Page 1

Núm.03

2018

0. INTRODUCCIÓ Dintre d’una comunitat on trobem diferents agents interactuant en un mateix territori cal definir la realitat juvenil com una realitat amb unes necessitats específiques i canviants, amb uns interessos i problemàtiques concretes. Encara que aquesta realitat es veu afectada per temes transversals com el treball, la sanitat o l’educació, la joventut necessita unes polítiques específiques que treballen per aquest col·lectiu. Aquestes polítiques deuen transformar les necessitats, problemàtiques i interessos en potencialitats i generar autonomia, empoderament, participació i consciència de canvi en la persona jove, tant en l’àmbit individual com comunitari. Aquestes sempre estaran pensades per i amb la joventut per tal que siguen unes polítiques realistes i que aborden les qüestions juvenils de forma directa. Per això cal, com a professionals de joventut, treballar amb una eina que permeta desenvolupar polítiques d’una forma eficient, adaptada a la realitat en la qual es pretén intervenir i que treballe de forma conjunta amb els agents del territori i la joventut. Aquesta eina s’anomena: Pla Jove. 1. ANÀLISI DE LA REALITAT I DIAGNÒSTIC 1.1. Participació, com fomentar-la. Què podem entendre per participació juvenil? És prendre part en les coses, la capacitat de decidir sobre allò que afecta la joventut tant en l’àmbit col·lectiu com individual. El fet de participar és un procés social i d’aprenentatge que necessita un context social que l’afavorisca i que treballe basant-se en les necessitats i problemàtica específica d’aquest col·lectiu. Per fomentar-la: Detectar joves amb interessos comuns i generar grups de treball que es basen en aquest interés compartit. Treballar amb aquests grups a través de reunions amb metodologies participatives per a prendre decisions o generar accions que faciliten la participació en la vida del municipi, tenint en compte les necessitats i interessos del grup. Donar visibilitat a les diferents associacions juvenils, per fomentar la participació de joves en les accions desenvolupades per aquestes associacions o en les seccions juvenils d’altres tipologies d’associacions. Generar un espai d’encontre entre els joves, a través de la creació d’un “Fòrum Jove”. 1.2. Dades. Dades que necessitem saber i d’on podem traure aquesta informació: ► Total població juvenil (de 12 a 30 anys) i desglossament per gènere i desglossament d’aquesta població juvenil per trams d’edat: 12-16, 17-22 i 23-30 anys. — Padró municipal (Ajuntament), Institut Nacional d’Estadística (INE): http://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=2865&L=0

Com és un Pla Jove? ► Estudiants per trams d’edat: 12-16, 17-22 i 23-30 anys. — Centres educatius (Escoles, IES, CFPA...). Recorda que els menors de 16 anys haurien d’estar tots estudiant. ► Instal·lacions d’ús juvenil amb breu descripció. — Web de l’Ajuntament o personal tècnic de l’ajuntament. ► Relació i tipus d’associacions juvenils. — Ajuntament (regidories) o personal tècnic que treballa amb joventut, participació o associacions. 1.3. Diagnòstic. Una vegada arreplegada tota la informació és el moment de fer el diagnòstic i extraure una sèrie de conclusions que marcaran el nostre treball per a elaborar el pla de joventut, on veurem quins són els problemes i les necessitats dels joves del territori que no han sigut resolts per les polítiques de joventut. Ens servirà per a: ► Detectar la situació de la població diana (laboral, educativa, social, interessos...). ► Detectar que és el que tenim al nostre municipi i que ens falta. ► Com es relacionen els aspectes detectats amb les polítiques de joventut desenvolupades. ► Decidir accions a dur a terme (reconduir les polítiques de joventut, canvi de pressupostos...). 2. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ Una proposta metodològica és fer el pla participat, comptant amb els diferents agents i sobretot amb la joventut del municipi. Una volta analitzada la realitat i fet el diagnòstic on s’han prioritzat aquelles qüestions que es volen treballar comptarem amb tots els agents implicats per dissenyar el pla. 2.1. Difusió del procés de participació: ► Difusió de què es farà: entre tots es dissenyarà un pla per saber què anem a fer en els pròxims anys ► Difusió de com es farà: explicar que es realitzaran una sèrie de reunions, entrevistes i dinàmiques amb els diferents agents implicats i en què consistiran ► Captació dels diferents agents: xarrades als centres educatius, reunions amb les associacions o entitats i clubs, reunions interdepartamentals, enviament d’enquestes... 2.2. Dinàmiques amb els agents que participen: ► Reunions/entrevistes amb representants d’entitats, associacions i clubs ► Reunions/entrevistes amb joves representants de centres educatius (debat previ als centres- entrar a tutories) ► Reunions interdepartamentals


