments d’interès i que ha elaborat el disseny del text. Bibliografia Diccionari de la llengua catalana (2007). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [2a ed.] Gramàtica de la llengua catalana (s/a). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [<http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/>] Gramàtica normativa valenciana (2006). València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. [<http://www.avl.gva.es/documents-normatius.html>] Guia d’usos lingüístics: I Aspectes gramaticals (2002). Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (2005). Palma, Consell de Mallorca / Universitat de les Illes Balears. Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua (2005). Barcelona: Generalitat de Catalunya. [<http://www20.gencat. cat/Autoservei/pdf/marcar.pdf>] Massó Ruhí, M. Lluïsa (1998). Diccionari invers de la llengua catalana. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. [<http:// www.dilc.org/r/19/>, consulta de desembre de 2012.] Moll, Francesc (1983). Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears. Palma: Moll. [1968, 1a ed.] Mollà, Toni (1988). El(s) model(s) lingüístic(s) de la RTVV. [Text mecanoscrit inèdit.]


78

Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general

Mollà, Toni (1990). La llengua dels mitjans de comunicació. Alzira: Edicions Bromera. — (2007). «El model lingüístic oral: el cas de Canal 9 o el nivell (lingüístic) desnivellat». Quaderns del CAC, 27, maig-agost, pp. 13-19. Perea, M. Pilar (2002). «Flexió verbal regular». Dins J. Solà (2002: 583646). Pérez Saldanya, Manuel (1988). Els sistemes modals d’indicatiu i de subjuntiu. Barcelona: Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica (1990). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [<http://publicacions.iec.cat/ repository/pdf/00000039/00000072.pdf>] Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II. Morfologia (1992). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [<http://www.iecat.net/ institucio/seccions/Filologica/pdf/Proposta%20estndard%202.pdf>] Quer, Josep (2002). «Subordinació i mode». Dins J. Solà (2002: 27992866). Rafel, Joaquim (1996). Diccionari de freqüències. 1 Llengua no literària. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [<http://latel.upf.edu/terminotica/diccfreq.htm>, consulta de desembre de 2012.] Serveis Lingüístics de les universitats valencianes (s/a). Criteris lingüístics. Alacant: Universitat d’Alacant. Solà, Joan, ed. (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. [2008] Valor, Enric (1983). La flexió verbal. València: Eliseu Climent, editor. [1992] Veny, Joan (1958-1960). «Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes». Revista de Filología Española, xlii (pp. 91-149), xliii (pp. 117-202). Xuriguera, Joan Baptista (1972). Els verbs catalans conjugats. Barcelona: Editorial Claret. [1982]



Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general