►► Enquestes ►► Reunions/entrevistes/dinàmiques amb grups informals ►► Reunions/entrevistes/dinàmiques amb polítics S’establiran les reunions per al debat i dinàmiques amb els col·lectius per definir el pla i que després hauran de tenir un paper actiu en el desenvolupament i l’avaluació. En les reunions s’hauran d’emprar les tècniques que ens permeten resumir quins aspectes cal millorar de la vida de la població juvenil, quines condicions calen per a fer realitat les propostes, i per mitjà de votació, de consens, o el que millor ens semble... prioritzar les actuacions que finalment s’inclouran en el pla.

3. ESTRATÈGIA

4. IMPLEMENTACIÓ

4.1. Posada en marxa dels programes La fase de programació és un eix fonamental en l’elaboració d’un projecte o programa. Una característica principal deu ser la coherència, és a dir, la unitat entre objectius-activitats-recursos-avaluació: que es vol fer, què és el que anem a fer, amb què es va a fer i què és el que s’avaluarà. Un programa integra un conjunt de projectes, defineix els recursos disponibles i determina unes prioritats en la intervenció. Un projecte concreta eixe ús dels recursos, estableix activitats, tasques i la mateixa temporalització. Dintre d’un pla trobem diferents programes, i dintre d’un programa, trobem diferents projectes. 4.2. Per a cada actuació o programa:

3.1. Finalitat i objectius Definir polítiques de joventut que tinguen en compte l’anàlisi de la realitat i els interessos, necessitats i problemes que afecten la joventut Impulsar polítiques de joventut mitjançant unes actuacions que es desenvoluparan al territori amb el treball de totes les administracions, agents polítics i tècnics i el teixit social juvenil. Coordinar polítiques de joventut desenvolupant mètodes de treball que permeten integrar totes les problemàtiques, interessos i necessitats juvenils a més de generar sinergies entre els membres de la comunitat. Aquests objectius són generals per a l’elaboració de qualsevol Pla Jove. Per tant, cal destacar que en cada plantejament existiran uns objectius específics relacionats amb la realitat de cada territori i les característiques de la joventut. 3.2. Actuacions i programes A través dels quals s’assoliran els objectius establerts, pel que han de tindre coherència amb ells. Les actuacions són accions concretes a curt termini, pel que fa a l’elaboració de programes d’intervenció, aquests tenen una estructura pròpia i un treball molt definit que es desenvolupen a llarg termini (per més informació: punt 5, IMPLEMENTACIÓ). Les actuacions i programes a dur a terme, englobaran la intervenció de diferents professionals, àrees i regidories i entitats, no només aquelles relacionades directament amb joventut. 3.3. Temporalització La temporalització serà anual però agafant l’inici a setembre, referenciant-nos al curs escolar. Aquesta temporalització caldrà que siga flexible; ja que els diferents grups de joves i agents tècnics amb els quals anem a treballar, potser tenen uns ritmes i nivells de participació diferents (no podem exigir a tots el mateix nivell d’implicació, perquè no tots tindran la mateixa capacitat participativa).

►► Objectius: són les finalitats que persegueix un projecte o programa. Expressen allò que es vol aconseguir, quan i on es vol arribar. Són formulats en termes de solucions a necessitats o problemes detectats. Deuen respondre a les necessitats «reals» de la mateixa comunitat, col·lectiu o sector de la població amb el que es treballa. ►► Destinatàries: Són la comunitat, col·lectiu o sector de la població al que va dirigit el projecte o programa. Les destinatàries poden ser directes o indirectes. ►► Metodologia: Explica les estratègies d’organització de les distintes fases del projecte o programa, formes de treballar i principis metodològics. Inclou els processos i formes de comunicació entre els recursos humans i les tasques establertes. També la coordinació de l’equip i la comunicació amb altres professionals de l’entorn. Es deuen aplicar de forma ordenada, progressiva i intencionada a la realitat de la intervenció. ►► Temporalització: És un element que es converteix en un instrument que permet visualitzar de forma gràfica cadascun dels passos necessaris en la posada en pràctica de cadascuna de les activitats. És a dir, amb aquest tipus de tècnica es representa, gràficament, la relació entre activitats-temps de tal manera que s’estableix una planificació operativa de les accions. Això permet optimitzar i possibilitar l’eficàcia d’un projecte o programa. ►► Recursos: són els mitjans que possibiliten portar a terme les tasques o activitats establertes. El seu rendiment dependrà de l’organització de les activitats i la seua temporalització. Els recursos deuen ser: humans, materials i financers. Aquests determinaran la viabilitat dels objectius plantejats en el projecte. ►► Avaluació: Fa referència als instruments de seguiment i control de compliment dels objectius plantejats. L’avaluació mesura aspectes com l’eficiència (el programat i l’executat) i l’eficàcia (els objectius establerts i els resultats obtinguts a partir dels recursos establerts).


5. RECURSOS HUMANS I MATERIALS

7. PLA DE COMUNICACIÓ

Pressupost

La comunicació és la base de les relacions humanes i, per tant, hem de tindre en compte de quina manera ens relacionarem en aquest sentit amb tots els agents implicats en el nostre Pla. D’una banda ens haurem de comunicar amb les institucions i els recursos humans que implementen el pla, i d’altra, necessitem que les nostres accions siguen difoses entre la xarxa de participació juvenil i rebre una retroalimentació per part d’aquesta. Serà necessari, així, articular polítiques de comunicació dels serveis, programes i projectes de joventut que s’emmarquen en el Pla alhora que es comunica l’acció dels agents.

Haurem de preveure les despeses que es generaran tant si hem de contractar personal, empreses, etc. com dels recursos materials necessaris per a dur a terme totes les fases del pla.

6. AVALUACIÓ

El pla de comunicació haurà de definir diversos apartats: L’avaluació del Pla ens permetrà conéixer i analitzar els resultats de les nostres accions, el grau de compliment dels objectius a través d’aquestes i el seu impacte, així com identificar el grau d’implicació dels diferents agents involucrats, els punts forts i febles del projecte i aquelles bones pràctiques, oportunitats i obstacles que apareixen en el seu desenvolupament. És un procés sistemàtic i raonat mitjançant el qual reflexionem i aprenem per determinar les mesures correctores que seran necessàries per a millorar els resultats en el futur. El Pla haurà de sotmetre’s a un seguiment continu durant totes les seues fases d’implementació en totes les àrees d’actuació per tal de poder reorientar-lo i adaptar-lo a la realitat canviant a què es dirigeix. L’avaluació sol comprendre les següents fases: 1. Planificació i disseny de l’avaluació simultània al disseny de les accions: selecció dels recursos humans, econòmics i temporals; i disseny metodològic de l’anàlisi que definisca les preguntes d’avaluació, els criteris, els indicadors i les fonts d’informació. 2. Recollida de dades sobre la implementació del Pla: realització d’entrevistes, enquestes, informació quantitativa i qualitativa, etc.; codificació, verificació, transcripció. 3. Anàlisi dels resultats: examen dels efectes i impactes de les accions portades a terme. 4. Informe d’avaluació: extracció de conclusions, redacció, presentació i difusió dels resultats d’avaluació. Aspectes a avaluar: ►► Necessitats: Quin és el problema al qual fer front? On es troba l’àrea d’actuació? ►► Disseny: És adequada la formulació de la política per a la intervenció? Què farem per tal de complir els objectius? ►► Implementació: Què estem fent realment? Quines variacions hi ha hagut respecte de la planificació inicial? ►► Impacte: Hem complit els objectius? Hem arribat al públic diana? Hem aconseguit canviar la realitat amb les accions projectades? ►► Eficiència/economia: La relació entre els costos en recursos emprats i l’impacte és proporcionada segons els criteris establerts?

►► Context: On desenvoluparem les comunicacions? Per quins mitjans? Amb quins recursos? Com són les comunicacions que se solen fer en el nostre àmbit d’actuació? ►► Objectius: Què volem aconseguir amb les diferents estratègies de comunicació que emprarem? ►► Públic diana: Ens dirigim a la joventut d’una determinada edat? A un tipus de públic juvenil específic? Al públic en general? Les nostres comunicacions s’adrecen a les institucions? ►► Missatge: Què volem dir? Què volem que ens diguen? Quina informació necessitem bescanviar? ►► Recursos humans, tècnics i econòmics: Qui realitzarà les comunicacions o difusions? Amb quins mitjans tecnològics o tècnics podem comptar? Quines despeses econòmiques suposa? ►► Canals: Imprimirem cartelleria o llibrets informatius? Difondrem les accions per xarxes socials com Facebook, Twitter o Instagram? Realitzarem entrevistes o reunions informatives? Enviarem notes de premsa? Ens comunicarem mitjançant llistes de difusió electrònica? Publicarem al web? ►► Pla d’accions comunicatives: Quines seran les accions que contribuïsquen a complir els nostres objectius? ►► Temporalització: Caldrà establir un calendari d’actuació comunicativa. Quin és el moment idoni per a cada tipus de comunicació? Quan podem establir una acció comunicativa? ►► Avaluació dels resultats del pla de comunicació: Hem complit objectius? De quina manera podríem realitzar una comunicació més eficient? Quines han estat les accions amb èxit comunicatiu?


Tenim un pla, idees de com presentar-lo… ÍNDEX 1

ÍNDEX 2

1. Introducció

1. Introducció

2. El punt de partida. La diagnosi

2. Fonamentació i justificació

2.1. Prioritzacions

3. Abast (població de 12 a 30 anys)

2.2. Conclusions

4. Coneixement de la realitat juvenil 4.1. Mapa de la ciutat i barris

2.3. Orientacions 3. Línies estratègiques

4.2. Dades estadístiques comparades

3.1. Missió. Visió. Valors

4.3. Associacions i altres entitats

3.2. Objectius estratègics PLJ

4.4. Infraestructures 5. Metodologia

4. Les propostes 4.1. Disseny de la participació

Gestió interdepartamental per àmbit

4.2. Propostes

A.1. Informació

5. Els programes

A.2. Formació/Educació

5.1. Esquema global

A.3. Orientació i ocupació

5.2. Eix 1

A.4. Habitatge/Emancipació

5.3. Eix 2

A.5. Salut i cohesió social

5.4. Eix 3

A.6. Participació (Associacionisme/voluntariat)

6. La Sistematització

A.7. Mobilitat

6.1 Destinataris

A.8. Urbanístic (Espais juvenils, EDUSI)

6.2. Temporalització

A.9. Medi Ambient 6. Anàlisi, diagnòstic i línies estratègiques (DAFO/ CAME)

6.3. Recursos 6.4. Pressupost i pla de finançament 6.5. Metodologia: transversalitat i treball en xarxa 6.6. Participació

7. Pla d’accions 2018/2019/2020 8. Avaluació i seguiment 9. Recursos necessaris

6.7. Avaluació

10. Resum de suggeriments

6.8. Comunicació

11. Agraïments

Annexos Annex 1. Presentació conclusions principals de la diagnosi Annex 2. Espais de participació (Dinàmiques amb joves)

Consell de Redacció:

Pep Castellano Esther Santolaria Lluïsa Ros Zaira Fabregat Elia Calvo Pablo Aniceto Lledó Ballester Joaquim Reboll

Profile for xarxajove

#ClauJove revista de joventut.  

Presentem el número 3 de la nostra revista de joventut. Esperem que us agrade. Gaudiu-la

#ClauJove revista de joventut.  

Presentem el número 3 de la nostra revista de joventut. Esperem que us agrade. Gaudiu-la

Profile for xarxajove
Advertisement